Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Desde Tarragona Radio
Comencem un programa mes
De habaneras
Desde el balcón
Ella me habló en la bahía
Avui número 517
De gallos y de manglares
Prometió darle su vida
Con ella se despozó
Pero a la Habana en un barco
A cortar caña partió
Tejiendo lana y traperas
Ella en Canarias
Ella en Canarias quedó
Pasaron años sin saber nada
La muchachita loca de amor
Al ver que el cielo
No la ayudaba
No la ayudaba con el demonio
Se apalabó
Se apalabró
Prendió su alma
Por la receta
Que usan las brujas
Para ocasión
Jugos de la vida
Tres oraciones a Santa Marta
Pa' que nos firme la solución
Jugos de tu lobo
De maipo
Con la lagarta
Un poquito error
En una noche de luna clara volando a Cuba sola llegó, en una noche de luna clara volando a Cuba sola llegó.
El sueño lo amó esa noche, él no la reconoció, ella le robó un pañuelo que una mulata le dio, volando volvió a Canarias antes de salir el sol.
Pasó el invierno, volvió el indiano, ella preñada lo recibió, aquel pañuelo que le robaron como fiel nueva le devolvió.
Y a los parientes que murmuraban le respondía con este sol.
Jugo de tu nojo de vaifo, con la lagarta un poquito de ron.
Tres oraciones a Santa Marta, pa' que no firme la solución.
Jugo de tu nojo de vaifo, con la lagarta un poquito de ron.
¿Qué más vale mujer hechicera que lleva el cuerno por cabezón?
¿Qué más vale mujer hechicera que lleva el cuerno por cabezón?
¿Qué más vale mujer hechicera que lleva el cuerno por cabezón?
¿Qué más vale mujer hechicera que lleva el cuerno por cabezón?
Cantando, cantando el sol, bailando, bailando el sol.
Volvió el indiano, cantando el sol.
Marín, bailando el sol.
Manecero se va, cantando el sol.
Cosa de él, bailando el sol.
El Esquemach y la Habanera embrujada.
Desde Canarias, de esta Habanera.
En el seu CD, en el seu CD llibre, CD, DVD,
diu la lletra de música de Manuel González Ortega.
Yo también tengo en algún otro lloc que es una adaptación de una música popular
y la va a hacer Olga Zerpa.
Bueno, uno u otro, ahí está.
Molt maca i molt bonica, aquí está, Habanera.
Ara, canviem d'estil, anem a un balset,
un balset que nos porta a la Garota de l'Empordà.
Balset mariner, per això el programa.
Habaneres i balsets mariners, també cançons de taverna, per què no?
D'Ortega Monasterio, La Rosa del Port.
Les barques velles ja vénen l'estrainera.
Ja ve la meva estimada rosa del port.
Vull la festa del Carme, la verja més marinera.
Balset mariner, la verja més marinera.
Li portarem a la barca roses d'amor.
a la barca roses d'amor.
I si no pots venir amb mi,
a la barca roses d'amor.
el cor.
Pensa que lluny de la cala,
el món s'acaba
per tu i jo.
La rosa del port,
quan surt a la mar,
les blanques gavines
la van voltejant,
els braços alçats
de Déu cridem tots,
i jo que t'envio els batons.
de dos en dos.
Quan tornin les urenetes
o envingui la primavera,
veurem damunt de la prata
les fots de mar.
i tu tan engrescadora,
cantarina i riallera.
Vindràs per sempre estimada
al meu costat.
i si no pots venir amb mi,
empordanesa del cor.
Pensa que lluny de la cala,
el món s'acaba
per tu i jo.
la rosa del port,
la rosa del port,
quan surt a la mar,
les blanques gavines
la van voltejant,
els braços alçats
de Déu cridem tots,
i jo que t'envio els batons,
de dos en dos.
quan tornin les urenetes,
quan vingui la primavera,
veurem damunt de la prata
les flors de mar.
i tu tan engrescadora,
cantarina i riallera,
vindràs per sempre estimada
al meu costat.
i si no pots venir amb mi,
empordanesa del cor,
pensa que lluny de la cala,
el món s'acaba
per tu i jo.
la rosa del port,
quan surt a la mar,
les blanques gavines
la van voltejant,
els braços alçats
de Déu cridem tots,
i jo que t'envio els batons,
de dos en dos.
Tornem al compàs de dos per quatre,
o sigui, el compàs de la vanera.
I serà el grup Gavina,
no existeix actualment
com un grup de vaneres,
i l'última època
on el guitarista i tercera veu,
component del grup Isidre Prats,
va escriure aquesta vanera
que interpreten Gavina.
Pobres, pobres mariners.
Un 1.
2.
Només de la veritat.
Esquerra pel진à,
o segん tok.
Ai un���ặk com un guitarista,
El ron corre per la taula,
entre contes i agudir,
amb rialles també en broma.
Vull cantar una cançó,
vull que volin unes notes
recordant aquell passat,
recordant els mariners
que morirem a llac Pobà.
Pobres, pobres mariners
de la costa catalana,
que en les terres d'ultramar
van deixar les seves vides.
Ser valent no és pas matar,
ni morir en una guerra,
ser valent és treballar,
ser valent és estimar.
si la calma torna al mar i les barques a la pesca,
si la calma torna al mar i les barques a la pesca,
amics meus que m'escolteu,
seu que parin ja a l'esquerra.
Jo no vull morir per res
jo vull viure amb alegria
Pobres, pobres, mariner de la costa catalana,
que les terres d'ultramar van deixar les seves vines.
Ser valent no és pas matar, ni morir en una guerra.
Ser valent és treballar, ser valent és estimar.
Pobres, pobres, mariner de la costa catalana,
Pobres, pobres, mariner que moriran allà a Cuba.
Pobres, pobres, mariner, mariner de Catalunya.
Des de Menorca, la veu de Joana Pons ha acompanyat amb 6 guitarras
i es porten a prop de la mar.
Pobres, pobres, mariner de Catalunya.
Pobres, pobres, mariner de Catalunya.
Pobres, pobres, mariner de Catalunya.
Pobres, pobres, mariner de Catalunya.
Pobres, pobres, mariner de Catalunya.
Pobres, pobres, mariner de Catalunya.
Pobres, pobres, mariner de Catalunya.
Pobres, pobres, mariner de Catalunya.
Avui he de sortir en ell, on he de anar d'aquí.
I no sé com he de partir.
Llàgrimes als ulls,
peles dins els cors,
que s'esborrarà amb el temps passat.
Deixa el sentiment d'un passat prudent
que recordaré en el més enllà.
Son i vola el cel,
senyal de que m'envaig
és un compromís que tots prenem.
A prop de la mà me posa a pensar
com es sentiré en un lloc llunyà
a prop de la mà.
A prop de la mà.
I si aquesta veu i ses guitarras
arribaven des de Menorca,
doncs el poeta
que escriu la lletra
de la propera habanera.
També és Menorquí.
Tofolmus, música de Josep Bastons
i el grup Peix Fregit.
Precisament.
un grup que va formar Josep Bastons
i que encara continua
amb la seva trayectoria
a les sabaneres
interpreten sa barca de suro.
que va formar laella
molt pregunta.
Era petita, però valenta.
Feta de sort o pintat de verd
Timor de llaura
Proempinada
Espau de canya i dos cordells
Nedaven jocs i l'empanyia
Un plom pelor s'assurava bé
I vam aprendre
En companyia
Com s'avançava de cara a mi
La meva barca era l'enveja
De la vorera de baixa mar
La més pulida, la més teujera
Descort m'obria de bat a bat
La meva barca et duia per vela
O els quants pedaços d'aquest calçat

Però el mal dia que m'empopada
va fer bordada sense mirar
I vaig aprendre que no t'estimes
De copse lluny se'm pot anar
De copse lluny se'm pot anar
Potser sa barca encara lluita
Donant brandades per mar en dins
També sa vida sent com navega
Entre ses ones des meu destí
La meva barca era s'enveja
De sa vorera de baixa mar
Sa més polida, sa més lleugera
El cor m'obria tabà, tabà
Sa meva barca el duia per vela
Unes quants pedaços de més calçons
En mis tenien una bodega
On hi guardaven ses il·lusions
On hi guardaven ses il·lusions
I des de menor que també sis
De ponen i exporten de Josep Miquel Servià
I Ricard d'Illadesau
Uils Berth
I Ricard d'Illadesau
Unes quants pedaços més
Et l'es enversos
Unes quants pedaços deket
Et l'esemòria
Irocs d'biggis
Es eason
Je la plaga
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit