Gràcies.
I arribem a l'últim programa de l'any de l'1-2 i seguit,
un any que, evidentment, propiciarà valoracions de tota mena
per allò que fa la dita que cadascú parla de la fira segons com li ha anat,
fins i tot en un àmbit molt concret, com és el sardanisme,
que, segons com es miri, pot ser molt ampli o molt reduït,
depèn de la perspectiva, podríem sentir-nos satisfets o decebuts.
Vull dir que hi ha molts pobles en la situació que tots plegats patim
ha fet que desaparegués el sobrepleg, o una o moltes ballades, per exemple.
Altres, en canvi, malgrat les dificultats, han pogut, si ha sabut,
superar-se i mantenir un nivell acceptable d'activitat,
o fins i tot han pogut portar a terme determinat acte de certa rellevància.
De tot hi ha hagut la veritat.
Mirant-ho en general i tenent en compte que el Nadal exigeix una mirada
tan positiu i optimista, ja em permetreu que,
sense ànim de fer cap anàlisi mínimament completa de l'any,
digui convençut que, malgrat tot,
una expressió aquesta que em sembla que repeteixo sovint,
malgrat tot, insisteixo, l'activitat segueix.
I, a més, han pogut gaudir de moltes coses interessants,
algunes fins i tot innovadores.
Aquí a Tarragona, per exemple, tot i la reducció
en el nombre absolut d'activitats al carrer,
Déu-n'hi-do de les que finalment s'han pogut portar a terme,
gràcies, sobretot, al Casal Tarragoni,
l'agrupació sardanista Tarragona Dança
i els corresponents patrocinadors.
Podem estar satisfets, a més, de l'excel·lent paper
de les nostres colles al Campionat de Catalunya.
L'agrupació es agaudeix d'una vida social plena.
Comptem amb dues cobles que s'esforcen a millorar cada dia.
I començarem l'any ni més ni menys
que amb una ballada i un concert
amb la principal de l'abisbal.
Poca broma.
I a nivell general,
també mirant-ho així a nivell molt per damunt,
ha estat l'any, aquest 2013,
de la capital de la Sardana,
començant una nova etapa
en aquest àmbit de l'activitat sardanista.
Ha estat un any on no s'ha completat,
però s'han posat moltes primeres pedres
de la unificació de la Unió de Colles Sardanistes
i la Federació Sardanista de Catalunya, per exemple.
I també ha estat un any
en què allò que sempre ha existit
en el món del sardanisme,
de la implicació en les coses del país,
s'ha evidenciat, s'ha donat la cara,
de cara en fora,
la manifestació més evident de tot això,
la participació plena del sardanisme
en la cadena de l'11 de setembre
i molts altres exemples
que hi podríem posar en aquest sentit.
Jo crec que, com ja deia abans,
malgrat tot, un bon any
i un bon començament del 2014, segurament.
Bon vespre, nova edició de l'1 d'on seguir,
l'última d'aquest any 2013, com és habitual.
Aviat vindrà les festes de Nadal
i cada any fem això, un parèntesi,
unes petites vacances fem nosaltres.
Fa també l'espai de la Sardanada d'any
a nivell de tot el país
i després tornarem amb més ganes que mai
d'oferir-vos aquest temps de sardanes,
els bars i música per a cobla,
a la sintonia Terrona Ràdio.
Avui l'equip del programa,
amb la Sílvia al control de so,
i aquí, davant del micro,
guió i presentació, el servidor de l'Àngel López.
I no, que no m'oblidi,
de la col·laboradora, la Marta,
la seva secció del racó de la Marta,
que s'afegirà en el moment oportú.
Una nova edició, que serà la 877
de l'1, 2 i seguit,
que, com sempre, comencem fent-vos un petit resum
del contingut del programa.
I, de fet, el programa d'avui,
massa, massa, massa història,
per resumir, no n'hi haurà.
És temps de poca activitat,
poca activitat al carrer.
Això sí, aquest diumenge, a Barcelona,
a l'última plegda de l'any,
la plegna de l'any,
que tancarà oficialment la temporada
i poca cosa més després.
Això sí, ja podrem anunciar-vos avui
els primers grans actes
de la propera temporada,
almenys aquí a Tarragona.
Aquesta ballada,
que d'alguna manera ja he apuntat abans,
i concert amb la principal de l'Ebisbal
al Teatre Metropol.
Tindrem, evidentment, avui
una nova eliminatòria del concurs
La Sardana de l'any.
Ja em permetreu
que la part musical del programa
avui també tingui un color
nadalany,
encara que ens procurarem
que sigui amb músiques
de nous enregistraments,
que també n'hi ha hagut
en aquest àmbit,
amb aquest color nadalany
que exigeixen aquestes dates.
De moment, però,
anem a la Sardana de l'any.
I sí, entrem ara mateix
en l'espai de la Sardana de l'any,
un concurs promogut
per la Federació Sardanista de Catalunya,
i que compta amb la col·laboració
d'emissores d'arreu del país,
entre elles Tarragona Ràdio,
que pretén ajudar a difondre
les sardanes noves que s'estrenen
durant l'any.
El mitjà, com ja sabeu,
és un certamen basat
en tot un seguit
d'eliminatòries radiofòniques
que culmina amb una gran final
en viu i en directe
amb 10 sardanes finalistes.
Senguany, la final,
recordarem també
que va ser un dels primers actes
que es van celebrar
al Nou Teatre Tarragona,
mentre que l'any vinent
l'emblemàtic 2014
l'escenari serà Barcelona.
Anem a iniciar
la dotzena eliminatòria
d'aquesta 25a edició
del concurs
que ens presenta
quatre sardanes,
aquesta vegada
interpretades
per quatre cobles diferents.
La primera,
que ofereix la sardana número 1,
és la ciutat de Girona.
i la ciutat de Girona
i la ciutat de Girona
i la ciutat de Girona
i la ciutat de Girona
i la ciutat de Gr找 Governament
i la ciutat de Girona
i la ciutat de Girona
i la ciutat de Girona
i la ciutat de Girona
i la ciutat de Girona
i la ciutatviewer
i la ciutat de Girona
i la ciutat de Girona
i la ciutat de Girona
i la ciutat de Girona
Bona nit.
Bona nit.
Amb el nostre programa tornarem al segon cap de setmana del 2014.
Seran dues eliminatòries més abans de donar pas a la fase de semifinals.
Passem ara a escoltar la Sedana número 2 d'avui.
Aquesta la interpreta la Cobla, la principal de la Bisbal.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
un apartat dedicat als directors,
amb obres dels directors de la principal,
Conrat Saló, amb bona llavor,
Josep Cassú, amb directe mestre,
i Francesc Cassú, amb Aurora Promesa.
A la segona part, la COBLA acompanyarà
les actuacions de les colles
de l'agrupació sardanista Tarragona Dança,
fins i tot amb alguna possible estrena,
i els esbar Santa Tecla i Dansaires de Tarragona.
Tot això que comentem, com hem dit,
serà el diumenge, dia 12 de gener.
Les entrades estan a la venda per mitjà del Terracotiquet,
o directament a les taquilles del teatre,
en aquest cas, els dijous i divendres,
de 10 a 12 i de 18 a 20 hores,
al preu de 10 euros.
No oblidem a més que el mateix dia, al migdia,
com també acabem de dir,
la principal de la Bisbal oferirà una ballada de sardanes
a la Rambla Nova.
Per cert, aquesta setmana s'ha comentat força
que els Premis Arc 2013,
que atorga l'associació de representants,
promotors i mènagers de Catalunya,
ha guardonat entre molts altres grups
locals, empreses i persones
a la Festa Major de Santa Tecla,
com la millor de Catalunya.
A més de felicitar-nos tots plegats per la part que ens toca,
també hem d'en tenir en compte
que entre tots aquests altres premiats que dèiem,
precisament hi ha la principal de la Bisbal,
una cobla que, tornant a canviar de tema,
però no del protagonista,
és un dels intèrprets inclosos en el disc
que altres cançons de Nadal 5,
que s'ha distribuït aquests dies
i que està format per una bona colla de cançons de Nadal
interpretades per, entre altres,
Adrià Puntí, Blaumut, Els Catarres,
Elena Gadel, Gossos o Teràpia de Xoc.
La principal de la Bisbal hi ofereix un tema instrumental,
que és un arranjament del seu director,
del clàssic nord-americà,
Un Passeig amb Trineu,
que recordareu que escoltàvem la setmana passada,
encara que en aquella ocasió,
en versió de la Cobla Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona.
L'any que estem a punt d'acabar
ens ha portat alguns discos però interessants
de sardanes i música per a Cobla,
amb combinacions a vegades sorprenents.
En un d'aquests últims, per exemple,
hi trobem una cançó tradicional catalana de Nadal,
El Noi de la Mare,
que la podrem escoltar interpretada
per a un guitarrista flamenc,
que habitualment festeja amb el jazz,
el Niño José Le,
una Cobla amb funcions de Big Band,
la Sant Jordi, Ciutat de Barcelona,
un bon grup de músics més,
el piano, saxo, baix elèctric i bateria,
i uns hàbils arranjaments de Joan Díaz.
Un músic aquest darrer,
que ja havia col·laborat amb la Sant Jordi,
amb un disc de Nadal,
on la veu la posava Carme Canela,
que la setmana passada vam recuperar
i que avui mateix tornarem a sentir també.
De moment, gaudiu d'aquest singular,
El Noi de la Mare, el Niño José Le,
la Cobla Sant Jordi, Ciutat de Barcelona,
han registrat al Teatre Cursal de Manresa
el 10 de novembre de l'any passat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Benvinguda novament al programa.
Hola.
A punt?
Sí.
A veure què ens expliques avui.
Amb el concurs d'artes del passat 6 de desembre
es va acabar la temporada competitiva de les colles en general
i, per tant, també de les de l'agrupació sardanista Terragona Dansa.
Ara encara falta molt per als primers concursos del 2014,
però això no vol dir que a l'entitat no hi hagi activitat
i no em refereixo als assajos,
que no començaran fins ben passades les festes.
sinó tot un seguit de diades importants pròpies d'aquest moment de l'any.
És a dir, a l'agrupació també se celebra al Nadal
amb unes festes particulars.
A veure què ens explica la Marta.
Mentre que a l'agrupació ja hi ha qui pensa i treballa pel Carnaval,
de moment, aquests, dissabte a la tarda, es farà el 21è Festival de Nadal,
un acte intern de l'entitat on cada secció aporta un espectacle
amb el qual competeixen un enginy i bon humor.
després d'haver recorregut bona part dels centres cívics i altres locals de la ciutat,
des de fa uns anys es fa en un lloc ben cèntric,
el Saló d'Actes del Col·legi Santa Teresa de Jesús.
i la colla a la qual pertens tu, Marta, ja teniu preparada alguna cosa?
Sí.
És sorpresa, t'hi ha entès, no?
Sí.
procuren sorprendre sempre les diferents colles de l'agrupació.
i què em dius? No em facis senyes. Què em volies dir? Digues.
Que tu també.
Ah, bé. Cadascú fa la seva.
Bon, és un acte intern, però nosaltres ho expliquem, la Marta ens ho explica,
perquè veieu l'activitat que hi ha dins d'aquesta agrupació.
L'endemà diumenge, una altra cita imprescindible,
un cop ja sabrem si ens ha tocat la loteria de l'agrupació.
Que sí, que sí que tocarà.
El dinar final de temporada en un restaurant de la ciutat,
entre altres coses, s'acostumen a lliurar els balladors els trofeus aconseguits en els concursos.
I com es fa això, Marta? Com es lliuren els trofeus?
Em sembla que es té en compte... A veure, com es trien?
Els que anen més assajos, no?
Em sembla que tu sempre estàs cap al final de la llista, no?
No.
El començament.
Sí? Segur?
Pot ser primera, no? Però al començament.
Molt bé. Aquell que va més als assajos pot triar primer el trofeu, no?
Sí.
Molt bé. Què més?
L'endemà diumenge... Ai.
Això ja ho havies dit, eh?
El dia 28 de desembre hi haurà una excursió a PortAventura per la colla més petita de l'entitat, la Txarinola.
És el premi per haver solit els sotscampions a Catalunya.
I pocs dies després, una activitat nova d'enguany.
La celebració de la nit a cap d'any al local de l'agrupació, amb sopar a Betlla.
Cal que es demostri, doncs, que hi ha un magnífic local a l'agrupació de l'estat de l'engança i que se'n tregui rendiment. Molt bé.
Durant tot el mes de gener hi haurà vacances d'assajos, encara que hi haurà la ballada i el concert que ja heu comentat.
I d'altra banda, alguns membres de l'entitat estan treballant de cara a altres activitats,
com ara la participació de la comparsa petada al Carnaval de Tarragona als dies 1 i 2 de març.
D'altra banda, també s'està planificant la campanya d'ensenyament de sardanes a l'escola 2014,
per a la qual, cosa que demanen monitors més grans de 16 anys per col·laborar-hi.
Més coses, Marta?
Avui voldria acabar amb una curiositat.
Els sardanistes ja sabeu que l'última sardana de les ballades va en seguida del que alguns anomenen la repetida,
i altres el repicó, que és la repetició d'una tirada de curs i una de llars d'aquella darrera sardana.
Són dues tirades que s'acostumen a ballar de manera més desenfadada, a vegades amb una sola anella de germanor.
A molts ens agrada, a més de fer el que entèiem, la relliscada.
És a dir, ballant els passos de manera més ampla, dreta i esquerra,
de manera que la rotllana oscil·la molt més i sovint de forma esbojarrada.
Certament, eh? De vegades es desgavilla tot, però us ho passeu bé, eh?
N'hi ha qui espera més aquest últim tros que no passa tota la ballada, com riu.
Què més?
La cobla contemporània, on un dels seus discos amb sardanes senceres,
van registrar una d'aquestes repetides, afegint-hi alguns elements, diguem-ne, extres.
Primer escoltarem la sardana normal i després la repetida.
És una composició de Josep Capell, titulada La tia Pepa.
La tia Pepa
La tia Pepa
La tia Pepa
No escoltarem l'enregistrament sencer, ja que es tracta de versions per avallar,
de set tirades, però sí que anirem a la repetida,
que en el disc anuncien com a repicó fora i visca,
que visca és el que criden molts sardanistes quan s'acaba la sardana
i tanquen els braços endavant.
Pareu atenció en aquestes dues tirades, ja que hi ha diversos detalls que les fan diferents.
Pareu atenció perquè hi ha detallets que fan més divertida.
Escolteu-la.
Institut Cartogràfic i Geolò Blair
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La norma general és la repetició de l'última sardana, foda que hi hagi una sardana que agradi molt, que la gent aplaudeixi de manera especial,
ens fa una repetició, sobretot això passa als replecs.
Però la norma, com deia, és aquesta, i és una sardana en alguns llocs potser no tant, però almenys aquí a Tarragona, en una manera amb la relliscada, com es deia la Marta,
i en aquesta versió de la cobla contemporània havien de ser ells portant-hi canvis de ritme, la seva anava a dir veu, sons guturals, diguem-ne en algun cas,
i fins i tot algun sobrecany de tenora per allà darrere, que hi faria una altra música que no tenia res a veure amb la sardana, però que Déu-n'hi-do com lligava.
Bé, una curiositat, mira, que ens ha acabat de portar la Marta, eh, Marta?
Sí.
Què tal, vacances, ja?
Sí.
Oficialment encara no, però de facto ja sí, ja s'ha acabat avui l'institut, no?
Sí.
Doncs bé, com ella, un munt de nois, noies, nens i nenes, que comencen vacances i a viure a les festes de Nadal.
Què tal? Sí, Marta, el programa potser l'acabarem després i ho felicitarem, però potser estaria bé que desitgem bones festes a tothom, no?
Sí.
També des del programa, eh? Com ho diries?
Bones festes, bon Nadal i bon any nou.
Molt bé, és allò, sembla un tòpic, però és el que realment pensem, però atenció, encara queda el programa i arribarem, com ja sabeu, fins a 2.15 de la nit.
De moment, anem a les notícies.
L'Eva Martínez i Carrasco, ideadora i coordinadora del projecte Sardetic, destinat a facilitar l'ensenyament de ballar sardanes a les escoles,
va recollir el passat 9 de novembre el premi a les iniciatives renovadores que li ha atorgat la Federació Serranista de Catalunya en el mar de la capitalitat de la Serrana d'enguany, en anys damunt.
Ja en vam parlar, evidentment, d'aquest lliurement de premis.
Ara en parlem perquè dissabte, dia 18 de gener, i això que amb la perspectiva de les vacances anem avançant alguna cosa,
es farà una sessió, aquest dia, 18 de gener, d'una sessió de formació per als mestres participants al projecte Sardetic en aquest curs vinent, 2013-2014.
Aquesta formació va dirigida als mestres participants al projecte, però està oberta també a qualsevol altra persona interessada en conèixer aquesta iniciativa.
El Sardetic és el nom d'una iniciativa particular per donar a conèixer als infants al món de la cobra i la sardana,
un projecte telemàtic que es pot consultar a l'adreça sardetic.blogspot.com.
La seva intenció és aprofitar les sinergies de les noves tecnologies de la informació i la comunicació
perquè grups d'escoles treballin col·lectivament la sardana.
La responsable que esmentàvem, l'Eva Martínez, és mestre de Música, Educació Infantil i Primària a l'Escola Pública Francesc Macià, de Vilassar de Dalt.
Aquest mètode és ideal per al professorat que no ha ensenyat sardanes o no té competències tecnològiques plenament incorporades
i que precisament es preveu la formació inicial pràctica d'un dia per als mestres enfocada a aquests dos aspectes i que hem anunciat abans.
El sistema de treball consisteix en grups d'escoles que desenvolupen conjuntament, via telemàtica, el projecte en un mateix bloc.
Les classes d'aquestes escoles es troben a les activitats presencials, un concert i una ballada.
Sardàtic es desenvoluparà durant el segon o el tercer trimestre de curs, de manera que abans del 24 de desembre,
si ben aviat, les escoles i professors apuntats rebran un correu electrònic per fer-ho saber a les escoles
amb qui compartiran el cercle de treball, l'adreça a internet, el bloc propi del cercle de treball
i les informacions relatives al curs de formació per a mestres participants.
Quan es parla de cercle de treball, hi pot haver el mode local amb escoles del mateix municipi que treballen conjuntament.
La ballada final es fa una ballada o a plec local.
També hi pot haver el mode de proximitat, on hi ha escoles de municipis propers que treballen conjuntament.
En aquest cas, la ballada final se celebra en el mar d'una ballada o bé una plec en un d'aquests dos municipis.
Finalment, hi ha el mode d'intercanvi. En aquest cas, la integren escoles de municipis llunyans.
L'objectiu és, per exemple, potenciar, o ens diuen ells mateixos, la relació entre escoles de zones com la Franja o Catalunya Nord.
La ballada, o fins i tot ballades, final, s'organitza en una plec o ballada d'un o més d'aquests municipis.
La participació al projecte és gratuïta.
Només hi ha dues despeses, el cost del concert, similar a qualsevol altre concert pedagògic,
i les despeses relacionades amb els obsequis o recordatoris que es vulguin lliurar.
Els alumnes participants.
Sardàtics ha implementat aquest curs, passat, en format experimental, a Vilassar de Dalt, amb les tres escoles del poble,
i ha tingut un èxit notable, no només pedagògic, sinó també de participació dels alumnes.
En el seu moment ja ho vàrem anunciar, però val la pena que en fem un recordatori.
Ens referim al sisè concurs de composició de sardanes Vila de Mer, Memorial Pere Fontàs.
Es tracta d'una convocatòria biennal de l'Ajuntament de Mer, l'Agrupació Sardanista i altres entitats d'aquella població.
És un concurs per a sardanes inèdites, en què cada autor pot presentar dues peces que poden optar a un primer premi de 1.300 euros,
un segon dels 700, i un premi del jurat popular de 600 euros.
Un jurat determinarà cinc sardanes finalistes, de les quals escollirà els dos primers premis,
mentre que el premi popular es decidirà a partir de les votacions efectuades pel públic assistent al concert,
on es farà l'estrena de les sardanes i el lliurament de premis,
que tindrà lloc a Mer mateix, el mes de juliol vinent.
Es poden presentar originals fins al dimecres 30 d'abril del 2014,
a les dues del migdia, a l'Ajuntament de Mer.
Abans ja hem promès que tornaríem a escoltar un dels temes que formen part del disc Nadales,
que l'any passat van enregistrar la Cobra Sant Jordi, ciutat de Barcelona, la cantant Carme Canela.
Una bona selecció d'aquelles cançons de sempre i algun tema instrumental vistos,
però des de la perspectiva clarament jazzística, potser no tant,
com en el disc amb Niño José Lé, de l'arranjador Joan Díaz.
Aquesta vegada hem triat una de les Nadales indispensables del repertori català,
El desembre congelat.
El desembre congelat, confus es retira,
abril de flors coronar,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor d'una ror, ror, ror, d'una zaza,
d'una ror, d'una zaza, d'una rosa vella,
foc un bé congelat,
el primer parat a usar la nit tanorosa,
que tot el món no foscà la vista penosa.
Més en una mitja nit,
brilla el sol que anés aixit,
d'una bé, bé, bé, d'una nyalla,
d'una bé, d'una nyalla,
d'una vella olora,
que el cel l'enamora.
El mes de maig he florit,
sense ser-ne encara,
un llirí blanc i pulit
de fregüència rara,
que per tot el món se sent,
de nevant fins a ponent,
tota sa sa,
tota dul, dul, dul,
tota sa,
tota dul,
tota sa dulçura
i olor inventora.
Amb alegria i amor
celebrem el dia
que ha anat el diví senyor
en una establia.
si no tenim més tresor
oferim-li el nostre cor
tota la, la, la, tota fi, fi, fi,
tota la, tota fi,
tota la finesa
de la nostra fermesa.
o no te sn convention,
la, on no és el dia
que no tenim és el longer Superbab,
Acció de textos avui al programa i aquesta setmana, trencant bastant amb el que havíem vingut fent els últims programes,
no tindrem repàs a les xarxes socials, sinó que tindrem el clàssic, un llibre, un llibre que ja fa dos o tres anys, que és el Mercat.
Crec que al seu moment vam comentar molt, molt breument que havia sortit, que hi havia una part d'aquest llibre que feia referència a la Sardana,
potser valdria la pena comentar amb una mica més de deteniment fins a quin punt en parla i quin ús en fa.
El llibre, d'entrada, els seus títols, que no els conegueu, i el comentari que fa la contraportada sobre el contingut,
molts poden dir, a veure, què passa aquí? Es titula Catalunya serà impuró, no serà? El seu autor, Lluís Cabrera.
Per simplificar, els que no sapigueu qui és, és el factòtum, el màxim responsable del taller de músics,
una autèntica factoria de bons músics, o tot el món del jazz, però també amb altres gèneres nous, diguem-ne,
que és com a vegades aquestes clàficatius que no mai acabes d'entendre, com seria el flamenc.
El Lluís Cabrera és andalús, però porta molts anys a Catalunya,
i potser millor que us expliqui el que diu la contraportada.
D'un nascut a Jaén, Lluís Cabrera es revolta contra l'epítet que el defineix, encara avui,
com un andalús a Catalunya, i es lamenta amargament de l'apropiació que el franquisme va fer d'un cert folclore andalús,
per imposar-lo sobre la pluralitat cultural.
Molts anys després, la democràcia no ha aclarit encara les coses ni ha curat les ferides.
Al contrari, continuem atrapats en els mateixos tòpics.
Les forces polítiques hegemòniques a Catalunya hi tenen part de responsabilitat,
perquè han seguit aquest joc pervers subvencionant farses, com la fèria d'abril a Catalunya,
amb un càlcul tàctic, puruc i estret de mires.
Poca broma.
Hi ha un dels capítols del llibre on es titula Entre el dia d'Andalusia i la pleg de la sardana.
Hi poso dos exemples.
Per una banda, intentaré resumir al màxim, per no allargar-me excessivament, fer-me pesat,
per una banda planteja, cal aclarir que no va contra ningú en concret, cap acte en concret.
Posa aquests dos exemples, ni tampoc posa cap per endavant dels altres.
Per una banda, se situa al Parc de la Guineueta, en els barris, a Barcelona,
un barri, diguem-ne, dels de màxima presència de ciutadans provenents d'altres zones de l'estat espanyol,
on és escenari, evidentment, de molts actes vinculats a la cultura d'aquesta gent,
de les terres d'origen, però també d'un dels aplecs de la sardana més importants de tota la temporada.
I explica, en primer lloc, que la presència d'un d'aquests actes d'una entitat andalusa,
doncs del president de la Generalitat, que hi va, doncs, a sortir a la foto,
en definitiva, a presència mediàtica, a TV3, etcètera, etcètera.
I després parla d'un altre dels actes que apareixen, que se situen en aquest barri, també.
És a dir, una ballada de sardanes, en la qual, diu, segon acte públic, així com ho diu exactament,
coblen directe, com a suport a les rotllanes, que es formen a la part central del parc.
Els que ballen, mentre el grup de músics, aquí fa una mica de descripció pel domó,
diu, alguna aparició política sempre amb accent moderat, regidors del districte i altres de rang similar.
Poca presència de premsa, ràdio i televisió.
Un exemple que reprodueix la perversitat dels estats d'ànim i de les dualitats.
A la plec, la que coneixem com a classe política, no necessita aparèixer-hi.
Si els nostres es reuneixen a ballar la dansa més vella del món,
és prescindible anar a recollir-hi voluntats.
Aquestes persones són de l'apartat dels nosaltres,
practiquen amb recursos propis, són la nostra gent.
Observant el moviment de les extremitats i escoltant les sintonies,
es confirma la puresa de l'autòcton, el que és d'aquí, el que de de bons pertany.
Per què cal remullar-se en un bany de masses en el qual allò que és important
està integrat en el més íntim del nostre ésser?
Un polític no s'ha de perdre el temps ni malgastar energia.
El dia d'Andalusia és una altra història.
El discurs de les identitats està remogut.
La cua per situar-se al costat de l'apartament ètnic
i jugar a la corda multicultural no permet despistar-se.
El que és andalús d'essència està de moda a Catalunya,
sempre que vingui de la mà de l'accent regional
i s'expressi seguint la modalitat de l'any d'arribada.
Qualsevol ocasió és bona per rebre una dutxa ben calenta
combregant amb ells, aquells forasters graciosos
que ens recorden que qui s'allunya del poble no surt ben parat.
El que els líders polítics anomenen col·lectiu andalus de Catalunya,
això posa en cursiva, una espècie que s'ha mantingut fidel a la seva,
que ha preservat la seva identitat sense que a l'entorn els anys influeixin,
s'ha de mantenir intacta, sense contaminació lingüística ni cultural.
És la fórmula idònia per fer brillar una de les dualitats
que confereix sentit a les que de l'altre costat de la vorera
actuen amb els mateixos paràmetres.
I acaba dient, els que les cúpules polítiques no volen o els interessa analitzar
és que avui la major part dels descendants de l'onada migratori
de mitjanç segle passat procedents del sud
no són fruit de cap rebuig tardar del trasplantament llunyà.
Els interessats, que la gent no es barregi i que els compartiments continuïn estancs,
han fracassat pel que fa catalans i andalusos.
Dos conjunts, com van ser, i que ara ja en formen un,
comparteixen més del que ens han fet creure.
La fusió ha estat tan evident que podem parlar de noves identitats,
andaluins, catalusos, andalans.
És el punt de vista particular del Lluís Cabrera
i ve a dir, en definitiva, suposo que entendreu el mateix que jo,
que l'utilització, que en definitiva fan molts polítics,
on van allà a sortir a la foto amb un acte de l'ús,
però els altres, com són dels nostres, no cal perdre gaire temps.
Insisteixo allò que deia, no es tracta de defensar un acte ni d'altre.
No és això el que fa el Lluís Cabrera,
sinó el que retreu aquesta utilització
que, de la imatge, volen fer a vegades els polítics.
I, per cert, Lluís Cabrera,
amb aquest llibre crec que és molt recomanable,
no pas perquè compreguin tot el que dius, ni molt menys,
que es tracta d'un assaig, d'una valoració sobre temes,
a més, sobre com aquests, poques vegades trobareu
que estiguem d'acord amb tot, però Déu-n'hi-do.
I és un home que, de rebent, no té manies
en implicar-se, en donar la cara,
sobretot amb aquestes situacions que ens trobem ara,
en aquest procés que ens trobem al nostre país,
doncs donant la cara com a andalús d'origen,
per dir-ho d'alguna manera,
i a favor plenament d'aquest procés
que ha encetat el nostre país.
I escoltem ara una sardana de les que va interpretar
la Cola Rojova, en el concert que va oferir
el passat 12 de febrer, en el concert que habitualment
organitza la mateixa formació musical
cada any al Teatre Bertrina,
encara que en aquella ocasió culminava la celebració
dels seus 15 anys d'existència.
La que us oferim és un registrament efectuat en directes,
La Veu de Catalunya, dedicada per l'autor
l'any 1972 a l'emissora,
ja desapareguda Ràdio Joventut,
que precisament tenia com a lema La Veu de Catalunya.
El motiu va ser, segons l'autor, agrair l'encert d'iniciar
aquell any el certam en la sardana de l'any,
promogut aleshores per Jordi Puerto,
per aquella sintonia,
i a més per nombroses emissores d'arreu del país.
Posteriorment, després d'uns anys d'impàs,
la Federació Sardanista va reprendre el concurs
en un context radiofònic molt diferent,
però amb la mateixa idea del principi,
promoure la difusió de les sardanes noves.
Una nova etapa a la qual s'hi va afegir,
com bé sabeu, Tarragona Ràdio.
En aquella llunyana primera edició de la sardana de l'any,
Josep Maria Ruera va obtenir el premi de la crítica
per la seva sardana a Barcelona a la muntanya.
En rebre el guardó va comentar
La veu de Catalunya, jo entenc que són totes les seves cançons.
Segons, explica Jordi Puerto,
al cap de vuit dies van rebre aquesta sardana
on el mestre utilitza de manera magistral
diverses cançons tradicionals catalanes.
És la Copla Reu Jove.
La veu de Catalunya, jo entenc que són totes les seves cançons.
a Barcelona a la pix Audit, merry de Catalunya, jo entenc que són totes les seves cançons.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!