Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fiins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per quan sorti la pesquera
on només hi ha xangrets.
La meva barca és així,
petita com anem tronet.
I quan solti el blau marí dintre la llum de la lluna
il·lumina-li el camí.
I el dia que arribi a port,
que ha renat de prop o pas,
pela i clave i remat fort,
tot el poble farà trope.
Regonant la meva sort,
tothom dirà Déu-n'hi-do,
tant de pesca no s'explica,
tres urs s'esplau més millor,
amb una barca tan xica
com l'explot d'un pescador.
I canvi en destí.
S'anem a una revista musical
anomenada també Passatiempo Cómico Lírico.
Concretament estem parlant de Las Leandras.
I va ser estrenada en el Teatre Pavón de Madrid
en novembre del 1931.
Hi ha un repertori de Déu-cansons
i hi ha algunes molt conegudas,
com el Pichi, los Nardos,
per exemple,
i aquesta manera el dúo de Paco i Aurelia,
coneguda també com
Llévame a la verbena de San Antonio.
Don saguista
de la música del maestro Francisco Alonso.
Dile al coposo
si te haces el oso
que se cerró el portal
i que al instante
tome el portante
o va a pasarlo mal.
Es que vanía
por citanía
por hacerle sonrear.
Si es que se toma manas
las cosas claras
ya te desigual.
Pago contente
que pasa gente
si es eso que ojilí.
Yo vengo por mi esposa.
Yo no los tengo
y estoy ahogada
de aburro.
Pues tu comporte
saca del monte
o busca por ahí.
Lo haga del monte
que es para ti.
Venga, eso es cierto
te doy así.
Dime primero
con el dinero
que es lo que vas a hacer.
Crear que sois
gras mujeres
y lo que quieres
y eso ha de ser.
o que va a ser el stato
y lo que va a ser.
Quieht
y está
en el mono
de otros
que la tuya
va a ser.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Era una clara nit, els estels al cel brillaven,
dos joves amorosits per la platja passejaven.
Els companys ja són a por, amb les barques preparades,
sentia angoixa el seu cor, ell tenia que anar a pescar.
I ella amb amor li parlava, no te'n vagis, mariner,
no et fis d'aquesta calma, que aquest mar que estimas tant
és una caixa tancada.
Quina escura, mariner, segueix sempre a les onades,
que elles tornen sempre a por, on t'espera el meu amor.
Tot contemplant la mar blava, que elles tornen sempre a por,
on t'espera el meu amor, tot contemplant la mar blava.
El pescador en el port, mentre la vela riava,
contemplant la clara nit, li deia a l'estimada.
jo lluitaré amb el mestral, i amb la mar més abribada.
I si al fons tinc que anar, no deixis mai de pensar.
no te'n vagis, mariner, no et fis d'aquesta calma,
que aquest mar que estimas tant, és una caixa tancada.
Quina escura, mariner, segueix sempre a les onades,
que elles tornen sempre a por, on t'espera el meu amor.
Tot contemplant la mar blava, que elles tornen sempre a por,
on t'espera el meu amor, tot contemplant la mar blava.
I acabem amb aquest balcet interpretat per la veu de Joan Napons,
cançó de la mar.
Quan ja se'n van ses barques, quan se'n van a pescar,
si la mare està en calma, i ni volats no hi ha,
els pescadors ja canten, i alegre el cor està.
poca d'aquí, poca d'allà, que la barqueta prest tornarà.
poca d'aquí, poca d'allà, que ella molt prest tornarà.
poca d'aquí, poca d'aquí, poca d'aquí, poca d'aquí,

poca d'aquí, poca d'allà, tornarà o no tornarà.
poca d'aquí, poca d'aquí, poca d'aquí, poca d'aquí,
poca d'aquí, poca d'aquí, poca d'aquí, poca d'aquí,
M'agrada més pot demanar, dones i fills s'han a abraçar i l'alegria ja ha tornat.
Moga d'aquí, moga d'allà, que la marqueta ha tornat.
Moga d'aquí, moga d'allà, no digueu que el peix és cap.
M'agrada més pot demanar, no digueu que el peix és cap.
Ha estat el programa 473 d'Amaneres des del Balcó.
Fins al proper dixabte a l'alma d'un migdia, que us esperem aquí a Tarragona Ràdio.
Moga d'aquí, moga d'aquí, moga d'aquí.
Moga d'aquí, moga d'aquí, moga d'aquí.
Moga d'aquí, moga d'aquí, moga d'aquí.
Moga d'aquí, moga d'aquí, moga d'aquí.
Moga d'aquí, moga d'aquí, moga d'aquí, moga d'aquí.
Moga d'aquí, moga d'aquí.
Moga d'aquí, moga d'aquí.
Yo le cante esta manera, con la brisa caribeña, que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad.
De callos y de manglares, de guajiros y palmares,
voy, o si de su amor.
Mulata es, la cubanita, y allá en La Habana me habló de sueños,
de caña dulce y de buen café.
Mulata es, la cubanita.
Que haya en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Tabaco y ron, tabaco y ron.
La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.