Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
del temps de sardanes, esbars i música per a Cobla
a Tarragona Ràdio, on sempre
durant tot l'any tenim un tema
del qual parlar-ne, però esclar, en temps de festes
de festa major, la festa gran
de la ciutat, doncs encara més
això és el que intentarem fer-vos, posar-vos
al dia del que passa
en el món dels esbars, de les sardanes
i de les cobles, de la música
per a Cobla, aquí sobretot
a Tarragona, a les comarques tarragonines
i perquè no, sempre que creem que és interessant
arreu del país. Avui l'edició
865, que us portem
la Sílvia al control de so i en el que
hi ha presentació un servidor, l'Àngel
anem a veure ara, en el nostre sumari
de què anirà el programa d'avui
i parlar de Santa Tecla i de Misericòrdia des de la perspectiva de l'ondoll i seguit és fer-ho de les activitats dels esbars, de les colles i de les cobles, com sempre, però molt més concentrat i molt més intens.
Sobretot aquesta raó pel que fa als esbars, hem comentat també moltes vegades, és prou evident, responsables de bona part dels elements del seguís i a més a més de les actuacions, diguem-ne, tòpiques, típiques dels esbars. Aquesta raó, a més a més, amb un espectacle magnífic com és el retaule de Santa Tecla, justament aquesta nit.
I, esclar, les ballades del dia de la patrona i l'endemà, el dia de la Mercè a la Rambla Nova, ballades que potser són d'aquelles que més quantitat de balladors de públic apleguen al llarg de l'any.
Parlarem d'una iniciativa que es va encetar de cara al públic aquí a Tarragona, precisament, en la final de la sardana de l'any.
Recordeu aquell espectacle La Jota més vella, amb el que Colcel i el noi il·lumut de Ferreries, les barres de dansa i la cobla reu jove?
Vam poder gaudir en aquella ocasió d'un tas magnífic d'aquell espectacle, però l'espectacle sencer s'ofereix a partir d'aquest dissabte a la nit a Calella.
I esperem, esperem, confiem que aviat pugui estar així sencer també aquí a les comarques tarragonines.
Comencem a veure ja, vull dir, en l'horitzó, la sardana de l'any, la propera audició.
De moment, aquesta setmana passada es va fer el sorteig de l'ordre d'interpretació de les sardanes a les repesques, a les semifinals i fins i tot a la gran final.
Encara no sabem quines sardanes són, però, evidentment, ja està establert el calendari.
I a primers d'octubre, doncs, començarà, ja sí, la tanda d'eliminatòries.
La principal de l'abisbal, recordem un cop més, està celebrant el 125è aniversari.
Mentre tenim pendent saber quan podran fer el seu concert especial que han preparat i que estan avoltant per tot el país,
aquí a Tarragona, aquest proper cap de setmana, seran a Madrid, ni més ni menys,
amb connivència, amb complicitat amb el Cercle Català de Madrid.
Esclar, parlarem de la Colla Rosa de Reus, que és l'organitzadora, a més a més de la PLEC,
que es rebre aquest diumenge, d'un concurs de fotografia de la temàtica sardinista
i d'altres àmbits de la cultura popular, potser dels més veterans i dels més prestigiosos actualment.
Els concursos de colles, ara en un moment de la temporada realment important,
en el qual farem una valoració de com va anar el concurs de diumenge passat,
aquí a Tarragona, a les escales reials.
Això i més, amb música, esclar, i precisament la música, que per començar ens hi portava,
ens hi portava la inèrcia, lògicament, amb una sardana ben tarragonina d'un compositor tarragoní, Joan Juncà,
ja ho sabeu, amb un disc que ha aparegut fa poc, presentat per la Cobla Cossetània,
sota el nom de la Plaça de la Font, es van registrar els dies 8 i 9 de març d'aquest 2013
a l'estudi Entre Pins, amb Jaume Moncosí i Joaquim Méndez, com a tècnics de so i mescles,
la producció d'Ivan Babiloni i la direcció d'Elisande Vilarrubies i el Bernat Castillejo.
I la sardana que escoltem ara és precisament la que dóna nom al disc,
la Plaça de la Font, centre, sens dubte, de molts dels actes a la Festa Major de Santa Tecla.
Una sardana que va ser finalista al concurs Sardana Augusta l'any 1987,
però que ara escoltem, doncs, amb versió recent de la Cobla Cossetània.
I la sardana que va ser finalista al concurs Sardana Augusta l'any passat.
I la sardana que va ser finalista al concurs Sardana Augusta l'any passat.
I la sardana que va ser finalista al concurs Sardana Augusta l'any passat.
I la sardana que va ser finalista al concurs Sardana Augusta l'any passat.
I la sardana que va ser finalista al concurs Sardana Augusta l'any passat.
I la sardana que va ser finalista al concurs Sardana Augusta l'any passat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
D'aquestes les dades a les 12 del migdia al Forja amb la Cobla Cossetània, el dissabte dia 28 a la una del migdia a Bandellós, a la plaça dels Doctors Gil i Bernet amb la Cobla Reus Jove, que a més a més de la Ballada de Sardànes oferirà un petit concert.
A dos quarts de set de la tarda, també de dissabte, a Calafell, a la plaça del Port de Segur, hi actuarà la Cobla Reus, i el duemenge dia 29, a les 12 del migdia a l'Albiol, la Cobla Rosò, d'en Saires del Penedès.
Dies intensos pel que fa a les colles de competició.
Aquest diumenge, d'aquells concursos importants de tota la temporada, de tot l'any, per diversos motius, per les colles que hi participen, per la transcendència dels campionats que s'hi ballen, pel lloc, per l'organització, etc.
A les 11 del matí hi ha el Pla de la Seu de Barcelona i el 63è concurs, que en guany és vàlid pel campionat grans final A, però també la final B, i per a colles lliures, amb la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
A mitja hora després, a dos quarts de dotze, concurs de Cervera, a la plaça major del campionat de la Terraferma i colles lliures, amb la Cobla Jobríbola de Gramunt.
La setmana següent, el dissabte dia 28, a dos quarts de sis de la tarda, a Lleida, al centre cívic de Palàfia, hi haurà un concurs individual de reveses, amb la participació musical de la vell Puig-Cobla.
I el diumenge dia 29, un altre concurs d'aquells amb màgia, permeteu-me dir-ho, un concurs amb un lloc força atractiu i també important, en aquest cas, per a les colles infantils i juvenils, ja que són els primers concursos valets per als seus campionats.
Les seves categories seran a les 6 de la tarda, a la plaça de la Fregata de Sitges i en guany amb la Cobla Maricel.
Anem als esbars, i possiblement encara hi sigueu a temps, si és que us interessa i realment us ho recomanem, aquest mateix divendres, a dos quarts de la nit, a la catedral de Tarragona,
representació del retaule de Santa Tecla, a càrrec de l'esbar Santa Tecla, amb la Cobla, la principal del Llobregat, dirigida per Jordi Núñez.
L'endemà, dissabte, dia 29, dia 21, millor dit, a dos quarts de set de la tarda, a Calella, al passeig Manuel Puigverd,
dins els actes de la Fira de Calella i l'Almaresme, estrena de l'espectacle complet La Jota Més Vella,
amb el grup Quicol Salio, el Noi i el Mut de Ferreries, les barra Usdansa i la Cobla Reu Jove, tot això,
sota la direcció pel que fa a les barres de Ricard Roig i la direcció musical i els arrenjaments d'en Jesús Ventura.
El dissabte, dia 28, a dos quarts de set de la tarda, a Reus, a la plaça de Barís Fàbregues,
vuitena trobada dels bars infantils i juvenils que coordina les bars Santa Llucia.
I acabem amb la secció d'activitats diverses, que avui és una miqueta més extensa de l'habitual,
ja ho veureu perquè és una miqueta olla barrejada, però crec que són tot coses interessants,
que val la pena que tingueu en compte.
El primer dels actes ja segur que és tard, perquè començava a les vuit del vespre,
però en volem deixar constància, el Saló de Plens de l'Ajuntament de Reus,
lliurament dels guardons de la ciutat, entre els quals la menció honorífica municipal
a la Cobla Reu Jove, formació que interpretarà algunes peces de concert.
Un reconeixement realment merescut per aquesta formació jove,
jove de temps que existeix i per l'edat dels seus components,
però que ja a hores d'ara ha portat el nom no només d'arreu,
sinó de les comarques terraronines arreu del país,
dignificant la música per a Cobla força.
Per un dels motius, evidentment, que no només es rebota aquí és guardó,
sinó que és una Cobla requerida en moltes actuacions de compromís.
Dissabte dia 21, a un quart de vuit del vespre, aquí a Tarragona,
des de la plaça de la Font, es farà, tal com mana el programa d'actes,
el primer emparito roca, així és com ho diu.
El primer emparito roca de les festes a càrrec de la tradivan.
Recordem-ho, banda d'instruments tradicionals formada a partir de la Cobla Cossetània.
Després també participaran a la baixada dels gegants,
a l'entrada dels músics, diumenge a migdia,
a la cercavila del mateix, diumenge 22 del vespre,
i al dia de la patrona, dilluns 23,
a l'anada i tornada de l'ofici, al matí i al processó de la tarda.
I ja que estem situats el dissabte dia 21 o dos quarts d'11 de la nit,
per aquell qui pugui anar, molt recomanable també a Barcelona,
al pla del catedral, concert de presentació del disc realment trencador,
sens dubte, de la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
conjuntament amb el guitarrista Nino José L.,
un disc que ja s'està començant a distribuir
i que val de la pena tenir-lo a l'abast i escoltar-lo.
El dimarts dia 24, a les 8 del vespre, a Reus,
calcom semblant al que hem anomenat,
al que hem esmentat de la formació tradivant,
a partir, com dèiem, de la Cobla Cossetània.
En aquest cas, a Reus,
una tasca que fa la Cobla Reus Jove,
acompanyant el seguici,
més concretament,
és la que fa ballar l'àliga de Reus.
El dimarts 24, a les 8 del vespre,
com deia, serà, en aquest cas, la cercavila.
Però el dimarts dia 25, a partir dels 11 del matí,
des de la plaça Pastureta fins al Santuari,
hi haurà la baixada de tots els grups festius,
inclòs, doncs, l'àliga i la Cobla Reus Jove.
A l'arribar, ballada conjunt de la plaça del Santuari.
A la tarda, a la plaça de Misericòrdia,
ballades a partir de les 5,
a l'ofreina de la Verge, a l'interior de l'església,
la Cobla Reus Jove interpretarà el ball cur de l'àliga,
obra de Jesús Ventura,
i també la música antiga de l'àliga de la primera meitat del segle XVIII.
Present, doncs, la música per a Cobla també en aquests moments
tan importants de la festa major de Reus.
I acabem aquesta agenda situant-nos el divendres dia 27,
amb un acte, doncs, que es queda una mica més lluny,
però que també mereix ser tingut en compte.
A les 9 del vespre, a Sabadell, al Teatre Principal,
el XII Concert de Música Sinfònica per a Cobla
i desè aniversari de Sabadell Més Música,
i, a més a més, l'11è aniversari de la Cobla Sinfònica Catalana,
una formació que aplega el bo i millor dels músics del país
per interpretar música per a Cobla només per a concert
i realment en programes molt escollits.
En aquesta ocasió, la Cobla Sinfònica Catalana
actuarà amb Carles Marigó al piano i Marcel Sabater com a director.
I ara hem escoltat ara una sardana d'aquelles d'illument,
d'un instrument, de vegades se les anomena obligades,
i aquí és reticent a utilitzar aquest qualificatiu.
En aquest cas, per exemple, la que hem triat avui,
ho diuen així, com a lluiment de tible.
I potser val la pena destacar que és una sardana d'alluiment d'aquests instruments,
però potser que trenca amb la monotonia
que a vegades tenen aquestes composicions,
que es limiten a fer malabarismes interpretatius al solista en qüestió.
En aquest cas, evidentment, l'interpreta és el mateix autor,
Marcel Artiaga, amb la Cobla dels Montgrins,
i és una sardana dedicada a dos destacats activistes
de l'agrupació sardanista a casa de Déu,
una d'aquelles poblacions que són autèntica potència sardanista,
el Gonçal Soler i l'Àngel Pujol.
Una sardana que val la pena que pregueu atenció,
amb la delicadesa i alhora la dificultat dels passatges encomanats al tible.
Amistat i compromís de Marcel Artiaga.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I posats a mirar l'actualitat, doncs veiem que ja falta ben poc per tal que comenci la propera edició del concurs de la sardana d'any, concretament la que serà la 25a edició del certamen que ens estarà a l'emissió de les abominatòries el primer cap de setmana d'octubre.
Desabte passat, dia 14 de setembre, es va efectuar el sorteig públic a l'estatge de la Federació Sardanista per determinar la composició de les repesques de cada una de les vuit semifinals i de l'ordre en el qual seran interpretades les sardanes classificades en el concert final.
Una batllada que, per cert, tindrà lloc el dia 3 de maig del 2014 a Barcelona i actuarà en les cobles Sant Jordi, ciutat de Barcelona i Mediterrània.
La Cobla, la principal de la Bisbal, va rebre abans de l'estiu el Premi de la Sociedat de Artistes e Intèrpretes o Ejecutantes d'Espanya, titulat Toda una vida dedicada a la música, pels seus 125 anys.
Evidentment, un reconeixement ben merescut d'aquesta formació tan veterana i que sempre, al llarg d'aquests 125 anys, hem endingut un altíssim nivell de qualitat.
Per celebrar-ho, s'ha organitzat pel proper dissabte, 28 de setembre, a les 12 del mig, i a una ballada de sardanes a la plaça d'Oriente de Madrid.
El Cercle Català de Madrid s'hi ha implicat directament i ha fet una crida a tots els seus socis, lògicament, per tal d'aconseguir una notable presència de públic.
Però és que, a més a més, hi haurà gent de Catalunya que es desplaçarà fins a la capital de l'Estat.
En aquest sentit, el grup sardanista Blàfia de Lleida ha organitzat una sortida amb autocar per desplaçar-se, doncs, a Madrid el proper dia 28.
L'actuació de la Cobla començarà amb una primera part de concert.
L'Ajuntament de la ciutat disposarà cadires a la plaça d'Oriente perquè el públic s'hi pugui seure i conèixer i gaudir de la música de la Cobla.
Després se celebrarà mitja ballada en aquell mateix lloc que, com se sap, està situat davant del Palacio Real.
En el seu moment, el lliurament del premi el va fer efectiu el president de l'entitat.
El director d'orquestra, Lluís Cobos, i la glosa van a càrrec de la cantant Núria Feliu.
Aquest diumenge ja ho hem comentat a la gent de l'Aplec Baix Camp,
l'Aplec que organitza la Colla Sardanista Rosa de Reus,
amb molta ambició des del primer dia, 47 anys de constància, amb bones cobles,
però, com ja ho dèiem, amb moltes activitats complementàries que redoneixen una festa prou important.
A més a més, amb el concurs fotogràfic, concurs que ja té un prestigi arreu del país,
potser no per la gran quantitat de premis, sinó perquè ha aconseguit aplegar un bagatge,
un arxiu fotogràfic realment important sobre temes de cultura popular.
Enguany, aquesta 47 edició, se segueix bàsicament el mateix esquema d'altres edicions,
fotos amb blanc i negre o ben color, no premiades en altres certàmens, de qualsevol format,
es pot presentar en nombre d'obres limitat, però cada concursant tindrà opció un sol premi dins el tema d'alcohol òpti,
perquè, recordem-ho també, són dos temes.
A Plec Baix Camp, per una banda, per optar al Premi d'Honor,
cal haver presentat una col·lecció de tres fotografies realitzades al 47è Plec Baix Camp.
O bé l'altre tema, costums tradicionals dels països catalans des del punt de vista més ampli,
sardana, dansa, castells, festes, gegants, bestiari, processons, etcètera.
Per optar al Premi d'Honor, cal haver presentat una col·lecció també de tres fotografies.
Les obres es poden trametre fins al 31 d'octubre a la seu de l'entitat Convocant,
al carrer de l'Orient número 17, amb el codi 43-204 de Reus.
El veredicte, exposició a lliurament de premis, serà el dia 23 de novembre a les 8 del vespre al vestíbul del Centre de Lectura de Reus.
L'exposició, que s'hi haurà organitzat alhora, estarà oberta fins al 14 de desembre.
Els premis, per cert, són idèntics pels dos temes.
Un premi d'honor de 150 euros i trofeu, un primer premi de 100 euros i trofeu,
segon premi de 50 euros i també trofeu, i encara un excès només amb un trofeu.
Recordem-ho, organitza la colla sardanista Rosa de Reus,
carrer de l'Orient 17, apartat 324 de Reus.
I la setmana passada, el concurs de colles de Santa Tecla,
a les escales reals, o la plaça, millor dit, que hi ha just davant de les escales reals del Port,
s'hi va celebrar el concurs de colles,
i l'atractiu principal d'aquest concurs, a més de veure ballar totes les colles de les comarques tarragonines,
valia la pena veure, evidenciar, que almenys a la ciutat de Tarragona hi ha colles a totes les categories del campionat,
amb molta gent jove, però l'atractiu principal, el motiu principal del concurs,
era el campionat de Catalunya pel que fa a colles veteranes,
i veure què passava en els primers llocs d'aquest campionat,
on es disputaven,
o els que tenen més possibilitats, en definitiva, d'aconseguir el campionat,
són les colles toc de dansa, que ho ha aconseguit els últims 3 anys seguits,
o la colla Sabadell, que en guany ha entrat amb molta força,
dins aquest campionat, i que de moment sembla que és la favorita.
El cas és que les dues sardanes que es ballen a aquests concursos,
una va guanyar una colla, i l'altra l'altra.
Una tònica que ha estat la més habitual en aquest campionat,
almenys en el que s'ha vingut celebrant fins ara, excepte un dels concursos.
En tot cas, la classificació general és aquesta.
Primer lloc per la colla Sabadell, amb 10 punts,
segueix la toc de dansa de Tarragona, amb 12,
tercera, la colla Roques Blaves de la Passió d'Esparreguera, amb 20 punts,
quarta, la colla Joventut Sardinista, millor dit,
la colla Rosó, de Sabadell, a quarta, amb 27 punts,
cinquena, sí, la colla Joventut Sardinista de Porretx, amb 32 punts,
i en sisè lloc, la colla d'ençàries de Maig, de Barcelona, amb 42 punts.
És bastant probable que el campionat l'aconsegueixi la colla Sabadell,
llons, el proper concurs i últim, a Cornellà, el dia 6 d'octubre,
però bé, no està decidit del tot.
Seguiran les colles lluitant per aquest campionat,
i, en tot cas, allò que comentava al començament del programa,
un nivell força alt pel que fa a aquestes colles de campionat,
i potser l'explicació més clara és aquella que deia
que han aconseguit captar molts balladors
amb molta experiència en la seva joventut,
en colles realment importants,
i han aconseguit també bons directors de coble,
els capdancers, els que dirigeixen aquestes formacions,
i han sabut engrescar unes bones colles de balladors,
que no tots, cal dir-ho, són això amb aquesta experiència,
però han aconseguit crear aquesta dinàmica
dins de cada una de les agrupacions
que ha despertat aquest interès per aquesta categoria,
que abans, senzillament, no hi era,
i es limitava, sobretot, a les colles de la categoria de grans.
I val la pena recordar, ja que parlem de colles de competició,
que la Unió de Colles Sardinistes anuncia
que el proper dissabte 28 de setembre, a les 5 de la tarda,
es convoca totes les colles afiliades a l'Assemblea General
Extraordinària d'aquesta entitat.
I així estem en Santa Tecla.
Potser que tal si escoltem una miqueta d'ambient,
de música pròpia d'aquestes festes,
música registrada, precisament en directe,
fa pocs dies, que sona, per exemple, així.
Fins demà!
Doncs això era dimecres, dia 18, a les 12 del migdia,
i al portal del Roser amb l'entradeta dels músics.
Igual que fan els músics grans,
que faran ara, aquest cap de setmana,
entrant simbòlicament a la ciutat,
tots els músics que integren el seguici de la ciutat,
doncs també els més petits.
En aquest cas, són, el programa bé diu,
emulant els seus companys grans,
els nostres petits músics entraran a la ciutat seguint el costum.
Doncs bé, eren, en aquest cas, tres tenoretes,
és a dir, unes tenores més petites,
per als que comencen a interpretar la tenora,
i, evidentment, la de la professora,
amb una tenora, diguem-ne, normal,
i una caixa, com deia, l'entrada dels músics,
que pel que fa als músics grans serà diumenge,
a les 12, també, des del portal del Roser.
I ara podríem escoltar més música,
i més música amb color terragoní.
I abans ho fèiem amb un músic ja malordinament traspassat,
un gran músic com Joan Juncà,
i amb un enricitament, això sí, recent,
amb la Cosa Tània.
Ara un músic molt més jove i molt, molt implicat
no només amb la música, sinó amb la dansa de la ciutat.
Segur que, quan us digui el nom,
us sonarà, doncs, molt dins de l'esbar Santa Téca.
El Sergi Guas, ell ha escrit molta música per això,
per als bars, tot i que és molt jove,
i, en aquest cas, un tema realment llarg,
perquè són diversos temps,
i escoltarem el cinquè temps dels fragments d'Estima,
que ho va escriure per l'esbar Comptal de Barcelona,
un esbar amb molta vinculació,
amb molta relació amb l'esbar Santa Téca,
on va a les coreografies de Lluís Caldú,
que en guany ha estat un dels que han rebut
el reconeixement de Tacle d'Honor
de les festes de Santa Téca,
sobretot en el moment de la creació tant del Retaula
com de les Contalles de Sant Magí.
Bé, sobre aquests fragments d'Estima,
ells expliquen que l'encàrrec d'aquesta peça
es fa a través d'un sentiment i estimació
cap al compositor de la música
i a partir d'un intercanvi d'idees,
considerant les seves influències musicals,
acabant des de la música popular,
passant per la clàssica i per la contemporània,
sense deixar de banda els musicals,
s'ha arribat a aconseguir una peça popular contemporània
capaç de transmetre als oients
una part del nostre folclore,
on el coreógraf hi pot representar
el tarannà fresc i alhora nostàlgic
de la música catalana.
A veure si vosaltres també sentiu el mateix
en aquest fragment,
en aquest temps cinquè,
dels fragments d'Estima del Cés i Guàs.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

I preparant el nostre programa,
l'un d'allí seguit,
trobem molt de material
pel que fa a textos diversos
que creiem interessants
i alguns us els seleccionem
i us els plantegem,
us els posem a la vostra consideració,
us els recomanem de vegades,
d'altres potser més aviat els critiquem,
una miqueta de tot.
El tema és per ho ampli i dona per molt.
i darrerament, sobretot amb la qüestió
de les xarxes socials,
doncs no ho acabaríem mai.
Només una petita mostra
intentem oferir-vos cada setmana.
Ara, per exemple,
i en primer lloc al Twitter,
un missatge que m'ha cridat l'atenció
del passat 11 de setembre.
N'hi va haver molt,
sobretot per la presència sardanista
a la cadena,
a la via catalana.
I una, però,
que aquest missatge
d'un tal Albert Bradomín
de Madrid,
ell va participar
amb una ballada
que es va fer
a la plaça d'Espanya
i m'ha cridat l'atenció
al comentari que fa.
Diu,
els que ballàvem sardanes
a la plaça d'Espanya de Madrid
han tingut companyia policial permanent.
Costa entendre
el que ha passat a Blanquerna.
Clar,
la policia estava ocupada
vigilant
que es repartissin bé
les sardanes, suposo.
I del Twitter
passem al Facebook.
També fa uns dies,
però crec que valia la pena
també recuperar-lo,
que és el missatge
de l'Eduard Cendra,
de la Copla Ràdio Jove.
Ell el que
us recomanava també
era un vídeo
de l'assaig de preparació
de l'espectacle
La Jota més vella,
ja l'hem comentat
i que també us l'hem recomanat molt,
aquell espectacle
amb Quic Olcel
i el noi
de ferreries,
les barres dansa
i la pròpia
Copla Ràdio Jove.
Aquest vídeo
és elaborat
pel Diari de Tarragona
i això,
doncs,
es rupte
una mena de,
com ho diuen allà,
un making of,
diuen allà,
no?
Sílvia,
sí,
més o menys vindria a ser,
d'aquest espectacle
i realment
està bé,
està bé
que el Diari de Tarragona
s'hagi ocupat
d'aquesta
combinació
de diferents maneres
d'entendre la dansa
i la música catalana
amb un agermanament
que, com deia,
també vam tenir
el goig,
el plaer de gaudir-ne
una mostra
al Teatre de Tarragona
fa pocs mesos.
i un tema ben diferent
que planteja
un altre dels habituals
a les xarxes socials,
el Marc Timón.
Alguna vegada
us hem recomanat
el seu article
dels dilluns,
un escrit fet
amb bon humor
cada dilluns,
però aquesta vegada
és al marge d'això,
un missatge
que imagino
que li va sortir
de l'ànima
arran d'una experiència
que ell mateix explica.
Diu
que us he d'advertir
que ho fa expressament
perquè quan li dona
la gana escriu molt bé,
en aquest cas
hi posa
Barbarismes Express.
Diu
m'he fet molt fan
d'una senyora
que sense cap reparo
se m'ha costat
i em diu
m'encanta la teva música,
ets un artista,
ja em porto baixats
15 temes
i me n'he fet un CD.
Quan li he dit
que si no preferia
comprar-me el disc original
que hi havia més
dels 15 temes
no he dubtat a dir
ostres, no, no,
que quedi molt clar
que és molt càrdiu.
Podent-los baixar
a l'ordinador
i ho he dit
amb aquell somriure plàcet
d'ignorar totalment
que és la pirateria.
Pensant que fer això
com que es fa tan habitualment
és absolutament normal
i acaba dient el Marc
i encara menys
piratejar
i anar a dir-li
el piratejat
amb il·lusió.
Fantàstic, m'encanta.
I a partir d'aquest missatge
han seguit
opinions,
moltes opinions.
Imagino que hi ha
aquest acte de seguidors
del Marc Timón
donant-li la raó
i posant cullerada
amb bon humor
també de vegades
en aquest mateix sentit.
Els que han piratejat
alguna vegada
suposo que en aquest cas
han procurat
callar discretament.
El tema ha donat
per una bona estona,
per uns bons dies
de seguir parlant d'això.
Qui més, qui menys
alguna vegada
han piratejat alguna cosa
però com diu
el Marc Timón
abans li vas a dir
el piratejat
doncs ja
potser la cosa
canvia de color.
Un altre músic potser no tan habitual
el feixo com
el Marc Timón
però que tant en tant
també sap
buscar temes
polèmics
és el Ferran Carballido
ell és
Flavio Leira
de la Copa dels Montgrins
i també
bon compositor
ha publicat
aquest text
que també
ha donat
per opinions diverses
diu
fa més de la meitat
de la meva vida
que toco sardanes
i encara no entenc
una cosa
cal dir que és jovenet
encara però
diu n'hi do
ja té prou experiència
i el que no entenc
és el següent
en les ballades
de 9 sardanes
de 7 tirades
hi ha la norma
de repetir la sisena
pregunta
és que a vegades
ho he fet
i altres vegades no
encara no em queda clar
si això depèn del poble
dels balladors
jo suposo que ell ho té clar
això
però ho ha fet
per provocar
diguem
i efectivament
han sortit opinions
de tota manera
pels que no us tigueu
gaire el cas
aquí a Tarragona
sabem que
es repeteix
és a dir
es troba una tirada
de curs o una de llars
a l'última sardana
el repicó
que diuen alguns
que molts
els més engrescats
i encara amb ànims
la fan relliscades
i ballant
amb oscil·lacions laterals
exigeant
tota la vegada
és una mica xou
però que no deixe
de ser un final divertit
de la ballada
el cas és que
hi ha certa tradició
costum
més aviat
sobretot
a poblacions
de les comarques
barcelonines
de fer-ho també
quan eren
les sardanes
de 10 tirades
a la meitat
de la ballada
la quarta
crec que era
ell preguntar
a veure si
s'acostumen
a fer sardanes
de 9 tirades
ai de 9 sardanes
ballades de 9 sardanes
amb reducció de tirades
on ha de ser
a Itàlia
i per aquí
hi ha hagut debat
sobre si convenia fer-ho
si no ho feien
si es feia aquí
si es feia allà
més aviat depèn
sembla darrerament
de quina cobla
que s'hi havia de fer-ho
que molts pobles
estan acostumats
que se'ls repeteixi
una sardana
personalment
i qui vaig posar
cullerada
crec que el més lògic
que es faci la repetida
de l'última sardana
com un repicó
que la paraula
descriu força bé
com un final
però si se n'ha de repetir
una altra
que sigui
perquè el públic
l'ha aplaudit molt
els ha agradat molt
la interpretació
la peça
crec que és el més llògic
i acabem aquesta secció
de textos
tornant al clàssic
al paper
perquè el tema
s'ho mereix
és el programa
això ho recomanem
cada any
el programa
del plec Baix Camp
que com dèiem
organitza la colla
sardanista Rosa de Reus
un programa
que sempre hem cuidat
molt i molt
no només
amb la qualitat
de la impressió
el disseny
etc
sinó
amb molts continguts
que de vegades
aquests programes
són una excusa
per treure diners
amb els anunciants
que aporten
unes quantitats
el motiu
és col·laborar
més que el ressò
potser que pugui tenir
aquell anunci
col·laborar a la festa
que està molt bé
que es faci així
però ja que es fa un programa
que es gasten uns diners
que hi pot haver
un contingut
val la pena
que es faci
com ho fan la gent
de la Rosa de Reus
incluent textos
amb certa qualitat
amb certa gràcia
en Guany per exemple
fan referència
a l'aniversari
d'en Salvador Espriu
a més a més
evidentment
del programa
de les sardanes
de les activitats
d'una invitació
són aquella mena
de coses inevitables
que hi ha d'haver
o lògiques
que siguin
en un programa
però procuren
que cada any
escrigui algú
qui pugui dir
alguna cosa
d'interès
no necessàriament
que faci referència
a sardanes
per exemple
ja escriu
el Joan Armengol
periodista
del Punt Avui
sota el títol
l'herència
per als nostres fills
també
hi escriu
la Laura Borràs
director
de la institució
de les lletres catalanes
de vegades
també
a l'hora de tria
dels col·laboradors
procura que siguin
temes
d'actualitat
i tot això
combinant-ho
amb fotografies
extretes
de l'amplíssim
arxiu
que han aconseguit
aplegar
la Rosa de Reus
en tants anys
d'organitzar
el seu concurs
fotogràfic
en Guany
crec que s'hi han abonat
una mica més
amb les fotografies
i fotografies
sempre interessants
pel que deia
els escrits
i escriu també
el Viguel Ferrer
president d'Òmnium Cultural
del Baix Camp
el títol
però significatiu
d'inventari
d'escel·lències
l'Anna Costal
coordinadora
de Sardanes
per la Independència
del sectorial
de l'ANC
impressions
després del concert
per la llibertat
i il·lusions
per la via catalana
és com es titula
l'article
escrit
evidentment
abans de la diada
l'Alfons Barceló
excursionista
i sardanistes
com signe
és membre
de la colla
sobre el sender
dels Pirineus
l'aventura per gaudir
i compartir
i aquí fa una combinació
entre Sardana
i l'excursionisme
un aix d'armarament
que de vegades
realment s'hi ha donat
amb força
bons fruits
també escriu
el David Martos Montpare
que és el guanyador
del Premi Intone
Boferoll 2012
que convoca
Òmnium Cultural
Baix Camp
que és una altra
de les col·laboracions
habituals
en aquest programa
i potser era inevitable
en guany
que hi fos també
el text
del manifest
Sardanes
per la independència
que signa
Llús Sobirana
i que va assumir
la sectorial
Sardanes
per la independència
i llegit a Cornellà
i a Llobregat
el 3 de març
del 2013
i com deia
òbviament
el programa d'actes
que són els molts actes
que ajunta
aquesta festa
de la Plac
Baix Camp
i de les comarques
i de les comarques
terrarorines
ara anem cap a les comarques
lleidatanes
amb una sardana
que va dedicar
al mestre Lluís Lluenci
ell no era lleidatà
era de Sant Feliu
de Guíxols
va néixer
el 1880
i va morir
a Barcelona
el 2009
i un home
que escrivia
sardanes
realment
elegants
podria dir
per qualificar-les
d'una manera
ben fetes
sardanes
aquelles que
val la pena
escoltar
amb calma
tot i que
són plenament
balladores
també
la va dedicar
a les Borges Blanques
quan va ser
Ciutat Pubilla
el títol
lògicament
és
Les Borges Blanques
Ciutat Pubilla
i la interpreta
la cobla
Bell Puig
el títol
el títol
el títol
el títol
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Torra!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Defenses WILL!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I, pràcticament marxant, ho farem amb una sardana que interpreta la cobla marinada,
amb una composició d'un autor que no és dels que més sonen,
però que, bé, com molts dels que formen la llarga nòmina d'autors de sardanes,
estan, doncs, dins d'aquest àmbit de la creació per a cobla.
El Fèlix López i una sardana que va dedicar a una colla de Barcelona actualment no activa, Estels.
Doncs ja arribant al final del programa,
òbviament, desitjar-vos que visqueu molt, molt les festes,
d'aquestes festes de la ciutat i els que ens escolteu des de fa,
evidentment, que sabem que no són pocs els ganxets que esteu empel·lant les festes
i també procureu seguir el nostre programa.
Felicitats a tots, bones festes i esperem retornar-nos
a la propera emissió de l'1,2 i seguit, divendres vinent, a partir de dos quart de nou.
Ho passeu molt bé.
A la propera emissió de l'1,2 i seguit.
A la propera emissió de l'1,2 i seguit.
A la propera emissió de l'1,2 i seguit.
A la propera emissió de l'1,2 i seguit.