Comença Paraula de Jast
amb Paco Granado, Pep Cardona i Javi de la Salut
a Tarragona Ràdio
Hola, muy buenas noches, soy Paco Granado
como siempre encantadísimo de estar a esta hora de jazz con todos vosotros
una hora por delante para compartir jazz
y esperamos que lo disfrutéis
que esto será el logro que tengamos hoy para todos vosotros
En primer lugar, unos saluditos a Silvia
que la tenemos allí tras el cristal
a los mandos de todo esto
Y a mi derecha, el amigo Pep Cardona
¿Qué tal, Pep? ¿Cómo ha estado el fin de semana?
Fantástico, encantado de la vida
¿Y tú, qué tal?
Pues mira, yo he estado en la natura hoy
todo el fin de semana con unos amigos en Prades
No he escuchado música
¿Pero tú?
Bueno, ya m'estranya que no hagis escoltat música
pero bueno, habrás xiplat o cantat com a mínim
Muy bien
Doncs ja sí, vaig tindre la possibilitat i el goig d'estar al IADZ Festival de Jazz de la Torre de Fontauvella
Sí, sí, la Torre de Fontauvella, al Priorat
No arriben a ser en habitants al... a l'hivern
I bé, ja vam tindre l'ocasió de veure el...
El divendres el quartet de l'Andrea Motis, en Joan Chamorro, el Josep Travé i el Esteve Pi
Que és l'Animador Festival, el CELL de falset
Facilita molt la possibilitat que pugui veure esta música en directe
I el dissabte, doncs, al quartet també en l'Esteve Pi, el Horacio Fumero, l'Ignasi Terraza i Reinald Coló, amb dos concerts...
Allí
Fantàstics
A la Torre de Fontauvella
A la Torre de Fontauvella, allí el local del cine, en l'escenari ple de cadires i la gent al voltant, a metro i mig o a mig metre dels músics
Espectacular
I Xavi, que mos té que explicar, que té també vivències de primeríssim ordre
Sí
Què tal?
Hola, bona tarda
Xavi, de la Salut, molt bona tarda
Vaya fin de semana este, eh?
Sí
Que has tenido
Ha sido especial, ha sigut molt especial
Perquè he tingut l'oportunitat de poder tocar la cluena del Festival de Cinema Rec, al Metropol
Fent un petit tast d'un documental que estem treballant amb Carles Pitar i Maria Roig
Sobre Salvador Dalí, la visita l'any 73
I es va fer acompanyat del pianista David Jiménez
I jo a la trompeta, doncs, una mostra d'imatges que no havien sortit a la llum
I ho van rebre amb molt positiu
3.000 persones van passar pel festival durant 5 dies
I, bé, l'aportació en aquest documental Dalí, emperador de l'acció
Bueno, pues muy bien
El programa de hoy lo tenemos dedicado a un instrumento como muy especial que nos gusta mucho
Es el órgano jamón y en especial el jamón B3
Que es el instrumento que ha acompañado ya desde la época de los 50, 60
A muchos músicos y viene pues recogiendo los sonidos más puros del blues, del gospel
Y llega hasta el soul, hasta el funky
Y vamos a ver, tiene su apoge en los años 50, 60
De esto va a tratar hoy el programa
También tenemos el T4Q
Que vamos a contrastar un poco los sonidos antiguos del jamón B3
Con los más modernos
Y por fin también al finalizar el programa tenemos una entrevista con Lujer Conesa
Que es la gente que lleva el proyecto del ciclo Young Stave del Teatro Metropol
Que tendremos una entrevista telefónica, ¿verdad Xavi?
Sí, él se encarga de llevar esto del ciclo Young Stave al Café Metropol
Las jam sessions que van haciendo una vez al mes
Luego lo hablaremos ya
Vale, luego lo hablaremos más tarde
Pinta bé, eso
Y luego pues hoy queremos recordar un poco la figura de Nelson Mandela
Es un día importante hoy para las personas que viven en Sudáfrica
Y Pep nos ha recogido alguna cosita fuera que nos va a hablar ahora
De Mandela, de la música, vamos a ver
Doncs sí, resulta que al revisar els discos que vaig voler portar del WOMEX, de la darrera edició
Doncs m'he trobat amb una producció de fa un any, però molt recent
D'una cantant, una persona sud-africana, la Jessica Mbengeni
Que realment el disc es diu Tribut to Tata Madiba, que és com has conegut Nelson Mandela
I he pensat que seria bonic començar fent un homenatge
El disc ja es diu així, Tribut to, un tribut a Nelson Mandela
I penso que es pot fer un tribut i un homenatge
En sentim d'agraïment i de reconeixement a la figura d'aquest gran personatge
Que malauradament, com aquesta tarda escoltava amb el discurs d'Obama
Digue que molta gent s'apropia de les paraules
Però que els fets no es corresponen a les paraules que ara se'n volen apropiar
I tenim un exemple, sense anar molt lluny, al mateix regne d'Espanya
Que estan allí els màxims representants polítics de l'institució de la monarquia
I resulta que al mateix temps permeten que hi hagi una barrera d'uns quants metres d'alçada
Que no permet que els africans del sud, sobretot de pell més fosca que en altres
Puguin passar i amb els ganivets o cotxilles que els hi posen
Els ferixen de manera molt lamentable
El nostre homenatge a la gent que pateix en la figura d'en el sou Mandela
Música
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
А lúd Benet.
Lúd Benet és un organista que tenim molta relació aquí en Catalunya com ell,
perquè vivies en la provincia de Tarragona, té una discografia molt amplia,
és heredero del sonido Soul Jazz,
y vamos a ver un tema, un blues, muy clásico en este sonido del jamón,
pero antes tenemos las vivencias que contar de este de los grandes, de Louvénet.
Xavi, ¿qué es lo que había pasado con este músico?
Con Louvénet, yo nunca lo conocí directamente,
pero por lo que me explicaba Jaume Magriñá, un gran querido por todos nosotros,
que era el dueño del keyboard, que el keyboard todavía existe y hará mucha guerra,
pero el Jaume no lo tenemos entre nosotros y entre muchas tertulias que teníamos
siempre explicaba la anécdota de Louvénet, que para él fue un padrino artístico,
para él y para toda la gente del keyboard, que él era de raza negra y estaba un tío tranquilísimo,
siempre con su vaso de whisky apoyado en la barra del bar
y un día entró un tío de reos ahí y empezó a insultarle, a decirle negro...
¿Quién tío es un consejo?
Sí, sí, sí, y el Louvénet se lo miraba desde su vaso de whisky ahí apoyado en la barra,
pasando olímpicamente, y el otro se iba exaltando caber más,
hasta que Louvénet al final se levanta rapidísimo, coge una botella,
¡placa! Le da un golpe a la barra y aquel hombre se quedó, que no se lo espero,
se levantó y eso lo explicaba Jaume y una cosa muy orgullosa que estaba Jaume dice,
¡Ven, ven, Xavi, Xavi! Mira la barra de bar, aquí es el golpe donde...
Ahí está la muesca en la madera de la barra.
Ahí está la huella.
La próxima vez que vayamos a Keyboard ya sabemos dónde tenemos que ir buscando.
Sí, pero es muy lamentable que se pudiera dar, no hace mucho tiempo,
espectacles así, encara aquí a reo, es patético, en fin.
Bueno, pues...
No dius res malament de la ciutat, vull dir, es una persona, va a ser una persona
que pot tindre un mal moment o una... en fin, poca capacitat de reflexió i de respecte, en fin.
Ja parlarem també del Jaume i la família Keyboard, algún...
Sí, l'havíem vist alguna vez.
Ja els tindrem aquí també.
Sort que la música la podem escoltar sense colors i cadascú s'imagini el que vulgui,
que jo crec que és de tots els colors.
Lo que tenemos que hacer ahora es ver cómo Lou Bennett se descendía en el organo jamón,
que veremos que es fantástico.
Además, en este blues, titulado Blues, Blues, Blues, del año 84,
pues vamos a ver en formación de trío típico de guitarra eléctrica y batería.
Ahí tenemos Lou Bennett.
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
También complementando una miqueta l'anécdota de l'explicación que ha fet el Xavi,
i hi ha una altra molt reconeguda d'ell que quan havia de gestionar els contractes ell demanava una part i mitja del trio.
Sempre demanava una part i demanava una part i demanava una part i demanava una part i mitja.
i dient, però què estàs dient, però què estàs dient?
Vull dir, vull dir, t'ho séu tres, doncs tant, i a part diu, bé, la bateria toca lo seu, la guitarra lo seu, jo toco la meva, que és l'orga, però el peu esquerre no para, que el baix lo faig jo.
És a dir, que ell volia un suplement.
Un suplement.
que l'acompanyava ara del Saint-Laurent, un record impressionant.
Bueno, quería decir, ¿no?, que si alguna persona siente la curiosidad de ver un Hammond B3 aquí en Tarragona, en la iglesia del Serrallo,
pues hay uno de la serie más pequeña, pues se acerca allí y si le abren la puerta, pues puede allí ver lo que ha estado explicando el Pep.
Tenim, seguint amb el tema dels trios, ara sí que sense saxo, igual que el que hem escoltat ara, que és una altra opció també,
amb un gran ara guitarrista, més que interpret d'Orga Hammond, que també.
El guitarrista és Pat Martino, amb un trio acompanyat de Joy, de Francesco i de Billy Hart.
El Pat Martino, que us ho vam recordar fa uns programes, que estava tocando el Festival de Jazz de Lleida,
i jo vaig tindre el goig, realment va ser un goig de poder l'escoltar en directe i, a més, en vez de tindre una petita conversa amb ell
i simplement explicar, doncs, que l'home és superagradable, molt tractable, vam fer una cervesa junts parlant, molt, molt agradable
i, doncs, a les meves questions, doncs, responien tota naturalitat, dient que per ell el instrument era com una joguina.
Ell, de petit, havia tingut la sort de trobar una guitarra a les mans i tota la vida havia fet el mateix.
Jugant la guitarra és la seva vida, ell s'ha passat la vida jugant.
I comentant sobre la seva incidència de salut, doncs, sí, va haver-hi un moment que, per tractar-li un tema d'un aneurisme,
doncs, li van provocar o es va tindre un atac d'amnèsia.
És més, mentre estaven intervenint-lo, ell va sentir que li donaven dues hores de vida.
En fet, es va salvar, però va haver de recuperar, doncs, la seva pràctica de la guitarra, això, al començament dels anys 80,
i va estar set anys per tornar a tocar com havia tocat abans.
Al començament li explicaven que li posaven discos i jo deia, no, això no soc jo, diu, sí, sí, és tu.
I, en fi, ara tenim l'oportunitat d'escoltar-lo ja recuperat, i és un plaer, com ara comprovarem.
Pat Martino, amb Oleo.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gr blurry.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Lleida, com el teu cas Pep
doncs que també va fer una
masterclass i va tocar a Barcelona
doncs molts guitarristes
que estan en el meu allò de la qüestió
el van idolatrar
i es van meravellar amb ell
tant amb el personal com dius
com amb el musical
Sí, sí, realment
després de West Montgomery, que és el que ara passarem a escoltar
que té un altre estil
totalment diferent perquè West Montgomery
va ser l'iniciador dels octavats
i tocava amb acords
i sense pua, amb el dit gros
que és espectacular
jo ara no fa molt vaig poder veure una altra vegada
ens vam saludar i l'home li va agradar molt a Bolu Ferrer
a França, un guitarrista
jo no n'havia vist cap
tocando d'una manera increïble
sense pua, i no amb els tres dits
de la matreta, sinó
tot amb el polse, amb el pulgar
és espectacular veure-ho així
en fi, són aquests moments grans
que donen aquesta música
tant en qualsevol formació
amb solistes, amb duos, amb tríos, amb big bands
és tremendo
i ho estem disfrutant
i el joie de Francesco dice l'anar
doncs ara passem amb un altre trio
també espectacular
amb el gran Wes Montgomery
després de Charlie Christian
el pare pràcticament
de la revolució de la guitarra elèctrica
que es feia escoltar
perquè tocava d'esta manera molt suau
però amb tanta tècnica i amb virtuosisme
que realment una figura
i doncs Jimmy Smith
també que va ser el
després de Jack McDuff
potser el que va portar
diguéssim, va elevada
l'escaló de l'orgue
en la música de jazz
no passar de les esglésies
als coliseums i als teatres
doncs l'escoltarem amb un tema
original de Jimmy Smith
que es diu James
amb Wes
tu i jo
el que va a ser
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A mi me gustaba participar justamente con este organista, Jack MacDuff, en estos tríos de órganos.
Tienen un disco, ya te digo, del año 64, y George Benson aquí es un guitarrista más clásico que lo conocemos ahora como música pop.
Y lo vamos a contrastar con un tema del año 2006, de una banda muy energética, muy conocida,
y que también se hace acompañar por un guitarrista de mucha experiencia.
Estamos hablando de Medesky, Martin Wood, ahí vamos a hacer el contraste,
y John Schofield colabora con ellos de vez en cuando, tiene un par de discos,
y aquí hemos elegido uno que se titula Outloader del año 2006, y un tema, Little Walter Rizegén.
George Benson, ¿qué te parece como guitarrista?
Fantástico, extraordinario, y aunque se va a pasar de seguida al mundo más popular,
más popular, porque podía hacer, tenía dos de compositor, y de cantante también, y de cantante.
Es que ella va comenzar en 8 años cantando la primera aparición en público.
Cuando Jack MacDuff el va cridar perquè toqués a él, que només tenía 20, potser 21 años,
Sí, uns 21, 20, 21 añets tenia.
Un segundo del año 63, 64.
Explica aquí el vinil que han portat avui doble en ja aquestes composicions.
Doncs no sabia cap cançó, cap tema dels que li proposava sencer George Benson,
ni Moonlight Invern, que era un clàssic que tots els guitarristes tocaven,
doncs ell no, però va aprendre tant en Jack MacDuff que, bueno, de seguida una part del disc
són composicions de George Benson, és a dir que realment un gènere.
I comentar, com que no tindrem potser ocasió, hasta que no ampliem l'horari,
de parlar de coses, de festivals o tal, que tant tu com les seures experiències del Xavi
o jo mateix han viscut, doncs comentar ràpidament que aquest any a Marciac
vam presentar una pel·lícula, el fill de Hugh Spanassier, que va ser el fundador del Hot Club de França,
Louis Spanassier, una pel·lícula, que ell va fer abans, per recomanació de son pare,
abans que morissin els grans, doncs té entrevistat a Louis Armstrong, a la Daniel Hampton, a Joe Jones,
i explicava, mentre es va presentar la pel·lícula, tots els músics que surten a la pel·lícula
són morts, excepte George Benson, que de petitet, o sigui de jove, ha tocada amb aquestes formacions
i, bueno, trobo que és, mira, un comentari.
No hi anava com ser jove.
No hi anava com adorar.
Jack McDuff, en George Benson i Medesky Martin Boot.
그러면 el nous plaibع.
a Christian漓.
A Christian漓.
A Christian漓.
A Christian漓.
Vanudimping, a Christian漓.
B integrate.
com realised i del comandamentступ IV en hun
en Wisconsin.
around de Cive Weissстве.
Comoến patrocís.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
The most!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tornem!
Fins demà!
Tornem!
com enfilem tot això? Com ho expliquem
perquè s'entengui bé? Perquè hi ha
un munt de coses...
Sí, la veritat és que vam començar el cicle
a principis d'aquest any, 2013, el primer cicle
va ser de gener a juny,
el primer cicle Jam està bé,
i la idea era fer com una espècie
de jam més organitzada, i llavors
va sorgir la idea de convidar
una figura així important del món del jazz,
i l'any passat,
aquest any, els primers sis concerts
del cicle, van ser només això, concerts,
una primera part de concert amb temes propis
del músic convidat,
que van passar
Horacio Fumero,
Txell Sust, Vicenç Martín, Vicenç Macián,
Xavi Reija, David Pastor,
i un munt de músics
de la zona d'aquí
del Cap de Tarragona, ja sigui com a trio base
acompanyant l'artista convidat
o donant la jam, i es plantejava
com un concert jam que tenia
una primera part de concert d'una hora
de temes propis de l'artista convidat,
que s'aprenia el trio base
que tocava en cada sessió
del cicle, i després una segona part
de dues hores de jam session
frenètica, on anàvem pujant el boi millor
dels músics d'aquí de la zona,
no? El que passa que com que
aquest trio base
en cada sessió s'havia d'aprendre
els temes del convidat, i per tant havíem de fer
un petit assaig abans de cada sessió,
abans d'obrir portes,
el que vam veure era que en aquest primer
cicle, ja l'assaig era com una masterclass
que el convidat li feia
als tres músics d'aquí de la zona del Camp de Tarraona
que tocarien finalment amb ell, no?
I llavors vam dir, ostres, i si fem un segon cicle
per què no ho ampliem això?
I aquesta és la novetat del segon cicle,
jam està bé, que pel matí fem
una masterclass
i per la tarda seguim amb el format
d'aquest tarda vespre
del concert jam.
Això de la masterclass
ho enfoqueu més als músics
o podria ser en públic en general?
Sí, la veritat és que
les masterclass no hem volgut
que siguin molt tècniques
perquè pensem que
tot allò que es pugui aprendre
amb les figures que venen
normalment són gent que té un llenguatge molt particular
una manera d'entendre la música
doncs molt personal, no?
Que ha treballat en una direcció
que l'han fet destacar
per la seva manera d'entendre
i de crear música nova, no?
I llavors creiem que era interessant
que les masterclass anessin
més enllà d'allò purament tècnic o acadèmic, no?
Sinó que expliquessin coses
que són més enllà dels murs de les escoles, no?
Una mica experiències personals
o maneres de veure i de viure la música, no?
Que anéssim més enllà
que es pot explicar
de com enfocar una progressió de cors
o com jo enfoco aquesta improvisació
en aquest tema, no?
És a dir, marxar de la pissarra, diguéssim
per explicar coses que tinguin a veure amb la música
però des d'un altre punt de vista
llavors està oberta tant a músics
com gent vinculada al món de la música, no?
És a dir, és una mica en tots els nivells, no?
Una master que serveixi
per a aquells que ja són entesos en el camp
i pels que comencen a estar vinculats
en el món de la música moderna
o músiques improvisades o jazz
per a temple...
Ah, perdona, perdona, digues.
Inclús aficionat, no?
Un aficionat com el que ens escoltaria aquest programa.
Sí, sí, perquè, per exemple,
la primera masterclass d'aquest segon cicle
que la va fer el Santi Barretxe,
el saxoforista, flautista i cantant basc
que és resident a Madrid
que té el projecte Primital molt interessant,
doncs va ser una master que es deia justament
llibertat igual a creativitat, no?
I ens va fer fer una sèrie d'exercicis
i va explicar una sèrie d'experiències
que t'ajuden a trobar
aquest punt de personalitat pròpia, no?
A l'hora d'enfocar o...
O sigui, com trobar el teu llenguatge personal
a través del llenguatge musical, no?
Com a través de la coneixença de com és cadascú
pot transformar això
tal com cadascú parla d'una manera o d'una altra, no?
Doncs com aplicar això a la música, no?
I va ser molt interessant.
Per exemple, el David Pastor,
que és el gran trompetista que ens visita aquest dissabte
i, a més, l'hem convidat perquè justament
ell va començar el cicle, el primer, el gener d'aquest any
i per tancar una mica l'any natural
hem volgut que ja que ell va començar el gener,
el primer cicle, doncs el desembre d'aquest mateix any 2013
doncs també estigués ell aquí
doncs farà una masterclass
o workshop o taller, digueu-li com vulguis
que es diu taller de cançons, no?
I llavors va adreçada a qualsevol musica
que hagi tingut una banda o que formi part d'una banda
perquè el que explicarà és com es pot enfocar un tema
d'una manera o d'una altra
com donar-li la volta a un tema
com, doncs això, no?
Agafar qualsevol melodia estàndard
i com la podem capgirar
o com la podem enfocar d'una manera o d'una altra
ens explicarà tècniques i coses que ell sap
doncs per arribar a aquest objectiu, no?
Molt bé, això és a les onze i mitja del matí
després un petit break
i dinar amb l'artista, no?
Allí tots plegats
Exacte, sí
Perquè, bueno, tu i a més ja hi vas ser amb en Santi la primera
Sí, de fet, aquí al programa anterior
ja ho vam comentar, ja ho vam parlar una mica
ja vam fer cinc cèntims
doncs que hi havia un dinar després
Sí, exacte, perquè saps que a vegades
inclús pots
el fet de tenir una experiència més distesa, no?
Com és un dinar amb l'artista convidat, no?
A vegades estàs dins d'un concepte acadèmic
tot i que a les masterclass intentem que no siguin molt acadèmiques
doncs estàs com
aquesta relació alumne-professor, no?
però l'ambient més distès que provoca un dinar
doncs serveix també per acabar de xerrar aquestes coses
que t'han quedat una mica
potser no t'has atrevit a preguntar a la màster
o no sé
o parlar d'experiències que hagi tingut el convidat
amb altres músics, anecdòtiques, no?
que de tot se n'aprèn, no?
I aquest dinar una mica té també aquesta funció, no?
Que jo havia assistit a algunes masterclasses
i a vegades doncs és això, no?
Aquest ambient del dinar
doncs t'ajuda a acabar de trencar aquesta barrera, no?
i aprofundir més en el que ha parlat el convidat, etc.
Molt bé
Amb la panxa de plena llavors muntem l'assaig de la tarda
que és aquest assaig obert
que pots veure l'intríngula
i si com l'artista està muntant els seus temes
i explica al bateria
tu haces tu i en el quarto compàs
me tenen un plas plus, no?
Tot això tan xulo
que és la cuina, no?
Seria com entrar al restaurant
veure la cuina des de dins
Sí, a tant, justament és la idea
des d'on va sortir això de fer les masters, no?
I jo crec que a vegades també
com a músic, tu sabres això, Xavi
jo també m'hi trobo
a vegades ens oblidem, no?
de moltes coses bàsiques, no?
A l'hora d'on fer un concert
estem plens d'atencions
o a vegades, no ho sé
tenim uns paràmetres que a l'hora de tocar
ens fan perdre la concentració
o no sé, qualsevol tonteria, no?
i amb aquests assajos
el que veus és que aquesta gent tan gran
sempre donen el màxim
i en favor de la música, no?
I crec que és molt interessant assistir
o sigui, que es pugui assistir
a aquests assajos, no?
Perquè veus realment
com entenen la música
aquests monstres, no?
de la música
que són els que convidem a la Jarmaster B
i a vegades
a mi em passa almenys, no sé
i m'oblido de coses, no?
que són bàsiques de la música
i que has perdut pel camí, no?
A vegades t'has pervertit
per alguna cosa o per una altra, no?
a nivell musical em refereixo
i veure com enfoquen la música
i les cançons
doncs aquests convidats
doncs és un aprenentatge, no?
I això seria a les 6 i mitja
i en pic a dos quarts de set
ja ha acabat aquest assaig
a 8.30 obren portes
i a les 9 comença aquest concert
que després es converteix en jam
aquest dia
aquest dissabte
tindríem el David Cardón al piano
Marco Boi al contrabaix
i Fernando García Ramos a la bateria
un quartet amb el trompetista David Pastor
a part d'aquest dissabte
doncs això tira endavant, no?
Sí, aquest any
perdó, aquest cicle
hem volgut
ja que vam aprendre coses l'any passat
i vam acabar el juny
i potser amb la calor
el que fem a Trupol
ara té la terrassa
però l'any passat no la tenia
hem volgut tancar-lo una mica
en relació a l'any escolar
de novembre a l'abril
el farem, no?
Llavors seran 6 sessions
una cada mes
en cada una seguirem
doncs aquest esquema, no?
perfecte
i a l'abril ja acabarem
perquè
bueno, sí
perquè és una bona època
i encara està bé
i vull dir
6 sessions
com l'any passat
que en vam fer 6
doncs ja
ja
ja és suficient
no puc desvalar els noms
dels que vindran
perquè ho fem sempre
el mateix dia de la
de la JAM
a l'acabar
doncs dic
qui vindrà a la seguret
molt bé
perfecte
amb la particularitat
que aquest dissabte
el David també
oferirà a la tarda
després de dinar
una segona masterclass
que s'ho farà fer
per més tècnica
de la trompeta
que és una qüestió
bueno, un dia
aquest dissabte
ho fem així, no?
en lloc de fer una masterclass
dos masterclass
per als trompetistes
que estiguin interessats
doncs també
molt bé
doncs
gràcies per estar aquí
Roger
i
una forta abraçada
a tu
a Guillem Rius
i a Pau Fort
que sou els responsables
de tirar endavant
el Cafè Metropol
i totes les activitats
que porteu
que són moltes
no només música
sí
el Pau i el Guillem
són ells els que
porten tot el cafè
jo només porto
la JAM
està bé
i ells la veritat
que estan fent
una feina
de portació
d'activitats culturals
a la ciutat
molt important
i la veritat
que se'ls ha d'aplaudir
en aquesta direcció
sí, sí
molt bé Roger
doncs ens veiem el dissabte
molt bé
això es veu
una beçada
gràcies
gràcies
felicitats
gràcies
adeu
adeu
doncs ressaltar
el 15 de desembre
que hi ha la Big Band
i cor de l'aula
a Cal Massó
a Reus
a la una
del migdia
un concert vermots
després
per exemple
el dia 20
a la sala
a la plaça
els Sadasos
David Mengual
Slow Quartet
un quartet
molt interessant
amb el David Mengual
com a líder
al contrabaix
i després
l'acompanyen
el Miguel Pinxo
al saxotenori
sopram
Toni Baquer
al piano
i Oriol Roca
a la bateria
això és
el divendres
20 de desembre
sempre a dos passes
8.30
11.30
de la nit
i també destacaríem
del Bibop
precisament
el diumenge
que per primera vegada
es farà
una jam session
i com que estarem
a l'època de Nadal
doncs el diumenge
22
a les 7 de la tarda
estarem
perquè aquí
estaré partit
tocant la trompeta
i portant una mica
la coordinació
amb el Pau Terol
al piano
Jordi Vendrell
al contrabaix
i Fernando García
Ramos
a la bateria
això són
tres
de moltes activitats
que penjarem
al Facebook
com sempre
el Facebook
Paraula de Jazz
i allí trobareu
molta informació
i encara hi havia
un tema
del Festival de Cambrils
que volia resumir
també
que sí
sí
el Festival de Cambrils
que era el cinquè
de blues i jazz
doncs ha consolidat
i han hagut
800 espectadors
un èxit
amb nou concerts
i han passat
per allà
Vic Mama
Miguel Talavera
Madeu Casas
molts
ha sigut un èxit
també aquí
a Cambrils
acabarem amb la frase
Perdona
i recordant
el dels festivals
fem el comentari
del que va passar a Lleida
que va ser un acolliment
una acollida
la mar de
agradable
i positiva
i el bon tracte
i el que han tingut
per part
del projecte
del Festival de Jazz
de Barcelona
que a cinc peticions
d'acreditació
de nosaltres tres
doncs hem tingut
cinc respostes negatives
lamentar-ho
i seguint
endavant
nosaltres
i ens acobiem
amb la frase
que el Xavi té preparada
La vida no consiste
en encontrar
nuestros límites
sino en encontrar
nuestro infinito
Herbie Hancock
Hancock és molt hard
Buona nit
Buona nit
A reveure
Fingències
Gràcies
Gràcies
Gràcies