Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Desde Tarragona Radio
Donenpas al programa 488
De abanires desde el balcón
Con el viento en libertad
M'explicaba
Que no lo sol por la
Se gusta la taula graciosa
De aquel becafé
Una història
Amb la pipa a la mà
Que els avis havia escoltat
Aquell vell marinert
D'una noia
Eixerida i d'ulls clars
Despullada fins a la cintura
I amb cua de pell
Molt galana de pits ferms i grossos
Cabells llars i rossos
I blanca de pell
Que amb la lluna nova
Que amb la lluna nova i a la mitjanit
Surt d'entre les rotes
Quan tot és dormint
Sirena que cantes
A nits de foscor
I amagues la cara
A la lluna plena
Per caules perduda
Si busques l'amor
Vivint dels records
I fugint de les penes
La lluna voldria
Escoltar la cançó
Que canta la noia
Vestida d'escates
Però ella s'amaga
Fuig de la claror
No vol que la lluna
Li besi la canta
Que en la lluna nova
I a la mitjanit
Surt d'entre les roques
Quan tot és dormint
Però un dia la lluna
De sobte fa el ple
A la sireneta
Il·lumina la cara
I des d'aquell dia
Ja no se'n sap res
Del cant que a les nits
Despertava a les cales
I diuen que diuen
Que diuen que han vist
Quan pompellogueja
La lluna en l'aigua
A una sireneta
De plata i de llum
I a una lluna blanca
En cua d'escata
A una sireneta
De plata i de llum
I a una lluna blanca
En cua d'escata
El grup Aires del Vallès
I la habanera
De Carles Casanovas
La sirena
I la lluna
Se n'anima
Valladolid
I allà
El grup
Aguadulce
El seu treball
Habaneras
De Aguadulce
Exporta
Habaneras
De Cádiz
De Antonio Burgos
La lletra
Carlos Cano
La música
Desde que estuve niña
En La Habana
No se me puede olvidar
Tanto Cádiz
Ante mi ventana
Tacita lejana
Que aquella mañana
Pude contemplar
Las olas de la caleta
Esplata quieta
Rompían contra las rocas
De aquel paseo
Y al bamboreo
De aquellas bocas
Allí le llaman
El malecón
Había coches de tamaño
Era por barrio
Sonaban por la Alameda
Por puerta a tierra
Y me traían
Y me traían
Ay, tierra mía
Desde mi Cádiz
El mismo sol
El son de los puertos
El son de los puertos
Dulzor de guayaba
Calabaza huerto
Aún pregunto
Quién me lo cantaba
Que tengo un amor
Que tengo un amor en La Habana
Y el otro en Andalucía
No te he visto
Ya aquí tierra mía
Más cerca que la mañana
Y apareció mi ventana
En La Habana colonial
Los panes en la calle
La vida y el ventineros
Y verán que no hay soñero
Se ha cantado en La Habana
Repito en La Habana
En Cádiz
Comaner
Y las calles en La Habana
Con masalero
Verán que tengo mi alma en La Habana
No se me puede olvidar
Canto un tango
Y es una habanera
La misma manera
Tan dulce y galana
Y el mismo compás
Por la parte del Caribe
Así se escribe
Cuando una canción de amor
Es canción tan rica
Se la dedican los probadores
A una muchacha o a una ciudad
Y yo Cádiz te dedico
Y te lo explico
Porque te canto este tango
Que sabe a mango
De esta manera
De esta manera
De mi linea y de carnaval
Son de Chiricota
Sabor de melaza
Cuántana muy rota
Que lo canta ya un coro en la plaza
Que tengo un amor en La Habana
Y el otro en Andalucía
No te he visto yo en mi tierra mía
Más cerca de la mañana
Y apareció mi ventana
En La Habana Colonia
Con carina que ha negra
La viña y en el tidero
Y verán el tidero
Y verán el tidero
Se cantar la habanera
De mi con la manecla
Y con la niegrita
Que ha llegado
Ahora con el salero
El duet
Ahora ya es inexistente
Y...
De una grabación del año 98
Concretamente en una manera
La letra de Gloria Cruz
La música de Emilio Jornals
El título
Amagada en el far
La música de Emilio Jornals
La música de Emilio Jornals
La música de Emilio Jornals
La música de Emilio Jornals
I la música de Emilio Jornals
I el tidero del seu besar
He tornat a sentir
L'escalfor d'una tarda
La falda del mar
Vaig a fer fortuna
Amb la teva sal
L'horitzó cintura
Tota l'aigua reposa en el teu mirat.
Ballarem damunt la lluna amagada en el far
que capgira la ruta del meu cor navegat.
Et faré una casa de blanc corall
amb llençols d'escoma de temporal.
T'escriuré a la pell, sol meu t'estimo tant.
Cullerets de lluna, de nit sense son,
m'envoltant la cambra amb tot el meu dol.
pel camí de ronda del meu record
de l'aigua, de l'aigua, de l'aigua.
Benvingut pensament, que perfumes la calta i em deixes un verd.
de l'aigua, de l'aigua, de l'aigua.
de l'aigua, de l'aigua, de l'aigua.
i em deixes un verd.
L'aigua i em deixes un verd.
I abans l'aigua ja no reposa en el meu mirat.
Vaig ballar damunt la lluna amagada en el far
capgirant-se la ruta del meu cor navegat.
I a la seva pell, sol meu t'estimo tant.
I a la seva pell, sol meu t'estimo tant.
I a la seva pell, sol meu t'estimo tant.
I a la seva pell, sol meu t'estimo tant.
I a la seva pell, sol meu t'estimo tant.
I a la seva pell, sol meu t'estimo tant.
I a la seva pell, sol meu t'estimo tant.
I a la seva pell, sol meu t'estimo tant.
I a la seva pell, sol meu t'estimo tant.
I a la seva pell, sol meu t'estimo tant.
I a la seva pell, sol meu t'estimo tant.
I a la seva pell, sol meu t'estimo tant.
I a la seva pell, sol meu t'estimo tant.
I a la seva pell, sol meu t'estimo tant.
En la tierra idolatrada
Te canto
A manera prodigiosa
Con alma
Llena de bellos amores
Te canto
A manera de mi vida
Vibrando en mi saludo
Los corazones
A manera divina
A manera
Tanto del corazón
De mi corazón
Ay mi Cuba
Tierra del alma mía
Ay mi Cuba
Tierra de mi canción
Eres canto
Donde se arroba
Soy el alma
Es Cuba, sueña de mi pasión.
Amarriela, amarriela divina,
és canto de Cuba, sueño del corajón.
En plácida noche, serena de luna,
al pie de tu reja me puse a cantar.
Serena es la noche con grande mi pena,
feliz es las horas que no volverán.
Por eso no tiene la flor dulce aroma,
ni el mar armonía, ni rayos el sol.
No tiene pureza la blanca paloma,
y el aura doliente futuro arregor.
Si halláis un césped blanco cubierto de rocío,
en donde siempre se alce dormida alguna flor.
Y donde siempre puedas hallar dulce bien mío,
violetas y jazmines para dormir mejor.
Yo quiero ser el césped florido y matizado,
donde se ascienden niñas las huellas de tus pies.
Yo quiero ser la brisa, tranquila de ese prado,
para besar tus labios y agonizar después.
Si hay un pecho grande que de ternura lleno
se agite y se estremezca no más por el amor.
Yo quiero ser la vida, yo quiero ser el seno,
donde tu frente inclines para dormir mejor.
Yo quiero ir latiendo tu pecho junto al mío,
y quiero oír que dicen los dos en su latín,
y luego darte un beso de ardiente desvarío.
y arrodillarme luego mirándote dormir,
mirándote dormir, mirándote dormir.
El pasado mes de mar, si mal no recuerdo,
va a actuar aquí, a Tarragona, capital Silvia Pérez Cruz,
presenta el seu trebal, un último trebal,
el 11 de novembre, dedicado al seu pare, Cástor Pérez.
Pues bien, Cástor Pérez formaba parte del duet,
y nos va a dejar ya hace un temps, dos años, dos y medio,
máximo tres, más o menos.
Pero va a dejar juntamente a Gloria Cruz, que era o es,
la mare de Silvia, la letra, de aquesta manera tan maca,
y el pare Cástor, Cástor Pérez, la música.
La interpretació en aquest cas és del grup ben fort, vestida de nit.
Pinto les notes d'una manera,
blava com l'aigua, d'un mar antí, d'un mar antí,
blanca d'escuma, dolça com l'aire, gris de gavina,
d'aurada d'imatges, vestida de nit.
Miro el paisatge, el meu cor cercarà,
cerco els paraules del temps,
complint els versos,
sense neguir,
els pins m'abracen,
sento com calla,
el vent s'emporta,
a tot l'horitzó.
Si pogués fer-me escata,
i amagar-me a la platja,
per sentir sols i tardes,
del passat,
d'aquest món d'enyorança,
amor i calma,
perfumat de llunes, foc i ron,
si pogués enfilar-me
a l'onada més alta,
i guarnir de palmera
els racons.
M'escampan amb canyella,
totes les cares,
i amb patxilles,
per-lis un braçó.
M'escampan amb canyella,
totes les cares,
i amb patxilles,
fer-lis un braçó.
i amb patxilles,
els vells em parlen,
plens de tendresa,
d'hores viscudes,
amb emoció,
amb emoció,
joves encara,
forts i valents,
príncep de xarxa,
herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventen,
noves històries,
nou temps,
paixilles que tornen,
d'un lloc de sol,
d'un lloc de sol,
porten tonades,
enamorades,
dones i pàtria,
veles i flor.
Si pogués fer-me escata,
i amagar-me a la platja,
per sentir soms i tarda,
del passat,
d'aquell món d'enyorança,
amor i calma,
perfumat de llunes,
foc i rot,
de lluny.
Si pogués enfilar-me,
a l'onada més alta,
i guarnir de palmera,
el regó,
escampant amb canyella,
totes les cales,
i empatxinat,
fer-li un braçó.
Una versió curteta de La Paloma Càrrec de Bill Renzi,
La Paloma.
La Paloma Càrrec de Bill Renzi,
la Paloma Càrrec de Bill Renzi,
la Paloma Càrrec de Bill Renzi,
la Paloma Càrrec de Bill Renzi,
la Paloma Càrrec de Bill Renzi,
la Paloma Càrrec de Bill Renzi,
la Paloma Càrrec de Bill Renzi,
es an Bord,
es wehte ein frischer Wind.
Zur Liebsten sprach ich,
oh, denke an mich,
mein Kind,
auf Matrosen, oh hey,
in die wogende See, hey,
bange Gedanken zu fliegen geschwind,
im brausenden Wind wie Schnee.
da blan abans
nur hoh
drin
La Paloma Càrrec de Bill Renzi,
da blan abans
ców
está
Spin
There
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz
ella me habló en la barra
Fins aquí el programa Habaneras
desde el balcón, desde Tarragona Radio
Silvia García, desde el control
Javier Pereina, parla amb vos
os diem adeo y os esperemos aquí
a Tarragona Radio
el proper dissabte a la una del migdia
el programa Habaneras
desde el balcón
La cubanita
que allá en La Habana
me habló de sueños
de caña dulce
y de buen café
de buen café
molatae
molatae
La cubanita
la cubanita
que allá en La Habana
con su sonrisa
me dio galana
tabaco y ron
sentados en la bahía
contemplando el mar azul
yo le canté esta manera
con la brisa caribeña
que acarició nuestra piel
que ya me habló en la bahía
con el viento en libertad
de callos y de manglares
de guajiros y palmares
voy os y de su amor
mulatae
mulatae
la cubanita
la cubanita
y allá en La Habana
me habló de sueños
de caña dulce
y de buen café
de buen café
mulatae
mulatae
la cubanita
la cubanita
que allá en La Habana
con su sonrisa
me dio galana
tabaco y ron
tabaco y ron
tabaco y ron
pero también
la cubanita