Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies, arreu.
Gràcies, això no que ho diguis, jo és que li acabo de dir, déu, nido, avui com m'has xerrat avui.
I a més emmenasso en tornar-hi, en insistir-hi, doncs vinga?
Doncs presentem-nos l'1, 2 i seguir, el 851.
Sí amel·alls, el 751.
Un dia que fa molt de bo, que fa caloreta...
Sempre ho diem. I diumenge. I em consta
que hi ha gent que ho fa. He arribat
a sorprendre gent
escoltant-nos altres estius
escoltant el nostre programa des de la platja.
Molt ben fet. Per què no?
Clar que sí. Doncs bé, la Sílvia,
el contell de so, aquí davant
del micro la Maria Rosa. I l'Àngel.
A punt per començar aquesta nova edició.
De l'1, 2 he seguit que
a grans trets és això que us oferirà.
Aquesta setmana
tornarem a parlar, insistirem
perquè val la pena, sobre aquest disc
que es presenta dissabte amb sardanes
de Joan Juncà. Ho farem, però, des d'una
altra perspectiva. Vam parlar en el seu moment
amb Jordi Grau, president
del Casal Terragón, entitat que és qui
ha mogut els fils per fer realitat
d'aquest disc. Vam parlar la setmana passada
amb músics, amb membres de la Cubla
Cossetània, que és que l'han registrat.
Avui ens en parlarà, més aviat, de la personalitat
i d'una altra de les facetes
d'en Joan Juncà,
mossèn Miquel Barberà, des d'aquí,
des del programa 1, 2 i seguit.
Un acte, que és de presentació
del disc, que forma part del Moodat,
aquest festival singular
que té allò que aquí a Tarragona, música i dansa
tradicional, que ve el nom de Moodat,
que és on s'emmarca
aquesta presentació i que presentarà
moltes altres
activitats al llarg d'aquest cap de setmana.
I la nostra agenda
es fixarà en altres coses, entre altres
el 38è plec verge de la Riera,
a les borges del camp. També parlarem
del primer concurs de composició de sardanes
de caire popular de Ripoll,
que la setmana passada donava a conèixer
els resultats. En aquest cas,
una guanyadora, guanyadora d'aquest concurs
de sardanes de plaça, per dir-ho d'una altra manera.
a Arenys de Munt, capital de la sardana 2013,
setmana rere setmana.
Estrany, doncs, el programa que no podem anunciar
una o altra activitat.
Aquesta vegada es proposen fer,
diumenge, una sardana monumental,
envoltant tot el poble.
I des d'una perspectiva
tarragonina, no només
aquest Moodat, sinó que
que, inclòs, això sí,
dins el Moodat,
la presentació d'una nova colla,
una colla que, de fet, ja havia existit a Tarragona,
però que ha aconseguit tornar a l'activitat,
la colla juvenil nova Tarragona dansa.
I comencem el programa d'avui amb música.
Aquest diumenge, dia 16,
és el dia universal de la sardana.
Una jornada instaurada l'any 1960
per l'obra del Ballet Popular,
amb la intenció d'homenatjar
un dia a l'any.
Aquesta dansa, per mitjà, dotadament
a d'actes sardanistes
que s'haurien de portar a terme
arreu del país
i fins i tot del món
on hi hagi catalans.
Amb el temps,
aquesta iniciativa
s'ha anat aigualint força,
encara que no són poques
les poblacions
on s'organitzen ballades espessament,
com és el cas de Tarragona.
En tot cas,
potser allò que més ha perdurat
és que a tot arreu
on s'hi realitzen ballades,
a plecs o concursos,
pensem que ara és temporada alta
de plecs, sobretot,
s'interpreta una sardana determinada
que s'adopta
com a emblema de la diada.
Enguany, aquesta sardana
és Arenys de Munt,
una coneguda composició
de Ricard Viladesau
de l'any 1957,
escollida, evidentment,
pel fet que aquesta població
és l'actual i primera capital
de la sardana.
Ara l'escoltem
per començar el programa
interpretada
per la cobla Flama de Farnès.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!