Fins demà!
Els historiadors encara no s'han posat d'acord sobre l'antiguitat de la Sardana,
encara que sí que sembla clar que tal com la coneixem ara,
o amb unes característiques suficientment semblants,
es va formar cap a mitjans del segle XIX.
Des del punt de vista musical, no es conserven gaires documents escrits
de com eren les sardanes abans d'aquella època,
ja que el més habitual era la transmissió oral de la música.
En tot cas, en aquest segle i mig llarg s'ha generat una quantitat enorme de música per a Cobla,
de la qual en tenim constància impresa.
Mirers de composicions de tota mena, per a tots els gustos i dels nivells de qualitat més variats,
que també han tingut els seus seguidors i les seves polèmiques.
Un debat recorrent és el de la qualitat de les programacions a les ballades,
als aplecs i fins i tot als concerts.
Aquestes discussions s'han produït des de sempre, entre cometes,
entenent per sempre des que disposem de documents als arxius i hemeroteques.
Per aquestes fonts, i per allò que ens han explicat els més grans,
sabem que en el seu moment hi va haver grans trífugues entre seguidors,
per exemple, de Vicenç Bou i Enric Morera.
El primer considerat per alguns com el paradigma de la manca d'ogalitat i l'exodisme,
i l'altre un model d'originalitat i arrelament a la terra.
Sempre s'han criticat les obligades, els autors aficionats,
les sardanes programades per compromís, els compositors xiuladors,
els programes reiteratius vetats als autors joves.
I si al segle XIX ja es criticaven les sardanes que recollien melodies d'òperes i sarsueles,
ara mateix, en pla segle XXI, són vius debats similars a les xarxes socials.
I un debat en el qual hi tenen coses a dir músics, organitzadors i el públic,
o no, perquè hi ha qui defensa que això, els programes,
ho haurien de decidir els entesos, és a dir, les cobles, només.
Possiblement la solució seria trobar un compromís entre aquests sectors,
un equilibri entre aquell extrem, on hi trobem determinats balladors
que reclamen sardanes com aquell que demana un tema al dit joc i de torn,
i l'altre extrem, que seria la tria, per part dels músics,
sense tenir gens en compte a qui balla, que de tot hi ha.
El cert, però, és que darrerament hem pogut observar una millora general
en les programacions, sobretot, esclar, de determinades cobles concretes,
en la incorporació desacomplexada, d'autors actuals,
i fins i tot dels més inquiets.
I avui, avui content, feliç, perquè, mira,
estic envoltat de moltes dones, i dones de qualitat.
Dones maques.
Això.
I de qualitat.
Això no ens ho diem nosaltres.
Quedava així com, perdoneu, parlau com si parlés de...
No, ja m'enteneu, no? Ben acompanyat, en definitiva.
La Sílvia, al control de sol, la Maria Rosa, que torna.
Torno, torno.
Per fi, vacances.
Per fi, vacances.
Ai, sí, sí, per fi.
I la Marta, que també, amb les vacances,
hem aconseguit que torni a incorporar-se a l'equip del programa,
la més jove del programa.
Marta, hola.
Hola.
Està per aquí, preparada?
Esperen que arribi el seu moment, el racó de la Marta.
Doncs sí, amics, això és l'undull seguit,
Temps de Sardanes, esbarc de música per a Coble.
i què, amb això de les vacances?
Ai, no ho sé, és que les acabo de començar.
Llavors, allò que dius, ai, però sí, ai, que bé, que bé.
Acaba de començar i cap aquí, cap a Tarrona Ràdio.
Clar, clar.
Doncs sí, us parlarem d'això de Sardanes,
esbarc de música per a Coble,
com cada setmana,
cap allà dos quarts de nou del vespre als divendres,
a les 12 de migdia els dissabtes i a les 10 del matí els diumenges,
i avui, en l'edició 857.
De què us parlarem?
Doncs ara mateix us ho resumim.
I potser abans del resum, un petit aclariment.
No sé si tothom ho haurà entès,
que en un moment del comentari inicial parlava dels compositors xiuladors.
Sabeu què és?
Són, això, en l'argot musical,
són els músics que no saben d'escriure de música
o almenys d'instrumentació per a Coble.
Se'ls hi ve una melodia i la xiulen.
La xiulen a algú altre.
Li diuen a un músic que si en sap,
li encarreguen que aquell faci realment la Sardana.
Mira.
És una manera.
Es veu que n'hi ha molts d'aquests.
Ah, sí?
N'hi ha alguns, sí, sí.
I entre l'argot dels músics,
a veure, no és que tots vagin a xiular la Sardana,
però n'hi ha alguns que escriuen quatre notes,
més o menys la melodia, i l'altre els fa,
però l'argot dels músics, com deies,
és això, com se'ls coneix, els compositors xiuladors.
Xiuladors.
Doncs bé, avui, a part dels xiuladors,
també us parlarem de...
Atendrem l'agenda, evidentment,
molts aplecs, moltes ballades.
Entre els aplecs, aquest dissabte,
el 31 aplec de Ribarògia d'Ebre,
aquí a les comarques tarragonines.
I encara més a propet d'aquí de Tarragona,
el 31 aplec de Torro d'en Barra.
Tot això, com deia, que és dissabte.
El cicle d'estiu, que aquest divendres,
acaba, un any curtet,
només tres ballades sardanes pel que fa a Tarragona.
I ja sabeu que està a punt de començar ara,
si ens escolteu el divendres,
a partir de les 9 del vespre a la Rambla.
Però les festes majors i altres cicles
també fan que hi hagi ballades per exemple.
Només com a Egemplada us diem a Calafell,
Sant Jaume dels Domenys, Sant Carles Al Ràpita,
l'Espluga, Miami Platja, el Vendrill,
el Morell, etcètera, etcètera.
I parlarem del que passarà a propi cap de setmana,
un cap de setmana que, des d'aquesta perspectiva,
d'aquest acte concret,
començarà ja el divendres, dia 2,
amb el 26è pleg internacional,
enguany a Verona, a Itàlia,
amb tota una àmplia representació
de les més diverses maneres d'entendre
la cultura pobló i tradicional catalana
des de la perspectiva festiva, evidentment.
També hi ha representació d'aquí, de Tarragona.
I el tema, avui tornant a mantenir la secció del tema,
al programa, parlarem del Festival Pau Casals,
al Vendrill, a l'Auditori Pau Casals,
que, com cada any, té un concert,
com a mínim, dedicat a la música per a Cobla.
Serà, doncs, com deia, el tema del programa,
al qual dedicarem el temps després
de la primera sardana que escoltarem.
I potser seria això que podríem anar.
Doncs sí, avui començarem el programa
amb una sardana que els darrers anys
ha aconseguit fer-se present en molts aplecs,
ballades i fins i tot concursos de colles.
És una sardana d'Enric Ortí,
un autor dels que, a més del domini de la composició per a Cobla,
saben aplicar en les seves obres
aquells ingredients que complau
en els que, preferentment, escolten,
com els que reclamen que la música
els convidi a ballar des del primer moment.
Es tracta d'Essència de Plec,
dedicada l'any 2006 a una festa força veterana,
la Plec de Santa Perpètua de Moguda,
ja que aquell any celebrava la 70a edició.
L'estrena, doncs, no només va triomfar a Santa Perpètua,
sinó que fins i tot va obtenir el títol de sardana de l'any.
Ara us l'oferim interpretada
per la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ja és pràcticament una tradició.
Cada any, el Festival de Música Pau Casals, el Vendrell,
un any arriba la 33a edició,
cada any dedica un dels concerts a la música per a coble.
Lògicament, nosaltres cada any també ens en fem ressò.
I en volem parlar en directe amb el gerent de l'Auditori Pau Casals,
el senyor Juli Grandia, molt bona tarda.
Hola, bona tarda, com estem?
Doncs bé, crec que mereix que un festival de la categoria,
del prestigi del Pau Casals, mereix que ens en fem ressò
i que ens expliqui les característiques,
perquè cada any procureu que hi hagi alguna coseta diferent,
no només una coble interpretant sardanes,
i en tot cas un programa escollit,
i fins i tot amb un títol, en guanya hi ha un lema, crec.
Sí, sí.
Tot això és cert.
Gràcies per la vostra gentilesa, per la vostra atenció.
Prèviament dic que nosaltres estem convençuts,
i ho hem dit, que sempre públicament,
a través de les zones de la ràdio també,
que estem convençuts que la coble és una formació única, genuïna,
és una orquesta de cambra amb instruments únics,
i que nosaltres potser per moltes raons no acabem de donar-li el valor que té,
però sí que la gent que no l'han escoltada mai,
o que són d'altres països,
se sorprenen.
Dit això, dic que aquest any vam tenir la sort de poder convidar la coble Maricel de Sitges.
És una coble relativament jove, es va fundar el 2008,
però amb un recorregut molt important.
Aquest any el seu director titular és en Paulí,
però per aquest concert han convidat el Xavier Pagès.
I la proposta que hem fet conjuntament,
per tal títol, com vèieu que cada vegada busquem una excusa,
busquem un al·licient per veure totes les vessants de la coble,
es diu Kilòmetre Zero.
I aquest concert del Kilòmetre Zero,
és a dir, la música que tenim molt a prop,
tan a prop que de vegades no l'escoltem.
I a prop volem dir els compositors que tenim,
o que teníem molt a la vora,
que vivien entre el Penedès, l'Ibaix Penedès i el Garràs,
és a dir, el Gran Penedès,
i els temes de les sardanes que posaven,
que havíem reflexat aquest paisatge,
aquests colors, aquesta música del Penedès,
com per exemple el Vall de Gitanes del Penedès del Joaquim Serra.
Al programa veiem noms d'aquells importants en la música catalana en general,
com Antoni Català, Eduard Tuldrà, Enric Casals,
Mate i Joaquim Serra,
ja diguem dos grans blocs,
aquests grans clàssics,
i després tota una sèrie de noms que jo crec que és agosarat,
en el sentit que no són els d'èxit segur,
la de fer una programació,
però que segur que hi ha qualitat.
Sí, sí, d'entrada hi ha qualitat,
i llavors diria que un festival també ha de ser això, no?
Potser aquell vers del Josep Vicenç Foix,
que m'encanta el nou i m'enamora el vell,
és a dir, els contemporaners també tenen el seu paper dintre el festival,
també tenen el seu paper dintre la Cople,
perquè afortunadament la Cople i la música de Sardana,
la música de Cople,
també és viva i també va evolucionant,
doncs com dèieu molt bé,
costat dels noms de l'Enric Casals,
que per exemple la Sardana és la Mainada Sant Salvador,
aquí just davant del mar,
doncs per exemple trobem,
per mirar més a prop,
per mirar dintre casa,
trobem la Sardana de la Carlota Valdrís,
Aires Vendrellancs,
o bé de l'Esteven Molero,
Nau i la Boira,
o del mateix Paulí,
Independança.
Bé, jo diria que atractiu una vegada més
per tota la gent que vulgui escoltar
una Cople al 100%
i des del quilòmetre zero.
I ho heu apostat en guany per una Cople,
com deieu, nova,
una Cople relativament nova,
i per acabar de rodonir,
que és dins l'àmbit
que treballeu al Baix Penedès
i a la comarca veïna, també, no?
Exacte, exacte.
No ho sé,
en aquests moments el festival,
el festival d'enguany,
està en la fase inicial,
crec que porteu encara pocs concerts,
però no sé si es pot comentar,
a veure com pinta,
per dir-ho una expressió,
diguem-ne,
no ho sé,
com s'està desenvolupant en guany.
De moment,
com dèieu molt bé,
portem tres concerts,
encara ens en falten una dotzena,
aquest any hem sigut agosarats
i no per qüestions econòmiques,
sinó per qüestions que ens han vingut molt bé pel festival,
n'hem programat més, com deia,
i de moment aquests tres primers concerts
i com està anant l'avent d'anticipada d'entrades,
podem dir que ara,
ara en aquest moment,
i estem just començant,
una cinquena part,
les previsions són més optimistes
que els resultats de l'any passat
i crec que si no hi ha res greu que ho espatlli,
els resultats seran millor que l'any passat.
Això vol dir moltes coses,
al nostre entendre,
vol dir que el públic que ve a l'auditari Pau Casals
té ganes de disfrutar,
té ganes de passar-s'ho bé,
vol dir que el públic ha entès el que nosaltres dèiem,
que no hem baixat la qualitat,
hem baixat potser en quant a volum de formacions,
vull dir,
es fa difícil portar un orquestre de l'estranger
de molt volum per a les despeses de viatges i d'estades,
però no hem baixat, per exemple,
la presència a la Càmera 31,
i que llavors també tenim convidats de luxe,
com podria ser el guitarrista Pepe Ramero,
però, per exemple,
tornant a la Cople,
també està molt bé poder tenir
a la Cople Maricel,
dirigida per en Xavier Pagès,
i com sempre,
doncs,
és un dels concerts que hem de treballar,
perquè,
per anar convencent,
jo crec que els convencem mica en mica,
a tot el públic,
que,
això creiem,
que les cobles,
afortunadament,
les podem posar,
o la majoria de cobles,
les podem posar a costat d'una orquestra de cambra,
i no hi ha res a dir
en quant a la qualitat musical
i a la qualitat de les composicions
que ens presenten,
tal com hem parlat fa un moment.
Hi deu haver una part de públic
que amb la Cople,
aquí al festival,
s'hi deu trobar,
vull dir que hi ha gent que,
suposo que agafa abonaments,
no?,
que va veient,
si no tots,
potser la majoria de concerts,
i d'alguna manera
deu descobrir la Cople,
oi?
Sí, sí,
com dic,
sempre la Cople és una descoberta,
perquè,
a l'elecció en aquest
de cada any
donar una visió de la Cople,
no?,
em sembla que hem fet
Cople i veu,
Cople i santo,
i barrejat amb el jazz i tal,
i això sempre és una sorpresa,
i aquest públic
que s'hi troba sorprèn,
i també és una constatació
que el nostre país
té una identitat,
i deixeu-m'ho dir,
ara que es parla tant
d'identitats,
del fet de poder decidir,
i tal,
a mi em sembla
que són unes obviettats
que no podem perdre,
dintre de la nostra identitat
també hi és la Cople,
també hi és la Cople,
i crec que és una feina de tots,
del públic que vingui al concert,
que amb això hi donarà recolzament,
dels compositors que escriuen
música per Cople,
dels músics que toquen a la Cople,
és a dir,
tots plegats dels responsables
que programem i que programem
un festival important,
com és el Festival Internacional de Música,
Pau Casals,
tenim la responsabilitat
que aquesta realitat
no s'esquerdi
i que qualli
amb tots els sentits,
i amb aquest
és el sentit musical
i el sentit identitari.
I nosaltres valorem
que tot això
ho digui algú,
que té una responsabilitat
que no és
únicament dins
del món de la Cople,
sinó d'un festival,
com és aquest
el Pau Casals.
Moltes gràcies,
senyor Juli Grandia.
Gràcies,
i bé,
espero que ens vegem
el dissabte a les 10
escoltant a la Cople Maricel.
Doncs molt bé,
fins dissabte.
I tornem a la música
i una de les obres
que s'interpretaran
aquest dissabte a la nit
en el concert de Cople
del Festival Pau Casals,
l'auditori també dedicat
a aquest gran músic català
és la Glossa
del Vall de Gitanes
del Penedès.
Es tracta d'una
de les molt poques,
de les moltes mostres
que podríem posar
de la mestria
de Joaquim Serra
a l'hora d'escriure
per a Cople,
no només en composicions
totalment originals,
sinó també en l'adaptació
de danses tradicionals
per a aquesta formació.
Un domini
el que tenia Serra
de la Cople
que va manifestar
des de ben jove.
De fet,
aquesta glossa
la va donar a conèixer
l'any 1928,
és a dir,
amb només 21 anys
i quan ja havia estrenat
títols extraordinaris
com ara
les impressions camparoles
entre altres.
Hi ha més d'un bon nombre
de sardanes.
Tot seguit,
serà la Cople de Cambra
de Catalunya
dirigida precisament
per Xavier Pagès,
qui estarà dissabte,
com dèiem,
al davant de la Cople Maricel,
la que ens ofereix
la Glossa
del Vall de Gitanes
del Penedès
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.
amb les Cobles Marinades,
Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra.

amb les Cobles,
i el 19.
de Joaquim Serra,
Passem,
também��게요,
La plec de la Farga del Mitge, Sant Llorenç de Sardans,
a la tarda a la plaça de la Farga, amb la cobla 3-20.
El 21è plec de les Borges Blanques, a la tarda i a la nit,
a les lladins del Terrall, amb les cobles Contemporània i Vellpuig-Cobla,
amb concurs de colles improvisades.
I pel que fa al diumenge dia 4, el 28è plec de Ribes de Freser,
matí i tarda a la plaça del Mercat, amb la ciutat de Girona,
la Joveniva de Sabadell i la Marinada.
I el 15è plec de la Sardana de Vila de Muià, a la tarda al Parc Municipal,
amb les cobles Lluïsos de Taradell, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Ciutat de Cornellà.
I finalment, el 30è plec de la Palma d'Ibre, a dos quarts d'avui del vespre
i a dos quarts d'onze de la nit, a la plaça Catalunya, amb la cobla Cossatània.
I us parlem ara de ballades de sardanes,
però avui mateix, ara, a les 9 del vespre, a Tarragona, a Rambla Nova,
amb la cobla, el principal de Tarragona, dins el cicle d'estiu.
I a les 10 de la nit, a Calafell, a la carpa de la platja,
Nits de Lluna i Tenora. Té nom propi i tot, aquest acte.
Amb la cobla, ressò d'en Saires del Penedès.
Per demà dissabte, a la una del migdia, a Sant Jaume dels Domenys,
a la plaça de l'Ajuntament, amb la cobla, ressò d'en Saires del Penedès
i amb exhibició de la colla d'en Saires del Penedès.
A un quart de vuit del vespre, a les plogues de Francolí,
a la plaça de Montserrat Canals, amb la cobla Costa Brava.
I a les vuit, a Sant Carles de la Ràpita, a la plaça del Coc,
amb la cobla, la principal repitenca.
Hi haurà exhibició de la colla Tarragona d'Ansa.
Passem el diumenge, dia 28, a les 7 de la tarda, Miami Platja,
a la pèrgola de la platja Cristall, amb la cobla, la principal de Tarragona.
A dos quarts de vuit del vespre, al Vendrell, a la Rambla, amb la cobla Reu Jove.
I a les vuit, al Morell, a l'Era del Castell, amb la cobla Cossetània.
Pel dijous, dia 1 d'agost, a dos quarts de dues del migdia,
a Constantí, davant de l'Ajuntament, amb la cobla Costa Brava.
A dos quarts de dues de la nit, a Mas Llorenç, amb la cobla Cossetània.
Pel dissabte, dia 3, a les 12 del migdia, a la Riba, amb la cobla Reu Jove.
A la 1, a Vilaseca, a la plaça de l'Església, amb la cobla Reu.
I a les vuit, a Salou, al Passeig de Jaume I, amb la cobla Reu Jove.
I acabem aquest apartat de Ballades Sardanes, el diumenge, dia 4.
Sardanes, a les 12 del migdia, a Rocafort de Caral, amb la cobla Reu Jove.
A la 1, a Poboleda, amb la cobla de la principal de Tarragona.
També a la 1, a la Fatarella, a la placeta de la Capilla de la Misericòrdia, amb la cobla Miriam Font.
I també a la 1, a Serral, a la plaça, amb la cobla Tàrrega.
I a la tarda, a les 6, a la 9 de Gaia, a la plaça del Centenari, Sardanes, amb la cobla Reu Jove.
A les 7, a la Selva del Camp, a l'ermita de Paret Delgada, amb la cobla del principal de Tarragona.
I a dos quarts de vuit, al Vendrell, a la Rambla, amb la cobla Maricel.
I pel que fa a concursos de colles, dir-vos que demà dissabte, a les 10 del vespre, a Sard, la Factoria Cultural Comacros,
hi haurà el cinquantè concurs Memorial a Milicrous, el Territorial Comarques Gironines i Colles Lliures, amb la cobla la principal de Banyoles.
Com ja vam comentar la setmana passada, era una mena de parèntesi pel que fa a concursos de colles.
Entraran amb força després del setembre, tot i que abans potser encara hi haurà algun altre concurs lliure.
D'un moment això és el que hi ha, i en concerts, aquest que us hem comentat a l'entrevista,
aquest dissabte, dia 27, a l'estat d'Olenita, al Vendrell, a l'Auditori Pau Casals, a Sant Salvador,
amb la cobla Maricel, dirigida per Xavier Pagès, sota el títol Quilòmetre Zero.
I acabem la nostra agenda, parlant-vos dels bars.
Per demà dissabte, a les 11 del migdia, a Vilaseca, al Santuari de la Mare de Déu de la Pineda,
i actuarà a l'ESBAR Ramon d'Olzina.
I diumenge, a les 10 de la nit, al Vendrell, ja tancant pràcticament les festes majors del Vendrell,
a la Rambla, amb l'ESBAR Vila del Vendrell, la Lira.
I tornem a la música.
L'atzar ha volgut que avui hagin programat dues sardanes vinculades a dos aplecs diferents
d'una mateixa població, Santa Perpètua de Moguda.
La primera era la que abria al programa, a Ciència de Plec, d'Enri Cortí,
mentre que la segona està dedicada a un altre plec d'aquella població.
Aquest celebrat al Santuari de Santiga, un petit nucli de població areu d'antic assentament romà.
Precisament l'any 1983 s'hi commemorava el mil·lenari de la primera referència històrica de l'ermita,
i el mestre Carles Santiago els va dedicar a una sardana que s'ha interpretat força des de llavors,
mil·lenari de Santiga, que va enregistrar la cobla als moncrins.
i el mestre Carles Santiago els va dedicar a una sardana que s'ha interpretat força des de llavors,
i el mestre Carles Santiago els va dedicar a una sardana que s'ha interpretat força des de llavors.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Està bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els propers dies 2 i 3 d'agost, divendres i dissabte vinent,
se celebrarà la 26a edició de l'Aplec Internacional
que enguant viatjarà fins a Verona, a Itàlia,
com sempre sota l'organització de l'entitat Adir Folk.
Com és habitual, durant aquests dos dies s'oferiran diverses actuacions
dels grups que representaran gran part de les manifestacions tradicionals catalanes,
a més d'una representació local.
I seran els bastoners de l'esbar Cabirol de Sils,
el grup de Vall Folk, el grupet de Barcelona,
la Molassa de Montblanc, els nanos nous de Tarragona,
els castellers de Lleida, els cavallets de Mataró,
la Cobla Premià, la colla de Diables, la fera dels Cremats Dolost,
l'esbar Vallets de Catalunya, de Barcelona,
el grup de danses, els fedrins de Viella, de la Vall d'Aran,
els falcons de Piera, la colla de gegants de Maials,
els gegants, els baguers de Montblanc,
el grup de veneres, la Corranda, de Verdú, l'Urgell,
els ministrils del Raval de Terrassa,
les colles sardanistes, aires gironins de Girona i Xàldiga de Barcelona,
els grups de teatre de carrer Goc i Magoc,
de Sant Joan de Vilatorrada i Zigasaga de Barcelona.
I representant la cultura popular local,
els grups, i ara aquí ve, aviam com ho diem,
Academia Musicale Dodeca Chordon,
Folk Band i Grupo Ricerca Danza Popolare Verona.
Són grups locals, no sé.
Alguns no semblen noms gaire italians.
No, aquest de Dodeca Chordon, no sé.
No sé.
Que ens ho explicaran els que hi vegin.
I tot això, esclar, a més de tots aquells que hi vegin per lliure.
I del 16 al 22 d'agost tindrà lloc la 45a edició de la Universitat Catalana d'Estiu,
a Parada de Conflent, dins l'ampli programa de cursos, jornades, tallers i activitats
que s'hi desenvoluparan en guany també n'hi haurà de vinculats amb la música i la dansa tradicional.
No seran tants com en altres temps més benignes,
però hi ha uns quants elements que semblen indispensables.
A l'apartat de Tallers, per exemple, en trobem un de dansa, a càrrec de Ramon Cardona,
i un de sardanes per Teresa Vinyes.
D'altra banda, per el dia 17 es preveu una actuació de l'Esbar Maragall,
de les 9 del vespre, a la plaça de la Vila de Prada.
Finalment, el dia 19, la Cobla Casanovas oferirà una ballada de sardanes
a les 9 del vespre, a la plaça de la Vila.
A la Selva del Camp se està treballant per revitalitzar la sardana a la població.
En aquest sentit, amb el lema de sardanes a les fresques,
es porta tema a una iniciativa impulsada per l'àrea de cultura de l'Ajuntament de la Selva,
que en la denominació, en l'anunci oficial,
diu precisament que té com a objectiu dinamitzar el moviment sardanístic local
i donar continuïtat a l'escola de sardanes, proposta iniciada fa un any.
Una continuïtat que, de moment, es concreta en diverses ballades amb música enregistrada,
de les quals se n'han fet diverses i encara han de seguir els dijous 1, 8, 22 i 29 d'agost,
a les 8 del vespre, a la plaça d'Europa.
I ara escoltem una sardana del Carles Martí, un músic jove,
nascut a Sant Carles a la Ràpid el 1982,
que va passar per la cobla a Reu Jova
i al final ha fet cap a la cobla a Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
La sardana que va enregistrar precisament la seva anterior cobla,
la Reu Jova, es diu Un Gran Camí,
i ell en el llibret del disc la defineix així.
És una sardana plena de força i caràcter
en la que vaig intentar plasmar el fet de tenir aquí una cobla de primeríssim nivell
i la dificultat que això comportava
per obrir-se a marcar dintre de les zones de més ebullició sardanista.
Però, per sort, el temps va posant a cadascú el lloc que li pertoca.
Doncs escoltem aquest Gran Camí de Carles Martí.
Un Gran Camí de Carles Martí
Un Gran Camí.
Un Gran Camí de Carles Martí
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Un Gran Camí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!