Comença en ruta, amb Artura Dagonès.
Hola, bona tarda. Bona tarda des de Tarragona Ràdio.
Són a cinc de la tarda i estem en ruta.
Avui, segon programa de la saga motorista de la ciutat.
I tenim un programa ple de coses i ple de novetats
pels tots els interessats en el món del motor, de la bicicleta.
I tenim una pinzellada, aquesta vegada també, del running.
Avui començarem amb el Joan Maria Aguado, que és el gerent de Cercat,
que té moltes coses per explicar-nos.
Ens posarem a l'altre costat de la barrera de la competició.
No competirem, sinó que estarem a la seguretat amb ell.
Després parlarem amb un tall de veu des del Marroc,
amb l'Àlex Busquets, que està competint,
el Merçú Garralli, que va començar la cursa ahir
i ens explicarà a veure com li estan anant tot.
Després tenim un gran convidat.
Tenim una trucada telefònica amb el cinc vegades campió del món d'enduro,
Ivan Cervantes, que ens explicarà quins són els seus reptes immediats.
Està a punt, a punt, a punt de guanyar un campeon d'Espanya
i ens explicarà com està anant tot l'any, que és un any llarg.
I després, aquesta petita pinzellada que us dèiem,
amb el Jordi López, que ha estat el pioner i ha estat encarregat,
aquest any, de fer una cosa molt novedosa i molt interessant
amb el GR Solidari.
Han fet una cursa a peu, ell i uns companys,
de Barcelona-Tarragona, per recaudar diners per l'escola Solc
i ell ens explicarà com ha anat l'experiència,
que de ben segur que ha estat molt positiva.
I bé, si ens dona temps, farem una mica d'actualitat
i us explicarem què necessitem
quan anem a fer un viatge al Marroc amb moto
i que és l'imprescindible
i el prescindible quan anem a una altra civilització
i quan anem a un continent desconegut
i tan atractiu com és aquest cas Àfrica
i el país més proper i més conegut, que és Marroc.
En ruta, la pols del desert i el greix de les transmissions
a Tarragona Ràdio.
Molt bé, aquí tenim el convidat d'avui
que ens ha d'explicar moltes coses.
Benvingut, Joan Maria, com estàs?
Bé, bona tarda, Artur.
És un plaer poder estar aquí amb el teu programa,
la segona edició,
i ja dic, content d'acompanyar-te.
Molt bé.
Doncs mira, com que estem a l'altre costat
de veient els toros des de la barrera,
com es diem els motoristes i els que competim,
primer de tot ens agradaria que ens expliquessis una miqueta
com se fa un bomber
i per què decideix una miqueta fer aquest tipus de feina
que està a l'altre costat del que serveia competició,
que és la vigilància i la seguretat.
Bé, cal dir que tot el que us pugui explicar
sobre el món de la seguretat
amb els events del món del motor
està basat en una línia
que és la de la prevenció d'accidents,
la prevenció i el treball previ que podem fer
davant d'una organització i la preparació de les curses,
de les proves,
amb una visió i una col·laboració amb les entitats
i les entitats organitzadores
a l'hora de preveure aquells accidents que puguin passar.
A partir d'aquí, de la prevenció
i analitzar el que podríem anomenar un pla d'actuació,
un pla d'emergència,
arriba el dia de l'avent, de la cursa, de la competició
i posem les mesures que en aquests moments,
en el nostre país, ja estan regulades,
les mesures d'autoprotecció
que ara poder tindre previst aquest accident,
aquesta anomalia i aquesta emergència
davant de l'avent.
Per tant, diguem que els bombers, els sanitaris,
tenim molt a dir
i molt a intervindre en aquest cas.
Sobretot molt a dir
i moltes vegades, la gran majoria per sort,
actuem poc
perquè els accidents són mínims o són lleus
i no cal desplegar tot el dispositiu que portem
per d'obligat compliment a l'hora de l'avent.
Però si és el cas, si hi ha una caiguda,
si hi ha un accident,
tant amb un biker, amb un ciclista
o amb un motorista,
doncs posem en marxa tot el dispositiu
que hem previst anteriorment,
que això és l'important.
De totes maneres, jo com a anècdota
t'ho vull explicar
que quan estava competint
i feia de cars
i estava fent alguna cursa al Mundial,
doncs evidentment que és necessari
tenir la protecció
i tenir els metges
i tenir la seguretat,
però clar, és una cosa
que no te la vols ni mirar.
Tu la sensació aquesta la tens
que els que competim
potser així d'entrada
no són gaire amics vostres?
Hi ha parts.
En el moment dels actes hi ha parts.
al principi ningú et saluda,
et veuen com a...
no sé per què veniu,
si no passarà res,
o millor que no us veiem,
millor que no passi res.
Clar, millor que no us veiem.
Els que anem dalt de la moto,
evidentment,
dius que no els vull ni veure amb aquests.
i més que res de donar consells
o estar una mica al tanto dels circuits
i de les coses que estan passant
minut a minut,
doncs tenim poc a intervindre.
Quan ens demanen,
que bé que esteu aquí,
quan ens demanen
i ens comuniquen
que ha vingut una caiguda,
que hem d'anar amb els vehicles,
tot terrenys
a recollir algú
per algun barranc,
que bé que hi sou,
que bé que...
Llavors ja som amics vostres.
Ja som amics.
I al final,
doncs ho celebrem tot.
Vull dir que...
És aquest,
és el camí que ha de succeir.
Hem de ser-hi.
Hem de...
No som protagonistes,
mai ho som,
ni tan sols
quan hem fet la nostra fenya
i arribem,
si convé,
al centre hospitalari
per un trasllat
d'un pilot
o d'un competidor,
però no ho som mai
nosaltres els protagonistes,
ni ho hem de ser-hi,
però hem d'estar.
De totes maneres,
això,
quan parlem
de les vostres actuacions
i de les vostres feines
que feu
a les curses
al Marroc,
que vosaltres
ja heu anat molt,
heu anat a...
doncs a cobrir
el Panda Ride,
heu anat a cobrir
el Vespa Ride,
heu anat a cobrir
el desafió,
digue-m'ho tu.
L'Eco-Desafió.
L'Eco-Desafió.
Heu anat a molts events
esportius
de motos
i de cotxes
al Marroc,
llavors allà
les coses,
que ja ho sabem,
llavors allà
es compliquen una mica,
no?
En efecte,
nosaltres,
o sigui,
a la nostra companyia
tenim una unitat
que està destinada
per fer competicions
i raids d'aventura
a l'Àfrica,
en aquest cas,
doncs,
majoritàriament
al Marroc.
Aquesta unitat
és un vehicle
4x4 amb volància
i una dotació
de personal
que depèn,
doncs,
dels torns
o d'on van uns
o els altres
i fem una assistència
d'accidents
i assistència mèdica
amb organitzacions
del món del motor,
ja sigui
amb motos,
ja sigui
amb 4x4,
amb turismes,
amb bicicletes,
amb quats,
amb buguis...
És que ara al Marroc
hi van en qualsevol trasta,
no?
És increïble
i tot el que ens ve,
perquè, doncs,
n'he sentit parlar
de Montesa Zimpala,
de derbis variants,
bueno,
encara queda molt
per descobrir.
Et dic l'última.
Vinga.
Ahir me van enviar,
me van entrar
en un grup
de WhatsApp
d'un amic
de l'Antonio Ramos,
que porta gent
al Marroc també,
que vol fer
el desafio
mobilet.
Veus?
Vull dir,
és curiós,
el Marroc
està ple de mobilets,
són xines,
quan nosaltres
vam perdre de vista
les mobilets
com a ciclomotors,
ara, doncs,
hi ha una invasió
de mobilets
al Marroc
d'origen xinès
i s'ha demostrat
que per ells és,
o sigui,
ells diuen que és
l'HTM del desert,
la mobilet,
per ells.
Jo crec que,
a veure,
a algú se li ocorrerà
anar al Marroc
amb patinet
i arribarem al límit,
però s'estan fent maratons,
s'estan fent,
la BTT ara al Marroc
està molt de moda,
amb les grans competicions
molt conegudes
i la veritat
és que nosaltres,
la nostra feina
és estar
amb cada organització
donant assistència
perquè el que em preguntaves
no és el mateix,
una organització aquí
en la que tenim
un centre hospitalari
a 5, 10, 15 minuts
de distància
que està al mig
d'una jamada
dins d'un plató
o dins del mateix
de les diferents
deserts,
el més conegut de tots,
a l'Arxaví,
en el que,
doncs,
has de solucionar
el problema
i l'has de solucionar
allà mateix,
els serveis metges
i estabilitzar.
A partir d'aquí
veurem si hem de fer
una reapatriació
de la víctima
o de l'accidentat
al nostre país
o ingressar
als centres hospitalaris
del Marroc
que,
per descomptat,
no són com els nostres,
diguem.
Clar,
la confiança
no ens la donen,
que passa que,
per sort,
tampoc suposo
que deu haver
massa accidents greus
i el que hem de dir
és que,
clar,
ens trenquem,
els que anem a motos,
ens trenquem clavícules,
ens trenquem braços
i ens fem mal
els genolls
i aquestes coses.
Diguem que hi ha caigudes.
Hi ha caigudes,
clar.
Hi ha caigudes
i tu ho saps prou bé.
Hi ha caigudes,
diguem,
quan anem amb organitzacions
que van en 4x4s
o en turismes 4x2s,
que també n'hi ha,
a la gran majoria
la competició
no és per velocitat,
no és crono.
És una competició
de navegació,
és una competició
de trial,
però molt de navegació.
Per tant,
el risc
baixa molt,
tot i que
si no coneixes bé
les pistes,
el passar
els huets,
que són els rius secs,
i no coneixes bé
el territori,
pots tenir un accident.
Sí,
els huets
serien el que aquí
el diem una riera,
que allà pot ser
una riera
que faci dos metres,
que és el més perillós
que puguis trobar-te al món,
perquè dos metres
te'l menges
i hi ha una pareta
davant teu,
o pot ser un huet
que faci 500 metres,
que llavors
vas per dintre
d'aquesta riera
per la sorra i tal,
llavors té menys perillós.
Depèn de l'època de l'any,
ens podem trobar
pedra,
pedra,
sorra,
cap a la primavera
aquests últims anys
són molt húmids,
sembla mentida
la quantitat d'aigua
que ens podem trobar
els mesos de febrer,
març i abril,
del Marroc.
Clou més allà que aquí.
Però increïble.
Aquelles èpoques,
aquelles èpoques,
el Marroc és molt ric
amb aigua,
inclús el desert.
Qui ho diria?
Qui ho diria?
Qui ho diria,
però és això.
Llavors,
les organitzacions
que estan dissenyant
rutes turístiques,
acompanyaments,
estan trobant un país
que s'està reglamentant molt
en aquest aspecte,
ja no és un país selvatge,
vull dir,
cal demanar
una molta quantitat
de permisos
per poder passar,
però encara,
encara pots,
a la zona més atlàntica,
sempre parlem del desert,
però vull dir,
que el Marroc té
una costa atlàntica
fantàstica
i encara es pot anar
amb vehicles
i amb motos
per la platja.
Vull dir,
i dic encara perquè...
Aquí també hi anàvem,
però...
Antigament, sí.
Però ara,
si vols disfrutar
de la sorra de la platja
quan és baixa mar
i quan és atlàntic,
doncs és un plaer
poder circular
i encara es pot fer allà.
Explica'ns per què
els teus vehicles
no són ambulàncies
per poder anar al Marroc
i són bombers.
Aquest és un detall complicat.
Fa una colla d'anys
vam anar amb el primer vehicle
i anava rotulat
ambulància.
Portava ambulància
com tots
que portem ambulància
i vam tenir
força problemes
a la frontera.
Fins al punt
de tenir que treure
la rotulació.
Si no,
no ens deixàvem passar.
I això?
Perquè
tot ve donat
pel front polissari.
Perquè
diguem que
a la frontera
en aquest cas
va ser a la frontera
de Nador
amb l'illa Nador
es pensaven
que aquests vehicles
les ambulàncies van a parar
pel front polissari
i pel Sàhara Occidental.
I com ho intenten evitar
perquè encara
doncs hi ha
la cosa
està molt tranquil·la
però vull dir
el que són vehicles
no és recomanable
portar un vehicle
pintat militar
per descomptat
ni un vehicle
típic de la premsa
en el que es vegin les càmeres
s'ha de ser
una mica
discret
a les aduanes
i en aquell temps
portàvem
una ambulància
a ambulància
i ens van dir
no s'ho creien
que era per fer un rally
es pensaven
que era
un vehicle
amagat
perquè anés
al front polissari.
Per tant
vam canviar
la filosofia
vam anar
amb vehicles vermells
com la gran majoria
que tenim
a la nostra companyia
i som vehicles de rescat
on la filosofia
que el fi
i la finalitat
és aquesta
nosaltres
el que som
som rescatistes
vull dir
davant d'un accident
que hi ha
una bolcada
de vehicle
si hem d'auxiliar
el pilot
i el copilot
hem de fer de bombers
i hem d'escarcelar
i hem d'obrir portes
i treure'ls d'allà
on són
i després
assistir-los medicament
per tant
portem vehicles
de bombers
allà som amics
els bombers
els pompiers
som els amics
i no tenim problemes
amb aquest cas
llavors vosaltres
el que feu
és transportar el metge
que jo t'explicaré
una anècdota molt xula
del Dakar 2004
va haver
una etapa
que hi havia moltes dunes
i un amic meu
que anàvem junts
que ja havíem fet
el Dakar 2003
moltes etapes junts
el Rafa Siscar
havia caigut prèviament
i després es va saber
que s'havia trencat
la clavícula
però clar
ell havia caigut
i evidentment
volia continuar
vam trobar un cordó
de dunes
i ell es quedava
trebat
a les dunes
jo baixava
de la meva moto
com a bon samaritar
li aixecava la moto
de les dunes
tornavem a engegar
i fins que tornava a caure
jo tornava a parar
i fins que al final
érem dos cadàvers
al mig de les dunes
per sort
estàvem ja
quasi al final
i apareix el meu amic
Jordi Estepa
que també vam fer
el Jordi Estepa
que també vam fer molts
de cars junts
ens va fer fotos
fins i tot
perquè estàvem els dos
allà
però caos
el Rafa
lògicament
més cao que jo
perquè s'havia trencat
d'una clavícula
però bé
la història va ser
que quan
tu saps que
amb aquest tipus
de curses
doncs clar
quan l'helicòpter
veu
que hi ha
algun tipus
de caiguda
o
ho ha detectat
l'Iritrac
doncs que la moto
està travocada
doncs ja ho saben
va baixar l'helicòpter
evidentment
a socórrer
amb el Rafa
i jo estava fatal
perquè jo havia fet
un esforç
titànic
un esgotament total
total
les d'unes
pots caure tres vegades
però la quarta ja no
i jo feia el meu esforç
i el seu
alhora
i jo estava mort
i jo li vaig dir al metge
dic no no
a mi puja'm també
a l'helicòpter
perquè és que jo ja no puc
i diu
espera't
i se'm va cap a l'helicòpter
i m'ho va portar
que no ho sabré mai
potser m'ho diràs tu avui
em va portar una pastilleta
blanca petita
naníssima
i em diu
té pren-te això
i m'ho vaig prendre jo
i se'ns va fer de nit
perquè el Jordi Esteve
es va quedar amb mi
aquella etapa
se'ns va fer de nit
vam fer l'etapa
250 quilòmetres de nit
i jo escolta
el començament
va impactar
amb el Jordi Esteve
dic bueno
vas una estona tu davant
i jo vaig una estona darrere
per anar passant l'etapa
i al final li deia
Jordi no
aparta't que em fas nosa
i anava eufòric
i anava perfecte
amb el doping aquell
entre cometes
Artur
no et puc dir
què és aquesta pastilleta
perquè m'agafa
està la curiositat i tot
és que sí
perquè doncs a veure
és un rehabilitit
energètic
el meu amic Pou
diria que va ser un placebo
que jo m'ho vaig creure
i que ja podria ser
i alguna cosa més
a l'Àfrica
i al Marroc
i a les Dunes
té moltes qüestions
i després hi ha
una qüestió important
també
fora de la competició
que és la seva gent
indiscutiblement
com més el surt millor
i la nit
i la possibilitat
de poder veure
els estels
que aquí
no podem veure
i doncs
quan estàs allà
amb una claretat
i una netedat
impressionant
dius
ha valgut la pena
arribar fins aquí
només de veure allò
la primera vegada
que baixes de nit
del cotxe
el teu instint
et fa alçar la vista
amunt
per veure
aquella quantitat
d'estels
que t'estan cridant
que els miris
quan se sent parlar
de la contaminació
lumínica
no pots arribar a entendre
com quan estem aquí
que dius
no estem a Barcelona
no serà per tant
i estàs allà
i dius
però si aquí estan totes
allà només en tenim quatre
i aquí tenim tots els estels
és molt recomanable
i val la pena
val la pena
que si algú té la possibilitat
de viatjar per turisme
o amb una organització
d'aquest tipus així
de viatges
aquí a Tarragona
en tenim
alguna entitat
de quatre per quatre
que organitzen
habitualment
típic
setmana santa
o pont del desembre
viatges
turístics
i amb un ingredient
d'aventura
important
bueno clar
nosaltres mateixos
ara marxarem
el dia 31
molt bé
mira jo acabo d'arribar
aquesta setmana passada
i vosaltres ja teniu previst
el
vull dir
cal dir-te Artur
que amb unes ganes
de tornar a marxar
amb vosaltres
increïble
si pugués
explica'ns aquesta última vent
que s'ha estat cobrint
de què es tractava
bé
és un raid
en aquest cas
s'estan posant molt de moda
els raids
de vehicles
i el més curiós de tot
és que són vehicles
4x2
turismes
de sèrie
una mica
revisats mecànicament
i amb algun
potser canviant
neumàtics
però els aficionats
que volen viure
aquesta aventura
però quins cotxes parlem
Peujots 205
Peujots 205
Seats Pandas
Marbelles
R5
Citroëns AX
o sigui el Dacart
de l'any 80
exacte
tots vehicles matriculats
abans del 95
és la premissa
per la inscripció
és la premissa
i que
doncs
s'ha de portar
el reglament diu que
s'ha de portar
mapes
brúixola
tenir un coneixement
sobre un roadbook
porten Eritrack
i Trip
no porten res
porten una aplicació
amb els seus smartphones
ha estat una novetat
del Tripmaster
que caldria explicar
a vegades
tota aquesta instrumentació
l'Eritrack
ho hem dit molt alegrement
l'Eritrack
és un aparell de seguiment
que l'organització
té controlats
tots els vehicles
via satèl·lit
clar
si no existeix això
l'organització
com sap
els vehicles
on estan
o simplement
els va seguint
i hi ha un que acaba
com el VTT
que hi ha la moto
que tanca
primer de tot
és que hi ha un tancament
i amb el tancament
i els controls de pas
hi ha en CPs
controls de pas
que vas controlant
en tot moment
el pas
dels participants
en unes hores
determinades
després hi ha un tancament
al darrere
i
a veure
amb aquest que hi ha anat
la setmana passada
doncs eren pocs vehicles
però quan estem parlant
d'un Panda Ride
amb una sisena edició
són 100 equips
100 pandes
100 pandes
així
ràpidament
100 pandes
entre Fiat's Panda
Fiat's Marbelles
de
models antics
s'entén
no el modern
i
són 100 equips
que estan configurats
per pilot i copilot
i
bé
l'organització
està formada
per 35 membres
entre mecànics
equip mèdic
organització
comissaris
i la feia
important
en aquest aspecte
és la dels comissaris
que controlen
en tot moment
el pas
de tot el convoi
amb punts estratègics
aquí sí que és important
sobretot
quan s'està apropant la nit
que no se't perdi
cap equip
clar
anar a pensar
en tots
els eritracs
les cèl·lules
o sigui
les balises
spot
que són les que envien
via satèl·lit
senyals
de pèrdua
o d'alarma
tot això
en un món
d'aficionats
encara no s'hi arriba
i llavors has d'utilitzar
sistemes molt més
diguem
manuals
i amb tècniques
amb tècniques
d'organització
molt aculades
és que aquí hi ha una cosa
molt clara
vull dir
la inscripció al Dakar
val 16.000 euros
i la inscripció al Pan de Rai
te'n val
doncs 2.000
2.000
inclouint
inclouint hotels
imagina't
sopars
imagina't
els ferris
etc
o sigui
no et poden donar
res més del que et donen
perquè és un
low cost
estem al món
a la generació
de low cost
en tot
i amb els raids
evidentment també
en efecte
vull dir
és això
el que passa
que es garantitza
una assistència mecànica
una assistència mèdica
i en tot moment
s'està garantint
no voldria
abans de deixar
aquest tema
dir que a Tarragona
en tenim dos equips
que van al Pan de Raid
un ja va
ha participat
el 2013
i pel 2014
tinc entès
que hi aniran dos
representant a Tarragona
i el Tarracopanda
que és l'equip
com se'n diu
dels amics
del Tarracopanda
i que l'any passat
van fer un molt bon paper
i molt contents
s'han tornat a escriure
i la veritat és que
van trobar un Seat Marbella
el van preparar
i escolta'm
cada any ja estan
amb els seus espònsors
i les seves preparacions
quan s'apropi
els farem un truc
perquè ens ho expliquin
això
no?
ni tant
ni tant
podran explicar
l'experiència
d'aquest any
perquè és el mes de març
quan se fa
el Seat
o sigui
el mes de març
el Pan de Raid
el Pan de Raid
exacte
són
entre 7 i 8 dies
de competició
i per tot el Marroc
i la veritat
és que
bueno
estan les inscripcions
vora de 100 equips
Déu-n'hi-do
i sí
és una espectacularitat
veure els Seats Pandas
corrent per les Dunes
molt bé
doncs
molt bé
Joan Maria
no marxis
perquè ara
el que farem serà
recollir un tall de veu
de l'Àlex
que el tenim
el tenim
amb el Soga Ralli
ahir van fer la pròleg
ell ens explicarà
una miqueta com ha anat
i avui
és la primera etapa
que
per tema d'horari
no sabrem el resultat
però bueno
intentarem connectar-nos
a internet
per veure
a veure com
com li estan anant el dia
a veure si podem escoltar
el tall de veu
ha començat
la cursa
amb un warm-up
de 120 quilòmetres
on podíem provar
que els instruments
i la moto
funcionés correctament
i que teníem
moltes ganes de començar
i hem pogut
començar a gaudir
del paisatge
que tenim aquí
a Marroc
a l'etapa
doncs hem pogut
anar acompanyat
amb la Rosa Romero
i hem anat tranquils
per mirar
com estava el terreny
les dunes
estan molt toves
ja que ha fet
molta calor
però bueno
ha anat tot bé
la prova
també l'hem fet
al final del dia
on definirem
la hora de sortida
era una prova
de 3 quilòmetres
de sorra
tova
i bueno
demà comença
el ràdi de veritat
amb una etapa
de 200 quilòmetres
de molta navegació
i que ens han avisat
que hem d'anar
molt atents
al roadbook
hi ha molts canvis
de direcció
molt de fora pista
i bueno
intentarem
fer-ho
el millor possible
molt bé
doncs
hem escoltat
l'Àlex
ahir ens va fer
una petita crònica
des de l'hotel
Xaluca
de Derfut
que és on
està la base
aquest any
del Mersuga Ralli
el Mersuga Ralli
és un dels
ratllis
de navegació
al desert marroquí
ara mateix
amb més prestigi
perquè és on
tots els pilots
doncs
estan intentant
fer els últims
detalls
de cara al Dakar
i aquest any
doncs
hi ha una inscripció
amb les gasgas oficials
amb les ondes oficials
també hi ha
alguna de les CATM
encara que el Marc Coman
ha participat
i bueno
i aprofitem
doncs també per dir
que el Marc Coman
ha pogut guanyar
el seu quart mundial
de raids
perquè el Paulo González
ha guanyat
ha anat a totes les curses
el Marc va començar
lesionat
recordem que l'any passat
no va poder participar
amb el Dakar
perquè tenia una lesió
a l'espatlla
i va començar tard
es va perdre dos curses
però bueno
ha estat guanyant
està davant
i lògicament
que l'any que ve
és el candidat
número 1
com sempre
el nostre pilot
d'Avià
per guanyar
el que seria
el seu quart de car
i bé
canviem una miqueta
de regista
deixarem el Marroc
per uns moments
i ens n'anirem
a Tarragona
amb el Joan Maria
també
i ens n'anirem
al Serrallo
i anirem a parlar
de la
retro
trobada
de bicicletes
antigues
i clàssiques
que aquest diumenge
farem a Tarragona
com va sorgir
la idea
Joan Maria?
doncs bé
tornem a casa
tornem al Serrallo
la idea
la idea
va sorgir
doncs
bàsicament
durant tots
aquests
aquests
gairebé dos anys
que venim
col·laborant
amb vosaltres
amb el Club
Peutitxas
amb diferents proves
tant cicloturístiques
com a BTT
doncs
crec que feia falta
un aspecte
que era
el de la bicicleta
antiga
amb una mica
amb el pas dels anys
hem vist
la moda
de restaurar
cotxes antics
qui tenia uns 600
se'ls restaurava
i després feien
trobades de 600
i sortides
les motos antigues
tant les de trial
com les de carretera
com les d'enduro
hi ha curses
hi ha events
hi ha events
i hi ha una educació
i una cultura
de cuidar
aquella màquina antiga
i després ensenyar-la
inclús amb les vespes
no voldria oblidar
la gran afició que hi ha
en restaurar vespes
i poder ensenyar-les
i un
me vaig plantejar
per què no
amb les bicicletes
te'l vaig proposar
el poder fer
una retro
un cop a l'any
una trobada
de bicicletes
clàssiques i antigues
i cal explicar una mica
què significa
sempre clàssiques i antigues
i la diferència
totes aquestes
han passat la frontera
entre ser velles
i clàssiques i antigues
perquè clar
quan és vell
tot té tendència
a llançar-se
aquest és el problema
i com que s'ha llançat
tot el vell
ara el que ha quedat
és o clàssic o antic
però ara ens expliques
quina diferència hi ha
principalment el que volem
aconseguir
a partir d'aquesta
primera edició
de la trobada
és
que hi hagi una curiositat
en no llançar els ferros
anem a veure
és que això és un ferro
els vells
els vells
què fem
doncs a la xatarra
o a veure si algú
ens ho ve a buscar
perquè ocupen lloc
perquè
doncs
del que es tracta és
de tenir una cultura
de dir
un cop a l'any a Tarragona
hi ha uns que treuen
i que fan una sortida
i que val la pena
doncs
mantindre-la
cuidar-la
pintar-la
treure-li la pols
engressar la cadena
i totes aquestes qüestions
per tant
diríem que una
una màquina
una bicicleta clàssica
és aquella que ha complert
25 anys
25 anys
que si es pareu a pensar
no
vull dir
la gran majoria
dels que teníem
a l'edat
vam aprendre
a anar amb bicicletes
ja amb aquestes
la BH
les BH
i les motoretes
i les orbees
i totes aquelles
bicicletes
i les primeres
aquelles primeres
bicicletes
que van aparèixer
doncs
amb rodes de tacos
aquelles motoretes
i tot allò
o sigui
aquestes
serien
les que considerem
clàssiques
i
les antigues
tenen
a partir de 50 anys
i són les que veiem
en fotografies
50 anys
poca broma
però n'hi ha moltes
de 50 anys
possible n'hi ha més
de les que pensem
entre aficionats
que les aguarden
i algunes
hi haurà més de clàssiques
però
també hi ha d'antigues
que són aquelles bicicletes
que a vegades veiem
a les pel·lis
les pel·lícules
que veiem
doncs
a aquelles bicicletes
moltes de passeig
aquelles que portaven
el freno de varilles
metàl·liques
i
i bé
el que volem
és que apareixin
que l'aficionat
que la tingui
o que això
que la tregui un dia
que la pugui ensenyar
i que puguem lluir
d'aquesta bicicleta
i aquesta cultura
important
aquest aspecte
segurament
que apareixeran
i estem convençuts
que apareixeran
més bicicletes
de carretera
que de passeig
segur
perquè
l'aficionat
que tenia una bicicleta
de carretera
la guardava més
que no la de passeig
que de seguida
se convertia
en un ferro
i la llançaven
per tant
aquest pròxim diumenge
podrem disfrutar
de veure
bicicletes
de carretera
amb aficionats
de carretera
a més
cal dir que
la primera trobada
que fem
li hem posat un nom
com a atribut
a un aficionat
que tenim una foto
i un pòster
molt xulo
que està repartit
ja per la ciutat
i pels aficionats
el que es tracta
és que primer de tot
tinguem un objectiu
que cada any
repetim aquesta trobada
i que puguem
cada any
posar el nom
i com ho farem això
perquè la gent
que vulgui venir
què han de fer
doncs
el que han de fer
és venir
el diumenge
directament
al punt de sortida
al punt de trobada
i al punt de sortida
que és a la rebessada
a la part
diguem
més extrema
de la rebessada
el cul de sac
aquella part
on podrem deixar els vehicles
on podrem baixar
les bicicletes
podrem iniciar
la marxa
veurem les bicicletes
de passeig
veurem les bicicletes
de carretera
i no cal escriure's
a més a més
és que la participació
és gratuïta
volem que sigui
molt popular
que molt social
i que tothom
pugui venir
amb les seves bicicletes
cal dir
que és la primera edició
per tant
aquell que cregui
que té una bicicleta
que és clàssica
però no sap
si arriba 25 anys
que no s'ho pensi
que vingui
que vingui
que vingui
que ens acompanyi
així com ho faran
tota una secció
de veterans ciclistes
del Club Ciclista
de Vilaseca
que ens acompanyaran
dintre de la seva sortida
de cada diumenge
doncs ells
que podran explicar
moltes històries
sobre aquelles bicicletes
ens acompanyaran
també amb les seves
hem intentat localitzar
amb el Josep Barba
que té bicicletes
molt antigues
hem parlat
amb el mariner
un clàssic
un olímpic
de la bicicleta
que segueix
ho fem
abstenció també
a comarca
la comarca
i doncs
els pobles del voltant
els aficionats
també de Reus
de Vilaseca
de la Canonja
bé, llavors
a veure si inscripció
gratuïta
sortirem
ens trobem a les 10
sortirem a les 11
perquè coincideix
un acte
d'una cursa
de la dona
a la zona
del Serrallo
i farem
tot el recorregut
de les platges
fins a arribar
a la pèrgola
davant
de la cursa
i de Pescadors
i allà farem
una sardinada
molt bé
doncs allà
el que farem
és primer de tot
quan arribem
deixarem les bicicletes
en pla
en exposició
també hi haurà
una quantitat
de bicicletes
d'aficionats
que no volen
fer-la funcionar
i la tindran exposada
i podrem veure
totes les màquines
també cal dir
que ha sorgit
amb aquesta
amb aquesta
idea
una mica
de mercadet
de gent que vol
un mercadet
que volen vendre
volen comprar
i volen vendre
per tant
serà fàcil
veure bicicletes
antigues
clàssiques
que tinguin
un cartellet
en el que es ven
en veure de llançar-la
doncs mira
si hi ha algun aficionat
que no en trobava
i que li agrada la idea
doncs
la podrà tenir
gràcies a la col·laboració
de la Cofedí de Pescadors
ens oferiran
una sardinada
popular
solidària
solidària
cal dir-ho
perquè
doncs
ens ha sigut
un plaer
el fet
de poder
fer
que aquesta sardinada
sigui solidària
va ser una idea
de la Conselleria
de Serveis
de les Persones
i de Benestar Social
de l'Ajuntament
de Tarragona
i en aquesta ocasió
doncs
l'associació
és l'associació
Estafanies
de Malalties Psíquiques
en el que
doncs
el tíquet
de la sardinada
aniran
completament
al 100%
per ells
o sigui que
els organitzadors
en aquest cas
el que faran
serà
reunir
la gran candidata
de bicicletes
per posar
i veure
i admirar-les
i que tots
anem a fer
una sardinada
solidària
paguem un euro
o dos euros
millor dit
dos euros
per l'associació
dels nens
amb malalties
psíquiques
exacte
l'associació
Estafanies
que estaran allà
que podran
explicar
què es dediquen
què fan
o sigui que val molt la pena
val molt la pena
perquè és per una bona causa
és una crida
i ara doncs
ja que parlem
de bones causes
tenim aquí
el telèfon
ja esperant
fa dos minutets
amb el Jordi López
que aquest cap de setmana
Jordi hola
hola
hola
aquest cap de setmana
hem fet una bona feina
però una bona causa
també
explica'ns
explica'ns
què ha passat
aquest diumenge
tot un conjunt
d'emocions
i de patiment
no?
per una banda
doncs
com ja
he sabut
doncs
hi havia
la intenció
de recollir diners
per un projecte
de hipoteràpia
per l'escola Solc
molt bé
i
consistia
en arribar
de Barcelona
fins a Tarragona
corrents
en un sol dia
a veure
repetim això
heu anat corrents
de Barcelona
plaça Catalunya
sí
correcte
fins a Tarragona
no
plaça Catalunya no
Estadi Olímpic de Montjuïc
Estadi Olímpic de Montjuïc
molt bé
correcte
fins a Tarragona
plaça de la Font
correcte
corrents
quatre integrants
són els que vau començar
quins eren els noms
d'ells
quatre integrants
en Mohsen
en Xavi
en Toni
i jo mateix
molt bé
molt bé
i
què ens has de dir
què ens has de dir
d'aquests 100 quilòmetres
es veu patir molt
eh Jordi
van patir molt
ho saps bé
ho saps bé
sí
sí
van patir molt
a partir del quilòmetre 50
que va ser la començada
començar a pujar cap al garraf
es va començar a fer palesa
del cansament
i la fatiga
quan vam arribar
al Castellet
que vosaltres ens estau esperant
Castellet
al Pantà de Foix
un espai boníssim
molt xulo
a prop de l'Arbós
correcte
va ser
doncs
molt dur
arribar
ja estàvem tocats
era el quilòmetre 70
aproximadament
i d'allà
fins a la plaça de la Font
va ser
interminable
perquè clar
a veure
nosaltres
quan anem amb el cotxe
tenim clar
que de Tarragona a Barcelona
hi ha 100 quilòmetres
quants quilòmetres
dius que hi ha
tu?
no
no és igual
perquè això és en línia recta
aquí
puges
baixes
hi ha desnivells
i a part
doncs una mica més de volta
n'hi ha aproximadament
uns 120
120 quilòmetres
correcte
molt bé
que clar
no els teniu previstos
perquè en principi
això del GPS
una mica enganya
no?
sí
correcte
ens sortien
106
107
i a l'hora
la veritat
en van sortir
12 o 13 més
és que clar
12 o 13
quan ja em portes
80 o 90
això
fa pujada
eh?
sí que fa molta pujada
fa molta pujada
per sort
per sort
per sort
he estat bé
que vosaltres
estàveu ballats
vau fer recolzament
cosa que us agraïm
públicament
els del club
el títxer
amb les vostres
murs
va ser un suport
jo crec que
jo t'he de dir
a títol personal
que ens ho hem passat
molt bé
que la causa
ha estat increïble
i el recolzament
de tothom
ja tu
ja ets el primer
que has tirat endavant
aquesta iniciativa
i has vist que tothom
ha entenat al darrere
però és que
també t'he de dir
que per una vegada
que els que anem
en moto
siguem ben vistos
escolta
també és genial
ho hem entenat molt bé
totalment
totalment
imprescindible
el vostre suport
i no t'ho dic
perfecte la pilota
sinó que
realment
quan vas molt tocat
saber que
tens
una persona
allà
en la vostra casa
amb una moto
i que saps que
qualsevol cosa
que et pugui passar
et poden agafar
et poden donar
un cop de mà
cada
quilòmetre
quilòmetre i mig
amb aigua
amb beguda isotònica
de qualsevol
de les maneres
et poden ajudar
és fantàstic
de veritat
que va ser
una experiència
inolvidable
molt bé
i suposo
que amb la gent
del Sol
com el Serapi
que és el que estava
més amb nosaltres
i tot això
doncs
satisfets
perquè
diguéssim
que s'ha aconseguit
el repte
d'arribar
de fer
el que heu fet
però és que
a més a més
s'ha aconseguit
la recaptació
suficient
com per tenir
aquest tipus
d'iniciativa
que estava perduda
per falta
de pressupost
per les retallades
oi?
Correcte
la setmana vinent
inicien ja
de nou
les classes
d'hipoteràpia
els nens
de l'escola Solc
aquest matí
hem tingut
a esmorzar
amb ells
i ens ho han confirmat
amb la qual cosa
super super contents
que bé
que bé
públicament
m'agradaria
com bé dius
donar
les gràcies
a tothom
a tothom
a tothom
des del meu germà
que ens va fer
els primers
avituallaments
a Juanma
que ha vingut
amb la
amb la seva furgoneta
també
doncs
fent els altres
avituallaments
a vosaltres
és evident
a tots els familiars
que ens han vingut
a recolzar
i a tothom
que ha col·laborat
amb el seu granet de sorra
sigui bé amb el dorsal solidari
fent
doncs
alguna aportació
al número de comptes
van ser 100 inscrits
a la cursa solidària
i la plaça La Font
nosaltres
no estàvem per això
perquè estàvem fent la feina
Jordi
però la plaça La Font
ja t'han explicat
que estava
a rebentar
vull dir
èxit total
sí sí
mentre estàvem corrents
hi havia
doncs
actives
com
classes de zumba
d'aeròbic
pintura
pels nens
per pintar-se la cara
un mag
el mag meu
que va venir
va ser inolvidable
i tots els esponsors
col·laboradors
patrocinadors
fantàstics
vull dir
donar les gràcies també
a l'Ajuntament de Tarragona
Diputació
Port de Tarragona
que ens han
recolzat també
aquesta iniciativa
i ha estat
ha estat una cosa
per repetir
vaja
i tornaria demà mateix
bueno
suposo que has de descansar
perquè clar
Déu-n'hi-do
m'acabes
de pillar
que acabo de sortir
ara mateix del mar
m'acabo de posar
dins les onades
recuperar una miqueta
aquestes onades
que ja estan pràcticament
jo diria que
el dijous
el dijous
ja
podré trotar
una miqueta
i
bueno
estem ja
recuperant
la tope
sí
bueno
doncs escolta
doncs vinga
ara ja
només cal pensar
en la propera
i
que et recuperis
molt bé
i bueno
tu abans
hem parlat
en privat
i m'has dit
que he fet
una iniciativa nova
que
no sé com ho has dit
hem fet
un nou repte
o
jo crec que sí
ho has fet
un nou repte
bueno
et refereixes
al fet d'haver-ho aconseguit
no no
has fet
una nova
una nova opció
de fer coses
vull dir que
doncs bueno
que ara tots
una miqueta
necessitem ajuda
entre els altres
i això
la solidaritat
i la manera
de fer les coses
realment
és la
és el que
tothom s'hi vol
que bàsicament
que no hi ha
cap negativa
sí sí
la veritat és que
jo
exceptuant
potser amb algú
que ha comentat
o ha dit que no
però en general
en línies generals
tot ha sigut molt positiu
i la gent s'hi ha volcat
i
des del primer
fins a l'últim
que ha col·laborat
amb això
des de la gent
que ha fet
les classes aquestes
de gimnàs
o de zumba
des de nures
i
i els mags
i gent que ens ha donat
doncs
és l'única cosa
que hem tret nosaltres
el pantaló compressiu
val
amb l'independent
esport
que es va portar
superbé
era una cursa
molt llarga
i necessitàvem
descansar bé
la musculatura
i necessitàvem
un tipus
de prenda
determinada
i ens vam accedir
i
des d'això
fins a l'últim
detallet
vosaltres amb les motos
amb el menjar
tot
va ser perfecte
perfecte
perfecte
està clar que
el patiment va ser molt
però la recompensa
és 100 vegades més
i això
ja és una fita
que t'ha quedat
per sempre
i segur que tindràs
un record genial
sí
no
no
no
no
la gent
se'n va anar a córrer
l'ultra del Montsant
o se'n van a córrer
els cavalls del vent
o aquestes coses
que sembli
que estigui molt bé
però potser
és molt més dur
potser anar a fer
aquesta que heu fet vosaltres
i més que heu anat sols
heu anat pocs
quatre
que us heu quedat de seguida
amb dos
i clar
és més dur
és més dur
vull dir no
sí sí
és que la cosa
jo crec que sobre el paper
es veu d'una manera
però després quan hi ets
pinta d'una altra
és estant més dur
és
és
molt
molt exigent
no
la pujada aquella
sobretot d'aquesta zona
del garraf
sembla que no
però va pujant
va pujant
tornes a baixar
tornes a pujar
tornes a baixar
hi ha uns 2.500
2.600 metres
d'acumulats
perdó positius
quan va sortir
d'acumulats?
més o menys
sobre uns 2.500 aproximat
eh
de positius
clar
de baixada
doncs
total acumulats
uns 5.000
aproximadament
Déu-n'hi-do eh
sí sí
no va que no
però
però es va fent
es va fent
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
bé
doncs escolta
Jordi
des d'aquí l'honorabona
gràcies
i a seguir fent iniciatives
estarem allà
estarem allà amb tu
amb el que convingui
molt bé
perfecte
vinga
una abraçada amic
moltíssimes gràcies
igualment
adeu-adeu-adeu
gràcies
adeu-siau
got the gear
got the gas
got the pressure
she's a love
but yes if I know
contacte amb nosaltres
a través del correu
enruta
arroba
tarragonaradio.cat
Bé doncs aquí som en ruta
continuem
continuem on hem deixat el Joan Maria
bé
què et sembla
el Jordi López
i companyia
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
jo estava tornant del Marroc
però estava escoltant una mica
les notícies
i sé que fins tard
van arribar
quarts de 10
quarts de 10
van estar 16 hores i 33 minuts
tinc bona informació
que hi havia molt bon ambient
i que la gent se va esperar
i va valdre la pena
molt
no no
iniciatives d'aquestes
sobretot solidàries
són importants
no?
i voldria també comentar
respecte
fer una crida
a la ciutadania de Tarragona
que s'animin a venir
al Serrallo
i a veure
arribar les bicicletes
clàssiques i antigues
el diumenge
al Serrallo
que vinguin a fer
la sardinada solidària
i sobretot
des d'aquests micròfons
a poder donar les gràcies
principalment
a l'Ajuntament de Tarragona
a l'Autoritat Portuària
al Port de Tarragona
molt especialment
a la Cufaderia
de Pescadors
que quan els vam presentar
tu i jo
el projecte
i l'event
doncs van obrir
perfectament
doncs la seva col·laboració
amb les sardines
que no és poc
i
també dir que
li semblaven poques
sí
la veritat és que
feu un més
bueno escolta
ja en vindran més l'any que ve
ara només en serem
200
però esperem que vingui
que vingui molta gent
que vinguin a veure
les bicicletes
que vinguin a veure
doncs l'activitat
i la
i els fins fundacionals
de l'associació Estafanies
i comentar
que aquest primer any
per qui vegi el cartell
està
està dedicat
està fet un tribut
amb un
amb un esportista
que l'any 60
va guanyar un premi
totalment amateur
totalment aficionat
però que
eren qui ens ensenyaven
doncs en aquelles èpoques
anar amb bicicleta
i l'han fet
enguany
doncs
la primera edició
doncs
l'han anomenat
doncs
la primera trobada
de bicicletes
clàssiques
antigues
a Joan Aguado
el teu pare
és el meu pare
que l'any 1960
el cartell
doncs
és la fotografia
com a guanyador
primer de muntanya
i guanyador
doncs
amb una prova
que es va fer al Baix Camp
i hem pensat això
que l'any que ve
doncs buscarem
de Tarragona
o d'algú
algú que li puguem
fer un tribut
el mariner
seria un bon
un bon
fitxatge
per fer-li
perquè s'ho mereix
evidentment
i curiosament
de seguida que va veure
el cartell
quan li vam portar
diu
jo els conec
aquests mallots
de derbi
els conec
i és
evidentment
de l'època
una aspiració
per a edicions
futures
seria que
a part de
venir amb les nostres
bicicletes
clàssiques
i antigues
anem
anem vestits
d'època
de l'època
això seria genial
això seria genial
com el ratlli
de sitges
de cotxes
per exemple
quan
ens van comprar
les primeres
motoretes
i aquelles VH
amb aquells
cilins
tan estranys
les de cross
les de cross
aquelles primeres
bicicletes de cross
jo la volia
aquella
però teníem
l'altra
exacte
doncs
els mallots
aquells de derbi
quan portàvem
els pantalons llacs
portàvem
uns estris
per lligar els pantalons
que no s'enganxessin
i no s'enganxessin
amb les cadenes
aquella mena
de precedera metàl·lica
que no acaba de tancar
una mica l'objectiu
és que la nostra canalla
els més petits
vegin
vegin
amb quines bicicletes
es anava
pinyor fixo
pinyor fixa
doncs aquelles bicicletes
que ara
doncs
volen tenir
amortiguadors
i volen tenir
amortiguadors de gas
i carbono
i doncs
que vegin
el que passaven
llavors
quin sistema
de canvi
portaven
les de carrera
i les de carreres
que dèiem abans
carreres
es deia de carreres
la bici
tens una bicicleta
de carreres
tinc
jo tinc una mica
s'ho diu carreres
i em deia
no, meva no és
però sí, sí
de carreres
es deien
i que
quan
fèiem la carta als reis
demanàvem una bicicleta
i tant
demanàvem una bicicleta
i
bueno
te portaven aquelles bicicletes
van sortir
les que es plegaven pel mig
per guardar-les
a les galeries
dels pisos
que no hi cabien
bé
vull dir
recordar una mica tot això
fer cultura
d'allò antic
no llençar els ferros
perquè potser llavors
la bici ja era molt molt molt popular
a l'època que tu dius
i ara torna a ser-ho moltíssim
potser el baixó no va estar
quan tots volíem anar
o amb cotxe o amb moto
o la bici estava una mica abandonada
però vivíem al carrer
vivíem al carrer
i anàvem amb bicicleta amb els amics
i fèiem mil
clar, perquè vivíem en ciutats
menys grans
menys grans
en pobles, en barris
i llavors
doncs el que tenia era això
volem
volem fer
un tribut
a la història
de la bicicleta
no tant de competició
és a dir
fa uns dies
que tu i jo comentàvem
un reportatge
que vam veure per la televisió
de la història del tour
aquelles imatges
que vèiem amb l'any negre
quan va començar el tour
i totes aquelles
i veure els corredors
amb les càmeres
amb les càmeres
lligades aquí al pit
lligades al pit
i tot això
doncs
volem fer
recordar
la nostra joventut
que els més veterans
com ara
per exemple
mon pare
que serà
diguem
protagonista
és el protagonista
del cartell
i també
vindrà amb la seva bicicleta
del cartell
a fer els quilòmetres
aquella mateixa
la té
aquella bici
sí, sí
aquella mateixa
que la conserva
vull dir
clar, un aficionat
que va anar amb bicicleta
i l'ha pogut conservar
i és més
quan jo tenia l'edat
no me la deixava
jo agafa la teva
me deia sempre
doncs
volem
volem transmetre
volem transmetre
aquesta cultura
de conservar
les coses
antigues
que bé
restaurar-les
que l'any que ve
doncs
puguem ser més
puguin sortir més bicicletes
repeteixo
no tan sols
de carreres
sinó també
les de passeig
aquelles de
aquelles de la varilla
les de les varilles
aquelles de les nenes
que no tenien barra
i que portaven
la cistella al davant
que devien passar
30 quilos
aquelles bicis
vull dir
totes aquelles bicicletes
que han marcat una època
i que les tenim
les tenim
atenció
perquè aquests dies
parlant amb uns i amb els altres
ens han sortit
a les golfes
ens han sortit
a les macies
resulta que
hi ha bicicletes
als pobles
que estan
a la casa
d'estiu
de l'àvia
que la tenim allà
i per quan anem a l'estiu
i que no l'agafem mai
bicicletes
que estan
mitja aquí
i mitja allà
que
bé
anem a buscar-les
aquesta és una mica
la qüestió
anem a treure-les
i caben perfectament
els cotxes
i
podrem veure
i podrem sortir
a disfrutar
d'aquesta passejada
tornem a explicar
una mica
en detall
que ens hem quedat així
a mitges
sortirem
de
de la platja
arrabassada
correcte
se concentrarem
a les 10 del dematí
però a sortir
de ser a les 11
però no coincidir
amb la cursa
de les zones
que la fan
a la punta
de la banya
i la zona
de serrallo
llavors farem
farem totes les platges
xinutxano
molt bé
no es tracta de córrer
es tracta de disfrutar
evident
clar
i arribarem
al carrer Trafalgar
que serà el final
molt bé
llavors
fins a la pèrgola
de davant de la cofedia
on se'ns espera
tota l'organització
doncs
amb música
amb els amics
de l'associació
Estafanies
amb els amics
de la cofedia
ja amb les sardinetes
a punt
i amb tots els amics
de Tarragona
i les famílies
que hagin baixat
el serrallo
a veure l'espectacle
i a col·laborar
amb la sardineta
segur
de ben segur
que la primera edició
en serem més
que mirarem
que no pas
que pedalarem
però
clar
hi haurà
un espectacle
perquè bicicletes
que no hem vist mai
jo personalment
amb tota seguretat
n'hi ha
sí
la veritat és que
hi ha amics
que l'estan preparant
i podrem
i no sabem
quantes bicicletes
serem
perquè la inscripció
és gratuïta
per tant
no cal trucar
si hi ha uns telèfons
que estan a disposició
si volen trucar
ens truquen
però si no
doncs cal anar directament
els cartells
són ben clars
i
inscripció gratuïta
hi haurà un recordatori
per tots els que hagin
pedalejat
i hagin portat
la seva bicicleta
i després cal
cal tenir en compte
també
que hi ha botigues
hi ha botigues
de Tarragona
i comerciants
i aficionats
que portaran
la seva bicicleta
per
per qui estigui
interessat
la pugui comprar
ah molt bé
com és
és el cas
d'uns senyors
de Vilaseca
que tenen
bicicletes
per vendre
de segona mà
antigues
i les portaran
i qui vulgui
animar-se
doncs
aquest mercadet
que farem
i també algun particular
que dirà
doncs
jo tinc dos
i en vull vendre una
doncs estaran allà
exposades
per poder vendre
i després esperem
esperem poder tenir
alguna
alguna molt espectacular
això és el bonic
que hi hagi alguna cosa
molt espectacular
molt diferent
bicicletes
doncs
que
que pesen
que
les primeres
amb tacos
amb aquells sillins
que puguem dir
doncs
el velocipedor
home
no?
aquest seria ideal
aquest seria
bueno
hem d'acabar de trucar
amb el Barba
perquè no
si l'animem
perquè clar
sempre
en totes les ciutats
i en tots els pobles
sobretot en les ciutats grans
sempre hi havia la botiga
de referència
on anar
a Reus
a Tarragona
on anar
a comprar
aquella bicicleta
aquell recanvi de bicicleta
quantes vegades
hi anàvem
a comprar
recanvis de bicicleta
quan tenies
alguns dinerets
canviaves
algunes pessetetes
canviaves
era el Barba
no?
era el Barba
a Tarragona
en efecte
qui no li havia
comprat
els reis
venien
i el mariner
també
amb la seva època
i el mariner
Canbrils
i Tarragona
i a Reus
teníem els Torrentes
el Torrente
que també hem de trucar
el Joan
el Joan Torrente
que és l'edat també
de mon pare
i que se recorda
perfectament
d'aquelles
participacions
és a dir
és una mica
com quan
des del Club Eutitxas
s'organitza
una cicloturística
doncs en aquella època
també s'organitzaven
i hi havia molta afició
sortien
mon pare m'explica
que la població
sencera
sortia
a veure
passar les bicicletes
que també n'hi ha
ara
que hi ha molta
expectació
de públic
però abans
hi havia menys events
i se suposa
que quan hi havia un
la gent s'hi volcava més
d'alguna manera
no es veien per televisió
i llavors
era veure
la duresa
del ciclisme
estem parlant
de les
de les carreres
de bicicletes
sí
de les carreres
sí
sí
molt bé
doncs
deixem aquí
les bicicletes
i
és una crida
un agraïment
un agraïment
a l'autoritat portuària
a la Cofredia Pescadors
a l'Ajuntament de Tarragona
a tots els que han col·laborat
per descomptat
el club
el nostre club
el Club Eutitxas
el nostre Club Eutitxas
que estem a tot arreu
estem a tot arreu
haurem de parar una mica
perquè estem saturats
però ho fem tot
de molt de gust
i sort de tota la gent
del club
doncs que sempre estan allà
disposats a
a donar un cap de setmana
a donar un dia sencer
doncs per aquestes iniciatives
que al final
doncs són les coses
que ens agraden
moltes gràcies Joa Maria
a tu Artur
i estem en contacte
i diumenge a disfrutar
sí senyor
tothom que vulgui venir
amb la seva bicicleta
antiga o clàssica
doncs ja ho sap
allà a les 10 o a la rebessada
allà estarem
en ruta
la pols del desert
i el greix de les transmissions
a Tarragona Ràdio
molt bé doncs
aquí estem en ruta
ja estem a la recta final
del programa d'avui
i com hem comentat
a l'inici
farem
la llista
la llista
de la maleta
del que potser
no potser
sinó que recomanem
o que s'ha d'aprendre
quan anem
quan anem
al Marroc
el Joan Maria
que encara el tenim per aquí
doncs ell
ens dirà
si ens deixem alguna cosa
o no
i tant
però
aquí tenim la llista
quan
ara quan al Club Eutitxer
ens anem al Marroc
doncs
l'espai
sempre és un
és un dels
de
és una de les coses
que s'ha de tenir
molt en compte
perquè clar
és un grup
de sis
de vuit persones
els vehicles
són els que són
i doncs
hem de
reestituir
molt bé
l'espai
doncs clar
s'ha de portar
menjar
s'ha de portar
tot l'equipatge
s'ha de portar
alguna cosa
de recanvi
perquè anem amb moto
s'ha de portar
algunes
garrafes
per posar benzina
a les etapes
que són més llargues
del compte
i no trobem benzina
que estem a la zona
molt desèrtica
i llavors
doncs
què fem
doncs
fem una llista
que hi digui
doncs
què hem de prendre
doncs
hem de prendre
el cas de la moto
no?
hem de prendre
les botes
eines
hem de prendre
per seguir
amb la uniformitat
endavant
del bàrbor
d'enduro
que seria
doncs
la jaqueta
perquè
farem desert
però també farem atles
llavors clar
si vas a l'atles
pujarem
als llacs
de Michil
que és un
lloc preciós
fantàstic
a 2.500 metres
d'alçada
i allà fa fred
estem parlant
d'alta muntanya
sí
a l'atles
són quasi
3.500
nosaltres
lògicament
per pista
podem pujar
fins a 2.400
però necessitem
una roba
d'abric
per aquests
dos o tres dies
que estarem
a la zona
de l'atles
necessitem
tres samarretes
d'anar en moto
necessitem
dos pantalons
d'anar en moto
llavors
doncs clar
tot adreçat
doncs
amb els mitjons
calçotets
i samarretes
interiors
per tots els
9 dies
que estiguem
que estiguem
en ruta
dos parells
de guants
d'anar en moto
les ulleres
perquè clar
quan anem
en moto
de muntanya
el casc
és un casc
obert
i les ulleres
són ulleres
que es treuen
i es posen
però clar
hi ha una particularitat
que si estem
a l'atles
pot fer fred
i pot fer núvol
i si estem
al desert
necessitem
un vidre especial
que és un vidre
d'amirall
i necessitem
un vidre
blanc
totalment
perquè
algun dels dies
com tu bé saps
el morro
les distàncies
són llarguíssimes
i se'ns farà
de nit
amb tota seguretat
llavors
també necessitem
no tres ulleres
perquè potser no cal
però sí que necessitem
tres tipus de vidre
diferent
que potser
sembla una
obvietat
però no ho és
vull dir
si estem
a les dunes
del desert
necessitem
un mirall
que ens reflexi
i que ens filtri
molt
la quantitat
de llum
solar
que hi ha
al desert
i si estem
a la muntanya
doncs
no tant
i
què més necessitarem
doncs
tovalloletes
humides
una pomada
el fortasec
important
important
sempre
perquè no sabem
què passarà
aquests medicaments
i a partir
aquí
doncs ja
continuem
un altre dia
fem la bossa
i ho continuem
un altre dia
perquè en ruta
s'ha acabat
amics
fins a un altre
gràcies
adeu
en ruta
la pols del desert
i el greix
de les transmissions
a Tarragona Ràdio
i el greix
de la pols del desert
i el greix
de la pols del desert