Música
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Surgió por el oriz...
Tarragona Radio
Usaltres Oidors
De aquel programa Habaneras
Desde el balcón
Hem arribat al programa número...
Sin cents
Gracias
Música
Pinto les nades d'una habanera
Blava com l'aigua d'un mar antí
Blanca d'escuma
Dolce com l'aire
Gris de gavina
Daurada d'imatges
Vestida de nit
Miro el paisatge
El meu cor cercarà
Cerco paraules
Complint els versos
Sense neguit
Els pins m'abraça
Sento com calla
Almenys s'emporta
Tot l'horitzó
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir sons i tardes
Del passat
D'aquest món d'enyorances
Amor i calma
Per fumar
De lluna, foc i roc
Si pogués enfilar-me
A l'aonada més alta
I guarnir de palmeres
El record
Escampant amb canyera
Totes les cales
I amb patxines
Fer-lis un braçó
Els vells em parlen
Plens de tendresa
Dures viscudes
Amb emoció
Joves encara
Fores i valents
Prínceps de xarxa
Herois de tempesta
Amics del bon temps
Els ulls inventen
El meu cor cercarà
Tots els batells
Noves històries
Del temps
Baixins que tornen
D'un lloc de sol
Porten tonades
Enamorades
Dones i pàtria
Beles i flors
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir sons i tardes
Del passat
D'aquest món
D'anyonant-se
Amor i calma
Per fumar
De lluna, foc i ron
Si pogués enfilar-me
A l'onada més alta
I guarnir de palmeres
El record
Escampant
Escampant
En canyera
Totes les cales
I amb petxines
Fer-lis un braçó
I amb petxines
Fer-lis un braçó
I amb petxines
Fer-lis un braçó
Fer-lis un braçó
I amb petxines
Fer-lis un braçó
Fer-lis un braçó
Iracán
I de Glòria Cruz
I Cástor Pérez
Vestida de nit
Vestida de nit
Sembla que a les nits
Posa-me una mica més engalanat
Sobretot les dones
No?
I nosaltres també
¿Por qué no?
Els homes
Però també al matí
I al migdia
Al migdia
A la una
els dissabtes, perquè no engalanats
i vestits
de les millors
prendes que tenim
a casa, perquè està el programa
a maneres des del
balcó de Tarragona Ràdio
que arriba avui al programa
500
Continuem
ja parlarem
i ara serà la barca
de suro de Carles Casanova
Josep Bastons
Canta Porvó
Era petita
però valenta
feta de suro
pintat de ve
timor
de llaune
però empinada
el pau de canya
i dos cordins
nedàvem junts
i l'empanyia
un plom
per orça
i sonava bé
i vam aprendre
en companyia
com s'avançava
de cara a bé
la meva barca
era l'enveja
de la vorera
de baixa mar
la més bonica
la més lleugera
el cor
m'obria
de bat a bat
la meva barca
duia per veles
uns quants pedaços
de més calçons
i enmig
tenia
una bodega
on hi guardaven
les il·lusions
per a un mal dia
amantopada
va fer bordada
sense vinar
i vaig aprendre
que allò que estimes
de cop s'allunya
se'n pot anar
potser la barca
encara lluita
donant brandaves
per marantir
també la vida
sents com nevega
per les onades
del teu destí
la meva barca
era l'enveja
de la vorera
de baixa mar
la més bonica
la més lleugera
el cor m'obria
de bat a bat
la meva barca
i la més exacta
de no ser
es fan
la vida
que
menja
la ja
que
lletra
i enmig tenia una bodega on hi guardaven les il·lusions.
Des de Perpinyà, de la regió Langeloc-Ruxinyol,
s'arriba a les veus de l'Estein i es porten, de Ricard, fila de sau, la rosa dels béns.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
i té gràcia marinera, quan navega mare endins,
al compàs d'una avenera.
A les coves d'en Gisbert anirem a Punta d'Alfa,
per veure com surt el sol, el vaivé de la sonada.
I, com dos enamorats, ens tirem dolces paraules
i ens farem uns petonets.
Ara ullits dins nostra barca, seràs tu, rosa dels vents,
nostra flor més estimada, per guardar rosa dels vents.
El secret d'una versada, i a la voreta del mar,
una nit clara i serena, tot jugant farem l'amor.
Amor de mar i sirena, i a la rosa dels vents,
que la nostra mar navega, i cantarem la cançó,
la cançó que el mar ensenya.
a les coves d'en Gisbert anirem a Punta d'Alfa,
per veure com surt el sol, el vaivé de les onades.
i, com dos enamorats, ens tirem dolces paraules
i ens farem uns petonets.
i, com dos enamorats, ens farem dolces paraules
i ens farem dolces paraules.
Ara ullits dins nostra barca, seràs tu, rosa dels vents,
nostra flor més estimada, per guardar rosa dels vents.
per guardar rosa dels vents, el secret d'una versada.
El secret d'una versada.
I, en aquesta cantada especial de baleres, de festa,
voldria dir alguna cosa a vosaltres.
M'agradaria coniixer-vos personalment
per donar-vos les gràcies per escoltar aquest programa.
Alguns de vosaltres des dels seus inicis,
altres, segurament, des de més tard,
però, sense vosaltres, oients de Tarragona Ràdio,
Habaneras des del Balcó no estaria possible fer-ho.
Gràcies de cor i gràcies als companys de Tarragona Ràdio,
la Sílvia, la Núria i altres,
que al llarg d'aquests 500 programes
han col·laborat per poder portar endavant
Habaneras des del Balcó.
i continuarem, oi que sí?
Doncs, mira, brindem el ron cremat per vosaltres.
I aquesta, mentrestant,
el meu avi i el grup bergantí.
El meu avi, el meu avi, el meu avi.
El meu avi va anar a Cuba, a bordo del català.
El millor barco de guerra, de la flota d'Ultra Mar.
El timorell, el nostre amo, i catorze mariners,
N'eren nascuts a Calella, n'eren nascuts de Palafrugier.
Quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans de la guitarra solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca el català.
Arribant en temps de guerres, de perfidies i traïcions,
i en el mar de les Santilles, retronaren els catons.
Els mariners de Calella, i el meu avi, el mig de tots,
varen morir a coberta, varen morir al peu del canó.
Quan el català sortiria a la mar,
cridava el meu avi,
apa, nois que està.
Però els dolents de Bordo no van tornar,
no van tornar.
tinguera la culpa,
els americans.
Quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremat,
mans de la guitarra solien cantar,
solien cantar.
Visca Catalunya,
visc molt català.
I del meu avi, de José Luis Ortega Monasterio,
ens anem a altra manera molt coneguda,
en aquest cas de Frederic Cires.
Cant de taverna i la gavina.
обaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltalt therealtaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltaltalaltaltaltaltaltaltaltaltaltalt
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501