Fins demà!
La xarxa social segueixen donant-nos sorpreses.
L'última és el fenomen Informer, una de les novetats de Facebook,
que no fa gaire més d'una setmana que és a la xarxa,
i ja ha impactat força, sobretot entre els jugues.
Primer ho va fer a nivell universitari, però en pocs dies ha anat més enllà
i a cada moment sorgeixen més i més pàgines o comunitats, com també se les anomena.
Que com funciona? Doncs només es tracta que si volem publicar una queixa,
declarar-nos algú altre, o senzillament fer córrer una xafarderia
sense que aparegui el nostre nom enlloc,
tan sols cal que entrem en un col·lectiu Informer del Facebook,
fem arribar un missatge privat a l'administrador de la pàgina
amb el text que volem que es publiqui,
i aquest administrador esquipinge el comentari al mur corresponent.
L'origen dels Informer és el que van crear quatre estudiants
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
que ja té més de 12.000 seguidors en només una setmana.
El cas és que el fenomen creix, i naturalment no podia faltar també,
l'Informer de les colles sardanistes,
creat ben aviat el passat diumenge dia 20,
i que ja té gairebé 200 adrits i un nombre de grapat missatges
amb el to desenfadat que sembla que caracteritza que és més ja.
Algú el sorprendrà que hagi aparegut un Informer tan pioner
en l'àmbit sardanista i que aviat hi tingui força caliu,
sobretot si pensem en les lamentacions habituals
sobre la manca d'afecció dels joves per la sardana.
Si llegim uns quants dels missatges no ens estranyarà tant.
Aviat comprovarem que sí, que són gent jove,
però gairebé tots vinculats a colles de competició,
un àmbit on, malgrat tot, n'hi ha de joves,
i molts d'ells en edat universitària.
I que duri.
Molt bon vespre, nova cita de les sardanes, els esbars,
i la música per a cobrar a la sintonia de Tarragona Ràdio,
una cita setmanal per posar-nos el dia del que passa en aquest àmbit
de la cultura popular i tradicional catalana.
Un dos i seguit, avui, edició 833.
Disposats a començar aquesta nova edició del programa
i, com sempre, en primer lloc, i abans que res més,
fer-vos un resum, un sumari de continguts del programa.
Una setmana que tindrem sardana de l'any,
però no sardanes en la sardana de l'any.
Bé, bromes a part, una setmana de descans pel que fa a eliminatòries,
però sempre hi ha alguna cosa a comentar al voltant d'aquest concurs,
d'aquest certamen, com a mínim,
donar-vos compte del resultat de l'eliminatòria anterior
i després farem també una mica de recapitulació
de com estan les coses en aquest concurs.
L'agenda, l'agenda que, tot i l'època de l'any,
és Déu-n'hi-do, l'activitat que mostra
amb poques ballades sardanes, una de la festa major de Salou,
aquest diumenge, però els primers aplecs de la Tempudada,
encara no, encara no aquí als comarques tarregulines,
o sigui que diumenge hi haurà el primer aplec a Òdena
i el següent a la tarda a la Garriga.
Un cap de setmana, que sí que hi haurà activitat aquí a Tarragona,
encara que no pas al carrer.
dissabte, festival a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona,
de les bars d'ençària de Tarragona, la gent més jove,
i diumenge, concert de música per a Cobla,
amb la Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Ni més ni menys.
A les notícies hi haurà coses que d'entrada
pot semblar estranyes, que puguin lligar
o que lliguin habitualment.
Però sí, barrejarem, combinarem sardanes
i música per a Cobla arreu del món.
el ressò que ha tingut aquest moviment,
aquest nou camí, diguem-ho així,
que emprèn el nostre país,
doncs que molts mitjans han vingut,
han fet reportatges sobre el país
i a l'hora que han parlat de la qüestió política,
doncs també d'altres aspectes, entre ells, de la sardana.
Però aquelles combinacions que us deia,
doncs com podem combinar sardanes, bàsquet i Lituània?
Ho sabrem després a les notícies.
O una altra, sardanes, flamenc i Països Baixos.
Tot això junt, doncs després també.
a les notícies,
on també parlarem d'una altra combinació explosiva.
Pot ser una mica exigerat, però sí,
que pot semblar estrany,
per deixar música electrònica,
música discoteca, podríem dir-ne,
amb la d'una Cobla en viu i en directe.
Va ser el passat cap de setmana a Barcelona.
I podríem combinar notícies amb xafarderies,
potser fer-nos ressò de diverses Cobles
que canvien de director.
Directors de prestigi, més enllà fins i tot de la Cobla,
alguns que entren, altres que surten,
i en Cobles també destacades.
L'àmbit de l'ensenyament també serà important
en les notícies del programa d'avui.
Passat cap de setmana, trobada de la gent que es dedica,
això, ensenyar ballar sardanes, a Joneda,
per tal d'intercanviar impressions
i de conèixer nous mètodes d'ensenyar sardanes.
I una altra, al marge d'aquesta iniciativa de Joneda,
una iniciativa d'ensenyar sardanes a les escoles,
que s'ha volgut fer lligant-nos amb els mitjans actuals,
mitjançant internet.
I un curs més tradicional i dedicat als més grans,
el que ja fa vàries setmanes que anem anunciant,
i valdrà la pena seguir insistint,
i que organitza l'agrupació sardanista Tarragona Dança.
Tot això i molt més, doncs,
des d'ara i fins a dos quarts de deu de la nit.
Això, si ens escolteu en directe el divendres,
aquí a Tarragona Ràdio.
I avui, com que aquesta setmana, com deia,
no hi ha eliminatòria de la sardana de l'any,
comencem el programa amb una sardana veterana,
tot un clàssic que val molt la pena tornar a escoltar de tant en tant.
És recordant Vic, de Joaquim Serra,
una composició de l'any 1954,
1954, exactament,
dedicada a l'agrupació sardanista local,
que ens ofereix la Copla de Cambra de Catalunya,
dirigida per Salvador Brutons.
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
Serra,
de Joaquim Serra,
Serra,
de Joaquim Serra,
Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra.
de Joaquim Serra
Serra,
Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
de Joaquim Serra,
amb la catorzena eliminatòria
del passat cap de setmana,
es va completar l'audició
de les 56 composicions
que participen en aquesta edició,
després que fossin seleccionades
per part del comitè musical
escollit a tal efecte
per la Federació Sardanista de Catalunya.
i, per tant, disposada a totes les sardanes semifinalistes
que competiran a la segona fase,
encara falten dues eliminatòries de repesca,
que s'emetran els propers dos caps de setmana
i on hi participaran les vuit sardanes no guanyadores fins ara
que hagin obtingut major nombre de vots.
Un cop determinades totes les semifinalistes
i després d'una altra setmana de descans,
la fase de semifinals es desenvoluparà
entre el cap de setmana dels dies 23 i 24 de febrer
i el cap de setmana dels dies 20 i 21 d'abril,
amb una nova audició de les setze sardanes escollides en la primera fase
i presentades durant vuit setmanes de dues en dues.
Fins ara, recordem que a la primera etapa del concurs,
a la primera fase,
escoltem cada setmana, hem escoltat, quatre sardanes.
Bé, es classificaran per la final de la 24a edició de la sardana a l'any
que tindrà lloc el dia 11 de maig d'aquest 2013
al Palau de Congressos de Tarragona.
Les vuit sardanes guanyadores de cada una de les semifinals
i les dues semifinalistes no classificades
per a la final que hagin obtingut un major nombre de vots.
I un cop ens hem posat al dia de la situació del concurs,
la sardana de l'any,
només ens resta saber què va passar a la 14 de la miniataria,
a més, el passat cap de setmana.
En aquella ocasió es van rebre 472 vots,
amb 26 de nuls,
de manera que en van quedar 446 com a vàlids.
La sardana número 1 era la titulada
Visília de Plec, de la qual és autor Josep Cassú,
que va rebre 130 vots.
La número 2 era Jana Tercera Gràcia,
de Xavi Pinyol,
amb 59 vots.
La número 3, Terres de Potassa,
de Joan Palfort,
amb 158 vots.
I la número 4,
després del silenci,
de Marti Mont,
amb 99 vots.
D'aquesta manera,
la nova semifinalista és la número 3,
Terres de Potassa,
de Joan Palfort.
I aprofitem per recordar
que el concurs La Sardana a l'any
també preveu l'atorgament
del Premi de la Crítica,
l'objectiu del qual
és premiar els mèrits musicals
de les sardanes estrenades
durant l'any 2012.
Com a novetat d'enguany,
la tria d'aquest premi
la realitzaran exclusivament músics,
tots ells bons coneixedors
del món de la cobla.
Obtenant el Premi de la Crítica,
totes les 56 sardanes seleccionades
per a participar en el certamen
La Sardana a l'any.
Finalitzada la tanda d'eliminatòries,
coincidint amb l'inici
de la tanda de semifinals,
els components del comitè seleccionador,
format exclusivament per músics,
en seleccionaran un mínim de 6
i un màxim de 10
com a candidates
al Premi de la Crítica,
basant-se només en la seva qualitat musical.
En una segona fase,
d'entre les sardanes proposades,
independentment de si s'han classificat
per la següent tanda o no,
s'encarregarà 6 músics
reconeguts relacionats amb la cobla
que atorguin 3, 2 o 1 punts
o les 3 que creguin
que mereixen aquest títol
o el seu accésit.
3 d'aquests músics
seran els components
del comitè seleccionador.
La sardana que rebí més punts
serà la que guanyi
el Premi de la Crítica
i la segona rebrà l'accésit.
Uns premis que també s'aturgaran
en aquella final,
us dèiem,
de Tarragona,
el proper dia 11 de maig,
on allí es decidirà també
la sardana que rebrà
el Premi Popular,
el Premi de Sardana de l'any.
I bé,
mentre esperem això
que la setmana vinent
arribin les sardanes
de la primera fase de repesca,
ara anem a escoltar
una altra sardana
d'en Joan Jordi Baumala,
perdó,
Joan Jordi Baumala,
que ha estat intèrpret
de tenor,
atible,
contrabaix i saxòfon,
un apreciat l'utia
també especialitzat
en la reparació d'instruments
i un singular compositor
de sardanes.
i diem que singular,
ja que ha escrit
sardanes d'una notable
qualitat musical,
algunes premiades
a diferents concursos,
però que també
sap oferir-nos
composicions,
més diguem-ne,
desenvoltes,
clarament balladores,
encara que això
no vulgui dir
necessàriament
de baixa qualitat.
Escoltem-la que
l'any 1991
va dedicar la pleg
del Roser de Martorell
i que va titular
Octubre Martorell.
La interpreta
la cobla marinada.
Fröl de Martorell
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja tenim!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!