Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gr spite.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
se'ns suggereixi, ens vingui
la inspiració, per dir-ho d'una manera
clara i directa, doncs farem
algun comentari, sense ànims
de grans transcendències, però
senzillament expressar la nostra opinió
o sensacions sobre algun tema
en concret. Aquesta vegada
parlar-vos del
concert que cada any el Festival Internacional
de Música Pau Casals dedica a la música
Paracobla. Ja són uns quants anys
perquè pràcticament des del primer
moment que es dedica a aquest concert
i sempre amb ànims
d'oferir una cosa original
la veritat és que tenim records
realment importants
que els tindrem nosaltres
durant tota la vida, i no exigero
perquè ja fa anys vam poder
veure l'estrena, almenys aquí
a les comarques tarragonies, d'una versió
espaterran del Rhapsody in Blue
de George Gershwin Paracobla
amb l'albergue innovant al piano
realment una vetllada memorable
o per exemple aquella altra ocasió
en què es va demostrar que la cobla pot
toquejaix. A més a més, en aquella ocasió
que era la cobla la principal del Llobregat
amb l'afegitó dels músics
que per entendre'ns en el seu moment
acompanyaven Tete Montoliu
poca broma
va ser una altra nit d'aquelles que no s'obliden
o potser una altra experiència també diferent
més recent
en què el músic Esteve Molero, un col·lobordor habitual del festival,
va oferir amb la cobla marinada
unes adaptacions fetes de manera meravellosa
de la música del gran compositor italià Nino Rota
en versió Paracobla.
Aquestes i moltes altres experiències
de vegades potser més trencadores o altres
però que era un atractiu
afegit al valor
d'aquell concert, d'aquella música
sempre presenta aquest valor, aquesta qualitat.
Enguany, el concert
la veritat és que ha tingut
menys presència de públic
que altres vegades no es veia pobre
per dir-ho clarament
però no hi havia
potser el ganxo
d'aquelles altres ocasions
tot i que hi havia bona música també
i una programació realment singular
però potser algun altre motiu
podria haver-hi
per exemple, llegíem cròniques d'aquests dies
que el mateix dia
una gran cantant de fama
realment extraordinària
com era Nabelent
no arribava ni a la meitat
de l'aforament del Camp de Mar
aquest Arragona
i el mateix dia
crec que eren els Manel
a Cambrils, quelcom semblant
potser massa oferta
temps de crisi
les rons que siguin
però també potser hi hauria
aquella altra faceta
dels programadors del Pau Casals
de ser atrevits
atrevits no només a l'hora d'oferir
coses diferents
però que enganxen
i criden un públic
que de vegades surt
de l'habitual de la cobla
però també atrevits
perquè el programen
quelcom diferent
però que no és tan comercial
però que també pot ser atractiu
aquest era el cas
crec jo
d'aquest concert
que tenia el títol
de quilòmetre zero
perquè fer allò
que crec que s'hauria de fer
sovint
és
sí, atenció
val la pena
fer aquestes combinacions
amb jazz
com deia
amb aquells
grans estàndards
adaptats per a cobla
però també
posar en evidència
que
en un àmbit
més reduït
més proper
aquest quilòmetre zero
que es referia
al Gran Penedès
és a dir
les comarques
al voltant
de l'Alba
i el Penedès
i el Garraf
que hi ha hagut
i hi ha
bons músics
així
a més a més
s'oferien
noms importants
com Antoni Català
o Duarte Oldrà
o Enric Casals
entre els clàssics
però no programen
les sardanes tòpiques
de cada un
demostrat que
músics que no eren
del Penedès
però que van fer música
d'aquí
com el Joaquim Serra
amb el Ball de Gitanes
del Penedès
descobrir-nos
que un músic
que va ser
molt
important
en l'àmbit
de la música
de ball
era capaç
de fer sardanes
molt ben fetes
com el Jani o Martí
o també
mostrar-nos
autors d'ara
que a més
fan música
agosarada
i mantenint
en aquest cas
la forma de sardana
com la Carlota
Valdris
del Vendrell
el David Puertas
l'Estevo Molero
el Xavier Pagès
o el Jordi Paulí
que és un cas
no del Penedès
però molt vinculat
en aquestes comarques
una aposta
que valia la pena
fer-la
i si algú
la podia fer
evidentment
era el Festival
Pau Casals
a més a més
comptant
amb una cobla jove
que potser no té el nom
d'altres cobles
però sí que hi ha
una trajectòria
i una consistència
que val la pena
tenir en compte
com és la cobla
sitjatana
Maricel
i un director
que és potser
una mica més conegut
més enllà de la sardana
com és el Xavier Pagès
director ja
amb un cert prestigi
i que
en la part de compositor
per posar-vos
només un exemple
va guanyar
el concurs
Ciutat de Tarragona
de música
contemporània
una aposta
insisteixo
que calia fer
i cal seguir insistint
i esperem
que el Festival
Pau Casals
no
no tiri la tovallola
de cara a properes edicions
i posats a
escoltar música
així diferent
en aquest cas
mirant enrere
ara entendreu per què ho dic
ara fra un parell d'anys
la cobla mediterrània
van registrar
un disc ben curiós
ja que recollia
un bon grapat
de músiques
que es van estrenar
i la majoria
van triomfar
en un dels locals
de fama
de l'època d'aurada
del Paral·lel Barceloní
encara que en aquest cas
no estava situada
no estava situat
aquest centre
que és local
en aquell carrer
es tracta d'Eldorado
un teatre que feia
xanfra entre el carrer Vergara
i la plaça de Catalunya
on van actuar
habitualment
figures com
Maria Guerrero
Raquel Meller
Pastore Imperio
Mori Xevalier
i molts altres
també s'hi van estrenar
moltes obres
de Joan Margall
Rossinyol
Pérez Galdós
o Valle Inclan
és a dir
que no era un local qualsevol
el repertori escollit
per aquest disc
va des de sardanes
i altres obres
d'Enric Morera
com ara
la celebre sardana
de les monges
que es va estrenar
no pas en versió
per a cobla
sinó en versió coral
allí precisament
així com les músiques
més diverses
però gairebé sempre
dels més populars
del moment
un moment
que va anar
des de finals
del segle XIX
fins al 1928
des de peces
més o menys serioses
fins a d'altres
que podríem qualificar
com de frívoles
en aquesta darrera línia
podríem situar
aquest foc trot
de l'ombrela
amb lletra
de Fausto Casals
i Enrique Nieto
de Molina
i música de Vicente Quirós
podreu comprovar
com no només hi havia
el llenguatge dels vanos
per poder-se comunicar
amb segons qui
ja que les ombrales
també podien parlar
amb un arranjament
de Bernat Castillejo
que també va dirigir
la Comla Mediterrània
aquesta interpreta
el foc trot
de l'ombrela
amb la veu
d'electriu
Mercè Martínez
per la noia enamorada
és l'ombrela
llengua experta
que diu
allunyat tancada
i diu
acosta t'oberta
confiden
del cor ombrela
s'ha que s'ha acordat
fidelment
quan es posa
de cantor
amaga el petó
si amb gràcia
l'ombrela
se sap inclinar
l'eina t'entén
el que el cor sent
quan és difícil
el parlar
per l'ombrela
que ell ja t'entén
si vull dir-li
que l'estimo
l'ha fet ruda
apassionada
i tot en canla
de sobte
li dic
que estic
enfadada
així
el braç
serveix
per dir-li
que no veus
com ens observen
els capars
i passejant
amb l'aïnador
Corona és l'amor
portant-la a l'espatlla
mon cor és per tu
i quan el veig
en un passeig
arrossegant
un braç madur
per l'ombrela
que ell ja t'entén
per l'ombrela
que ell ja t'entén
i l'hora de l'agenda
l'agenda d'activitats
per als propers 8 dies
i comença
precisament avui mateix
ens escolteu
en la primera emissió
del programa
el divendres
sapigueu que avui
ja ha començat
el 26è pleca internacional
a Verona
a Itàlia
amb la primera jornada
amb actes
a diversos escenaris
principalment
a la piazza
d'Issignori
amb la participació
de grups diversos
d'arreu del país
entre els quals
la Cobla Premial
les colles
sartanistes
aires
Gironins
i Xàldiga
i els esbars
ballants de Catalunya
de Barcelona
i esfedrins
de Viella
aquest dissabte
també
segona sessió
del 26è pleca internacional
amb diversos actes
a llarg de tot el dia
però també
aquí al país
hi haurà
el plec de la Farga
del mig
a Sant Llorenç
de Sardans
a la tarda
a la plaça
de la Farga
del mig
precisament
amb la Cobla
Tres Vents
en aquest cas
a la Catalunya Nord
i al Principat
el 21è plec
de les Verges Blanques
tarda i nit
als Jardins del Terrall
amb les Cobles Contemporània
i Vell Puscoble
hi haurà també
un concurs
de colles improvisades
per acabar el diumenge
el 28è plec
de Ribes de Freser
matí i tarda
a la plaça del Mercat
amb la ciutat d'Igirona
la Jibril Blossabadell
i la Marinada
també el 15è plec
de la Sardana
de la Vila de Mollà
a la tarda
al Parc Municipal
amb la Cobles Lluïsos
Sant Jordi
ciutat de Barcelona
i ciutat de Cornellà
i hi ha a les comarques
tarragonines
el 30è plec
de la Palma d'Ebre
a dos quarts de vuit del vespre
i a dos quarts d'onze
de la nit
a la plaça Catalunya
amb la Cobla Cossetània
veiem ara
quins són els plecs
del proper cap de setmana
el dissabte dia 10
el 24è plec
de Belllloc d'Urgell
a la nit
a la plaça de la Creu
del Terme
amb la Cobla
i la Gimbala de Gramunt
el 17è plec
d'Urganyà
a tarda i nit
a la plaça
de les Homilies
amb la Principal
de Berga
i Bell Puigcobla
amb concurs
de colles improvisades
i el 4è plec
de Sant Llorenç
al Pont d'Ormentera
a les 7 de la tarda
i a les 11 de la nit
a la plaça
de l'Església
amb la Cobla Cossetània
com a actes complementaris
i al matí
hi haurà una caminada
fins a Salmella
missa i esmorzar
de Germanó
i a les 9 del vespre
un sopar popular
perquè fa el diumenge
dia 11
en primer lloc
a la Catalunya Nord
el 20è plec
d'Oceja
a la tarda
a la plaça de Sant Pol
amb les Cobles
la Principal
de Llobregat
i Milenària
també el 43è plec
de Portbou
matí i tarda
a la Rambla
amb la Foment del Montgrí
la Genesenca
i la ciutat de Girona
i dos aplecs
a les comarques
tarragonines
el 37è plec
de Cornodella
de Montsant
al 7 del vespre
i a les 10 de la nit
al Parc Nou
del Portal
amb les Cobles
Cossetània
a la qual s'hi afegirà
en la sessió de nit
la cobla
Vens de Riella
hi haurà un sopar
de Germano també
i la plec
de la figura
matí a l'ermita
de Sant Pau
i a la tarda
a la plaça del poble
amb la cobla
la Principal
de Tarragona
pel que fa ballar a sardanes
lògicament
en aquesta època de l'any
a banda d'alguns cicles
estiuencs
la ballada és de festa major
és el cas de la ballada
que aquest dissabte
a la una del migdia
s'anuncia a la Riba
a la plaça major
amb la cobla Reus Jove
també a la una del migdia
a Vilaseca
a la plaça de l'Església
amb la cobla Reus
i en cicle d'estiu
la de les 8 del vespre
a la Passeig
el Passeig de Jaume I
aquesta vegada
amb la cobla Reus Jove
diumenge
no és quantes ballades
aquí a les comargues
tarragonines
a les 12 del migdia
a Rocafort de Canal
a la plaça de l'Església
amb la Reus Jove
a dos quarts d'una
a Rasquera
amb la cobla Ciutat de Reus
a la una a Poboleda
amb la principal
de Tarragona
també a la una
a la Faterilla
a la placeta
de la Capella
de la Misericòrdia
amb la cobla Miranfon
i l'última ballada
del migdia
també a la una
a la plaça major
amb la cobla Tàrrega
ja a la tarda
a les 6
a la 9 de Gaillà
a la plaça
principal de Tarragona
i a dos quarts d'avui del vespre
l'habitual cicle d'estiu
dels diumenges al vespre
al Vendrell
a la Rambla
amb la cobla Maricel
i aquesta vegada
s'anuncia també
la participació
de la cantant
Núria Feliu
i suposem
que deu ser
la seva faceta
darrere faceta
de recitadora
de rapsoda
passem al proper
cap de setmana
que començaria ja
el divendres dia 9
a la seua de la nit
a Calafell
a la carpa de la platja
amb una sèrie
de ballades serranes
que tenen nom propi
Nits de Lluna i Tenora
aquesta vegada
amb la participació
de la cobla Maricel
el dissabte dia 10
a les 12 de migdia
a Boterell
amb la principal
de Tarragona
també a les 12
a Llorenç del Penedès
a la plaça de l'Església
amb la principal
de l'Avisbal
i a les 7 de la tarda
a Cunit
a la plaça de Catalunya
amb la cobla
a la Setgetana
el diumenge dia 11
a dos quarts d'avui del vespre
al Vendrell
a la Rambla
amb la principal
de Terrassa
i en aquesta època de l'any
que ja ho hem comentat
diversos programes
doncs hi ha com un parèntesi
pel que fa a concursos de colles
n'hi ha algun
ja cap a final de mes
en caràcter lliure
però recordem
que pel que fa
als campionats
a les diferents categories
del campionat de Catalunya
la competició
es reprendrà
ja entrats
al mes de setembre
així doncs
acabem l'agenda
amb un parell
de dades
referents
al món dels esbars
el proper dissabte
dia 10
i el diumenge dia 11
l'esbar d'ençà
de Tarragona
actuarà
el 18è Festival de Folclore
de Villanueva
de la Sagra
a Toledo
i anirà acompanyat
del grup
Factoria Folk
i el diumenge dia 11
a les set del vespre
a la Vila Llarta
i actuarà
l'altre esbar
de la ciutat de Tarragona
l'esbar Santa Tecla
Tornem a escoltar
tot seguit
una sardana
després d'aquella
aquella cosiosa pesa
que us hem oferit
amb la cobla
mediterrània
ara serà una sardana
d'un autor jove
el Jordi Castellà
nascut a Cervera
l'any 1980
un home que ha realitzat
seriosos estudis de piano
instrument amb el qual
ha estat reconegut
en el concurs
de joves intérpretes
de Vilafranca
així com en Sardamans
i Milars
a Cervera
i Sant Cugat
com a compositor
ha escrit diverses sardanes
una de les quals
la cara us oferim
va obtenir
el primer premi
exècule
del segon
concurs
de composició
per a joves
de Blanes
l'any 1999
la va titular
l'estudiant
i l'escoltem
en versió
de la cobla contemporània
de la cobla
i l'escoltem
i l'escoltem
de la cobla
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Era un fragment de Per tu ploro, una de les sardanes més conegudes de Pep Ventura.
Però ell i molts altres músics de l'època el que feien habitualment era adaptar músiques populars en forma de sardana.
Pep Ventura, per exemple, va salvar de l'oblit una melodia que, després,
un altre músic català, Pau Casals, la va portar arreu del món.
El cant dels ocells
Doncs sí, haureu reconegut enseguida el cant dels ocells,
una de les moltes melodies tradicionals que es van adoptar la forma de la sardana.
Però allò que a vegades ha quedat una mica amagat i que els últims anys s'ha tret a la llum
és que Ventura i molts altres músics també agafaven músiques populars de l'època
i ho feien com la cosa més normal del món.
El nostre músic, per exemple, ho va fer amb un tema de l'òpera de Rossini, el Barber de Sevilla.
Unes adaptacions de temes lírics que, després, molts han criticat,
però que a mitjans del segle XIX eren considerades molt normals
i que els músics combinaven amb obres totalment originals i glosses,
de cançons tradicionals catalanes.
Un altre exemple de Pep Ventura és aquest cor de Gitanes de La Traviata de Guisep Piverdi.
Gitanes de La Traviata de Guisep Piverdi
Gitanes de La Traviata de Guisep Piverdi
A vegades els títols descrivien els de les obres originals,
però també a estils i modes, com aquesta que s'anomenava Sardana Can-Cant.
Finalment, un altre exemple de Sardana signada per Pep Ventura,
que recollia músiques populars en aquells anys,
és una que portava un títol prou clar,
Canç del dia, on hi trobem un himne
que des de la perspectiva actual encara pot sobtar molt més.
Es tractava de l'himne de Riego,
que era oficial a l'estat espanyol durant el tribèni liberal
i va ser molt popular entre les tropes federals en temps de guerres carlina.
Marta, aquelles curiositats que ens has portat avui,
això queda lluny en el temps,
però el que no queda lluny és aquest debat en si és convenient o no
que alguns compositors facin adaptacions d'altres músiques en forma sardana.
I penso, per exemple, en aquestes versions que fan la gent de la cobla contemporània,
que ens han ofertes de música de pel·lícules,
cançons de l'estiu, obres líriques també, com algunes d'aquestes.
De fet, un parell dels trossos que ens ha ofert la Marta
pertanyen a dos discos que la cobla contemporània va fer
d'aquestes versions on també incloïa, recuperava,
algunes d'aquestes sardanes d'en Pop Ventura,
intentant demostrar que això s'havia fet sempre.
Una altra cosa és que alguns pensin que en l'evolució
que ells entenen normal,
de la sardana a la música per a cobla,
doncs això sigui un capítol que calgui deixar enrere.
De fet, en el seu moment,
de les sardanes que va escriure a Pop Ventura,
es va fer una mena de tasca de depuració.
Com moltes de les sardanes es van escriure en temps
en què encara estava evolucionant la cobla,
moltes d'aquelles sardanes,
per poc que les poguessin tocar a les cobles modernes,
s'havien d'adaptar una mica, mínimament, a arranjar.
I es van arranjar, segons quines no és,
les que en aquell moment es creia que eren més convenients.
L'hissó d'història, Marta, avui.
T'he reat, tu has posat la part curiosa
i he posat aquesta part així més,
que de vegades és polèmica.
Doncs bé, gràcies, Marta.
De res.
Tornaràs ser maravinent?
Sí.
Molt bé, doncs ho esperem.
Ara tornem, tomem, amb la música ben diferent.
Perquè ara, si recordareu que en programes anteriors
ja ens vam fer força ressò
de la publicació d'un disc de sardanes
del músic terragoní Joan Juncà,
doncs veu un enregistrament,
que és el primer de la jove cobla terragonina cosetània
i que inclou una bona selecció de sardanes
d'aquell recordat compositor,
moltes de les quals amb una clara temàtica terragonina.
El mestre Juncà va voler dedicar una sardana
al que durant molts anys,
sobretot en la seva joventut,
havia estat al seu barri,
al cos del Bou.
Ho va fer amb motiu del 150 aniversari,
perdó, de les festes a Sant Roc.
I malauradament no s'ha interpretat gaires vegades.
Ara, d'alguna manera,
doncs la cobla cosetània l'ha recuperat
per aquest disc que ara us proposem escoltar,
pel que fa a aquesta sardana,
tal com la interpreta, doncs,
aquesta formació terragonina,
la cosetània, cos del Bou.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Anem avançant
en aquesta edició 858
de l'1-2-seguit
Temps de Cerdones,
esbarc i música per a Coble
a Tarraona Ràdio
ara amb el nostre noticiari
que és divendres i dissabte
ja ho comentàvem a l'agenda
s'està celebrant
la 26è edició
de la placa internacional
que en guany viatge fins a Verona, a Itàlia,
com sempre, sota l'organització de l'entitat Adifolc.
Com és habitual, durant aquests dos dies
s'ofereixen diverses actuacions dels grups
que mostren gran part de les manifestacions tradicionals catalanes,
a més d'una representació local.
Aquesta vegada hi ha viatjat els bastoners a les bar Cabirol de Sils,
el grup de Vall Folc al Grupet de Barcelona,
la Molossa de Montblanc, els nanos nous a Tarragona,
els castellers a Lleida, els cavallets de Mataró,
la Copla Premià, la Colla de Diables a la Fera dels Cremats Dolors,
les bar Vallets de Catalunya de Barcelona,
el grup de danses Esfadrins de Viella, de la Vall d'Aran,
els Falcons de Piera, la Colla de Gegants de Maials,
els Gegants als Beguers de Montblanc,
el grup de Vaneres La Corranda de Verdú,
també els ministrils del Raval de Terrassa,
les colles sardanistes aires gironins de Xirona i Xàldiga de Barcelona,
els grups de teatre de Carre Goc i Magoc
i de Sant Joan de Vilatorrada i Siguesaga de Barcelona,
i representant la cultura pópula local,
grups que ja em perdonareu com ho pronuncia,
l'Acadèmia Musicale de The Cat Jordan
i folkband i Grupo de Cerca Dança Popular de Verona.
Tot això és clar, a més de tots aquells que hagin viatjat per lliure.
La Federació Sardanista de Catalunya
organitza conjuntament amb l'Assemblea Nacional Catalana
la que ja s'ha anomenat Via Catalana Sardanista,
que el proper 11 de setembre ocuparà l'espai entre els trams 571
i el 574 de la Via Catalana,
que unirà a Catalunya de nord a sud.
Qui vulgui participar ha de tenir en compte
que les inscripcions han d'arribar al correu electrònic
de la Federació Sardanista de Catalunya,
és a dir, info arroba fet.sardanista.cat.
Per a una millor organització,
cal trametre el més aviat possible
el nom, cognom i telèfons al contacte del participant.
En el cas que es faci una inscripció en grup,
la Federació Sardanista disposa d'un formulari estàndard
que es pot enviar als sol·licitants
per tal de facilitar la unificació de les inscripcions.
La Via Catalana Sardanista té assignats
aquests espais de la cadena humana
entre els transmercats que van, com hem dit,
entre el 571 i el 574 a la Nacional 2.
L'ubicació ve determinada per l'Assemblea Nacional Catalana
amb l'objectiu d'unificar les expressions
de la cultura poble segons els territoris.
Així, per exemple, el món casteller
està citat especialment a la zona del Penedès.
Això no vol dir, però,
que no hi hagi sardanistes, evidentment,
en altres parts del país,
tant de manera individual com de manera col·lectiva.
Així, per exemple, a Tarragona,
l'agrupació sardanista Tarragona d'Anse,
que ja compta amb un elevant nombre d'inscrits,
té assignat el tram 236
entre la Rebessada i la Sabinosa.
Ens comuniquen que, si algú vol participar
d'aquesta diada històrica amb ells,
ho pot fer directament inscrivint-se
al web de la Via Catalana,
que és aquesta, via.assemblea.cat.k,
escollint el tram que hem esmentat,
és a dir, el 236.
I anem cap a la recta final del programa.
Abans, però, un petit parèntesi musical
amb l'espai de textos,
que, com sempre, té coses curioses,
que de vegades barregen en aquella altra secció
que a vegades tenim al programa de les cefarderies.
De moment, escoltem, no una serrana,
sinó un tema,
que el tenorista Flaviolaire Jordi Fegaró
va enregistrar,
conjuntament amb el pianista Jordi Vilaprinyó.
Algunes peces adaptades,
però moltes d'elles escrites expressament
per aquell enregistrament
que combinava, doncs, tenora amb piano.
Escoltem el tercer temps
d'un tema de la Pauli Penya,
anomenat Roselles de Maig,
un tercer temps que s'anomenava Alegro.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
és exhaustiu, entre altres coses, perquè és impossible,
però sí veure que la sardana, la dansa catalana,
la música del país, des de la perspectiva tradicional,
són presents també a les xarxes socials
i com una mostra de vitalitat al capdavall.
Per exemple, al Twitter llegim un missatge
de la Fira Mediterrània Manresa
que recorda que la Setmana Internacional
de la Fira Mediterrània participa en diversos festivals
a Estònia i a França.
Roger Mas, La Cobla, Sant Jordi, Obrimpas,
Pep Jiménez, Botifarra, Pau Figueres i Manu Sabaté,
el 21è, Viljandi Folk Music Festival
i el 20è, Festival Estivada de Roders.
I amb una perspectiva diferent,
amb aquella crítica o queixa
que de vegades també va bé qui sigui,
el Jordi Molina, gran tenora i compositor,
ahir publicava aquest missatge.
Haver d'escoltar o tocar sis vegades
els llars d'una sardana dolenta és un suplici,
i ens ho creiem.
I suposo que va més que res,
per una banda, evidentment,
per haver de tocar vegades,
per compromís, sardanes dolentes,
i per l'altra, doncs,
sardanes encara de 10 tirades,
que es mantenen a molts llocs.
I crec que més d'una vegada us he recomanat
els missatges que publica el Facebook el Martimón,
excel·lent músic, periodista també,
i això es nota,
aquesta faceta de periodista,
de saber escriure bé,
un article que publica cada dilluns pel Facebook,
el títol ha precisament així,
l'article dels dilluns,
amb bon humor,
amb a vegades mala llet,
parlant clar,
i sempre, sempre interessant.
Són molt diferents,
aquests articles,
i de vegades parla de coses,
potser, aparentment,
intrescendents,
però els que saben llegir,
amb el millor sentit de l'expressió,
doncs,
saben trobar-li el suc.
Per exemple,
l'últim,
el títol,
contra la gent intolerant,
que fa fàstic.
Comença dient,
contra la gent ignorant
i mancada de coneixement,
que pensa que allò diferent a ells
és dolent,
pitjor o incorrecte,
són incapaços d'extreure riquesa
i aprenentatge
d'aquest tret diferencial.
Contra la gent que s'avent-ho,
sense saber-ho,
té el cervell més tancat
que la defensa de l'Inter,
quan juga contra el Barça
i no tenen la capacitat
ni volen acollir res nou.
I així segueix,
i només ho llegeixo aquest inici,
perquè veieu el to
i com les gasta el Martimón.
El que sí que vull estreure
és un fragment,
aquest article de l'últim dilluns,
que fa referència
a allò que ens interessa
habitualment al programa.
I sense manies,
diu,
contra la gent que creu
que la qualitat de la cultura
està en funció
de paràmetres territorials o externs,
no de la seva pròpia qualitat
de per si,
contra la gent que discrimina
les músiques per desconeixement,
contra la gent que creu
que l'òpera i la sardana
són avorrides
sense tenir ni idea
de què parla
ni tenir la més mínima intenció
de voler conèixer,
contra els que fan
que la sardana i l'òpera
semblin avorrides,
contra els sardanistes excloents
que no deixen entrar
gent forània
a la rotllana de la dansa,
contra els sardanistes
feixistes i talibans
que només toleren
un cert tipus de sardanes
i música
que han quedat
ancorades al passat,
contra els músics de jazz
que es creuen superiors
als intèrprets
de música tradicional
i contra els músics clàssics
que es creuen superiors
a tots ells,
contra els catalans
que no toleren el flamenc
perquè els vinculen
a cert grup social,
contra l'aparença
en la música,
contra tots aquells
que creuen
en la supremacia
d'una música ària,
contra la gent
que nega la modernitat
i contra la gent
que vol sepoltar
i esborrar el passat.
Segueix així amb aquest to
i acaba
amb el toc conciliador,
encara que veieu
que va picant fort
contra molta gent diferent,
però potser val la pena
tenir en compte
que el Martí Mont
pot parlar
amb autoritat,
no només perquè fa bona música
com a intèrpret,
com a compositor,
sinó que treballa
moltes músiques diferents.
Setmana passada,
per exemple,
recordàvem
la seva tasca
una faceta
que està treballant,
comença a treballar
força davant,
com a compositor
de música
per a pel·lícules.
I un missatge
que ha anat circulant
sobretot tot ahir
i dijous
per la xarxa
és la reproducció
d'una notícia
que oferia
un mitjà digital
que es reproduïa
d'una altra,
és a dir,
allò que passa
amb les xarxes socials
que es van escampant.
Us llegeixo
un fragment
de la notícia,
diu
el cantant Julio Iglesias
ha repassat
el seu cançoner
en un concert
al Festival de Pedralbes
i durant la cançó
me siento de aquí
amb una lletra
que anomera diversos
gèneres i ritmes
de la música llatina,
la guaratge,
el son,
el mambo,
n'ha afegit un de nou,
la sardana
em corre per les venes,
diu.
Segons la crònica
que publica el periòdico,
jo llegeixo la notícia
en la qual
l'he trobat a la xarxa,
en acabar aquest tema
ha anat una mica més lluny
i ha dit que Catalunya
forma part imprescindible
d'aquesta terra meva.
El cantant
també ha elogiat
als països
que mantenen
la gent junta
com la Xina
i la Índia
amb les seves religions
i ànimes diferents.
Sortosament,
no cal comentar res,
els nostres oïdors,
cadascú
entreu les seves concursions.
I, finalment,
només constatar,
recordar-vos,
si no ho vau poder veure,
que el diari Tarragona,
dilluns,
publicava tota una pàgina
dedicada a l'agrupació,
gairebé tota una pàgina,
a l'agrupació sardanista Tarragona,
una secció
que anomenen
Gent de Tarragona,
que el signa el Jordi Cabré
i, sota el títol
de sardanistes de competició,
parlava de l'agrupació
sardanista Tarragona.
de la dança,
parlava amb diferents
membres de la junta directiva
i, evidentment,
entre ells i l'Alfred Abad,
el president,
amb una fotografia
que es va fer
davant del nou local
de l'entitat
amb una bona representació
de socis i balladors
en el moment de la inauguració.
I, Déu-n'hi-lo,
doncs està prou bé
que explica
quin és el moment actual
i l'essència
d'aquesta entitat tarragonina.
va ser una bona manera
d'acabar
amb aquesta bona notícia,
diguem-ne,
que una entitat
tan vital
com és l'agrupació
sardanista
Tarragona Dança
doncs rebi
aquest reconeixement
al mitjà local
com és el diari
de Tarragona.
Però res,
seguirem treballant
pel proper programa,
ja ho sabeu,
divendres vinent
a partir de dos quarts
del vespre
en aquesta mateixa
sintonia
i aquest programa
i tots els anteriors
els podeu trobar
sempre que vulgueu
al web
de Tarragona Ràdio
i la repetició
d'això que sona ara
doncs dissabte
a les 2 del migdia
i diumenge
a les 10 del matí.
Ho passeu molt bé.
Gràcies.