SONEN LES CAMPANES
L'amor és sinònim de Déu.
Jesús va venir a predicar l'amor
i l'Evangeli d'aquest diumenge de Pentecosta
ens ho recorda un cop més.
Si m'estimeu, guardareu els meus manaments
i jo pregaré al Pare que us donarà una altra defensor
perquè es quedi amb vosaltres per sempre.
Qui m'estima guardarà la meva paraula.
El meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell.
El qui no m'estima no guarda les meves paraules.
I la paraula que escolteu no és meva,
sinó del Pare que m'ha enviat.
Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres.
Però el defensor, l'Espèrit Sant que el Pare enviarà en nom meu,
us farà recordar tot el que jo us he dit
i us ho farà entendre.
És impossible parlar més clar, oi?
Jesús ens dona una raó estimulant i comprometedora alhora.
Però millor que donem la benvinguda
a la nostra companya Montse Sabater,
la qual ja té al seu costat a mossèn Joan Magí
per tal de parlar de les lectures de la missa d'aquest diumenge.
El dia 19 de maig celebrem la festa de la Pantacosta,
l'avinguda de l'Espèrit Sant.
mossèn Joan Magí,
reunits per viure la nostra amistat amb Déu,
escoltem la seva paraula
que fortifica l'alegria de la nostra fe.
Com ens hi ajuden les lectures d'avui?
La promesa que ens feu Jesús d'enviar-nos l'Espèrit Sant
és per a tots els creients de tots els llocs i de tots els temps.
Cada temps aporta realitats noves
i aquestes realitats es troben dins l'acció de la paraula.
Així, la nostra amistat amb Déu sempre es pot enriquir.
Jesús ens diu que l'Espèrit Sant és el seu testimoni
i aquest testimoniatge es fa visible en el nostre testimoni
perquè estem en la seva amistat
per a saber i viure tot el que diu el Pare.
I el moment més propici per enfortir i enriquir aquesta amistat
és quan vivim com a casa de la paraula,
sobretot en les nostres reunions litúrgiques.
El papa Benet XVI ens diu
en considerar l'Església com a casa de la paraula
s'ha de prestar atenció sobretot a la Sagrada Litúrgia.
Per tant, la celebració litúrgica
esdevé una manera de proposar la paraula de Déu contínua,
plena i eficaç.
Per tant, la paraula de Déu proposada constantment en la litúrgia
és sempre viva i eficaç pel poder de l'Esperit Sant
i manifesta l'amor del Pare,
actiu i indefallent en la seva eficàcia a favor dels homes.
En efecte, l'Església sempre ha estat conscient
que en l'acte litúrgic
la paraula de Déu va acompanyada
per l'acció íntima de l'Esperit Sant
que la fa operant en el cor dels fidels.
En realitat, gràcies precisament al paràclit,
la paraula de Déu esdevé fonament de l'acció litúrgica
i norma i suport de tota la vida.
Així, doncs, l'operació de l'Esperit
suggereix al cor de cadascú
tot allò que s'anuncia al poble sencer dels fidels
en la proclamació de la paraula de Déu
i, mentre enforteix la unitat de tots,
fomenta també la diversitat dels carismes
i potencia moltes formes d'acció.
Com ens mostra aquesta realitat la primera lectura?
El llibre dels Fets dels Apòstols
ens fa contemplar els efectes de la presença de l'Esperit Sant
a les primeres 120 persones de l'Església de Jesucrist.
Tots quedaren plens de l'Esperit Sant,
enfortiren la seva unitat
dins de la diversitat dels seus carismes.
Quedar demostrat que Déu té un llenguatge
que entén tothom
sense cap necessitat de renunciar a la pròpia llengua.
I la segona lectura?
En la Carta als Cristians de Roma,
Sant Pau, ens fa contemplar els avantatges de la vida
segons les mires de l'Esperit de Déu
que evita en nosaltres i ens fa ser de Crist.
Així l'Esperit ens fa vèncer la mort
amb la mateixa força de la resurrecció de Crist.
Així som fills de Déu.
Així som lliures i ningú ens pot fer por
perquè els sofriments de Crist
ens condueixen a la seva glorificació.
Què ens hi afegeix el text de l'Evangeli?
En el text de l'Evangeli de Joan
escoltem l'oferta d'amistat de Jesús
acompanyada de la presència constant
de l'Esperit Sant en nosaltres.
Aquesta amistat ens converteix en casa de la paraula.
Així mantenim i entenem tot el que Jesús ha dit
i continua dient amb el llenguatge
de la nostra comunió d'amor.
El sort passats dies 14 i 15 de maig de 2013
va tenir lloc la reunió número 206
de la Conferència Episcopal Tarraconense
al Santuari de la Mare de Déu de Loreto a Tarragona.
La reunió va estar presidida
pel senyor arquebisbe
amb el senyor Jaume Pujol Balcells
i van assistir tots els seus membres.
Heu-sací un resum dels temes tractats
que ens va fer el secretari general de la SET
Monsenyor Joan Enric Vives
arquebisbe bisbe d'Urgell.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
que és el president del SIGPAS,
aquesta institució que agrupa les delegacions
i els generats de l'autopatrimònia
i aquestes d'ambiòsties que són turistes de l'autopatrimònia
i ens ha escoltat abastat de l'autopatrimònia
amb el que s'ha fet ja,
d'aquesta realitat de l'autopatrimònia sècola
que ha portat les barates en turisme.
Són unes gent que ha dit que és prou.
I tant, perquè tothom ja està coneixut
que el turisme és una de les grans empreses
que farà també el treball endavant.
Per tant, en un moment les veig que és a Catalunya
també col·legora no només en un treball,
però és un treball que el general, esperem,
preguntarà en molts vals de treball,
fer-los precisament clars,
fer-ne a tu és el que fa,
el que és el món de l'autopatrimònia, etc.
i entendrà el que és així.
També en aquest any, en aquesta trobada,
hem pogut reflexionar altament
sobre les qüestions de la pastoral de l'autopatrimònia.
Hem decidit ja els vistos que l'any 2014
sobre l'any 2014 que s'haurien de les altres,
un any que mira sobre l'autopatrimònia.
En aquest tipus hi haurà petres,
ara ja, la jornada de l'autopatrimònia.
amb el president de l'autopatrimònia.
Com que hi haurà petres,
la jornada de l'autopatrimònia,
un gran grup de joves de cada una de les diòcesis,
però hem de portar contextos de l'altre d'un,
i tot a les que més no caiguin, més complexos,
són complexos, més complexos,
per intentar anar-nos a trobar com a joves,
amb el pacte, els concers,
i diria que hi ha també un dels que després d'aquest lluny,
que va ser un lluny,
que va ser un lluny.
Però, sobretot també en aquests dies,
els que no podrien anar a la fila de genera,
les delegacions de l'estat d'un lluny,
d'aquestes lluny,
m'entén que posen una fila que estarà també connectada
amb el llibre de genera,
les generals d'albares,
a la casa dels països,
amb tot el ple de jacobar
l'indició de joventut que van participar.
I això també,
ha estat un llibre de la informació,
de veure com estan preparant
totes les nostres responsables
d'aquest sector de la pastoral,
que hi ha un lluny.
Amb motiu de la beatificació de més de 500 màrtirs
del segle XX en el marc de l'any de la fe,
la web de l'Orquebisbat
compta amb un apartat dedicat
a aquest gran esdeveniment de l'Església Universal,
que viurem el que és proper mes d'octubre,
i el qual es pot accedir a través de la capçalera
de la mateixa pàgina web,
www.arqtgn.cat.
En aquest apartat, en constant actualització,
s'hi pot trobar informació general sobre l'esdeveniment,
en aspectes relatius a l'atenció del Pellegrí,
com ara l'oficina d'acollida o el voluntariat,
rutes, representacions i exposicions
que tindran lloc durant els dies previs a l'acte de beatificació,
documentació i missatges relacionats,
així com el logotip oficial i serveis per a la premsa.
A la sortida de la reunió de la Conferència Episcopal Tarragonense,
el seu secretari general i portaveu,
Monsenyor Joan Enric Vives,
ens va explicar què havien tractat els bisbes
a propòsit de les beatificacions que tindran lloc
al Centre Educatiu de Tarragona
el dia 13 d'octubre d'enguany.
Comencem a celebrar la feina directa a tots els màctics,
entre els altres, moltíssims a la diversa de Tarragona
i per tant estem infeliosos amb qualsevol que més de Tarragona
ens va explicar el demestament, els mitjans de trios,
les seves privades també,
les grans responsables de la confesió de la Espanya Espanya,
i això sent que moltes de diverses canvis que ens esperen,
com també amb uns costumadors, els que veig que hi ha
i com es va analitzar.
Sembla que s'han d'anar,
i adoratest que se et nennt a这 skills Guin,
com també amb una renowned
els llatures a la Generalitat Man Chinat coopert en mid
per i miglietà дорогui que avui fem Авbei
ics ens van diros que les més,
moltes qüons programes,
per un moment,
per la mia
res que tenim els ast плох 한�ots d'entrغere
una entusiasma isolated
자 també els seus mets brèixament
al passant
més 됐 activament
i fins d'åthyria
El panorama internacional segueix convulsionat pel conflicte sirià
que ha esdvingut una lluita contra els cristians i els musulmans moderats
finançada per Occident.
Recordo haver llegit en el llibre Europa en llames 1939
de Josep Maria Mundet
i amb referència a l'ocupació anglo-americana d'Itàlia
a finals de la Segona Guerra Mundial
i també a les barbaritats perpetrades per les tropes d'aquests dos països
aquesta frase d'un autor italià
Si això ho haguéssim fet els alemanys.
Malauradament, la història es repeteix
i hem vist com un rebel terrorista obre en canal a un soldat sirià
li arrenca algunes vísceres i en menja una part del cor.
N'he a dubtar que és un d'aquests jihadistes
que igual utilitzen armes químiques contra els cristians
com segresten dos sacerdots i dos bisbes
el perdó dels quals és desconegut
tot i que els mitjans de comunicació occidentals
van anunciar a bombo i platarets el seu alliberament
cosa que no s'ha produït encara.
Aleshores, parafrasejant la frase abans esmentada
podríem dir
si això ho hagués fet l'exèrcit regular sirià.
I després d'aquesta reflexió
donem novament la benvinguda a la nostra companya Montse Sabater
que acull a mossèn Ricard Cabré
i el seu comentari de caire social.
Mossèn Ricard Cabré
Tots tenim prou clar que la nostra economia no funciona
que els pobres són cada vegada més pobres
i els rics cada vegada més rics.
Això vol dir que la riquesa no es distribueix equitativament
sinó que més aviat es concentra.
Quin remei hi veieu?
Mira, no sóc economista
però avui són molts els economistes
que sospiren per una altra economia
és a dir, una altra manera d'organitzar les finances.
Ho hem dit moltes vegades
ho hem repetit o ha de repetir la doctrina social de l'Església.
La meta no són les finances, sinó l'home.
Mentre l'economia no es posi al servei de tots els homes
no serà una veritable economia.
Desensenyant l'etimologia de la paraula
ens trobem en què oikos en grec vol dir casa
i nomos tractat
tractat sobre el govern de la casa
en aquest cas la casa de tots.
El món no és només per uns quants
sinó per a tots els qui hi viuen
per tant, una economia només és autèntica
quan està al servei de tots.
Aquest ha estat el gran engany del sistema que ens governa
pensar que l'economia funciona per ella mateixa
sense necessitat que intervingui la mà de l'home.
En realitat mai ha funcionat per ella mateixa.
Han estat precisament els homes
els que ho han espatllat
perquè uns quants han tingut interès
en que els polítics no intervinguessin
però fins i tot en això han fracassat
perquè quan s'han vist ofegats
han recorregut a la benevolència de l'Estat
que s'hi ha enganxat la de mans i peus
escurant les butxaques de tothom
ja que els diners no eren de l'Estat
sinó de tots els ciutadans que paguen impostos.
L'Estat per resoldre un problema dels financers
hem almès la vida de tota la col·lectivitat.
Avui està clar que el sistema no funciona.
Ho han demostrat els mateixos economistes.
Cal cercar per tant un altres camins.
Cal optar per una economia diferent.
El comunisme va fracassar
i va tenir la noblesa de reconèixer-ho.
El capitalisme ha fracassat rotundament
i encara és hora
que els responsables s'hagin decidit a acceptar-ho.
Aleshores, quin remei hi veieu?
D'entrada, cal reconèixer que el sistema ha fracassat.
Avui es necessita un acte de sinceritat històrica
i de reconeixement de la culpa
que sumés a milions de persones, a la fam i a la misèria.
Caldria ser sec
per no adonar-se que els actuals procediments
no condueixen al lloc.
Per tant, per part de totes les nacions
cal fer un replantejament seriós
del funcionament econòmic de tota la societat.
No fer-ho suposaria una manca
de sinceritat i de seriositat.
I aquí, certament, els organismes internacionals
hi tenen un gran paper a jugar.
No es tracta de paforats
ni de posar pedaços a un vestit que no s'aguanta.
Segon, tenir molt clar
que la meta és l'home,
és a dir, tothom.
Pau VI ho va anunciar prou clarament
a la Populorum Progressio.
El progrés només és veritable
quan comporta el creixement de tot l'home
i de tots els homes.
L'home no és només un cos alimentar, que també,
però és sobretot una persona amb una dignitat
que moltes vegades queda ofegada
i amb uns drets universals que són negats persistentment.
Cal optar per una reforma seriosa de tota l'economia.
El bisbe Casaldàligat diu
De mals economistes,
el Déu de la vida ens en deslliuri.
I afegeix
Cal desmuntar l'estructura econòmica actual
que està exclusivament al servei del mercat,
apàtrida,
homicida de persones
i genocida de pobles.
La revista Iglesia Viva
deia fa poc
L'única forma de sortir de la crisi
i evitar-ne altres de més grans
és combatre la desigualtat
en totes les seves manifestacions.
Segons Noam Chomsky,
230 famílies
es reparteixen actualment
el 80%
de la riquesa mundial.
I com es pot fer?
Que el poble
prengui consciència
que passa gana
per culpa d'un sistema
acaparador,
injust
i enorreador de persones
i que es revolti,
no pas violentament,
però sí
comunitàriament.
I que els polítics
de tot el món
prenguin d'una vegada
consciència
perquè cal arbitrar
altres camins
més justos
i més equitatius.
Si no tenim clara la meta,
no arribarem al lloc.
Amics,
moltes gràcies
per la vostra atenció.
Us esperem de nou
la propera setmana.
tot seguit
els oferim
l'espai
de col·laboració
de la Ràdio Vaticana.
El cristiano
es un hombre
y una mujer
de gozo.
Lo dijo el papa Francisco
la mañana
de este viernes
en la misa
en la casa
de Santa Marta.
El papa afirmó
que el gozo
del cristiano
no es la alegría
que proviene
de la coyuntura,
sino un don
del Señor
que llena dentro.
A la misa,
concelebrada
por el arzobispo
de Mérida,
Baltasar Enrique
Porras Cardoso,
y por el abad
primado
de los benedictinos,
Notker Wolf,
tomó parte
el primer grupo
de empleados
de la radio del papa,
acompañados
por nuestro director general,
el padre Federico Lombardi.
En su homilía,
el obispo de Roma
remarcó
la actitud gozosa
de los discípulos
en el tiempo
entre la Ascensión
y Pentecostés.
El cristiano
es un hombre
y una mujer
de goya.
Esto te enseña
Jesús,
te enseña la Iglesia
en este tiempo
de una manera especial.
¿Qué es esta goya?
¿Es la alegría?
No.
No es lo mismo.
La alegría es buena.
Para alegrarse es buena.
Pero la goya
es de más.
es una otra cosa.
Es una cosa
que no viene
de la emotiva
conjuntural
y de la emotiva
del momento.
El cristiano
es un hombre
y una mujer
de gozo.
Esto nos lo enseña
Jesús.
Nos lo enseña
la Iglesia,
especialmente
en este tiempo.
¿Qué cosa es
este gozo?
¿Es la alegría?
No.
No es lo mismo.
La alegría es buena.
Alegrarse es bueno.
pero el gozo
es algo más.
Es otra cosa.
Es una cosa
que no viene
por motivos
coyunturales,
por motivos
momentáneos.
Es una cosa
más profunda.
Es un don.
La alegría,
si queremos vivirla
en todo momento,
al final se transforma
en ligereza,
superficialidad,
y también nos conduce
a aquel estado
de falta
de sabiduría cristiana,
nos hace un poco
tontos, ingenuos,
¿no?
Todo es alegría.
No.
El gozo
es otra cosa.
El gozo
es un don
del Señor.
Nos llena
desde dentro.
Es como
una unción
del Espíritu.
Y este gozo
se encuentra
en la seguridad
de que Jesús
está con nosotros.
I després
d'haver escoltat
el resum
de la intervenció
del Papa Francesc,
escoltem ara
la paraula
del nostre pare
i pastor,
Monsenyor Jaume Pujol,
arquebisbo
metropolità
de Tarragona
i Primat,
que avui
ens parla
sobre un tema
que aquests dies
està prou
d'actualitat,
el de les llengües.
Els quatre vents.
Un comentari
de Monsenyor
Jaume Pujol Balcells,
arquebisbe
metropolità
de Tarragona
i Primat.
Déu vos guard.
Pentecosta,
com Pasqua,
era una festa
jove
abans que també
fos cristiana.
Els nostres pares
en la fe,
el poble hebreu,
la celebrava
set setmanes
després de la festa
dels àssims
que coincidia
amb la Pasqua
i tenia
per objecte
donar gràcies
a Déu
per l'acabament
de la collita
de cereals.
Poc abans
del naixement
de Jesús,
la solemnitat,
a part de ser
un dia d'acció
de gràcies,
s'havia convertit
en renovació
de l'aliança
del Sinaí
amb el lliurament
del do de la llei
que va fer Déu
a Moixés
a la muntanya santa.
Segons el relat
de l'èxode,
el lliurament
dels deu manaments
va estar precedit
per un foc,
un troi,
un vent impetuós.
Aquest relat
sembla tenir
correspondència
amb el de la
Pentecosta
cristiana.
També,
en aquest cas,
damunt dels apòstols
reunits a Jerusalem,
va bufar el vent
i va baixar
unes flamarades
de foc.
Aquesta vegada,
la llei
de l'antiga aliança
es va completar
amb signes externs
semblants
amb la nova aliança
amb l'Espírit Sant.
Naixia l'Església
d'acord
amb la promesa
de Jesucrist.
El poble escollit
ja no era només
Israel,
sinó tots els pobles
com ho va escriure
Sant Pau
els cristians
de Corim.
Tots nosaltres,
jueus i grecs,
esclaus i lliures,
hem estat batejats
en un sol esperit
per a formar
un sol cos
i tots hem rebut
com a beguda
un sol esperit.
El missatge
era clar.
L'Espírit Sant
fa caure
totes les possibles
barreres
de races
i nació.
Tots
som germans
en Jesucrist.
Benet XVI
repara
en una altra
aportació
del text
dels fets
dels apòstols,
en aquell
que ens diu
que hi havia
aquells dies
a Jerusalem
gent de molt diverses
procedències
i que tots
comprenien
les paraules
dels apòstols.
És un símbol
de la unitat
que ens porta
per contrast
a pensar
en la confusió
de llengües
que va seguir
a la construcció
de la torre
de Babel.
La lliçó
és que la superbia,
quan l'home
intenta prescindir
de Déu
i es deifica
ell mateix,
porta a la desunió,
mentre que les persones
que es deixen portar
per l'alè de l'Esperit
són agents
d'unitat
i sempre
en la pau
al seu voltant.
Avui,
en aquesta festa
de la Pentecosta,
podem donar
gràcies a Déu
com va ser
com va ser la intenció
primera dels jueus
en establir-la
i també celebrar
la presència
de l'Espírit Sant
entre nosaltres,
que assistirà
sempre
la seva Església.
Fa poc
hem tingut
una prova més,
si es pot parlar així,
d'aquesta assistència.
durant el temps
de seu bacan,
molts periodistes
i vaticanistes
van pronosticar
qui seria
el nou papa.
Remenaven
moltes possibilitats,
però ningú
no va encertar
que l'elicit
seria el cardenal
argentí Bergoglio.
la presència
de l'Espírit
es va fer
gairebé patent
en el conclave.
Però no pensem
que només actua
en moments especials
de la vida
de l'Església.
L'Espírit Sant
ens assisteix
a cada un
de nosaltres
quan l'invoquem
i ens conduï
generalment
no com ben impetuós,
sinó com brisa suau
que ens omple de pau
i ens ensenyi
com estrella
la unitat
amb tots els nostres germans.
Adéu-siau.
Aquest diumenge
s'escau
la Pasqua de Pentecoste.
Quina millor manera
de celebrar-la
i de cloure
el nostre programa
d'avui
que escoltant
la salutació
que el Papa Francesc
fa a tots els oïdors
dels programes
de ràdio catòlics.
Queridos hermanos,
hijos queridos,
sobre todo los enfermos,
internos de cárceles,
ancianos,
personas abandonadas,
pobres,
maltratados
y explotados.
En tantas periféries
existenciales
se escuchan
la voz del obispo de Roma
a través de
Ràdio Vaticana,
la Ràdio del Papa.
A todos ellos
deseo de corazón
acercarme
y acariciar
con el amor
y la esperanza
que nos regala
Jesús resucitado.
Les campanes
del nostre campanar
estan donant
les seves
darreres batallades
d'avui.
Amics
i amigues oïdors,
gràcies
per la seva atenció
i que Déu
els doni
una juillosa
Pasqua
de Pentecoste.
Així doncs,
fins la setmana
vinent,
si del vol,
a la mateixa hora
i al mateix
punt del diàl.
Feliç setmana
a tuta.
Feliç setmana
del dià.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!