Doncs seguim com hem fet aquests dies amb les tertúlies tecleres,
parlant amb els que seran el proper dilluns, dia 14,
teclers d'un or de Santa Tecla d'enguany, d'aquest de 2015.
Ara en tenim dos que també ho seran aquest proper dilluns.
Parlem de dues persones que formen part del Consell Municipal
des de fa 25 anys i que són els trompeters d'aquest Consell Municipal,
el Josep Maria Gual i el Xavier Torné.
Avui tenim el segon, el Xavier amb nosaltres.
Xavier, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Els ullens, segurament hi ha un toc, n'hi ha uns quants.
al llarg de les festes, però n'hi ha un que el deuen tenir gravat
i que, a més a més, any rere any es rep molts aplaudiments
i des de fa ja 25. I què és aquest?
Preparat ja pel segon toc, el Josep Maria Gual i el Xavier Torné.
i el Xavier Torné.
i el Xavier Torné.
i el Xavier Torné.
i el Xavier Torné.
i el Xavier Torné.
i el Xavier Torné.
i el Xavier Torné.
i el Xavier Torné.
i el Xavier Torné.
I el Xavier Torné.
i el Xavier Torné.
Gràcies.
El Josep Maria Gual i el Javi Tornet ens explicaven,
són ells els trompeters des de fa anys municipals
encarregats d'aquest toc de pregó.
Te'n recordaràs que ens havien comentat en més d'una ocasió
aquella anècdota que un any es van passar de toc
i en van interpretar més dels que correspon
en aquest dia tan sinalat com és el 21 de setembre.
Doncs sí, sí, ens ho explicaven.
Per cert, només va passar aquell any, que no ha passat cap any més,
però sí, sí, estan molt concentrats aquí dalt.
A més a més, els veiem somrients també.
estan doncs ben concentrats per no passar-se de toc.
Escoltaven, Xavier, la retransmissió l'any passat
que feia molt acompanyat, que el tenim per aquí fora.
Home, és un moment especial, eh?
És un moment, doncs, entranyable,
perquè la ciutat està esperant, doncs,
el cop de pistola, el tret de sortida de les festes de Santa Tecla
i, vaja, és un moment en el qual, doncs,
que la gent hi presta molta atenció,
està molt concentrada en el que és l'acte
i, vaja, impressiona una mica.
Impressiona des del punt de vista nostre, impressiona una mica.
Quants tocs són?
Tres.
Tres, eh?
Sí, tres, tres, tres.
Bueno, en conseqüència de l'anècdota aquesta
que va passar fa anys enrere,
va haver-hi un error, falta de comunicació,
això va passar el dia 23 des de les escales de la catedral
i resulta que, per falta de coordinació amb la corporació,
perquè arribava tard la corporació municipal,
que va, clar, el seguissi, va pujar el seu horari correctament, no?
Llavors, clar, la corporació, per algun motiu,
va sortir tard de l'Ajuntament, del Palau Municipal,
i es va retreçar, clar, llavors, més o menys,
se'ns va arribar a dir-nos que els tres tocs se fessin igual,
però, ficticiament, perquè la corporació arribava tard
i no els podia fer,
i el que els faria, diguéssim, realment, amb la corporació
fora a la plaça de l'escola, davant de l'antic Ajuntament, no?
Clar.
Bueno, nosaltres vam fer els dos tocs anteriors i el tercer,
però, clar, la corporació, aquesta informació no els hi va arribar
i s'estaven esperant a la creu del carrer Cavallers amb el carrer La Nau,
esperant el primer toc, clar, nosaltres ja n'havíem fet un.
Clar, llavors, no va haver la falta de convició,
clar, va passar quan van arribar als quatre cantons,
coneguts com els quatre cantons,
la creu del carrer Abat amb el carrer Cuirateries,
van haver de fer una altra, clar, ja en portàvem quatre,
i llavors, quan es van parar davant de l'antic Ajuntament,
al Passos Colts, va ser el cinquè,
total, que van passar de fer-ne tres a fer-ne cinc.
Ha passat un cop amb mi i cinc anys, eh?
Sí, no, no, no ha passat més, no ha passat més,
va ser un error, bueno,
les màquines s'equivoquen les persones també
i va ser una falta de coordinació
que ja no ha passat més, vaja.
Escolta'm, amb el Josep Maria, que no el tenim aquí,
perquè també aprofitant per assegurar-lo,
des d'aquí, des d'aquests micròfons,
us heu portat molt bé, no, els dos?
Molt, molt. Fa molts anys que ens coneixem,
si fa 25 anys que fem de trompeters,
doncs potser en fa aproximadament 35 que ens coneixem.
Jo el tinc com un germà gran, vaja,
o sigui, ens coneixem d'abans de ser músics tots dos,
ballàvem en una colla de sardanes,
quan érem més jovenets,
ell és una mica més gran que jo,
i llavors, casualment, tots dos vam entrar
a la banda de Música Ciutat de Tarragona,
i hem tingut una amistat, vull dir,
molt íntegra des de llavors.
També ell, posteriorment, anys després,
va ser company de feina del meu pare,
i, bueno, encara més,
i, o sigui, el Josep Maria és de la família,
o jo soc de la seva i ell de la meva,
o sigui, el tinc com un germà gran,
i la relació és, bueno,
perfecta, vaja, no, o sigui,
entranyable i, vaja,
per mi és com un germà gran, vaja.
Des d'aquí li enviem, eh, també salutacions,
avui no hem pogut estar nosaltres,
però també li volem enviar
aquesta forta abraçada al Josep Maria Gual.
Quants dies triomfeu durant les festes, vosaltres?
Quants dies sortiu a anar sent amb les trompetes?
Bé, doncs això,
des de fa ja,
no sé si a la vora dels 30 anys,
aproximadament, o 28,
30 anys, o 29,
es fa el dia 21,
que és quan hi ha el toc de pregó
i la felicitació de les festes
des del balcó de l'Ajuntament
pel pregoner i l'alcalde,
i llavors el dia 23
des de les escales de la catedral.
Antigament, quan jo era jovenet,
jovenet no, jovenet no,
petit, més aviat,
jo recordo que el meu avi
m'aportava a la plaça La Font
i es feia a les 12 al migdia.
I sempre em deia,
mira nen, quan vegis que s'obren
les dos fulles del balcó de l'Ajuntament
i vegis una miqueta els barrets vermells,
vol dir que sortien els trompeters.
Jo això devia tindre 5 o 6 anys.
Qui m'havia de dir que jo després...
Acabaria sent aquí barret, no?
Sí, tocant la trompeta
i fent de trompeter i tot això, no?
Però es feia el 22,
es feia el dia abans al migdia.
I era un acte, doncs, bueno,
que no hi anava molta gent
perquè era dia elaborable
i es treballava
i això ho recordo jo de ben petit, eh?
Que el meu avi m'apujava el braç, o sigui.
Jo devia anar, doncs,
devia tindre 5 anys, 5 o 6 anys, aproximadament.
Sí.
I hem passat molts anys des de llavors, clar.
El dia del pregó suposo que és el dia més emotiu
perquè hi ha el públic que vaix a la plaça, no?
Sí, sí.
Aquest aplaudiment que escoltàvem abans, no?
De l'any passat.
Sí, sí, vaja.
Això també...
Amics, companys, coneguts,
tothom me diu
se deu impressionar molt, no?
Sortir a dalt del balcó de l'Ajuntament
i veure la plaça plena de gent,
els gegants que estan ja plantats
per fer el sarcaví l'encavat de la masclatada
i dic, home, doncs, sí.
Sí, clar, surts allà
i, bueno, vas a sortir en balcó a tocar, no?
Sí, però quan surts i veus
tota aquella jantada que hi ha allà
que hi ha un cert, doncs,
la gent, no és que aixequi la veu,
però parla i quan tothom parla,
a veure, hi ha tanta massa
de gent que hi ha allà,
doncs, clar,
se sent una mena de bull, no?
De bull de quan parla.
Clar, llavors, dius,
aquell moment que quan aixequem la trompeta
per disposar-nos a tocar, no?
Veus que hi ha un silenci
que tothom deixa de parlar, no?
I, clar, llavors,
llavors és quan t'impressiones,
dius, tothom està per tu,
t'escolta,
ens escolta, vaja.
Clar, llavors té una certa impressió, no?
Parla de trompeta.
Sí, clar, clar.
A veure, tots som humans
i ens podem equivocar, no?
Però, vaja, també...
Però impressiona, no?
Perquè no és...
En aquell moment, doncs, esclar,
estàs allà i...
Ha d'anar bé, no?
Evidentment, ha d'anar bé, però...
Com us sincronisseu per començar l'hora?
Tu i el Josep Maria,
us toqueu per baix, feu algun senyal?
No, no, bueno, ja...
O ja és l'experiència d'aquests 25 anys?
Amb una mirada ja n'hi ha prou.
Si us mireu abans, eh?
Sí, amb una mirada ja n'hi ha prou.
Primer en comença un
i llavors l'altre espera
que es resolgui el toc
entrant posteriorment.
Però, vaja, amb una mirada en tenim prou.
La trompeta és vostra, no?
Sí, sí, sí.
Nosaltres som músics,
a part de fer, doncs,
de trompeters municipals,
doncs també som músics
a la nostra vida privada.
El company Josep Maria
és membre de la Cobla Cossetània,
de Sardanes,
i jo també, doncs,
soc membre de l'Orquestra Melodia del Vendrell,
una orquestra de ball.
Una orquestra centenària, no?
Com ne'apordeu, ja, la melodia?
Quasi, quasi.
Estem a punt d'arribar, no?
L'any que ve, encara no,
farem el 85è aniversari.
Ambigò.
El 2011,
la Generalitat
ens va guardonar
amb la Creu de Sant Jordi,
com a orquestra de ball
més antiga,
encara m'actiu,
a la província de Tarragona,
i pels 80 anys
de trajectòria ininterrompuda.
Llavors, clar,
això va ser el 2011,
ara, l'any que ve,
si Déu vol,
estarem al 16,
doncs ja dels 80
haurem passat un quinquen,
ja estarem als 85è.
que ho esperem celebrar-ho
i, vaja,
almenys celebrar-ho
amb feina,
perquè també aquest sector,
doncs el sector de l'espectacle
i tal,
donat a les retallades econòmiques
que hi ha
i també
la crisi econòmica
que s'està vivint
i s'està travessant,
doncs, clar,
les festes s'han de fer igual,
la festa major,
tant sigui d'una ciutat
com d'un poble
com d'un barri,
s'ha de fer igual,
però no amb els mateixos mitjans
i això comporta,
doncs clar,
que en comptes d'anar a una orquestra
hi va un grup,
un conjunt,
en comptes d'anar a un conjunt
hi va anar a discoteca mòbil
o en comptes de fer un acte musical
se fa qualsevol acte
que potser sigui
més acceptable
per a la butxaca
o pel pressupost
que hi pugui haver
per a les festes
i, clar,
llavors la feina
cada vegada
se'ns està simplificant més,
però, bueno,
de moment existim
i som
que és el que és important
jo recordo, eh,
fa 10-20 anys
que era habitual
veure pobles petits,
petits, eh,
que portaven
per la festa major,
escolta'm,
el programa podia variar
tot d'un any per l'altre,
però l'orquestra,
el ball hi havia de ser, no?
I a més,
anaven als del poble
al voltant,
també a trets
per aquella orquestra, no?
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, clar,
nosaltres
el que és
a nivell d'actuacions
abarquem
tot el que és
Tarragona província,
Barcelona província,
Lleida
i la Franja de Tarol
i la Franja de Saragossa
i la Bosca,
també, eh,
és el nostre camp de treball, no?
Per exemple,
aquest cap de setmana vinent
estem
la nit del dissabte
al costat del de Calatayut,
que és més enllà de Saragossa
amb un poblet
que es diu
Villarroia de la Sierra,
concretament.
Heu d'adaptar el repertori
per cada lloc, no?
Bé, clar,
si no el Calatayut
haurà de cantar la Dolores, no?
Evidentment,
això no els hi pots ni preguntar
perquè,
Déu,
sempre s'hi he sentit a dir
que si vas allà
no se us ocorreixi
preguntar per la Dolores, eh?
És la dita que sempre s'ha dit, no?
Però, vaja, clar,
efectes de repertori,
doncs sí, clar,
tot el repertori
que es pugui portar
de cançó en català,
doncs,
no la pots interpretar
perquè, clar,
estàs fora de territori,
llavors, clar,
evidentment t'has d'assenyir
altre tipus de cançó
de repertori que ja tinguis,
que potser
quan estàs per terres de Catalunya
les pots fer o no,
és igual,
però allí segur
que en les que sigui
repertori en català
segur que no les pots fer,
per qüestió de territori,
clar,
però, bueno,
anem ben preparats
de repertori,
no hi ha cap problema
si és qüestió
de tocar,
nosaltres som una orquestra
de,
diguem,
tot terreny,
portem repertori clàssic
com xatxes,
pasdobles,
cúmbies,
merengues,
balsos,
swings,
bachates,
bueno,
tot el que sigui música
de ball en general
i després també portem
la part de música
per a la gent jove,
no?,
des de cançons actuals
de pop i de rock
actuals,
tant sigui,
doncs,
en anglès
o estàndards
de tota la vida,
versions de pop
i en general,
vaja.
l'orquestra de melodia,
tornem a la trompeta,
tornem a la trompeta
i al barret
i el que és de sota,
el tratge
de trompeters
del consell municipal,
és un tratge
molt antic,
no?
Bastant,
bastant,
aquest tratge
està inspirat
amb els antics
consellers municipals
de,
crec que del segle XVII
o XVIII
aproximadament,
que eren tal com
anaven vestits
els consellers
els dies de gala
quan sortien
a qualsevol acte
al carrer
com podia ser
la festa major
de Santa Tecla
o així,
llavors es va inspirar
aquesta uniformitat
dels trompeters
amb aquesta figura
dels consellers municipals
que anaven,
no sé si
més o menys
anaven tots iguals
o anaven tots
més o menys
amb aquest tipus
de roba
que els identificava
com una persona
de certa autoritat
a la ciutat.
És bellut el que es veu,
no?
No,
no,
és com una roba
de ras
però d'un ras
d'aquell antic
que es feien abans
els cobrellits
o els domasos
que es penjaven
als balcons
quan hi havia
alguns actes religiosos
o actes populars
o altes culturals
al carrer,
professons,
cercaviles,
el que sigui.
Per tant,
fa calor,
eh,
allà dins?
Una mica,
una mica.
El barret és molt gran,
però vaja,
no,
queda bonic,
queda curiós,
queda curiós.
El Xavier Torney
i el Josep Maria Gual
doncs en guanyen
aquests 25 anys
com a trompeters
del Consell Municipal
però ja havíeu actuat abans,
eh,
tot i que no sé si junts,
junts potser no,
però ja havíeu actuat abans,
no?
Exacte,
nosaltres concretament
fa,
faran guany,
26 anys
que estem fent
de trompeters
però
el primer any
que
vàrem
començar,
que vàrem entrar
resulta que va ser
per
traspàs
d'un dels dos
trompeters
que llavors
ens hi havia,
no?
llavors aquests dos trompeters
hi havia una certa relació,
bueno,
hi havíem un acord
doncs que nosaltres
agafaríem el seu relleu
i clar,
llavors,
el primer any
que vàrem
començar
érem tres trompeters,
nosaltres havíem de
substituir amb un
i
clar,
érem tres,
n'encadava un
i dos que
entraven,
clar,
llavors
es va arribar
un acord
doncs en aquell any
doncs de
de
compartir-ho,
no?
El trompeter
que ja ho era
des de
ja hi era,
va fer
el pregó
del dia 21
i el toc
de pregó
del dia 23
a les escales
de la catedral
i nosaltres,
en Josep Maria
UAL i O
ens vam compartir
un dels dos,
els dos dies
un cadascú.
Concretament
en UAL
va fer
el 21
al balcó
de l'Ajuntament
a la plaça La Font
i jo vaig fer
a les escales
de la catedral
el 23.
I l'any següent
doncs
per qüestions
vàries
el trompeter
llavors
que hi havia
diguésem
ja veterano
va deixar el càrrec
i varen quedar
nosaltres
i des de
l'any següent
doncs
fins a aquests
25 anys
seguits
que m'ho han fet
i en un any
farà 25
que tots dos
ho fem
tots dos junts
colza, colza
vaja
Maria UAL i Xavier
Torne
teniu algun ritual
a prèvi o no?
aneu a esmorzar
algun lloc o...
no, no, no
simplement quedem
una estona
abans
per canviar-nos
de roba
afinem una miqueta
la trompeta
fem quatre notes
per escalfar l'instrument
i escalfar una mica
el llàvit
i ja està
res més
respecte a la roba
doncs
bueno
ens posem una samarreta
a sota
per no suar
perquè vulguis que no
doncs clar
la gramalla aquella
clar
és poca estona
la que ho portem posat
però clar
vulguis que no
és a l'estiu
sues
un cert neguit
que puguis tenir
també et fa estar
una miqueta
el barret
doncs clar
que no respira
perquè no hi ha cap forat
en tot el barret
l'aire no passa
i rituals
doncs bueno
jo sé que tinc un ritual
una mica curiós
no és un ritual
és un fet
que per aquell dia
per aquests dos dies
diguem
per fer de trompeter
me poso les sabates
de quan el meu pare
es va casar
carai
o sigui
aquestes sabates
en guany
han fet 50 anys
que el meu pai
o la meva mare
es van casar
fa 50 anys
i llavors
aquestes sabates
només me les faig servir
per fer de trompeter
surten el dia 21
i el dia 23
de casa
doncs aquest any
em mirarem les sabates
són unes sabates
ben simples
no tenen res més
però
crec que
són adients
per fer la feina
aquesta
que fem
de trompeters
i bueno
i així és una recordança
als meus pares
que gràcies a Déu
encara els tinc
i són vius
i en guanyen celebrat
els 50 anys
però bueno
fa bonic
portar unes sabates
que tenen exactament
50 anys
carai
jo no en tinc cap
de 50 anys
ni de 25 tampoc
és una simple
curiositat
no no
per això
mira aquest any
t'ho preguntaran
quan et vegin pel carrer
et diran
a veure les sabates
bé
clar
molta gent
a vegades
amb els amics
més coneguts
allò
que alguns a vegades
estan a la rotonda
quines sabates
són del meu pare
quan es va casar
però bueno
és una curiositat
vaja
sereu tecles d'honor
no
que tingui 5 anys
suposo que també
amb il·lusió
és allò que ho feu
ja cada any
ho feu amb il·lusió
ho feu amb ganes
però a més
que t'ho reconeguin
també està bé
el més bonic
doncs que
a veure
a tothom
li pot agradar
o li pot semblar bé
que se n'enrecordin d'ell
no
llavors
doncs bueno
una cosa com aquesta
doncs que
que se't reconegui
doncs bueno
és bonic
clar que sí
i tant
gràcies
evidentment
a la ciutat
gràcies a la gent
gràcies a tothom
perquè
la gent també
vulguis que no
sempre és un toc
recordo
recordo com a fet
molt curiós
que
que
que
a les escales
de la catedral
sempre hi ha gent
que
molts anys
és la mateixa
a part de certs
coneguts
o familiars
o algun familiar
però
gent que veig de la ciutat
que cada any
allà un quart de 10
ja és allà
i dius
ostres
aquest senyor
o aquella senyora
o aquella família
o
jo aquests fa anys
que els veig aquí
no
allò que ens hi fixem
no
a vegades
alguns
són
coneguts meus
o amics meus
o d'altres
no
que simplement
hola
torner
no
ja
hi ha un altre any més
eh
sí
perquè
jo dic
ostres
aquests cada any hi són
no
és
és curiós
no
perquè
a vegades
doncs
aquell any
precisament
aquella persona
és allà
perquè s'ha trobat
a veure l'acte
aquell o no
però
veus que no
que han passat anys
que
inclús
va haver un any
que
un
xicot d'aquí a la ciutat
en Ramon Civit
un florista molt conegut
a la ciutat
un any que plovia
clar
es havia de fer
com se podia
perquè la pluja
no era molt
excessiva
i el seguir
si pujava
clar
no es podia aturar
no
bueno
no es pot
bueno
allò
si baixarem
ja veurem si baixaran
el seguir
si com baixarà
però al moment
que arribi a la catedral
per poder fer
l'ofici
fer la missa
i tal
bueno
llavors
clar
nosaltres
estaven plantats allí
clar
les escales
estaven una mica
més buides
alguns
en paraigua
els que no en tenien
no hi eren
perquè es mullaven
i resulta que
en Ramon Civit
era un dels
bastant habituals
que venia sovint
ara potser fa un temps
que no l'he anat veient
però bueno
però sí
sí
bastant
se deixa caure
doncs
anava amb el paraigua
i es va posar
entremig dels dos trompeters
amb un paraigua gran
d'aquests més aviat grans
que portava
cobrint-nos
i llavors
va haver algú
que va fer la foto
i la va presentar
la fototecla
i em sembla
que la van premiar
o
li van donar un excès
o la van reconèixer
perquè era curiós
no?
els dos trompeters tocant
i al darrere un
una miqueta
amb el paraigua
aguantar-los
perquè no es mullessin
és un detall
curiós
la foto la tenim aquí
aquesta foto la tenim
la tenim aquí a la redacció
la tenim guardada
a l'arxiu
home doncs gràcies
després si vols la mirarem
sí sí
perquè jo
també surt
un micròfon
de Tarragona Ràdio
allà
escoltant el son directe
i la tenim per aquí guardada
me'n recordo
aquesta fotografia
d'aquesta imatge
que sí sí
parlo de fa temps
no sé quants anys
perquè al llarg
de 25 anys
ho he vist de tot
no?
sí
ho he vist de tot
sí
després també
una cosa
que també
bueno
se pot explicar
perquè al fi
al cap
és una realitat
no?
de fa uns anys
cap aquí
doncs
sigui pel que sigui
pel motiu que sigui
les autoritats
a vegades
en comptes de ser aplaudides
són
doncs
són
xiulades
no?
estem en un estat
que tothom pot
expressar el que més cregui
oportú
i bueno
mentre es faci dintre
d'una certa
ordre
doncs bueno
entenc que sí
no?
clar
però
mai ens hem
ens hem trobat
que quan nosaltres
hem començat a tocar
els xiuletes
ens hagin tapat
o sigui
s'han xiulat
les autoritats
o no
no té per què
però bueno
tothom es pot expressar
en això no hi entrarem
però
en pic
han començat a sonar
les dues trompetes
silenci
silenci
i llavors vull dir
és un fet de dir
ostres
perquè en un altre moment
potser la gent
no tindria ni tan sols
de dir
va
escolta
se xiula
es xiula
o es balla
o es balla
no
en pic
això sempre s'ha respectat
normalment
això sempre ha estat
al pla de la catedral
no?
a les escales
al matí de Santa Tegla
però
és un fet puntual
no?
de dir
hi ha hagut anys que no
hi ha hagut cap xiulada
no sé
però
si és que n'hi ha hagut
que al llarg de 25 anys
algunes ens n'hem trobat
doncs ha sigut curiós
que quan han sentit
el toc de les trompetes
els xiulets s'han acabat
han fet una mica
ja respecte i estima
per aquest toc
sí
sí
simbolitza
la festa
el sentiment
de molts terrenors
sí
sí
nosaltres vam començar
l'any 90
l'any 90
fins al 2015
o sigui
fa 25 anys
26 Santa Tegla
per ser exacte
de Santa Tegla
quin acte
per no ser
per un tot
que han vingut per aquí
a teclés d'honor
en quin acte quedes tu?
o aneu a tots
perquè hi ha qui agafa el programa
i van entombant
per la porta alta
i pràcticament és un acte
cada mitja hora
a veure
la ciutat
en aquest dia
és una olla que vull
i hi ha actes per tot arreu
esportius
culturals
musicals
de tot tipus
llavors
clar
és molt difícil
anar-hi a tots
o has de inclús
l'acunt que et pugui coincidir
o
depèn
depèn
llavors
clar
després també
aquests últims anys
per la meva condició musical
i tal
també he estat molt vinculat
amb
el seguici
com a músic
de la banda
de l'àliga
en aquest cas
la tradivan
i anys enrere
amb la xeranga
banda
l'alegria
d'en Posta
i llavors
clar
ja m'ho ha ocupat
un cert temps
tot el que ha pogut ser
el seguissi
no?
clar
Cercavila
la Santa Tecla Petita
la Baixadeta
ara
el Cercavila
del 22 a la tarda
etcètera
llavors clar
durant aquests dies
m'ha d'acenir
una miqueta
hi ha hagut anys
que no
hi ha hagut anys
que he tingut més llibertat
ara fa uns anys
que torno a estar
amb l'altre divan
i anys enrere
he estat
amb l'alegria
d'en Posta
però
però clar
llavors
ara
les rebelles
els valls
també
clar
no puc
anaven a dormir
la nit de Santa Tecla
a les 6 del dematí
perquè m'haig d'aixecar
a les 8
aixecar a les 8
menjar alguna coseta
tonta
i anar a buscar la roba
a l'Ajuntament
i pujar-nos a vestir
ens vestim
el dia de Santa Tecla
a la Sagristia Major
de la Catedral
i llavors
ja sortim directe
des de la Catedral
a les escales
per fer el toc
d'anar d'ofici
no?
Llavors
clar
de més jove
sí que ho he viscut
però clar
la condició també
de tindre fills
quan érem petits
anaven a dormir aviat
jo que m'havia de aixecar
això cambia molt
clar
no podia sortir
perquè els nens eren petits
i jo també m'havia de aixecar aviat
per anar a fer de trompeter
clar
si fa 25 anys
en guany
26 anys
que faig aquesta actitat
clar
són gairebé 26 anys
que poques nits
l'any passat sí
vaig sortir fins a les dues
quarts de tres
perquè el meu fill
també està dins el món de la música
amb el seu grup de rock
i van guanyar el festival
els Íboris
els Íboris
sí
van guanyar el festival d'E.O.
que es realitza a la capsa de música
la Tabacalera
i llavors
clar
evidentment
el vaig anar a veure
i jo li vaig preguntar
en quina hora toqueu
dels que toqueu
diu
em sembla que toquem dos primers
dic mira
li pensava
no se m'ha farà tard
van tocar els últims
van tocar els darrers
bueno total
que se'm poc
se'm va allargar molt
però ja me'n vaig anar a dormir
que eren dos quarts de tres
o les tres
però bueno
amb l'alegria
doncs que havien guanyat
el festival
per un pare músic
que el fill sigui músic
i que li vagi bé
doncs suposo que és un orgull
sí home
és un orgull
home i tant
i tant
a veure
sempre
diu que
allà em sembres
algú reculls
no?
bueno
jo ho he fet
des del punt de vista meu
la meva activitat musical
no és la primera
no?
sóc músic doncs
més aviat
de segona activitat
no com a primera
que tinc altra feina
però
el meu fill
doncs sí que vol continuar
amb la música
i es vol dedicar
professionalment a la música
llavors amb els millors desitjos
evidentment
ni per un pare
això encara més
després també
indirectament
no és jo
que nosaltres
com a
a la família
l'hàgim apretat
o l'hàgim
espitjat
ha sorgit
ha sorgit
sí
més surt de dins això
sí
i clar
un nen
petit
per exemple
jo crec que això
ens ha passat
si no a tots
gairebé a tots
de
què és el que et fa gràcia
quan ets petit
tocar el timbau
tocar el timbau
bueno
com que jo
doncs també
vaig estar
temps enrere
de director
amb una banda
vinculada
a la setmana santa
llavors
clar
doncs
ja te n'ensenyaria
a tocar el timbau
el fill meu
no?
allò
a casa
en plan
i sí
i coi
veia que sí
que feia bé
sí
sí
amb els consells
que els donaves
i tal
com havia d'agafar les baquetes
i els tocs
que jo li ensenyava
i tal
se'n sortia
i llavors clar
sentit rítmic
no tenia
mai se sap
doncs bueno
llavors
quan va fer
3 o 4 anys
li vam regalar una bateria
i llavors
si no s'han donat compte
i els anys han passat
i
i estem on estem
que molt sí
bonit
que bé
torna
gràcies per acompanyar
a vosaltres
per recordar-nos
de nosaltres
d'en Josep Maria Gual
i de mi
gràcies
i dilluns
dilluns 14
tindré ja unes quantes mirades
però
allà estarem
el dia
doncs que sentirem aquest so
aquest que ara podreu escoltar
i que
en fi
que ens acompanyar també
doncs aquests dies de
de festa
aquí a
a la ciutat
Javier gràcies
i record-se
el Josep Maria Gual
moltes gràcies a vosaltres
S'han tret el barret
aquest sí que ha agradat
al públic
congregat a la plaça de la Font
han sostingut més
l'han fet més llarg
arrencant com dèiem
els aplaudiments
de bona part del públic
de la plaça de la Font
ara sí
surten la bandera
de la ciutat
el pregoner
Francesc Javier Grau
i l'alcalde de Tarragona
Josep Tres Ballesteros
hi fan una ja
la bandera de la ciutat