Comencem amb la Tertúlia Política, avui dimarts, Tertúlia d'Actualitat Política,
que compartim amb Arga Santís, portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verge,
que es reunia d'Alternativa, Arga, bon dia.
Hola, bon dia.
El Jou Acer, nom del grup municipal de Partit Popular, Jou, bon dia.
Molt bon dia.
El nom de Cristal Robert Vendrell, nom de Convergència i Unió, Robert, bon dia.
Molt bon dia.
I en Xavier Terrés, en nom de l'equip de govern del PSC, Xavier, què tal, bon dia.
Bon dia.
Avui, l'endemà de la visita del monarca, visita oficial del monarca, primera visita oficial que feia a la ciutat,
doncs des que va ser proclamat, després de l'advocació del seu pare,
i que ha avalat la candidatura de Tarragona 2017, a més a més proclamant-se com a president del comitè d'honor
d'aquesta candidatura, en la qual també hi ha altres representants.
La candidatura, no.
Perdó, d'aquesta designació de jocs.
Sí, tenim la... no, tenim encara el xip de... ja no és candidatura, efectivament.
Jo ho he de fer el bon dia, eh, també.
Molt bon dia.
Bueno, efectivament, fa bé de corregir-me perquè no és candidatura, encara que a vegades se'n surtin...
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Jo no hi vaig anar, eh, jo no hi vaig anar.
O d'or rerefons, vagi en qualsevol cas d'aquest recolzament.
Jo no hi vaig anar, però suposo que, bueno, a banda de les altres lectures que se'n puguin fer i que si vols després les fem,
el fet és que últimament hi havia, s'havien suscitat moltes incerteses sobre el tema dels jocs del Mediterrani,
en part també suscitades per les opinions o per les declaracions del cap de llista de Convergència a les properes municipals, no?
Llavors, des d'aquest punt de vista suposo que el fet que el cap de l'Estat, el màxim representant de l'Estat,
doncs accepti la presidència i vingui aquí a donar suport als jocs,
suposo que per aquestes incerteses m'imagino que dona una mica de seguretat,
tot i que, bueno, també és veritat que està molt bé que vingui al cap de l'Estat i doni suport i es corresponsabilitzi i tal,
però el que falta més que suport són compromisos pressupostaris, això és evident,
i sobretot està molt segur que els terminis d'execució de les coses que hi ha pendents es compliran,
perquè és que, la veritat és que em sap greu anar-ho repetint sempre,
però és que anem molt justets de termini, anem superjustos, molt apurats.
En aquest comitè d'honor també hi ha el president del govern espanyol, Mariano Rajoy,
el president de la Generalitat, Artur Mas, el ministro d'Educació, Cultura i Esports,
José Ignacio Bert, la consellera de Presidència, Francesc Homs, l'alcalde,
Josep Fells Ballesteros, el president de la Diputació de Poblet, etcètera,
és a dir que el comitè d'honor és bastant ampli.
Tot home, eh? T'hi has fixat?
Doncs sí, sí, sí.
Jou.
Bé, bueno, ahir va estar el cap de l'Estat i va estar el ministre Alfonso Alonso.
El fet que vingués el ministre no ha sigut per cap,
que no sé què va circular per algun mitjà endocomunicació,
que venia aquest i no venia l'altre, no, va vindre el ministre Alonso
perquè també va voler vindre ell, no ens oblidem,
que el ministre ha sigut portaveu del govern,
ha sigut alcalde i és una persona que sap com funcionen molt bé
aquestes administracions i va donar tot el suport als Jocs
i ara es materialitzarà quan toqui en el suport segon que falta.
El primer ja es va adonar que va ser avançar un any
les bonificacions fiscals que amb cap event esportiu s'havia fet
i amb els Jocs al Mediterrani es va fer.
També va vindre la directora general d'Esports, Anna Muñoz,
que vam estar parlant amb ella,
i tot anirà com ha d'anar i els Jocs que evidentment estan ja
en alta velocitat, nunca mejor dicho,
i va tot perfecte.
Vull dir, i el suport que vingués el cap de l'Estat,
que en aquest cas és un rei, no?,
Espanya és un rei,
que vingués el cap de l'Estat a donar suport a malaconteixement
i implicar-se, i ens va dir amb l'audiència privada
que vam fer amb els regidors, que els ja vigera,
que anirà venint molt sovint perquè volen a veure com va evolucionar en tot,
jo crec que és molt positiu per a la ciutat.
Tornarà a vindre, per tant, eh?
Robert.
Jo no hi era, tampoc,
i no hi era per...
No perquè no pugui, sinó per militància,
no hi vaig voler anar,
perquè quedi clar.
I, a més a més, em costa bastant
de creure en aquest tipus de visita, sincerament.
Està molt bé rebre tot tipus de suports,
el que falta són els compromisos econòmics,
ja s'ha dit,
i les parafernàlies d'aquestes visites,
que al final, jo, perdoneu-me,
però no em sembla que acabin portant gran cosa,
perquè aquests comitès d'honor, doncs, està molt bé,
hi posem les petums,
però, si no hi són,
en algun moment algú es va inventar-ho de fer
els comitès d'honors,
hi posem les petums, hi posem els paganos principals,
hi ha representants de 3 o 4 o 5 grans empreses del país,
fantàstic,
però jo em penso que m'acosta de creure
i m'acosta d'entendre en aquest tipus d'actes
amb tan boato i arrendible i tesia,
un monarca, doncs, que no,
per mi no representa res i no...
Molt bé, ja ha vingut, ja està.
Xavier.
Bé, efectivament són uns actes,
són uns...
Jo sí que vaig ser,
com us ha dit el Jou,
i bé, fora de les pròpies idees, ideologies i conceptes que tinguis
sobre el que és l'institució de la corona,
així com també pròpiament a l'acte,
doncs, sembla ser que tot aquest compendi
de moviment olímpic i d'organització d'aquest tipus d'esdeveniment,
doncs, s'ha fet amb aquest tipus de cerimònia,
coneixent com són les estructures d'estat
i com també, doncs, sí que té transcendència,
depèn de com, doncs,
les persones que estiguin dirigint-lo.
Nosaltres és el que en aquests moments,
doncs, no només arran i a partir del minut 1
d'aquesta cerimònia,
doncs, hem començat a rebre, doncs,
l'audiència o els diners
per part de l'administració central
i les altres administracions,
sinó que ja portem un temps
i el que hem de fer és, doncs,
tots aquests fets, conjugar-los,
per com deia l'Arga, en aquest temps,
que sí que és veritat que no és molt folgat,
però el tenim que fer
i l'estem fent, vull repetir-ho,
l'estem fent, doncs,
tinguem els Jocs del Mediterrani.
Hi ha gent que tot aquest tipus de parafernàlia,
com deia el Robert, doncs,
efectivament li pot suposar un boato.
Jo crec, i he presenciat algunes cerimònies d'aquestes,
no va tindre aquest caire.
ja podria haver sigut
d'una mena de dimensió
molt més increïble.
Per cert, sabem què va passar
al Teatre Tarragona,
què va passar a la Tarragona plaça,
però no sabem què va passar
al Tincladu a Mollacosta.
Jo ho acero, què hi era?
Expliqui'm-s'ho, què va passar al Tincladu?
Jo hi era perquè de cada grup municipal
va anar el portaveu
i el membre del comitè organitzat.
De cada grup municipal
hi va voler anar,
a nosaltres no hi vam anar.
Què va passar al Tincladu?
Te vas perdre un dinar molt bo
i molt típic de Tarragona.
Perdona, a mi l'espineta d'emcargolins
m'ha quedat boníssima.
Bueno, quan em deixo...
Va menjar espineta d'emcargolins.
Sí, no, va ser un menú de coses típiques.
Era el circo, no?
Sí, circo fantàstic
amb l'escola d'hostaleria.
Ens van fer una foto
que surt al diari tots al final.
I era un menú de coses típiques
de Tarragona,
molt senzill
a nivell que no eren plats grans ni res
i tothom va quedar molt content.
Hi havia gent,
a banda del cap de l'estat,
hi havia gent molt important
a Tarragona ahir,
d'empreses, d'inversors
i crec que tothom va quedar molt content.
Va haver molt bon ambient.
Quan va acabar el dinar,
el cafè es va servir d'empeus
i tothom va estar departint amb tothom.
Tothom molt accessible,
tothom molt maco
i bueno, ja s'ha vist el més Tarragona
que han fet robados de fotos,
que todo el mundo se hizo fotos amb tothom
i molt maco.
Va ser un molt bon ambient
i que reforça molt el tema
de la capitalitat de Tarragona esportiva.
L'any 2007,
Tarragona en aquell moment
serà la capital esportiva mundial
i tot això ho reforça.
Hi havia gent molt important
del Comité Olímpic,
membres del Comité Olímpico Internacional
que estaven a la meva taula,
la Marisol Casado,
el José Perurena,
Universitat Mundial de Trialón,
gent molt important a Tarragona
del món de l'esport,
que veuen que la cosa va bé
i t'ho deien al dinar,
que la cosa va bé,
va en marxa.
Recordem que venim de la visita
de la mare d'Adi
durant dos dies,
de ixous i diners de l'any passat,
que hi va fer l'Onsis també.
Sí, la mare d'Adi també
i a la reunió que vam tindre amb ells,
doncs és el que deia,
que ja viu Sarp
perquè també ha estat vinculant al projecte,
que no només és el tema esportiu
el que ve aquí,
hi ha altres coses.
Ara què sentís?
Què vol dir alguna cosa?
Bé, és que totes aquestes històries
sempre han tingut aquesta fama,
els Borbons,
que són muy campechanos
i muy próximos
i després ja hem vist
com queden després les coses.
A veure, jo soc republicana,
no me n'anamau,
només soc monàrquica
una nit a l'any,
que és la del 5 de gener,
com molta gent.
I això és així i ja està.
Però a banda d'això,
a banda d'aquestes històries,
tampoc no cal que ens fem trampes al solitari.
Els comitès d'honor serveixen
pel que serveixen,
perquè no són executius
i a última hora,
és una cosa que és una representació,
però que tampoc no prenen decisions.
I en podríem trobar molts exemples,
però tampoc no vull ser cruel
i buscar exemples de comitès d'honor,
de comitès d'honor
que han acabat en absolutes fracassos,
perquè espero que no sigui el cas,
espero que no sigui el cas.
El problema és que també
ara estem parlant molt
de què hem de fer l'esprint,
de què hem de fer l'esprint
i jo, sense tenir ni idea d'esport,
jo crec que muntar una cosa d'aquest tipus
no és una qüestió d'esprint,
és una qüestió d'una carrera d'aquelles,
diguéssim, de resistència,
és més marató que esprint.
I malament rai si ens ho juguem a l'esprint,
perquè quan ho jugues tot a l'esprint
doncs acabes no sé de quina manera.
I realment és que, insisteixo,
tenim pendents a concretar compromisos pressupostaris
i sobretot se'ns tiren a sobre els terminis
i estem fent coses molt ràpid
que aquestes coses no es poden fer ràpid
perquè s'han de fer ben fetes.
Perquè el principal problema que tindrem amb aquests llocs
és exactament després veure qui paga la festa
i quin llegat te queda d'això,
que és el que queda aquí a Tarragona
per tots nosaltres,
vull dir, perquè no es tracta d'organitzar un esdeveniment
i dir, ui, que mono, què ha quedat,
sinó que et queda el dia de demà.
Demà a Martó diurà, també una mitja Martó
i serà popular, també ho va dir la Dàdia el divendres.
Algun comentari més?
No, no, que estem en el tema.
Vinga.
Estem rodant.
Hi ha una altra qüestió,
avui parlarà l'alcalde en roda de premsa,
ens han convocat els mitjans a dos quarts,
si no em falla la memòria, per la desimputació d'ell
i d'altres càrrecs pel tema de la Federació de Municipis de Catalunya
per aquests presentes sobresous.
Finalment, l'Audiència Barcelona ha arxivat el cas,
per tant, no hi ha...
Vaja, tothom ha quedat desimputat,
si en volem fer alguna valoració al respecte,
perquè d'això no en parla moltes vegades.
El que representa, doncs, una imputació
que va als mitjans de comunicació,
que reflecteix, que afecta unes persones,
que n'hi ha hagut, que han estat al punt de mirar
molts mesos i que després han quedat desimputades,
com ha passat en altres casos també aquí,
i, com veiem, algun nom, doncs de l'Ajuntament de Tarragona.
Valoracions. Arca, comencem per aquí, fem una ronda.
La veritat és que em sembla que també ho havia dit públicament,
que sabia que això acabaria així,
perquè quan de mirar realment quins eren els càrrecs
i com havia funcionat, ja es veia que això acabaria d'aquesta manera
i en tots els casos constatat això, no?,
que hi ha moltes persones que han estat durant uns mesos
molt fotudes, molt fotudes per aquest tema.
també és veritat que bé que ara tot sembla igual
i hi ha coses molt diferents, hi ha imputacions, hi ha imputacions,
hi ha càrrecs, hi ha càrrecs, i al final tot de cara en fora sembla igual
i en realitat hi ha coses que són molt diferents
i podem recuperar també el cas, per exemple,
de l'Antonio Rodríguez, pobre home,
que va dimitir per una imputació que després va quedant
absolutament en no res.
I com que tenim advocats, suposo que ens poden explicar millor
la diferència que hi ha entre ser imputat, ser acusat,
que vol dir una imputació i totes aquestes coses que moltes vegades
doncs són difícils d'escatir perquè també se'n fa moltes vegades
un ús bastant demagògic del tema, no?,
la qual cosa no treu que, evidentment, qualsevol representat públic
ha d'estar sempre en condicions de donar explicacions
de tot el que fa i ha de ser absolutament transparent, evidentment.
Per posar els oients amb antecedents, si no han escoltat la notícia,
doncs bé, l'audiència, per cert, no es pot recórrer,
es pot recórrer en suplicar, però és el mateix jutjat
que jo ha de veure, per tant, no crec que hi hagi un resultat diferent.
Que diu que la Federació Municipal és una entitat privada
i que, per tant, no es pot parlar de malversació de fons públics.
Jo penso que una cosa més és la demostració pel poble
del fracàs de la justícia d'aquest país
i de les misèries del nostre sistema judicial.
Per què dic això?
Doncs, home, perquè si els hi ha costat, de veritat els hi ha costat
tants mesos de procés d'investigació,
descobrir que la Federació era una entitat privada,
els hi ha costat tant que li ha de veritat
interrogar i prendre testimoni a tantíssima gent,
que li ha de veritat fer-los passar per la pena del Telenotícies,
que tothom els assenyalés, que la gent se n'enfotés,
que la gent posés en dubte la feina de l'entitat
i la feina dels alcaldes de cada municipi,
realment costava tant saber si era una entitat privada
o era una entitat pública la Federació de Municipis.
Vamos, hombre, no fotem.
És que al final unta la sensació
que en aquest país hi ha gent a la judicatura
que no tenen res més a fer que molestar
i que posar pals a les rodes.
Per què?
Perquè en el fons és una desimputació
que jo si estigués imputat en aquest procés,
us ho dic de veritat,
a mi aquesta desimputació no em deixaria satisfet.
perquè en el fons, i ara de veritat que no poso en dubte
el nostre alcalde ni els altres implicats,
però és una desimputació que no està dient
senyor Ballesteros, vostè no ha fet res malament,
és correcte, és veritat, vostè no va cobrar,
és veritat, vostè no va rebre cap rellotge.
No, no, no li estan dient res a tot això.
Estan dient que, hòstia, ara ens donem compte
que no ens correspon jutjar això.
no és correcte, perdoneu,
perquè hi ha una sèrie de gent que,
imputats, d'acord, però que se'ls ha acusat
a través dels mitjans i de la ciutadania
en molts moments, se'ls ha acusat
d'uns possibles delictes que no hem aclarit
si van passar o no van passar.
Per tant, en aquest sentit,
dir que és una desimputació en fals,
que si jo hagués estat imputat,
honestament no em satisfaria,
no em deixaria satisfet d'aquesta desimputació.
Jo penso que el sistema judicial d'aquest país
hauria de fer una reflexió molt en sèrio
i hauria de canviar o de treure-vos-es de sobre
alguns dics que fan que les coses
no puguin acabar de funcionar d'una manera correcta.
Jo.
Sí, coincidim amb tot el que han dit els companys.
Hi ha un problema, no?
Deia un polític al diari de Tarragona
avui que han passat la pena del telediari.
Clar, tots els polítics també tenim família,
tenim pares, tenim fills, tenim germans...
Clar, quan surt una cosa d'aquestes
i tu verdaderament saps,
com era el cas de l'alcalde de Tarragona,
que també s'ha de dir,
Javi, que l'oposició no ha obert la boca amb aquest tema,
ni ha fet política d'això,
perquè jo crec que no tocava,
i ell sabia verdaderament que no tenia res,
que era innocent i està imputat,
i sortir al telediari, sortir als diaris,
sigui del partit que sigui,
perquè això ens ha passat a tots els partits.
Quan saps verdaderament que no has fet res,
ostres, és molt complicat,
i no m'agradaria estar en la situació aquesta.
Jo crec que hauríem de fer una reflexió.
Avui, sí, aquí al diari surt...
Dic al diari com els mitjans de comunicació.
A la portada surt un trosset que han desimputat els polítics,
però normalment quan t'imputen ets portada sencera
i quan et desimputes a vegades ets una ratlleta
o ets de pàgina 25,
i no és una crítica constructiva contra els mitjans de comunicació.
Sembla que no són notícies quan t'imputin,
però quan et desimputin a vegades sembla que no siguin notícies.
I si t'imputin i et van a detenir a casa teva a manillat,
també surt a la portada.
A manillat, que ha passat en algun municipi.
Sí, ha passat.
Com hi ha hagut algun cas.
Jo el que vull dir és que,
primer, estic d'acord amb tot el dit
i efectivament el sistema judicial,
com hem parlat,
jo crec que en aquesta taula moltes vegades
siguen els imputats o les persones subjectes del procediment,
polítics, no polítics,
o càrrecs de l'administració pública o particulars,
realment té aquestes mancances.
La pena de telediari ha d'haver
que efectivament la justícia
té a tindre un defecte
que és el més gran de tots,
que és quan deixa, inclús,
deixar justícia,
que és aquesta lentitud.
Però també vull recordar com s'origina tot això.
Això s'origina a través d'una investigació
feta per un cos policial
i a la que s'afegeix després una plataforma ciutadana.
Un cos policial
que també, potser,
potser té que revisar la manera de fer les coses.
Sí, sí, perdona.
Llavors, això és tasca nostra,
entre dintre dels elements de quan ens trobem,
però a mi el que m'agradaria dir
és que la importància del dret penal
és molt, molt, molt transcendent.
El dret penal, precisament,
el que té això és tremendo,
realment,
si acabes imputat i després acusat,
doncs estàs davant d'una situació molt complexa,
però precisament el que va realment a veure
és la individualitat i el cas particular de cadascú.
i aquest és el missatge que m'agradaria dir,
en el fet que, efectivament,
qui ha comès, potser,
algun delicte
o en forma incidental
ha de ser perseguit,
ha d'estar dintre de tots els cànons del procediment,
però qui no està,
no ho ha d'estar.
I aquesta individualitat, avui en dia,
s'està perdent.
Per què?
Perquè la justícia,
i ho dic com a operador de justícia,
més que com a regidor,
s'està posant a tothom en el mateix sac.
Això és molt perillós.
Jo crec que aquest procediment
ha estat viciat precisament d'això,
per diferents qüestions
que han passat en la resta del nostre país,
de l'estat espanyol
i d'altres motius
que sí que realment han produït,
però jo el que demanaria,
a part de tot el que s'ha dit aquí,
és no solament la interpretació correcta
i sempre coneguda del principi d'innocència,
sinó, precisament,
aquesta circumstància concreta.
Precisament aquest auto,
i m'agradaria que el llegíssiu,
parla que, efectivament,
no tots aquests càrrecs públics
van rebre dietes.
Un argument que molts advocats
i molts edils i molts càrrecs,
a part de l'altre,
que el que deia és que no era
constitutiu de delicte,
havien dit des del principi.
I que, precisament,
dintre d'una investigació
per part d'un cos policial,
també s'havia imputat,
també s'havia descrit
d'una manera molt vaga,
d'una manera molt poc clara.
Atenció.
No dic que qui s'ho mereixi
no sigui així,
però anem molt en compte.
Hi ha tota una sèrie
de mecanismes,
que això fa que ara han pogut
així i així.
Hi ha hagut una tasca
per part dels advocats
molt important.
El Robert també,
per altres circumstàncies,
diguéssim,
en l'àmbit civil,
coneix bastant la judicàtira
i el Jau dintre de poc
serà...
Estem ho sent a ell.
Però vull dir-te,
anem amb compte, no?
Jo ho comentava només,
que com a exercici
de regidors tarragonins,
el Javi porta més anys,
però ara que el Robert
i jo portem tres anys,
des que vam entrar a l'Ajuntament,
nosaltres,
tothom sap el que cobrem,
el nostre patrimoni
està penjat a la web
de l'Ajuntament,
que es van fer
a estar un rànquing,
vull dir,
que més transparència,
jo parlo com a regidor
de l'Ajuntament de Tarragona,
més transparència que hem demostrat
als 26 regidors
de l'Ajuntament de Tarragona,
la ciutadania no ens pot demanar,
vull dir,
per tothom sap el que tenim,
el que guanyem,
tot,
vull dir,
surt tot,
vull dir,
escolta'm,
butxaca de vidre,
que diuen a vegades.
Recordem que són una quarantena
d'alcaldes i exalcaldes,
una quarantena de persones
que estaven imputades,
una quarantena.
Era...
70.
70?
Era una imputació molt...
Quarentena d'alcalde...
Una alcaldessa de l'Ebre
que cada vegada que anava...
Jo, de totes maneres,
potser perquè soc la persona
que sí que no té cap coneixement jurídic
d'aquí,
dels que estem aquí.
Jo sí que hi ha una cosa
que em sorprèn
i que crec que sorprèn a tothom
i que ens ho hauríem de plantejar.
Perquè, de fet,
el que ha sortit
és una explicació
com molt formal, no?
Vull dir,
no entra a valorar exactament
el que passava
i el que te diu
és que, bueno,
que era una entitat privada.
Jo,
això de que de la Federació de Municipis
sigui una entitat privada,
si m'ho diu un jutge
m'ho hauré de creure,
però, en tot cas,
és una entitat
que està integrada
per administracions públiques
i que funciona en fons públics.
Vull dir,
a mi no em convéns.
No em convéns.
I jo sí que crec
que cal una reflexió
més profunda
sobre exactament
què ha passat
dins de la Federació de Municipis.
Perquè han passat coses
i segurament hi ha responsables.
I estic convençuda
que els responsables
no són tota aquesta setantena
d'alcaldes
que segurament no sabien
quin era el procediment
administratiu
o com s'havien muntat
els sistemes de cobrament,
de no cobrament
o del que fos de dietes
o del que sigui.
Però que algun tipus
de responsabilitat
no sé si penal
però tècnica
o administrativa
allà n'hi ha.
I aquesta responsabilitat
s'ha d'aclarir
perquè moltes vegades
el que ens passa
és que confonem conceptes.
Hi ha coses
que no són delicte
però no pel fet
de no ser delicte
tan ben fetes.
Perquè una cosa
és que una cosa
no sigui il·legal
i una altra cosa
és que no sigui
immoral i inacceptable.
I això passa moltes vegades
perquè al final
clar, tenim un sistema
un codi penal
que és el que és
i que qualifica
com a delicte
el que és.
I hi ha coses
que tots
amb el sentit comú
que tenim pensem
que no poden ser
però que no estan
qualificades com a delicte
però això no vol dir
que estiguin ben fetes
perquè llavors
arribem a l'altra cosa
arribes a desimputacions
o arribes a qualificar
que no són delicte
coses que dius
bueno no serà delicte
però està mal fet
i llavors
el rotllo
que la justícia
és un catxondeo
encara es fa més gran
i encara contribueix
a crear aquesta pilota
en què sembla
que tots siguin iguals
i estàs confonent conceptes.
Hi ha coses
que potser no són delicte
però no es poden tolerar.
I com s'administren
els diners públics
sempre ha de ser
una cosa
absolutament transparent
i que tothom
ha de poder donar explicacions
i si les explicacions
no van via penal
han d'anar d'una altra via
però s'han de donar explicacions
i s'han de buscar
els responsables
i qui va prendre
les decisions
que en un moment donat
feien que allà
hi hagués doncs
una comptabilitat
com a mínim fosca
com a mínim poc clara.
Xavier,
no de parlar
a Robert.
Jo estic d'acord
ara, vull dir que evidentment
s'ha de ser molt curós.
El que passa
és que també potser
hem portat a un extrem
en aquests moments
que jo tampoc
no comparteixo
una mica
el vol
del que manifestava
ara el Jou
de les declaracions
de patrimoni
que hem hagut de fer
tots els regidors
jo ja em perdonareu
però no crec
que això serveixi
de gaire
perquè
i ara
de veritat
que no penso
en ningú
vull dir
dels 27 companys
de consistori
sinó
traslladem
a altres administracions
aquell que tingui diners
amagats
a sota la rajola
no declarats
que no els posarà
la declaració
de patrimoni
de l'Ajuntament.
i quan veus el rànquing
del que hem declarat
la veritat
és que jo no me l'ho creio
i també hi ha algunes declaracions
que costa d'entendre
a partir d'aquí
jo entenc
que
la situació patrimonial
nostra
ha d'estar vigilada
el que jo ja em perdonareu
no comparteixo
que això hagi de ser públic
perquè jo
durant aquest mandat
aquest curt mandat meu
m'he trobat
amb la defunció
d'una tieta
meva soltera
i del meu pare
jo ja em perdonareu
però no acabo d'entendre
el per què
la ciutadania de Tarragona
ha de saber
de quin patrimoni
tenia la meva tieta
el meu pare
quina herència
he tingut jo
i si jo hi sigut areu
o només m'ha tocat
la legítima
honestament
penso que això
els ciutadans
no han de fotre
res parlant malament
i ràpid
per tant
no sé si això
aporta gaire
a nivell de transparència
dit això
el tema de les dietes
que em portàvem
ara aquí a la taula
pel fet de ser regidor
almenys parlo per mi
pel fet de ser regidor
el dia que vaig prendre possessió
a mi
l'esperit sant
no em va
donar llum
sobre tots els temes
què vull dir amb això
doncs home
que jo
entenien
quan soc regidor
estic en una sèrie
d'organismes
estic al patronat municipal
d'esports
estic al consell esportiu
del tarragonès
i en aquests llocs
per exemple
doncs
no cobro una assignació fixa
sinó que
de tant en tant
em fan un ingrés
un concepte de dietes
d'assistències
de no sé què
me'l fan aquest ingrés
perquè jo no m'he preocupat
mai de saber
si això
m'ho estan imputant fiscalment
com una dieta
com una assistència
com un no sé què
perquè honestament
penso que no em correspon
fer aquesta feina
perquè penso que aquests organismes
tenen uns gerents
que són els que ja en tenen
per tant
si resultés
demà passat
que aquesta imputació
no s'ha fet
d'una manera correcta
perquè algú interpreta
que tal com s'ha imputat
això pot ser un sobresou
de veritat
ens creiem
que la responsabilitat
és de la persona
que ha cobrat
aquests diners
no ho sé
pregunto
aquell catedràtic
d'universitat
que un dia va fer
a una conferència
no sé on
i que li paguen
aquella conferència
és responsabilitat
d'aquest catedràtic
escatir
si la manera
que li han retribuït
i com s'ha imputat
això
és la correcta
o fiscalment
hauria de ser
d'una altra manera
allò que he cobrat
en concepte
de dietes
o del que sigui
del patronat municipal
d'esports
a la meva declaració
de renta
i ja està
i a partir d'aquí
us ho dic de veritat
no sé si és responsabilitat
meva
saber si el concepte
pel qual se m'ha pagat
és el correcte
o no
en tot cas
és responsabilitat meva
si aquest ingrés
és desorbitat
perquè llavors
sí que soc molt conscient
que estic cobrant
una barbaritat
però si aquest ingrés
és el que es va acordant
el seu dia
que seria
per exemple
el tema
de les empreses municipals
dels consells d'administració
si l'import
és el correcte
és responsabilitat meva
veure si la imputació fiscal
o la declaració
que n'ha fet
l'empresa
emisora del pagament
és la correcta o no
jo em penso que no
us ho dic de veritat
em penso que no
jo que estem
en els mateixos organismes
estic amb tu
i dic que són 100 euros
a l'any
o 100 i pico
que ningú s'espavió
i es posa les mans al cap
com ara
els oients
en absolut
jo us entenc
però jo crec que sí
que és responsabilitat nostra
crec que és responsabilitat nostra
i més tal com està
ara mateix el tema
saber exactament
en què cobres
en concepte de què
i com es declara
és responsabilitat nostra
de la mateixa manera
que és responsabilitat
de tots els contribuents
tenir al dia
i fer bé
tot el que és
la seva declaració
de la renda
que a vegades és molt complicat
i a vegades no saps
com funciona
però és que
de totes maneres
penso que hi tenim
aquesta responsabilitat
que ens ha portat aquí
i que a banda
a veure
nosaltres podem pensar
des d'aquest punt de vista
i a l'última hora
amb les dietes
hi ha una solució molt fàcil
és que renunciar a cobrar-les
que és el que he fet
jo i així
segur que no tinc cap problema
però de totes maneres
a veure
també moltes vegades
quan parlem d'aquestes coses
i ho entenc
perquè a veure
després de tot
som regidors
diguéssim
d'un ajuntament petit
que no sé què
que no passa anar
però
però
que
no ens oblidem
que si ara
hi ha aquesta
exigència
tan exagerada
si voleu
a vegades
sobre què fem
què no fem
i tal
és perquè hi ha molta merda
i la gent està molt emprenyada
perquè hi ha molta gent
que ha defraudat
hi ha molta gent
que ha enganyat
hi ha molta gent
que s'ha excusat
i perquè la gent
té una sensació
que els polítics actuen
amb una impunitat absoluta
i és lògic
que llavors
el nivell d'exigència
sigui el que és
la gent té tot el motiu
que no el qüestiono
els motius
que estàs donant
l'únic que dic
és que
el que es fa
no penso que sigui
jo la manera
d'evitar-ho
jo et perdoneu
possiblement aquí
tinc una doble opinió
però
s'unifiquen
una
sí que és veritat
i comparteixo
aquesta mena
de descripció
de solitud
que el Robert
estava dient
davant de certs conceptes
precisament
l'administració
el que té
tota una sèrie
de càrrecs
entre mitjos
que donen fe
que donen
l'avaluació
correcta
de tots aquests conceptes
i és el que
darrerament
i com vosaltres sabem
doncs
en moltes institucions
s'ha fet palers
també
d'una manera
jo crec
massa contundent
però bueno
és així
ara bé
també reconec
la situació
ja cert
que s'ha viscut
en aquest país
i tots som conscients
i tal
el problema
és quan s'utilitzen
uns béns
diguéssim
uns valors
realment
greus
fonamentals
entre la judici
i fins a la màxima
diguéssim
expressió
això què vull dir
si efectivament
tenim indecis
i hi ha una situació
així
d'acord
però el que s'ha produït
també
i ho dic
com a operador jurídic
és una certa
perversió
del sistema
perquè
tothom sabem
que si instruïm
penalment
qualsevol
causa
qualsevol
indici
qualsevol
irregularitat
tindrem
una capacitat
documental
de proves
de mitjans
de l'administració
pública
de mitjans
policials
molt important
que això
després
esdevé
d'una altra
jurisdició
doncs perfecte
però és que
el que
tindríem
que fer
és el contrari
primer començar
per la interpretació
que creiem
que no
estrangeu
i després
si efectivament
anem a investigar
anem a la més greu
que és la que realment
quan te la imposen
doncs realment
t'arriben a treure
dels drets
més fonamentals
que tens
des que vas néixer
per tant
com per exemple
és la privació
de llibertat
o sigui
en aquest sentit
se fa el contrari
es fa el contrari
amb tot això
hem jugat tots
hem jugat tots
juguen molt
des de l'administració
de justícia
i realment
les penes
que això implica
són tan greus
com possiblement
és la final
i sobretot
el camí que es produeix
que és
jo crec que
en tot moment
el pitjor
més
més m'atreveixo
de dir
i vull que
mesureu les paraules
que la pròpia
de quan
potser tens la resolució
perquè a vegades
també hi ha sorpreses
però aquest camí
entremig
és realment
tremendo
i us ho dic
com a professional
d'aquest sector
algun
vaja
conclusions
breus
que estem
a llou
a llarga
la concursió
vaja
no no
jo em sembla
que el que ha dit
el Javi té molt
de sentit comú
però la veritat
és que estem
en aquest
i tenim el país
que tenim
tenim la història
que tenim
i tenim la situació
social i d'indignació
que tenim
perquè entre altres coses
l'hem provocat
l'hem provocat
molts comportaments
llavors intentar gestionar
això és complicadíssim
però per això
hem de ser més curosos
encara
perquè si no
val tot
llavors
jo entenc
i realment
moltes vegades
jo soc el primer
en abocar-me'n
però
és per el que es demanen
més garanties
i efectivament
qui la fa
que la pagui
aquest és el problema
que la gent té la sensació
que qui la fa
no la paga
i com que tens la sensació
que qui la fa
no la paga
o fins i tot
que hi ha comportaments
que el sentit comú
et diu
que són intolerables
però després resulta
que no són delicte
o són delicte
d'una manera
que bueno
tal com s'instrueixen
les coses
doncs passen els terminis
doncs no sé què
doncs no sé quantos
et provoca aquesta sensació
d'impunitat
que fa que la gent
s'emprenyi
i ja està
la justícia
a dos quarts
on escoltarem
la veu de l'alcalde
l'alcalde
Juraferles Vallaceros
en rodada de premsa
i ho recollirem
a nivell d'informatius
avui no hem pogut parlar
doncs també
a la tertulia
que Santís
no se'n vagi molt lluny
que a dos quarts
tenim entrevista de portaveus
avui aquí
parlem de front d'esquerres
a veure si finalment hi ha
o no hi ha
ja parlem d'aquí a mitjana
gràcies per acompanyar-los
també
Jou Acero
gràcies
Robert Vendrell
també gràcies
i Xevi Tardes
fins la propera
a vosaltres
gràcies
adeu
i Xevi Tardes
i Xevi Tardes