Comença el Pont de Mahoma
amb Jordi Mena, Josep Maria Bunachí,
Ricard Fernández i Òscar Caviat.
A la cara sud del Daulaguiri vam estar atemorits,
vam sentir molta por.
Potser necessitem encara uns quants anys
perquè la gent del carrer pugui entendre
que l'objectiu no és fer èpica.
Quan fas un cim és molt, molt superficial
aquesta manera de veure el que és l'aventura.
L'aventura és l'aventura i només es pot fer
si vas pel teu compte i esrumeixes
totes les teves responsabilitats,
tant en l'ascens com en el descens.
Doncs sí, avui comencem amb la veu
del gran Reino Messner,
el primer home que va a vèncer l'any 1986
als 14-8.000 principals del planeta.
Ell ha demostrat en innombrables expedicions
de què va això de viure al límit i sobreviure.
Diuen que és el millor opinista a tots els temps
i que, com Walter Bonatti,
ocupen un lloc privilegiat
en la història de l'alpinisme mundial.
Persones que han viscut experiències
que fugen de la raó, del sentit comú,
del que entraria dins dels paràmetres
de normalitat inimaginable
per la resta de mortals.
Experiències, però, també marcades
sovint per l'èpica de les grans gestes
o pel mitjocisme i la solitud.
Messner ho diu molt clar
i hi ha un aspecte que a peu de carrer no s'entén.
Al final parlem de pujar i baixar muntanyes
i assumir cadascú el risc que comporta
lluny precisament d'aquesta èpica.
Messner va ser el primer en pujar als 14-8 mils,
però també el primer que va coronar l'Everest sense oxigen
i el primer de fer-ho en solitari.
Tota una llegenda viva de l'imalagisme
que va demostrar que podia pujar una gran muntanya
de la forma més pura i autosuficient
i sense la parafernalia que acompanya sovint les grans expedicions.
Aquest mes de juny, i de fet també el juliol,
coincidirà amb el caracòrum Juanito i Artàbal,
que camina cap a la segona volta a les 14-8 mils.
Li queden quatre, del Baguiri, Nanga Parbat,
el Seixapagma i el Brotpig.
L'objectiu per aquest estiu farà una torre
que s'aspira pujar al G1
i el que el separen quatre també a les 14,
aquest, l'Everest, el Macalu i el Nanga Parbat.
I Òscar Cadillac, que s'assoleix el Brotpig,
serà el primer català a completar
els 14 cimps principals del planeta de més de 8.000 metres.
Cadillac bola demà mateix divendres cap a Ilamabat,
després s'enllaçaran fins a Escardú,
on iniciaran un trekking pel Baltoro.
Una vall en la natura margeix amb tota la seva força,
amb un recorregut que es portarà fins a Concòrdia.
És el punt de confluència de tres glaceres del Caracòrum
amb el Cadós i el Brotpig al fons.
Avui acomiadarem l'expedició
i parlarem amb altres tres integrants,
el Carles Figueres, el Jordi Bosc, Barraca,
de Banyoles i el Navarres Patxigonyi.
Tindrem també els estudis d'altra banda,
Gerard Anton, un estudiant tarragoní
que amb el seu volcán Fatbike
vol unir els quatre volcans més actius d'Islàndia
amb una Bigatbike.
Són 600 quilòmetres
i més de 4.000 metres de desnivell en positiu.
I Ricard Fernández, com sempre,
es dirà un text de muntanya,
un clàssic de muntanya,
avui, Wonders of the Himalaya.
Benvinguts al Pont de Maoma.
El Pont de Maoma
avui amb l'Òscar Cadillac.
Òscar, què tal? Bon dia.
Què tal? Bon dia.
I estàs parlant ara mateix via Facebook
amb algú que està per allò al Pakistán.
Estic parlant amb el Minkma Xerpa
que em desitja tota la sort del món
i que pensa amb el Mountain Brother,
això és el que estic dient jo,
com a germans de muntanya.
Tot i que aquest any no compartiré amb ell,
però sí que el tinc present amb la meva ment, no?
I per allò que hem patit al Nepal
i per allò que representa el món
de les grans muntanyes per al Minkma, no?
I per tots nosaltres, no?
Com gairebé com el nostre mentor, no?
Us hem de dir que de vegades ens escolten, eh?
Escolten diferit el programa
alguns Xerpas des d'allà,
alguns amics d'aquesta zona del Nepal,
però també del Pakistán.
Escolten, aquest programa s'hi arriba,
s'hi arriba a través del Facebook,
precisament quan pengem els continguts, els àudios,
i per això des d'aquí també aprofitem per saludar-los.
Clar, ens tenen molt present
i després de la tristesa d'aquest any,
doncs cada vegada hi ha més vincles,
jo penso, amb la muntanya
i amb el pont de Mauma
i amb la gent que estima el Nepal, no?
Ricard Fernández, bon dia.
Ei, bon dia.
Escolta'm, has estat capaç de llegir el títol del llibre,
però l'autor no em surtia de cap de les maneres?
Francis Young Husband.
Young Husband.
Young Husband.
Sí, una persona molt important
dins del que és la història de l'alpinisme,
de l'himaleisme,
per un parell de fets.
Primer, per l'exploració que va realitzar
per les zones, diguem, del que ara són Pakistà,
en Xina, Kashmir,
un militar a principis del segle XX,
finals del XIX,
una cosa extraordinària,
en un lloc que justament és on ara tornarà a l'Òscar,
extraordinari,
extraordinari,
però després va ser el cap de les expedicions a l'Everest
on va desaparèixer Mallory Irving,
per exemple.
és una persona
que dins del que és l'alpinisme anglès,
històric,
és important.
Per cert, ara que has parlat del Mallory Irving,
no sé si l'has vist una foto que corre pel Facebook,
d'aquest senyor que tenim aquí
i d'Alberto Ceraín,
que també se'n va albroat.
Quant tens falta això, Òscar?
Perquè esteu...
Bé, és una reconstrucció històrica
de la televisió espanyola
que vam fer amb el programa
d'Alfilo Impossible,
que jo crec que va ser una bona realització
i una de les millors, jo penso, d'Alfilo.
No perquè hi anéssim nosaltres,
sinó perquè es va recrear
amb una reconstrucció històrica
la desaparició dels suposats
primers ascensionistes de l'Everest
que encara perdura aquesta incògnita
l'any 1924,
George Mallory i Andrew Irving.
I jo crec que va tenir molt bon encerra
la televisió
d'entrobar-se al cos
del Mallory 75 anys després,
l'any 1999,
en aquell moment,
en un moment àlgid d'Alfilo,
d'estar pensant
en fer aquesta reconstrucció històrica
i, per tant,
va triar l'alpinisme
d'aquest país
d'avantguàrdia
perquè poguéssim
emolar
la gesta que havien fet
aquells pioners
de les grans ascensions.
I crec que aquesta epopella
a mi em va agradar tant
aquesta proposta
perquè es encaixava perfectament
amb aquesta lectura
que jo havia tingut de Joanet
d'aquest llibre
que encara guardo com un tresor
a casa,
que és quan es va fer
aquests intents d'ascensió
que estan narrats en el llibre
amb dibuixos
i amb escrit
i després
quan es va aconseguir
realment
per en Hillary
que se sap
que és el primer
que va pujar
i que després
que va baixar
en Hillary
i en Tenzing.
Per tant,
aquest relat
quan ens el van proposar
jo vaig dir
jo vaig a l'expedició
perquè em van invitar
dic però
amb una
vaig posar inclús
una condició
una condició
que era
jo faig el paper
de Mallory
i bueno
van tardar
en contestar-me
van tardar
igual un parell de mesos
però al final
va ser positiu
vaig fer de Mallory
i a més
vaig compartir
amb un gran amic
que és l'Alberto Cedrany
i que ara
tornarem a estar junts
tornarem a estar junts
al Brògat Pic
que l'Alberto
i el Juanito
i el Arzabal
deuen ser de camí
o si és que no han arribat
ja
o partien d'avui
o estaven a punt de marxar
crec que van marxar ella
ahir o abans d'ahir
perquè sortien de Bilbao
Bilbao a Istanbul
i anaven
amb dos dies
de decalatge
em sembla
deixem-me saludar avui
molt
afortunadament
el company Josep Maria Bonacci
que no es pot acompanyar
perquè no es pot acompanyar
i per tant
des d'aquí
l'enviem una forta salutació
i també el company Jordi Mena
que els tenim molt presents
com sempre
qui tenim a l'altra banda
del telèfon
són dos gironins
dos gironins
que també l'hem agafat
d'un avió
cap a Isla Mabat
i que si us sembla
també els podem saludar
en aquesta hora del matí
ja ho deien
que parla jo
amb diferents integrants
de l'expedició
d'Obrat Pic
i són el Carles Figueres
i el Jordi Bosch
Barraca
que els tenim ja
Carles Jordi bon dia
bon dia
bon dia
sóc en Carles
què tal Carles
bé bé bé bé
tot a punt
el Jordi és per aquí també
Jordi bon dia
sí sí bon dia a tots
quina veu
quina veu
estic a l'esferdat
espero que se'm curi allà dalt
això Òscar passa
allà dalt es cura tot
sí
bueno millor que es curi
abans d'arribar allà dalt
però sí
ei bon dia
bon dia
esteu
esteu
és curiós
però ha passat
ha passat el temps
i ja estem
i que marxem
vull dir que
això no hi ha qui ho aturi
ja
això no hi ha qui ho aturi
bueno Carles Jordi
com encareu això
com encareu l'expedició
bé molt bé
home
amb il·lusió
perquè sempre fa gràcia
tornar a aquests llocs
i molt contents
i demà comencem
com aquell que diu
frescos com una rosa
no?
o bueno
estàs una mica
encostipat
però
no sé si t'has donat
compte que
els cinc
que anem
hem estat allà dalt
a tocar
del cinc
però no l'hem fet
o sigui que ara
hem d'anar
amb molta motivació
hòstia
i tant eh
jo
mira
jo serà la quarta vegada
que vaig al cor a pic
i mira
ja està bé
però
amb les mateixes ganes
que la primera vegada
o més
o més
perquè aquesta vegada
ha de ser
l'avançuda
bueno
esperem que sí
entre altres coses
perquè tu Òscar
ja et cicaves aquesta llista
entre altres coses
i això està molt bé
és un
és un
és un al·licient més
és un al·licient més
però jo crec que
conjuntar aquestes inèrcies
doncs poden anar molt bé
el Carles també hi ha estat
no?
jo hi ha estat el 2009
amb en Barraca
també sí sí
jo serà la segona vegada
no més
no més
no més
no més
bueno si coneixeu bé
la muntanya
sí sí
doncs ho farem de memòria
sí sí
escolta
haurem de fer
però jo crec que
haurem de fer
força
per fer aquesta entrada directa
que vam dir
ah sí
perquè crec que
coincidirem molta gent
i crec que hi ha una expedició
d'aquestes
que la gent diu comercials
però que en realitat
són professionals
que ho porta un gran professional
que és el Russell Brice
per el que tinc entès
i aquests s'hi acostumen
a posar dos mesos abans
a la muntanya
i
bueno
amb molta antelació
i és possible
que hagi agafat
l'itinerari
que ell hagi
volgut agafar
no sé si l'antic itinerari
o el nou
és possible
però
bueno
ja
nosaltres farem
la nostra força
també ho vaig parlar
amb el Juan Ollarzabal
i amb l'Alberto
i també estan
de la part
de fer aquesta entrada directa
per arribar
al campament 1
i també vam parlar
doncs
que si hi ha molta gent
nosaltres som 15
dins de l'expedició
però també
doncs
si hi ha aquesta expedició
aquesta altra expedició internacional
i alguna altra més
que hi hagi
doncs de seguida
estaran tots
tots els espais
del camp 1
i camp 2
probablement
molt
esgotats
no?
Sí
haurem de veure
com
com ho solventem
sí
veure com està
com si
allà
en el camp
ja veurem
les condicions
vull dir que
aquesta entrada directa
l'any
1988
que és la primera
d'any que vaig anar
i és la que
ara m'agafà
nosaltres
i la veritat
és que
probablement
jo la prefereixo
l'entrada directa
que pas l'altra
probablement
és més directa
i que
no ho sé
podria
més segura
no?
més segura
perquè
aquest any
també si se'n va llogar
les muntanyes
doncs ja
pot estar tot més fràgil
i que caiguin més
serecs i més allaus
per l'altra entrada
que és potser
més senzilla
dóna més tomb
però està menys protegida
no?
i la veritat és que
quan baixava un allau
arribava fins baix de tot
i tinc entès
que l'any passat
al marxar
em va baixar un
que va arribar
gairebé al camp base
no?
Sí
és que precisament
el que dius
tu tens raó
perquè
el lloc més exposat
és el primer tram
no?
el que
el que
el que
la volta aquella
però el que és
aquell que és allà dalt
en canvi
amb l'entrada directa
de les pelvies
llavors
jo crec que pot passar
si les condicions
estan bones
i això
pot passar una mica
com altres anys
que
primer s'embussen
els camps 1
i camp 2
però després
es van desembussant
a mesura que vas arribant
al camp 3
i si muntem
aquest definitiu
camp 4
que també estem tots
per la labor de feu
doncs
tot això
pot anar
en positiu
per
de cara al dia
que fem
l'intent de cim
no?
sí
i tant
i tant
el que està clar
és que
a partir d'una set alçada
la muntanya ja
carrevella
no?
i
a partir dels 7.000 metres
doncs
tot és més diferent
no?
i tant
esperem
escolta'm
hi haurà gent
de Girona
de Lleida
de Tarragona
Navarra
País Basc
Navarra
i País Basc
eh
del territori nostre
després
nosaltres
ens enjuntem
amb els alemanys
que dins de l'expedició
i rebot ara llistat
i hi ha un japonès
hi ha un americà
hi ha un suís
hi ha un austríac
i
i bueno
i
ja en són prous
ja en són prous
jo ho digueu
molta penya
molta gent
molta gent
però no
no ho podem fer
d'altra manera
és així
la gent ha escollit
aquest any
el Nepal també
transbalsat
i aleshores
gent que
ah bueno
i el Turk
el Turk
que també ve
el Turk
que és el que vam estar
l'any passat
que també ens vam trobar
allà
el Tunys Findic
que
també està
amb aquesta
espècie de cursa
no sé com dir-ho
això ja dels 14
avui nils
a veure
hola
bon dia
Carles i Jordi
sóc
sóc
Ricardo Fernández
hola
a veure
particularment
el Carles
no el conec
i el Jordi
curiosament
començo a tenir
un cert vincle
sense saber
de conèixer'l
perquè
resulta que
per temes de pares
jo he estat
molt de temps
a Banyoles
doncs
els estius
vaig aprendre
a nedar allà
i els meus pares
coneixien
la teva mare
i sempre
i sempre em
parlaven
oh
aquesta noia
també
té un fill
que fa alpinisme
la diu
en barraca
i dic
no el conec
segur que no el conec
no que no el conec
no el conec
però si
està bé això
i val a dir
que també
el Jordi
és escriptor
jo personalment
tinc un llibre
del Macalú
molt interessant
molt interessant
que l'altre dia
el vaig estar repassant
justament
fa molt de temps
d'això
bueno i tant
escolta
però això
aquestes coses queden
perquè sàpigues
que això
no s'oblida
i ara justament
home
un altre vincle
on serà
el brot
jo vaig estar
l'any passat
amb l'Òscar
i ara
estarem seguint
des d'aquí
Tarragona Ràdio
la vostra ascensió
i em fa com gràcia
que ens anem perseguint
el vaig perseguint
escolta
és una notícia
que m'ha agradat molt severo
i ja
ens coneixerem
cara a cara
quan tornem del brot
bé
i tant
i tant
que sí
moltes ganes
i per parlar
moltes coses
i bueno
a part
escolteu
a veure
el Jordi
a part d'escriptor
doncs també
és de
diguem
escultor
no?
oi?
sí
sí
faig escultores
i tinc tot
sí
exacte
perquè em sembla
que fins i tot
en el llibre aquest
del Macalú
totes les il·lustracions
eren teves
em sembla
sí
sí
tens raó
amb un bon treball
diguem
doncs diguem
això eren
què eren
litografies
eren el que
no
eren
eren dibuixos
amb tinta
amb ploma
amb ploma
sí
molt bé
no no
molt interessant
realment
perquè veieu aquí
que això de la muntanya
no és monotemàtic
aquí la gent
doncs
toca
moltes tecles
el barrac
és títxera
és profe
imagina't tu
no
el profe sóc jo
em sembla
en Carles
en Carles
diria
bueno
més o menys
sí
el Carles ara ha quedat aquí arraconat
jo Carles no et conec
escolta
doncs
explàia't una mica
explica
perquè aquí
jo no tinc res a dir
estic ja en capella
i l'únic que em falta
és tallar-me els carells
aquesta tarda
i que em barrac
em passi a buscar davant
al matí a les 8
per anar cap a l'aeroport
visualitzant
visualitzant
visualitzant
tota l'estona
ja esteu allà
esteu en aquella fase
ara que no sabeu
què emportar-vos
o almenys que teniu
sabeu segur
què heu d'emportar
però jo
si avui encara no sé
què emportar-me
malament ratlla
però a mi he de referir
que segurament hi ha coses
prescindibles
que te les vols emportar
sí o sí
i que al final
acaben fora
aquesta vegada
em sembla que
tot el que porto
és imprescindible
perquè amb el que porto
sortiu amb el posat
o sigui que
li hauria fet quebre
tot el que podia portar
i el prescindible
sí que no he passat
pogut agafar
anem molt justos de pes
va ser curiós
perquè l'any passat
ells dos també estaven
amb el Pep
per manier
estaven a un cim
del davant
molt estimat
per el Richie
que és el Jogolissa
i llavors
amb la idea
també de pujar
una punta inèdita
que no s'havia fet mai
i la idea
és que ens volíem
comunicar
pel Walkie Talkie
però ja no vam coincidir
ni amb dades
ni amb dates
però bueno
va vindre una mica
el lligam
ja des de l'any passat
amb aquesta expedició
de fet al final
el que ens va donar
una mica el parte
va ser Miguel Ángel
Pérez
que havien coincidit amb ell
anant cap allà
al camp d'Ajabalissa
i la cella
el que atrevés
amb un telèfon mòbil
el telèfon satèl·litz
ens va dir
algun dia
vam comunicar amb ell
i ens va dir el parte
sí sí
abans de que es quedés
era el C2
la notícia trista
de l'any passat
l'única
però molt dolorosa
i a ultimíssima hora
i a ultimíssima hora
sí
bueno
aquest any
tindrem una
comunicació en directe
amb el pont de Maume
aquest pont
és
és llarguíssim
o sigui
arriba fins al Broad Peak
i bueno
i des del Pirineu
fins al Broad Peak
i això
des d'aquí
des de casa nostra
ens pot venir molt bé
tenir aquest enllaç
aquesta comunicació
i sabeu que el Josep
doncs estarà aquí
amatent
perquè s'ha
s'ha agafat
un bon compromís
el Josep
però això
Carles, Jordi
si veieu
quan arribi dalt
l'Òscar
recordeu-li això
que ha de trucar
abans de fer el cafè
abans de fer aquest cafè
que està al cim
és curiós
perquè no m'agrada el cafè
però bueno
ara
jo et podria recordar
ara una vegada
que vas fer
no una tassa
o dues tasses de cafè
un cim de
quin cim va ser
el Can Xenxunga
i que allò et va fer
recuperar una energia
que va sortir
d'on no sé on
sí, sí, sí
perquè acabem en ser
30 hores d'ascensió
esperem que el Broad Peak
ens concedeixi
una miqueta més
d'enjoy
de poder-ho disfrutar
sortint des d'un camp 4
i poder-ho saborir
en un gran dia
a veure com trobarem
la muntanya
Escolta, Òscar
una cosa
el cafè
l'hi poso jo
molt bé
si arribem allà dalt
ja ens podem prendre
una tassa
o dos de cafè
molt bé
el Jordi
aquest llac
cada vegada
podeu enviar fotos
però també podeu enviar
un dibuix del Jordi
un dibuix de l'expedició
de la muntanya
no ho sé
sí, una de les coses
que m'ho portaré
un petit bloc
de llatis
això sempre m'ho hem portat
doncs
amb molt de gust
el farem
i tant, fantàstic
us ho agrairem molt
i el que segur que triginarem
són les ganes de pujar
això
queda claríssim
fantàstic
és una de les condicions
bàsiques
val a dir que ara
per exemple
en aquests moments
diguem
tenim l'Òscar
com el Carles
com el Jordi
diguem
en presència corpòrea
perquè
ja el que és
la ment
ja està perfectament
a mitja muntanya
com a mínim
o a dalt de l'aresta
no sempre està la ment
sí
és la fase
en què les famílies
ja es comencen a queixar
no sé on estàs
que no estàs
per nosaltres
però bueno
és part de la feina
que això a vegades
s'ha d'explicar
vull dir
és un treball importantíssim
la il·lusió s'ha d'alimentar
i has d'estar allà
i per tant
aquests dies
són molt
com molt estranys
perquè hi ets
i no hi ets
exacte
i amb això també
s'ha d'explicar
a les famílies
a vegades estan acostumades
i a vegades no
o no s'acostumen mai
no?
bueno
les nostres em sembla
que estan acostumades
de fa
no sé
25 o 30 anys
ja
o sigui que ja no
no hi ha problema
però sempre es repeteix
això
sempre igual
és fantàstic
i la sort
i la sort
és que es pugui anar repetint
entens?
i tant
això està molt bé
mira
aquesta dèria
que ha tenit per anar-hi
resulta que encara
no s'ha estroncat
i que continua
per molts anys
mentre el cos pugui
i el cap
sí
el que és la sort
és que
mentre el cos
pugui
assimilar
les condicions
d'aquestes alçades
ho pots fer
però és que
quan el cos
ja no pugui
pot seguir
amb la mateixa il·lusió
amb altres muntanyes
d'altres bandes
vull dir que
aquesta és la virtut
de la nostra afició
diguem
que realment
hi ha una mística
que ens val
fins i tot
per tota la vida
Jordi
Jordi
ens pots definir
una miqueta
aquest trajecte
entre Camp Bassa
i Camp Bú
tu que l'has trepitjat
que l'has trepitjat
l'any 88
com és?
aquesta entrada directa
és ben bé
davant del Camp Bassa
a l'altre d'una hora
hi ha un corredor
neu gel
i roques
que és molt
força evident
i que puja directa
quasi a les portes
del Camp Bú
és un tram
que és treta
però no té
no té moltes complicacions
el que passa
que com que és un precipit
que s'ha de pujar
i baixar
com bé equipar-ho
com bé equipar-ho
o algun tram
amb cordes
perquè si no
es faria fer això
però no té gaires problemes
almenys és el record
que tinc jo del 88
precisament
el Juan Nollarzaval
em va trucar abans d'ahir
que estava allà a Bilbao
a l'aeroport
que s'hi prenia els 200 metres
que per la d'entrada directa
i dic a veure
a corda
si ara portes molt de pes
dic que
a corda
ens podem encarregar
de comprar-ne
també allà
encara que sigui
d'aquesta coreana
però que normalment
és nova
i a veure
quants metres
hauríem de comprar
ja ho decidirem
allà
però per fer
aquesta entrada
perquè després
també
amb la quantitat
de gent
que hi haurà
l'altra part
de la ruta
amb molts trams
estaran compartits
amb altres expedicions
no?
Sí
jo crec que
per fer aquest tram
amb uns 200 metres
que serà suficient
o que és suficient
perquè pràcticament
no
tampoc s'equipa
tots
s'equipen trams
aquest és el record
que tinc
molt bé
molt bé
doncs això
ens posarem
només arribar al camp
base
amb mans
a la feina
amb aquest tema
i així ja estirem
enllaçats
per quan
el temps
es vagi posant bé
per anar cap als camps
d'alçada
no?
Sí
Escolta
Òscar una cosa
suposo que no recordes
però tu i jo
ens vam conèixer
l'any 88
quan jo estava
al volat pic
i tu el K2
Sí
i tant
i tant
i tant
va ser la primera vegada
que ens vam veure
les cares
a part que
per nom
ja coneixia
sobretot jo
però així
veure en directe
no?
és curiós
Sí
Llavors era l'època
aquesta que tornàvem
de l'Everes
i que descobríem
el Valtoro
tot i que jo
ja havia pujat
allà al Nanga Parbat
però que no és el Valtoro
i havia estat
al Pakistan
al Recapossi
també
però
vam tenir
molt bon entente
i sabíem
en tot moment
que estàveu
allà al costat
i lluitant
amb aquest
broet pic
que també vam estar
no sé si dos o tres mesos
no?
Sí, sí
tota l'expedició
va durar pràcticament
tres mesos
perquè abans
donàvem molt
les expedicions
Sí, sí
això s'ha transformat
el permís
segueix durant
molt
però a vegades
sembla que amb un sol
l'atac a la muntanya
s'ha acabat
i clar
ara el que pretenem
en aquesta vegada
és
poder disfrutar
aquest permís
si cal
i una altra cosa
és que la mateixa muntanya
ens venci
en el sentit
que no està en condicions
o que hi ha molta neu
i que nosaltres
ho hem donat tot
per aconseguir-ho
però jo
penso que si tot va favorable
un cop estiguem aclimatats
i les condicions estiguin bé
hi ha bones possibilitats
encara que tinguem que fer dos intents
no?
I tant
Carles, Jordi
Carles, Jordi, Jordi Bosch
Barraca, gràcies
escolteu-me
que ens veiem demà
no, demà
ens veieu demà
ens veieu unes hores
demà ens veiem
jo ja et dic
espero un Barraca
que em vingui a buscar a casa
si no vinc
si no bé no vinc
Carles
Carles
a l'altre del matí
seré a casa teu
vinga
enviem el whatsapp
abans de tocar el llibre
cuideu-vos
cuideu-vos
recupereu-vos
adeu
adeu
força i amunt
que vagi molt bé
un abraçat
i moltes gràcies
adeu
doncs anem pel fragment
de muntanya
de clàssic de muntanya
llibre
d'un llibre clàssic de muntanya
avui
Ricard ens portes
un llibre que
es diu
Wonders of the Himalaya
i el seu autor és
Francis Young Husband
Young Husband
a veure
Wonders of the Himalaya
la traducció
que s'ha fet
de l'edició
castellana
és
Por el Himalaya
és un llibre
que va escriure
Young Husband
potser
potser gairebé
uns 30
o 40 anys
més tard
que hagués fet
tot aquell relat
que desgrana
en el llibre
és curiós
perquè va ser
una de les grans gestes
en aquell moment
amb Conway
i tots aquesta
colla de grans
exploradors
militars
anglesos
és una persona
que relata
amb una certa
amb un cert rigor militar
és curiós
fins i tot
en el seu llibre
diu que quan va tornar a Anglaterra
i a la Royal Society
geogràfic
doncs el van
abrumar
preguntes sobre plantes
etnies
i tal
diu
no
jo feia la meva feina
jo mirava allà
jo no
no vaig tenir temps
de mirar aquestes coses
vull dir que
és una faceta
potser
no d'aquell naturalista
com
un tipus
Darwin
o d'aquesta gent
que s'ho mirava tot
sinó que
ell anava allà
complia ordres
li agradava
però
complia ordres
perquè ell
ja s'ho va fer
venir bé
per explorar
que és
la paraula clau
en fi
i aleshores
aquest apassionament
fins i tot
li ve d'una certa espiritualitat
que li va anar
rebrotant a poc a poc
i que es
es desprèn
amb aquest text
que ara llegiré
doncs vinga
som-hi
quan mirem l'Himàlaia
des d'aquella distància
en la que podem veure
les coses en conjunt
i en la seva justa proporció
el dolor i el desordre
la misèria i la lluita
s'esvaeixen en la insignificància
sabem que estan allà
i sabem que són reals
però també sabem que més important
i igual que de real
és el poder
que transforma
que hi ha un poder
que vol el millor
i que converteix el mal en bé
aquest és el veritable secret
de l'Himàlaia
en el seu rostre
està impresa
el senyal de triomf
per això
l'Himàlaia
és una alegria
de la que no ens cansarem mai
el mal és avanacent
allò que romanen nosaltres
per sempre
és la grandiositat
la puresa
i la llum
i tot això
té la força suficient
per arrossegar-nos
contínuament
cap als cels
doncs molt bé
fantàstic
el text del Francis
Yuhas Ban
Yuhas Ban
Yuhas Ban
al final m'ho prendré
sí home
s'ha d'aprendre
aquest nom s'ha d'aprendre
Wonders of the Himalaya
és el llibre que recomana avui
el Ricard Fernández
i ara el que us recomanem
estava mirant fa una estona
per cert
a una aplicació
que tenim per aquí
i que veiem
que hi ha a l'altra banda
almenys per internet
si teníem algú d'Islàndia
però veig que no
tenim un d'Itàlia
tenim un oient
que ens escolta
és d'Itàlia
ara mateix
a través de
tarragonaradio.cat
de la nostra web
d'Islàndia no en tenim cap
però és que ara n'hi ha cap a Islàndia
Entenen el català
o com ho fan els d'Itàlia?
No sé
jo crec que ens entenen
els italiens
jo crec que ens entenen bastant bé
per cert
el Gerard Maria Bonacci
diu que de moment
ho estem fent prou bé
el company
diu que de moment
ho estem fent molt bé
que avui el tenim
d'oient també
el Gerard Maria Bonacci i el company Jordi
Jordi Mena
us sembla que anem cap a Islàndia
perquè tenim pendent
també parlar amb el Patxigonyi
amb l'alti encerrant de l'expedició
el Navarres
que també vindrà demà cap aquí
per fer doncs aquest vol
però anem cap a Islàndia
doncs vinga
dèiem que anem cap a Islàndia
nosaltres de fet no hi anirem
hi anirà una mena de
bé una bicicleta
tot i que és una bicicleta especial
és molt especial
però és que no és normal
no és una bicicleta normal
exactament
no s'ho explicarà
no s'ho explica ell
no millor
sí
perquè
el Gerard Anton
el Gerard Anton
que se'n va cap a Islàndia
atenció
properament
per fer quatre volcans
els més actius d'Islàndia
amb una bike
bike bike
no es diu així
big bike
big bike
fat bike
fat bike
fat bike
diga'm-ho bé
Gerard bon dia
perquè està a gràcia la bicicleta
o perquè
sí
les rodes són
són rodes molt
molt grans
és quatre vegades
una roda de muntanya
llavors se li diu
fat bike
precisament perquè
les rodes són
sobredimensionades
grosses
és com aquelles
orugues que van
per Islàndia
per aquells vehicles
que van per les galeres
perquè em vas explicar
una cosa
que vaig
quedar una mica
sorprès
però bueno
explica
explica
què has de fer
amb la bicicleta
bueno
l'objectiu
és
fer el cim
de cim volcans
que estan en actiu
en actiu vol dir
que en qualsevol moment
poden entrar en erupció
que no estan en erupció
però que en qualsevol moment
poden entrar en erupció
o que han estat en erupció
fins fa poc
ara l'últim que està en erupció
dels que pujo jo
va estar al gener
i n'hi ha un costat
que està ara
fa 15 dies
va entrar en erupció
i ha desfet
bona part del glaciar
no en vaig
per què vaig amb una fat bike
per què no vaig amb una
mountain bike
normal
doncs perquè
el medi on estaré
és glaciar
el 40%
de la meva expedició
de la meva aventura
i necessito unes rodes
que em permetin
no enfonsar-me la neu
i que mantinguin
una mica
doncs flotant
una mica com els
com els cotxes aquests
que dius
que porten unes rodes
molt grans
precisament per això
per no enfonsar-se
dins la neu
i em vas explicar
algú de les
perquè clar
aquestes
si estan
en moviment
aquelles muntanyes
i aquests volcans
et trobaràs
que en sec apareixen
esquerdes
i geleres
i situacions
que la millor
dius
tinc que travessar
però la millor
no hi ha volta enrere
i vam parlar
d'una possible
tècnica
que utilitzaries
si es donava
aquest cas
d'aquella
que vam dir
del ràpel
però clar
sí
per això et vaig venir a veure
per demanar consell
i bueno
sí
el que faré
serà el que em vas dir
lligar-me a una corda
al quadre
i si caic
amb una fissura
amb una greta
doncs
quedar-me penjant
per la bici
almenys no caure
fins a baix
i pujar jo després
remuntant la corda
inclús si
igual fas una errada
i baixes baix
d'una esquerda
i després
resulta que has eserrat
del camí
per almenys
poder tornar a sortir
i remuntar-ho
perquè clar
suposo que
anant sol
aquí està una mica
l'epopella
de la travessa
no?
quants dies
com
com ho tens planejat
això?
sí
doncs
són uns 600 quilòmetres
més o menys
i calculo
si fa
és que
a Islàndia
tot depèn del temps
que faci
normalment
és un temps
que acabaria molt
llavors jo tinc calculat
entre 12 i 18 dies
i llavors
estarem aquí
llavors sí que és
el que dius
no
m'he de portar
granpons
m'he de portar
piolets
o sigui
com si anés a fer
una caminada
per un glaciar
o un cim
amb qualsevol glaciar
dels Alps
del Pirineu
i tot aquest material
ho has de portar
al damunt
durant bastants dies
i més o menys
què et pesa
tot això
comptant la bici
i tot
el que arrossegaràs
i també portes
un
un
un bot
un flable
o una piragua
no
no portes aquesta vegada
però hem parlat
d'això
del proper projecte
sí exacte
no doncs
porto
porto dos alfosges
darrere
i una motxilla
a l'esquena
i llavors allà
porto tot
he de portar la roba
a menjar
per la meitat
d'expedició
perquè fins
a meitat
de camí
jo enviaré menjar
fas dipòsit
sí
faig un dipòsit
a meitat de camí
llavors allà
puc revitollar-me
una altra vegada
i els quilos
són 15 quilos
que pesa la bici
perquè és de ser
és una bici
com que jo
he de dormir
a l'intempèrie
se'm pot congelar
llavors si porto
una bici molt lleugera
normalment donen problemes
llavors
la bici que porto
és una bici
que em permetrà
és una bici molt fiable
és un tractor
pesa molt
però és molt fiable
i llavors
això
la bici pesa 15 quilos
i tot el material
que porto a part
uns 12
entre 12 i 15 quilos més
perquè haig de portar
la tenda de campanya
el sac
l'abric
el menjar
tot
l'has provat
per la platja
la bici
pot ser un similar
damunt de les petites dunes
de la sorra
de que tu
i a més també
la dolçor
de la Mediterrània
també pot anar
contrastada
amb Islàndia
a veure
em pots dir algun nom
d'Islàndia
són molt difícils
els noms d'Islàndia
jo perquè m'ho estudiat bastant
ja
i també vaig estar
fa 3 anys
i llavors ja més o menys
ja m'ho conec
ho coneixes ja
sí
el Gerard ha viatjat molt
no ho han dit
però ell ha estat
viatjant força temps
a més a més va ser
o no sé si encara ho ets
però vas estar
de l'equip
Cat Raid
de la Trangle World
i has viatjat
pel Nepal
per Califòrnia
bueno
llarg etc
portes temps ja
i ets una
amant dels Raids
d'aventura
sí
com dius
jo vaig començar
competint
ja fa 12 o 13 anys
que he estat competint
molt amb Raids d'aventura
amb cursers de muntanya
però a poc a poc
he anat
canviant una mica el xip
i m'he adonat
que el que realment
m'aporta
el que realment m'agrada
és viatjar
és fer aventures
conèixer món
i una mica també
intentar mesclar
el que és l'esport
l'aventura
i la muntanya
que són les meves
tres passions
i llavors sempre
ara
em vaig encaminant
cap a aquest
cap a aquest costat
de l'aventura
del viatge
i de l'exploració
l'exploració
també
exacte
portes un GPS
que sí que portes un GPS
que a més
hem estat activat
amb la teva web
que
se podrà geolocalitzar
en qualsevol moment
això és important
és com un telèfon satèl·lit
que
està constantment
emitint
cada 10 minuts
emet un senyal
on jo estic
després si hi ha
qualsevol cosa
que funcioni malament
que haig de demanar
socors
doncs té un botó
que automàticament
jo apreto aquest botó
i em venen a buscar
l'espot
és semblant a l'espot
es diu Enrich
Delorm
que té una mica més
de senyal
que l'espot
i després em permet
rebre i enviar
SMS
i també puc
enviar
missatges curts
a Facebook
una mica més modern
que l'espot
de tota la vida
sí sí
és una baliza
amb més prestacions
i a part suposo
que deus anar
amb un GPS
per navegar
suposo
sí evidentment
la gent d'assumptor
m'ha deixat GPS
llavors doncs
vaig amb GPS
evidentment
perquè pensa que
el 50-60%
de camins
on estaré
no són camins
simplement és gel
i neu
i aquesta navegació
té algun
o sigui
ha de demanar
algun permís
o algun seguiment
especial
per part
dels gestors
diguem
de tota aquesta zona
perquè això també
hi ha molta part
que és part natural
part nacional
i això en tema
de permisos
a vegades
també és complicat
sí el que passa
és que si em fico
demanar permisos
sé que em diran
que necessito guia
necessito anar
amb una expedició
amb gent
pagant
i llavors
a vegades
allò que diuen
més vale pedir perdon
que pedir permiso
i ara que no em senten
doncs jo
ho intentaré fer igualment
que no entenen el català
deixa'm tornar a mirar
si escolta algú d'Islàmbia
no per si de cas
quan marxes
escolta'm
quan marxes
marxo d'aquí
bueno el dia 8 de juliol
ja ho tinc tot preparat
i ara estic acabant
de coses que em pensava
que tenia
que no tenia
tornar a buscar
tornar a comprar
parlant d'aquest aparell
l'Enrich Horn
has dit
és un Enrich
un Enrich
em sembla que l'utilitza
en una parella de Tarragona
la família
amorós
que han anat a travessar
més enllà del desert
d'altar Clamacan
que si mai hi entres
mai sortiràs
però bueno
esperem que no es confirmi això
i
bueno jo hi vaig estar
i avui estem aquí
al pont de Mauma
però
ells van cap a la Mongòlia
i porten aquest aparell
que és potser més marino
que
més per navegar
diguéssim
pot servir també
és un aparell
que
ara mateix
s'ha ficat
molt de moda
entre cometes
amb el terratrèmol
de Nepal
molta gent
que estava fent excursions
allà
no tenia com comunicar-se
perquè al Nepal
hi ha molts llocs
que no hi ha cobertura
de mòbil
doncs hi havia gent
que tenia aquest aparell
i deien
ei veniu aquí
que jo us envio un missatge
als vostres familiars
quan te l'esteu bé
i sí
és el que dius
va començar
va començar
amb la part marina
amb la part aquàtica
i ara ha anat
cap a la part de terra
de quin color és?
groc?
groc
groc eh?
doncs mira
és aquest que estem veient aquí
el tinc apuntat
el tinc anotat
ara el linkarem
al perfil
de Twitter
el Ferran Latorre
l'ha fet servir ara
per anar a l'expedició
l'última set
és una parella
també s'equible
és una parella
que està bé de preu
val 300 euros
si fa o no fa
càrregues un personatge a banda
i està molt bé
pagues un permís
bueno un permís
una llicència
que et permet enviar
i rebre missatges
i una llicència a part
que és el seguro
que si a mi em passa alguna cosa
que em vinguin a buscar
però tampoc és gaire car
bueno
que et venen a buscar
depèn
depèn si fa bon temps o no
clar
si fa mal temps
mai d'esperar
però
doncs mira
no fem esperar més
el Pachi Gonyi
que el tenim al telèfon
Pachi
hola
buenos días
¿qué tal estáis?
buenos días
¿cómo estás?
bien bien
muchas gracias
en capilla ya Pachi
buenos días
soy Richi
hola
¿qué tal?
en capilla
y con todas
consagraciones
con todos los escapularios
¿no?
bon día
Pachi
¿qué tal?
¿qué tal?
encantado
se va a veure el pic
també
demà
amb l'avió
és membre de l'expedició
Pachi
i a més a més
també un bon coneixador
d'aquesta muntanya
Pachi
tú estuviste dos veces
en el collado
¿no?
me consta
¿y qué pasó?
¿hacía mucho frío?
sí, sí
fue en el 2003
bueno, llegué hasta
en tres ocasiones
a 7500
un poco de tiempo de encima
y pues unas veces
porque la tienda
al Campote
se nos llevó una avalancha
otra por el frío
intenso
que hacía a la mañana
bueno, pues se fueron
acumulando cosas
y en las tres ocasiones
y en las tres ocasiones
pues no pudimos llegar
hasta la cumbre
pero
como ya lo he dicho
en varias ocasiones
fue una de las inscripciones
más bonitas
que hemos hecho
Julen y yo juntos
¿qué tal está Julen?
¿está animado
a seguir la aventura?
sí, sí
porque una vez que dio
le cuesta, ya sabes
ya lo conoces bien
le cuesta dar pasos
es poco lanzado
pero una vez que da el paso
pues sí, sí
ya con todas las consecuencias
ya está
bueno, con eso en mente
no sé todavía
si ha sacado el título
pero bueno
yo creo que sí
que por el tiempo
que ha transcurrido
yo creo que ya lo tendrá
y bueno
pues dedicado
por entero a la montaña
en otra modalidad
que la nuestra
pero
¿y tú qué tal?
¿has entrenado fuerte?
¿duro?
¿esquí?
¿bicicleta?
sí, bueno
¿esquí?
¿cortando leña?
no sé
porque haces un poquito
de todo
cargando piezas
¿por qué rural hago
con el padre
en la huerta
y en la viña?
pero lo sé
motivado
porque llevas un año
ya muy motivado
muy motivado
muy motivado
más que todo
voy motivado
más que preparación física
que sí que lo he hecho
pero no así
en una manera
muy exhaustiva
y muy intensa
pero sobre todo
motivado
porque
tengo muchas ganas
de ir ahí
tengo ganas
de verte
hacer la cumbre
del 14
y bueno
todo eso me anima muchísimo
y bueno
voy encantado
y ilusionado
y que nos saquemos fotos
en la cima los dos
pues en esta ocasión
no puedo defraudar
tengo que
tengo que estar ahí
tenemos que estar ahí
tenemos que estar ahí
yo creo que
es muy importante
que estemos
pues los cinco
que vamos de aquí
que estemos motivados
que a veces
es lo que tú dices
es más la fuerza mental
que casi que la física
¿no?
bueno
las dos cosas
son importantes
por supuesto
en parlamos de la montaña
hemos hablado mucho
Pachi
de la montaña
pero hablamos un poco
de la belleza
de la zona
del Valtoro
de Concordia
de todo este trayecto
esta travesía
este trekking
que vais a hacer
la zona
la gente
que vive en ella
¿no?
si Oscar y yo
lo decíamos
hace dos años
cuando bajábamos
por el Valtoro
lo decíamos
mitad en broma
pero mitad en serio
también
y decimos que
no eres montañero
hasta que no hayas hecho
por una vez
aunque sea en tu vida
el Valtoro
de arriba abajo
y de vuelta
porque es un sitio
que te cala hondo
que te
si no estás preparado
mentalmente
te puede llegar a destruir
porque es una zona
inhóspita
salvaje
en la que no tienes
ninguna infraestructura
para poderte gobernar
por ahí
dependes
de tus porteadores
y de tus fuerzas
y bueno
geológicamente
es una zona
pues pues bestial
¿no?
de montañas
que salen
desde el glaciar
a pico
hacia arriba
hacia el cielo
ya por más de los mil metros
de desnivel
y vas viendo
a lo que vas ascendiendo
vas viendo ya
la silueta
del Broad Peak
desde Payu
prácticamente
las catedrales
del Valtoro
a tu izquierda
el más serbún
a tu derecha
bueno es una zona
de montaña
probablemente
lo más brutal
lo más espectacular
que hay hoy en día
en el mundo
y eso pues es bueno
aunque vayas sufriendo
porque es un sitio
que te hace sufrir
pues vas gozando
porque estás
en un sitio
irrepetible
yo lo encuentro
lo encontré
tremendamente estimulante
porque a medida
que avanzas
todo que tienes
a tu lado
va creciendo
lo vas viendo
perfectamente
de abajo arriba
es que es impresionante
y cada vez más
y más
y más
son anuncios
de lo que te vas
encontrando
más adelante
te van avisando
cuidado que ahora
viene más
y ahora viene más
y ahora viene más
y la llegada
a Concordia
realmente no defrauda
a nadie
es que es espectacular
es impresionante
un glaciar
de colores
digamos
cada morrena
tiene un color
distinto
depende de la zona
de donde llega
es para mí
fue muy emocionante
demasiado rápido
incluso
para poderlo asimilar
pero
pienso
como vosotros
realmente
es un trekking
que merece la pena
para aquel
que ama
las montañas
de verdad
poder sentir
esta aproximación
y esta intensidad
latente
y cada vez
más fuerte
más telúrica
es lo que dices
igual es demasiado rápido
para poder asimilar
todo lo que te viene
encima
te cuesta
a pesar de que
ya lo hemos hecho
bueno
Oscar
en muchísimas
ocasiones que yo
pero
sabes que está ahí
pero siempre
te acabas sorprendiendo
porque siempre
hay metices diferentes
a mí nunca
me canso de ver
cuando te despiertas
en Urducas
normalmente
ha llovido a la noche
es una zona
en que siempre que llegas ahí
aunque llegues con sol
el tiempo cambia
y te obsequia
pues con todas las paredes
tapizadas de nieve
de las catedrales de Valtero
de la nevada nocturna
y esa visión
levantarte a la mañana
y ver entre las brumas
la torre de trango
bueno
todas esas montañas
con un tapiz
blanco
cubriendo todas esas paredes
eso es un espectáculo
porque
no hay dinero en el mundo
todo el dinero
que emplees en gastar
las pisiones
solo por ver eso
está bien gastado
si realmente
ahí se conjugan
pues por los nombres
incluso
las catedrales
del Valtoro
porque son realmente
es el balcón
que tú
desde el balcón
de Urducas
lo que observas
son estas catedrales
como tú dices
tapizadas de nieve
y yo pienso
que es un regalo
de la naturaleza
es un regalo
sin duda
Pachi
siempre que vamos contigo
nos dejas un poco
transporta
nos transportas
al sitio
y nos quedamos aquí
tenemos aquí un compañero
que se va a Islandia
a hacer volcanes
y yo creo que
se estaba replanteando
cambiar de horizonte
¿no Gerard?
estoy pensando ya
para el año que viene
a ver si hacemos
una incursión
ahí en el Valtoro
bueno
hay volcanes
no te vas a encontrar
pero fuego
sí
solo nos faltaría
un volcán
en el Valtoro
bueno
ya es bastante intenso
vamos a dejarlo
como está
desde luego
bueno
Pachi
antes hablábamos
con Carlos Figueras
y Jordi
antes me refiero
a cenar
a los minutos
y bueno
tienen la mochila hecha
¿tú también?
sí
sí
yo hace una semana
que tengo los bolsos
ya cerrados
cerrados además
lo que no esté dentro
ya no va
está todo preparado
bueno
estas son las ganas
que tengo de salir
que creo que
porque cerrar el bolso
antes
voy a salir antes
pero bueno
ya está todo preparado
bueno pues nada
oye Pachi
mañana que tengáis
un buen viaje
y ya seguiremos
comunicando
seguiremos en comunicación
ya sabes que
bueno
queremos seguimiento especial
desde aquí
desde el programa
de Pondemaoma
de toda la expedición
de la hueste
también de otras
que estén por ahí cerca
y que iremos informando
que esperamos
que poder
contactar
cuando lleguéis arriba
de allá para aquí
más bien
o al revés
ya veremos
que haremos
pero bueno
que cualquier caso
que estamos en contacto
y en fin
un buen viaje
y un fuerte abrazo
desde aquí Pachi
pues muchas gracias
y es tremendamente
reconfortante
contar con gente
que te apoye
y que te sigue
y bueno
nosotros estaremos encantados
de estar comunicando
con vosotros
cuantas veces sea necesario
y Oscar
un abrazo
nos vemos dentro de poco
muy bien
aquí te espero
aquí estamos
hasta ahora
gracias igualmente
un abrazo Pachi
un abrazo
saludos
demá he quedado
no Oscar
demá he quedado
no me Pachi
aquest vespre
aquest vespre
ya
sí sí
demá
a matinada
i cap a l'aeroport
Valparat
i agafar aquest vol
el vol
això m'ho hem preguntat
és vol
que agafareu
i després
ja arribareu
a Islamabad
a partir d'aquí
s'han de fer trámits
com sempre
després
mirareu
si enllacera
fins a la zona
d'Escardú
que enllacereu segur
ja veurem com
i a partir d'Escardú
comença el Terequip
o sigui
estem parlant
per tant
de 3-4 dies
sí
a partir d'Escardú
encara tenim un dia
de tot terrenys
fins a Escole
Escardú
és com un petit oasis
a l'entrada
del Valtoro
des d'allà
van sortir
les primeres expedicions
a peu
fa una color tremenda
normalment
en aquesta època
ja haurem passat
la Caracorum Highway
no sé si per aire
o per terra
ens ve a ser
una mica
el mateix
perquè
si he anat
25 vegades
doncs
l'has de fer
el anar
i el tornar
i
acaben sent
50 vegades
que l'has passat
ja m'és igual
anar-hi
per terra
estar-m'hi dos dies
que gairebé millor
perquè me vaig adaptant
millor a les calors
i a les
i a les alçades
encara que no és cap alçada
em sembla que Escardú
està a 1.700 metres
si no me'n recordo malament
una mica més
o una mica més
2.000 i algo
2.300
o
sí
aproximadament
l'any passat
sé que vam fer
algun cim
de previ
d'aclimatació
per allà
mentre esperàvem
i bueno
doncs
té el seu
atractiu
però
també és una manera
d'adaptar-te
d'aclimatar-te
doncs
aquest canvi
de costums
del país
de la
de les costums
de la cultura
de la religió
dels menjars
de
de la manera de fer
que en definitiva
és el procés
que necessita
l'expedició
perquè el cos humà
tampoc passa
d'aquí
que estem en un clima
benigne
a 40 graus
de calor
i després
passem
a 25 sota zero
que ens podem trobar
per allà dalt
al cim
per dir alguna cosa
i a vegades
això es dona
amb 20 minuts
del dia
que tu estàs
a 30 graus
de calor
i de cop i volta
ve un núvol
i es posa a nevar
o després comença
a fer vent
i baixes
a 25 sota zero
de cop i volta
val a dir
que la cara
cor a un high way
és un viatge
per si sol
i realment
perquè tot és
part de l'aproximació
cap a la muntanya
que és l'objectiu principal
però
per a una persona
que vulgui viatjar
per Pakistán
la cara cor a un high way
ja té
un seguit
d'atractius
que moltes vegades
passem de llarg
important
perquè et vas acostant
a la muntanya
per uns llocs
realment
impressionants
Gerard
que et faran canviar
de destí
de cara a l'any que ve
ja
anem cap a la zona
de la cara cor a un
o què?
Bueno
de cara a l'any que ve
m'han dit que n'hi ha una altra
de destí
entre mig
no?
Sí
estem aquí parlant
amb l'Òscar
a veure si negociem
una expedició conjunta
però bueno
encara
potser és una mica
aviat encara
per parlar-ho
escolta'm
has aconseguit
esponsors
que això
té molt de mèrit
per a Islàndia
per anar a Islàndia
això
amb els temps que corren
té molt de mèrit
n'has aconseguit uns quants
estic veient
a la teva pàgina web
que aquí n'hi ha uns quants
noms al final
i com t'has fet?
Bueno
sincerament
perquè el que he fet
és buscar una cosa diferent
ara hi ha mil persones
que se'n van a fer
la marató de saules
5.000 que se'n van a fer
i tant d'essers
i n'hi ha moltíssimes més
que fan coses
que normalment ja es fan
llavors jo he buscat una cosa
que és diferent
que no s'ha fet
i jo crec que quan busques
una cosa diferent
que cridi l'atenció
és més fàcil
tenir suport de marques
Estem totalment d'acord
i ara quin entreno
estàs fent?
Bicicleta o córrer
o una mica?
Compagino
córrer i córrer i bici
i no agigna
quan puc
Estàs en forma
Utilitzaràs algun sistema
alguna informació local
d'allà?
Tens alguna font d'informació
que et pugui donar idea
de quines condicions
són les que et trobaràs
quan t'acostis els volcans?
Sí, jo a través de l'Inrich
em aniré enviant sms
amb ma germana i mon cosí
i ells m'aniran informant
de quin temps
ha de fer els pròxims dies
i després
el part meteorològic
dels volcans també
no meteorològic
sinó
quina activitat té
el volcà on vaig ara
Volcanològic
Sí, exacte
per poder evitar
una mica
l'ensurç
No, perquè a part
a veure
els volcans
no tan sols
tenen activitat
per al seu edifici principal
que és el
el con volcànic
sinó que també
moltes vegades
ho fa a través
de fissures
a sota de la
gelera
la qual cosa
fa difícil
la seva aproximació
no només
és el
Les fumaroles
aquestes, no?
Sí, però és que clar
surt la lava
de sota la gelera
la font
realment provoca
unes
riades
llacs
importants
vull dir que tot això
són dificultats
que suposo
que has de tenir en compte
hi ha una altra risa
també
que és
el de
inhalar
aquells gasos
dels volcans
jo t'ho dic
perquè jo vaig pujar
a l'Etna
amb estat
d'erupció
un any
l'any
l'any
98
i amb neu
i anava
amb esquís
i recordo
un parell
de coses
curioses
una
que em va
afectar molt
aquests
gasos
que
matien
com deia el Ricard
abans d'arribar
al cor
al cono
sumital
i clar
a l'aire
feia que
els detritos
que treia el volcán
anessin
en l'altra direcció
i jo
pujava
pel lloc
que en teoria
estava protegit
però
aquests gasos
no eren
del cono
eren
de tota la muntanya
està com
fa com un entramat
que
i em vaig adonar
que aquella neu
que havia caigut
aquella nit
la neu hi era
però a sota
estava calent
i inclús
la sola dels esquís
aquest és l'altre detall
es va quedar
impregnada
perquè amb el fregament
dels esquís
pujant
i després baixant
que no lliscaven
i al final
els va haver de portar
arrossegant
amb una corda
arrossegant-los
per avall
perquè
en comptes de portar-los
a l'esquena
perquè ja en pesaven
prou
de baixar
perquè
la mateixa escalfor
va destruir
la sola de l'esquí
a vent i neu
al damunt
o sigui que
aquest efecte
i després
em va afectar
també
els pulmons
tot i no estar
al punt
de l'erupció
i bueno
per això s'ha d'anar
molt al tanto
amb aquests gasos
jo fins i tot
és una hipòtesi
que sempre he estat
valorant
quan parlen
per exemple
de la Concagua
que té una certa dificultat
en l'aclimatació
la Concagua
és un volcà
antic
encara
notes
les emanacions
de sofre
i això
em fa pensar
perquè
el gas
sulfídric
que és un dels gasos
que desprenen
aquests volcans
que té un contingut
en sofre
molt alt
un dels efectes
que provoca
en l'organisme humà
és que
ocupa
en els glòbuls vermells
no sé si ho estic
explicant bé
la capacitat
impedeix
que l'oxigen
s'afixi
en els glòbuls vermells
i per tant
dificulta moltíssim
tot el funcionament
celular
normal
amb paraules comuns
seria que t'ensofra
t'ensofres
i el sofre ocupa
no pots funcionar bé
tu respires
però funciones
no falla
a la Concagua
es nota
sobretot allà
on se n'hi ha d'endiente
se respira
aquest oloret
que és el que estàs respirant
quan estàs pujant
als volcans
terreny de volcà
perquè el mateix
fregament
de les botes
amb la pedra
i aquest sofre
que hi ha
dins de la terra
provoca
aquest pulsim
que és el que estàs respirant
en realitat
o sigui que
potser em podria portar
uns tomàquets
i enganxar-me'ls a l'esquena
perquè ja teníem
el sofre ficat
per conservar-ho
no portes cap mena
de màscara
però una màscara
una màscara
no ho havia pensat
tampoc
però potser
una màscara
d'aquestes
d'hospital
et poden
o la carboni
actiu
hi ha unes màscares
que diuen
de fuita
que això ho has de portar
per exemple
a la patroquímica
i és un paquetet
que has de portar
a la cintura
ja n'han pensat
a la canvena
d'aquestes
per allò
de la cara de rellal
aquí som especialistes
en aquest tipus de coses
jo quan vaig estar
per exemple
en una illa
de Nova Zelanda
que és un volcà
de la White Island
quan la vam visitar
vam haver d'anar
amb una màscara
d'aquestes
a la cintura
també amb casc
perquè depèn
de la direcció
de l'aire
havies de sortir pitant
i justament
potser seria
una pensada
perquè
una menació
d'aquestes
et deixa molt d'habilitat
jo crec
que aquesta recomanació
del pont de Moama
perquè ja hem parlat
de dos o tres llocs
a Concagua
la illa
aquesta que has dit
White Island
és el nord
de Nova Zelanda
i l'Udalena
i és un terreny
que és tot
un terreny volcànic
i a vegades
inclús la mateixa neu
o la mateixa pluja
fa com una efervescència
el caure damunt
d'aquest polsim
fa com una efervescència
que desprèn
aquests gasos
i això
tu ho respires
i ho notes
perquè dius
ostres
sento l'olor
al Gerard
hi haurà
com no se'n sofre
segur
ho tindrem en compte
escoltem Òscar
on té la bandera
de 2017
de partit de Bossa
està aquí
i la Tarragona
també
recordeu
la bandera
dels Jocs Mediterrani
de 2017
Tarragona 2017
que es mirar
al cim
del Dorat Pic
ahi fèieu la roda de premsa
amb l'alcalde Ballesteros
amb el tient
de l'alcalde Javier Villamallor
que t'entregaven
la bandera aquesta
que posa sempre amunt
a més a més
sempre amunt
i que fica
la notícia corregut
aquests dies
com la pòvora
i que s'aniria
cap allà dalt
cap al cim
sí sí
esperem que pugui
una ja
i ja fem
el proper programa
que ja estarem
al Pakistà
Òscar
que la gent molt bé
t'estarem vigilant
bueno Òscar
una abraçada molt gran
una empenta molt gran
doncs
i tot l'ànim
des d'aquí
estarem pendents
i apretarem
tot el que calgui
per
assolir l'èxit
gràcies
i també gràcies
als companys
que m'acompanyen
que també
reforçaran
aquest suport
incondicional
des del pont
de Mahoma
tota la ciutat
que ens ha anat seguint
i bueno
i aquests ollents
que tenim ja no sé
Islàndia
Itàlia
Brasil has dit
sí sí
tot arreu
es van incorporant
també del País Basta
també n'hi ha un ara
però sou Patx
és a la barra
Òscar
bon viatge
moltes gràcies
i escoltem
Gerard Anton
gràcies per acompanyar-nos
també bon viatge
a tu el dia 6 de juliol
cap a aquests 5 volcans
actius d'Islàndia
no te'n sofri
sobretot
i t'adirem seguint
també
penso que també
t'estarem vigilant
des del pont de Mahoma
anirem seguint
el viatge
moltes gràcies
ja és la primera que faré
quan marxa
que és enorme comprar
una mascaira
d'aquesta
amb complexa de parra
o de vinya
ensulfatat
ensagüent el Jordi Mena
Ricard Fernández
que anirem fent programa
també
anirem fent
i anem seguint
i empenyent des d'aquí
doncs anirem
Lluís Comas
a la part tècnica
fins al bo
bé
adeu-siau
Gràcies
Gràcies