Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Està agradant molt i que està funcionant molt bé el boca-orella.
Me n'alegro perquè és la millor manera al final de...
Bé, de fet la ràdio no deixa de ser un boca-orella així a l'engròs,
però el boca-orella és el sistema que nosaltres funcionem millor de difusió
i a més de qualificació, perquè quan et diuen vés a veure això, evidentment,
ja estan afegint, no sé, tot el públic que ha vingut es converteix en proscriptor,
que és aquesta parolota que vol dir no t'ho perdis, això, vés-ho a veure.
Per tant, veieu que els de satisfacció dels molts visitants que venen els veieu contents, satisfets i xulo.
Sí, de totes les edats, perquè es poden fer diferents lectures, això més...
Ens hem trobat en què algunes persones diuen, eh?
i diuen, vaja, la meva mare, que ara no en deu estar escoltant,
aleshores el grup de dones de Torredembarra diuen,
ai, això, nen, vols dir que no serà molt de fantasia i tal,
perquè ara veuen ciència-ficció i es pensen, doncs, la ciència-ficció com...
Bé, com la coneixem.
Sí, evidentment, és l'inventor de la ciència-ficció, del cinema de ciència-ficció,
però al metge temps és l'inventor del cinema de ficció a seques,
és a dir, d'utilitzar el cinema per explicar alguna cosa més que això,
que es veu directament, això seria el cinema documental, que també és molt interessant,
però al cinema de ficció el primer que en va ser veure les possibilitats va ser Miliés,
per tant, no tingueu aquestes reticències que tenen les senyores de Torredembarra,
les quals saludos que m'estan escoltant, hola mama, què tal,
però la majoria de gent que passa se n'adona que aquest pot ser una mica de prurit
que pot tenir algú, i vols dir, no, no, diu, això és una meravella,
i a més, com pot ser que aquest senyor, quan encara no s'havia inventat cap mena de trucatge cinematogràfic,
se'ls inventés ells la majoria dels que s'utilitzen ara,
amb sistemes evidentment molt més sofisticats i a través d'animació per ordinador, etc.,
però ell s'ho va inventar gairebé tot, i això, i pensar que tenir la intuïció,
la idea que el cinema pot explicar històries, ell venia del món de la màgia,
i això, aquest desenvolupament d'històries que de fet fa la màgia,
la màgia és sempre narrativa, passen coses davant de la gent i creen il·lusions,
i el cinema, doncs, ell va saber veure que era un artefacte màgic.
Doncs, a més, té una plasticitat, un imaginari, una plasticitat, una màgia, com deia el Carles, no?,
a tot el cinema d'Emiliès que el fa més que apte per que enganxi o per explicar-ho als nens.
I per això jo crec que es potencien moltíssim el que són les activitats familiars relacionades amb l'exposició.
Teniu cinema familiar, fins i tot, que és...
Això mateix, que...
És un afegitó.
El dissabte, dia 31, és el de la setmana vinent, projectem Mister Magori com i la botiga màgica,
i després, en dos dissabtes del mes de novembre, Fantasia, el gran clàssic de Walt Disney,
i l'il·lusionista, que és una mica la història de Jacques Tati, un altre mag del cinema.
Molt bé. De moment, la propera cita amb aquestes activitats o aquests tallers familiars,
bé, més que tallers, activitats familiars, sí, en Cliem, en Cliem, ho tenim, aquest cap de setmana.
No és un taller, es tracta d'una visita en família, justament a l'exposició.
Justament, i, a més, vull dir, amb un component afegit que té la visita en família
que la diferencia de la visita comentada per públic general.
De la màgia al cinema, així n'ha anomenat aquesta visita, n'hi ha de visites guiades en altres horaris i altres moments,
però aquesta està expressament pensada per poder-ho explicar a nens petits, aproximadament a partir de set anys.
A partir de set anys.
L'Helena Massons és una de les responsables d'activitats culturals de l'obra social de la Caixa.
Helena, bon dia.
Hola, bon dia.
Què té d'especial aquesta visita, que no tinguin, les més generals?
Doncs que desvetllarem els trucs.
Ah, els trucs.
Sí, no tots, no tots, perquè sempre un mag sempre aconsegueix sorprendre't,
però sí que el que volem és que els nens i nens s'acostin a Meliés,
que pensin també quin és el cinema que ens agrada ara, per què, què té d'especial el cinema,
però veient les pel·lícules d'Ameliés, el que és fascinant és veure que ell venia gairebé d'uns objectes òptics,
d'unes joguines, que ara ens sorprenen molt.
És a dir, que en un món sense ordinadors, sense Photoshop, sense res, tot el que arribava a fer.
Meliés és algú que es va posar davant d'una càmera i va dir això és per somiar, això és per jugar,
i d'alguna manera volem recuperar aquest esperit tan lúdic, tan viu,
i alhora tot l'enginy que posa Meliés i la quantitat de treball,
i per tant es tractarà d'anar per l'exposició, comprendre l'època d'Emeliés,
és una època de molts canvis, una mica com la nostra,
i de veure que algú davant d'un ging, d'un element tecnològic,
comença a inventar, comença a somiar, però s'ha d'enginyar totalment
com durar a terme aquesta fantasia.
Aleshores, el que també farem és que alguns dels trucs, alguns dels jocs,
també per entendre com el cinema antigament, que s'havia de rebalar, etc.,
tindran l'oportunitat, amb exercicis, d'anar-los experimentant.
És a dir, que ells mateixos també es veuran a la càmera,
es veuran apareixent i desapareixent,
seran víctimes també d'aquests trucs màgics.
Mmm, que xulo!
És molt divertit, és molt divertit.
Ho fem amb la màgia actual, que és l'iPad.
Ah!
Però, sí, sí.
Ostres, què hauria fet Meliés amb un iPad?
Què hauria fet?
Exacte.
Bueno, és una de les preguntes que també parlarem amb els nois, eh?
Clar, que gent com Meliés, però una mica gent com Meliés,
també que estan canviant ara el nostre panorama i et poses a YouTube.
I és increïble, la gent, les coses que està imaginant amb els telèfons,
la que hem de dir, és que s'estan fent.
Però és una mica disfrutar de tot això.
Fins i tot té un ser regustet, modern, per allò del vintage,
que diuen, no?, tornar amb aquesta màgia del cinema tan primitiva com feia Meliés.
Exactament.
Que es noti el tall, que es noti el tall.
És veritat, o de vegades passa que quan ens ho posen molt fàcil, no?,
és a dir, quan les coses es canten per un costat, nosaltres anem a la contrària.
I jo crec que actualment, segons com pot arribar a ser tan fàcil fer coses tecnològiques
que molta gent el que vol és dir, no, no, no, doncs jo vull fer stop motion...
L'artesania, no?, l'artesania.
Sí, sí, i que es vegi treballat, no?, doncs vinc...
Exacte.
Molt bé.
És a dir, que tot aquest món, que ara està molt en boga i que invita la creativitat,
però també és veritat, l'esforç, l'enginy, a no dormir-se, doncs són coses que posarem en joc.
Per tant, més que recomanable, pel que estic intuint,
encara que els adults hagin vingut ja a la visita, doncs, regular,
venir, tindran una altra visió, no?, a través del que s'expliqui als més petits.
Sí, a part, crec que pels nens l'oportunitat de descobrir el cinema d'Améliés
disfruten moltíssim, els agrada molt, perquè, a més, és molt atractiu,
és molt divertit, és molt àgil, però a més és que no s'assembla gens
del que veuen actualment.
I a vegades pensem, no, que a ells els agraden unes altres coses, no, no,
els hem de donar l'oportunitat de descobrir-lo perquè els agrada molt.
Aleshores, també crec que és una manera d'anar obrint l'espectre de gustos, no?,
i d'oportunitats de disfrutar, perquè passa una mica el mateix amb Chaplin
o amb Segundo de Chomón, no?, quan els donem l'oportunitat de descobrir aquest món,
els agrada moltíssim, per tant, bueno, no sé, sempre...
Jo crec que penso que anar incorporant gustos nous, noves maneres de divertir-se,
és molt bo.
Explica'ns alguna, concretament, alguna de les activitats que faran.
parlaves abans de l'iPad, parlaves també de la cambra d'aparició i desaparició.
Sí, de fet, el truc d'aparició i desaparició és molt simple, Daniel.
Melies el va descobrir perquè ell, de fet, no sé si sabeu que els germans Lumière
no li van voler vendre a la càmera.
Ah, no, no ho sabia jo, això.
Ell va assistir a la primera projecció pública, que era bastant privada i tot, que la van fer els Melies.
Els Melies eren de Lumière, de Lión, perdó, els Lumière eren de Lión, com la família de Melies.
Segurament es coneixien i li van...
Els Lumière no eren de la Bill Lumière, eren de Lión.
O sigui, no eren de París, eren de Lión.
És la família de Lión, i la família d'Amelies també.
Per tant, segurament, com que es coneixien, el deurien convidar,
perquè era una cosa, vaig dir, que no ho va veure tanta gent.
I ell, de seguida, que ho va veure, va voler comprar la càmera.
Els Lumière li van dir que allò no tenia futur,
cosa que segurament no va anar exactament així.
és a dir, hauríem de pensar, home, aquest senyor que és un mag
i que no és honesta, nosaltres som científics,
això no ho vam veure amb mans de Melies.
Però ell se les va enginyar
i va comprar bé una mena de càmera que hi havia a Anglaterra,
la va trucar i tal, i va aconseguir tenir una càmera i cinematògraf.
Mare de Déu!
Sí, sí, ho va aconseguir ell.
És a dir, que ell, de fet, era una persona que reparava la càmera,
que coneixia perfectament aquella tecnologia, no?
Cosa que potser és la diferència amb la tecnologia d'ara que...
Clar, que no l'obris, no l'obris.
Tens a veure.
I m'ho deies, això, per explicar-me-lo de la càmera o de les expedicions.
Aleshores, ell, gravant, rodant, perdó, filmant, un dia en un carrer,
se li va trebar.
Aleshores, ho va solucionar, va seguir filmant,
i llavors, quan ho va veure a casa,
va veure que li desapareixien els cotxes.
Els cotxes apareixien i desapareixien.
Aquest truc tan simple va ser el que el va portar ell
a començar i a fer trucs de màgia, trucatges, etcètera.
I aquest, que és tan simple, nosaltres el farem amb stop motion,
és a dir, parant a la càmera.
I el resultat és sorprenent.
Allà mateix, a l'exposició.
Allà mateix el podran fer.
És a dir, faran una petita peliculeta.
Molt bé, molt bé.
Doncs només us hem explicat una, eh,
de les moltes coses que podeu veure experimentar als nens.
Ens ha d'haver recomanat a partir de set anys, veig per aquí, no?
Sí, a partir de set anys.
De set anys també, perquè, home, el ritme de un i dos,
és perquè anar veient tota l'exposició,
anar fent les activitats,
llavors és bo que s'hi puguin enganxar
i que algunes coses puguin fer més o menys autònoms
per poder-les fer.
Visites en família
a l'exposició sobre Melies,
recordeu, de la màgia al cinema,
visites especials,
recordeu, serà aquest dissabte i aquest diumenge,
després també els dies 7 i 8 de novembre,
per tant saltem a...
El mes de novembre, sí.
I després passem a dates supernadalenques, eh,
26 i 27 de desembre.
Exactament, ja amb els torrons i amb els canelons,
i després això, a somiar.
Molt bé, en horari bàsicament estic veient
de les 6 de la tarda als dissabtes
i els diumenges a les 12 de l'edat.
Exactament, sí, que són horaris que ens funcionen.
Molt bé, doncs avui hem estat parlant amb Elena Massons,
una de les responsables de les activitats culturals
de l'obra social.
Moltes gràcies i, en fi, per molts anys de màgia, Elena.
Moltes gràcies, igualment.
Una abraçada.
Fins la propera, una abraçada.
Dic jo que hi ha exposicions,
i aquesta n'és una, que són un caramelet
per a l'hora de muntar activitats,
perquè, clar, t'assolten de tota mena.
Exacte, hi ha exposicions que s'ho permeten més,
i hi ha altres que potser són això més de contingut,
de fer pensar,
són potser més complexes per a les famílies,
però aquesta sí, aquesta com dius tu és un caramelet,
i tenim a part del cinema i de l'art en família,
sabeu que tenim les visites guiades per a públic general,
i després les visites comentades per a grups,
és a dir, només cal que truqueu o passeu pel que és el fòrum,
i en qualsevol dia, fins al 10 de gener,
a qualsevol hora de les que està obert el centre,
es pot fer una visita de grup.
I si en aquest grup hi ha nens,
evidentment els nostres guies són prou adaptables,
com per fer una visita més de caire familiar,
que no és ben bé la visita en família,
aquesta que està programada d'una certa manera,
però sí que al final podem explicar-la,
ens adaptem, ens adaptem al públic que ens ho demana,
evidentment també aquesta exposició ho permet molt,
perquè no és el mateix veure una pel·ligua com viatge a la lluna
sent un nen, que veure-la com un adult,
que la veu exactament igual com un nen,
però segurament hi veu més coses,
i hi ve això que deies tu, aquesta cosa vintage,
i això com està fet,
i les pel·lícules d'Amelies tenen una narrativa
que de seguida te n'adones com funciona,
sempre hi ha una mena d'esfilada al final,
és a dir, respon una mica també a com es portaven a les barraques de fira,
i que anaven com a acompanyament musical,
amb un guió escrit per ell,
i per tant tenien un creixendo que això segurament un adult ho valora,
fixa-t'hi tu, que qui fa això, per això,
perquè aquí en aquest moment devia entrar la banda municipal a tocar la música,
és a dir, tot té un sentit que un nen senzillament veu allò,
la lluna aquella amb l'ull i el coet que ciclava a l'ull.
Estic veient que se'ns desborda l'activitat a nivell familiar també,
perquè tenim 12 proves d'Hèrcules, també diumenge,
i diumenge abans la lletreria.
Exactament, el taller aquest de la lletreria,
si recordeu que ja en vam parlar fa un temps,
i a més, si mireu els horaris, veureu que l'hem programat
perquè pugueu assistir a les dues coses,
primer al taller de la lletreria i després a les 12 proves d'Hèrcules.
I diumenge al dematí a l'exposició.
Exactament.
O sigui, diumenge tot el dia.
Tot el dia, és una mica la pretensió, no?,
que sigui un lloc on passen coses i on t'hi puguis passar molt de temps.
Carles Marquès, moltíssimes gràcies i ens veiem dilluns, en tot cas.
Fins dilluns.