Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja està acostumat, pobre!
El Jesús ens porta cada setmana
la ressenya d'un llibre, una recomanació literària,
digue'ns el títol, només avui que has triat.
Es diu Biografies de Tarragona, volum 1.
Ah, i n'hi ha moltes?
També n'hi ha més després.
I n'hi ha moltes?
Moltes Biografies, no les he comptades, però he fet una selecció jo.
Però és un volum en què es parla de diferents tarragonins?
Sí, diguéssim que han destacat en diferents camps, des del militar, el polític, econòmic, històric, literari, arquitectònic, el que tu vulguis.
Molt bé.
Pinta interessant.
Sí.
Ara en parlem.
Saludem també avui dos tècnics de cultura de l'Ajuntament, el Joan Cabella i la Teresa León.
Bon dia a tots dos.
Bon dia.
Bon dia.
Felicitats per tota l'organització que va culminar dissabte en l'entrega de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
Molta feina, no?
La setmana passada.
Exactament, sí, molta feina.
Sí, però estem molt contents, que va anar molt bé.
I ara què?
Ara heu deixat la casa sola?
Sí, sí que queda moltes vegades sola la casa.
Sí, no?
Sí que queda moltes vegades perquè, esclar, la feina no és sempre allí.
La feina és en molts llocs.
Quan estem fent altres coses, doncs la casa.
Però bé, sort que avui hi ha el correu electrònic
i el correu electrònic és allò que s'espera.
Te'l trobes, quan tornes a casa te'l trobes ja.
Molt bé.
Una mica de sensació, però, que la setmana més important ha passat.
Sí, sí.
La setmana passada no haguéssim pogut deixar la cosa sola, com deies,
perquè molts participants van venir a l'acte i llavors havíem d'atendre telèfons i correus urgents.
Però ara, per sort, estem una mica més tranquils.
Doncs avui parlarem dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona,
ho farem més amb protagonistes i també parlarem després d'una exposició
que vau inaugurar la setmana passada, com que no teníeu prou feina,
al magatzem número 2 de la Tabacalera, allà a la Biblioteca Municipal.
Per cert, com va anar la inauguració, com van els primers dies de l'exposició,
tot i que és de llarga durada.
Sí, molt bé, molt bé.
És de llarguíssima durada, perquè és una exposició que ara estarà exposada allí dos mesos,
però que després la farem itinerant per diferents espais de la ciutat
i després, a través de la institució de les lletres catalanes,
volem que arribi a altres llocs, perquè és una exposició que està pensada
amb un cert perfil genèric, de tal manera que, malgrat que és una reflexió
sobre el patrimoni literari de Tarragona,
permet extrapolar el que es diu allí a la resta del món, pràcticament.
És a dir, el patrimoni literari, i canvies els noms,
però la reflexió és la mateixa que si et refereixes a París,
o et refereixes a Dublín, o et refereixes a una altra ciutat.
En serem resò d'això, vaja, tornarem a parlar de l'exposició després,
tornarem a parlar, bé, parlarem com a primera vegada
de la lectura dramatitzada, que és l'acte principal d'aquesta setmana
pel que fa a la primavera literària.
Abans, però, tenim el telèfon a Salvador Company.
Ell és valencià, i a partir d'ara apunteu-vos el nom,
perquè formarà part d'aquests 25 anys, que ja en són més, no?,
de premi, de fet és el 25è premi.
El 25è convocatòria, de les quals n'hi ha hagut cinc
que han estat deserts al llarg de la història,
per tant, és el 20è guanyador.
El 20è guanyador del premi Pini Soler,
del premi de narrativa, dels premis literaris ciutats de Tarragona,
potser el més important.
Sí.
Bé, cadascú té la seva, el seu pes, però...
Més dotació econòmica.
Més dotació econòmica.
Cadascú ho és, evidentment, en dotació econòmica i en repercussió,
evidentment, però tots són importants perquè cadascú compleix
una funció dins del món, dins del panorama literari.
Doncs, tenim ja el Salvador Company, que tenia certa pressa,
després continuem parlant de lo malament que ho ha tingut el jurat,
de lo difícil per triar, i de lo especial que és aquest premi.
Salvador Company, bon dia.
Hola, bon dia.
Felicitats, eh?
Moltíssimes gràcies.
Moltes felicitats.
Escolta, com es diu el teu treball, el que ha guanyat?
Sense fi, el títol és Sense fi.
Sense fi.
I parles de corrupció urbanística, d'esports glamorosos...
A veure, a veure, com ho enllaçem, això?
De què va?
A veure, són tres o dues narratives que expliquen la seva història,
en realitat quan ja no hi ha remei,
el primer quan ja és mort, i vol saber per què l'han mort.
És un monitor de tenis, i l'han pelat, i l'home no sap per què.
té sospites, i al final acaba lligant els caps.
És com una veu d'ultratomba, doncs?
Sí, sí, sí, un esperit en pena, no?, que està per allà vagant.
I les altres dues veus que van alternant-se
són el respecte d'un assassinat d'encàrrec
que hi ha hagut per part d'un senyor amb aspiracions polítiques
que li convenia llevar-se d'en mig la seva amant,
i l'altra veu és la veu de la parella de l'amant,
que ha desaparegut, i aquestes dues van alternant
en la segona part del llibre.
Finalment hi ha un epíleg que, bueno, això ja...
Qui ho llegirà ja ho veurà.
Que hi ha molt de País Valencià.
O tal com tu el veus, almenys.
Com, com?
Sí que si té a veure amb el lloc d'on ets tu, no?
Sí, no, no, està localitzat a, diguem-ne,
i després sí que hi ha darrere, doncs,
tota la societat dissortadament malalta en què vivim, així.
El Cel a Trossos ens consta com si fos la teva primera publicació,
sí? Ho dic bé?
Sí, és correcte.
Vindrien després Volariana, Low Tenis, Silenci de Plom.
Sí.
Sí, anem bé.
I jo he llegit quatre arguments d'aquesta obra, quatre de l'altra,
i més o menys són temes el de la corrupció, el del tenis.
Ja els hi ha visc tocat, veritat?
Sí, no, en Low Tenis eren diverses històries,
més llargues que un conte i més curtes que una novel·la.
El que diuen és franceses una novel·la,
i la primera que donava, no me'l recull,
anava específicament d'una pista d'herba,
curiosament, que ja ha prou de València, l'Eliana,
i a partir d'allà vaig inventar tota una història relacionada a la Guerra Civil i amb dos amics.
I l'altra part de la corrupció,
on sí que està molt desenvolupada amb totes les seues conseqüències,
precedents històrics, és Silenci de Plom.
No és una novel·la que tracti de la corrupció,
però sí que és el teló de fons que desencadena l'argument.
Per tant, potser sense fi seria com un compendi del que has tractat,
o has escrit fins ara?
Seria l'obra més rodona, allò que es diu sempre que l'última és la més,
o és un experiment que has fet?
A veure, no sé jo si la més rodona...
No sabria dir quina és,
però el que sí que és un poc és el que deies,
sí que resumeix alguns dels grans trets de les obres anteriors.
Tot això, a més, diuen, explicat amb un cert oirònic,
que fa que el tema, que sigui en una certa manera tan dramàtic,
agafi i tingui més gràcia.
Sí, no, és que al País Valencià o ens oprem amb un poc de conya
o ho tenim molt malament.
No, i també que el personatge que comença a contar la història
és el personatge d'algú que ha mort.
Per tant, major distanciament amb el món desvius és impossible.
Tenim aquí la Joan Cavallé i la Teresa León.
Ahà.
Hola, com estem?
Què tal?
Moltes gràcies.
Veritat que van comentar el jurat que ho havien tingut molt difícil per triar,
al final van quedar tres obres seleccionades
i destacaven potser de sense fi
la que és molt trepidant, una narració com a molt original,
molt trepidant, molt àgil.
I és cert, perquè jo no l'he acabada,
però quan vaig conèixer el veredicta em vaig posar a llegir-la.
Abans no ho faig perquè és molt complicat,
tinc altres prioritats en aquell moment a la feina,
i em vaig posar a llegir-la i realment
aquest començament que diu el Salvador,
que és d'un mort com el de Sánchez Bolívar,
de la pel·lícula,
que explica, que rememora el que li ha passat,
de seguida et fa entrar en el text,
i és un text que enganxa,
que enganxa molt ben escrit,
no conec,
jo no conec encara com es desenvolupa,
no conec les altres veus,
només conec la primera veu,
però que el que he vist fins ara
és un text molt compacte,
i molt ben trabat i molt ben escrit.
Per tant, ja et diré la felicitació després,
però de moment va per bon camí.
Va per bon camí, sí.
Salvador, què pretenies?
Vaja, l'escriure sense fi.
De fet, quan vas pujar a l'escenari
i recollir el premi,
molt ben acompanyat, per cert,
vas, a part de patir una mica,
per fer el discurs,
vas fer un discurs bastant reivindicatiu,
en el sentit d'escolti,
editors, apostin més,
donin veu a tota aquesta gent
que estan escrivint,
perquè la literatura ens aporta,
ens aporta coses,
i especialment hi ha veus molt crítiques
que volen sortir.
Què pretens en Sense Fi?
Bé, jo t'he contestat primer
a l'últim que m'estaves dient,
o el penúltim,
en la reivindicació aquesta,
té a veure amb que,
més enllà de les grans editorials,
dels grans noms,
en el sentit de moltíssimes vendes,
o pretèsament moltíssimes vendes,
més enllà d'això,
també n'hi ha una literatura
que li costa molt obrir-se pas,
que normalment intenta ser
més innovadora,
més crítica,
i que ens pot aportar molt més,
però que li costa una barbaritat
poder accedir,
no ja a grans premis,
que això és un gran esdeveniment,
que no passa dos dies,
sinó simplement a fer-se llegir,
a poder-se publicar.
I per això feia una crida
als editors que eren presents,
i sobretot, clar,
117 persones que s'han presentat allà,
tres finalistes,
també més d'una decena
de treballs que havien arribat
a les rondes finals,
segur que en aquest premi mateix
n'hi ha prop d'una vintena
d'obres perfectament publicables
per literatura,
per editorials de primera línia
i editorials més petites,
que crec jo són les que estan fent
ara els treballs més interessants.
I pel que fa a Sense fi,
Sense fi naix precisament,
no amb aquesta primera part
que deia el Joan
i que tan amablement
estava descrivint,
sinó amb la idea
aquesta cristiana,
catòlica,
del perdó dels pecats,
que de vegades
és passada per la hipocresia
i el fariseïsme
és molt còmode.
Faces el que fases,
tu perdonen.
I no tens ni tan sols
una mala consciència.
Parteix d'això
la història
i de com molta gent
molt religiosa
està fent autèntiques
malifetes polítiques
i socials
al País Valencià.
Per tant,
la crítica directa,
suposo que també
la voluntat
que el públic ho llegeixi
de manera que es diverteixi,
no?
Clar.
Tu creus que el lector,
què t'han dit?
Se sent indignat al final?
Quan ho acaben,
indignat,
trist,
rabiós,
divertit.
Espero que contra mi no.
Però no,
la gent que ho ha llegit
sobretot ha destacat
que se ho ha passat molt bé
amb les coses
que hi ha d'argument
i que n'hi ha
molta ironia,
no?
Que tota aquesta cosa
que per moments
pot ser truculenta
està passada
pels sedats
d'un cert distanciament
i una mirada crítica
al que està passant.
És això
el que hem destacat més.
Doncs, Salvador,
ja per acabar,
com vas conèixer
el Premi Pini Soler?
Bé,
ja fa anys
que el conec,
he participat
i m'he concursat
en algunes ocasions.
Cert és que
només amb una novel·la
i fa un temps
no era tan reixida
com aquesta
i va fer molt bé
el jurat
no premiant-la.
Va arribar a les rondes finals,
això sí,
va ser esmentat
com a finalista
i el vaig conèixer
fa ja uns quantos temps.
però, bueno,
el que m'agradaria dir
és que actualment
jo crec que és el millor premi
de la literatura catalana
per moltes raons.
Començant
perquè pots presentar
sense haver-te de gastar els diners,
cosa molt important.
Després,
perquè teniu allà
la Teresa León,
quan hi ha problemes
per a presentar-te informàticament
hi ha una persona
tan competent
i amable com ella
que et permet
presentar-te
sense cap problema
que altrament
no podries.
És un premi
que no té a compte
drets d'autor
respecte a l'editorial,
un jurat
completament independent
en què no hi ha
cap membre de l'editorial
ni cap amiguisme darrere
i això
damunt
en una ciutat
com Tarragona
amb el prestigi
que té aquest premi
jo vaig dir
per a mi
és un premi model.
Hauria de ser el model
de la resta de premis
especialment dels més grans.
Gràcies.
No, no,
però i l'organització
del lliurament
no di res
però és meravellosa
i tot el premi
el Joan
que és el factòtum
que hi ha darrere
em sembla una persona
brillant
i molt competent.
Gràcies.
Doncs Salvador
i amb tot això
que has dit
estàs convidat a Tarragona
quan vulguis
a presentar.
La meva filla
ahir deia
que com és que
tornàvem a València
que ella volia
quedar-se en Tarragona
que és com diu ella.
Sí, no?
Vas comentar l'anècdota
que havia batejat la ciutat
que havies guanyat
el premi de Tarragona.
Ella ho té clar
és Tarragona.
Tarragona,
doncs ja ho sabeu.
Escolta,
quin timing portem ara Joan?
Quan ha de publicar-se
i quan aneu de promo?
El final té previst
que surti
en principi
la previsió
que em van dir
era l'1 de setembre
per poder aprofitar
la setmana
de llibre en català
que és abans
de l'11 de setembre
i
bé,
aleshores
que abans de Santa Ticle
el tenim
a Tarragona.
Molt bé.
I llavors farem ja,
convidareu,
vindrà el Salvador
i ja farem una mica
de presentació.
Ja ho planificarem, sí.
Doncs Salvador Company,
guanyador del Premi Pini Soler
d'enguany
amb l'obra
Sense fi.
Moltes felicitats,
moltes gràcies
per aquesta estoneta
i t'esperem aquí en directe
amb el Llibre a la mà, eh?
I tant, i tant que sí,
tornaré.
Gràcies, Salvador.
Fins aviat, Salvador.
Moltes gràcies, adeu.
Adeu, adeu.
Per cert,
una de les...
Em sembla que és novetat enguany,
Angle Editorial,
és qui publica...
Sí, exacte.
Bé,
és qui publicarà la novel·la
i és novetat enguany
i serà a partir d'aquí, no?
Representa que és una col·laboració...
Sí, sí, sí.
El primer any vam fer el canvi.
El fet que l'any passat
hagués quedat desert,
ens vam replantejar,
vam fer un sondeig molt ampli
amb els jurats que hi havia hagut,
amb les entitats de Tarragona,
amb altres persones
que ens van assessorar
i bé, al final vam arribar
a la conclusió
que havíem de canviar d'editorial
i aquesta era una de les propostes
que teníem
i ens va semblar la més adequada.
per dues raons.
Primer,
perquè és una editorial
que no té cap altre premi literari
de novel·la,
la qual cosa vol dir
que serà el seu premi
i, per tant,
que no farà un joc
de dir bé,
aquest és el principal,
aquest el secundari,
aquest el terciari,
no,
és el seu premi
i, per tant,
hi apostarà el 100%.
Aquesta és una raó important.
Després,
Angle és una editorial
en què la seva col·lecció
de narrativa
és important.
En aquest moment
és una col·lecció
de referència
tant en autors catalans
com en traduccions.
I després,
per un tercer element
importantíssim,
que és que
a l'hora d'arribar a l'acord
estava molt clar
el paper de cadascú.
El nostre és
aconseguir
que hi hagi
una bona novel·la premiada,
és a dir,
tot el procés
de convocatòria,
organització
i veredicta final
i la seva feina
comença aquí.
I, per tant,
ells ens van oferir
un pla de comunicació
i un pla de difusió
de la novel·la.
Per tant,
hi ha això.
És a dir,
no hi ha
ara ho publiqueu,
sinó ara ho publiqueu
i, a més a més,
amb la novel·la guanyadora
farem tot això.
Molt bé.
I s'ho fan seu,
pel que dieu.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Doncs,
Angle Editorial
publicarà a partir d'ara,
ja començant per enguany,
el Premi Pini Soler,
sortirà cap al setembre,
recordeu,
Salvador Company,
Valencià l'ha guanyat
per una obra que es diu
Sense fi.
Expliqueu-me,
home,
mentre truquem
als propers convidats,
als propers guanyadors,
expliqueu-me,
Teresa,
interioritats de com va anar,
com va ser la gala,
què us va passar abans,
després,
alguna anècdota
que es pugui explicar?
A veure,
jo penso,
i abans ho hem comentat
amb el Joan,
que aquesta edició
va anar molt bé,
van omplir el teatre,
hem de donar les gràcies
a Òmnium
i al Centre
en el Mediació Lingüística
perquè tots plegats
van fer l'esforç
i la veritat és
que es va veure
el teatre bastant ple,
no?,
aquesta convocatòria
i llavors també hem de remarcar
que un centenar
de persones,
participants d'arreu de Catalunya
també van venir expressament
que els van convidar
i això,
doncs,
bueno,
la gent ho agraeix,
no?,
perquè pot veure en directe
com va una gala,
després podem parlar
amb el jurat
o amb l'organització,
entre ells
i després fent com
una petita festeta
als jardins del Metropol
que van fer una copa de cava
i van brindar
i llavors tot plegat molt bé,
l'espectacle,
doncs,
també va anar molt bé,
hem de tenir en compte
que van dedicar
a la,
al lliurement
a la Montserrat Tavelló,
va venir la Mariona Segarra,
ho va presentar la Iolanda García,
que ja ho sabeu,
i tot plegat,
estem molt satisfets.
Sí,
i el que comentàvem
és que
en aquest tipus d'actes
sempre són molt complicats
perquè hi ha molts elements
de protocol,
molts elements
que tenen a veure
amb els participants,
que no és protocol,
però que són complicats també
perquè tots els participants,
lògicament,
tenen expectatives,
demanen informació,
volen saber el què,
volen tenir l'oportunitat
de parlar amb aquesta altra.
i això genera
una gran diversitat
d'inputs
i de tocs de tensió
que hem de resoldre.
I això fa que de vegades
sigui un acte
amb dificultat
de preservar el timing.
I en canvi,
ens va sortir
tot molt ben quadrat
en aquest sentit,
tota la durada,
la puntualitat,
els premis,
etcètera.
a més a més tenint en compte
que com que hi ha participació
d'autoritats
i tot això,
que tenen altres agendes
i tenen altres coses
i això ens obliga
a aquesta exactitud,
doncs va anar bé.
Vaja,
que no m'explicareu
cap anterioritat.
L'alcalde va fer una declaració
interessant,
no, Joan?
Sí, digueu, digueu, sí.
Dues o tres,
no sé,
en va fer un munt.
Digues, digues, Teresa.
No, no,
explica-ho tu
perquè ho explicaràs millor
el que va revelar
que hi ha la intenció
de,
com ja sabeu,
tenir la sala
dels tarragonins il·lustres
ja està bastant descompensada
en quant a homes i dones,
no?
Llavors,
acabo d'explicar tu,
però...
Sí,
a la galeria
de tarragonins il·lustres
hi ha 11 tarragonins destacats,
d'aquests tarragonins,
5 són escriptors,
però de la totalitat
només n'hi ha,
només hi ha una dona
que és escriptora,
és la Josepa Massanès,
i aleshores
l'Ajuntament té intenció
d'anar equilibrant això.
De fet,
l'atinent d'alcalde
Begoña Floría
el dia de la inauguració
de l'exposició
ja va deixar anar
el dimecres passat,
ja va deixar anar
que una de les persones
a incorporar
pròximament
seria l'Alga Txirinax
i l'alcalde
va rebre el clau
dient que una seria
l'Alga Txirinax
i l'altra
la Montserrat de Balló.
Això,
diguem que era
la primícia
o la novetat
més important
aquestes dues
aquestes dues coses.
Després us pregunto
més anècdotes
però d'aquelles,
home,
d'aquelles...
Se'ns va
trencar un botó.
No, no?
El micro no funcionava.
Se'ns va desmaiar algú, no?
No, no, no.
No recordo que es desmaies ningú.
Són seriosos, eh?
Va sonar a la rodona.
No passa res.
No, a veure, a veure, a veure.
Diré
anècdotes d'aquestes
així de fora de programa, no?
Hi havia
la Muriel Casals
a dalt de l'escenari
amb una intervenció
molt, molt, molt, molt, molt
ben feta
reflectint
la necessitat
de trobar complicitat.
Va ser la paraula que ella
va trobar com a clau, no?
complicitat
entre la societat civil
entre tothom
per tirar aquest país
i aquesta cultura endavant.
Hi havia un públic
molt atent
a tot allò que deia,
però
tot l'acte
va estar seguida
amb molt de silenci
i molta tensió, no?
No va ser fins al pati
que una part
d'aquesta
d'aquesta assistència
va
prorrompre
en
proclames,
en crits,
en...
tot molt civilitzat, eh?
Ara no pensem cap
reivindicatius.
Però això va ser ja
fora de la sala,
la sala va estar
dedicada
als premis
i va estar dedicada
a l'homenatge
a Montserrat de Balló.
I després a fora,
doncs,
els segadors,
alguna estelada,
etcètera, etcètera.
Però això ja va ser,
diguem, fora de...
Sí, la gent tenia moltes ganes.
Es van fer fotos
i van estar molt contents
que vingués la Muriel.
La veritat és que
va fer un discurs impecable,
jo el vaig trobar molt,
molt ben dit,
tot el que va dir,
dintre de temps,
i la veritat és que
després la gent
va tenir l'oportunitat
i això de saludar-la personalment
perquè és una dona
que la gent...
Desperta passions.
Sí.
Sí, sí.
Ho has dit molt bé, sí.
Dic això en el sentit,
bàsicament,
que tothom es va col·locar
en el seu lloc
i les coses van fer
en el lloc que s'havien de fer
i en el moment
que s'havien de fer
o que es podien fer,
no?
Sense barrejar
els elements.
Molt bé, molt bé.
Anem coneixent més,
a poc a poc,
en detalls d'aquesta gala,
que en definitiva era una gala,
a la gala d'entrega dels Premis Literari
Ciutat de Tarragona,
que va tenir el seu moment
dedicat a la literatura portuguesa
quan vam saber
que el guanyador
de la Premi de Traducció
Vidal Alcobé
era Gabriel Santpol.
El seu projecte
pretén traduir
Peregrinassau,
l'obra de Mendes Pinto.
Gabriel, bon dia.
Bon dia.
Gabriel ve de Sesilles, no?
Sí, de Mallorca.
De Mallorca.
Gabriel, no tenim ni idea,
jo no tinc ni idea
de qui és Mendes Pinto,
de què és Peregrinassau,
per què has triat aquest autor?
Bé, sí, fora del terreny
dels òsòfils,
és una obra potser poc coneguda,
però sí que és una de les grans obres
de la literatura portuguesa,
és a dir,
del segle XVI,
després del Lusíades,
i va aquesta.
És a dir,
és una de les obres
que es considera importants.
Vis ràpid,
és com la manera d'explicar-ho,
seria el Marco Polo portugués.
Amb l'avantatge,
deies tu a la presentació,
que escriu millor,
escrivia millor que Marco Polo.
Que escriu molt millor que Marco Polo.
És un autor de primera fila,
a diferència de Marco Polo,
que és més interessant que bon escriptor.
Què va explicar Peregrinassau?
La peregrinassau,
és la seva peregrinació,
el dítol és molt, molt més llarg,
això és la primera paraula,
és la seva peregrinació,
les seves aventures,
i més aviat desventures,
des d'Etiòpia fins al Japó.
És a dir,
ell s'embarca amb aquestes noves portugueses
que al segle XVI van a trobar noves terres,
i a establir colònies,
i relacions comercials,
i ell va seguint,
i li van passar mil desgràcies,
sobretot,
perquè hi havia molt de naufragis,
i l'agafen presoners,
i ell va,
a part d'explicar la seva vida,
també ens explica els costums d'aquelles terres,
ens explica la història d'aquelles terres,
i fa de cronista,
fa de reporter nacional geogràfic,
fa de,
evidentment,
d'autobiografia,
i de fet,
gairebé tot és com una gran novel·la,
per això és literatura,
perquè està literaturitzat,
encara que sigui partint de fets
i d'esdeveniments reals.
Com és que vas treure aquesta obra i aquest autor?
Jo entenc que hi ha molts caramels,
a l'hora d'un traductor presentar-se
a molts premis.
Bé,
clar,
és una d'aquestes grans obres
que un sempre té en mente.
Ja ve de llarg, això,
ja ve de lluny.
Sí, sí, sí,
és un projecte que tenia ja fa molt temps,
el que passa que, clar,
és una obra molt llarga,
pensant que són 800 pàgines de gran format,
clar,
i aleshores és una obra amb l'envesti,
així en principi,
i de trobar aquí l'edipi,
etcètera, etcètera,
clar,
a vegades és un poc descorregidor.
I amb això vull destacar aquest premi,
perquè el Premi Ciutat de Tarragona
en la traducció,
el Jaume Iau del Cové,
que és un dels dos únicos,
que es dona obres inèvites traduïdes,
perquè d'altres de traducció que n'hi ha,
que tampoc no n'hi ha gaire,
però d'altres són obres ja publicades,
i a més a més,
aquesta és l'únic que permet presentar un projecte,
i en la garantia de publicació,
en la qual cosa dona peu
que obres com aquestes,
i d'altres que s'han premiat en anys anteriors,
siguin d'aquestes grans obres
que no s'emprendrien si no hi hagués aquesta oportunitat.
Per tant, vull destacar la importància
que té aquest premi en el món dels traductors.
Sempre tenim en compte,
quan parlem del Vidal Alcubé,
que s'aprecia el projecte,
la importància,
el pes que tingui el projecte a traduir,
però també es té en compte,
el jugat té molt en compte,
Joan,
tenim el Joan Caballera,
Teresa León aquí.
Gabriel.
Hola, bon dia.
Bon dia, com que va?
Es té en compte també la trajectòria,
el currículum del traductor,
que tingui certa solera,
que sigui de confiança.
Sí, a veure,
quan parlem d'un projecte,
el jurat ha de tenir la garantia
que aquest projecte es podrà portar a terme
tal com promet el traductor.
I perquè aquesta garantia existeixi,
hi ha dos elements a jutjar.
Un, a la mostra,
hi ha una mostra.
Aleshores, aquesta mostra ja és important,
és molt important la mostra
perquè ja es veu el tarannà,
però després el currículum o la trajectòria.
Evidentment,
i pot guanyar alguna vegada
i de fet ha passat
que d'algun traductor
que no tingui trajectòria,
si la seva mostra
i el projecte és interessant,
ho pot guanyar.
Però, evidentment,
normalment les dues coses coincideixen,
és a dir,
una bona mostra
que ja reflecteix
que la traducció
serà ben feta,
que a més a més ve avalada
per la trajectòria.
Gabriel,
ho feia com a introducció també
perquè ens expliquis
qui ets
a nivell d'introducció
i d'on et ve això del portugués.
Bé,
a mi em ve de la...
quan estudia la filologia catalana
a la Universitat de les Illes,
vaig fer una assignatura
que era
una assignatura de llengua portuguesa
i una de literatura portuguesa
que feia el cares catedràtic
d'aquesta matèria
a la Universitat de les Illes,
que és el doctor perfecto cuadrado,
que és el meu pare lusista, diguéssim,
és el que me va introduir
en aquest món
i al qual li estic molt agraït.
I a partir d'aquí
m'hi vaig interessar molt
per la literatura portuguesa
i vaig començar a traduir...
La primera va ser
una cotraducció
amb Nicolau Dols,
que ara és de Gà
de la Facultat de Lletres
de la Universitat de les Illes
i amb el qual he traduït
algunes coses conjuntament,
per exemple,
el llibre del de Sorsec
i d'ell vaig anar fent
la majoria en solitari
i sobretot m'he dedicat
a la literatura portuguesa.
He traduït d'altres llengües,
del francès,
del llatí,
però darrerement de l'alemany
per això és més esporàdic.
La majoria de la traducció
que he fet és del portugués.
Déu-n'hi-do.
Escolta,
que els hi has promès?
Ja tens la traducció feta, Gabriel?
No, no, no.
Només la mostra?
Només una mica més de la mostra,
però no, no, no.
Ara m'hi hauré de posar...
Això és el perill
de demanar una cosa,
que poden dir que sí.
Ja que diuen,
més en compte amb el que demanes
que es pot complir, no?
Exacte, exacte, exacte.
Dates de publicació,
com ho tenim això, Joan?
A veure...
Primer hi ha d'haver la seva feina.
Teniu un temps límit.
Les bases parlen d'un any
i també parlen
de la possibilitat
de demanar pròrroga.
Bé, això és ell
qui ho haurà de decidir
si ho pot fer en un any
o necessitarà pròrroga.
Ja dirà.
Ja intentaré complir-lo
l'any, però no ho sé.
Això ja ho veiem,
i no ho sé.
És una obra molt...
Llarga?
Molt llarga.
Molt llarga.
També haurem de parlar
a l'editor,
veure finalment quantes pàgines...
perquè, clar, també el premi
també limita,
que queda d'una màxima
de 400 pàgines,
per tant,
s'ha de fer una selecció.
És una obra que es pot seleccionar
sense problema
perquè són episodis
i, per tant,
no es trenca,
no és com una novel·la
en què si treguéssim un tros
que no tindria sentit.
Per tant,
és una obra que és fàcilment
antelogable,
perquè serà una màxima antelogia.
La meva idea
és traduir-la a la meitat,
com a mínim,
però d'això ja anirem parlant
i anirem fent.
Nosaltres tenim moltes ganes,
també, Gabriel Sant Pol,
de poder llegir aquest autor portugués,
Mendes Pinto.
Gràcies a la teva traducció.
Felicitats per haver guanyat aquest premi
i vida a l'alcubre de traducció.
Moltes gràcies.
Una abraçada.
Adéu.
Adéu, adéu.
Doncs anem avançant.
Ens queda parlar amb la Nela Miralles,
que és la guanyadora del Premi Tinet
de Narrativa Curta.
Bé, no ho sé,
respecte al premi de traducció,
el jurat també va destacar,
com sempre, no?
El jurat tenia por d'una cosa.
El jurat de seguida va veure
que aquesta obra era sensacional.
Ah, sí?
Sí, el jurat.
Per que et facis una idea,
perdona,
a mi em van dir que és equiparable
al Quixot, en espanyol, eh?
Ah, molt bé.
El passa que del portuguès, clar,
tenim tan poca...
Informació.
Sí, tan poca arribada.
No és...
Sí, tenim més informació
d'altres llengües.
Però no.
El jurat de seguida ho va tenir clar.
Va tenir clar que aquesta era...
Destacava, no?
Respecte de les altres
i n'hi havia d'altres de bones.
El que passa que tenia un temor
i és que una obra d'aquestes dimensions
i, a més a més,
no un clàssic del segle XIX,
per exemple,
sinó un clàssic del segle XVI,
que això causés dificultats a l'editor.
Quan li vaig dir a l'editor
que havia guanyat aquesta obra
per Granassau
i que el traductor era el Sant Pol,
va quedar encantadíssim.
Ja el coneixia, ja sabia de què parlava.
Perquè coneixia molt l'obra
i coneixia molt el traductor.
Perquè el traductor, evidentment,
té una trajectòria important
que tothom coneixem,
la gent que estem posats en aquest món, no?
Sí, sí, sí.
Ah, quin editorial us ho publica, aquest Vidal Alcobé?
1984.
Ja és habitual?
Sí, des de fa anys, sí.
Precisament, a diferència d'altres premis,
trobar un editorial que publiqués el Vidal Alcobé
va ser difícil
perquè hi havia moltes editorials anteriorment
que demanaven publicar el Vidal Alcobé
però que després, segons quina obra resultava guanyadora,
se'n començava a desentendre.
Aquesta és poc comercial,
aquesta no sé què, per exemple.
I alguna ens va confessar
és que nosaltres vam demanar
poder publicar el Vidal Alcobé
perquè volíem,
quan tinguéssim el Vidal Alcobé,
demanar el Pini Soler.
i quan van tenir el Pini Soler
es van treure del damunt
el Vidal Alcobé.
Això ens va passar, no?
Aleshores, quan vam al final
trobar
1924
hem tingut continuïtat
perquè no hem tingut cap problema amb ells.
Al contrari,
són una editorial petita
però que arrisca
i que precisament
destaca
per el risc
amb obres
que tenen una certa complexitat
i una certa dificultat, no?
obres grans clàssics, per exemple.
I aposta
per les literatures
no habituals.
I imagineu-vos...
Per la literatura russa,
per la literatura japonesa...
De fet, estem buscant la seva pàgina
Edicions de 1984
i ens tenen
un cercador,
o sigui, la possibilitat
de buscar les obres
per idioma original.
Sí.
Que ja indica, no?
La voluntat...
Una varietat d'idiomes d'origen, sí.
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Escolteu, ens falta parlar
amb un guanyador,
en aquest cas guanyadora,
la Nela Miralles
es va emportar
el Premi Tinet
de Narrativa Curta.
La tenim al telèfon.
Nela, bon dia.
Bon dia.
Felicitats, eh?
Moltes gràcies.
Com es diu el teu...
la teva història,
el teu conte?
Els noms de les vaques.
Els noms de les vaques.
Comentaven
que era una història
molt sensible.
Això diuen, sí.
De fet,
hi ha una càrrega
de sensibilitat,
és un relat
que m'estimo molt
i bé,
que transcorre
en un món rural,
els anys 30,
però el que hi passa,
de fet,
és l'evolució
d'una nena
a dona
en un entorn
una mica hostil.
D'acord?
Molt bé.
Una història
no gens divertida,
per entendre'ns.
Un pensa a vegades
en conte curt
i s'imagina
una cosa
més de divertiment,
més lleuger i tal.
I aquí tenim
una mica una nena
que queda desencantada
de com els grans
van canviant,
seria això?
Sí,
de com canvien
les circumstàncies,
per la mort de la mare,
per després
la mort del pare
a la guerra,
la guerra civil espanyola,
però també té
uns puntets
d'humor,
unes notes
no tan tràgiques.
I de fet
jo n'he escrit molts
amb un to irònic
i bé,
porto uns quants anys
escrivint relats curts
i en tinc
de molt d'usos,
sobretot dedicats
a violència de gènere,
que no és aquest cas,
i en tinc també
de molt divertits.
És la primera vegada
que et presentes
al Tinet?
Al Tinet,
sí,
m'he presentat abans
amb altres satàmens,
he guanyat
algun premi,
alguna menció,
però al Tinet
em fem una mica
de respecte
i bé,
encara m'ho fa
perquè encara
estic impressionada
amb la quantitat
de gent
que es va presentar.
Això sí, eh?
Mira, Nela,
que tenim aquí
la Teresa León
i el Joan Caballé.
Hola, Nela,
què tal?
Hola, Joan,
què tal?
Molt bé.
Escolta,
què us va dir el jurat
de per què
els noves
de les vaques?
A veure,
el jurat
del Premi Tinet,
potser,
entre altres raons,
perquè hi ha molta
quantitat
de treballs
que es presenten,
necessita un sistema
molt més acurat
o molt més
mil·limètric
de valoració
i puntuen,
els jurats
puntuen
les obres.
I quan ja
vaig mirar
els resultats
de la primera votació,
perquè ho van
anar fent
durant un procés llarg
per correu electrònic
i tot això,
aquesta obra,
que jo no sabia,
ningú sabia
quin autor hi havia
al darrere,
perquè només hi havia el nom,
ja de seguida
pujava a dalt de tot.
O sigui,
des de les primeres
votacions
ja es veia
que guanyaria aquesta.
Ah, molt bé.
No sempre passa,
de vegades passa,
perquè això,
ja hi havia
una coincidència
bastant general,
no?
Per,
no sé si
per tres o quatre
ja era en un principi
la primera,
etcètera,
etcètera.
i de seguida
ens van dir
una característica,
està molt ben escrita,
ens van dir,
de seguida.
Per tant,
aquest era
un element decisiu,
no?
Ai,
què vol dir Nela,
que està ben escrita?
Estructura,
vocabulari,
què vol dir això?
Sí,
tot plegat,
el vocabulari
de pagès,
a més,
l'Alt Urgell,
això requereix
una feina
i és un relat
que sembla
molt senzill,
bueno,
una prosa fluïda
en diuen el jurat,
però clar,
al darrere
hi ha molt
de tatxar
i de reescriure,
no?
O sigui,
és senzill,
però molt elaborat.
Almenys em va donar
molta feina
i n'estic contenta,
jo ja et dic
que me l'apreciava
molt aquest relat
i ara ja
serà el meu preferit,
sense dubte.
Que és una història,
quant de tros
ocupa,
més o menys?
I és una història
rodona,
acabada?
Bé,
podria continuar
i de fet
estic fent uns capitolets
per veure
si ho transformo
en novel·leta curta,
però clar,
això és el primer cop
que m'atreviria
en una novel·la,
però em faria
molta,
molta il·lusió.
I de fet
al final
és rodonet,
però pot continuar
perfectament,
no es tanca res,
no es tanca cap expectativa,
ni la protagonista
és mort,
ni res.
per tant,
a veure,
a veure si
ho aconsegueixo
i ho puc transformar
en una novel·la.
Doncs aquí tenim
els noms
de les vaques,
aquest conte
amb aquesta sensibilitat
extraordinària
i tan ben escrit,
com deia,
com va destacar
el jurat,
que s'ha emportat
el Premi Tinet
de Narrativa Curta.
Nela Miralles
és l'autora
per ser de Vilassada Dalt,
no, dèiem?
De Vilassada Dalt,
sí.
Comentàveu allò
el dia de l'entrega
que hi ha
un guanyador
del País Valencià,
un guanyador
de Sesilles
i un guanyador
de Catalunya?
Sí, sí,
casualitat,
però ha estat així.
Molt bé.
Nela,
moltíssimes felicitats.
Moltes gràcies
i gràcies
a tots els organitzadors
perquè ens van rebre
molt bé
i el jurat
per descomptat.
Gràcies a tu,
Nela.
Fins aviat.
Una abraçada.
Una abraçada.
Com ho publicarem,
això del Tinet
de Narrativa Curta,
la Nela va quedar
la guanyadora
però després hi ha
com a 14 finalistes.
14 en total,
15.
Sí.
que ja han estat
seleccionades pel jurat
i per tant
figuran en l'acte
i sortiran
en un volum
que sempre surt
a la tardor.
En principi,
la previsió
de publicació
és a l'octubre.
Per tant,
en el seu moment
ja en donarem
coneixement.
Avui hem volgut
només parlar
així ràpidament
que al final
se'ns ha allargat
com sempre
però volíem conèixer
i donar-nos a conèixer
la veu
d'aquests tres guanyadors
dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona.
Ens falta ràpidament
que m'expliqueu
quin és l'acte principal
d'aquesta setmana
pel que fa
a la primavera literària.
Jesús,
no m'he oblidat de tu, eh?
D'acord.
Ho espero aquí.
Tenim la segona
de les lectures dramatitzades
que hem programat
per aquesta primavera.
Com sabeu,
les lectures dramatitzades
és un cicle,
un minicicle
que vam iniciar
la tardor passada
amb dues lectures també
i aquesta és
la segona
de la primavera.
Per primera vegada
programem
una lectura
que no és
una producció nostra
sinó que és una producció
que ja es va fer
a la sala Becket
de Barcelona
i la portem aquí.
Precisament per això
no és una lectura
d'un autor del camp
que fins ara
havíem fet això,
és a dir,
els tres textos anteriors
són d'autors
del camp de Tarragona
i aquest quart
és un autor belga
que es diu
Gregoire Pollet
però que ja havia estat
aquí a Tarragona
perquè fa uns anys
no sé si era el 2013
aproximadament
va ser un dels participants
a les Veus Paral·leles
a les Veus Paral·leles
que organitza la Pell
aleshores
ell és un autor
belga
en llengua francesa
bàsicament és novel·lista
tot i que també
fa poesia
per això va participar
a les Veus Paral·leles
i també fa teatre
per això fem una lectura dramatitzada
és bàsicament novel·lista
està establert ara a Barcelona
parla perfectament el català
i l'última novel·la
que ha publicat precisament
es diu Barcelona
Barcelona
i ho publica en Calimar
és a dir, és un editorial
una de les tutorials més importants
en llengua francesa
aleshores
ell
és l'autor d'aquest text
que es diu
Marea Alta, Marea Baixa
que dirigeix l'Albert Mestres
i que podrem veure
al teatre
al magatzem
de la Cooperativa Obrera
el dijous dia 14
aquesta setmana
a les 20.30
dos quarts de nou del vespre
és una lectura
també
d'un text
que es va construint
bé
va de relacions humanes
i va de metaliteratura
en certa manera
és a dir
hi ha una
el que podríem dir
hi ha una lectura
d'una novel·la
dins de la lectura
de l'obra de teatre
i ja és tot
una mica
autorreferenciat
jo només volia animar
els oients
a que vinguin
perquè són lectures
dramatitzades
però són petites
obres de teatre
i són uns tresors
la veritat
el que hem vist fins ara
és un luxe
en format petit
i a més a més
és gratuït
molt bé
val la pena
això serà dir-ho
això és veritat
això que diu la Teresa
perquè en totes tres
hem quedat sorpresos
que no hem assistit
a una simple lectura
és a dir
la diferència
que hi ha
entre assistir
a una obra de teatre
i això
és que el text
no el tenen memoritzat
però sí que hi ha
interpretació
i moviment escènic
i per tant
estàs veient l'obra
en realitat
estàs veient
molt bé
dijous
aquest dijous
a dos quarts de nou
recordeu el teatre
al magatzem
a més entrada gratuïta
la lectura dramatitzada
de Marea Alta
Marea Baixa
de Creuart Polet
sí
exacte
Jesús Figueres
vinga va
que us remeteu
vinga
quant de temps en dones
amb aquesta proposta
jo ja saps que sempre
cinc minuts
cinc minutets
però sempre et dic
corre, corre, corre
s'ha de qüestió
de fer via
bé avui presentem
no és una novetat
del que presentem
editorial perquè
fa cinc anys
que està editada
es diu
Biografies de Tarragona
el primer volum
hi eren sortit quatre
si no recordo malament
que els coradors
d'aquesta
d'aquesta obra
són Manuel Güell
i Salvador J. Rovira
que són historiadors
eh
aleshores
jo el que he fet
és una selecció
de deu autors
que han destacat
tarragonins
que han destacat
pels aspectes
diguéssim
històrics
o
a veure
per exemple
que han destacat
en el camp de les lletres
de l'activisme cultural
o polític
i les ciències
o sigui
no són de lletres
de creació literària
sinó que
abasten més aspectes
el primer
és Joan Antonio Guàrdies
que és poeta
i llibreter
i membre
de diferents societats
tarragonines
és autor destacable
sobretot
de sonets
tarragonins
i d'Oda Nova Tarragona
i altres poemes
destacaríem això
després hi ha un traductor
que és Josep Maria Guelli Sussias
va ser traductor
literat
i també polític
ha traduït
més de 50 obres
del rus
al català
una vintena
ha traduït
més de 50 obres
del rus
el català
una vintena
i el castellà
una trentena
d'autors com
Gorky
Dostoyevsky
Gogol
Txekov
etc
i la crítica literària
el considera
com a hereu directa
d'Andreu Nin
que va ser també
un traductor
del rus
al català
i de francès
Paiarols
en qualitat
de traductor
després teníem
també apuntat
el Bonaventura
Hernández Saneuja
que destaca
com a arqueòleg
sobretot
que treballa
durant 40 anys
en la recuperació
de restes arqueològiques
de Tarragona
i al voltant
després
ve el Joaquim Icard
que és humanista
va traduir
per la Fundació
Bernat Metge
obres de Salustri
Juli César
Lucien Neu
Florus
Ciceró
i va traduir
del llatí
textos medievals
i va realitzar
transcripcions
de diversos documents
és autor
de Calípolis
Fautàraco
de l'any 92
1992
després també
volia destacar
Antoni Martí
Franquès
que és noble
i científic
volia destacar
el Jordi Morani
Clanchet
que és publicista
i activista cultural
i a Conreal
la biografia local
i la estilografia
costumista
Emilí Morera
historiador
historiador
historiador
arqueòleg
periodista
i advocat
d'aquí vull destacar
un parell de publicacions
Tarragona
Antigua i Moderna
en castellà
i Tarragona
Cristiana
després
el Lluís Pons
Dicart
com podem veure aquí
anomenem
personatges
que donen nom
a instituts
de secundària
d'aquí de Tarragona
que és historiador
i advocat
que té una
que va veure
publicada en vida
només una de les seves obres
d'aquests títols tan llargs
Libre de les Grandezas
i coses memorables
de la metropolitana
insigne i famosa
Ciudad de Tarragona
Tenim
i he volgut destacar
el Josep Maria Requesens
historiador i polític
que ha publicat
un gran nombre d'articles
de temàtica històrica
en diaris i revistes
locals o comarcals
i ha publicat
uns 120 títols
va ser alcalde de Tarragona
durant els 10 primers anys
de la democràcia
després tenim
el Josep Maria Salvador
que no és escriptor
però també l'he volgut destacar
com a activista cultural
i social
va ser cofundador
del grup Trano Villegues
per tant
és un grup
molt vinculat a Tarragona
actor habitual
del Ball Parlat
de Dames i Vells
i és autor del llibre
Els Armats de Tarragona
i coautor de Dames i Vells
Crònica d'un Ball Parlat
i per acabar
hi arribem a la Y
Josep Ixart
de Moragues
va ser crític literari
i escriptor
va estudiar dret
i l'activitat principal
va ser de periodista
crític i escriptor
llavors cal destacar
la publicació
de Teatre
que és un assaig
històric o crític
sobre el teatre català
i d'altres treballs crítics
sobre novel·la
poesia
i de crítica literària
també va escriure
articles dedicats
a l'art escènic
en Espanya
que estan aplegats
en dos volums
era cosí
de Narcís Uller
de Valls
el pare del realisme
i anaven plegats
dues vegades
a París
on conegueren
els escriptors
i corrents literaris
del moment
i el Josep Ixart
es considera
un dels introductors
del modernisme a Catalunya
detalls com aquests
són els que trobareu
en aquests volums
em sembla que m'has descrit
només els dos primers volums
de les biografies de Tarragona
a tots
només el primer
ah només el primer
primer sí sí
ofereixo una mica
en contagotes
és un projecte
que té molt
és obert
és un projecte obert
té aquesta gràcia
perquè si tu planifiques
una obra
de biografies
de Tarragona
en un volum
o en quatre
vol dir que quan els planifiques
decideixes
que hi ha aquests autors
i ja està
en canvi
el fet de ser un projecte obert
vol dir que cada volum
va de l'A
a la Z
i el vas ampliant
i en cada volum
hi figura
l'índex complet
dels que hi ha
en aquell volum
i en els anteriors
la qual cosa et permet
també localitzar
i vol dir que
contínuament
els autors
i els col·laboradors
podran anar fent
aportacions
evidentment
de persones noves
però també
d'altres
que s'han oblidat
o que en el seu moment
no es van poder fer
entenem que hi ha un format comú
que va més enllà
d'una fitxa tècnica bàsica
deu haver descripció
sí sí
hi ha capítols
són articles
i hi ha una seta
una certa gradació
d'importància
en funció
de l'extensió
del text
no?
sí
jo t'he comentat
que això ho ha dit
a onada d'edicions
que és de Benícarló
i aquest volum
que he comentat
aquí és del 2010
molt bé
biografies de Tarragona
només hem parlat
d'alguns dels noms propis
però importants
que apareixen
al primer volum
Jesús
moltes gràcies
una fanyada
no?
de res
sí
és molt interessant
perquè fas descobriments
fas descobriments
dius aquest carrer
aquest carrer
amb aquest nom
sí sí
tu segur que els coneixes tots ja
bastants
però per la jovenalla
ens aniria millor això
sí sí
molt bé Jesús
moltes gràcies
de res
amb aquesta recomanació literària
de Jesús Figueres de la pell
que tanquem el programa lletres
els agraïm també
que hagi vingut la Teresa León
i el Joan Cavallet
Tècnics de Cultura
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
a vosaltres
a tu