.
Passen 9 minuts, de les 11 en punt del matí,
iniciem una nova hora al matí de Tarragona Ràdio,
ja la cinquena, i encara estarem fent vos companyia
fins a dos quarts de dues del migdia, amb el magazín matinal.
Després, però, continuaran els continguts
amb la informació local i esportiva de la jornada.
La sintonia ens indica que, com cada dimecres,
amb aquesta hora, encetem una nova edició del Curar-se en Salut
amb els tres proveïdors sanitaris de la ciutat.
Des de fa 28 anys, cada 1 de desembre,
se celebra el Dia Mundial de la Sida.
Persones de tot el món uneixen esforços per conscienciar
la conscienciació, com dèiem, per fomentar la conscienciació
en relació amb el virus de la Sida
i mostrar la solidaritat internacional.
Avui en volem parlar del virus, de la Sida,
aniran sortint preguntes, esperem que siguin interessants,
amb el doctor Joaquim Peraire.
Ell és especialista del Servei de Medicina Interna
i investigador del grup de recerca en Medicina Aplicada
de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Doctor Peraire, molt bon dia.
Molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Quan parlem de la Sida, del VIH,
en aquestes altures suposo que tothom sabem al que ens referim,
però sí que és cert que hi ha hagut com un canvi de...
no sé si de concepte o si de manera de rebre
o de parlar de la Sida en els darrers anys, no?
La veritat és que sí que hi ha hagut un canvi important, no?
La gent que fa molts anys que ens dediquem a la infecció
pel virus del Sida, tot recordem que quan vam començar amb ella
es tractava d'una infecció, una infecció que era mortal.
Els nostres pacients, a prou penes, els podíem acompanyar
amb el tractament de les malalties oportunistes que feien
en la fase final de la malaltia
i ajudar-los i acompanyar-los i estar amb ells.
Avui en dia això ha canviat totalment.
Avui en dia no és una malaltia mortal,
és una malaltia que té un tractament molt efectiu,
és una malaltia que té un tractament molt còmode de prendre,
avui en dia, i que ha permès que aquesta infecció que era mortal
l'hem convertit en una infecció que és crònica.
Una infecció crònica que es pot portar molt bé
i amb tractaments molt còmodes.
Sí que és veritat que també ha canviat els conceptes
de por a aquesta infecció.
A l'inici de l'epidèmia,
degut a que la malaltia o la infecció era mortal,
la gent que perteneixia a un determinat col·lectiu de risc
per poder adquirir la infecció
va agafar por
i va prendre moltes mesures preventives
per intentar no contagiar-se.
Els últims anys,
el fet de tindre tractaments efectius,
còmodes, que la gent no és mort,
ha suposat una disminució en el nivell d'alerta,
en el nivell d'alerta a l'hora d'adquirir la infecció.
I particularment en els col·lectius
que més tenen risc.
Jo voldria en aquest moment referir-me
al col·lectiu d'homes que tenen sexe en homes,
els homosexuals varons,
col·lectiu que anant any van tenir molta consciència
que una prevenció era necessària
per no contagiar-se.
Jo crec que en aquell moment era degut
que vam veure morir molts companys d'ells
i avui en dia aquest col·lectiu
ha perdut una mica el respecte a la infecció.
De fet, és el col·lectiu
que actualment més s'infecta del virus de la sida.
És a dir, que aquest canvi de situació
envers la malaltia,
aquest haver perdut la por,
també té aquest efecte negatiu,
perquè les dades, com deia,
repunten, no?
És el col·lectiu més infectat, no?
Evidentment, té una repercussió negativa
en quant a la prevenció.
És a dir, nosaltres estem molt contents
de tindre fàrmacs efectius,
còmodes, poc tòxics,
amb molt poc número de comprimits,
però això té la contrapartida.
La contrapartida és que els col·lectius
o certs col·lectius de risc
han perdut molt la por.
Han perdut molt la por
i, de fet, si analitzem les dades dels últims anys,
més o menys el número d'infectats anual
es manté a nivell de Catalunya,
és al voltant d'uns 700, 800 nous infectats anuals,
però si analitzem
quins són els col·lectius que més s'infecten,
al voltant del 60% ens trobem que són homes
que practiquen sexe en homes
i que la majoria dels casos tenen menys de 30 anys.
És a dir, és un problema molt greu
que s'està infectant,
pensem que s'està infectant gent molt jove
que, amb l'ús correcte de les mesures preventives,
i a més, si després n'hi ha temps,
si voleu podrem parlar una mica d'això,
no hauria per què infectar-se,
no hauria d'infectar-se.
Vèiem això sobre les dades també,
perquè segons l'informe del Centre d'Estudis Epidemiològics
sobre les infeccions de transmissió sexuals
i sí de Catalunya,
el 2014 es notificaven 524 casos a Catalunya,
el 2013 eren 808,
i al camp de Tarragona es diagnosticaven 37 casos el 2013,
i 26 encara són dades provisionals el 2014.
Sembla que anem en disminució,
o encara caldrà veure què...
Les dades del 2014 encara són provisionals,
són provisionals, no són concloses,
sempre tardem més o menys un any
a tindre dades efectives,
però la tendència és a mantenir.
No hi ha hagut una disminució,
ni tampoc un augment alarmant,
però sí en quant al col·lectiu aquest concret,
que crec que és on hem d'enfocar més esforços
des del punt dels sanitaris,
des del punt de l'administració,
per intentar conscienciar
que les mesures primitives en aquest col·lectiu
són les que manaran a l'hora de disminuir
el número d'infectats.
Parlem de manteniment,
però sí que veiem un augment
amb els diagnòstics de casos en la població,
i aquí també fem especial atenció,
perquè com més es duguin a terme
aquestes fases o aquests tractaments de prevenció,
més fàcil serà també diagnosticar,
perquè també deuen existir un percentatge alt
de casos no diagnosticats.
Bé, es calcule que a Catalunya
hi ha un...
i estem parlant d'un país
amb un país amb una medicina,
amb un esforç epidemiològic
de país occidental,
es calcula que un 20%
de la població infectada no ho sap.
És a dir,
n'hi ha 25 persones
de cada 100 infectades
que no saben ni ells mateixos
què tenen el virus de la sida.
Jo volia fer referència
a unes metes
que últimament
ha publicitat molt
el Departament de Salut
de l'ONU,
i és que
s'ha marcat una sèrie de metes
que és el que diuen
el 90-90-90.
És a dir,
si lograrem diagnosticar
el 90%
de la població infectada,
que d'aquest 90%
de la població infectada
es poguera estar en tractament
i d'aquests 90%
que estan en tractament
poguerem aconseguir
que estiguessin
en carrega viral indetectable,
l'ONU diu
que al voltant
de l'any 2020
l'epidèmia
podria estar controlada.
Què passa?
Que això
molt probablement
en un esforç
important
en els països occidentals
es pugui aconseguir,
però hi ha països
amb problemes
més importants
a l'hora
de poder fer prevenció
o fer diagnòstic,
països de l'est,
països subsaharians,
països latinoamericans,
que aconseguir aquesta meta
serà bastant més difícil.
És a dir,
la idea
de diagnosticar
pacients
que no ho saben
i que són font
d'infecció
és molt important,
clar, evidentment.
Aquests pacients
que no ho saben,
és a dir,
com podríem millorar
aquesta diagnosi,
per exemple,
sobretot
per als pacients
que no ho saben,
quins reptes
o quines maneres
hi hauria per fer-ho?
Bé, jo crec que
hauríem de conscienciar
que la gent
té factor de risc.
Factor de risc
no és només
el que coneixíem abans,
no?,
de la persona
que tenia addicció
a drogues
i compartia
geringuilles,
avui en dia.
Aquest tema
que haurà disminuït.
moltíssim,
pràcticament això,
els nostres diagnòstics
no arriben al 2%,
però factor de risc
hem de tenir conscienciació
que és qualsevol persona
de nosaltres
que té sexe
sense preservatiu,
sense preservatiu
o en persona
coneguda
o desconeguda.
Coneguda,
si desconeixes
la seva serologia
a nivell,
de facto,
és com desconeguda,
no?
Llavors,
hauríem de tenir
conscienciació
que si tenim
aquest factor de risc
que és el més important
en aquest moment,
doncs, bueno,
hauríem de tindre
la força
de demanar-li
quan anem
al metge capçalera
a dir,
escolta,
per què no em fa
una serologia
del VIH?
No sé,
inclús anar a la farmàcia,
hi ha moltes farmàcies
que ofereixen la prova,
una prova ràpida,
es fan 10 minuts,
no és dolorosa,
és confidencial
i això
ens ajudaria
a diagnosticar
més persones
que desconeixen
que tenen
el virus del SIDA
i,
si més no,
no utilitzen
les mesures preventives
per poder
contagiar
altres persones.
En general,
hauríem de perdre,
potser,
una mica la por,
l'estigma
o el prejudici
a fer-nos la prova
del VIH,
no?
És que és
va en contra nostre,
és a dir,
el voler ocultar
que si tens
un factor de risc
que pots estar infectat
i és que això
va en contra,
no només
de poder
establir
mesures,
bueno,
de ser un mètode
de prevenció
de difusió
de la infecció,
sinó
que quan abans
sàpies tu
que tens la infecció,
abans podrem
en aquest moment
iniciar tractament
i controlar
la infecció.
Ara parlem
de prevenció
de diagnosi,
però els tractaments
funcionen bé?
És a dir,
hi ha bon accés
als tractaments
per als afectats
a casa nostra?
A casa nostra
la veritat
és que disposem
de tots
els tractaments
possibles
que hi ha.
Som un
país
i en aquest cas
en la nostra
comarca
que disposem
dels últims
tractaments.
Sempre hem estat
un de Catalunya,
un dels païs
punters
no només
en recerca
bàsica,
sinó en recerca
clínica
a l'hora
de nous
tractaments
i disposem
de tots
els tractaments
i de totes
les garanties.
Quins serien
aquests
tractaments,
doctor Praire,
per fer-nos
la idea?
Quins serien
els més
utilitzats?
Avui en dia
disposem
d'un arsenal
d'uns 25
fàrmacs,
dels quals
alguns
han deixat
d'usar-se,
sobretot
fàrmacs
que s'utilitzaven
en un inici
i s'han deixat
d'usar-se
no per falta
d'efectivitat,
sinó per ser
més tòxics
que els fàrmacs
que tenim ara.
Ara hem arribat
a fer
pautes
de tractament
supercòmodes,
tenim
diferents
opcions
de fàrmacs
que estan
en una única
pastilla,
un únic
comprimit,
els tres
fàrmacs
que normalment
forma part
del còctel
aquest de tractament
que han tès
en moltes pastilles,
això ho tenim
avui en dia
en una única pastilla,
molt còmodo
de prendre
i el que és
més important
i això és
el gran guany
que tenim
en els últims anys,
en molt pocs
efectes secundaris,
a l'inici
d'aquests fàrmacs
teníem bastants
efectes secundaris,
no només
a nivells analítics
sinó a nivell estètic,
teníem
un problema
important
que era
la hipodistrofia,
una redistribució
del greix,
érem persones
que estaven molt bé
des del punt de vista
virològic
o immunològic,
però tenien
un problema estètic
que perdien greix,
creïen greix
de la cara,
de les cames,
dels braços,
és a dir,
semblen més malalts
que abans de fer
el tractament
quan estaven molt bé.
Això ha passat
a la història,
avui en dia tenim
fàrmacs
que això no ho produeixen,
sí que és veritat
que no són aspirini,
són fàrmacs
que s'han de controlar,
però molt més
com els depèn.
Llavors,
les combinacions
són múltiples,
sempre trobem
una combinació
adequada
per cada pacient,
no m'he trobat mai
que un pacient
no hagi tolerat
una determinada
o no hem trobat
cap fàrmac
o cap combinació
de fàrmacs
per poder ser tractat,
i avui en dia
en això
no podem queixar-nos,
no podem queixar-nos.
Una altra cosa
és arribar a la curació
que això de moment
encara no la tenim disponible.
Dèiem al principi
que aquest Dia Mundial
de la Ciutat
serveix això,
per donar a conèixer
la situació,
com ara comentàvem,
i també per impulsar
o buscar avanços
pel que fa a la prevenció
i el tractament.
Aquí també,
a casa nostra,
el Joan XXIII
es continua fent recerca
per també
formar part
o ajudar
amb aquests avanços,
amb la prevenció,
amb el tractament?
Bé,
el nostre grup
des de fa molts anys
ens ha dedicat
a les tres...
Bé,
hem fet...
Hem actuat
a els diferents nivells
que podem actuar
des del punt de vista mèdic,
no?
Fem,
en aquest cas,
la infecció
pel virus del Sida,
amb una atenció
integral del pacient,
al nostre
Hospital de Dia
d'Infeccions,
Hospital de Dia
format,
i vull dir-ho
per tres companys,
el nostre cap de servei
el doctor Vidal,
la doctora Viladés
i un servidor,
amb dos infermeres
d'assistencials,
un infermer també
que ens dona suport
per la recerca
i intentem fer
l'assistència mèdica
el més adequada
i correcta possible.
L'altra branca
molt important
del nostre grup
és la docent,
tenim formació
a l'Hospital
pregraduada
i postgraduada
i sempre intentem
inculcar
o donar els coneixements
bàsics
d'aquesta infecció
i per tres llocs
la recerca.
El nostre grup
sempre ha tingut
una especial sensibilització
en aquest aspecte.
Des de fa molts anys
nosaltres
perteneixem
a una red
d'investigació
del Sida
a nivell nacional,
van ser
un dels primers grups
a nivell de Catalunya
que junten
els quatre grups
importants
dels hospitals
de Barcelona
que vam entrar
a formar part
d'aquesta red
i nosaltres
bàsicament
en les nostres
línies de recerca
són tres
per sintetitzar molt.
Una és
la línia
de farmacogenètica,
és a dir,
nosaltres busquem
quins factors genètics
de les persones
infectades
de l'oste
poden influir
en la resposta
terapèutica
o en la toxicitat
dels fàrmacs.
l'altra
línia de recerca
que tenim
és la
immunopatogènia,
és una línia
en la qual
treballem molt,
no tots els pacients
infectats
o les persones
infectades
pel virus
del Sida
tenen una evolució
igual de ràpida,
hi ha persones
que evolucionen
més ràpid,
altres més lentes.
Bé,
nosaltres
ens dediquem,
ens hem dedicat molt
i hem fet molts treballs
a veure
quins són
aquests factors
també
genètics
que poden influir
en aquesta
evolució
més ràpida
o més lenta
d'aquests
pacients.
I
la tercera
línia
en la que
col·laborem
molt
és que
formem part
d'un
acord
espanyol
de pacients
a la qual
nosaltres,
tots els pacients
nostres,
els demanem
i sol·licitem
l'autorització
per poder
remetre
dades
tant clíniques
com dades
de laboratori
a un biobanc
fem unes extraccions
de tubos
que van centralitzades
a un biobanc
a Madrid
i amb tot aquest
acord
es poden fer
estudis
de recerca
entre altres
més estudis
que fem
però aquestes serien
les principals línies
de recerca
d'investigació.
Enguany el lema
d'aquest Dia Mundial
de la Sida
és accelerant
per posar la Sida
a zero
i es vol explicar
precisament
el que ara
fa una estona
ens deia
el doctor
Pereira
que és aquest objectiu
el 90-90-90
el 90%
de proporció
de persones
amb VIH
diagnosticades
el 90%
d'aquest nombre
de persones
en tractament
i que d'aquestes
el 90%
tingui
aquesta càrga
viral
indetectable.
Com deia
vostè
que la cura
de moment
no és possible
entenc
que la millor
manera
d'assolir
aquest 90-90-90
és la prevenció
i el diagnòstic.
Bé,
la veritat
és que
crec que hem de fer
a treballar
molta incidència
de totes
ben conegut
que hi ha diferents
mesures
per evitar
la infecció
la més coneguda
per tots
és l'ús correcte
del preservatiu.
Aquesta mesura
és efectiva
però si hem de ser reals
no tots
la utilitzen
no tots
la volen
o no tots
la utilitzen correctament.
Correctament.
i no tots
la volen
no tots
la volen
utilitzar
sobretot
gent
que forma
part
de col·lectiu
de risc
i ho fei referència
a això
perquè hi ha altres
mesures
de prevenció
i si
s'enten
o han llegit
s'ha fet
molt
hincapié
per part
de certs
col·lectius
que hi ha
altres
mesures
farmacològiques
per poder
fer
prevenció
o
profilaxi
primària
de la infecció
per virus
del Sida
en què consisteix
això
és
en
persones
que tenen
relacions
de risc
factors
de risc
en aquest cas
sexuals
és
proporcionar-les
un tractament
tractament
antiretroviral
és un tractament
habitualment
en dos
fàrmacs
estan fets
els ensajos
clínics
i s'ha vist
que això
aquestes persones
que tenen
factors de risc
si utilitzen
s'administra
aquest fàrmac
concretament
és un fàrmac
comercial
que es diu
trobada
de forma
regular
és a dir
un comprimit
cada dia
o bé
de forma
a demanda
és a dir
dos comprimits
abans de tenir
la relació
sexual
un comprimit
a les 24 hores
i una
a les 48 hores
això
hi ha dos
treballs europeus
molt ben fet
molt ben dissenats
un ingles
i l'altre espanyol
l'hipergay
i l'altre francès
un es diu
hipergay
i l'altre es diu
proud
i ha demostrat
que això
si s'aplica
de forma correcta
produeix una reducció
en la infecció
del 86%
això ha causat
molt rebombori
l'SONG
han fet moltes pressions
no només ONG
sinó
molts col·lectius
de metges
a les administracions
de per què
això no s'implementa
és a dir
això
estan les dades
està demostrat
però no està implementat
llavors
en els últims congressos
a nivell mundial
que han hi ha hagut
en el CROI
que va ser a Seattle
el febrer
d'aquest any
com aquest últim europeu
que han tingut a Barcelona
fa unes setmanes
doncs
diverses de les ponències
principals
han anat
en aquest sentit
és a dir
com poder implementar
aquesta mesura preventiva
sembla que tan bona
a l'hora
de
de fer
prevenir la infecció
si més no
en el col·lectiu aquest
que sabem
que l'ús del preservatiu
sol no funciona
no funciona
llavors estem ahí
de moment
aquí
a Europa
l'administració
no està
de moment
pel tema
sembla que s'està estudiant
que hi ha molts grups
que s'està estudiant
això suposa
un gasto
farmacèutic
suposa
bueno
no els fàrmacs
no estan
excents
de toxicitats
és a dir
donar fàrmacs
a persones sanes
per
prevenir
l'infectar-se
discutit
però efectiu
tenim dades
efectives
serien noves vies
de prevenció
que avui ens explicava
el doctor Pereira
que li agraïm moltíssim
que ens hagi acompanyat avui
amb tot això
que ens ha explicat
molt interessant
al voltant del dia mundial
de la sida
com dèiem
el proper
1 de desembre
doctor Pereira
moltíssimes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
per invitar-me
serà
fins la propera
molt bon dia
gràcies
moltes gràcies