Fins demà!
Fins demà!
Avui hem de parlar d'un nou projecte, un projecte que ja s'ha creat el 2014, però que serà aquest 2015 quan agafarà l'embranzida, quan l'impulsareu definitivament.
Sí, mireu, avui vos explicarem, perquè creiem que és un projecte molt interessant, un projecte que es diu, o que pretén la creació d'una xarxa de suport a famílies cuidadores de Tarragona.
Per què ens hem embarcat en aquest projecte? Que la veritat és que com més ens hi posem més interessant ens sembla,
que a través de dos plans locals, per una banda el Pla Local d'Igualtat i el Pla Local d'Inclusió i Cohesió Social,
es va detectar aquesta necessitat de les famílies que han de tenir cura, o bé d'un nen malalt, d'una persona gran, d'una discapacitat...
És a dir, les famílies que assumeixen aquest rol, i no perguem de vista, que és el primer esglaó d'assistència, moltes vegades el més important,
aquest rol de tenir cura, la veritat és que estan com una mica soles.
Amb el Pla d'Igualtat això sortia, sobretot, de la constatació de la dona com a cuidadora universal.
Sabem, per diferents estudis, que entre el 85 i el 95% dels cuidadors principals són dones,
amb tot el que això representa per a la vida d'aquestes dones, que han d'assumir aquest rol de cuidadores,
que algunes vegades ja és dona presentat, la dona és la cuidadora universal, la que ha de tenir cura de tota la família.
La idea és que tot això a poc a poc vagi canviant, vol dir que és la família la que ha d'assumir aquest rol de cuidadora.
Amb el Pla Local d'Inclusió i Cohesió Social sortia, com moltes vegades, pel fet d'assumir aquest rol de cuidador,
aquesta persona ja quedava exclosa, perquè quedava moltes vegades fora del mercat de treball, fora de la vida social.
És a dir, que es constatava que això tenia un impacte molt important en la vida de les persones que assumeixen aquest rol de cuidador,
però que els recursos i el suport realment se percibien com a escassos.
És a dir, les famílies se trobaven una miqueta soles ante el peligro.
I davant d'aquesta constatació, vam dir, bueno, com a tècnics, tant des del...
Ara la Montse ens comentarà, no?
Tant des del Pla d'Igualtat com des del Pla Local d'Inclusió i Cohesió Social, vam dir, bueno, hem de fer algun tipus d'intervenció.
Saludem també la Montse García Biosca. Montse, molt bon dia.
Bon dia.
Per què ens acompanya la Montse Cinta, avui?
Bueno, perquè el Pla d'Igualtat va ser una mica el que va donar l'alto i dir, escolteu, hi hem de fer alguna cosa.
Sou vosaltres, Montse, no?, qui detecteu això i dieu, aquí s'ha de treballar per aquest sentit que ara ens explicava la Cinta, no?,
amb aquesta direcció.
Sí, esto sobre todo se detectó en los grupos de discusión que se hicieron con las asociaciones, tanto de vecinos como de mujeres, como del mundo de la discapacidad,
porque participaron, es un plan transversal, y han participado, y de hecho ahora participaron en el seguimiento, asociaciones y entidades de todo tipo, no solamente de mujeres.
Esto es un plan de igualdad para todos, ¿no?, y las familias cuidadoras, sobre todo, es interesante porque no nos vamos a quedar solamente con el tema de la dependencia,
que es lo que parece que, bueno, las mujeres son las que más se han dedicado a este cuidado, sino los cuidados en las distintas etapas de la vida, ¿no?
El tema de discapacidad, por ejemplo, esas madres y padres, pero fundamentalmente madres, ¿no?, de niños y niñas con problemas de discapacidad, que están allí, ¿no?, y a lo largo de toda la vida están allí.
Bueno, pues lo que se había constatado es un agotamiento, ¿no?, y, bueno, el proyecto un poco pretende incidir en esto, ¿no?, una charla de ayudas para las familias.
Quan vam començar a dissenyar la intervenció, clar, el model amb el que treballem és el model comunitari, és a dir, entenem que en aquest cas,
els que saben realment què és el que està passant i quines necessitats hi ha, són els propis cuidadors, les pròpies associacions,
i els tècnics entenem que el nostre paper ha de ser més de donar suport a aquesta gent.
Llavors vam fer una primera crida, també dic que ens vam inspirar en un model que hi ha fa sis anys que funciona a Barcelona.
Exacte, no inventamos nada, això són coses que estan funcionando.
S'aplica, en tot cas, aquest model, ¿no?
Aquest model. Quan vam estar veient, bueno, què és el que hi ha, no?, què és el que podem fer a nivell municipal,
què és el que podem fer com a tècnics municipals per tirar endavant aquest projecte.
Ens vam inspirar en el model de Barcelona, que a Barcelona fa set anys que funciona la xarxa de suport a famílies cuidadores.
també va néixer, vull dir, també la necessitat allí va néixer, també a partir d'un pla de cohesió social,
també es va constatar aquest problema, vèiem que no anàvem tant desencaminats,
el problema hi és, la necessitat hi és, i aquí d'Aragona ens preguntàvem
qui són les principals associacions que estan vinculades a aquest problema, no?,
vull dir, què és el que hi ha en l'àmbit comunitari.
Llavors, tant a través del Consell Municipal de la Discapacitat, com d'altres associacions en les que tenim contacte...
I serveis socials.
I serveis socials.
Serveis socials està implicada en el projecte.
Clar, hem de dir que és un projecte que tirem endavant des de quatre àrees, no?,
tant de l'àrea del Pla d'Igualtat, Serveis Socials de l'Ajuntament, Salut de l'Ajuntament,
i el PLICS, el Pla Local d'Inclusió i Cohesió Social.
Diríem aquests quatre tècnics que dient, bueno, tot això com ho tirem endavant.
Llavors va fer com una primera crida a totes les entitats que per una o altra raó ja coneixíem.
I vam començar amb les entitats de discapacitats, no?
Sí, estuvimos revisando en el Servi de la Discapacidad todas las entidades que trabajaban,
sobretot associaciones de padres y madres y grupos de autoayuda.
Se les propuso y en principio aceptaron, claro, la situación de las entidades en estos momentos es precaria
porque hay muy pocos medios de ayuda, ¿no?
Entonces dijeron que encantados de participar y de ver entre todos qué podíamos hacer.
I quines conclusions se n'ha extraent d'aquesta primera trobada, d'aquesta primera reunió
amb les entitats de, en aquest cas, del sector de la discapacitat?
Del sector de la discapacitat?
Bueno, és que va venir, diríem que la crida va ser gent del sector de la discapacitat,
després estava sobretot pares i mares, també va venir gent del camp de la salut mental,
va venir l'associació La Muralla, associació de Parkinson, associació d'Alzheimer,
associació de pares i mares de la Montanyeta, de Onada, associació de pares i mares d'Onada,
vinieron también...
També vam convocar Creu Roja, és a dir, unes entitats que treballen especialment en tema va venir Creu Roja,
es va convocar gent de les àrees bàsiques, sobretot infermeres que treballen
amb el programa d'atenció domiciliària, també es va convocar gent que treballa
en l'àmbit sociosanitari, bueno, nosaltres vam invitar molta gent,
també van venir persones individuals, vull dir, persones que s'han de fer cura i...
Sí, hijas de senyoras con problemas de dependencia de muchos años,
pues que les interesaba el tema para colaborar, ¿no?
Ens vam trobar...
Sí, ens vam trobar el dia 18 de desembre a l'IMER i crec que en total vam ser més de 30 persones.
Sí.
Van dir que l'acollida de les associacions va ser molt bona,
la primera resposta va dir que bé que ens haguésseu convocat,
quina bona idea que heu tingut, van dir, vale, no anem tant desencaminats.
llavors, una primera cosa que vam fer, bueno, nosaltres us vam presentar breument el projecte,
els vam dir, mireu, mos hem trobat amb aquesta necessitat,
pensem que val la pena treballar, però treballar plegats,
aquí no és que els tècnics decidim el que s'ha de fer,
sinó que sou els mateixos afectats, los que sabeu què és el que es pot fer,
i vam fer una primera presentació.
Llavors, una primera sorpresa que vam tenir, no?
Tot i que Tarragona no sembla que sigui una ciutat excessivament gran,
clar, hi havia moltes entitats que no es coneixien,
vol dir, hi havia gent que no sabia que al seu costat estava sentada una entitat
que treballa en tal àmbit i que fa tants activitats i que té tants recursos.
Vol dir, ja va ser molt interessant fer una primera roda de presentació
on cada entitat explicava quin era el seu camp de treball
i quines activitats feia i com valoraven aquesta proposta.
És a dir, una primera constatació, no coneixem els recursos que tenim a la pròpia ciutat,
hi ha alguns àmbits en els que tothom vol treballar, com per exemple amb el tema de la formació,
va ser una sorpresa veure que amb el tema de formació de cuidadors,
és a dir, fer cursos que ajuden els cuidadors a tenir unes certes habilitats,
d'això vèiem que Déu-n'hi-do, que hi ha una bona oferta de cursos per a cuidadors,
però en canvi altres àmbits quedaven una mica desatesos.
El que van valorar les entitats va ser que és molt important que la gent conegui els recursos
perquè la gent que treballa en famílies ens diuen que quan les famílies els arriben a l'associació
ja estan esgotades, és a dir, són famílies que han hagut de fer tot un periple,
des de clar, també plantegen, des del moment que tens un diagnòstic,
almenys diuen, però clar, hi ha molta gent que abans no tenen un diagnòstic segur d'una malaltia,
s'han fet un fardet on vaig anar cap aquí, cap allà.
I aporten un cert bagatge, no?, i un cert cansament de cuidador, diguéssim.
Sí, i les associacions diuen, quan les famílies ens arriben estan agotades,
hauríem de fer alguna cosa perquè hi hagués una millor comunicació i un millor coneixement
i que realment els recursos que hi ha i que n'hi ha i de molt interessants
es poguessin posar ràpidament a disposició de les persones.
És a dir, que aquí ja vam veure que hi ha una primera línia de treball
que és que hem d'inventariar i difondre tots els recursos que té la ciutat de Tarragona
per atendre o per donar suport a les famílies cuidadores.
Medissà va venir, també va venir a Fanoc, a Estafanies i a l'Associació d'Esperger,
més que nada per nombrar-los perquè...
Sí, per nombrar-los.
Però vaja, que són una dotzena d'entitats, així com d'haies cap per dalt.
No, més, més.
Més?
Sí, unes 15, jo crec.
15 entitats.
15 entitats.
15 entitats, però ja heu vist que és ampli, vull dir, des de famílies que treballen
amb nens oncològics, hasta gent que treballa amb Alzheimer o persones grans.
o salut mental, és a dir, que entenem que era volgut, volíem que hi hagués un...
Una representació de tots els nivells.
Una representació àmplia perquè entenem que hi ha una part dels problemes que són comuns, no?
Tot això.
El que veiem és que amb aquesta primera presa de contacte i amb aquesta primera reunió
ja s'han definit molt bé les línies d'actuació que tenim a curi i mig termini, no?
Perquè si amb una reunió ja vau poder copsar tots aquests problemes i veure Perona de...
Perona d'anar, la feina de la xarxa, no?
Sí, el més important és que se constató l'interès i, bé, l'interès per formar la xarxa.
El dia 21 tenim una reunió en Barcelona, ens han invitat els de la xarxa de Barcelona
i probablement ens acompanyen algunes de les entitats que vinieron, no?
Per a la próxima ja empezar a trabajar sobre el terreno con, bueno,
d'una forma más clara, pues con objetivos y con pequeñas, no?
Con pequeñas actividades a desarrollar a lo largo de este curso.
De moment heu assentat les bases, no?
Quins són els focus d'actuació que requereixen ara més atenció
i després suposo que a poc a poc es tractarà d'anar definint
quines són les actuacions concretes i com vehiculeu i com treballeu, no?
Per exemple, com ara això que explicava, doncs, de complir tots aquests objectius que heu definit, no?
Sí, ja vam quedar així, vull dir, la primera reunió va servir per a vore
que realment les entitats estaven interessades,
és a dir, que la ciutadania en aquest àmbit valora molt la creació d'aquesta xarxa,
creuen que és un projecte interessant.
Com que comptem una miqueta amb l'apadrinatge, no?
Si voleu, la xarxa de Barcelona, que ja ens han dit
que en una propera reunió que tinguéssim vindran i ens explicaran ells
quina experiència tenen d'aquest treball, perquè tenen 7 anys d'història.
Aquest dia 21 de gener organitzen una jornada a Barcelona molt interessant
sobre el tema d'això, no?
Precisament de, i tu com estàs, el suport al cuidador.
Exacto.
Ens han invitat a participar i ja vam quedar que després d'aquesta jornada,
perquè anem a aprendre, no?, anem a vore què és el que dona de si
tota aquesta manera de treballar.
Ja tindrem una segona reunió amb tota la xarxa i ja començarem a plantejar-nos objectius
per al 2015.
No que et dèiem que és un projecte que ja tenim encetat el 2014,
però s'anirà desenvolupant al llarg del 2015.
Exacte, perquè això és el final del 2014.
Serà el 2015 quan es consolidi aquest impuls i sobretot es comencin a marcar objectius,
però veus que alguns, o la intencionalitat ja la tenim clara,
a la xarxa es podrà anar ampliant, és a dir, podrà formar part més associacions,
més persones a nivell individual o com va dir això?
Perfectament. Nosaltres hem contactat amb les que ens pareixen esenciales
i imprescindibles de Tarragona, però per suposo que s'haurà ampliant
primero a nivell individual les persones interessades, encantades,
de que formen part, i després hi haurà altres institucions i altres organitzacions
que no hem contat amb elles inicialment perquè tampoc sabem
què posició poden tenir, perquè, per exemple, en Barcelona
estan els colegis professionals. Nosaltres no sabem en aquesta xarxa,
en aquests moments, què funció poden fer.
Quan veiem què és necessari, o què segurament serà,
se les invitarà a participar.
Anirem ampliant.
Una de les coses que sortia com a més necessària era,
pensàvem que era més interessant tenir representació dels equips d'atenció primària,
jo hem dit sobretot de les infermeres que treballen molt en atenció domiciliària,
perquè creiem que són els que primer paren el cop, diríem, moltes vegades.
També es va plantejar la possibilitat de posar en contacte especialistes,
per exemple, neuròlegs o professionals de la salut mental, amb associacions,
i per aquí sí que veiem una via de treball molt interessant,
que sortia que dir, els serveis han de conèixer,
és a dir, la gent que treballa en atenció primària,
que treballa amb especialistes, que treballa en sociosanitari,
han d'estar perfectament informats de quins són els recursos comunitaris.
perquè són els que en un primer moment poden orientar,
quan davant d'un diagnòstic, presumpte diagnòstic d'Alzheimer,
seria tan interessant que a la família se li digués,
mire, aquesta persona haurà de fer aquest tractament,
com deia, mire, vaiguen en aquesta associació,
amb tota aquesta tasca, de vegades la gent diu,
tan important d'acceptar, perquè, bueno, va ser molt interessant la trobada,
perquè et diia, clar, moltes vegades te donen un diagnòstic
i en això t'envien cap a casa, quan en realitat per a una família...
No tenen cap recurs o cap associació on dirigir-te, no?
Tu qui facis aquesta recerca?
Diu, perquè quan a una família li cau un diagnòstic,
de dir, doncs, el seu pare té Alzheimer o té demència,
clar, per a la família això és un cop molt fort.
I una de les feines que fan les associacions
és treballar amb les famílies i dir, bueno, com acceptem
i com incorporem a la nostra vida aquesta realitat, no?
Constatem això que dius perquè no fa massa,
ho explicaven els companys també de l'Associació de Malalts i Familiars d'Alzheimer,
que es trobaven amb això, eh?, amb gent que arribava a l'entitat
quan ja, doncs, ho deia abans també, la Montse ho apuntava,
quan ja la família estava cremada, no?
No havien rebut aquest recurs en un primer moment, no?
Doncs ja veiem que aquí tenim una línia de treball molt interessant, no?
De dir, bueno, de moment hem de fer tot el possible
per a que els recursos que hi ha siguin coneguts, difosos
i que sigui una cosa pública.
Potser vindrem un altre dia aquí,
quan ja tinguéssim el catàleg elaborat,
tornarem a venir, insistirem.
I vendrem-nos con alguna de las entidades,
podemos ir viniendo, no?
Sí, el que veiem també és que això no només beneficiarà,
evidentment, les entitats i les pròpies persones
i les pròpies famílies, que és a qui va dirigit principalment,
sinó també, per exemple, no?,
als treballadors de la sanitat,
de l'àmbit sociosanitari, com deia la Cinta,
o sigui que és una xarxa també on els beneficis seran ben transversals, no?
Exactament.
I aniran cap a totes les bandes, no?
Conoceran el funcionamiento de, bueno, d'estas entidades, no?
El beneficio siempre será...
Sempre serà reciproco.
Exacto, reciproco.
També volem destacar que el que assumim com a tècnics de l'Ajuntament
és que el nostre paper és de donar suport a la xarxa,
però que les iniciatives, els objectius amb els que volem treballar
i com volem treballar, tot això és una cosa que s'ha d'acordar conjuntament.
Entenem que una vegada creada la xarxa,
els tècnics municipals ens incorporem com un membre més,
però la xarxa de suport a famílies cuidadores de Tarragona
és de tots, de les entitats, dels tècnics, dels serveis...
Ara, perquè ens quedi clar, Cinta, qui integra la xarxa?
És a dir, d'una banda tècnics municipals,
d'altra banda les propies entitats...
Estats i associacions, i d'altra banda els serveis sanitaris
que tenen contacte amb aquest...
Pensem que són, diríem, les tres potes del treball comunitari.
Això és el que volia que quedi clar, tècnics de salut,
tècnics municipals, d'una banda, associacions i entitats
que treballen en prou de la discapacitat...
Discapacitat o cura, perquè ja hem vist que va més enllà
de l'àmbit de la discapacitat.
Discapacitat, dependència...
Dependència, nens...
Perquè ve a participar a FANOC, que també...
També diu, bueno, quan en una família hi ha un nen petit
en un càncer, tot això també és un...
Bueno, però en una família també és molt complicat, no?
Entenem el concepte de família cuidadora en un sentit àmpli.
És a dir, és a tenir cura d'una persona dependent
pel motiu que sigui.
Perquè també hi ha tot l'àmbit de la salut mental.
Clar, clar, clar, clar.
Que també va ser molt interessant perquè els companys de salut mental,
tot el tema del treball amb les famílies,
el tenen bastant adelantat.
Vull dir, és una línia de treball que porten
i va estar molt bé perquè companys de l'associació La Muralla
ens van explicar en la seva experiència d'associació de familiars
com han començat a treballar tot el tema de les famílies,
quins recursos posaran en marxa aquí a Tarragona...
I ens va servir molt perquè és allò de dir,
bueno, escolteu, tampoc ens hem d'inventar res,
mirem què és el que s'està fent al nostre voltant que funciona,
unim esforços, coordinem recursos i tirem endavant tots junts,
però sense que ningú hagui d'imposar ni dir,
bueno, ara toca fer això o ara toca fer allò.
Ja heu tingut una primera reunió,
la propera per a finals de gener, no ho deies?
Un cop ja us hagi anat a Barcelona i hagueu fet aquesta trobada
amb la xarxa de Barcelona i després ja suposo que el proper pas
és anar marcant ja objectius i...
Ir caminando ya pequeñas actividades.
Bueno, esperem venir a finals del 2015 i poder dir...
A fer un balanç del primer any.
Clar, direm, el primer any de funcionament de la xarxa de suport
a famílies cuidadores de Tarragona, han fet això, han fet allò,
potser venim i vos podem ja presentar el catàleg de recursos
de la ciutat de Tarragona, que intentaríem donar-li una difusió
el més àmplia possible.
Sabem que aquest any, el 5 d'octubre, per primera vegada,
es va celebrar el Dia Nacional del Cuidador.
Llavors, pensàvem que potser durant el 2015,
al voltant d'això, del Dia Nacional del Cuidador,
faríem alguna activitat, sobretot un acte de reconeixement.
Si poguéssim quantificar la quantitat d'hores, de temps,
de recursos que hi dediquen les famílies,
veríem que això depassa de molt de llarg tot el que pugui fer
el sistema sanitari, que és un primer nivell assistencial
que moltes vegades sembla que no hi sigui,
però que està fent una tasca impressionant.
I creiem que tot això val la pena que es reconegui
i que es doni a conèixer.
És un altre treball a fer també, Montse, posar en valor la figura del cuidador
i sobretot treure aquesta mena d'estigma o de prejudici,
que la dona ha de ser la cuidadora, que abans ho comentaves també, tu.
Això també pensem que ha de ser una línia de treball interessant.
Això ha de canviar, ha de canviar, perquè, bueno,
el cert és que també hi ha molts pares,
sobretot en els casos de la discapacitat.
Ahí el tàndem padre-madre està...
Esto se ve més, sobretot, en gente mayor,
que ahí la figura cuidadora son ser o las esposas o las hijas.
Molt bé, doncs són els objectius o la intencionalitat en principi principal
d'aquesta nova xarxa que s'impulsa.
També des de l'Ajuntament de Tarragona,
Cinta Daufí i Montse Garcia, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Tant de bo d'aquí a un any ens puguem estar fent un balanç molt positiu
d'aquesta xarxa.
Gràcies.
Moltes gràcies a ti.
Un bon dia.
Gràcies.
Gràcies.