Estiuejant a Tarragona Ràdio.
Estiuejant a Montserrat
Bon dia!
Ei, bon dia!
Ja d'entrada, quan passes per allà i mires totes aquelles formes,
notes aquelles skyline, la muntanya, la formació, la roca,
tot plegat ja sorprèn, i amb l'entorn també, moltíssim.
Sí, esclar, una de les característiques de Montserrat
és que està envoltat de planes i, per tant, té una visibilitat molt especial,
tant ja sigui des del Baix Llobregat o l'Anoia, diguem que la banda de mar,
o des del Bages, des de la banda de Manresa, diguem,
ja de l'interior, l'aspecte és imponent, és imponent.
M'has deixat pensatiu amb el que deies abans,
que no és que mereixis la muntanya, sinó que tot l'entorn va de créixer, no?
Sí, sí, sí.
L'origen de Montserrat, si comencem per aquí ja,
comencem pel principi, doncs, des de fa potser uns 40 i pico milions d'anys.
Abans d'ahir.
Sí, doncs ens hem d'imaginar una configuració, diguem,
de tot el nostre entorn absolutament oposada a com ho tenim ara, no?
De fet, Montserrat, i per exemple, doncs, amb això és comú,
no és una singularitat per si el seu origen,
doncs podem parlar també de Sant Llorenç del Munt,
del Montsant, que tenim també tan a prop,
marquen una mica la línia del litoral de l'Atlàntic,
de l'antic Atlàntic que arribava fins aquests límits, no?
I aquests conglomerats, aquesta roca tan especial
que tenim a Montserrat, a Sant Llorenç, al Montsant,
és una acumulació de còduls de riu
que s'han abocat just a la línia de costa
per uns grans torrents que abocaven un continent
que teníem, doncs, on estem nosaltres ara,
avui podíem parlar, doncs, del que és Prades,
tot el que era el Montseny, o el Garraf,
encara són el macís, doncs, del Gaià,
són antics macissos que formaven part d'un continent
que hi havia just ara on hi ha el Mediterrani.
Aleshores, tot això ho abocava a l'Atlàntic,
que arribava des de l'altra banda,
doncs, des del que és actualment el Golf de Vizcaya,
aquest Golf de Vizcaya arribava justament fins a Montserrat.
ja que ens centrem en aquesta muntanya.
Què va passar? Doncs que per als fenòmens de la tectònica de plaques,
la península ibèrica s'ha anat encaixant contra Europa
i això va provocar, doncs, uns moviments
que tenen molt a veure amb la formació del Pirineu, fins i tot.
i un cop ja depositat que tenim, doncs, un gruix d'aquests còdols,
doncs, podem tenir un gruix perfectament de més de mil metres de gruix.
Per una banda, es va retirar el mar Atlàntic,
que és tota la plana del Bages, tota la zona de l'Ebre,
tot això era l'antic mar Atlàntic,
i per la banda del Mediterrani,
doncs, uns...
quan va deixar d'haver les tensions de formació del Pirineu,
tot aquest antic continent va baixar en part,
d'altres es va mantenir.
Tenim, doncs, el Camp de Tarragona,
justament, és una d'aquestes parts que ha baixat fins a baix de tot,
el Penedès, el Vallès,
totes aquestes zones formen part d'un seguit de fractures
molt importants que van baixar tot el territori,
i és un sistema de falles que s'allarga d'uns 2.000 quilòmetres
en dins d'Europa, que pot seguir perfectament.
Bet aquí, eh, la singularitat d'aquesta muntanya en particular, no?
Sí, de fet, la singularitat de Montserrat és la forma que té,
no la roca, la roca la pots trobar a tot arreu.
És curiós, fins i tot, la muntanya sagrada dels tibetans,
que és el Kailas, és conglomerat, també, no?
És conglomerat.
La característica essencial de Montserrat
és la forma aquesta que té dels pinacles, de les agulles,
que la forma aquesta de serra, no?,
que és el que li ha donat el nom.
Això és el que realment costa molt
de trobar alguna cosa similar a l'arreu del món.
Si hi era algun grup de tarragonins, eh,
es volen aplegar, doncs, contractant el servei
d'un guia de Montserrat, com ara tu,
i anar, doncs, fins allà, fins a aquests còdus,
a passejar per allà dintre, què els hi oferiu?
És a dir, quins circuits possibles hi ha,
que són molts, imagino?
Veig, per exemple, a la guia de muntanya de Montserrat,
a la web, que hi ha una sortida el 22 d'agost,
a Via Punçola, al Cavall Bernat.
Sí.
Però suposo que n'hi ha moltes, no?
Uf!
Montserrat és un massís inacabable,
té molts racons, molts, molts, molts racons,
justament per aquesta característica dels pinacles,
de les agulles,
i nosaltres, doncs, de manera coordinada
amb el patronat de la muntanya de Montserrat,
que ha adoptat les nostres propostes,
també, com a pròpies, dins del seu propi,
de la seva pròpia web,
o de Montserrat Visita,
que és la web, diguem,
pròpiament del que és el monestir,
nosaltres, a part del que és el monestir,
pròpiament, doncs, al llarg de tot el massís
oferim ascensions, doncs, en escalada,
batejos d'escalada,
el que ara, doncs, és molt popular,
que són les ferrades, doncs,
totes les canals de Montserrat,
que són aquests barrancs tan profuns
que s'endinsen, doncs, del cap baix,
també oferim aquestes activitats,
en el nostre equip, doncs,
també hi ha ecòlegs, biòlegs,
ornitòlegs, geòlegs com jo,
i, a part, evidentment,
doncs, senderisme, no?,
visites, diguem, a tot el massís,
guiades, i a sobre, doncs,
amb un seguit d'explicacions
que completin la visita,
no tan sols és...
Nosaltres considerem que no només
és una activitat física
de passejar, sinó que és un aprenentatge,
sobretot en un massís, doncs,
que té una càrrega simbòlica,
històrica,
mediambiental, espectacular.
Vull dir, hi ha moltes coses
que es poden explicar a Montserrat
i que molta gent desconeix,
es coneix el símbol,
però no realment la seva interioritat.
Hi ha, per tant, vida més enllà de monestir,
més cap amunt, molta vida, més enllà.
Sí, és graciós,
perquè l'existència de Montserrat,
òbviament, es coneix des de sempre,
però la seva representació,
diguem, de tot el massís,
fins ben entrat al segle XX,
no es va aconseguir de fer amb fidelitat.
Tot el que hi havia al voltant del monestir,
la seva cartografia estava molt ben determinada,
però tota la zona oest del massís,
que és ben bé la meitat,
era tan desconeguda
que ni la cartografia la reproduïa fidelment,
i això et dic,
a plànols de principis del segle XX,
encara es queia
amb minusvalorar-la,
aquesta part.
És molt, molt, molt curiós.
Què destacaries de tot això que podem veure,
tot aquest munt de camins,
senderons, racons,
què destacaries,
quin diries que és per a aquells que vulguin iniciar-se,
entrar i conèixer,
i captar en tota la seva magnitud,
la potència de la muntanya de Montserrat,
què els recomanaries a entrada?
A veure, tot depèn del nivell físic
i de les expectatives.
Tothom s'acosta, bàsicament, al monestir,
moltes persones parlen de Montserrat referint-se al monestir.
Si és així, si teniu poc temps
perquè voleu fer una visita al monestir,
anar al Virolai, a la Salve,
visitar la Moraneta,
hi ha un seguit de recorreguts,
curts,
molt ben descrits,
amb alguns tríptics fins i tot,
que faciliten quan agafes el funicular
o el cremallera,
i pots visitar les restes de les antigues ermites
que durant des del segle XIX
fins al segle XIX
van estar permanentment ocupades
per ermitants.
I són uns recorreguts interessants,
amb uns camins bastant clars.
Vull dir, Montserrat sempre té la seva dificultat
amb algun trosset,
és escarpat,
però al voltant del monestir
són recorreguts molt senzills,
que pots estar una hora, dues,
i tornar.
Aquesta és una part.
Després, una gran clàssica,
que pots aprofitar el funicular de Sant Joan,
que et deixa, doncs,
que et fa guanyar uns 200 metres de desnivell,
ben bons, doncs,
des del monestir fins al punt més alt del massís,
que és el cim de Sant Geroni.
És un camí molt clar, molt fàcil,
de molt bon seguir,
i això, doncs, també et pot donar, doncs,
unes tres hores,
entre anar i tornar, tranquil·lament,
sense complicacions.
Una altra cosa és,
si vols anar cap a la zona occidental del massís,
Montserrat queda partit per un coll molt profund,
que és el coll de migdia,
just després, doncs,
el que és el Sant Geroni,
i aquesta zona ja és una mica més complicada.
És apassionant,
és un lloc molt, molt, molt especial,
realment és el que ens agrada molt Montserrat,
ens agrada molt aquestes zones,
perquè són molt racons,
és molt perdedor,
molt perdedor,
i amb això s'ha anat molt al tanto.
Penseu que hi ha persones que han desaparegut a Montserrat
i no se les ha trobat encara.
I amb això, doncs, hem d'insistir,
sobretot lligant-ho amb els avisos
dels serveis de rescat de la Generalitat,
que cada any està incrementant-se aquests rescats,
i Montserrat,
que té la particularitat d'estar tan a prop de Barcelona,
que és una acumulació urbana,
doncs, que, bueno,
gairebé, doncs,
té en la seva ciutat,
doncs, la meitat de la població de Catalunya,
podríem dir o més.
Clar, gairebé s'ha convertit en un parc urbà,
i la gent s'aniva allà, va passejar,
i potser no són conscients de la magnitud d'aquesta muntanya,
que és molt petita,
són 11 quilòmetres de llarg,
en el lloc més ampli potser són 4,
però és que té tants racons,
raconets,
és molt fàcil perdre's.
Aleshores,
sí que són excursions molt maques,
per exemple,
per la banda del Bruc,
pots fer alguna aproximació fins al refugi Vicenç Barber,
que està al mig del cor de la regió d'Agulles,
que és espectacular,
però sempre anant equipats amb un plànol.
Per més indicat que estigui,
que el patronat de la muntanya fa molts esforços per poder guiar tots els visitants,
hi ha un munt d'activitats.
Per la banda occidental,
ja et dic des de Camp Massana,
que és el coll que empalma la noia amb el Bages,
i anant per aquest coll de Camp Massana,
la regió d'Agulles,
la regió de Frares Encantats,
i la regió d'Ecos,
oferirà la part més misteriosa de Montserrat.
Molt recomanable.
Estic veient diferents fitxes de travesses.
Hi ha una que es diu la travessa integral,
que diuen que és assequible per gent que estigui una mica en forma.
És el gran clàssic del Massís,
juntament amb la visita a totes les ermites,
que s'ha convertit també en un clàssic.
Són dues excursions que demanen una jornada completa.
La travessia integral és molt bonica,
és el gran clàssic de Montserrat.
Es comença per un extrem,
per la banda del Bruc,
aquell coll que dic normalment es fa així,
de Camp Massana,
i travesses longitudinalment tot el Massís,
seguint els senderons,
fins al monestir.
Normalment has de preveure deixar un cotxe a cada extrem
per poder tornar al punt de partida.
És una excursió que dura un mínim de sis hores.
Té molt desnivell acumulat,
perquè Montserrat,
una de les característiques dels camins,
és que puja i baixa constantment,
perquè hi ha barrancs, torrents,
collets,
i puja, baixa, puja, baixa,
per tant és molt enganyós.
Hi ha aigua, per tant,
dins allà trobes aigua.
El seu origen té molt a veure amb l'aigua,
però les condicions han canviat,
i ara el Massís és pràcticament un Massís sec,
molt modelat per un fenomen, diguem,
de dissolució del ciment calcari
que constitueix el conglomerat,
i tota l'aigua que cau
o raja cap a l'exterior
o s'infiltra
amb un sistema d'esquerdes i cavernes
que acaben, doncs,
com, per exemple,
hi ha les grans coves del Salnitre,
a Collbató, per exemple,
que és una mostra
d'una dinàmica, diguem,
de coves subterrànies
modelades per l'aigua,
fetes, doncs, fa bastant de temps,
just abans que canviés, diguem,
el règim d'aigües,
però ara mateix,
tot i que el modelat aquest de barrancs
i el torrent de Santa Maria,
per exemple,
que va directament cap al monestir,
que l'any 2000 va rebre
un xàfeg tan impactant,
tan tremendo,
potser 200 litres per metre quadrat
amb molt poca estona
va arrasar tot el monestir
i aquest torrent, doncs,
va funcionar com feia
milers d'anys que no ho feia,
ara mateix no s'ha de comptar
gaire bé amb cap mena de font
a Montserrat.
L'únic que hi ha són
basses, arreglades,
cisternes, petitones,
que conegui jo pràcticament
en tot el massís
potser en funcionen una o dues,
perquè també s'ha de reconèixer
que hi ha molt vandalisme,
i això s'ha de mantenir
i no tothom té tanta cura
com per preservar
aquesta feina de tothom.
Tornem a la travessa,
que veig que finalitza
l'Ermita de la Salut,
o Collbató,
o la inversa.
Es pot fer, clar,
si tu vols baixar
fins a baix de tot de la muntanya,
evidentment,
això ja és una travessia
integral, integral,
que has d'afegir
un bon grapat de metres
de desnivell de baixada,
també,
aleshores, doncs,
pots arribar fins a Collbató,
baixant, doncs,
des del monestir
i agafant, doncs,
el camí de les bateries,
per exemple,
que és un camí,
el camí clàssic
de pujada
o de baixada
del monestir
de l'època antiga,
i arribar a Collbató,
efectivament,
sí, sí, sí,
però això has d'afegir,
doncs,
potser una hora
més de camí,
ja,
amb tot el que tens
del darrere.
Hi ha moltes possibilitats,
de fet,
com deia el Ricard,
al començament,
en trobaríem moltíssimes,
de petites rutes,
petits camins circulars,
com, per exemple,
ara estic veient
el de la Tevaida,
que més mena
fins a un lloc
que es diu
el Pla de les Taràntoles.
Sí.
I només veure
aquest nom, ja...
Sí, és curiós,
hi ha el Pla dels Escurçons,
el Pla de les Taràntoles,
no se sap molt bé
per què,
per què es diu així,
potser ens hem de remuntar
a l'època, doncs,
dels Carboners
i la gent que anava
a recollir herbes
remelleres
en aquesta zona,
també és curiós,
perquè està a prop
del monestir,
però es diu així,
és l'estació superior
del funicular
de Sant Joan,
que va aprofitar
justament aquest petit Pla
i, sí, sí...
Bé, té...
Hi ha noms molt curiosos,
hi ha el Clot de la Mònica,
hi ha el Clot de la Sajolida,
hi ha la Processor dels Monjos,
hi ha un fotimer,
hi ha una terminologia tremenda
en els llocs de Montserrat.
La Correfrigia, per exemple,
no?, també,
en fi,
que en trobaria moltíssim,
i parlar de Montserrat
també vol dir parlar,
doncs,
d'escalada,
és un dels llocs d'anada
destacats i principals
primordials a Catalunya,
d'inicis de l'escalada
en el nostre país.
Sí, sí, sí,
Montserrat ha estat
el nucli dur
de l'escalada
a Catalunya,
evidentment,
hi ha molts altres llocs
també,
en què tot arreu
sempre estem parlant,
doncs,
que Montserrat ha tret
molta gent
de Barcelona,
però, bueno,
aquí també,
durant molts anys
també hem tingut l'escalada
per aquí a Tarragona,
el que passa és que
amb la magnitud
de Montserrat
que ofereix
tantes possibilitats
de parets
de 300 metres
fins a
petits
monòlids
de 20,
senzills
i fàcils
de pujar,
fins a grans
dificultats
de,
realment,
doncs,
que demanen
una habilitat tècnica
i això el Jordi Mena,
el nostre company
del Pont de Mau,
ens ho podria confirmar,
espectacular,
vull dir,
hi ha milers
i milers
d'itineraris
d'escalada
de tots nivells
amb una
manera molt especial
d'escalar,
és molt especial
l'escalada
de Montserrat
i aquí diu
que qui sap escalar
Montserrat
sap escalar
per tot arreu,
bueno,
això s'ha d'agafar
una mica així,
d'aquella manera,
però és una escalada
molt especial,
molt introspectiva,
molt elegant,
molt d'equilibri,
que fins i tot
grans,
grans alpinistes
de la història
fins i tot
van arribar a dir
que si ens havíem
tornat bojos,
que ell no hi tornaria
a escalar mai més
a Montserrat
perquè allò era
increïblement
difícil,
no?
Estic parlant
de Walter Bonatti.
Benidorm,
un dels referents,
eh?
Nom, vaja.
Sí, sí, sí.
Escolta'm,
Ricard,
abans has deixat anar
això com
així,
com de boca petita
el tema
de la muntanya,
o sigui,
de la part mística
de la muntanya,
no?
La part mística
i misteriosa,
fins i tot,
ja que diu
que allí
hi ha com una mena
de la força
telúrica,
no?
És molt especial,
que t'impregna,
no?
És a dir,
que quan portes uns dies
per allà
fins i tot
pots veure
com salten
arquets
d'aquests
de tensió
petitons,
no?
Quan ajuntes els dits,
és que hi ha
molta càrrega magnètica.
Molt,
és veritat,
tens tota la raó.
A veure,
no en va
i hi ha
un dels santuaris
més importants
del món
i com a
diguem
gent espiritual,
evidentment,
aquesta muntanya,
doncs,
des de sempre
ha estat ocupada
per persones
que buscaven
un lloc allunyat.
S'ha d'entendre
que abans
la muntanya
no se'n tenia
com un lloc
de lleure,
sinó com realment
una zona
inhòspita,
dura,
de malviure
i per això
ho triaven
els aramites
i tota aquesta gent
per estar realment
allunyats
de tot
el món,
no?
I,
clar,
aquesta muntanya
s'ha associat
a moltíssimes coses.
Ara mateix
hi ha aquí,
hi ha tota una colla
que creuen
que és una de les zones
de contacte
amb extraterrestres,
però,
si ens remuntem
a 2.500 anys
abans de Jesucrist,
doncs,
allà hi ha un megàlit,
hi ha unes roques
col·locades
d'una manera
molt especial,
de l'edat del bronze,
amb uns jaciments,
ja,
perquè,
ja,
l'home
d'abans
ja considerava
aquesta muntanya
molt especial
i tu ho sents,
això se sents,
és veritat,
és veritat,
s'identifica.
Molta gent,
l'escalada,
fins i tot,
és així,
especial perquè
transmet alguna cosa,
és veritat,
és veritat,
i,
vaja,
des de,
a veure,
a nivell cristià
es coneix
l'existència
d'ermites
des del segle IX,
des del segle IX,
ja se sap
de l'existència
d'emplaçaments
veravers
de quan la invasió
del segle VIII,
o del segle VII,
no?,
doncs,
van arribar
a aquesta zona,
no?,
tothom s'hi acostava,
i aquí parla
que hi havia
un antic temple
de Venus
i hi ha
moltes relacions,
tot i que ara
ja se sap
que la moreneta,
el seu aspecte
de la seva pell
ve de la degradació
de la pintura
de plom
que se li va aplicar
a la cara,
doncs,
que era blanca
en principi,
i la seva oxidació
li ha anat donant
un to fosc
fins que al segle XIX
ja un restaurador
va tirar pel dret
i la va pintar de negre
els ulls i tot
i venga,
i ara
doncs,
és negre
totalment,
no?,
però
hi ha qui
estableix una relació
entre les imatges
brunes,
les verges negres,
amb el telurisme
que dius tu,
i amb la feminitat
fins i tot,
és que hi ha un lligam
esotèric molt especial
a Montserrat,
sí,
és un altre vessant
de la visita
que també podreu
copsar
i impregnar-vos
i tornar diferent
de com heu entrat
a Montserrat,
quan hi vas
tornes diferent,
hi ha qui diu que,
ho deia un dia el Jordi,
aquí hi vas
sempre torna,
no?
Sí,
sí,
sí,
t'atrapa la muntanya.
És un lloc
que t'atrapa molt,
jo ho dic molt,
a mi mira que,
a veure,
el monestir de Montserrat
rep a l'any
més de dos milions
de visites,
el reste del massís
s'han posat uns comptadors
per als llocs estratègics,
i a la resta de la muntanya
600.000,
800.000 persones,
és a dir,
que estem parlant
que realment
molta gent hi va
i torna
i no és perquè sí,
és perquè realment
és especial.
Estic mirant
el servei de guiatge
i veig que,
per exemple,
aquestes diferents rutes
a través de la pàgina
guies de muntanya
de montserrat.cat
són preus
molt i molt asseguibles,
però molt asseguibles.
Sí,
però,
clar,
nosaltres ens trobem
en què,
primer que en aquest país
no hi ha una tradició
de guiatge,
de deixar-se portar
per una persona,
sobretot quan es tracta
de caminar,
perquè jo ja sé caminar.
Nosaltres oferim
una informació adicional
i a part,
doncs,
tot el que és
l'assessorament tècnic
i l'ajuda
d'acompanyar,
guiar,
no vol dir
portar de la maneta,
sinó estar allà
i informar
i assegurar-te
que tu puguis
disfrutar
al màxim
d'allò
que vas a fer.
Malauradament,
doncs,
costa,
costa que la gent
assumeixi
que anar per un camí,
doncs,
on hi ha altres persones
que no paguen res,
que tu hagis de pagar
anar acompanyat
d'un senyor
que et diu quatre coses,
no?
Intentem posar
uns preus asseguibles
perquè tothom
pugui valorar
alguna vegada
l'experiència
d'anar guiat,
que jo fins i tot
ho he fet
altres vegades
que he viatjat
i per mi
és una experiència
molt agradable.
No és per tant
només el caminar
per caminar,
sinó també el caminar
i que t'interpretin
allò que vas veient.
És que Montserrat
és molt especial
i hi ha tantes coses
que es poden explicar
sobre el monestir,
sobre el massís,
la geologia,
hi ha plantes
que no són endèmiques
però són raríssimes
de trobar,
hi ha una planta
com l'Orella 2
que és una planta
que ve just de l'època
en què la zona
aquesta era
tropical
per dir d'una manera
que les condicions
climàtiques
eren totalment diferents
i ara
és que no s'entén
que aquesta planta
pugui estar aquí
i hi ha gent
que ve a veure
l'expressament.
Hi ha temes
molt interessants.
A veure,
la geologia
a nivell
sedimentològic
és un emplaçament
de primera magnitud
per estudiar
la sedimentologia
dels conglomerats
i fins i tot
la geologia regional.
És tota una història
gairebé
sembla un conte
de fades.
la història geològica
de Montserrat
i el seu modelat
ara no tenim temps
d'explicar
tot això
però realment
quan vas allà
i estàs envoltat
de planes
i que s'expliquin
què ha passat
al llarg del temps
és molt interessant.
Tot això
no pots anar
amb un feix
de papers
i anar-t'ho mirant
vas acompanyat
d'una persona
els preus
són raonables
vols escalar
doncs ho pots
fer
també
intentem
assegurar
que la persona
no
a part
evidentment
que ens hem de guanyar
la vida
nosaltres
però
que poder proporcionar
un gaudi especial
en una muntanya
que moltes persones
es pensen
que és molt coneguda
i en realitat
no ho és tant.
És una gran desconeguda
i l'estem descobrint
a través d'aquest espai
estiu aixent
la tenim a tocar
la tenim molt a prop
per tant
és que no
no té cap excusa
que no hi anem
almenys
a deixar-nos portar
pels sentits.
És senzill
és senzill
no té pèrdua
no té pèrdua
la veus des de molt lluny
i realment
una passejada
és molt reconegable
sobretot
demano
prudència
a qui vulgui
fer ja una excursió
una mica més
de durada
hi ha molta bibliografia
hi ha molta informació
per tot arreu
però fins i tot així
jo m'he arribat a trobar
persones enmig de la muntanya
ensenyant-me
una impressió
de pantalla
amb un track
que els portava
per un dels camins
més complicats
i enrabassats
a la muntanya
quan no els calia
és que m'ho he baixat
d'internet
és que no és cap garantia
això
doncs
és el que avui
us hem proposat
l'espai
estiu baixant
anar a Montserrat
escolta'm
podríem fer un segon capítol
nosaltres encara estarem tot l'agost
per aquí
anar rebent a la perdiu
podríem parlar
de la història de Montserrat
que és apassionant
de les ermites
que és extraordinari
de la visita
dels romàntics
alemanys
que van incorporar
Montserrat
en el seu imaginari
de tot el que vulgueu
escolta'm
ens emplacem
a final de mes
i fem una segona visita
a Montserrat
i tant que sí
home
encantat de la vida
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
i fins la propera
que vagi molt bé
i ho recordeu
guiesdemuntanyademontserrat.cat
també tenim perfil
al Facebook
i al Twitter
per tant
si voleu
contractar
aquest servei de guiatge
Twitter
arroba
gdmcat
guiesdemontserrat.cat
gdmcat
aquí us trobareu
i podeu anar acompanyats
i interpretar
la muntanya
que vagi molt bé