12 sobre les 11. Continuem al matí de Tarragona Ràdio,
sintonia de l'espai Curar-se en Salut,
com sempre en col·laboració amb l'aliança estratègica TGN Salut,
amb els proveïdors sanitaris de la ciutat de Tarragona,
avui volem abordar el tema dels antibiòtics.
En fem un ús correcte?
És una de les preguntes que li farem al doctor Xavier Ansa.
Doctor Ansa, molt bon dia.
Bon dia i gràcies per convidar-me a aquest espai, és un plaer.
Ell és director assistencial d'atenció primària de l'Institut Català de la Seut,
és membre també del grup d'estudi i recomanacions en malalties infeccioses
de la Societat Catalana de Metges de Família.
Doctora, potser m'hauria de guardar aquesta pregunta per després,
però com ja hem començat directament per aquí,
a mode de pregunta general, i per ja anar obrint una mica el debat del qual parlarem,
fem un ús correcte dels antibiòtics en general?
Malgrat després anirem puntualitzant amb una sèrie de dades,
però no podem generalitzar i dir ni que sí ni que no,
però si haguéssim de marcar una tendència diríem que no tot el correcte que es podria arribar a fer.
És a dir, hem de recordar que els antibiòtics són uns medicaments
que el que fan és destruir bacteris o impedir el creixement dels mateixos,
i per tant no són eficaços front a les infeccions causades per virus.
Recordar que existeixen comercialitzats al voltant de més de 200 antibiòtics,
de 15 grups diferents,
que es diferencien per la seva estructura química o pel seu mecanisme d'acció.
I també recordar que no tots els antibiòtics són eficaços front a tots els bacteris.
El que ens queda clar, doctor, és que anem de fer un ús prudent,
i per això hi ha un dia europeu per a l'ús prudent dels antibiòtics,
una iniciativa, com dèiem, europea de Salut Pública,
que promou l'European Center for Disease Prevention en control.
De seguida també en parlarem d'això.
hi ha dades, dades recents, que confirmen que el nombre de pacients infectats per bacteris resistents
creix a tota la Unió Europea,
i que la resistència precisament als antibiòtics és una amenaça de Salut Pública.
Què en pensa d'aquestes dades?
Evidentment és això.
I d'aquí que s'ha de fer en tot moment un ús total i absolutament adequat.
per això parlàvem que, per exemple, hi ha una sèrie de dades que indiquen que els antibiòtics,
que són efectius front a infeccions causades, com dèiem, per bactèries i no per virus,
s'han d'usar correctament perquè del seu ús incorrecte es podrien derivar, per exemple,
l'aparició de resistències.
És a dir, i què vol dir l'aparició d'una resistència?
L'aparició d'una resistència vol dir que un antibiòtic que està indicat per una determinada bactèria
en un moment donat podria deixar de fer efecte.
Amb la qual cosa actualment tenim dades que cada cop està creixent més el número de resistències,
fins i tot hi ha microorganismes que són multiresistents,
és a dir, que són resistents a més d'un antibiòtic,
i això posa, evidentment, en risc no només al pacient que fa un ús no adequat d'aquell antibiòtic,
sinó a qualsevol altre pacient que en un futur pot tenir una infecció provocada
per una bactèria a la que aquell antibiòtic que prèviament havia sigut sensible ja no ho sigui.
Per tant, d'aclarir una mica en totes aquestes qüestions.
En quins casos recomaneu, o us recomana, o hem de prendre antibiòtics?
Per exemple, amb infeccions víriques, infeccions bacterianes, en el cas de refredat,
quan hauríem de prendre antibiòtic?
Si em permeteu, el que voldria aclarir més és quan no s'ha de prendre antibiòtic.
És a dir, la majoria d'infeccions que es produeixen en època d'hivern,
sobretot refredats comuns, grips, són causades en més del 80% dels casos
per infeccions per virus, amb la qual cosa, en aquests casos,
els antibiòtics serien total i absolutament ineficats.
És a dir, que podem afirmar que davant d'una sospita d'una infecció per un virus,
un antibiòtic no seria mai eficaç.
I també explicar que la relació que es fa sovint entre antibiòtic
i infecció bacteriana tampoc seria del tot certa en tots els casos.
És a dir, també hi ha infeccions per bacteris
en els quals podria estar indicat un tractament antibiòtic,
però que donat que la majoria de cops aquestes infeccions poden ser lleus,
el propi organisme, mitjançant el seu sistema immunitari,
el seu sistema de defenses, podria ajudar a resoldre aquesta infecció
sense la necessitat de prendre un antibiòtic.
En qualsevol cas hauria de ser el metge qui ens prescriu,
prescriu, que ens receptés aquests antibiòtics,
si ens recomanés, quan hem de prendre aquest antibiòtic i quan no.
I aquí entraríem en el tema de l'automedicació, no?
Sí, sí que és veritat que davant qualsevol dubte,
la persona que té la potestat, diguéssim,
o la responsabilitat de poder decidir quan un usuari,
quan un ciutadà necessita un antibiòtic per una infecció,
és sempre el metge.
És a dir, el metge és que el que, mitjançant una visita,
pot atendre, pot explorar, pot parlar amb un pacient
i pot arribar a decidir si la infecció que té aquell pacient
és susceptible o no de fer un tractament antibiòtic.
Per tant, l'automedicació no està mai indicada en res,
però si parlem d'antibiòtics, encara menys.
És a dir, els pacients mai no haurien d'automedicar-se,
sobretot tenint en compte que sempre hi ha una temptació,
si em permeteu l'expressió,
que és que quan hem utilitzat un antibiòtic per una infecció prèvia
i no l'hem acabat,
tenim la tendència a guardar a casa les dosis sobrants
d'aquell tractament previ.
I donat que les infeccions produïdes a l'hivern
sovint tenen totes una simptomatologia relativament semblant,
es pot arribar a fer la interpretació errònia
que aquests símptomes que ja els vaig tenir fa uns mesos
o fins i tot l'any passat,
probablement són els mateixos pels quals m'heu abandonat aquest antibiòtic
i torno a repetir un antibiòtic
i probablement en aquell cas no és necessari.
És a dir, que a sobre,
evidentment no ens heu d'automedicar amb els antibiòtics encara menys
i a sobre si deixem aquest tractament a mitges,
doncs ho estem fent molt malament, no?
Evidentment, és a dir,
en aquest sentit podríem parlar del compliment del tractament, no?
És a dir, la majoria de vegades
l'abandonament d'un tractament antibiòtic
és per dues causes fonamentals.
Un és la millora de la simptomatologia,
és a dir, aquell pacient que ha començat a prendre un tractament antibiòtic,
el tercer o quart dia es troba millor
i malgrat que el seu metge li hagi indicat que el tractament,
la durada del tractament hagi d'estar, per exemple, d'una setmana,
doncs el tercer quart dia, quan el pacient es troba millor,
deixa aquell tractament.
Això és un ús inadequat d'un tractament antibiòtic
i és una causa d'increment de resistències als antibiòtics.
I la segona és també els efectes secundaris,
és a dir, sovint els pacients poden experimentar un efecte secundari
derivat o no d'aquell tractament antibiòtic,
perquè de vegades fem relacions que pensem que l'efecte secundari
és degut a aquell tractament antibiòtic
i de vegades és degut a la pròpia infecció,
aquella simptomatologia que apareix,
que nosaltres interpretem que pot ser un efecte secundari.
I això pot provocar també l'abandonament del tractament
i, per tant, un increment de resistències als antibiòtics.
És a dir, per resumir i per tornar a deixar el missatge clar,
en termes generals, davant d'infeccions per virus i refredats,
no es recomana o no seria necessari l'ús d'antibiòtics, doctor?
Mai. Davant d'una infecció per virus,
un tractament antibiòtic no estaria mai indicat.
I en el cas d'infeccions bacteriàries,
hauria de decidir el metge si és necessari o no,
perquè també dependria.
Què passa amb la grip?
Per exemple, que ara aquests dies, no?,
doncs pot ser algú...
encara no estem en aquell punt àlgid de la campanya,
però, clar, quan comencem a notar els símptomes,
doncs algú pot pensar, mira, antibiòtic.
Bé, la grip està produïda per un virus.
Per tant, com ja portem uns quants minuts parlant d'aquest tema,
virus antibiòtic no.
I n'hi ha d'altres mesures,
com ara, per exemple,
hem iniciat fa unes setmanes la campanya de vacunació front la grip,
en la qual una sèrie de persones de risc,
o aquelles persones que siguin majors de 60 anys,
poden prendre la vacuna de la grip.
La vacunació front la grip és una de les mesures
que s'ha demostrat més eficaç
front la protecció per la infecció del virus de la grip.
Tot i així, si algú s'encomana del virus gripal,
recordarà sempre que és un virus,
que no cal un tractament antibiòtic
i que n'hi ha d'altres tractaments simptomàtics
per combatre la tos, per combatre la febre,
per combatre el malestar.
I tant mateix hi ha el propi sistema immunitari,
el propi sistema de defenses del pacient,
qui, en un temps determinat,
eliminarà aquesta infecció.
I sempre, sempre, davant del dubte,
és a dir, un pacient que tingui una infecció vírica,
però sempre pot haver-hi una,
el que diem als metges,
una sobreinfecció per a un bacteri.
Llavors, davant del dubte,
si un pacient considera que el seu procés infecciós,
en comptes d'anar millorant,
va constantment empitjorant,
sempre pregunta amb el seu metge
i tornem a dir,
el metge de capçalera és el que decidirà,
amb una visita i amb una exploració física,
si per a aquella infecció cal un antibiòtic o no.
Parlem, doncs, d'un ús prudent,
un ús racional dels antibiòtics,
però quines conseqüències podria tenir en la nostra salut
no fer aquest ús racional,
no fer aquest ús prudent,
és a dir, fer un ús inadequat dels antibiòtics?
Què ens podria passar?
Ens poden passar diverses coses.
Primer, que malgrat no sigui un efecte directe i immediat,
però hem parlat de les resistències.
Un ús inadequat és fruit de futures resistències als antibiòtics.
Un altre és que els antibiòtics,
com qualsevol altre medicament,
no estan exentes d'efectes secundaris.
Amb la qual cosa,
un ús no adequat d'un tractament antibiòtic
pot provocar efectes secundaris,
com poden ser la diarrea,
les nàuses, les erupcions cutànies...
Tanmateix dir que els antibiòtics estan destinats,
quan estan indicats,
a determinat bacteri.
Amb la qual cosa, de vegades,
bacteris que viuen amb nosaltres,
en el nostre organisme,
que diem que la flora s'aprofita,
que viuen en el nostre budell,
també de vegades es veuen destruïts
per aquest antibiòtic,
quan no hauria de ser així.
Amb la qual cosa,
això produeix un desequilibri
en la flora intestinal,
en els microorganismes
que tenim al nostre budell,
algun dels quals és beneficiós
per a la digestió, per exemple,
i aquest desequilibri
podria produir diarrees.
Tot això, sense oblidar
que un ús no adequat
genera una despesa innecesària,
també en termes econòmics i d'eficiència.
Abans parlàvem, també, fins i tot,
de problema de salut pública.
Per què?
El problema de salut pública,
sobretot pel tema de les resistències.
Pel tema de les resistències,
perquè parlàvem que les resistències,
cada cop s'estan incrementant
d'una manera alarmant, diria jo.
En alguns països,
fins i tot en els últims anys,
s'han doblat,
s'han multiplicat per dos,
les taxes de resistències.
La perspectiva de disposar
de nous antibiòtics
tampoc és que sigui molt optimista,
motiu pel qual,
si continuen augmentant les resistències,
la disponibilitat de tractaments antibiòtics
eficaços en un futur
és realment descoratjador.
Com deia abans,
no només per a la persona
que ha pres aquell antibiòtic,
sinó que per a qualsevol altra persona
que visqui en aquella comunitat
que estigui infectat en un futur
per un bacteri
al qual ja no hi hagi cap antibiòtic
que pugui ser eficaç.
Abans parlàvem de l'automedicació,
però no sé què en pensa
al voltant de la sobreprescripció d'antibiòtics.
Hi ha estudis que demostren
que una bona part dels metges d'atenció primària
està d'acord en què es produeix
aquesta sobreprescripció d'antibiòtics.
Sí que és cert que la majoria d'antibiòtics
es prescriuen a l'atenció primària,
o sigui a la comunitat, als ambulatoris.
Llavors hi ha alguns factors,
com pot ser, per exemple,
una incorrecta interpretació dels símptomes,
la incertesa davant del diagnòstic
o les expectatives que pot tenir el pacient
que fan que la sobreprescripció d'antibiòtics
sigui un tema d'abarcatge complex.
Una manca de comunicació eficaç
entre el metge i el pacient
i la pressió percebuda,
perquè de vegades pensem
als metges que el pacient ha vingut a la consulta
a demanar un antibiòtic,
situació que de vegades és real
i de vegades percebuda pel propi metge,
perquè de vegades els pacients
no venen a buscar l'antibiòtic,
sinó que venen a saber quin és el diagnòstic
i què és el que podem fer.
Això fa que de vegades
tota consulta, o una gran majoria de consultes,
acabin amb una prescripció d'antibiòtics.
Si em permets, tornant a la incertesa,
hi ha una dada molt curiosa,
que hi ha estudis que demostren que els divendres
la taxa de prescripció d'antibiòtics
és més elevada que qualsevol altre dia de la setmana,
davant la incertesa del que pugui passar el cap de setmana.
És a dir, que la incertesa és un factor
que hem de tenir en compte.
Però tenint en compte que, com ara vostè explicava,
la majoria de prescripcions d'antibiòtics
es fan a l'atenció primària,
és aquí també on caldria prioritzar
precisament aquest ús racional
dels medicaments, dels fàrmacs, dels antibiòtics.
Total i absolutament.
Tenint en compte que, com dèiem,
la prescripció es fa a l'atenció primària,
sobretot per infeccions respiratòries,
s'estan fent i s'han de potenciar
campanyes de sensibilització,
però no només sensibilització adreçada a la població,
sinó que adreçada també als professionals.
Tots som responsables d'un ús racional d'antibiòtics,
tant els pacients com els metges que els prescrivim.
Els professionals s'han de basar en directrius
basades en dades científiques,
en societats científiques que fan diferents recomanacions.
I també és veritat que no hem d'oblidar,
malgrat que les resistències es deuen precisament
per un ús no adequat en la medicina humana,
és a dir, aquella que prescrivim pels éssers humans,
també fes ment que també s'utilitzen antibiòtics per animals,
amb la qual cosa també s'esdevé molt necessària
l'ampliació de recomanacions de l'ús antibiòtic
en l'àmbit de la veterinària
i una col·laboració estreta entre pacients,
metges, veterinaris o qualsevol actor,
qualsevol actor que diem nosaltres,
que d'una manera directa o indirecta
té relació amb la sanitat.
Partint de la base del que hem comentat abans,
que no sempre fem una relació correcta
entre infeccions i antibiòtics,
és aquí on rau pot ser el problema de l'automedicació,
que davant de qualsevol infecció,
tot i que sigui vírica,
i ja m'ha explicat abans que en aquest cas
els antibiòtics no serien eficaços,
però ja pensem que prendre un antibiòtic ens anirà bé.
És cert, la relació infecció-antibiòtic està molestesa,
també està molestesa la relació febre-antibiòtic,
i d'aquí jo també voldria una frase que quedi per a la posteritat
i que he après d'alguns companys que treballen intensament
en el món de l'antibioteràpia,
que és que febre no és sinònim d'antibiòtic.
O sigui, el fet que una persona tingui algun tipus d'infecció
i tingui febre, això no vol dir que sigui necessari un antibiòtic.
I també recordar a la població en general
que davant d'una infecció vírica
en la qual no s'han d'utilitzar antibiòtics
hi ha tractaments alternatius,
tractaments simptomàtics,
com ara els medicaments que ajuden a baixar la febre,
els medicaments que ajuden a lleugerir diferents símptomes,
com poden ser la tos, els estornuts i demés.
I, sobretot, el que ajuda molt
a que el pacient arribi a entendre
que infecció no és sinònim d'antibiòtic,
i abans ho introduiria, és el tema de la comunicació.
Et voldria explicar, per exemple, un estudi fet l'any 2002
que parla d'un mètode de comunicació a metge-pacient
que consisteix en una triada anomenada
preguntar-informar-preguntar.
I en què consisteix?
Preguntar, la primera part de preguntar seria
que quan el pacient vingui a consultar,
coneixer quin és el grau de preocupació
que el pacient té d'aquella infecció,
perquè de vegades infeccions lleus
poden estar provocant un alt nivell de preocupació en el pacient.
I, sobretot, què espera el pacient d'aquella consulta?
Què espera del tractament?
Aquesta seria la primera part de preguntar.
La segona que hem dit informar seria informar sobre la malaltia,
inclòent els avantatges i els inconvenients
del que pot suposar un tractament antibiòtic,
l'aparició de resistències,
aconsellar sobre estratègies d'autocura,
prendre líquids, fer repòs i d'altres,
i també informar de quina és la durada de la malaltia.
Perquè és molt important explicar que,
en termes així una mica de mitjanes,
la durada d'un procés infecciós respiratori de l'hivern
pot arribar a durar fins i tot dues setmanes.
I, finalment, hem dit preguntar, informar i preguntar.
L'última part del preguntar seria que,
quan hem fet tot això,
el metge pregunti al pacient si ha entès el que li ha transmès
i si realment està d'acord,
per tal que es pugui prendre una decisió compartida.
Això ajuda molt a racionalitzar l'ús d'antibiótics.
Aquest hauria de ser un protocol que es dugues a terme
gairebé sempre, no?,
per ajudar precisament a racionalitzar
i a fer un ús prudent adequat dels antibiòtics,
a l'atenció primària, per exemple, no?
Sí, sí, sí.
Per això, de vegades, ens fixem en protocols
que de vegades són molt complicats o molt científics,
però no hem d'oblidar que el de la comunicació
amb el metge-pacient és el que ha d'estar sempre present
i jo crec que és un dels que té més força
en prendre una decisió compartida amb el pacient
i, sobretot, racional pel que fa a l'ús correcte d'antibiótics.
Doctor, ens ho hem estat comentant durant tota l'entrevista,
estem gairebé a punt de finalitzar.
si li sembla que vam una tanda de consells,
de recomanacions de cara a les persones que ens estiguin escoltant
al voltant d'aquest ús prudent,
aprofitant, com dèiem, el dia europeu,
de l'ús prudent, de l'ús adequat dels antibiòtics.
Què els hi hem de dir?
Quins són aquells ítems que hauríem de recordar?
Hi ha diferents, però intentaré donar una sèrie de consells
que siguin bastant fàcilment, de fàcil a compliment, diria.
En tot cas, esperar un temps prudencial per tal de veure
si davant d'una infecció ja millora.
A vegades tenim aquella impaciència que volem,
jo ho entenc, tots portem una vida més o menys activa.
El dia que ho detectem, volem que ens passi
i pensem que la manera més fàcil
doncs serà mal antibiòtic i avall.
Exactament, llavors, esperar un temps prudencial
perquè la majoria d'infeccions respiratòries
en un termini mig de dues setmanes es resoldran.
Recordar que el diagnòstic correcte
i la decisió de prendre un antibiòtic
recau en el metge de família.
No guardar antibiòtics que hagin sobrat a casa.
És a dir, si realment han sobrat dosis d'un tractament previ,
preguntar al metge capçalera o a l'oficina de farmàcia
sobre què fer amb allò que ha sobrat.
No he intentat adquirir antibiòtics sense recepta.
És a dir, els antibiòtics sempre han d'anar acompanyats
per una prescripció del metge
i el pacient els compra a la farmàcia.
No compartir antibiòtics amb altres persones.
És a dir, els antibiòtics estan individualitzats
de l'exploració que ha fet el metge a un determinat pacient.
Llavors, malgrat que jo tingui uns símptomes semblants
al meu veí al qual n'hi han donat un tractament antibiòtic
i això no vol dir que aquell tractament antibiòtic
sigui igualment eficaç per a mi.
Davant qualsevol dubte, consultar amb el metge.
I després, algunes recomanacions que puguin ser indirectes.
Parlàvem abans, per exemple,
en totes aquelles malalties infeccioses
dels quals es disposi una vacuna,
com és, per exemple, ara la grip,
vacunar-se en aquells casos que estan indicats,
i, sobretot, recordar que el 5 de maig,
per exemple, és el Dia Mundial de la Reptat de Mans,
i la Reptat de Mans, per exemple, és una mesura profilàctica
per evitar o minimitzar la transmissió d'infeccions
i, per tant, minimitza també la necessitat
d'utilitzar antibiòtics.
Són consells, són recomanacions de fàcil compliment,
fàcils d'entendre i fàcils senzilles de dur a terme també
les que avui ens ha fet el doctor Xavier Ansa.
Amb ell hem conversat sobre l'ús prudent dels antibiòtics
i estem segurs que n'hem après força.
Doctor Ansa, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Serà ja fins la propera.
Moltíssimes gràcies a vosaltres i recordar que tots
som responsables d'aconseguir que els antibiòtics
continuïn senyificats.