a la Tarra Quarenta Plaça Vall Sant Miguel.
Del 16 al 18 d'octubre podràs gaudir
d'aquesta gran trobada gastronòmica
sobre rodes i mercat vintage.
A més, tot amenitzat amb actuacions
en directe de bandes de rock'n'roll,
swing, grups de versions,
sessions de DJs, classes de ball obertes
per iniciar-se en el indie hop
i també espai d'oci infantil.
Del 16 al 18 d'octubre,
primer foodtruck i vintage festival
a la Tarra Quarenta Plaça Vall Sant Miguel.
Una cita per a tots els públics,
gustos i paladars.
Entrada gratuïta.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
Una secció que ja us puc dir que repeteix una temporada més
els dilluns a les 12 del migdia.
Una secció que fem amb l'àrea de lletres
de l'Ajuntament de Tarragona.
Una secció que hem anomenat simplement lletres
i en què parlem de literatura en general,
però sempre, evidentment, es comprem cap a casa.
Totes les activitats culturals que tenen a veure amb la literatura i que s'organitzen des de la ciutat ens interessen i en farem difusió.
Parlarem amb entitats, amb col·lectius, amb persones individuals del món de la literatura en tots els sentits amplis.
I us recomanarem molts actes.
Això ho pretenem fer.
I més ara, que tot just està a punt de presentar-se la tardor literària.
I és que tardor a Tarragona està bastant relacionat des de ja fa bastant de temps amb literatura.
En fi, anem a PAMS.
Joan Cavallet, tècnic de cultura.
Bon dia.
Hola, bon dia.
25 Pini Solers, no?
Sí, és un tema.
Ja el sabíem, però ja vam fer una exposició molt maca.
Vam començar ara fa un any, precisament, perquè fèiem la 25a convocatòria
i aleshores vam celebrar aquesta 25a convocatòria l'octubre de l'any passat inaugurant l'exposició 25 Pini Solers.
I ara, tot just fa unes setmanes, s'ha presentat el llibre resultat d'aquesta 25a convocatòria.
Per tant, ara estem tancant la 25a convocatòria,
que és el voltant d'aquesta novel·la que es diu Sense fi, de Salvador Company,
que va guanyar aquesta darrera edició.
Per tant, ara estem en el moment en què s'organitzen els darrers actes de la 25a convocatòria.
Sempre dius 25a convocatòria i no són 25 anys?
No.
Ah.
No, no, no.
Ho preciso perquè normalment la gent diu 25 anys.
perquè 25 anys és més fàcil, a més a més permet dir 25è aniversari i coses d'aquestes,
però no perquè en principi els premis, no només aquests, sinó els altres premis de la ciutat de Tarragona,
es van convocar de manera continuada des del 91,
però hi havia un precedent anterior, el 84, que va ser aïllat.
i alguns dels premis, concretament el Pini Soler, ja s'havia convocat en aquesta primera convocatòria aïllada de l'any 84.
Per tant, són més de 25 anys, però hi ha un laps entre mig en què no es va convocar
perquè l'organització, que en aquell moment era Òmnium Cultural del Tarragonès estrictament,
doncs no ho devia considerar oportú o no devia tenir els recursos suficients o el que sigui.
Hi ha la convocatòria de l'any 84, aïllada, que a més a més era diferent, tenia altres objectius i altres coses,
i a partir del 91 ja de manera continuada.
Molt bé, per tant, celebrem durant aquest any i a punt de tancar ja les 25 convocatòries del Premi Pini Soler,
ho vam fer amb una exposició ben extensa a la Casa de les Lletres.
Sí, i aquesta exposició ha anat itinerant per diferents llocs de la ciutat
i ara es torna a poder veure, aquests dies, fins a finals d'aquest mes, la Biblioteca Pública de Tarragona.
I és que d'això, bàsicament, us parlarem avui dins l'Espai Lletres,
és la primera parada que fem a l'agenda, aquesta col·laboració entre els organitzadors del Premi Pini Soler
i el que és la Biblioteca Pública de Tarragona.
A grans trets i a moda titular, heu muntat un club de lectora.
Sí, bé, el club de lectora existeix, és un club de lectora que organitza habitualment la Biblioteca Pública
i en aquesta ocasió hem muntat un cicle d'activitats al voltant d'aquest premi i d'aquesta celebració.
El cicle es diu Llibres Premiats
i la idea és que en guany i en anys successius, si la cosa funciona, i esperem que sí,
anem utilitzant el cicle per llegir la novel·la premiada en l'any en curs
i anar recuperant alguna de les novel·les anteriors
que en el seu moment no van tenir la sort de tenir un club de lectura
perquè això és una cosa nova d'ara
o encara que l'haguessin tingut, val la pena de recuperar perquè són de fa bastants anys.
En aquest moment, en guany, per tant, llegirem la novel·la d'en guany
que és Sense fi de Salvador Company
i recuperarem la novel·la que va guanyar l'any 2005
que és Terres de Lloguer d'Antoni Pladavall
que és una novel·la que qualifiquem de novel·la rural
o neu-rural perquè és una novel·la rural d'avui
i que parla de la pèrdua o de la decadència d'institucions
com ara la mesoveria, el mesover.
L'autor és un autor de la Plana de Vic
i retrata molt bé com està evolucionant avui
el món rural, el món de pagès.
Per tant, és un club de lectura
que l'heu instituït en guany
a motiu d'aquests 25 convocatòries
però que sembla que tindrà continuïtat.
Sí, esperem que sí.
Vam començar...
De fet, ja vam escalfar els motors durant el mes de setembre
vam obrir de nou l'exposició tal com dèiem
vam anar creant ambient també amb la Apell
que amb l'Associació de Professionals i Escriptors en Llengua Catalana
durant les festes de Sant Edecla
organitzant ells les rutes dedicades a Pini Soler.
Durant aquestes rutes s'anaven sortejant llibres
d'aquesta novel·la sense fi
la qual cosa vol dir que creàvem una mica d'expectativa
i el dijous passat, el dia 1,
jo mateix vaig fer una conferència
per enmarcar el cicle i per enmarcar aquests premis
fent una mica de balanç
de les 25 convocatòries del premi.
Val a dir que també ho trobareu
la informació sobre aquestes 25 convocatòries
en aquests plafons
que formen part de l'exposició itinerant
i que ara aquests dies si entreu a la biblioteca
us ho estrepareu.
Exacte.
Allà.
A les escales que pugen cap al primer pis.
Què vas explicar però, Joan?
Fes-nos en cinc cèntims així en resumit el balanç.
Diu, és que vaig fer balanç d'aquestes 25 convocatòries.
Sí, a veure, el que em demanaven és això,
que fes una mica de balanç o que contextualitzés el premi
perquè els lectors d'aquestes dues novel·les
sapiguessin en quin moment o en quin punt s'han de col·locar.
Aleshores, el balanç té dues parts.
Una d'una visió històrica,
és a dir, explicar els principals fets
que han passat al llarg d'aquests anys,
des de la creació del premi l'any 84,
els motius que el van generar, etcètera,
i després les principals fites, no?
Negatives i positives.
Negatives com quan un premi queda desert
o quan hi ha algun tipus de polèmica,
com va passar, per exemple,
quan una de les novel·les guanyadores,
la novel·la guanyadora,
que era Les veus del pamano,
de Jaume Cabrès,
el jurat va detectar o li van fer detectar
o li van fer veure
que incomplia una de les bases
i malauradament es va haver de descualificar.
També les parts positives, no?
És a dir, el moment en què la novel·la
comença a tenir ressò a àmbit nacional,
en principi era un ressò bàsicament local,
el moment en què les novel·les comencen
a adquirir un cert prestigi
i apareixen en llistes de llibres més venuts
o que són reeditades,
la novel·la precisament
que es llegirà enguany Terres de Lloguer
és la novel·la que ha assolit
fins ara més reedicions
de totes les de la història del Premi.
Se n'han fet cinc edicions,
això és molt, cinc edicions.
De quin any és?
Quin any va guanyar el Premi?
El 2005.
I després també hi ha hagut
algunes de les novel·les,
dues en concret,
que han estat traduïdes al castellà.
Molt bé, molt bé.
Per tant, és la història que deies, eh?
Sí, però a més a més de fer aquesta història
i d'analitzar els fets,
les vinculacions amb les editorials,
amb les diferents editorials,
fer una mica de balanç
del que cada editorial ha aportat
i tot això,
també hi havia una mica de voluntat
de fer una recapitulació, no?
De veure què passa,
què podem dir que tenim avui.
Jo crec que aquest és el punt
una mica important.
Avui el Premi Pini Soler
està en aquell moment dolç
en què es pot convertir
en un premi de referència
si la situació actual persisteix.
És a dir, si la situació actual
s'interromp i, per exemple,
l'any que ve,
les coses neixin d'una altra manera,
evidentment, això que estic dient
no ho diria,
però si aquesta situació actual persisteix,
es pot convertir en un premi de referència.
Ja té alguns elements importants,
la dotació n'és una,
però la dotació ja fa anys que la té,
aquesta dotació de 21.000 euros,
però des d'enguany,
a més a més de la dotació,
hi ha un element que el fa pràcticament únic,
que és que el premi és un premi,
és a dir, no és un avenç de drets d'autor.
Per tant, els diners que rep el guanyador
els rep i després, a partir del dia que ven el primer llibre,
comença a cobrar drets d'autor.
Això no passa en els altres premis de novel·la d'aquest nivell.
Per tant, és un element característic.
Després, jo crec que hi ha un element molt singular,
que és el fet que hem començat a treballar en banc l'editorial,
que és un editorial que té una col·lecció de narrativa important,
però que no té cap premi associat,
la qual cosa vol dir que aquest és el seu premi,
i per tant, una aposta important de l'editorial.
en les anteriors etapes,
les dues darreres editorials que havíem tingut
havien tingut altres premis,
i aleshores no hi havia una atenció específica al Pini Soler,
cosa que des del dia 1 de setembre,
en què aquest llibre va aparèixer a les llibreries,
ja hem notat que hi ha un canvi respecte d'anys anteriors,
de preocupació de l'editorial, d'interès de l'editorial.
I després jo crec que hi ha un element molt important
que el singularitza també aquest premi,
que és la relació que tenim amb els concursants.
No és casual que tinguem en l'última edició 116 participants,
que és una participació que doble o triplica la d'altres premis,
perquè tenim una relació...
Gràcies.
Gràcies.
Passat l'estiu reprenem aquella secció
que ja us puc dir que repeteix una temporada més
els dilluns a les 12 del migdia,
una secció que fem amb l'àrea de lletres
de l'Ajuntament de Tarragona,
una secció que hem anomenat simplement lletres
i en què parlem de literatura en general,
però sempre evidentment es comprem cap a casa.
I, en fi, totes les activitats culturals
que tenen a veure amb la literatura
i que s'organitzen des de la ciutat
ens interessen i en farem difusió.
Parlem amb entitats, amb col·lectius,
amb persones individuals del món de la literatura,
en tots els sentits amplis
i us recomanarem molts actes.
Això ho pretenem fer i més ara
que tot just està a punt de presentar-se
a la tardor literària
i és que tardor a Tarragona
està bastant relacionat des de ja fa bastant de temps
amb literatura.
En fi, anem a PAMS.
Joan Cavallet, tècnic de cultura, bon dia.
Hola, bon dia.
25 pinisolers, no?
Sí, és un tema.
Ja el sabíem, però ja vam fer una exposició molt maca.
Vam començar, ara fa un any precisament,
perquè fèiem la 25ena convocatòria
i aleshores vam celebrar aquesta 25ena convocatòria
l'octubre de l'any passat,
inaugurant l'exposició 25 pinisolers.
I ara, tot just fa unes setmanes,
s'ha presentat el llibre resultat d'aquesta 25ena convocatòria.
Per tant, ara estem tancant la 25ena convocatòria,
que és al voltant d'aquesta novel·la que es diu Sense fi,
de Salvador Company, que va guanyar aquesta darrera edició.
Per tant, ara estem en el moment en què s'organitzen els darrers actes
de la 25ena convocatòria.
Sempre dius 25ena convocatòria, no són 25 anys?
No.
Ah.
No, no, no.
Ho preciso perquè normalment la gent diu 25 anys,
perquè 25 anys és més fàcil,
a més a més permet dir 25è aniversari i coses d'aquestes,
però no perquè en principi els premis,
no només aquests, sinó els altres premis de la ciutat de Tarragona,
es van convocar de manera continuada des del 91,
però hi havia un precedent anterior, el 84, que va ser aïllat.
I alguns dels premis, concretament el Pini Soler,
ja s'havia convocat en aquesta primera convocatòria aïllada de l'any 84.
Per tant, són més de 25 anys,
però hi ha un laps entre mig en què no es va convocar
perquè l'organització, que en aquell moment era Òmnium Cultural del Tarragonès,
estrictament no ho devia considerar oportú
o no devia tenir els recursos suficients o el que sigui.
Hi ha la convocatòria de l'any 84, aïllada,
que a més a més era diferent, tenia altres objectius i altres coses,
i a partir del 91 hi ha de manera continuada.
Molt bé, per tant, celebrem durant aquest any i a punt de tancar ja
les 25 convocatoris del Premi Pini Soler
quan fem una exposició ben extensa a la Casa de les Lletres.
Sí, i aquesta exposició ha anat itinerant per diferents llocs de la ciutat
i ara es torna a poder veure, aquests dies, fins a finals d'aquest mes,
a la Biblioteca Pública de Tarragona.
I és que d'això, bàsicament, us parlarem avui dins l'Espai Lletres.
És la primera parada que fem a l'agenda.
Aquesta col·laboració entre els organitzadors del Premi Pini Soler
i el que és la Biblioteca Pública de Tarragona.
A grans trets de moda titular, heu muntat un club de lectora.
Sí, bé, el club de lectura existeix, és un club de lectura que organitza habitualment
la Biblioteca Pública i en aquesta ocasió hem muntat un cicle d'activitats
al voltant d'aquest premi i d'aquesta celebració.
El cicle es diu Llibres Premiats i la idea és que en guany i en anys successius,
si la cosa funciona i esperem que sí, anem utilitzant el cicle per llegir
la novel·la premiada en l'any en curs i anar recuperant alguna de les novel·les anteriors
que en el seu moment no van tenir la sort de tenir un club de lectura
perquè això és una cosa nova d'ara o encara que l'haguessin tingut
val la pena de recuperar perquè són de fa bastants anys.
En aquest moment, en guany, per tant, llegirem la novel·la d'en guany
que és Sense fi de Salvador Company
i recuperarem la novel·la que va guanyar l'any 2005
que és Terres de Lloguer d'Antoni Pladavall
que és una novel·la que qualifiquem de novel·la rural
o neu-rural perquè és una novel·la rural d'avui
i que parla de la pèrdua o de la decadència d'institucions
com ara la mesoveria, el mesover.
L'autor és un autor de la Plana de Vic
i retrata molt bé com està evolucionant avui el món rural, el món de pagès.
Per tant, és un club de lectura que l'heu instituït en guany
a motiu d'aquests 25 convocatòries
però que sembla que tindrà continuïtat.
Sí, esperem que sí.
De fet, ja vam escalfar els motors durant el mes de setembre
vam obrir de nou l'exposició tal com dèiem
vam anar creant ambient també amb l'Apell
que amb l'Associació de Professionals i Escriptors en Llengua Catalana
durant les festes de Santa Decla
organitzant ells les rutes dedicades a Pini Soler
durant aquestes rutes s'anaven sortejant llibres
d'aquesta novel·la Sense fi
la qual cosa vol dir que creàvem una mica d'expectativa
i el dijous passat, el dia 1, jo mateix vaig fer una conferència
per emmarcar el cicle i per emmarcar aquests premis
fent una mica de balanç de les 25 convocatòries del premi.
Val a dir que també trobareu la informació
sobre aquestes 25 convocatòries en aquests plafons
que formen part de l'exposició itinerant
i que ara aquests dies si entreu a la biblioteca us ho estrepareu.
Exacte, a les escales que pugen cap al primer pis.
Què vas explicar però, Joan?
Fes-nos en cinc cèntims així en resumit el balanç.
Diu, és que vaig fer balanç d'aquestes 25 convocatòries.
Sí, a veure, el que em demanaven és això
que fes una mica de balanç o que contextualitzés el premi
perquè els lectors d'aquestes dues novel·les
sapiguessin en quin moment o en quin punt s'han de col·locar.
Aleshores, el balanç té dues parts.
Una d'una visió històrica,
és a dir, explicar els principals fets
que han passat al llarg d'aquests anys,
des de la creació del premi l'any 84,
els motius que el van generar, etcètera, etcètera,
i després les principals fites, no?
Negatives i positives.
Negatives com quan un premi queda de 0,
o quan hi ha algun tipus de polèmica,
com va passar, per exemple,
quan una de les novel·les guanyadores,
la novel·la guanyadora,
que era Les veus del pamano,
de Jaume Cabrés,
el jurat va detectar o li van fer detectar
o li van fer veure
que incomplia una de les bases
i malauradament es va haver de descualificar.
també les parts positives, no?
És a dir, el moment en què la novel·la comença a tenir ressò a àmbit nacional,
en principi era un ressò bàsicament local,
el moment en què les novel·les comencen a adquirir un cert prestigi
i apareixen en llistes de llibres més venuts
o que són reeditades.
La novel·la, precisament,
que es llegirà enguany Terres de Lloguer,
és la novel·la que ha assolit fins ara més reedicions
de totes les de la història del premi.
Se n'han fet cinc edicions,
i això és molt, cinc edicions.
De quin any és?
Quin any va guanyar el premi?
El 2005.
El 2005.
I després també hi ha hagut algunes de les novel·les,
dues en concret,
que han estat traduïdes al castellà.
Molt bé.
Per tant, és la història que deies, eh?
Sí, però a més a més de fer aquesta història
i d'analitzar els fets,
les vinculacions amb les editorials,
amb les diferents editorials,
fer una mica de balanç del que cada editorial ha aportat
i tot això,
també hi havia una mica de voluntat
de fer una recapitulació, no?,
de veure què passa,
què podem dir que tenim avui.
Jo crec que aquest és el punt una mica important.
Avui el premi Pini Soler
està en aquell moment dolç
en què es pot convertir en un premi de referència
si la situació actual persisteix.
És a dir, si la situació actual s'interromp
i, per exemple, l'any que ve
les coses anessin d'una altra manera,
evidentment això que estic dient
no ho diria,
però si aquesta situació actual persisteix,
es pot convertir en un premi de referència.
Ja té alguns elements importants,
la dotació n'és una,
però la dotació ja fa anys que la té,
aquesta dotació de 21.000 euros,
però des d'enguany,
a més a més de la dotació,
hi ha un element que el fa pràcticament únic,
que és que el premi és un premi,
és a dir, no és un avenç de drets d'autor.
Per tant, els diners que rep el guanyador
els rep i després, a partir del dia que ven el primer llibre,
comença a cobrar drets d'autor.
Això no passa en els altres premis de novel·la d'aquest nivell.
Per tant, és un element característic.
Després, jo crec que hi ha un element molt singular,
que és el fet que hem començat a treballar en banc l'editorial,
que és un editorial que té una col·lecció de narrativa important,
però que no té cap premi associat,
la qual cosa vol dir que aquest és el seu premi,
i per tant, una aposta important de l'editorial.
En les anteriors etapes,
les dues darreres editorials que havíem tingut,
havien tingut altres premis,
i aleshores no hi havia una atenció específica al Pini Soler,
cosa que des del dia 1 de setembre,
en què aquest llibre va aparèixer a les llibreries,
ja hem notat que hi ha un canvi respecte d'anys anteriors,
de preocupació de l'editorial, d'interès de l'editorial.
I després, jo crec que hi ha un element molt important
que el singularitza també a aquest premi,
que és la relació que tenim amb els concursants.
No és casual que tinguem en l'última edició 116 participants,
que és una participació que doble o triplica la d'altres premis,
perquè tenim una relació molt constant i molt directa amb els participants,
i en aquest sentit molt transparent.
116 ejemplars que es van presentar, 116 novel·les,
que es va presentar el premi.
Respecte a altres edicions, edicions anteriors,
creix el nombre, es manté...
Va créixer, és a dir, els dos anys anteriors eren 93 i 95 respectivament,
és a dir, hi ha un creixement,
però és en aquest moment, en el moment dels 90,
que s'ha produït un salt,
perquè abans d'aquest any
estàvem amb xifres de l'ordre dels 40 o 45,
més o menys hi ha aquest salt fins a gairebé 100 o més de 100.
Com va començar tot plegat?
Abans ja has fet referència.
Mira que hem fet entrevista del Pini Soler,
i la veritat és que potser no t'ho he preguntat mai quan van començar.
El premi va començar l'any 84, com deia,
per iniciativa d'una entitat,
que és Òmnium Cultural del Tarragonès,
que persisteix com l'entitat que participa en l'organització i en la convocatòria.
Òmnium Cultural del Tarragonès va tenir la idea
de crear un cartell de premis aquí,
perquè s'adonava que n'hi havia d'altres en diferents territoris.
Òmnium Cultural, l'organització a nivell nacional,
en tenia un, que era la convocatòria de la nit de Santa Llúcia,
que era itinerant en aquell moment,
i per tant era la convocatòria de tot arreu,
no estava lligada a una ciutat en concret,
però després hi havia altres premis,
altres convocatòries de ciutats que estaven ja més o menys arrelades,
Girona, per exemple, València, etc.
I aleshores Òmnium va decidir que era interessant crear un premi aquí.
suposo que amb la finalitat d'anar diversificant la base territorial,
perquè en aquell moment era la creació,
no tant d'un premi,
que la creació d'un premi era una aportació a la literatura catalana,
sinó el fet que hi haguessin actes d'aquest tipus
creava un element d'impuls,
de consolidació de la cultura catalana arreu del territori.
Jo crec que en aquell moment van pensar més en l'acte de lliurement,
com una festa cultural catalana,
que no pas en el premi en si.
De fet, els premis eren de dotacions petites,
per exemple, el premi Viní Soler era de 100.000 euros,
la qual cosa vol dir 600...
Perdó, 100.000 pessetes, la qual cosa vol dir 600 euros,
i no es publicava,
és a dir, no estava previst que es publiquessin.
El premi Viní Soler es va publicar
perquè després l'autor es va espavilar
i al cap de quatre anys, l'any 88,
el va reunir amb altres narracions que tenia
i el va convertir en un llibre.
Quin va ser el primer?
El primer va ser...
Ara ho revisarem.
Ara ho revisarem.
Sí? Tenim la llista per a...
Sí, sí, sí.
És el més antic.
No, és que sóc molt desmemoriat, perquè...
Però molt organitzat, eh?
Que porta la llista al Joan
i ara l'he enganxat així.
El primer va ser Carles Singla,
que era en aquell moment
un jove, jove, jove
de 17 anys
que feia pràcticament
la primera cosa que feia
era això
i que va guanyar amb 17 anys.
El premi era un premi de narrativa breu,
havia de ser
entre 40 i 80 pàgines,
aquella primera convocatòria,
per tant molt lluny.
I doncs sí que ha canviat, el premi.
Ha canviat, sí.
Ha canviat en moltes coses.
I aleshores el Carles Singla
va guanyar.
De fet, ell explica que
va utilitzar aquests diners
per matricular-se al primer curs
a la facultat
i va fer periodisme
i ara és professor de periodisme,
professor universitari
i no s'ha dedicat a la literatura.
És l'únic cas
que el premi
s'inverteix en una cosa
que no és la literatura.
que no és la literatura.