Bona tarda.
És molt llarg, eh?
Col·legi de Catalunya de Marquesa de Tarragona.
Sara, benvinguda.
La professora de comunicació de l'Oborrena, Anemí Rodríguez.
Bon dia, Benora.
I també s'acompanya la responsable de comunicació de l'Oport, la Montse Dan.
Montse, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Que avui s'estén a la tertúlia.
Avui va ser la comunicació de dones i de...
És cert, tot dones, eh?
Avui em fareu fora d'aquí, ja ho veig.
Vau veure, per cert, el bòlit d'ahir, aquest fenomen astronòmic que va creuar l'espai,
en pocs segons, 3-4 segons, es va poder veure de diferents punts del territori.
Ens diuen que de l'Autovida, Tarragona-Reus, Altafulla, el Vendrell,
altres punts també que a l'Ebre també vam veure, a Girona, a Barcelona...
En diferents hores, eh?
Per exemple, hi ha hagut uns 10 avistaments.
Una pluja de meteorits, jo la veritat és que no ho vaig veure.
No, jo tampoc.
Li haurem de preguntar a algun oracle que ens digui què vol dir tot això.
Jo he de dir que sí, eh?
Una cosa rara, jo...
Ni t'atreveixes a dir-ho, però el que passa és que per hores no quadrava.
Després jo fa seguiment, eren quarts de 7, vaig veure algú també,
anant cap a prop d'Altafulla, doncs ja dius, no m'atreveixo a dir-ho perquè em prendran.
No sé què em va passar a mi, que vas dir a través del Facebook que és el que em va passar,
que tothom diia, ja has pres la pastilla...
Sí, sí, aquestes coses que no t'atreveixes.
Però després vas fent el seguiment i dius, doncs, alguna cosa ha passat, eh?
És un fenomen astronòmic que...
De fet, hi ha una imatge, es va poder captar des d'Astro Girona,
una agrupació astronòmica de Girona.
Avui parlem amb el que va filmar aquest moment el Josep Maria Petit Prats,
un astrònom que ho va poder filmar i ja es comentaven que se'n veu,
on molts es veu de nit, el que passa és que de nit la gent està dormint,
estan dormint tots, eh?
I un bòlic vol dir que no va arribar a terra, no?
Vull dir que es va cremar abans de l'atmosfera, abans d'arribar a terra.
Aquesta és la idea, eh?
Tot i que ara els astrònoms la feina que tenen és buscar si ha arribat algun fragment a terra
per poder determinar, doncs, quin tipus de maturitera, si era molt gran, molt petit...
I com ho fan, això?
Doncs, bàsicament, ens ho explicarà després ell, eh?, el Josep Maria,
però ja ens ha pensat que bàsicament és pel testimoni dels que l'han vist,
per la zona l'han vist, per l'orientació,
i veuen els llocs que hi ha més avistaments, on hi ha més probabilitats,
i allà busquen.
Tot i que ja ens ha comentat també que és molt complicat trobar-la, eh?
I que de fet no n'han trobat cap encara.
Però per tant és una cosa habitual, no?, per allò que estiguis veient.
No serà una estrella fugaz de tota la vida, allò que es diu?
A veure si el Rismax torna a veure.
El que demana és un desig i...
El color és diferent, la diferència d'una estrella fugaz.
Aquesta té un color més verdós, vermellós, és diferent.
L'estrella fugaz és blanc i la procés també és diferent de l'estrella fugaz.
Bé, avui en parlarem, eh?
Això és un bon auguri, no?
Potser té alguna cosa a veure amb l'estació de Tenda a Tarragona,
l'anunci de la ministra de Foment ahir, Anna Pastor.
Per tant, tenim bons auguris aquests dies, no?
Bones notícies que, en fi, que es desencallaven des del Senat,
amb aquest anunci de la ministra, que ja ens deia que tard o d'hora,
més aviat que tard hi haurà aquesta reunió amb l'Ajuntament
per desencallar aquesta inversió,
i que es veu que s'havien oblidat en el projecte d'incloure aquest apartat,
en el projecte de tercer fil.
Com ho veieu?
La Sara em sembla que té ganes de parlar.
La veiem aquí.
No, no, penso que és una bona notícia que això arribi al Senat
i que hi hagi de donar explicacions per fi, no?
I que la diferència de...
O sigui, que es ve demanant aquesta estació ja fa mesos,
bueno, ja és d'aquestes notícies que anem comentant de fa mesos o molts mesos...
És de la Conselleria d'Assumptes Pendents.
Exacte.
En aquell calaix de...
Però que per primer cop, des que es va fer el manifest a l'Ajuntament de Tarragona,
si tothom va a la una,
i això comença a tenir els seus reflexos, no?
Que el senador de Convergència ho porti allà, que la cosa es mogui,
doncs és una bona notícia.
Allò que diuen que més val tard que mai.
Home, és que és una necessitat de tots, no?
I el manifest que es va, doncs, iniciar la setmana passada,
es va veure, avui, entre tots,
donava igual el color polític, bueno, en va faltar un,
però veies almenys que la necessitat és de tot
i el que dèiem és que és vergonyós.
És a dir, es necessita la ciutat, es necessita unitat.
És que el que és vergonyós és que el tren que va més ràpid
tardi una hora, 27 minuts per arribar a Barcelona.
Això sí que és vergonyós.
Exactament.
Jo me'n vaig començar a venir...
És que fa 40 anys quan jo començava a anar a Barcelona.
Més, més, perquè jo quan vaig començar a venir a Tarragona,
el Catalunya Express de l'època,
amb 55 minuts et plantaves,
només paraves a Sant Vicenç i Tarragona
i et plantaves aquí amb 55 minuts i ara això no ho pots fer.
No ho pots fer.
Jo penso que més val tard que d'hora,
però com tot crec que és normal que hi hagi entrebancs,
que hi hagi problemes,
que les coses no surtin com està previst.
El que és important, crec jo,
és saber qui és el responsable que hagi passat això,
perquè a mi que em diguin que s'han oblidat.
Bueno, i qui s'ha oblidat?
Clar, perquè qui està fent aquest projecte són els matis de foment, no?
És a dir, sembla que la intervenció de la ministra
donava la sensació que renyava,
a l'Ajuntament, a la ciutat.
A la seva gent.
Però és la seva gent la responsable, o sigui, és ella.
Però jo no tinc clau, hem que la renyin,
perquè avui en una empresa privada,
si t'en oblides d'una cosa així...
Hi ha una cosa més que una...
Sí, sí.
Sí, sí, no, no,
és que jo crec que tots ja estem d'acord
i si alguna cosa es pot retreure
és que això no hagi passat abans, no?
Que aquesta unitat no s'hagi produït abans
i que tota aquesta pressió no hagi sortit abans.
Que a vegades sembla que falti una cita electoral
o falti, no?,
que la situació ja està extrema, com...
Sembla que seria bona idea convocar eleccions cada any.
Cada quatre mesos, no?
Sí, cada quatre.
Tothom aniria...
No, però és una petició.
A vegades nosaltres, com a port,
sempre estem molt involucrats amb el tercer fil,
però quan treus aquest tema,
sobretot el tercer fil,
a mi, jo, més relacionat amb mercaderies,
però el treus, diguem, al carrer,
al final el que la gent demana,
primer de tot, és això,
que s'amilloren els trens,
s'amillori l'estació,
és que és el que està demanant la gent,
vull dir, és que simplement escoltar-los, no?
No, perquè el tema de mercaderies és discutible, no?,
si les mercaderies han de passar per allà,
però si pot haver-hi...
No, Sara, segurament no,
i estem d'acord...
Tothom està d'acord en que no hi haurien de passar per allà, però...
Però que es faci el tercer fil,
que després les mercaderies es desvien per Reu Roda
més endavant en aquesta línia que hauria de ser la definitiva
i la que hauríem de tenir des de fa anys,
però que es posi el tercer fil
i que això millori sensiblement,
o sigui, molt,
el viatjar de persones, doncs...
I que puguem anar amb alta velocitat fins a Barcelona
des de la ciutat,
això jo penso que és vital, no?,
És el que deia, òbviament estem tots d'acord,
vull dir, la definitiva ha de ser Reu Roda,
i això ningú posa en dubte,
però mentrestant, si tenim aquesta provisional,
hem d'aprofitar de treure tots els beneficis
per a la ciutat, pel territori i per al ciutadà,
que és el que estem lluitant.
Provisional per mercaderies, però vull dir...
Sí, provisional per mercaderies, eh?
Clar, perquè si no, vull dir,
la ciutat també es quedaria...
Si no entrem a la xarxa de l'alta velocitat
es perdran molt més trens, no?,
encara es perdran connexions
i l'entrada continuarà sent igual de lenta
a Barcelona-Sants,
que és on es col·lapsen tots els trens.
Bé, va dir una xifra la ministra ahir
que en la línia que esteu dient,
va parlar d'aquest milió 800.000 persones,
torno a dir, eh?,
milió 800.000 persones
que l'any passat van passar per l'estació urbana
de la ciutat,
milió 800.000 persones
entre mitja distància i rodalies.
Per tant, són els que en el dia a dia
veuen que no hi ha escales mecàniques,
no hi ha andanes acondicionades,
no hi ha accessibilitat,
t'has de jugar a la vida per anar d'una andana a l'altra,
que és el que hi ha ara mateix a l'estació de la tarda.
No, no, i el diumenge a la tarda,
quan els estudiants van cap a Barcelona
amb la seva maleteta, amb el seu tal,
bueno, és que inclús hi ha moments que penses
que la gent no hi capa en aquesta andana,
i el tren ja ve ple,
tant el de Tortosa com el que ve d'Arreus,
vull dir que es produeixen unes situacions
que són de veritat...
Jo és dir, doncs el de matí, fins al mig matí,
és que no necessito poder-hi pujar.
I en èpoques d'estiu,
és que no pots seure.
I molta gent que aniria a treballar cada dia a Barcelona,
és que ni s'ho pensa,
desgraciadament has d'agafar el cotxe,
una despesa, un risc...
Però és que no tens una altra.
És clar que si no, no arribes.
Perquè a més, tampoc pots confiar en els horaris.
Clar, és que no arribes.
I la gent que l'agafa cada dia
i ja sap que hi ha dos de tant,
els que venen per d'Arreus,
o sigui que venen amb un quart d'hora de retard
des de fa mesos,
i no es canvien els horaris.
És a dir, tothom sap que hi ha un quart d'hora de marge,
però bueno, allò segueix igual.
A veure, a veure si ho veiem aviat.
Doncs pendents d'aquesta reunió entre la ministra...
Que el bòlit sigui un bon auguri.
El, perdona'l.
El bòlit.
El bòlit, el bòlit.
Que sigui un bon auguri.
Se'n va a veure molts perquè els en necessiten molt.
Per acabar, tot el que està començat,
hi ha d'haver una pluja.
A veure, mirarem el cel aquesta nit també.
Ho veus?
És que tothom mira el cel
i mira també les faroles que hi ha per davant al carrer.
Avui en parlem, a dos quarts,
parlem amb aquest astrònom,
ja vés-te'n de Carnaval.
Però volia també comentar-vos,
no sé si sou usuaris habituals,
de l'aeroport d'Arreus,
de la companyia de Baixcors-Reyaner,
però ja anuncien que aquest estiu
hi haurà quatre connexions a Arreus,
a cara a l'estiu,
i menys connexions de les que hi havia l'any passat.
Estan esperem avions nous,
diuen, d'allà a l'Eiri,
que té un home que ve vestit del Barça aquí
quan baixa al territori.
Menys connexions a l'aeroport d'Arreus.
Avui, Aena debuta a la borsa,
sortirà la companyia estatal.
Quina por fa que aquestes empreses surtin a borsa.
Un percent de capital privat que entrarà.
Com ho veieu tot plegat?
Jo haig de dir que li demanaria al James O'Leary aquest
que em dongués una comissió,
perquè he fet servir molt Ryanair,
no he tingut mai cap problema, mai.
Sempre ha funcionat perfecte,
hem arribat a l'hora, no m'han perdut res,
jo parles amb la gent i et diuen
que és un desastre, a mi m'ha passat això, a mi m'ha passat allò,
a mi no m'ha passat mai res, mai res.
Vull dir que no tinc cap problema
i l'he fet servir molt,
perquè a més són vols baratíssims,
que et connecten amb llocs d'Europa,
que et permeten anar a passar un cap de setmana
amb una despesa més barat que si anessis a Madrid amb l'AVE,
bastant més barat.
El que passa és que els vols que treuen
són com a molt...
Jo diria que els haurien de preocupar més allà,
perquè són ciutats de Regne Unit,
que si jo vaig de turista m'és igual anar a Luton
que anar a Hidrow, més m'estimo anar a Hidrow.
Vull dir que com a turista no m'afecta massa,
potser la gent d'allà, sí,
i els hotelers de Salou,
doncs potser també veuran que no els hi arriba
tanta gent del Regne Unit com els hi arribava,
perquè han sospès a aquests vols.
Però jo com a usuària,
encantada d'agarrer a l'aner, ja ho sento,
jo sé que vaig en contra de l'opinió majoritària,
Sí, si no et passes de pes,
no et passes de maletes i no viatges amb nens,
és més còmode.
No, no,
si no et passis de pes,
jo últimament deixant de ser usuaris
perquè tenim nens.
No, perquè si, clar, si has de fer...
El que passa és que pel que pagues
tampoc no pots reclamar
que et tractin com si necessis a primera,
però s'està complint una mica
els pitjors auguris, diguéssim,
pitjors auguris des del punt de vista del territori,
des que Ryanair va aterrissar a Barcelona,
el potencial i on ells tenen el negoci
és a Barcelona, no a Girona i no a Reus.
i la gent d'aquests llocs que tu dius,
doncs els és igual a aterrissar a Barcelona
o inclús potser l'aeroport,
com deien els russos, no?,
que no volien canviar d'aeroport
perquè el que volen és arribar allà
i fer unes compres
o estar en un altre tipus d'aeroport
i és una hora que els porten en bus aquí.
O sigui, jo crec que el tema
és un tema estratègic de l'empresa, no?
O sigui, si ells tenen un aeroport de referència,
que és Barcelona,
que ven molt més que qualsevol altre aeroport,
doncs una cosa va en detriment de l'altra.
El que potser s'hauria de mirar des d'aquí
són les ajudes que des del territori
es van pagar en aquesta empresa
per incentivar això
i que si se seguiran donant o no,
si això s'ha de replantejar, no?
Jo penso que això com a territori
sí que s'hauria d'exigir.
Ho veus bé, per tant?
Veus amb bons ulls
que pagar un diners
per promocionar una companyia privada
perquè porti donant gent al territori?
A mi em sembla que si està demostrat
que porten aquesta gent al territori,
que la porten,
em sembla correcte
perquè és una manera de promocionar
i també d'oferir un servei
a la gent del territori, no?
Com diu ella, o sigui,
és molt diferent.
agafar un quart d'hora,
plantar-te a l'aeroport
i amb tres hores més
estàs a Londres
que ve d'anar a Barcelona,
ve de aparcar,
ve de destinar dues hores més
per desplaçar-te en definitiva.
Però si això està justificat,
si estem pagant una cosa
que no repercuteix,
doncs penso que s'ha de deixar.
Realment es compleix, no?
Clar, sí.
No, no, es pot, diguem, justificar
però sempre que es garanteixi
que realment aquest servei xafà i després.
Clar, tu dies,
si m'estan portant dos milions de persones
i s'estan movent,
doncs em sembla...
I es mouen al territori.
Que és una aposta, no?,
estratègica.
És un negoci, no?,
per tothom, clar.
Escolta, home,
tenim una exposició
que no sé si l'heu vist,
del Gret Gorban.
A mi em sona, a mi em sona.
I he aprofitat estar aquí la Montse
i tu també hi eres a la inauguració.
Sí, sí, a més vaig tenir
el privilegi d'entrevistar-lo
una bona estona i...
Jo ho vaig veure ahir
per la desconnexió de TV3
i em va semblar xulíssima,
són unes fotos precioses, eh?
Sí.
La veritat és que hem tingut un privilegi
i són d'aquestes coses
que des del port, vull dir,
que dedica l'equip d'exposicions,
el Manel Caro, l'Andrea,
que és la comissària de l'exposició,
quan t'ho comenten,
que va ser aproximadament fa un mes,
i així, escolta,
que Greg Gorban vol venir.
Tu prens esta...
És una broma, no?
Dius, no, no, perdona,
torna-m'ho a repetir.
I sí, sí, va...
Busquen sempre espais
que realment els interessi.
Havien exposat dos vegades a Europa
i van conèixer,
van vindre de visita,
li van voler ensenyar
els espais de la ciutat
i es va enamorar del Tincladú.
I a més, ell estava...
Encantat.
Sí, li va encantar el Tincladú,
li va encantar la ciutat,
i em va sorprendre
que era un home,
o sigui, una persona
que la gent que té allà exposada
pràpigament són amics,
perquè va dir,
la gent que no tenim empatia
o que no hi ha una química
quan fem les fotos,
ja no els porto en una exposició,
ja no els penjo.
I després, bueno,
va agrair noms i cognoms,
els muntadors,
estava allà...
Un home supernormal.
Nosaltres tenim un equip
que són els nens, no?,
el port que porta tota la vida
amb el tema d'exposicions,
i sí, sí,
m'escolta,
passen molts artistes
i a vegades pocs se'n recorden
de la gent que ha fet
la feina prèvia
perquè estigui tot organitzat.
I ell ho va dir,
ho va dir,
nom i cognoms,
i ells mateixos
se van quedar al·lucinats.
I el que a nosaltres
ens va sorprendre,
jo,
que era molt proper,
molt normal,
perquè ho era,
clar,
veies ahir els artistes
allò de Hollywood,
i és la persona
que, com deies,
és amic, no?
I li preguntaves
que què preferia,
fer jo les fotografies
més,
doncs,
a millor models,
de jo preparades,
o les dels artistes,
i ell te deia
que li agradava més
als actors,
perquè, clar,
ells coneixia la faceta més,
normalment és quan
encara han començat,
diu,
és a dir,
la faceta més humana,
dius,
que es posen nerviosos
davant de la càmera,
te deia,
tu els veus a la pel·lícula
o a la millor
a la roda de premsa,
diu,
però quan jo els agafo
amb la càmera
se'm posen nerviosos,
diu,
això és el que realment
jo jugo amb la fotografia,
vull transmetre,
donava una perspectiva
de la seva feina,
del seu panorama
i diu,
ostres,
i tenim la sort
de tenir-ho aquí a Tarragona,
i això estarà,
l'exposició estarà fins l'abril,
i ho recomano
que a tothom que vinguin.
I a més,
i ell torna, no?,
més de juny
a fer aquesta masterclass,
i de fet,
una altra cosa
que li apassiona
és el vi,
ell té un sallí propi
des de fa 10 anys
i va venir aquí,
va anar donant un tomb
per el Priorat,
i la seva passió
per el vi
va començar
perquè al final dels anys 70
va comprar 12 botelles
de Marquès de Riscal,
i, bueno,
i estava encantadíssim.
No, no,
i la seva,
per dir més,
no?,
d'aquest personatge,
d'aquest artista,
normalment la gent
amb les exposicions
venen, doncs,
tenen el comissari,
tenen, doncs,
el seu representant,
i a la millor venen
un dia abans
per veure com ha quedat
i està per l'inauguració.
Si nosaltres inauguràvem dijous,
ell ja el dilluns
a primeríssima hora
ja estava aquí.
Va voler conèixer Tarragona,
va voler conèixer l'estat,
la ciutat,
va voler estar
en el muntatge
de l'exposició.
I va acabar fent la tria,
també, no?,
perquè em va dir
que havia guardat
algunes que per l'espai
no li semblava
que eren masses
i ell les va triar.
Hi havia 220 fotografies,
hi ha les posades
gairebé 200,
bueno, 190 i així,
llavors va ajudar
a fer la tria,
no, no,
i ho hem de dir,
per el bé de la ciutat.
És un luxe,
és un luxe
i és una bona excusa
per venir.
I ara tenim
un bon ambaixador,
de Tarragona.
I és xulo això, no?,
que la gent de fora
ens valori,
estem totes així,
a la carona posada,
de dir,
que a partir d'ara
tenim un ambaixador
de Tarragona,
perquè saps
que ell parlarà
de la ciutat,
parlarà bé
i que en properes ocasions
té pensat tornar
amb altres activitats,
amb altres actuacions
a Tarragona.
Els dos quals de l'any que ve
el tinc la de número 1.
A veure, escolta,
nosaltres aquí
amb la catifa vermella,
eh?
Ho faríem bé,
no, no el dubto.
No, però,
reiterar el que diu la Montse,
que és la primera vegada
que es posa
tot l'estat,
aquest home,
ell és de Kansas,
no?,
de Kansas City,
lloc de bus,
i és la primera vegada
que es posa aquí
a l'estat
i ho fa a Tarragona.
És a dir,
tenim una exposició
de primer ordre
a Tarragona Ciutat
que val
i molt la pena veure.
Cal destacar el paper
de l'Andrea,
no?
És a dir,
que ha sigut una mica
l'enllaç
i la que...
Bueno,
va ser el corcó,
no?,
que va voler
que vinguessin,
el representant
li va agradar,
llavors va vindre ell.
És una suma de gent
que intervé, no?
No és a dir,
que s'il·lumini un dia
i digui
vaig a veure Tarragona,
que també hi ha gent
que treballa.
Vaig sentir que comentava
que li impressionava
la llum de Tarragona
i és curiós
perquè Gaudí
també té una frase
que ara mateix
no la repeteixo
perquè no la recordaria
literalment
que diu precisament
que la llum de Tarragona
és molt especial,
vull dir,
la lluminositat
que hi ha a Tarragona
i és una cosa
que potser no ho valorem,
que estem molt acostumats
a veure-ho,
però sí que és veritat,
i que aquest tipus de gent
amb aquesta sensibilitat
artística destaquin
precisament la llum
que hi ha a Tarragona,
fantàstic, no?
I el diuen
que és l'artista de la llum
en la fotografia.
No paguem impostos
jo crec que és el resultat
de la suma
de coses
durant molt de temps
ben fetes, no?
L'Andrea
també se li ha col·laborat bastant
des de la ciutat
també amb la seva feina,
doncs ella també
ha volgut agrair
la ciutat d'aquesta manera,
al final ha sigut el resultat.
I ha trobat el lloc
i s'ha pogut fer,
o sigui,
és una suma
de factors, no?
Ara només falta
que la gent
ho vagi a visitar.
Sabem que està venint
gent de tota Catalunya.
Com està anant?
Aquest tenim aquí.
Sí, amb l'exposició
d'Antonio de Felipe
ja de pintura
ja ens va vindre
gent de tota Catalunya.
Hem de dir
prou autobusos sencers
d'Igualada, Barcelona
i amb aquesta
amb la Greg Gorman
veiem que superarem
el nivell que vam arribar
amb Antonio de Felipe.
S'ho mereix, s'ho mereix.
Doncs ja heu d'anar pensant
en la propera
per no baixar el llistó.
Ara el tenim difícil,
eh, Sara?
No n'enganyeu,
ens hem posat difícils
uns altres mateixos.
Per cert,
si aneu,
si aneu,
doncs a veure l'esposició
el tinc l'alum a moll de costa
doncs agafeu,
seguiu una mica més avall
i aneu fins a l'escollera
doncs que podreu aquests dies
anar amb patinet
caminant corrents
sense cotxes.
Sense cotxes.
Es fa lliure de cotxes,
es fa que guanya la ciutat,
no?
En parlàvem,
abans d'ahir vam
una noita amb mòbil
fins allà parlàvem
amb gent que practica esport
allà,
amb ciclistes,
dos ciclistes
amb dues noies
que patinaven,
gent que anava a córrer
també i ens deien que,
clar,
especialment al cap de setmana
hi ha molta canalla
doncs amb família
i amb bicicletes
i el fet de no haver-hi cotxes
perquè allà s'ha posat una barrera
que és un projecte
que ja veurem com va
però vull dir que en principi
seria aquesta la voluntat
que és positiu.
Esperem,
com sabem
no contentarem a tothom,
sabem que també hi havia molta gent
que accedia en cotxe
fins al far de la banya
però realment era
un tant per cent mínim.
Vam estar estudiant
a veure què fèiem,
clar,
a final veus que
el 90% de l'usuari
del passeig a l'escollera
era gent practicant esport
i havia el perill
doncs que a vegades
hi ha bicicletes,
hi ha nens,
el cotxe
són espais
que no són molt amples
i s'havia de prendre una decisió
no?
Escolta,
potenciem l'espai
i al final vam dir
doncs la gran majoria
què reclama?
Doncs que s'utilitzi
per l'esport
i aquesta és la idea.
El projecte
que realment estem llançant
és la millora de la zona
que anirà per fases
però ara,
mira,
ara han tancat
just aquesta setmana
ara està tancat
fins i tot avianants
perquè estem
en tema de paviment
la setmana que veia
començarem
sobretot a posar els col·logos
per les separacions
i la idea
valorarem
en els primers sis mesos
o el primer any
del projecte
però és que
realment estigui tancat
només puguin accedir
doncs als vehicles
que sigui peatonal
i sigui peatonal.
L'únic peró
jo poso el peró
sempre.
No, no,
és que
n'hi haurà perós
n'hi haurà perós
ara.
És que
la gent que fa submarinisme
que porten a l'equip
que pesa
aquests estan autoritzats
que a finals
seran per la policia portuària
inclús
algun fotògraf
que ens havia dit
tenim el problema
que clar
el Far de la Banya
és dels punts
fotografiats
de la ciutat
més fotografiats
de la ciutat
i tenim el museu
llavors
ho vam estar valorant
el museu
tampoc s'obria
durant tots els dies
eren dies puntuals
sempre es pot fer
i les lectures
que fèiem
a l'estiu
són actes puntuals
que pots arribar a fer
i després
els submarinistes
i això sí
mentre tenen la concessió
estan habilitats
l'únic inconvenient
que veix en el sentit
que dius
ostres
vas amb l'equip
vas a caminar un quilòmetre
doncs
s'ha pensat
s'ha pensat
amb ell
i amb ells
confiem
que si estan autoritzats
saben que han d'anar
amb prudència
però veurem
ho haurem de provar
agafar patins
bicicletes
o anar a córrer
amb els crios
o sense crios
a veure doncs
com vas responent
jo per posar
per posar-hi un punt
jo penso
perquè l'utilitzava
jo
jo per exemple
hi anava
i anava abans
de tant en quant
amb la meva mare
que evidentment
no tenia mobilitat
com per fer tot el tros
llavors anàvem
fins al final
fins on es podia anar
amb cotxe
baixava
i feia el trosset
l'últim tros
fins a arribar
al final
el feia caminant
i li encantava
doncs
d'aquella manera
d'introduir-se en el mar
això
s'ha reclat
Aquesta és la
el que ens sap greu
sabem que hi havia
cert usuari
i el que ens dol
sobretot
que la millor
no podrà accedir
al far
és la millor
la gent gran
que anava
sí que pots accedir
la primera part
vull dir al mar
tens accés igual
inclús hi ha una zona
com de banquet
i tot
que sí que pots anar-hi
també
és una prova
jo crec que
aquest projecte
el llancem
és una aposta
decidida
el president
ho tenia clar
doncs
provem-ho
i llavors també
el que volem
és que la gent
vagi opinant
igual posar
un vagó
d'ultrenet
però alguna cosa
això també ho havíem plantejat
un vagó d'ultrenet
que surti
a determinades hores
i que acosti
a la gent
que no tenen
aquesta capacitat física
com per arribar-hi caminant
fins allà
i doncs
que podies estar allà
amb turisme
el trenet
seria una bona opció
i ara
nosaltres hem llançat la idea
iniciem a projecte
però
el trenet
se'ns havia passat pel cap
a veure si
pogués accedir
jo penso a veure
com ho podríem fer
opineu
opineu
que necessitem
som opinions
que tampoc cal
el trenet sencer
un vagonet
un vagonet
un sistema
i al cap de setmana
potser
dissabte i diumenge
només
l'Anna
i que se'n recorda
que abans hi havia
un restaurant
allà al mig del passeig
per anar a fer cargols
cargols de punxa
el restaurant
al Far
que s'estava a la Marta
el problema era
és el vent
el problema del Far
a l'Alanya
que nosaltres
moltes vegades
hem intentat fer
moltes activitats
i al final
veiem que es poden fer
dos a l'any
perquè
les vistes són impressionants
el que vulguis
però com faci vent
allí no pots
però una terrasseta
mig recorregut
per reposar forces
el que t'haurien plantejat
és per la gent
que fa esport
que pugui
afafar aigua
això sí
clar
que algú s'atreveixi
a posar cargols
això ja no ho sé
per cert
això
al final
l'interviu de la tertúlia
per ser com una entrevista
ja ho veieu
i m'agrada xerrar
vigileu
que per cert
que esteu
en una iniciativa
amb el col·legi
de periodistes
que arrenqueu aviat
per posar
enaltir
la memòria
històrica
de molts companys
periodistes
arreu de Catalunya
fins i tot
sí sí
això va ser una idea
des del centre de documentació
a Barcelona
i s'han buscat prescriptors
diferents territoris
aquí a Tarragona
l'Enric Pujol
està col·laborant
amb el tema
intentant
que els llegats
de periodistes
que ja
les famílies
no saben què fem
ell i tal
poder-ho centralitzar
poder-ho documentar
és a dir
poder-ho
indexar
i tenir-ho localitzat
per
per futures generacions
més que no
per tenir-ho
a més són documentacions
que cada cop
les tenim menys
també
perquè abans
el que no era un paper
quasi que no existia
i ara
des de fa uns anys
els periodistes
pràcticament no tenim
ni arxiu en paper
és el dia que et quedes
sense llum
i no saps com
pràcticament com continuar
i bueno
i estan sortint
coses interessants
sí sí
ja farem la presentació
i bueno
ja us explicarem
la documentació
que es va recollint
és una feineta
d'aquestes
de formigues
també
i de molt de trucar
de perseguir
i posar-ho en valor
no no
em sembla perfecte
jo
és que
a vegades
explico
i sembla que parli
de l'edat de pedra
que quan jo vaig començar
a fer les pràctiques
al diari
a mi no em deixaven anar
els plens municipals
perquè em deien
no xata
això no és cosa de nenes
vull dir
no no
no podia
jo havia de fer
parques i jardines
festivals de dansa
coses d'aquestes
de noies
però els plens municipals
no és un lloc adequat
perquè hi vagi
una segreta
i això ho he patit jo
i tampoc és que sigui
no no
centenària
absolutament
que som capaç d'explicar-ho
i recordar-ho
en canvi ara
les rodes de premsa
absolutament dones
absolutament feminitzades
absolutament
sí sí
però ja estàs veient la taula
aquí mateix avui
he fet un canvi
molt molt molt bèstia
en pocs anys
clar
jo reconec que en pocs anys
potser és tota una vida
però que s'ha canviat molt
no no en pocs anys
però jo tampoc
vull dir
vam començar a treballar
sense telèfons
no és a dir
no vas a cobrir una cosa
i trucaves a cobro
érem l'aral reis de tot
de trucar a cobro revertit
per explicar si hi havia gent
o no hi havia gent
que pitava
quan arribava una notícia grossa
i anàvem tots allà
corrent
i després el FACS
i ara el FACS
i ha passat a millor vida
de fa anys
i que ha canviat molt
i que això és un
que val la pena
que algú ho reculli
que algú ho expliqui
que estigui allà
sí sí
perquè quan els joves
comencin a mirar-s'ho
que pegin
jo sempre recordo l'anècdota
de Fernan Gerard
que havia sigut
el corresponsal
que va estudiar a mi
precisament
és de la meva promoció
i que tenia les llibretes
absolutament
amb les dates
les rodes de premsa
i tot
i quan
va deixar de ser
el corresponsal
es va plantejar
guardo les llibretes
o no les guardo
i a vegades
molts ens plantegem
què fem amb aquestes llibretes
i després amb el temps
ostres
veus
una evolució de temes
i d'allò
que tenen el seu valor
també
el que passa
com que obres l'ordinador
mires i et surt l'article
el que vulguis
tot això en paper
ja no ho guardes
saps que pots accedir
tardes més buscant
la llibreta en qüestió
que agafant
i mirant el que es va publicar
en aquest dia
llibreta
que és llibreta
això de guardar arxius
això sí que ho fem
a més a més
on anem veient tots
de guardar
i va pujant la pila
d'arxius
i quan mires arxius
així d'anxar enrere
veus temes
que dius
carai
es passaven setmanes
parlant
de temes recurrents
que hi havia
d'aquests cíls
que encara parlem
de l'estació
per exemple
ostres
de projectes d'estació
i passarel·les
sobre les vies
i tal
n'hem explicat uns quant
condemnats
a donar voltes
a la roda
permanentment
i als periodistes
encara més
Montse
et repetiràs
a la tertúlia o no?
oi tant
si en voleu
perquè ja sabeu
que xerro
però jo encantada
el proper dia
serà menys format
d'entrevista
molt bé
ja m'he explicat tot
gràcies a vosaltres
i també a la Sara
gràcies per acompanyar-nos
a vosaltres
a la Nani Rodríguez
també
que vagi molt bé
fins aviat
gràcies
i tanquem aquesta tertúlia
i avui doncs això
mireu al cel
però no gaire
també mireu endavant
perquè potser
podem veure
un altre bòlit
en aquesta jornada
però avui en parlarem
a dos quarts
aquí a mitjoreta
amb un astrònom
d'aquest fenomen
que es va poder veure ahir
i que doncs bé
lluïa al cel de la ciutat
fins ara