Passem 7 minuts de les 11 del matí.
Seguim al magasin matinal de Tarragona Ràdio.
Com ja sabeu, cada dimecres obrim aquest espai per parlar de salut.
Avui concretament de salut sexual i de les malalties de transmissió sexual.
Posant especial èmfasi en la vacuna del papilomaoma.
Un tema controvertit des que es van iniciar aquestes campanyes de vacunació ja fa uns anys
amb col·lectius a favor i col·lectius en contra.
Fins i tot hi ha una associació de pacients afectats per la vacuna,
però avui en volem parlar.
Volem conversar-ne i ho farem amb el doctor Ramon Maria Miralles Pí,
coordinador de la Unitat Funcional Territorial del Tarragonès i Baix Penedès
en l'especialitat d'obstetricia i ginecologia,
a més també de professor investigador a la Universitat Rovira i Virgili.
Doctor Miralles, molt bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquest matí a l'espai Curar-se en Salut.
Quan parlem del virus del papiloma, a què ens referim exactament?
Bé, és un tipus del virus del papiloma humà, és un virus àmpliament extès,
en el que, amb el tema que hem de tractar avui, podríem dir que quan les persones comencen relacions sexuals,
la immensa majoria es contacta amb aquest virus, no?
També s'ha de dir que la immensa majoria de la població fa net,
és a dir, el virus no es queda, per dir-ho així, però hi ha un petit percentatge,
jo parlaré bàsicament de dones perquè soc ginecòleg,
un petit percentatge de dones en els quals aquest virus permaneix
i aleshores això desenvolupa, o pot desenvolupar, una sèrie de malalties,
la més agressiva o el càncer de collotarí
i, en alguns casos, tot i que amb menys freqüència,
alguns tipus de càncer de vulva.
Amb la vagina no és freqüent o no tan freqüent que hi hagi tanta agressivitat.
És a dir, que sí que hi ha un alt percentatge de persones
que tenen relacions sexuals que estan en contacte amb el virus en algun moment,
però el percentatge és més baix, no?
O sigui, la majoria de gent ni tan sols se n'adona, no?
Pot ser que té aquest virus?
Bueno, exactament.
O no li provoca cap problema, diguéssim.
Exacte. O sigui, el sistema immunitari,
és a dir, el sistema defensiu que té el nostre organisme,
per fer front a determinades agressions,
fa neteja, per dir-ho així, del virus,
excepció feta d'un petit percentatge de persones,
el que permaneix, i pot donar una sèrie de problemes.
A més, ha de permaneixer molts anys, no?,
per causar efectes o no té per què?
Sí, sí, sí.
Normalment, aquestes, per exemple, un càncer de collotarí,
que seria el que s'ha llançat, una vacuna,
orientada bàsicament amb això, tot i que no solsament amb això,
però no es desenvolupa d'avui per demà.
Efectivament necessita temps de permanència del virus, etcètera,
per desenvolupar-se.
El nostre territori és freqüent, aquest càncer de collotarí?
Solen ser freqüents, aquesta afectació?
No, excessivament, i aquest és un dels motius
pels quals la vacuna ha tingut moltes dificultats,
o no sé moltes, és exagerat,
però ha tingut dificultats en generalitzar-se el seu ús,
especialment en els primers anys.
Estem vivint en un país en el qual la incidència,
és a dir, el nombre de casos per 100.000 habitants
i la mortalitat per càncer de collotarí és baixa.
Aleshores, esclar, en un país d'aquestes característiques,
era previsible que poguessin haver-hi problemes en aquest sentit.
A banda d'aquests tipus de càncer que vostè comenta,
hi ha d'altres tipus d'afectació que vinguin produïts o provocats per aquest virus?
Sí, és a dir, alguns tipus d'aquest virus de papiloma,
el tipus 16 i el tipus 18,
serien els que més sovint trobaríem en els càncers de collotarí,
i els tipus 6 i 11
són els que trobaríem en algunes malalties molt freqüents,
com són, per exemple, els condilomes,
una espècie de barroquetes,
perquè no són barroquetes pròpiament,
però una espècie de barroquetes que poden aparèixer
amb l'esfera genital,
però no exclusivament aquí,
sinó en altres llocs de l'economia,
i que també estan produïdes per tipus de virus de papiloma,
concretament els 6 i l'11.
Vostè al principi que parlaria de dones,
evidentment perquè és la seva especialitat,
però també els homes actuen com a transmissors d'aquest virus, no?
Efectivament.
El que passa és que amb els homes no és tan freqüent
que es desenvolupin casos induïts pel virus,
però alguns tipus de càncer de penis hi tenen a veure.
El que passa és que no tindria la freqüència que té amb dones aquesta lesió.
Parlem, doncs, de la vacuna,
perquè no sé si realment la visió o la posició mèdica que tenim,
vostès, aconsellar aquesta vacuna.
A veure, jo haig de dir que inicialment, d'entrada,
tampoc vaig tenir les mateixes dubtes
que en quant a, doncs, el que dèiem,
d'una baixa incidència, una baixa mortalitat, etcètera, etcètera.
Però, des de lloc, les publicacions que han anat apareixent i de més
fan que avui per avui s'hagi de recomanar a la població que es vacuni
a ser possible abans d'iniciar les relacions sexuals.
Aquesta fora, la situació...
Teníem parlant de noies adolescents, no?
A l'adolescència, diguem.
Exactament.
Estaríem parlant de noies i estaríem parlant també de nois,
perquè, tot i que l'adolescència, a més,
que és un període problemàtic des del punt de vista immunitari
i des del punt de vista de malaltia de transmissió sexual,
no és infreqüent que hi hagi una certa promiscuitat.
O més que promiscuitat, potser no és la paraula adequada,
canvis de parella freqüents.
I això és un factor de risc, aquests canvis de parella freqüents.
És un factor de risc, no solament de malalties de transmissió sexual,
sinó d'alguna altra malaltia, com per exemple el càncer de colloteri.
Estem veient que cada cop els adolescents comencen més aviat a mantenir relacions sexuals
i això també fa que això s'hagi de tenir en compte a l'hora de recomanar
a quina edat és més adient o més adequat posar aquesta vacuna, no?
Sí. A veure, les recomanacions avui en dia estan sobre els 11 o 12 anys,
que es vacuni en els primers anys d'adolescència, es faci la vacunació d'això.
La vacuna és eficaç?
Sí, és a dir, poques vacunes realment han sortit al mercat
amb tants estudis i tantes proves de seguretat com aquesta.
Què passa? Que amb aquesta vacuna és una vacuna que no és barata.
No vull dir que sigui cara, perquè el terme de car i barat és relatiu
i si ens ho mirem en termes de salut probablement res seria car.
Però tot i això, si ens comparem amb d'altres vacunes,
és bastant més o menys barata, per dir-ho suaument, no?
I això fa que en alguns països en els quals el càncer, per exemple,
de colloteri és un problema sanitari de primer ordre,
com serien en alguns països del tercer món,
doncs tinguin problemes per accedir amb aquesta vacuna
on allà seria claríssimament necessària.
Estàvem parlant de persones que encara no han mantingut relacions sexuals
i que per tant no estan infectades, però una dona, o un home,
jo parlo amb el gènere femení perquè és la seva especialitat,
però una dona que ja ha estat infectada per aquest papiloma virus,
la vacuna, és a dir, el seu cor respondrà a la vacunació?
A veure, això és una de les preguntes que inicialment es van fer,
és a dir, també exactament igual que si s'havia de vacunar en els nois,
avui en dia es recomana que sí.
A veure, la persona que tot i que hagi tingut una lesió per virus,
no està en la situació ideal per vacunar-se,
però no està contraindicat que ho faci,
perquè hi ha diversos tipus de virus de papiloma,
no n'hi ha un de sol,
i es pot vacunar contra tipus de virus que no l'hagin infectat encara,
i el que avui dia no podem contestar és si aquesta vacuna té immunitat creuada.
És a dir, hi ha dues vacunes al mercat,
una que immunitza contra els tipus de virus 16 i 18,
i l'altra contra els 16 i 18, 6 i 11.
Que serien aquells que vostè deia que eren més freqüents, no?,
aquests quatre tipus.
Que anaven, sí, que anaven, per exemple,
amb els 6 i l'11, els que provoquen els condilomes.
En canvi, els altres dos serien els que estarien més lligats
amb el càncer de colloteri,
però n'hi ha d'altres tipus, 45, 31.
El que no sabem és si el fet de vacunar-se
contra aquests tipus que estem dient
dona immunitat creuada enfront d'altres tipus.
Això no ho sabem.
S'està estudiant aquest fet, suposo?
Sí, sí, sí.
S'està investigant.
Molt, molt, i a més s'ha de dir
que un dels investigadors principals i primers d'aquest assunto
va ser precisament un català,
que treballava a Lyon, amb l'agència europea.
Però vull dir, sí, sí, es continua treballant amb això.
Un altre, es continua treballant amb si s'ha de revacunar o no,
que això és un altre tema que no està clar.
És a dir, quant temps dura la immunitat induïda per aquesta vacuna
i quan s'ha de revacunar,
cosa que ja està molt establerta amb d'altres vacunes,
però, en canvi, amb aquesta no ho està d'una manera tan clara.
En tot cas, la vacuna no serviria com a tractament
per una persona que ja està infectada,
és a dir, per les lesions que ja ha provocat aquest virus, no?
No, no.
Com a tractament, des de l'agú que no.
Tenim altres mitjans terapèutics,
però com a tractament de la persona infectada no.
El que passa és que amb la persona infectada per un tipus de virus,
la vacuna li pot proporcionar immunitat,
o sigui, protecció, en definitiva,
enfront d'altres tipus de virus.
Aquesta vacuna ja està inclòs als calendaris de vacunació
de les comunitats autònomes,
en el cas de l'Estat o a Catalunya?
Sí, sí.
S'administra ja a les nenes, per exemple?
Sí, sí.
S'està administrant, s'està oferint la possibilitat,
tot i que hi ha algun col·lectiu,
algun col·lectiu de pares molt reaci a vacunar els seus fills
i amb aquest col·lectiu se'ls hauria de dir
que els estan fent un trist favor
en els seus fills i filles
al no permetre que es vacunin.
No solament amb ells, sinó a la resta de la societat,
perquè el fet que una persona
no es protegeixi
enfront d'una determinada malaltia
que pugui ser contagiosa,
s'està causant un perjudici
en ell mateix i en la resta.
Per què tenen por?
Perquè, en principi, la vacuna es pot posar
al mateix temps que les altres vacunes del calendari, no?
Això no tindríem problema.
Es pot administrar simultàniament
a les vacunes del calendari infantil.
On està la por, llavors?
A veure, dit el que dèiem abans
i que vull dir que és un tema ben cert,
també s'ha de dir
que algunes vegades,
algunes publicacions,
ens han volgut relacionar
amb l'excés de vacunació,
amb l'excés de vacunació,
un, la presentació
de determinades malalties.
És a dir, hi ha, per exemple,
cada vegada hi ha més casos,
tot i que no és la meva especialitat,
però cada vegada hi ha més casos d'asma
amb la infància, no?
Aleshores, si això va lligat a la contaminació,
va lligat a les vacunes,
va lligat a això i allò,
la realitat és que no ho sabem ben cert,
però el que sí no es pot negar
és que n'hi ha un augment de casos
i això pot fer que determinades,
és un dels motius que pot fer
que determinades persones
siguin reàcies a vacunar els seus fills
en els que, insisteixo,
fan un mal servei.
Algunes d'aquestes associacions
que no estan d'acord amb la vacuna
diuen també que un dels riscos
més temuts en la vacunació
és que, de manera equivocada,
però porti intrínsecament una disminució
en el seguiment dels controls preventius.
És a dir, com que ja ens hem fet la vacuna,
deixem de fer aquests controls.
Això tindria alguna cosa a veure o no?
A veure, primer de tot s'ha de dir
que perquè es vegin els resultats
d'aquesta vacuna
han de passar una sèrie d'anys.
Per tant, fins que no passin una sèrie d'anys,
estem parlant de 10, 20 o 25 anys,
posem 20 anys,
no podrem canviar determinades pautes.
És a dir, les citologies del coll uterí,
que va costar moltíssim, per cert,
en el seu moment d'introduir,
i que la gent se les anés fent,
inicialment cada any,
després es van anar espaiant aquests controls, etc.,
s'han de seguir fent exactament igual.
Tot i que s'hi estan afegint
en el cribatge del càncer de coll uterí
d'altres mètodes,
com és, per exemple,
el del tipar,
si aquella persona està afectada o no
pel virus del papiloma,
i per quins tipus ho està.
De manera que probablement
la prevenció del càncer de coll uterí
en el futur vindrà d'una barreja
del tipatge del virus del papiloma
i la citologia,
perquè, esclar,
també s'ha de partir d'una altra cosa.
Donen les vacunes immunitat
en el 100% dels casos?
Bé, això,
no ens en podem refiar del tot,
avui,
i menys avui per avui.
Per tant,
els controls han de ser els mateixos.
Sí,
no sé quina visió,
quina opinió li mereix vostè,
també des de la visió dels nois,
de les noies que reben aquesta vacuna.
Creu que se'n parla prou,
crec que són conscients
que se'ls està vacunant per això,
que després han de continuar
tenint cura de la seva vida sexual,
i aquí entraríem en temes d'educació sexual,
on avui dia hi ha un excés
molt gran d'informació
amb el tema de les xarxes,
per exemple,
i potser no se'n fa una criba com cal.
Són conscients
del que els està passant
amb aquesta vacuna,
de què se'ls està administrant
aquesta vacuna?
A veure,
conscients
de què es vacunen,
jo penso que sí,
la persona que es vacuna.
Clar, de què es vacuna sí,
però després d'això,
quina incidència tindrà,
per què realment
se'ls està administrant aquesta vacuna,
contra què se'ls està protegint...
A veure,
jo penso que d'educació sexual,
mai se'n fa prou.
És a dir,
nosaltres vàrem tenir,
durant anys,
un curs a la Universitat d'Estiu
de Rovira Virgili,
en el qual tocava
amb temes d'anticoncepció,
de novetats,
etcètera.
Bé,
l'any que estem
hi ha persones
que no saben
utilitzar correctament
un preservatiu.
Clar,
això em refereix a...
el qual vol dir,
el qual vol dir que
no hem de continuar.
D'aquests temes
s'han de parlar
i s'han de parlar
a les cases,
no deixar-ho per l'escola.
No ha de ser una educació
només curricular
o a l'escola.
No, no,
això s'ha de començar
a parlar-ho a les cases
i s'ha de parlar
d'aquestes qüestions,
desmitificar una sèrie de coses.
Tinguï present
que avui en dia
l'Organització Mundial
de la Salut
està,
quan parla de l'ABC
de les malalties
de menys sexual
parla d'abstinència,
parla de fidelitat
i això no ho fa
des d'un punt de vista
religiós,
vull dir,
ho està fent
des d'un punt de vista
exclusivament sanitari,
de salut.
I,
cuidar-ho
amb la promiscuïtat,
cuidar-ho
amb les relacions sexuals
amb altres parelles
que ni han,
ni han hagut
i segurament
ni hi haurà,
però que es prenguin
les mesures adequades,
que s'utilitzin
preservatius,
que s'utilitzin això,
que per lo menys
tindrem menys disgustos.
Evidentment,
s'ha de parlar més
i ha de començar
per la pròpia llar,
per els propis pares
i també per perdre
aquesta por
o encara aquests tabús
que hi ha al voltant
de,
ara perquè parlem
d'educació sexual
en general,
però podríem
extrapolar-ho
amb aquest tema
del papiloma virus,
de les vacunes.
Per cert,
doctor Mireia,
hi ha algun tipus
de contraindicacions,
és a dir,
hi ha alguns casos
que estigui contraindicada
la vacuna?
No,
no especialment,
és a dir,
a veure,
una persona
que tingui
que qualsevol cosa
li provoqui
una reacció,
vull dir,
immunològica,
tremenda,
que tingui al·lèrgies,
mil,
etcètera,
molt puntuals
i molt concretes.
Seran casos molt puntuals
en els quals
haurem de valorar
molt bé
com fem nosaltres
constantment,
un risc,
nosaltres no ens movem
amb una matemàtica,
sinó que valorem
el risc i el benefici
de seguir una conducta
determinada
de manera constant
i això val
per una intervenció
quirúrgica,
per un tractament,
el que sigui,
no?
pot haver-hi algun cas
que diguis,
home,
aquesta persona
no es vacunarà
i tal o igual.
Tornant al tema
del càncer de coll uterí,
llegim també
algun estudi
que parla
d'erradicar
aquest tumor
en els propers 30 anys
gràcies a la vacunació
sistemàtica
de les nenes.
Estaríem d'acord?
Podria ser possible,
això?
Jo penso que no.
Penso que això
de...
De posar-hi dates
i posar terminis
és complicat
en aquest sentit,
que, a veure,
podem fer volar
els coloms
que vulguem,
però jo diria
que ni es vacunarà
tothom
al 100%
i, a més,
continuem tenint
el gran problema
dels països
del tercer món
si estan en condicions
d'assumir
campanyes
de vacunació massiva
perquè tinguem en compte
que el càncer
de coll uterí
en el tercer món
és una de les primeres
causes de mort
amb les dones.
Aleshores,
vull dir,
esclar,
a mi dic
amb 30 anys,
vull dir,
en el tercer món
no existirà.
D'això,
com a declaració
d'intencions
o com a ideal,
em sembla molt bonic
i molt lloable
i desitjable,
però em temo
que, malauradament,
no serà així.
en tot cas,
la taxa de vacunació
ara mateix
és alta,
no?
Vull dir...
Bueno,
diguem
que està pujant.
Jo no sé,
la veritat
és que no
conec
exactament
quin percentatge
de la nostra
població
està vacunada
en aquests moments.
el que passa
que no l'hi
puc concretar
exactament
però la informació
que he pogut consultar
parla d'un 80%
a nivell de l'Estat
i un 90%
a Catalunya
en d'altres comunitats,
per exemple,
a Andalusia
els percentatges
baixarien gairebé
fins al 50%.
Però ja són estudis
i no puc concretar
gairebé
on neix aquesta informació
per tant l'hem d'agafar
també amb pinces.
Sí,
no,
no,
des de l'agust
seria
si estem a Catalunya
actualment
amb el 90%
doncs estem
amb una bona taxa
de vacunació
que s'hauria d'intentar
pujar una mica més
però jo crec
que el 100%
no s'assolirà
segurament
home,
no m'atreviria
a dir que mai
però serà molt difícil
que s'assoleixi
i per tant
vull dir
parlar d'erradicació
absoluta
d'una malaltia
s'ha de tenir en compte
que estem tractant
aquí
això ja fa anys
de molt abans
de la vacuna
aquestes lesions
del coll uterí
que algunes d'elles
amb el temps
poden arribar
a desenvolupar
un càncer
i això també fa
que estiguem tractant
menys càncers.
I no hi ha un perfil tipus
no?
És a dir,
l'afectació
sembla que és
generalitzada
no?
Home,
a veure,
sí que
no hi ha un perfil tipus
però la
la dona
per exemple
i parlo
des del punt de vista
de la meva especialitat
però la dona
per exemple
que tinguin
moltes parelles
que hagi començat
molt aviat
les seves relacions
sexuals
que sigui una multípara
que fumi
etc.
Aumentaria el risc
Sí,
augmentaria molt
el risc
de tenir
alguna lesió
en el coll uterí.
També és
dèiem que
també és recomanable
la vacuna
als nois,
no?
Això no sé si
també està inclòs
al calendari
en aquest cas.
És recomanable,
sí,
perquè
tot i que
l'afectació
amb els nois
sigui,
amb els homes
en general
sigui menys
freqüent
per dir-ho així
d'alguna manera
però home
és un vehicle
de transmissió
i per tant
seria convenient
que es vacunessin.
Doncs
aquesta és la
recomanació
el passat
febrer
també se celebrava
aquest dia
de la salut sexual
que també suposo
que és interessant
per recordar
i reivindicar
totes aquestes coses,
si més no
que se'n parli
com vostè veia
que se'n continuï
parlant
no només
als mitjans
de comunicació
no només
a l'escola
sinó també
a casa
en el si
de la família
i de l'àmbit
més domèstic
que és interessant
potser acabar
amb aquesta reflexió
Sí,
d'això
i d'altres qüestions
potser jo estic
una mica condicionat
que tinc una filla
que és mestra
però
sovint
li sento
explicar
que
per més que facin
els mestres
en temes
que estem parlant
i amb d'altres
si no hi ha
des de bo
un recolzament
a casa
per part dels pares
i
els complica
molt més
la seva tasca
Sovint
potser
deleguem
algun tema
amb el professorat
o amb l'àmbit educatiu
que ens tocaria a casa
però vaja
Dèiem al principi
que el doctor
Ramon Maria Mirelles
és coordinador
també de la Unitat Funcional
Territorial
del Tarragonès
i el Baix
PND
de l'especialitat
perdó
d'obstetricia
i ginecologia
com segueix
el treball
d'aquesta Unitat Funcional
doctor Miralles
Bé
la Unitat Funcional
va endavant
jo penso
que s'està
treballant
intensament
demà
presentem
a la regió
sanitària
un document
de consens
per cert
no solament
entre els integrants
de la Unitat Funcional
sinó
entre els implicats
de tota la província
de Tarragona
que fa referència
a la cirurgia
del càncer
precisament
càncer ginecològic
de manera que
ens hem posat d'acord
tots els proveïdors
sanitaris
de la província
per fer
el mateix tractament
etcètera
i que tota la població
tingui els mateixos
els mateixos
tractaments
independentment
del centre
on vagi
i això
em penso
que és una
una notícia
molt positiva
per la població
en continuaran
d'altres
i de fet
és un dels objectius
precisament
de les unitats
funcionals
territorials
sí
sí
ben segur
vull dir
és a dir
el fet
que
millorar
l'accessibilitat
del pacient
en general
el tractament
que sempre
se li doni
és a dir
que hi hagi
una
absoluta
igualtat
d'oportunitats
terapèutiques
quan accés
a diagnòstic
a tractament
em sembla
que això
és clarament
positiu
per tothom
ja estem tenint
resultats
en cirurgia oncològica
i aviat es veuran
molt aviat
perquè estàvem
bastant endavant
en quant a atenció primària
i en quant
a algunes coses
de la cartera
de serveis
de l'àrea materna infantil
doncs doctor Miralles
estarem contents
també que ens ho vingui
a explicar
aquí a l'espai
curar-se en salut
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
doctor Miralles
moltíssimes gràcies
ha estat un plaer
gràcies a vostès
fins una altra
bon dia