Comença el pont de Mahoma
amb Jordi Mena, Josep Maria Bunachí,
Ricard Fernández i Òscar Caviach.
I avui en aquest programa el número 34
seguirem parlant del Nepal,
aquí al pont de Mahoma.
Ens acompanyarà un opinista i cooperarà
Guillermo de la Figuera.
Ell acaba de tornar del país devastat pel terratrèmol
on ha estat un any cooperant amb l'ONG Namlo.
Hi ha tot un drama humà que setmanes després
de la catàstrofe i de les múltiples rèpliques persisteix.
Hi ha pobles sencers afectats pel terratrèmol,
un terratrèmol que ara, mentre es reconstrueixen
o poc ha quedat, tenen necessitats bàsiques d'aquest poble,
necessitats de primer ordre.
Ara més que mai, el país, el Nepal,
necessita ajuda internacional i també de tots nosaltres.
Parlarem del Nepal,
parlem amb Guillermo de la Figuera,
coneixerem també una altra visió del terreny.
Més enllà del que ha aparegut aquests dies
als mitjans de comunicació generalistes,
ell ha viscut a Capmandú,
ha vist la ciutat devastada,
però també una part d'ella que pràcticament es troba intacta.
ens explicarà també com va viure el terratrèmol
i també com van viure persones que són allà,
tant els nepalesos com també turistes,
que també n'hi ha i de molt particulars,
i també alpinistes, que també, com sabeu,
es van veure afectats per aquest terratrèmol.
En un programa d'avui,
amb el qual també parlarem d'una altra iniciativa solidària,
de fet n'hi ha moltíssimes i el company Ricard Fernández
ens en parlarà de moltes tales que hi ha,
especialment en el món de les nenes muntanyes
i dels alpinistes que tothom s'ha abocat
amb aquesta catàstrofe que ha viscut al Nepal.
Avui en parlarem també,
conversarem amb una persona que està fent campanya
i a més a més explícitament per Nepal,
perquè arribin allà els fons d'emergència
amb polars i pobles pràcticament devastats
i que necessiten tendes de campanya,
roba pels infants,
diners també per poder construir.
Avui de tot plegat en parlem.
Tenim per un programa també
en el que us proposem fer una ascensió,
d'altra banda, el Coma Pedrosa,
ho farem amb els companys Josep Maria Bonacci
i Ricard Fernández.
Podrem veure marmotes,
tot i que no tan agosserades,
com les que hi ha a la Vall de Molleres,
que també visitarem,
i això serà la recta final del programa.
El Jordi Mena també ens parlarà
d'una via de més de 500 metres
que estan equipant a Oliana,
amb més de 14 llargs.
I el Ricard, com sempre,
ens portarà un text clàssic,
però avui un text absolutament
actual de trets clàssics al 100%,
llegint el mur de Facebook,
de la xarxa social de Nicolás Reis,
el peinista nord-americà,
amb qui va coincidir,
més a més, l'any passat
el camp base del Burat Pic.
Benvinguts al Pont de Maoma.
Josep Maria,
bona txí, bon dia.
Bon dia, Josep.
Com estem?
Bé.
Ja va ser mania curta,
el Joan Maria és valent.
Ja va ser mania curta.
No, no, no, no.
Bueno, tu no.
Jo, mania llarga,
però, bueno,
perquè estem formals,
hem de fer entrevistes formals
i tot això, no?
molt de política últimament.
Sí, no?
Que n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha, n'hi ha.
Està tot impregnat, eh,
de política.
Ricard Fernández, bon dia.
I bon dia a tothom.
Escolteu-me,
que a la recta final ens explicareu
què va passar,
jo vull saber-ho,
què va passar al Molleres.
Bé, no va ser exactament al Molleres.
Va ser el tuc de la tallada.
Va ser el tuc de la tallada,
és la vall de Molleres,
però no és ben bé al Molleres.
Ja t'ho explicarem,
que no té desperdició.
Se serà al final, eh?
Va passar i et va ser greu o no?
No, va ser greu
perquè el Josep Maria i jo
ens entenem molt bé
anant per la muntanya
i en cap moment
va sorgir cap situació
de tensió,
però la veritat és que
en un moment determinat
ens vam trobar
amb un horari molt ajustat,
fent-se ja tard,
en un lloc
que no hi havia manera
de trobar una mena d'arretera
on no podíem trobar la sortida
i descendre
d'uns 300 o 400 metres de desnivell
fins a la vall de Salenques,
per un tema que explicarà
el Josep Maria després
i com vam aplicar
fil per randa, diguem,
tot el que hem après
al llarg de tots els nostres anys,
la cosa va sortir perfecta
i vam poder arribar
amb les últimes llums del dia,
a la carretera,
però realment
persones potser
que no estan
tan
tan
al cas
i potser
no portant el material
que duiem nosaltres,
que fins i tot
vam acabar fent servir
la corda,
doncs ho poten passar malament
per un tema
realment
estúpid.
Quants metres portàveu
la corda?
Una corda auxiliar
petita
de 30 metres.
30 metres, sí.
En principi
no s'havia de fer servir
és el que passa sempre
però bueno
quan anem a llocs
que pots preveure
un mínim de dificultat
la portes sempre, no?
Una eina més.
De fet,
per exemple,
com a guia de mitja muntanya
no estic autoritzat
a portar
persones
en el cas
que hagués de portar
algun client
però portem sempre
una corda auxiliar
per si
hi ha situacions
extremes
en les que realment
és útil, no?
Realment la corda
és útil
quan la saps fer anar,
evidentment.
Mira,
ara us treu
un tema
que és discutible,
i si voleu
podem discutir-ho.
Sou partidaris
de, per exemple,
passar el pont
de Maoma
que dóna nom
a aquest programa
amb corda?
Clar que sí.
Sí?
Si no veus clar,
per què no?
Tu què dius, Récia?
Hi ha tècniques
amb una cresta
que realment
poden donar seguretat
a una persona
que no se sent
al 100% fiable
al pont de Maoma.
És un lloc
molt transitat
en què tot el que està
descompòs
ja ha marxat,
però és molt aèri
i pot donar
molta inseguretat.
Un encordament
de confiança curt,
que això demana
realment
una certa parícia
per la persona
que està dominant
la situació
amb l'altre company,
pot ser molt,
molt, molt útil.
Molt útil.
Ara,
són tècniques
que s'han de fer servir
amb persones
que saben fer-ho,
però realment
la corda
sempre és útil
si la saps fer servir.
No s'ha de tenir vergonya
de fer servir la corda.
De fet,
ara que parles del pas
del pont de Maoma,
jo vaig anar
fa uns anys
amb un company
i jo sabia
que li feia molt de respecte
sobretot al buit
i vaig col·locar
un passamans,
era entre setmana,
vol dir que hi havia gent
a la neto
però no tampoc
les aglomeracions
dels diumenges
o dels caps de setmana.
Vaig fer un passamans
amb diversos punts
d'enclatge
perquè mantingués
una miqueta
amb la tècnica
com una via ferrata,
amb una cinta
que ha faltat el passamans,
en fi.
I va passar perfectament
i allà es va quedar,
no la vaig retirar
perquè vaig dir
bueno,
pugem i baixem.
Creu-te que hi havia
unes 20 persones
abans del pas de Mom
a la plaçoleta
que hi ha abans
on la gent
s'atreu les motxilles
i tal
que em van demanar
permís
per poder-se agafar
perquè si no
no passaven
i aquella gent
va fer sí.
Vull dir que
utilitat sí que té
però com diu el Richie
ho has de fer bé
i no de qualsevol manera
perquè llavors
l'únic que poden
amb una corda
hem fet servir
d'una manera imprudent
en vez de matar-se un
se maten dos.
Aquesta.
Sí, sí.
Recordem que
la llei
d'activitats
del medi natural
de la Generalitat
de l'any 93
crec que és
93 o 97
ara no me'n recordo
va venir motivada
per un accident
per un mal ús
d'una tirolina
que va causar
la mort
d'uns quants nois
ofegats en un riu
per un mal ús.
Clar,
això realment
s'ha de controlar molt
la Generalitat
potser
com sempre
aquestes lleis
es fan
amb una certa urgència
quan hi ha un cas
tan greu
però no fa més
que reflexar
que hi ha una necessitat
d'un ensinistrament
i un coneixement
de les tècniques
de seguretat
com no podia ser
d'una altra manera.
Ho dic
per allò que deia
el Jornemarí
perquè a vegades
en temporada alta
no,
si en temporada baixa
no,
però en temporada alta
a l'Aneto
i al Pont de Mama
els suïents
que no hi heu estat mai
és un corredor
estret
amb percepici
banda i banda
és a dir,
molt estret
que potser fa
d'amplada
30-40 centímetres
no en fa més
d'amplada
potser 50
en algun tram
i d'uns
dos metres
si es caix
no arriba
una mica més potser
de llarg
fa uns 20 metres
per dir que el pass
tan exposat
que tens percepici
de banda i banda
hi ha una llosa
que es passa
per damunt
la llosa
que hi ha qui la passa
caminant
i aquí la passa
com si n'és a cavall
per entendre'ns
que és on hi ha
la part més exposada
potser
aquella llosa
es passa caminant
el problema
està abans
d'aquesta llosa
que hi ha una mena
no sé si li diuen
a Llunque
que hi ha una llosa
travessada
que està travessada
precisament
i l'has de rodejar
una miqueta
i t'has de posar
aixecar al buit
sí,
és aéri
el que passa
és que la roca
és granit
és sòlid
i dona confiança
el que passa
és que és el que dius tu
Josep
és aéri
i per tant
això dona una certa inseguretat
a la gent
que no està acostumada
jo també m'he trobat
amb persones
que han arribat allà
donen el cim per fet
sí, sí
donen el cim per fet
però aviam
d'aquí el nom
del pont de Mahoma
vull dir
és per on passen els justos
i aquest és un tema
que hem d'insistir
vull dir
la idea
la idea
de la muntanya
a veure
no és a tota costa
però
tu has de fer cim
i si hi ha una dificultat
realment has d'aplicar
els teus coneixements
per fer-la
si no tens prou coneixements
està molt bé
que no decideixis pujar
per seguretat teva
però no diguis
que has fet cim
perquè t'has quedat una mica
i és més o menys igual
no, no
vull dir
el pont de Mahoma
és aquest pont dels justos
i tu
un dels valors
de la muntanya
és justament
aquesta
autoavaluació
que tens tu
per saber
si ets capaç
de superar
l'última dificultat
abans d'arribar al cim
i és el mèrit
perquè justament
quan ho superes
i tornes
i baixes
perquè això és el que diu l'Òscar
i crec
i estic absolutament d'acord amb ell
no s'ha acabat de fer mai una muntanya
fins que no ets a baix
però aquest és el valor
el valor
no
no el valor d'aquest
se le supone
de la legió
sinó el valor
de la teva pròpia honestedat
en saber
si has estat capaç
de pujar a una muntanya o no
i saber-ho dir
si has pujat o no
de totes maneres
també t'haig de dir
que
jo m'he trobat amb la situació
conduint jo una companya
que li va agafar un atac de pànic
al pas del cavall
al Vall d'Iverna
i una persona
que s'enfronta
al pas de Mahoma
al pas del cavall
o qualsevol pas
que és del Pirineu
sense estar massa segura
si li agafa un atac de pànic
al mig del pas
és un marron
però molt gordo
jo
me'n recordo
aquesta noia
vaig tindre la sort
de primer passar una acordada
i assegurar-la
i vaig tindre sort
perquè si no hagués estat assegurada
es deixava anar
amb un atac de pànic
la persona
es deixa anar
sembla que el buit
el cridi
i s'ha d'anar molt al tanto
amb això
jo aconsello
qualsevol persona
que vulgui anar a la neto
si la rival
no ho té clar
no ho té gens clar
o veu que
algú li tira enrere
doncs que no passi
és una de les virtuts
de la muntanya
la honestedat
forçada
fins i tot
per les condicions
hem de pensar
que estem en un ambient hostil
no és el nostre
és el medi natural
allà mana la muntanya
i per tant
no podem estar
per convencions socials
si realment
tu veus
honestament
que no
pots fer cim
no el fas
per el motiu que sigui
nosaltres justament
el Jose Maria i jo
allà
a l'ascensió
el Toc de la Tallada
vam decidir renunciar al cim
perquè vam mirar el rellotge
i vam dir
que era massa tard
i ens podia comprometre
el descens
vam triar un descens
diferent
doncs perquè a nosaltres
ens agrada complicar-los la vida
però si no haguéssim pres
aquesta decisió
segurament
haguéssim hagut de fer nit
per allà
al mig de la muntanya
doncs tant de bo
això també ho pensen
moltes que van a fer
la pica d'estats
i sortent tard
que n'hi ha uns quants
que es pensen
que la pica
no calculen
que la pica d'estats
són a més de sis hores
de puxada
des del refugi
i que a vegades
sortent tard
pensant que d'estar aquí al costat
i no
no
no
és el problema
de la trivialització
de la muntanya
els mitjans de comunicació
a vegades han fet
molt accessibles
determinades muntanyes
l'altre dia parlàvem
amb el Josep Maria
que potser tard o d'hora
la pista que porta
cap al refugi
de Vallferrera
la tancaran
perquè és un terreny particular
i ja hi ha hagut
altres trifulques
bueno
doncs escolta
s'haurà de plantejar
realment
una altra vegada
l'ascensió la pica
amb molt més temps
del que es fa servir ara
i a mi no em sembla malament
la muntanya
és com el slow food
que ara tothom ha descobert
que menjar a poc a poc
és sa
bueno
pujar a la muntanya
a poc a poc
també és sa
no cal
no cal
no cal córrer
no cal córrer
que també
que també hi ha que córrer
Ritzi
què està passant
al Nepal
que t'arriba
que són les informacions
que t'arriba
de seguida
escoltarem la conversa
amb el Guillermo
de la Figuera
què està passant
al Nepal
força setmanes
ja després
del terreny
perquè com dèiem
hi ha Camandú
la capital
però hi ha moltes zones rurals
hi ha moltes valls
amagades
on no arriba el turisme
i ho estan passant
francament malament
la veritat
és que comença
a ser esgarrifós
anar sentint
els drames personals
primer ens assabentem
dels drames col·lectius
tot el col·lectiu
del poble del Nepal
que ha patit
aquesta situació
sobretot a les valls altes
que són els llocs
potser més desvalguts
perquè els accessos
són molt complicats
però quan ens arriben
hi ha notícies
personals
per exemple
de xerpes
que ens van acompanyar
a l'expedició
al Brot Pic
persones estimadíssimes
que van prendre cura
jo recordo
arribar al Camp 2
esgotat
i els xerpes
doncs
un traiem-me l'Ernest
l'altre traiem-me les botes
preparant-me
alguna cosa per veure
anant-me a buscar
el sac de dormir
que estava en una altra tenda
no van deixar
de cuidar-nos
i això
tots els companys
de l'expedició
podem donar fe
el cap dels xerpes
amb qui
doncs a mi
em tractava
com si fos un pare
era una persona extraordinària
no em deixava de petge
en cap moment
i de fet
es va jugar la vida
per aconseguir
acompanyar-me
en el meu descens
en solitari
cap al Camp Base
des del Camp 2
aquesta persona
fa dos dies
em va enviar un missatge
angoixant
que el seu poble
de la vall del Macalú
estava absolutament
a terra
hi havia un fotimer
de persones
sense cap mena de sostre
els monzons
estan a punt de començar
i em demanava
sisplau
sisplau
us heu d'imaginar
una persona
que és enorme
és un tros d'armari
un tio sapat
i fort i orgullós
demanant sisplau
suplicant gairebé
roba per nens
per joves
tendes
perquè estan
absolutament desbordats
ara mateix
també tenia notícia
d'un altre company
de l'expedició
l'Oriol Ribes
que porta
gestiona
l'ONG
de Muntanyens
per l'Himàlaia
i m'explicava
la informació
que li arriba
des de Dorné
Passavant
que està sobre el terreny
i em parla
d'autèntica
devastació
a totes les valls
en aquest cas
de la vall del Maneslu
tot a terra
ells
aquesta ONG
s'ha de dedicar
bàsicament
al tema d'educació
i em deia
estic desbordat
no puc fer més
intentaré
fer arribar roba
cap a la vall del Macalú
però hem de pensar
que fins a arribar
a les valls
els últims pobles
de les valls
hi ha 50 pobles
abans
que també estan
en les mateixes condicions
aleshores personalitzar
moltes vegades
jo vull enviar
ajuda a Temba
Temba viu
al final de tot
de la vall
però és que pel mig
també hi ha altres
poblats
exactament igual
gent
a fora
heu de pensar
que ara comencen
els monzons
són tres mesos
de pluges
intenses
neu
és terrible
vull dir
i ells saben
perfectament
el que els ve
al damunt
és angoixant
jo ara mateix
he estat intentant
recollir diners
roba
com aconsegueixes
enviar-ho
com aconsegueixes
que arribi allà
és que no hi ha helicòpter
que arribi
moltes vegades
has de fer-ho
a través de
portajadors
la tasca
és descomunal
no hi ha
suficients
mans
ni braços
ni ajudes
ni ONGs
per auxiliar
aquesta gent
i és angoixós
perquè de debò
que són persones
que es fan estimar molt
el que ens explicava
el Guillermo
de la Figuera
ell va ser a Tarragona
aquest també cooperant
d'una altra ONG
en cas de Namlo
Namlo és l'ONG
de la Magda Nost
també doncs
gran opinista
que estan allà
també treballant
des de fa temps
a la zona
el Guillermo
ha estat un any
al Nepal
ahir estava aquí
i va vindre
amb l'Òscar
vam anar a la botiga
al C2
vam poder conversar amb ells
també amb el Juret Maria
que també era per allà
i amb el Jordi Mena
ho sembla que escoltem
i després comentem
i també intentarem parlar
amb algú
Ricardo
de la recta final
de programa
perquè és una altra
d'una altra iniciativa
de recollida
del que sigui
de material
de tindes de campanya
de roba infantil
per enviar-la
fins allà
fins allà
de la vallà del Macalú
perquè el Guillermo
també ens ho explicava
que l'ajuda
la que arriba
de forma més governamental
arriba una carretera
no arriba dalt
a les banys
i això és una dificultat afegida
anem a la botiga C2
a escoltar la conversa
amb el Guillermo
de la Figuerra
doncs som aquí
a la botiga C2
i des d'aquí farem una part
del Pont de Moma
avui parlant
doncs
en Guillermo de la Figuerra
un opinista
que acaba pràcticament
d'arribar de Népal
i també s'ha cooperat
en Landlo
una ONG
que fa molts anys
és la ONG de Magna
nos
que fa molts anys
que també està
en aquesta zona del país
i també tenim
a la resta de companys
el Jordi Mena
Jordi, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
L'Òscar Cadiac
bé, home
ha fet alguna cosa últimament o no?
Home, sí
vam acabar una via oliana
de 500 i pico metros
que ens portava ja mesos
enrederits de feina
però sí, sí
al final l'última jornada
de quasi 16 hores
de paret
500 metros són molts llargs
eh?
molts
14
14 llargs
I dificultat
la tenim ja a cotada
més o menys?
Sí, la dificultat obligada
serà 5 i més 6 a 2 sub
material
bueno
15 pitons
jocs de frients
i el secret és
haver trobat una cova
a peu de paret
per fer
bivac
i poder equipar
els 4 primers llars
i després
baixar terra
i remuntar aquesta corda
i acabar el resto de la via
el dia següent
no es pot acabar la via
amb el dia
és massa laboriosa
anirem parlant eh?
si no
també un dia anem a provar
l'Òscar Cadillac
bon dia
bon dia
com esteu?
tot a punt?
bé més o menys a punt
no estic fent
aquests 500 metres
que acaba de fer el Jordi
però estic fent
entrenos
de 14
o de 16 hores
que em permetin
estar en bona forma
amb una activitat
continuada
i també
de resistència
no?
sense ingerir
massa líquid
que és el que em trobaré
allà a les alçades
de moment
estem doncs
optimitzant
l'aposta a punt
no?
tenim ja vol
visats
permissos
per anar al Pakistan?
tinc visat
tinc els permisos
i tinc el vol
i això serà
a mitjans
del mes de juny
o sigui que
estem a menys
d'un mes
de marxar
eh?
també tenim avui
aquí
el Josep Maria
o sigui que
tenim un bon
pont de Mahoma
i el Guillermo
que acaba d'arribar
del Nepal
no?
Josep Maria
bona xic
què tal?
bon dia
hola bon dia
com estàs?
què fèieu aquest dilluns?
on estàveu aquest dilluns
tu i el Ritchi?
aquest dilluns
estava molt com a Pedrosa
a Ondorra
una miqueta de neu
molt bé
estava molt bé
comparat amb el dilluns passat
que ja ens explicarem
l'aventura
va estar bé
això ho explicarem després
eh?
quan els oients
que han vingut
aquesta connexió
et parlarem
d'aquesta experiència
vau veure llúdrigues
eh?
la zona del Coma Pedrosa
sí llúdrigues
i potser alguna cosa més
eh?
no sé
no sé el que era
però era grossa
després ho expliquem
Guillermo Lafiguera
què tal?
bon dia
bon dia
com estàs?
bon dia
molt bé
bé
recient llegat
i adaptant-se
al món occidental
i a les muntanyes d'aquí
que són un poc més
reducides
hablemos un poc
de la ONG
NAMLO
amb la que cooperas
hace tiempo
ja no?
cuéntanos un poc
què hacéis aquí en Nepal
jo he estat con NAMLO
en Nepal
com
bueno
llevando el primer
projecto constructivo
que estàs haciendo
en NAMLO Europa
eh?
hemos construïo
cuatro nuevas aulas
para la escuela
en Lower Camp
de New Secondary School
que està en el distrito
de Tanaju
estàs siendo
bueno
ha sido un projecto
muy bonito
como primer projecto
constructivo
para lo que es NAMLO Europa
para lo que es la sede
europea de NAMLO
un poco de caos
pero bueno
lo hemos gestionado
algunas voces
y todo ello
para adelante
aquí nos han llegado
imágenes
crónicas
de Nepal
de estas últimas
semanas y días
todo y que el foco
ya digamos
que ha desaparecido
de allí
el foco mediático
por lo menos
ya no está allí
generalmente
como lo habéis vivido
vosotros
y que nos puedes contar
la situación en Nepal
bueno esto es para
para largo
a ver ahora mismo
la situación
no se ve
pero es bastante fea
hay que tener en cuenta
yo he desconectado
desde antes de ayer
pero tenemos que tener en cuenta
que esta gente lleva
20 días de réplicas
yo estuve allí
los 3 días de alerta
volví con mi vuelo
el martes 28
y estuve los 3 días
de las 72 horas de alerta
posterior al primer terremoto
y en 3 días ya
es una situación
muy estresante
que todavía pesa
pues bueno
te puedes hacer la idea
de lo que puede suponer
para la gente que vive allí
que llevan 20 días
terremotos todos los días
con réplicas
aquí nos hemos enterado
del primer terremoto
las réplicas
de los primeros días
y la semana pasada
que hubo una réplica
de otro terremoto
por sí mismo
de 7,2 ríkcer
esto fue el martes pasado
el miércoles
hubo una réplica
de 5,2
de 30 segundos
esto no se ha visto
y esto es lo que
bueno
deberíamos tener
un poco de conciencia
al respecto
la situación inicial
por muy estresante
que fuera
y por muchos
8.000 muertos
que haya habido
no era tan dramática
como se ha pintado
o sea Katmandú
yo tuve que cruzarla
andando de norte a sur
cuando llegué
porque estaba de viaje
el día del terremoto
y a ver
la zona norte
está bastante afectada
pero la zona sur
está bastante bien
Baktapur
que es otro distrito
dentro del valle
de Katmandú
está mucho más afectado
porque son construcciones
tipo Neuari y Ladrillos
pero en lo que es Katmandú
propiamente dicho
Katmandú-Patán
podemos hablar
que el 90%
de los edificios
hasta donde yo he estado
estaban bien
con daños menores
bueno yo soy ingeniero civil
y algo
sé poco
pero vamos
no era una situación
tan caótica
como lo hemos visto
aquí ha parecido
que aquello
se había quedado plano
y no era realidad
y sin embargo
ahora
la situación
es muy comprometida
en AMLO
ahora está
bueno estamos desarrollando
un proyecto
de ayuda humanitaria
no es a lo que se dedica
en AMLO
con lo cual
no está siendo fácil
sin embargo
contamos allí
con Pablo Castro
un chico peruano
que tiene muchísima experiencia
en emergencias
ha aparecido
o caído del cielo
de nuevo voluntario
y lo está organizando
y bueno
queremos ayudar
a la comunidad
de Yarmacín
y bueno
invito a todo el mundo
a colaborar con AMLO Europa
porque
bueno pues esta comunidad
por ejemplo
es una comunidad
en la zona
de la frontera con Tíbet
la zona de Kodar
y demás
tenemos que tener en cuenta
que esta gente
han tenido
o sea
con el primer terremoto
estaban montando
un pequeño campo de refugiados allí
y ahora visto
el nivel de réplicas
directamente se han ido
de la zona
porque está en una ladera
con mucha inclinación
y pues ahora son refugiados
o sea
como lo que se puede ver
en un anuncio
de Intermonoxfam
en África
pues están en esta situación
y el problema
es que esto es lo que ya
no se ve
y no está
y no está llevando la ayuda
esa es la realidad
o sea
no es fácil
para nosotros imaginarnos
lo que es el gobierno
de Nepal
por mucho que aquí
nos quejamos de corrupción
de presencia
lo que es
lo que llega al ciudadano
y demás
estamos hablando
de que vamos
España es un país
que organizado
y selecto
allí
los dos primeros días
no paraban de llegar
aviones de ayuda humanitaria
incluso
bueno yo cuando llegué aquí
a la EFID
ha mandado otro avión de ayuda humanitaria
tenemos que entender
que esto nos ha hecho bien
o sea
no se puede poner
cosas en las manos
de un gobierno
tan débil
sin una
o sea
no se puede dar
sin que haya una gestión detrás
y esto
creo
en mi opinión
no soy ningún experto
en ello humanitario
ni gestión de estos desastres
pero creo que ha sido
un grave error
la situación ahora
es complicada
a mí
todo lo que he hablado
con compañeros de allí
y demás
pues bueno
en Katmandú
se está restableciendo
bastante la vida
por lo que tengo entendido
o sea
el suministro de agua
está garantizado
etcétera
etcétera
pero en zonas remotas
es que ni se sabe
lo que hay
porque al final
lo que hemos visto en la tele
son los accesos
a las carreteras
más importantes del país
nadie se ha metido
cinco días a andar
para adentro
que bueno
Oscar, Jordián
está en Nepal
y sabéis lo que hay
o sea
no es
es que no es representativo
lo que se ve
mi pregunta era
si las aldeas
también han sido afectadas
o no
o zonas que sí
como el Lantán
o Campo Basel-Everés
por detrás
porque tengo entendido
que la luz
que sobrevino
a Campo Basel
vino de la zona
del Pumor
y de Goraxep
no vino precisamente
de la cascada
del Kumbo
por esto se habló tanto
de las expediciones
afectadas
pero en realidad
las aldeas
han estado afectadas
o tú crees
que las casas
más sencillas
poblados
que igual
son cubiertas
de paja
y tal
esto no ha provocado
tantas víctimas
aunque sí
destrozos importantes
a ver
esto
hay de todo
yo tampoco
he podido recorrer
el país
a fondo
en la situación
post terremoto
hay de todo
por ejemplo
nosotros
donde
ha estado trabajando
en AMLO Europa
en Denun
en la comunidad
Denun
hemos tenido
muchísima suerte
y la comunidad
bueno
hay grietas
por lo que me han dicho
yo volví al mismo día
al terremoto
con lo cual
yo lo vi bien
por ejemplo
la escuela que hemos construido
me han dicho
que está intacta
que no tiene una fisura
y la información
que yo tengo
del primer terremoto
es que bueno
que habían caído
algunas chozas
de ganado
pero que en general
estaban muy bien
hay otras
y Armasín
donde está
que es la
donde vamos
en AMLO Europa
con este programa
de ayuda humanitaria
está plano
o sea
no ha quedado nada
hay de todo
al final los terremotos
o sea
la sismología
es una ciencia compleja
entonces
por lo que sea
una aldea
está sobre un estatuto
de Rotka
que produce un rebote
ahí la onda
del terremoto
y demás
y se viene abajo
o lo contrario
o lo absorbe
y no pasa nada
el problema
es que yo
lo que creo
es que no hay
una monitorización
correcta
de esto
o sea
hay zonas muy afectadas
por ejemplo
Gorka
está muy afectado
Tanahu
todo lo que hablo
de estos nombres
son distritos
Nepal está dividido
en distritos
Gorka está muy afectado
Tanahu
está muy afectado
Gulmi está muy afectado
zona del este
entiendo
que con este segundo
se ha quedado muy afectada
porque el epicentro
fue allí
pero hay zonas
en el mismo distrito
Tanahu
esto
la comunidad de Nung
está intacta
el grave problema
es que
no se sabe
viene el monzón
es muy importante
que esta gente
restablezca su vida
es decir
que puedan cultivar
sus campos
porque ahora viene
es la época
del cultivo de arroz
con el monzón
entonces
si esta gente
que se han quedado
en situación de refugiados
no pueden
cultivar los campos
ahora
en este mes que viene
la situación
se va a comprometer
mucho
ya hablamos
a muy largo plazo
hasta el monzón
del año que viene
en Nepal
la mayoría
es una economía
de subsistencia
se vive
de los campos
de arroz
y el arroz
que tienes
es la comida
es el pan
de cada día
para el año entero
si esta gente
no es capaz
de no puede
plantar
sus cosechas
la situación
va a ser
muy muy muy caótica
y además
el problema
es esto
es que nosotros
aquí tenemos
una perspectiva
que claro
que es que lo que vemos
es tarla de la carretera
que es que eso
no es Nepal
lo que es
el núcleo
de lo que es
la población nepalí
claro
aún
es una población
muy diseminada
y con muchos campos
lo que tú dices
si estas terrazas
ahora no están
en condiciones
no las pueden
anegar con el agua
pues se les va
toda la cosecha
y entonces
si no tienen cosecha
es el caos
cuando viene el caos
o sea
puede ser por ejemplo
a ver yo no soy un experto
pero puede ser
el problema
es decir
si alojamos ahora
todos los refugiados
los ponemos
en el valle Katmandú
por decir algo
en el valle Pocara
porque hasta menos
ha afectado
o sea
las terrazas
esto lo arreglan
esa gente
tiene una capacidad
para trabajar
que es hermosa
o sea
lo habéis visto
los porteadores
si se pueden echar
30 kilos a la espalda
a 6.000 metros
que hay en chanclas
que cultivar
lo cultivan
pero claro
si la ayuda humanitaria
te llega a la carretera
y todo el mundo
se desplaza carretera
ya no tienen
o sea
no pueden andar
tres días para cultivar
y tres días para volver
a por comida
entonces
esto es un poco
lo importante
que se gestione
las cosas bien
Bueno
parlant sobre
el tema
dels otros poblos
fuera de Katmandú
por ejemplo
yo recuerdo
la carretera
que es el pas fronterer
amb China
amb Tibet
l'últim poble
fronterer
Kodari
la población de Kodari
que realmente
hay en situaciones
normals
y hay por sí sol
que van blocos
gairebé
de la mida
de un coche
y se empodren
contra las viviendas
claro
eso ni ha sortido
pero
aquel poble
pot estar
totalment destruído
i tot el poble
pot estar al riu
perquè jo inclús
quan vam anar al xoio
el 2003
va caure un bloc
que es va empotrar
contra la porta principal
i va entrar
fins al menjador
quan entres a Kodari
a Zagmú
que és el següent poble
i que el separa
només el riu
clar
et trobes que
amb època monzònica
que és el que
hi ha a finals
quan vas al xoio
o a la tardor
que està plovent
cada dia
a Boig i a Barrals
clar
mig poble
té corriments
de terra
baixades de fang
en situacions normals
en situacions normals
que en situacions
extraordinària
que ha passat ara
realment el poble
pot haver mig desaparegut
i això no n'hi s'ha vist
i està dins
de les xarxes comercials
i només s'ha focalitzat
sobre la vall de l'Àntang
i sobre la vall de Katmandú
altres pobles dispersos
per exemple
molt proper a l'Àntang
nosaltres vam estar
l'any 2000
a la vall del Ganejimal
que és just la vall de davant
que allà no hi ha ni lotxes
ni el trekking
és un trekking comercial
però per exemple
a nivell de turisme nepalí
hi ha un poblet
que es diu Tatopani
igual que el del recorregut
de la Napurna
que són unes fonts
on la gent
van a fer banys d'aigües termals
els nepalís
aquest poble
pot haver desaparegut
també
és una mica el que deia el Guillermo
que realment
la situació
a nivell turístic
sí que has adonat
però no és real
no és real
Justament, Guillermo
hi ha turistes
hi ha alpinistes
gent que fa trekking
gent que fa molt d'aigües
hi ha un poc de tot
sí
aquí
la fauna
i flora
del turisme nepalí
és diversa
perquè tens
el que és un entusiasta
dels derivats del cannabis
i és el que és el que fa en Katmandú
tens
els hippies
tens gent que busca
un recorri espiritual
tens uns alpinistes
i els altres
els médics han quedat a ajudar
és otro perfil
el perfil del turista
que, bueno
hace un dinerito
y se va dos meses a Nepal
perquè és un país molt barato
i la gent és molt amable
a veure, hi ha que entender
tenemos que tener los pies a la tierra
sobre dónde estamos yendo
o sea, si yo me voy
pues la gente está en Langtown
o sea, de verdad
que lo siento muchísimo por ellos
pero
estamos asumiendo unos riesgos
o sea, no podemos ir
a lo que pasó en noviembre
en el circuito de Sanapurnas
murieron 50 personas
sepultadas
es que estamos a 5.400 metros
es que no es un sitio
para ir en chanclas
es que si está nevando
no debes salir
o sea, son cuestiones
que yo no soy ningún
alpinista profesional
ni mucho menos
yo hago montaña
y me gusta la montaña
pero es
son cuestiones básicas
o sea, si el día
no está para ir
no está para ir
o sea, el año
¿qué me encontraste
en esta salida
de yendo hacia el Torunla
que muchos decidieron
ir hacia el Torunla
y que de repente
hubo un cambio repentino
de tiempo
una bajada de temperaturas
bajas presiones
y una
bueno, una
tremenda, ¿no?
una nevada
pues esto es la misma situación
yo estaba allí
cayó medio metro de nieve
por la noche
me levanto
abro la puerta
del lodge
pues vale
no tengo días
pues estaba
para ir para abajo
todo el mundo se quedó
y la gente iba para arriba
pues estamos en las mismas
o sea
esto que pasa
en el circuito de Napurna
¿por qué?
porque es donde va el turismo
de no, es barato
no, no, no te os preocupéis
a mí me han dicho
que esto está
que lo han hecho
un millón de personas ya
vamos para allá
vas a un trekking
en Manaslu
ya
hay una gente
o sea
que le gusta la montaña
que no son
no son expertos
pero son gente
que le gusta la montaña
y ya
o sea
las conversaciones
un poco de refugio
de cualquier parte
del mundo
de la montaña
estás
o sea
pues te das cuenta
con quién estás hablando
tienes desde el que tiene
todo el material
y no tiene ni idea
al que va en chanclas
le sabe mucho
pero que
por mucho que sepas
no debes ir en chanclas
pero ya es un ambiente
de montaña
en la Napurna
es un ambiente
de camino de Santiago
y te metes en Narfo Valley
y es un ambiente
de alpinismo
de ya gente
con expediciones
con preparada
etcétera
claro
la reflexión
es un poco
el decir
hasta qué punto
la montaña
va a estar abierta
o sea
yo entiendo
que la montaña
va a estar abierta
pero hasta qué punto
o sea
el límite
eso tiene que ponerlo mismo
Yo creo que Nepal
sabrá recuperarse
porque se ha recuperado
de estas miserias
del mismo país
que debe ser
uno de los países
más pobres del mundo
pero creo que necesitan
un poco de tiempo
y también
el turista
o la persona
que quiera realizar
ayudas humanitarias
pienso que
como tú dices
tiene que ser moderada
y poco a poco
ir ayudando
a reconstruir
lo que es
lo social
lo humano
los pueblos
las gentes
y reconstruir
su misma
su misma trayectoria
que en definitiva
es este turismo
también de montaña
y creo que lo conseguirá
pero un poquito lentamente
hay que dejarles
un espacio de tiempo
y además
no hay que olvidar
que venimos
de dos años consecutivos
de desgracias
en el ambiente
de la alta montaña
que parece que es
lo que más se habla
pero que realmente
habrá afectado
a lo básico
que es la población
hombre yo creo que
a ver
yo lo siento mucho
por la gente que ha muerto
pero creo que es los que
menos han sufrido
yo creo que lo que viene ahora
y esto suena un poco
fuerte decirlo
pero creo que es la realidad
ahora es muy importante
ayudar a Nepal
y ayudar a Nepal
de verdad
todo el mundo
que ha hecho donaciones
que no se piense
que están tirando el dinero
o sea
las ONGs
son
yo he cooperado
con muchas ONGs
y las ONGs
en el 90% de los casos
son serias
e invito a la gente
a que siga ayudando
y ayudando
no es solo donar
es interesarse
es informarse
donde donas
y que la ayuda
que ahora la situación
es drama
pero que en 6 meses
también
entonces
oye ahora no dispongo
no puedo donar nada
pero en 6 meses
hago un dinerillo
aunque por poco que sea
bien va a ir
y saber
e implicarse en el proyecto
incluso
oye que a lo mejor
tú no puedes cooperar
con dinero
pero puedes
en ambos
no deja abierta a todos
oye puedes estar
sencillamente promoviendo
una recolección de fondos
o que sea
yo invito a todo el mundo
a ir de lo que pueda
porque Nepal
es un país maravilloso
invito a todo el mundo a ir
o sea esto que digo
el turista
me dice más
que nadie se quede sin a Nepal
porque es un país
que es maravillosísimo
y a nivel
a todos los que nos gusta
la montaña
aquello
es que despertarte
y ver aquello
ya
o sea
en cualquier parte
ya es una
o sea
es un placer
lo que pasa
es que
vayamos con cabeza
y lo mismo
ayudemos con cabeza
y demás
o sea
no nos dejemos
el cerebro en avión
como decía mi jefe
o sea
al llegar
tenemos que saber
dónde vamos
y bueno
si podemos ayudar
mejor que mejor
Guillermo
¿tú cómo viviste
esos 3 días
más críticos
del terremoto?
yo he tenido mucha suerte
porque yo estaba
bueno siempre tengo mucha suerte
yo estaba de viaje
de vuelta del distrito de Granju
a Kathmandú
me pilló en el epicentro
yendo en autobús
no me enteré de nada
porque los autobuses de Nepal
se mueven mucho
o sea que yo subo
el Formula 1
bueno
luego ya
en el trayecto del viaje
cuando paré de comer
ya me pillé una réplica
un buen susto
y llegué a Kathmandú
llegué a la estación
de autobuses de Kathmandú
que está al norte
yo vivía al sur
tuve que cruzarme
toda la ciudad andando
luego conseguí pillar
un autobús
a mitad de camino
y demás
pude ver bastante
la zona norte
la más afectada
que la verdad
es que aquello
pues solamente
toca el alma
el ver edificios caídos
aunque sean pocos
es un edificio que sea caído
o sea impresiona
y luego tenía mucha suerte
yo he vivido con
todos mis vecinos
y caseros nepalís
y los nepalís
son una gente
maravillosa
con muchísimos defectos
tampoco nos quedemos solo
con que sonríen mucho
y son muy educados
o sea tiene muchísimos defectos
pero en este aspecto
son gente que están acostumbrados
o sea que no nos dicen
nada hecho
y fue impresionante
o sea en mi barrio
en la casa que estaba yo antes
la casera
que es una señora de 70 años
me contaban
que en dos horas
había montado
un campo de refugiados
para 90 personas
porque dicen
no tú tienes una lona
trátela
el otro no es bambú
déjame esa brida
tráete
tírate una cuerda
si no la fabricamos aquí
y es impresionante
o sea como se organizan
yo no he visto ahí
ni un militar
ni un en mi zona
que es la zona
de Alipur
no he visto
y es de las zonas más ricas
y aún así
yo no he visto
ni un policía
ni un médico
ni un bombero
nada
ahí la gente
se ha organizado sola
y bueno
pues en las zonas libres
que hay
que son pequeños cultivos
bueno pues ahí se montaron
pequeños campos de refugiados
yo la primera noche
pasé cerca del edificio
un poco agónica
pues estaba seguro
pero no lo suficientemente
como para dormir
y no tener que correr
y ya a partir del segundo día
pues esto
con todos mis vecinos
montamos una tienda de campaña
ahí
vamos ultra profesional
con drenajes
todo había uno
que era ex militar burka
y aquello parecía
vamos
que muy bien
he tenido abastecimiento de agua
he tenido comida
he comido caliente
nos bajamos un hornillo
o sea
en la atmósfera
de los nepalíes
son gente que está muy preparada
que viven con muy poco
entonces cuando viven con muy poco
agudiza
mucho el ingenio
y la verdad
ha sido una situación muy estresante
y tampoco se lo recomiendo a nadie
pero yo no me puedo quejar
por cómo he vivido el terremoto
o sea al final
pues hombre duermes incómodo
porque dormíamos ahí
yo dormía con dos niños encima
pero bueno
qué decir
que somos gente de montaña
que dormir en un saco
es una alegría
no es una pena
Guillermo de la Figuera
que ha passat un any
al Nepal
i per tots aquells
que vulgueu col·laborar
Josep Maria
ell va deixar
la botiga K2
aquí a Tarragona
la botiga K2
que està situada
al centre mateix de la ciutat
tocant a Sant Frances
una guardiola
per qui vull col·laborar
amb aquesta causa
amb aquesta ONG
que es diu NAMLO
recordem la ONG
de la Magda Noss
no?
Sí, i tant
alli he deixat
el que deies tu
una mira de guardiola
o de bústia
i bueno
tothom que vulgui col·laborar
a part que n'hi ha
50.000
organitzacions
per poder-ho fer
també tenen
aquesta opció
d'anar a la botiga
i a la bústia
de NAMLO
deixar
el que creguin
que qualsevol cosa
en aquests casos
ja saps que sempre
s'ha vingut
des de 50 cèntims
està el que vulguin donar
vull dir
és que
aquesta gent necessiten
de tot ara mateix
és un lloc
on per desgràcia
no hi ha petroli
si no
suposo que s'hauria
anat més de pressa
i realment
si no se'ls ajudeu
passaran molt molt molt
moltament
doncs ja ho sabeu
la botiga K2
aquí a Tarragona
tu que mateix
al carrer Sant Francesc
trobeu doncs
aquesta guardiola
per poder col·laborar
amb aquesta ONG
NAMLO
el Guillermo
i per cert
és enginyer de camins
tot i que
està cooperant
amb aquesta ONG
des de fallar
més d'un any
doncs tornarà
a buscar la guardiola
i per tant
tot el que ingresseu
anirà directament allà
en aquest poble
el poble nepalès
des de aquí
parlem d'una altra ONG
d'una altra iniciativa
doncs també
per recaptar fons
pel Nepal
avui també fem
un monogràfic Nepal
però també
com sempre
com és habitual
tenim un text clàssic
de muntanya
que avui
Ricard es tret
d'un perfil
de Facebook
sí
aviam
no necessàriament
has de buscar
els llibres antics
per trobar
un text
de tall clàssic
parlant sobre
la muntanya
tots som hereus
d'uns
models
antics
que ens han
ens han
diguem
estimulat
a anar
per la muntanya
i justament
fa poc
potser farà
una setmana
vaig llegir
en el mur
de Facebook
d'una persona
que vaig conèixer
aquest estiu
al Camp Base
del Broad Peak
i que ell va tenir
la fortuna
d'assolir
a l'hora
que l'Oriol
arribes
van pujar
tots dos
alhora
i l'he anat
seguint
és una persona
bastant cabal
ha fet uns
quants
8.000
és un xicot
californià
i un dia
un post
seu
em va agradar
moltíssim
perquè
va fer una frase
que ara llegiré
que realment
resum molt bé
el que és
potser
l'esperit clàssic
de pujar
a una muntanya
i allò que dèiem
de fer
cim
si voleu
si em permeteu
llegirem una mica
aquest text
mai no pots quedar-te
a la muntanya
per sempre
sempre has de tornar
a baixar
així doncs
per què preocupar-se
per allà dalt
doncs justament
per això
el que està
per sobre
coneix
allò que està
per sota
però qui està
a baix
mai no sabrà
què hi ha
per dalt
un puja
un veu
quan baixes
ja no veus
però has vist
hi ha un art
de la realització
d'un mateix
en les regions
més baixes
a través del record
d'allò
que s'ha vist més amunt
quan un ja no pot
veure més
si més no
encara pot
seguir coneixent
m'ha encantat
aquest text
com es diu ell
per cert
Nick Rice
Nicholas Rice
la veritat és que em va agradar molt
pot ser una mica així
com una mica hippie
no?
però és cert
però és cert
qui
si més no
i en totes les cultures
han considerat
les muntanyes
com un lloc sagrat
justament
per aquesta intuïció
que tu veus
les coses més clares
a dalt
i és interessant
que ho digui
d'aquesta manera
tan espontània
a mi em va agradar
moltíssim
en anglès
doncs també sona molt bé
he intentat
traduir-ho
de la manera més elegant possible
perquè
la veritat és que
m'agrada
m'agrada
jo penso que
els valors de la muntanya
han de servir
per baix
però realment
has d'estar dalt
per aprendre
a emprar aquests valors
que dona la muntanya
moltes vegades
desgraciadament
la nostra societat
fins i tot
és incompatible
amb aquests valors
però
per una persona
ben convençuda
d'ell mateix
el que tu et pot aportar
a la muntanya
és
francament positiu
m'ha agradat molt
molt aquest text
Estàs d'acord
Joeret Maria
també has tingut
aquesta visió
de l'Ossins
A més que
el Richi té
un don especial
per trobar textos
d'aquesta mena
s'ha de reconèixer
que a vegades
llegeix coses
que millor
nosaltres passem pel damunt
i no ens donem ni compte
i ell
sempre troba
per això és el nostre expert
en aquest tema
Som l'estat recitador
oficial
La veritat és que
textos no en falten
i és
fins i tot divertit
cercar coses aquestes
primer busques
el més conegut
però després ja
quan se t'acaba
la bibliografia pròpia
comences a buscar
i trobes
i trobes
i m'ha agradat
que fos
un text
de fa
una setmana
encara no
vull dir
continuem
amb aquest esperit
és estimulant
El pont de l'home
que com us dèiem
avui
té aquest rerefons
solidari
vers el Nepal
seguim
recollint
com van fer-ho
de fet en l'anterior
programa
que també van fer
íntegrament
solidari
parlant d'iniciatives
per tal d'ajudar
el poble
napalès
avui seguim parlant
d'aquestes iniciatives
i ara
Ricard
tenim una convidada
que parlem amb ella
perquè també
ella
també ha engegat
una campanya
en benefici
del poble
del Nepal
del poble
del Nepal
Sí
encara no ens coneixem
personalment
és graciós
el que són
les noves tecnologies
jo
després de la crida
de Temba
demanant-m'ajuda
vaig
recórrer
els meus companys
d'estudis
del Car de Sant Cugat
on vam cursar
el segon nivell
de tècnics esportius
de Muntanya Mitja
demanant
col·laboració
i sugerències
i un company
em va dir
que la seva dona
havia organitzat
una ONG
amb una altra amiga
per portar
fons
a Nepal
que hi aniran
a l'octubre
elles dues
personalment
i que podíem
canalitzar
les ajudes
cap a la vall
del Macalú
a través
ja de la seva
infraestructura
que ja estaven
muntant
i ella
em va comentar
que certament
volien assegurar-se
que és una cosa
que està passant
molt
que les ajudes
que arriben
a les seves mans
puguin arribar
íntegrament
a les persones
que ho necessitin
aleshores
es va prestar
per col·laborar
també
a fer la tremesa
i a distribuir
o fer arribar
tot allò
que sigui necessari
ja sigui diners
i l'estem
va dir
aquesta matinada
m'ha dit
que si són diners
ell ja s'encarregaria
de fer-ho
perquè també
hi ha problemes
per adquirir
material
a Nepal
els preus
s'han encarit molt
però potser
aquesta persona
té maneres
d'aconseguir-ho
i elles
es van prestar
molt amablement
per facilitar-nos
un canal
per arribar
aquí
en aquesta zona
és la Lídia
Lídia Rodríguez
si no va xerrat
Lídia
què tal?
Bon dia
Hola
Bon dia
González
Perdona
González
Lídia González
Què tal?
Com estem?
Molt bé
Esperant la teva trucada
Parlem d'això
d'ajuda
però que arribi al lloc
que això és molt important
Sí, exacte
Una mica la idea
de crear aquesta organització
nosaltres mateixes
som tres persones
som tres amigues
les que ho vam fer
va ser
escoltant preguntes
que ens feia la gent
la típica
si realment
l'ajuda arriba
on ha d'arribar
Estem en contacte
també amb el cònsul
de Nepal
i ell mateix
va ser el que ens va guiar
una mica
dient-nos
que si volíem assegurar-ho
la millor opció
era crear aquesta organització
i així ho hem fet
tot amb ajudes
autogestionats
hem creat l'organització
hem fet un número de comptes
per poder fer els donatius
i nosaltres
com tu deies abans
ho portarem en persona
a l'octubre
tenim previst viatjar
però bueno
estem oberts a col·laboracions
com aquesta que ha sortit
amb vosaltres
que serà
el primer enviament
que farem
pensa que fa
dues setmanes
i una miqueta més
que està formada
l'organització
i bueno
ja hem fet bastantes coses
ja hem fet fires
amb material de segona mà
i bueno
i hem recaudat
alguns diners
i bueno
això
si afegim
aquest enviament
és més ajuda
i bueno
estem obertes
a qualsevol tipus
de col·laboració
i bueno
en principi
el que tenim pendent
és acabar
d'engestir temes
com la web
per poder
donar-nos a conèixer
una mica més
i que la gent
arribi a confiar
en nosaltres
sabem que és difícil
perquè ja no hi ha gent
molt més grans
que es dediquen a això
però tenim
el contrapunt positiu
que és aquest
que és que
ho portem nosaltres
en mà
nosaltres tenim contacte
directe amb aquella gent
perquè les tres
hem viatjat
diverses vegades
al Nepal
en viatges de cooperació
i bueno
estem molt ficades
en aquest mundillo
i ens encanta
poder col·laborar
amb gent de muntanya
ja que és un país
que està molt vinculat
al tema de muntanya
també
i bueno
no sé si em vols preguntar
alguna cosa més
Bueno, Lídia
sóc Ricard
el què?
sóc Ricard
que vam estar en contacte
amb tota aquesta trifulca
bàsicament
explica'ns la vostra
experiència ja personal
allà al Nepal
què heu viscut allà
què és el que
us ha portat
realment
a estimar aquest país
vale
mira
nosaltres
hem fet
viatges de cooperació
fent
el que és
tasca amb nens
bàsicament
la meva companya
és professora
de l'institut
jo la conec d'això
ella em feia classes a mi
i ara ens hem ajuntat
i jo he fet psicologia
i bueno
sempre hem fet tasques
relacionades amb nens
doncs de formació
de reforç escolar
tallers
ha sigut una mica així
el que hem fet
a banda
coneixem les associacions locals
coneixem
diverses escoles
que són
diguem
els que rebran
aquesta ajuda
directament
i els que s'encarregaran
allà de distribuir-la
nosaltres
estimem el país
perquè ens sembla
que és un país
que
sempre ha tingut
molts problemes
econòmics
però té una gran fortaleza
que és
com és la seva gent
les ganes que tenen
de somriure
de tirar endavant
de sortir de qualsevol problema
d'un terratrèmol
de dos terratrèmols
i bueno
sortiran
sempre que tinguin
una mica de col·laboració
internacional
com és el cas
perquè si ens hagués tocat
a nosaltres
per exemple
néixer allà
doncs ens agradaria
igual que ens ajudessin
suposo
certament
això és una cosa
que sempre comentem
que quan juguem a la loteria
la loteria més gran
és haver nascut
en aquesta banda del món
i tant
això potser és el més difícil
que la gent entengui
que sí
que aquí tenim problemes
econòmics
però és que no té res a veure
amb aquell país
és que aquell país
ja estava empobrit
era dels més pobres
del món
i oi encara
està molt més
és com
tornar a reconstruir
és com fer reneixer
un país
el que hem de fer ara
tinc un
bueno
estem en contacte
amb altres CNGs
i per exemple
una d'un amic meu
no sé exactament
una d'un amic
és un company
que es guia també
és de Màlaga
ell
i bueno
ell va estar
després del primer terratremol
va anar en persona
la porta bomba
es potabilitzadores
estem en contacte
amb totes les nenes
que hi ha allà
sabem que
algunes estan bé
hi ha gent que ha mort
bueno
tenim un contacte directe
vull dir
ho patim
doncs molt de prop
i per això
estem tan implicats
Lídia
donant-se
algun contacte
perquè dius
que esteu enllestint la web
com podem contactar
algú
amb vosaltres
algú per exemple
que vulgui també
no sé
per exemple
fer una cursa solidària
recaptar fons
i destinar-los a la causa
o recollir tens de campanya
o roba infantil
o diners
com poden contactar
amb vosaltres
ara mateix
vale
mira jo
us deixo
el mail
de contacte
si voleu
directament
de totes maneres
l'associació
es diu
Maya Nepalí
està previst
que avui
probablement
ho estic fent jo
també
acabi d'ingestir
la pàgina
del Facebook
llavors
estem aquí
posarem
totes les dades
de totes maneres
el número de compte
si
et vols encarregar
tu
de facilitar-ho
distribuir-ho
jo et dono
el meu mail
i que es posin
en contacte
directament
amb mi
per mail
i després directament
a la pàgina
de Facebook
de Maya Nepalí
Maya
amb escrita
millatina
que és una paraula
nepalí
que significa
amor
que per això
ho van posar
amor al poble
nepalí
Maya Nepalí
seria doncs
el contacte
el perfil
que tindreu
properament
al Facebook
Maya
Maya
Maya
millatina
millatina
molt bé
i si vols
et facilito
el meu mail
digue'ns el mail
sí
és molt senzill
és lluna d'estiu
tal com sona
tot junts
sense
amb una E
només
sense apòstros
ni res
llunadestiu
arroba
hotmail.com
doncs el repetirem
llunadestiu
arroba
hotmail.com
d'estiu
sense apòstrof
eh
sense apòstrof
tot junts
tot seguit
escoltem
l'enregla
per la iniciativa
seguim en contacte
a través del programa
també a través del Ricard
ja sabeu
tota l'ajuda
que convingui
doncs aquí també
intentarem articular-la
i aquests micròfons
també són vostres
d'acord?
molt bé
moltíssimes gràcies
per la vostra col·laboració
de totes les persones
que estan col·laborant
d'una manera
o d'una altra
moltíssimes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
per prendre iniciatives
d'aquesta mena
perquè crec que
aquestes persones
s'ho mereixen
de debò
doncs sí
una abraçada
molt agraïda
igualment
una abraçada
bon dia
a reveure
adeu bon dia
a veure
que tenim
a la recta final
i tenim el com a pedrosa
i les marmotes
que no llodrigues
que no
que continuen per allà
i un mapa
aquí sobre la taula
que
que vau estar mirant
però que
escolta'm
que
no sé si coincideixen
les línies
o que
aquest mapa
Josep Maria
ataca
no no
jo crec que
val la pena informar
la gent
que surt a la muntanya
hi ha molts mapes
aquest mapa
precisament
és d'una marca
molt coneguda
que és l'editorial
de l'Alpina
és un mapa
de la Ribagorsa
que estiguin malament
els camins
no és greu
perquè és un mapa antic
el fotut
realment
és que estiguin
encara a la venda
i encara es distribueixi
per què?
perquè aquest mapa
per una persona
que realment
sigui
de poca experiència
o
se aventuri
seguint
un d'aquests itineraris
que estan marcats
amb aquest mapa
es pot trobar
amb un marrón
bastant gordo
cosa que ens va passar
a mi
i al Ritchie
explica
explica
però que seguiu
això era una ascensió
al duc de la tallada
que és un pic
que és la serralada
que separa
la vall de Salenques
i la vall de Moilières
és un pic
que es puja
per un corredor
que era
bastant senzill
com a corredor
només la part final
era bastant perillosa
que l'experiència
del Ritchie
anava al davant
va veure
que era molt perillós
perquè hi havia
molta pedra suelta
damunt del glas
i que en un moment donat
podíem prendre mal
i quan vam arribar
a dalt
i vam coronar el collet
vam decidir
que ja que portàvem el mapa
i els GPS i tal
que potser era convenient
ja que no fèiem cim
perquè no ens donava temps
per fer el cim
perquè ens ens havia fet tard
era baixar
per la vall
de la vall de Moilières
de fet
és una vall
de Salenques
de Salenques
perdona
de fet és un barran
que es diu
el Barranc Blanc
que ja sabíem
que era un barranc difícil
que molta gent
per allí s'havia enredat
que no és
una zona transitada
però
degut que
inclús
des del collet
amb el Ricard
havíem vist
alguna pedra
que queia
des del cim
que queia
damunt del corredor
i que realment
per l'hora que era
podíem córrer
un perill
considerable
vam decidir
anar tirant
ja que
en principi
que després
no va ser així
ens sobrava
alguna cosa de temps
al no fer cim
baixàvem
per la banda sur
i fèiem
aquest vall
que tanta fama
tenia
de perdedora
la fama
de perdedora
potser és
perquè en aquest mapa
l'itinerari
que està marcat
en traça vermella
i guionet ampla
que en principi
vol dir corredor
de certa confiança
ja sabem
que el Pina
marca els camins
senderons marcats
o senderons
ben fresats
amb línia vermella
i els itineraris
orientatius
amb línia negra
amb la qual cosa
ens va donar
la idea
que això
era un camí
que podíem anar baixant
practicable
vull dir un camí
amb sender
sí
mirant les cotes
d'altitud
com sempre fem
els muntanyens
però sabíem
que una determinada cota
aquest camí
et marca
cruzar el barranc
ens vam quedar
molt parats
quan vam veure
que aquell barranc
tenia una considerable
alçada
era un penya-segat
tant una banda
com l'altra
i que allò
no havia deu
que ho pogués creuar
no ser que fos volant
de totes maneres
quan vam sortir
crec que ho hem de fer
una segona part
perquè l'aventura
era molt més llarga
el bosc
ens va sortir
algú
que era
més gran
que una marmota
tot i que no el vam veure
però
en un moment donat
vam pensar
els dos
el mateix
i vam dir
collons
si en surt un os
ara
és l'únic que falta
que surti l'os
la remetada
vull dir
que era gordo
el que hi havia allí
ens recomanem
aquestes rutes
la de Coma Pedrosa
i també
la de la Molleres
el Coma Pedrosa
és una sensió
que no té res a veure
fantàstica
és un gaudi
i al pic de l'estiu
sense neu
molt recomanable
Josep Maria Bonacci
gràcies
gràcies a tu Josep
i a tots els ullents
aneu a dinar a Cal Bonacci
a la platja
teniu gana
ja ho sabeu
a la rebessada
passat el pont
abans d'arribar al pont
Ricard Fernández
veiem
i anem parlant
i anirem seguint
aquesta iniciativa solidària
vers el Nepal
i també saludem els companys
el Jordi Mena
i l'Òscar
l'Òscar Cadillat
que avui estan a la muntanya
no és que no han pogut ser aquí
però veiem
el saludem
que vagi bé
Lluís com és la part tècnica
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau a tots