T'apuntes a descobrir León i la Ribera del Duero en grup
en hotel de 4 estrelles per només 665 euros?
Et recollim a Tarragona el 16 d'agost i el 13 de setembre.
I si ets major de 60 anys, pregunta'ns pel teu descompte.
Informació i reserves al 937 484 330
o promoviatges.cat
Promoviatges. Sempre amb tu.
Estiuejant a Tarragona Ràdio.
Ja són gairebé 6 els minuts que passen de dos quarts de 10 del matí
i amb aquesta sintonia tan fresca, tan estiuenca,
arrenquem una nova edició de l'Espai Estiuejant
dintre del magazín matinal de Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat, ja ho sabeu, al 96.7 de l'FM,
també a través de les 3 W tarragonaradio.cat,
a la televisió digital terrestre
i sigui quina sigui la vostra posició des de qualsevol lloc del món
a través d'internet amb el vostre dispositiu mòbil.
Ja ho sabeu que a la secció Estiuejant ens agrada viatjar.
Avui marxarem, com dèiem, cap al Baix Ebre,
amb un municipi que ja supera crec que els 3.500 habitants,
així que podrem parlar de quelcom més que de la mel,
que és el producte estrella del Perelló.
Tito Figueras, molt bon dia.
Bon dia.
Moltíssimes gràcies, primer lloc,
per acompanyar-nos a l'Espai Estiuejant.
Ja són més de 3.500 al Perelló?
O rondant, o com?
A l'estiu deuen ser uns quants amics.
Sí, a l'estiu, evidentment, no?
Però així, sensats, diguéssim, les dades oficials deuen rondar, no?
Sí, i estàs sensat inclús allà perquè tenia el xiquet estudiant allà.
I, bueno, sóc un perellonenc que ha vingut de fora
i que ha recalat allà un nou vingut.
Que va haver-hi una temporada que m'ha anat bé una bona colla
quan va acabar la construcció i tot això,
doncs ha anat baixant el número de gent.
Tito, quina és la teva primera relació amb el Perelló?
És a dir, no sé si tens allò un primer record
o a partir de quan és que dius, jo m'he d'establir aquí,
això a mi m'agrada, jo vull formar part d'aquest poble.
Com és el procés, a veure?
Bueno, jo sí que hagués pogut formar part d'altres pobles,
perquè n'hi ha altres, entre ells Horta de Sant Joan,
que m'ha trobat el cor d'Horta.
A la terra alta.
Sí, però Horta, no sé, té una cosa que la gent també és molt receptiva.
La gent de l'Ebre ja són més durs,
sigui el vent, sigui el que els ha educat lluitar.
I si un altre caràcter, no?
Sí, sí, sí.
Quan vinguis de fora, has arribat al canse, xico.
I llavors, doncs a partir d'aquí, a poc a poc, hi va la lletra, no?
I, bueno, jo passava per la carretera, de jovenet,
perquè durant una temporada vaig tocar la guitarra
amb un amic, el Jordi Tortosa,
que ara fa de mestre i de professor,
i anàvem amunt i avall,
també havia tocat, bueno, una mica en pla orquestra,
però també hi havíem anat cap allà baix.
Total, que a veure, és jovenet, vas passant,
i sempre t'estira aquell tros de franja de terra
que va del mar fins al Perelló,
fins a aquella roca de cava freixet,
i és com un enigma.
Total, que a veure, buscant un dia,
i en sèrio, al pas del temps,
plaça, per haver-me'n col·locava el xiquet,
però era complicat,
i si el distreia una mica,
i mirava de recuperar-lo cap a les ànsies d'estudiar,
amb un poblar petit,
doncs vaig fer cap a primer l'Ampolla,
i després el Perelló.
I el Perelló, després ja m'he comprat un terrenet.
És a dir, que ja a poc a poc
t'hi vas anar fent-hi el teu lloc, no?
Ja són anys, ja són anys de córrer carteres,
i amunt i avall,
per uns motius, per uns altres,
però sempre se't queden coses a la reserva, no?
O jo què sé, un dia,
això ho deu viure tothom que més o menys
hi ha córrer una mica amunt i avall,
i un dia doncs pares aquí, pares allà,
d'anemportes pa d'aquell forn,
valdanes d'aquella altra carnisseria,
jo què sé, aquestes coses.
A poc a poc et vas fent també
amb els productes, amb el poble,
amb la gent, no?
Sí, amb el paisatge.
Sí, amb el paisatge.
Deies que la gent és una mica,
sense generalitzar, suposo,
però deies que el caràcter és una mica dur.
Costa al principi fer-se amb la gent o no?
Ja pots generalitzar i coincidirà molta gent,
i són excessivament durs,
no amb el nou vingut,
si a vegades entre ells.
I és una característica que tenen allà,
i també dic que una característica
que per mi també tenen a la contrària,
és a dir, a Horta-Sant Joan,
a Horta-Sant Joan no tenen cap inconvenient
que has vingut de fora de la conversa,
no sé com estan tan fets,
a rebre gent, a rebre gent.
És a dir, en canvi,
si tu agafes tot el delta en general,
ja et dic,
parlàvem abans que sí del Canà,
i Sant Carles,
i en principi,
hi ha gent, a veure,
que és més oberta, no?
Però el talànti d'allà
és més a més, és així dur,
amb el tracte.
El que m'has destacat ja
en els pocs minuts que portem d'entrevista
és el paisatge.
No sé si és el que et va enamorar,
evidentment dèiem que el primer,
no?, és el que entra pels ulls,
evidentment és amb el que et quedes,
però com és?
T'ho explico.
Hi ha un poema,
aquell poema de vinyes verdes vol al mar,
i mira que allí vinyes verdes no n'hi ha.
En vinyes no,
en diríem que vinyes no.
El Perelló,
Mel sí,
però vinyes no.
Però el bon al mar,
té ganes de...
Hi havia una cançó de l'Ubidi,
que ell cantava aquesta lletra,
i que la cantava molt bé,
que donava un aire com de siesta,
que amb la guitarra del Doty Soler,
i donava un aire.
Llavors,
moltes vegades quan passava per allà,
veia aquestes casetes de camp,
que són la caseta més del Magansem,
llavors s'inclina la coberta
cap a una de les bandes
i a la gisterna,
i després hi havia un xiprés,
amb ocasions,
jo n'he trobat alguna,
és per registrar-les,
i de fet estan registrades,
com les casetes de pedra seca,
o són marges,
tot això configurava un pessebre,
que a vegades quan hi ha estat passejant,
he vist algun llibre
que ja ha fet d'algun bon fotògraf,
i passeges entre les oliveres,
amb el mar al fondo,
amb el pi i amb el xiprés,
i et dic amb el mar al fondo,
i tot el terme del Perelló,
el terme de l'amella,
el terme de l'ampolla,
la veritat,
a mi,
allò,
més el meu jardí japonès.
Tu t'hi veies allà.
Sí.
És a dir,
t'hi imaginaves,
amb un terreny d'aquests,
amb una casa...
Bueno,
tots ens agraïm,
ja tinc 60 anys,
jo dic,
home,
si no ho feia,
ara ja no...
No, no, no,
però sobretot els primers contactes
amb aquell paisatge,
el desitj era...
Molt al passar per la carretera,
molt al passar pel tren,
al veure les cales que hi ha,
les cales que són,
com a interès pel turista,
pel visitant,
o per l'interessat en conèixer.
I si un dia vaig allí,
què tinc que fer?
El que es té que fer
és agafar un dia el tren,
baixes a la...
Preferentment,
si vas pel dematí,
a l'amella de mar,
comences a caminar
aquelles cales
amb el sol a la darrere teu
i a última hora de la tarda
o a primera hora de la tarda,
a la meitat,
arribaràs a l'ampolla
i t'emportes un gust de boca
d'aquelles cales
que són estupendes.
Però és que a la mateixa cala
hi arriben,
a la mateixa vinya,
amb els seus marges ben ordenats,
cada vegada menys,
perquè el paisatge ens ho guanya la vida,
i amb unes oliveres centenàries,
mil·lenàries i tot,
i la caseta al fondo,
i a mi em composa
el meu paisatge català.
Creus que el paisatge
perdurarà?
És a dir,
que dintre uns anys
continuarem tenint el mateix paisatge?
Perquè, clar,
ara tu deies,
cada cop la pagesia
està més tocada també
i sembla que la costa
es va reconfigurant d'alguna manera.
Bé,
Déu-n'hi-do,
a la costa d'allà baix,
eh?
Perquè la pots fer per fora amb el barco
i veuràs que
no està tan mal nesa.
Molta gent de la costa brava
li agrada molt més baixar cap aquí baix
perquè allà ho trobaria tot molt ocupat.
Sí.
El blau i el mar,
quan està tranquil aquí baix,
també és molt transparent.
Viure el paisatge,
és que el paisatge a vegades
és un tema idíl·lic, no?
És com col·locar un pòster
quan estàs estudiant
a la teva habitació d'estudiant, no?
És a dir,
és com una cosa
que t'identifica,
és com t'agrada
tindre orientada
la finestra principal
de casa teva,
si t'agrada,
doncs,
que s'allevi
per l'esquerra
el dia
i per la dreta
es posi.
El paisatge d'allí
a mi m'identifica molt
i a part que, a veure,
te puc paladejar
també al llarg
de la xerrada
les coses bones
que es poden fer allà baix.
Ara en parlarem de seguida.
Ara ens explicaves
el paisatge
una mica
de vora poble,
de vora del Perelló.
Com és el poble?
Com descriuries el poble?
El nucli?
El nucli?
Com són...
Bueno,
ara,
quan va haver l'època
del boom
de la construcció,
doncs vam fer cases a veure
que es veien
a vegades
inclús més maques
del que tocava, no?
Però m'agrada
aquest neururalisme
en què
en cas es veia
sense aigua d'arreglar
anien a dintre.
El Perelló
està configurat
entre dos torrents,
un de nord
i el de sur.
Geogràficament
i històricament
allí hi ha una mina
d'aigua
que va fer que fos
i des de l'època
dels romans
camí de d'allò
de la via Augusta
camí del sur
i camí de Càdiz
en un postre d'apostes.
Diguem que
acaba
aquesta part d'allà
de la província
encara que encara
ens queda el Montsià.
Però diguem que
acaba com el camp de Tarragona
però en sèrio.
Perquè ha acabat abans
el coll de Balaguer,
després ha vingut
Calafat,
aquella esplanada
i això era abans
territori i municipi
del Perelló.
És a dir,
jo tinc entès
que ja fa anys,
anys,
el municipi del Perelló
barcava inclús
la mella de mar.
La carretera entrava,
sempre anava
per interior,
no anava per costa,
l'entera carretera
nacional
que encara es conserva.
Si no m'equivoco
ni deien la font
del Perelló,
no?
penso a la zona aquella.
Búi,
encara va haver la gent
a buscar aigua i tal.
I tot això era terme
del Perelló,
és a dir,
el Perelló
barcava
des dels darreres
de Tibissa
fins quasi
a l'entrada
del Delta
i per la banda
de damunt
tenint la mella de mar
t'arribava
fins a dalt
l'antallara
aquella tèrmica
o aquella cosa
que és mig nuclear,
el que sigui.
És a dir,
que era un terme
molt d'alloc.
El paisatge
es va transformant
i es va protegint.
a vegades hi ha lleis
que no ho saben fer bé
o que no se saben orientar bé.
Hi ha un terme
passagístic
a dalt
del Perelló
molt xulo.
Tot el que és
de cap refreixet
i tot allò.
Però el nucli
del Perelló
com a tal,
a veure,
hi ha poc interès.
Hi ha unes edificacions
allà que portin
molts anys fetes.
Sí que és cert,
però que és un poble
amb molta història,
no?
Perquè tenim ja
coneixements gairebé
i vestigis prehistòrics,
tenim restes romanes,
és a dir,
que té una gran càrrega
també patrimonial
i històrica,
no,
el Perelló?
Bé,
avui en dia
la gent
ja tira més
a reivindicar
el poc que té,
amb molta sabidoria,
perquè s'ha de ser
patriota,
s'ha de ser
s'ha de viure,
s'ha de ser receptiu
a la gent que ve de fora.
Llavors,
aquí hi ha un inventari
de,
no sé,
des de la Guerra dels Carlins,
la Guerra Famosa aquesta
que ara reivindiquem tant
del tema aquest,
del tema dels burbònecs
i dels Carlins,
quan van penjar allà
a les forques
amb gent
que era dels que
van resistir
i bueno,
però a veure,
no deixa de ser
un poble,
a veure,
que dintre de tot
la gent ha de lluitar
per guanyar-se la vida
i que té el just,
vull dir,
que no està agraciat,
veus,
Tarragona considero
que està agraciada,
en canvi,
no,
no,
no,
no,
però a veure,
sí que és cert
que per la zona
li donen importància,
fins i tot
allò,
les pintures rupestres,
no sé,
segons el que busquen,
no?
Entens,
entens,
entens,
entens,
tota la zona,
tota la zona
és molt líbara,
molt líbara,
molt líbara,
i a part,
a veure,
en tota aquesta zona,
sí,
home,
quan hi ha
al gàstig de concurs
de pintura ràpida
per allí,
veia Ull de Cona,
a la Sènia,
exacte,
tots aquests pobles
d'allí
són molt així,
a veure,
sí que a Tortosa,
hosti,
quan hi ha
aquell calostre
al renaixement
de Tres Pisos,
que quan el vaig veure
la primera vegada,
allò era,
és magnífic
i serà magnífic
tota la vida,
no?
Ara veia la taula
una mica d'evolució
de la població
que en parlàvem abans,
Tito,
i sembla que a partir
del 2008
hi ha com una crescuda
progressiva
d'habitants,
no sé si perquè,
a què creus
que és degut això?
No,
la crescuda aquesta
que devia haver
a veure el 2008,
va ser pel tema
de la construcció
o tots aquests...
Sí, no?
El que deies tu abans
al principi de l'entrevista,
des del 2008 al 2014
gairebé creixer
800 habitants...
El meu xiquet
ja en tenia agotat,
ja en tenia agotat
l'Àlex,
el petit,
hosti,
el vaig portar allà,
va enganxar amb un professor
que era el Mingo,
el Mingo era alt,
un home alt i tal,
i tenia una classe
que allò era
un Benetton,
tenia negres,
marroquís,
romanos,
anglesos d'aquests
que l'anglès
que recalà allí,
sempre és aquest anglès bohemio
que corre amunt
i tal i qual,
que no saps,
bueno,
si és escocès,
si és irlandès,
i hi havia un xini
i tu que ja corria per allí
i la veritat,
la població
no va respondre
amb aquest d'això,
no?
Però el que té també
el prelló
és quan fa els eventos
que fa,
esportius,
eventos també
d'aquest tipus
de fires
que fa,
a veure,
multisectorials
que tenen que ve
bàsicament amb la mel.
Ara ens deies
que parlaríem
després de tot
el que es pot fer
allà,
la mel,
clar,
la mel com a producte estrella,
no?
De fet,
és un dels municipis,
no sé si el que més,
però un dels municipis
productors
de mel
a nivell de català.
La totalitat,
la quasi totalitat
es produeix allà
i, a veure,
vas a una bòtica
d'aquelles que venen mel
perquè ells mateixos
ho comercialitzen allà,
de part del que deuen
enviar
segons pedidors
i,
buf,
la quantitat
de sortida que tenen
de com ho saben
aprofitar i tal.
A més,
han aconseguit
que relacionem ja
de manera gairebé instantània
quan ens diuen
el Perelló
que la relacionem
amb la mel,
no?
És una cosa
que ve gairebé instantània
al cap,
no?
Tu l'hives algú?
El Perelló.
Hi ha gent emprenedora,
hi ha gent
molt emprenedora,
hi ha una gent
que també
es dedica a fer cortines
i tema de la roba
que d'un i do
que també són
molt emprenedors.
Hi ha, a veure,
el català
com el català
típic, no?
Jo en dic Figueres
però els seients
de l'ONU
estan fabricats
per una marca
que es diu Figueres,
els seients
en 60 tothom
a arreglar
el globo terràqui,
no?
Doncs, bueno,
per una gent
que es diu Figueres
que s'ha venut
molt bé
comercialitzar
tot això.
Parlem dels esdeveniments
a nivell de cultura,
són un poble
que ho viuen
també totes aquestes
tradicions
culturals, no?
Ara en venen al cap
els gegants
del Perelló,
per exemple,
no ho sé,
d'altres esdeveniments
així,
diguéssim,
de folclòric
festius, no?
Bueno,
identitàriament
el que tenen
allà el Perelló
en quant
al tema cultural,
bueno,
ells reivindiquen
molt el tema històric
i trobo
que està molt bé,
no?
Ells tenien un pintor
que durant
els va decorar
el pati
de l'escola
antiga que tenien
i llavors
es va fer
una pianal
de pintura
i es van fer
diverses coses
d'aquest tipus
i està molt bé.
També tenen
un petit lloc
que sembla
que tenen intenció
quan entres
a la part vella
a prop de l'església
de fer com
un arxiu històric
o alguna cosa
diguem,
museu,
diguem,
a partir de l'objecte,
no?
Si hies començat
a parlar
i disculpa
que m'he desviat
una mica del tema,
dels esdeveniments
esportius,
no?
Aquelles que els viuen
amb força
també.
De les curses
d'atletisme
sí,
de la cursa
d'atletisme,
el futbol
també el viuen molt,
el futbol
sempre es viu
a tot arreu,
per això,
però allà a baix
es viu molt
quan hi juguen
l'ampolla
i el Pere allò,
doncs Déu n'hi do
la que se lia,
o l'ampolla
i què t'adiré,
l'ampolla
i això,
doncs ho viuen molt,
però aquest de l'atletisme
convoca molta gent
vinguda de fora.
El important
d'aquestes coses
són coses
que convoca gent
vinguda de fora,
perquè gent
entra la primera vegada
per un motiu
i d'això,
també tenen un cine
i un teatre
que fan,
això quan és nucli urbà,
i amb aquest teatre
doncs hi fan
actuacions de músics
de l'all
i de la zona.
Pot ser
des de la segregació
de l'ampolla
el tema
del sector turístic,
pot ser que hagi
perdut una mica
i s'hagi anat
més cap a l'agricultura,
cap a l'altre sector,
no ho sé,
què en penses tu?
A veure,
això és com a Vilaseca,
si tu dius Vilaseca,
Vilaseca por Aventura,
Vilaseca la Pineda,
dius hosti,
llavors nosaltres estem a la platja,
ells també reivindiquen
la franja de costa
que es van quedar,
i hi ha diverses cales
que són molt maques,
tinc una miqueta
un pintor allí,
que és pintor
i té un xelet de bandamar,
i a part tota la costa,
perquè ja quasi,
ja no és que sigui només
que aquí,
que t'arrere
ja entres aquí o entres allí,
tota la costa
està farcida d'indicadors
que hi ha temes,
temes d'història,
temes de barcos enfonsats,
temes de costes que d'allò,
barcos enfonsats
de la Primera Guerra Mundial,
això porta un turisme,
un turisme turístic
molt inquiet,
a veure,
a l'Amelia
es fa molta feina
en aquest sentit,
a l'Amelia de Mar,
de tema de pesca,
de baixar per avall,
de baixar per avall
allà en baixar per avall,
perquè clar,
hi ha els barcos
aquests enfonsats
de la Primera Guerra Mundial,
que el que feien en realitat
és que,
com Espanya era neutral,
les costes nostres espanyoles,
bueno,
agafaven i tenien
les cinc milles
aquelles que tenen,
i llavors,
miraven d'anar allà dintre
i que ningú
et pogués tombar el barco,
el que passa és que
quan arribaven al Delta,
tallaven pel dret
i allí els esperaven
i allí van esperar
el barco aquell
enfonsat més famós
que va,
amb un sol disparu
el van enfonsar
i hi ha un monument
a l'Ampolla,
si alguna vegada
hi va la gent,
per això que pinta aquí,
i el govern francès
els va regalar
per l'hospitalitat
que van tenir
tots els,
la pobra gent
que va salvar la vida
que en realitat
d'un sol disparu
es va enfonsar rapidíssimament.
El que passa és que
és un posto que hi va
a gent que li agrada
el submarinisme,
com que hi ha gent
que fa escalada,
i no coneixes aquell lloc
i tothom,
les aficions,
va per allà.
Et porten a un lloc
o a un altre.
Però també s'ha de reivindicar
que el terme del Perelló,
igual com el terme
d'Horta de Sant Joan,
a part del que pugui
tindre dintre el nucli,
té moltes excursions
a la vora
que són molt interessants.
A veure,
comenta-nos algunes
de les que no ens puguem perdre
quan anem al Perelló.
Així d'excursions...
De les que tens caraveres
és les pintures rupestres.
Aquesta és la que...
Les pintures rupestres
que a veure això està...
Caput que ells diuen
el burgà.
El burgà respon
a que marxes
una mica de la costa.
L'enclavament
del mateix Perelló
és interessant
perquè torna a pujar
a direcció
cap a l'Ebre
i diguen
que en Palma es rasquera,
no?
Des de la carretera general
de tota la vida,
la via Augusta,
després la carretera nacional,
l'autopista,
des d'allí pot sortir,
des de l'Amella
i començar a pujar
cap a dintre,
camí de la rasquera
i de rasquera cap a Mora
i seguir l'Ebre, no?
Per allí hi ha el burgà.
El burgà té a l'esquerra
té tota una serralada
i la roca més...
Hòstia,
perquè té una identitat
és aquesta roca
de Cabra Freixet
i sota la Cabra Freixet
s'han tastat
les pintures rupestres
conservades
com un tema identitari
del Perelló, eh?
Després també tenen
la torre aquella,
una torre molt típica
que són torres de Guaita,
que eren torres
que es ficaven per mirar
les incursions dels moros.
Sí,
les de vigilància.
Les de vigilància.
I alguna de telegrafia,
recordo,
que tenien,
també del segle XIX.
Hi ha hagut un estudi,
un estudi molt bo
de tot això,
perquè hi havia moltes maneres
amb els avanços.
Aquestes torres
tenien la finalitat
de comunicar-se
unes a les altres
sempre que passessin coses
a través de miralls,
a través de...
És un tema bastant interessant, eh?
I el perillot d'aquella torre
que ara l'està mirant
de tancar,
l'està mirant
de fer una mica de museu,
d'explicar-li a la gent,
divulgativa, no?
Aquesta història
que té la cultura
que has de fer una feina
a vegades així
de cap allà
i has de ser divulgatiu.
Digues, digues.
Perdó.
No, no, no.
El tema gastronòmic
també està vella.
Clar, parlem molt de la mel,
però suposo que hi ha
d'altres productes
que tampoc no ens hem de deixar
de tastar
si ens apropem cap a la zona.
Sí, a vegades només
has d'escolta
unes sardines
amb un xiringuito de platja.
Per exemple, no?
A més, contrasta molt
aquests paisatges
dels quals ara parlaves, no?
Amb el tema de la platja, no?
És a dir,
que hi ha un contrast
també interessantíssim
en aquest sentit, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, clar,
tots diguem molt més
la platja
i el tema gastronòmic, no?
Però, clar,
llavors ja t'has d'anar
una mica amb ella
o no estàs,
però, bueno,
hi ha gent que treballa molt
el tema aquest,
la gent que porta
la família
que porta allò
el 100 salts,
que és el típic,
el típic,
doncs,
tu a la carretera
et pares per...
Gent que viatja
per la carretera molt
i es para allà,
com et pares també
amb un altre
que hi ha més avall
i a prop de bàs
d'entrada d'emposta
que em diuen
el pla...
Ara no me'n recordo,
però veus,
aquest també...
també s'ho treballa
i ho fan bé.
Hi ha un menú,
lògicament,
però després també
hi ha una carta
que a veure que...
El pla dels catalans,
no?
Crec que és...
No,
és aquell altre pla
que hi ha
en tallar
un garden...
No, no,
t'ho explicaré jo.
Un garden
que ven bonsais
o un xatarrero
que té
un munt de reixes
i balconades
i coses
allà estupentes
per anar un dia
a perdre el temps.
Dic,
que estic d'estiu,
perquè a l'estiu
estem recomanant
aquí a la gent
i a la gent
que escolta
com ho perdre-nos.
i a veure,
a manera millor de perdre
que sota una olivera
o sota un bon pinar
amb aquella hora
en què se mece
i l'únic so que escoltes
és aquest del silenci
guarnit
amb les esbranques
que fan aquell soroll
i després sí.
És el que de cadàbre,
no?
Ja sigui sota una olivera,
ja sigui amb aquelles platges
de pedra fina
o de sorra
amb aquelles cales.
Així és la vista
la que treballa.
Les cales rocoses, sí.
Com estàs mig en si
més matant
que estàs tirat
allí amb una maca
i estàs estirat
amb una maca
el que treballa
és l'orella, no?
Exacte.
Perquè ja somies tu
mentre fas aquella siesta
que l'any no has pogut dormir.
Per la calor,
pels mosquits, no?
Aquest dia com les bestioles
no treballen.
Molt bé.
Tito Figueres,
ha estat un plaer
compartir amb tu
aquests minuts de ràdio.
Segur que ens hem deixat coses,
però que la gent també investigui,
que es perdi per aquests paisatges,
per aquest món de sensacions
que van més enllà
de ser la capital catalana
de la mel,
el Perellosa,
i que té moltíssimes coses
amagades
que avui ens les ha...
Els hem picat.
Ens les ha descobert
el Tito Figueres.
i els gent tenia ganes
de baixar cap allà a baix.
Tito, moltíssimes gràcies.
A l'altre.
Que vagi molt bon plaer.
Molt bé.
Molt bé.