Avui ens hem desplaçat fins al magatzem número 2 de la Tabacalera,
concretament en el segon pis on es troben les instal·lacions
de l'Arxiu Municipal i també de la Biblioteca Manoteca Municipal
per explicar-vos com és, en què consisteix una exposició
que s'anomena Lletres Llegades, el patrimoni literari de Tarragona
i que organitza l'àrea de lletres de l'Ajuntament.
Ens acompanyen en aquesta visita guiada la Maria Helena Virgili,
la responsable directora de la Biblioteca Manoteca Municipal.
Helena, bon dia.
Hola, bon dia.
I també a la Joan Cavaller, tècnic de Cultura.
Bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
Posem dates, primer que tot, fins al 26 de juny es pot visitar,
però aquest cap de setmana tenim una cita especial, no?
Sí, aquest cap de setmana hi haurà, el dissabte, dues visites guiades
o una visita guiada que es faran dos torns a les 11 i a les 12 del matí.
Visites guiades com la que farem ara nosaltres?
Ara la farem rapideta i demà la farem amb més calma.
És interessant si vol apuntar-se la gent,
que us truqui, que s'apunti per, bé, per una mica organitzar-vos vosaltres
i si no, doncs espontàniament que vinguin dissabte.
Sí, evidentment, perquè estarà obert i, per tant, s'hi podran afegir sense cap problema.
A veure, filosofia, per què? Per què aquesta exposició? Tornem-ho a recordar.
Bé, tal com diu el plafó primer de l'exposició, en principi per fer veure,
per donar a entendre a la gent que el patrimoni literari també és patrimoni
i també és important per una ciutat perquè, d'alguna manera,
a través de la literatura, a través dels escriptors, de les seves obres,
sabem no només la façana, coneixem no només la part externa de la ciutat,
sinó també la part interna, allò que han pensat, allò que han emocionat,
allò que ha estat important per la comunitat, per la nostra comunitat de ciutadans.
I, aleshores, a partir d'aquí, volem que també es doni importància a aquest patrimoni
i, per tant, a la seva protecció i que la gent que en té,
perquè hi ha gent que en té, des de gent que el seu avi escrivia o col·leccionava una revista
fins a aquell que, què sé jo, quan era a l'institut o quan era a la universitat,
tenien una revisteta, doncs aquesta gent que té patrimoni que el sàpiga respectar
i que ens sàpiga donar coneixement a la comunitat també.
L'exposició consta de diferents plafons explicatius i també d'algunes vitrines
on s'exposen algunes peces, no?, a part d'aquest patrimoni.
A Maria Helena, no sé què considerem patrimoni,
quin guardeu aquí a la Biblioteca Municipal?
Bé, nosaltres, parlant amb el Joan sobre aquesta exposició,
vam veure que dintre de la biblioteca ja tenim molta part de patrimoni literari
que prové de donacions de particulars o del fons propi de l'Ajuntament,
ja siguin des de premsa, premsa dedicada específicament a patrimoni i a lletres,
revistes del segle XIX, començaments del segle XX,
o llibres de novelistes o autors de Tarragona que van dedicar part de la seva obra a la ciutat,
o de gent de fora que van voler ambientar les seves novel·les a la ciutat de Tarragona.
No sé si està exposada o no, ara farem la visita.
De tota manera, quina seria la peça més emblemàtica, més valuosa,
no sé si una o dues, que guardeu aquí a la Biblioteca?
Bé, jo penso que hi ha força llibres que podrien ser...
Hi ha una vitrina dedicada, que després ho comentarà més el Joan,
dels llibres una miqueta especials, i alguns que s'han anat adquirint posteriorment,
perquè tocaven la ciutat de Tarragona dintre d'un llibre que parla del setge.
Aleshores, penso que n'hi ha unes quantes que potser el Joan,
que l'ha treballat més, podrà explicar-ho.
Doncs vinga, fem la visita, i jo espero que aquesta visita us serveixi.
Primera, per picar la curiositat i que us apunteu a la visita més àmplia,
guiada també de dissabte, a les 11 i a les 12, de la convocatòria.
Si no podeu venir dissabte, que la visiteu, abans del dia 26,
i també serveixi el que farem avui per fer una crida a aquella gent que té,
com deia el Joan, patrimoni literàri a casa,
aquella revista estranya que editaven 4 i que tu la tens a casa perquè coneixies a tal.
Tot això té un valor, també és patrimoni, no de pedra, sinó de paper.
Sí, de vegades els historiadors i els investigadors no han pogut parlar d'una cosa
perquè no han existit les fonts, perquè han desaparegut,
sobretot en aquestes coses que són d'àmbit restringit, de poca tirada, etcètera.
I hi ha buits en la nostra història, en la nostra memòria,
que no es poden omplir perquè no sabem si hi ha algú que conserva aquelles revistes o aquells llibres.
Per tant, si algú té coses d'aquestes, és important com a mínim que ho conservi
i que digui, ei, jo ho tinc i ja sabem que hi ha algú que ho té.
I si en algun moment aquella persona o aquella família
prefereix que estigui custodiat en un lloc inventariat
a l'abast dels historiadors i dels investigadors, molt millor.
Doncs Joan, tu mateix et seguim, per on comencem?
Quants plafons diries que hi ha?
N'hi ha nou, n'hi ha nou.
Aleshores, l'exposició té dues parts.
Una part són aquests plafons que d'una manera sistemàtica
expliquen el que és, en què consisteix el patrimoni literari d'una manera temàtica.
Hi ha un plafó dedicat als autors, un altre a les obres, un altre a les edicions,
un altre a la premsa, un altre a la vida social, un altre als premis,
un altre als indrets i rutes i un últim als records i homenatges.
És una estructura per poder abastar més o menys tot el que entenem per patrimoni literari.
Després hi ha unes vitrines en les quals s'aprofundeix una mica més en algun aspecte com a exemple.
Les vitrines no pertenen sistematitzar el tema, sinó simplement donar uns exemples complementaris
i en aquests exemples fer una mica més d'aprofundiment.
Aleshores, si comencem, per exemple, pels autors,
aquesta és la base, no?
La base del patrimoni literari són aquells escriptors que ha tingut la ciutat
i que han fet una producció més o menys important que ha estat més o menys coneguda.
Aleshores, el plafó nosaltres l'hem volgut destinar a fer veure que,
a part dels noms que sonen a tothom més o menys, que són molt coneguts
i que repetim contínuament perquè tenen noms d'un premi literari
o d'una universitat com Rovira i Vigili, etcètera, etcètera.
Hi ha altres noms que són singulars per altres raons.
Per exemple, aquí tenim el primer que es diu Contamin de la Tour,
que era un escriptor que va néixer aquí a Tarragona,
fill d'una família que era pare francès i mare tarragonina,
però que van marxar després cap a París
i ell es va fer famós com a escriptor francesa, en llengua francesa
i va ser el lletrista bàsic d'Éric Satí, d'un músic important com Éric Satí.
Amb ell va compondre cançons, una òpera, ballets, etcètera, etcètera.
I després un periodista molt popular en el seu temps,
als anys, les dues o tres primeres dècades del segle XX.
Aquest és un exemple.
Un altre exemple de personatge que hem volgut destacar és el Josep Maria Güell,
que era una persona coneguda a Tarragona
per la seva activitat professional en el comerç
i després perquè va ser regidor de l'Ajuntament de Tarragona
durant les dues primeres legislatures del període democràtic,
però poca gent sabia que era traductor del rus
i no només era traductor del rus,
sinó que era un dels pocs traductors del rus
que ho feien directament del rus
i que era d'una alta solvència,
reconeguda per tots els crítics i investigadors actualment.
Per tant, com a exemple, aquests dos n'hi ha d'altres en aquest plafó
que hem volgut ressaltar, l'Antònia Opisso, per exemple,
que d'una família que va donar molts intel·lectuals,
com per exemple Ricard o Alfred Opisso o Regina Opisso,
ella va escriure literatura en castellà,
molt dedicada a aquest públic femení,
però amb una notable popularitat.
Després, si seguim, anem passant a les obres,
és a dir, aquests autors produeixen obres
i les obres que estan destinades,
n'hi ha moltes que no tenen res a veure amb Tarragona,
però aquí hem volgut ressaltar les obres
que tenen a veure amb Tarragona
encara que els seus autors no siguin tarragonins,
és a dir, que per alguna raó
algú ha triat Tarragona per ambientar les seves obres.
i hi ha casos molt curiosos i diversos,
potser el més conegut seria el d'Honoré de Balzac.
Balzac va destinar una novel·la i un relat llarg
a la ciutat de Tarragona.
La novel·la es diu L'Emagana
i el relat es diu Comte Bruny.
Aleshores, curiosament, tot està ambientat,
totes dues estan ambientades en el setge de Tarragona de 1811.
Hi ha un altre exemple que és molt curiós,
que són la literatura que durant els anys 60 del segle passat
es va ambientar a Tarragona en novel·les d'espionatge,
en novel·les de policiaques, en novel·les de misteri,
fins i tot una mica d'ambient terrorífic,
sobretot en autors francesos i també d'alguna altra literatura.
Però aquí n'hem posat algun exemple,
una novel·la que es diu Terror a Tarragona,
que són novel·les que parteixen del no coneixement de la ciutat,
del desconeixement de la ciutat,
i simplement que els seus autors les ambienten per exotisme.
És a dir, són autors llunyans que no coneixen la ciutat
i que el nom els sona d'alguna cosa i l'ambienten aquí.
De moment només hem parlat dels dos primers plafons,
autors i obres, edicions,
perquè també és important l'activitat editorial.
Sí, hem volgut fer una mica la història de la importància
de l'edició, de la impremta i el món editorial
en la literatura de Tarragona.
I aleshores hem revisat una mica, amb sis imatges,
hem revisat les principals etapes.
Des de la primera etapa en què la impremta era...
i el món de l'edició estava reduït a la impremta,
una impremta que editava,
i aquí hi ha el cas d'algunes obres importants,
com el Parti Nobles, per exemple,
que és una novel·la de cavalleries francesa
que es va editar per primera vegada en català a Tarragona.
Després passem al segle XVIII,
en què la impremta adquireix un caràcter més social,
publica coses no només d'un caràcter restringit,
sinó que ja hi ha pràcticament totes les entitats
que publiquen les seves coses,
a més a més apareix a la premsa.
I després anem al segle XX,
on apareixen d'una banda les institucions,
i destaquem molt l'Institut d'Estudis de Tarragones,
és com una entitat que va editar molt mentre va existir,
i després apareixen ja els col·lectius literaris,
les publicacions alternatives,
ho hem resumit en Foc Nou,
que és una col·lecció que va existir a finals dels anys 70,
i després hi ha el naixement
de les modernes editorials comercials,
que hem exemplificat amb la primera
que va funcionar d'una manera normal,
que és Edicions al Mèdul.
Després, si les edicions són importants,
la premsa també ha estat important,
i aquí hem volgut fer,
amb unes quantes imatges també,
hem volgut resumir de quines maneres
els diaris i les revistes
podien donar veu a la literatura i als escriptors,
d'una manera informativa,
és a dir, dedicant de vegades números monogràfics a un escriptor,
com aquest que tenim aquí al davant,
que està dedicat a Josep Ixart,
o aquesta altra de Catalunya Nova,
que està dedicada a Guimarà,
d'altres vegades amb publicacions específicament literàries,
com la revista Gent Jou o la revista Pàtria,
per exemple, que tenim aquí,
d'altres vegades publicant fulletons en fulletó llibres,
com per exemple aquí hi ha la revista La Justícia,
que publica en fulletó una obra de teatre
de Rovira i Virgili,
és a dir, els compradors del diari
havien de retallar la part de baix
i anar col·leccionant les pàgines
fins a tenir el volum completat.
És a dir, són diferents maneres
com a través de la premsa
s'ha anat donant veu a la literatura.
Després tenim el plafó que dediquem a la vida social,
que ressaltem la diversa tipologia d'entitats
i d'activitats
que han acollit continguts literaris,
des de la TNU Terraconència de la classe obrera
com a més antic, diguem,
des de 1870 aproximadament,
des de la dècada del 70 del segle XIX,
fins a òmnium Cultural en el present,
des del Sant Jordi a la Rambla,
per exemple, com a activitat,
fins a les lectures literàries, poètiques,
que es feien o que es fan
en locals bàsicament de vida nocturna a la ciutat.
Després ja de la vida social
ens concentrem en un aspecte concret,
que és els premis.
També a través d'aquest plafó
fem una mica la història dels premis literaris a Tarragona,
des dels primers que es van organitzar,
dels primers en l'etapa moderna o contemporània,
i podríem dir, és a dir,
a l'edat mitjana també n'hi havia de competicions literàries,
però a l'etapa contemporània,
doncs aquests primers que hi ha des del segle XIX,
ressaltem algunes de les persones que els han guanyat,
com ara, per exemple, mossèn Cintu, Cintu Verdaguer,
o Guillem de Fac,
que va guanyar un premi de teatre
convocat pel Club de Joves de Tarragona als anys 60.
Ressaltem algunes de les convocatories més singulars,
entre elles, per exemple,
la de caràcter especial que va tenir l'any 1954
amb motiu del centenari de la Rambla Nova,
i després també ressaltem els premis nous,
els premis que des dels anys 70,
el premi Domènech Guencer de Literatura Juvenil
o els premis que són encara vigents en aquest moment.
Ens queden un parell de plafons,
indrets i rutes i records i homenatges.
Sí, en indrets i rutes
volem relacionar l'obra literària amb l'espai.
És molt resumit això,
però hem volgut fer veure
que la relació de l'espai del paisatge amb la literatura
es produeix per moltes raons,
perquè hi ha hagut una relació de l'escriptor amb aquell espai,
sobretot la casa on ha nascut o on ha viscut un escriptor,
l'exemple de la casa Montoliu,
on van viure alguns membres d'aquesta família d'escriptors,
no només Manuel de Montoliu,
sinó Plàcid Maria Montoliu, etc.
Altres casos són aquells en què l'element físic,
l'element paisagístic o urbà,
té a veure amb el paisatge literari.
El Pla de la Seu és un dels que hem ressaltat
que és repetitiu en moltes obres,
o el Convent de Santa Clara,
que és el paisatge on transcorre una novel·la
que es diu El que ara ha girat,
que és una novel·la del segle XIX
de Josep Martí Pulguera
i que està ambientada també,
d'una manera repetitiva potser,
està ambientada també en el setge del 1811.
Com veiem, el setge del 1811 va donar molta literatura.
I després hi ha altres casos,
tenim aquí per exemple el sarcòfag dipòlit
que hi ha al pretori,
que és un element literari per si,
perquè el que explica aquest sarcòfag
és un mite literari que ha estat repetit
milers de vegades en teatre, en poesia, en narrativa, etcètera.
I l'última imatge d'aquest plafó
la destinem a les rutes literàries
i concretament a la ruta de Pini Soler,
però n'hi ha d'altres que s'han fet a la nostra ciutat,
com a Vicent Andrés Tellers, per exemple,
o a Josep Anton Baixeres, etcètera.
Homenatges i així tanquem els plafons.
Sí, en aquest plafó el que hem volgut resumir
és de quines maneres es reta homenatge
als escriptors i a les obres.
les seves obres, de quines diverses maneres,
des de penjar el seu quadre
a la Galeria de Tarragonins Il·lustres,
que és una manera molt singular que hi ha aquí a Tarragona,
fins a donar nom a carrers, a places,
a centres educatius, a aules, etcètera, etcètera.
Després hi ha monuments específics,
com el monument Jacint Verdaguer
que hi ha a la plaça que li dona nom.
I per últim, com a cas més singular
i darrer, de moment,
és la dedicació d'un parc,
el Parc de les Lletres Catalanes,
a una sèrie d'escriptors
que representen el conjunt de la literatura feta en català.
Molt bé.
El que veig és que hi ha un treball de síntesi,
de concreció, no?
Perquè en cada un dels plafons hi ha com a sis il·lustracions.
A través de sis exemples s'ha de comprimir tot el que cada plafó vol explicar.
Sí, perquè l'exposició, en principi, la primera finalitat era aquesta,
resumir, concentrar,
perquè la gent pogués veure que el patrimoni literari
no és només aquelles tres o quatre coses que tenim al cap,
sinó que és un panorama molt més vast, molt més ampli.
Després, les vitrines, com deia...
Anem a les vitrines?
Anem a les vitrines.
Vinga, que ens acompanyi també la Maria Helena,
per si s'ha de comentar alguna de les peces de la biblioteca.
No podrem passar per totes,
o sí, però així com a molt llampant.
Jo us anava a demanar que em destaquéssiu potser alguna peça.
Bé, hi ha una vitrina destinada exclusivament a l'Olga Txirinacs,
perquè hem volgut fer veure com és,
com pot ser un escriptor tractat una mica extensament.
De fet, no és bé,
és simplement un apunt del que dona de sí en aquest cas l'Olga Txirinacs,
perquè de manera concentrada també hi ha algunes de les seves obres,
algun dels premis rebuts,
algunes de les crítiques rebudes, etcètera, etcètera.
De manera molt singular,
hi ha les medalles rebudes,
la Creu de Sant Jordi i la de la Ciutat de Tarragona,
hi ha el diploma obtingut
quan va ser guardonada com a mestra en Gais Saber, etcètera.
És un petit resum d'aquesta escriptora
que, evidentment, d'aquesta escriptora,
que mereixeria una exposició per ella sola en algun moment.
De fet, l'Olga podria estar en cada un d'aquests plafons que hem vist, eh?
Clar, clar, clar.
Ha participat...
Sí, aquesta és la idea, no?, també,
que els plafons el que fan és estructurar
una cosa que es pot adaptar
a moltes altres circumstàncies.
Una altra vitrina,
i aquí veiem molts documents
escrits, a cal·ligrafia.
Sí, aquí hem volgut,
en aquesta segona vitrina,
hem volgut posar coses que són molt pròximes
als escriptors.
Lletra seva, per dir-ho d'alguna manera, no?
Aleshores hi ha cartes, hi ha correspondència,
hi ha llibres dedicats,
hi ha exlibris,
i després hi ha coses que s'han dedicat entre ells
o coses que han dedicat ells a altres
que no són pròpiament llibres, diguem, no?
Hi ha dedicatòries de Pini Soler,
de Ramon Comas i Maduell,
de Ferran de Carol,
de Jaume Vidal,
de Maria Ureli Campmany,
etcètera, no?
De Joan Gols, també,
que Joan Gols era
escriptor, periodista,
músic, però també dibuixant,
i per tant,
aquells exlibris que hi ha allà
és dibuixat per ell,
i és un exlibris que no és seu,
sinó que només el va dibuixar.
Molt bé.
Anem avançant ràpidament.
Helena, tu quan vulguis destacar
alguna de les peces ens ho dius, eh?
Una altra vitrina que...
El fet que
molts d'aquests llibres,
o l'epistolari, per exemple,
de Pini Soler,
que s'exposa en l'altra vitrina,
són del fons de la Biblioteca Municipal,
que de fet el Joan,
com a estudiós del tema,
n'ha pogut extreure molta més informació
i de la que podríem...
Nosaltres, a veure,
tenim llibres de tota mena
relacionats amb la ciutat de Tarragona,
però el Joan, com a bon coneixer,
el que ha pogut fer és extreure
el màxim de suc,
i per això el tema
de les dedicatòries i tot.
I aquí també hi ha llibres
de diferents èpoques,
fins i tot un que ja pertany
a la Biblioteca de la Casa de les Lletres,
que es va comprar
amb motiu del setge de Tarragona,
com algun altre llibre
que s'ha comprat posteriorment.
On es troben aquests llibres
que compreu,
que són antics, certament?
Aquests, bé,
són feina de formigueta,
una mica,
són llibreries de vella,
habitualment.
Sí.
Però que ja us avisen
que els tenen,
que vosaltres dieu
si trobeu alguna cosa
a Tarragona,
aviseu.
Com va?
No, és bastant feina de buscar.
És feina de buscar.
Home,
sempre es pot donar
l'altra circumstància,
però de moment no s'ha donat.
Val a dir que la Casa de les Lletres
fa molt poc que existeix,
per tant,
suposo que,
conforme passi el temps,
ja pot ser que passi,
això que dius,
que la gent digui,
ei, tenim això.
El que passa és que,
com que els recursos econòmics
són els que són,
doncs tampoc no podrem estar mai
a l'alçada
de tot allò que ens ofereixin.
Sempre vols dir,
guarda-m'ho,
guarda-m'ho un temps
i ja m'anirem trobant.
Anem passant,
ens queden un parell de vitrines
per comentar,
així ràpidament.
Qui m'ho explica això?
Bé,
aquí hi ha,
el que veiem abans
eren llibres singulars
que tenen una història particular
cada un d'ells.
En aquesta vitrina
hi ha llibres diferents,
llibres que,
bàsicament,
són fruit de la col·laboració
entre artistes i escriptors
i que,
de vegades,
fins i tot tenen el format diferent.
hi ha una constant,
això està centrat,
bàsicament,
en els 70-80,
cap aquí,
del segle passat,
cap aquí,
i moltes vegades
són autors repetits,
és a dir,
que hi ha alguns autors,
com ara Marcel Pei,
que va tenir,
és present
en tres o quatre
de les peces
que hi ha
en aquesta vitrina,
un altre autor
que és bastant repetit
és Magi Sunyer,
per exemple,
i després hi ha
el cas invers
d'un pintor,
que és Rosselló,
que ha treballat molt
amb escriptors
i que, per tant,
els seus cadàlegs
habitualment
són fruit de col·laboració
amb escriptors.
I passem ràpidament
cap a la darrera vitrina,
que em sembla
que aquí
estaríem parlant
de publicacions
periòdiques,
revistes,
fanzins...
Sí,
aquí hi ha
altra vegada
exemplificat
un tema
que són
les publicacions
específicament literàries
i ho hem volgut
centrar
en els dos períodes
que va tenir
més vitalitat
aquest tipus
de publicacions.
Una és
finals del segle XIX
i principis del XX
amb revistes
bàsicament
del corrent modernista
i l'altra
és el període
anys 70-80.
Aquí hi ha
tota una sèrie
de publicacions,
totes elles
són dels anys 70-80,
literàries,
exclusivament,
literàries
i artístiques,
és a dir,
que sempre hi havia
la col·laboració
d'escriptors i artistes
i que van
des del més alternatiu
com pot ser
la revista Còlic
o la revista Andrògina
que estan fetes
amb mitjans
molt precaris,
fotocòpies,
etcètera,
fins a revistes
més formals
com per exemple
Epsilon
que s'editava
des de la universitat
o etcètera,
per exemple,
que també
era un col·lectiu
que estava
emparat
a la universitat.
Doncs així ràpidament
és la visió general
que us hem volgut donar
d'aquesta exposició
que havia de ser molt general
i Déu-n'hi-do
el que m'ha explicat
Joan,
gairebé.
Hem resumit.
dissabte més, però.
Dissabte a les 11 i a les 12?
Més àmpliament?
Sí,
una miqueta més
amb profunditat
i amb la possibilitat
de preguntar.
Apunteu-vos o veniu directament
i si no el dia 26
la podeu visitar.
I si no encara
m'han dit que es itinerant
a aquesta mostra
fins a cert punt, no?
Sí,
els plafons seran
i els plafons seran itinerants
i aleshores
les vitrines no
perquè les vitrines
es refereixen
bàsicament
obra
que
està dipositada
a la Biblió de Camaroteca
o de vegades
obra particular
que tampoc
no es tracta
que vagi itinerant
per tot arreu
però sí que intentarem
que en alguns llocs
de la itinerància
es complementi
amb vitrines
d'altres llocs,
no d'aquestes peces
que hi ha aquí
sinó d'altres peces.
Doncs ja ho sabeu,
fins al dia 25
podeu visitar
el magatzem 2
de la Tabacalera
aquí a les Dependències
de l'Arxiu
i la Biblioteca
Maroteca Municipal
aquesta exposició
Lletres Llegades
al Patrimoni Literari
de Tarragona
però us recomanem
en la mesura
del que sigui possible
que vingueu
a visitar-la
en visita guiada
dissabte
a les 11
o bé a les 12
i ja, si encara que sigui
per acabar, saludem
aquí ens ha estat
acompanyant també
en la ruta
que és la Teresa León
tècnica de Cultura.
Teresa, bon dia.
Hola, bon dia.
On hem de trucar
per apuntar-se?
Doncs al número
de telèfon 977
296137
o bé a escriure
un correu electrònic
a lletres.tgna
arroba
tarragona.cat
i dir doncs això
que és obert al públic
i a tothom
que s'hi vulgui apuntar
no hi ha cap problema.
Ens rebrèn.
Teresa León, gràcies.
De res.
Marielena Virgili,
responsable
de la Biblioteca
Maroteca Municipal.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I Joan Caballet,
tècnic de Cultura.
Moltes gràcies de nou.
Gràcies a vosaltres.