Fins demà!
Fins demà!
I seran els encarregats del rei Carnestoltes l'any vinent.
Existim la comparsa Colors Fantasy, en parlem avui, en tenim diferents membres, ara les presentarem.
I també una altra comparsa que, per cert, ja havien guanyat el segon premi amb anterioritat.
Això també ens ho explicaran avui.
I també parlem amb una altra comparsa, la Cromàtica Fusion,
la comparsa patrocinada pel Centre Estètic en Carni, que estava basada en Star Wars,
també segurament no recordareu, que a més a més guanyaven la disfressa d'or també el divendres
i que també seran qui assumiran l'any vinent el seguit de la reina del carnaval, la concubina 22.
Anem saludant convidats.
Mira, comencem per aquí. La tenim a l'Encarni Izquierdo.
Encarni, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
També t'acompanya el Jaume Zapata.
Què tal, Jaume? Bon dia.
Hola, bon dia.
I per l'altra banda tenim a Color Fantasy, l'Elena Tionova.
Elena, què tal?
Hola, bon dia.
L'Alexandre Alcanyiz, Alexandra, bon dia.
Bon dia.
I l'Òscar Urgel, què tal? Bon dia, Òscar.
Que serà el rei, eh? No diu ningú, però serà el rei l'any que ve.
Escolti, no, Òscar, ja és oficial, això no?
Sí, jo crec que sí, perquè jo sempre he dit que no em podia morir sense ser rei carnestoltes de Tarragona.
Vau estar a punt? Quan va ser que vau quedar segons?
L'any 2011, si malament no recordo, sí.
Vam ser concubina, juntament amb nou ritme, que va ser el rei carnestoltes d'aquell any.
La reina la tenim ja o no? Sabeu qui serà la reina?
Sí, la mateixa no hi ha que portar aquest any, que ha sigut la reina nostra, diguem.
Anem xerrant, que és una tertúlia, però vaja, la pregunta que us hem fet aquests dies,
us ho esperàveu guanyar, us ho esperàveu guanyar cada primers segons al carnaval?
Això us veu vindre? No, perquè, a veure, teniu unes comparses molt treballades,
i ara expliquem també tot el procés que hi ha al darrere, aquests més de sis mesos de treball,
de dia a dia, de confecció, en molts apartats, però uns ho espera, quan t'ho diuen, que has guanyat?
Nosotros, por nuestra parte, no, porque este año, la verdad, que había mucho nivel.
Entonces, pues, a ver, sí que habíamos hecho mucho trabajo,
y nosotros, como somos una comparsa joven, trabajamos con mucho tiempo de anterioridad,
porque vamos probando cosas y no tenemos tanta experiencia como ellos, que llevan, ¿cuántos años lleváis?
Bueno, diez añitos, ya.
Diez añitos.
Entonces, pues, vamos más poco a poco.
Home, deu anys ja d'experiència.
Com se ho van dir, què vau pensar?
que em va a veure que éreu guanyadors, què vau pensar?
Bueno, a veure, és el que dius, t'esperes, perquè hi ha sempre travesses entre el Facebook,
la gent del carrer, el mercat, que diuen que per saber els resultats tens que anar a les 8 del dematí del mercat de Tarragona,
i ahí ja se sap qui és el guanyador, no?
Bueno, pues, a veure, pues, il·lusionats, com totes les comparses, perquè és el que ha dit l'encarni, no?
Tots estem, bueno, pues, que és una competició i, obviamente, tots volem guanyar,
però mai tens segur, pues, pues, bueno, quina serà la decisió del jurat,
vull dir, aquí hi ha para gustos colores, no?, com diem.
I en aquest sentit, pues, bueno, jo ja ho vaig comentar,
fins 4 minuts abans de que donàvem això, estava, bueno, pues, això,
qui serà, qui serà, qui serà, no?
Bueno, ho s'ho passat bé, no?, suposo, aquests dies, no?,
perquè, clar, són molts mesos de feina, no?, però es tarda també de passar-ho bé, no?
De disfrutar, no?, el carnaval, de viure-ho, no?, intensament, aquests dies.
Sí, sí, sí, perquè, además, hay tanto trabajo por medio que, claro,
cuando llega el día y cuando te dicen el veredicto es algo muy grande.
Clar, digues, digues.
I sobretot perquè veus la gent de la comparsa que disfruta,
que això és el millor de tot, que busca tota la gent disfrutant
i després tot l'esforç i tot el treball que portes, això val la pena.
Com és aquest esforç? Com és el dia a dia, aquests mesos anteriors?
Com és la feina del dia? Com quedeu? A quina hora quedeu?
Què feu? Repartiu la feina? Cadascú fa una cosa?
Un curs, l'altre talla, l'altre pinta? Com feu això?
Bueno, en el cas de maquillatge potser almenys laboriós durant l'any
perquè es prepara el maquillatge, es comencen a fer les proves al setembre, octubre,
ja es deixen estipulats quins maquillatges portarà cada persona de la comparsa
i fins que no arriba la setmana del carnaval no és quan és realment la nostra feina.
El curro important va a càrrec de tot el que és vestuari, coreografies,
que hi ha gent que s'encarrega totes les coreografies, que vagin tots a la part
i crec que aquella és la feina més gran.
És important aquell dia però durant l'any és potser almenys agobiant, que dic jo.
Quant quedeu? Quants dies a la setmana quedeu per treballar?
Vaja, per veure's però per treballar també.
Això va una mica amb el ritme, no?
De fet, com ve deia l'Àlex, en principi des del juny-juliol
és quan disseiem tot el que és el tema de vestuari
i a partir d'aquí venen tot el que són els elements que tens com decorar
el que és el traje i la carrossa perquè hi ha diferents aspectes a tractar.
En aquest sentit, el ritme va al principi una vegada cada 15 dies,
després una vegada a la setmana i després jo et diria que quan queda un mes
és gairebé cada dia.
Sí, nosaltres igual.
L'altra setmana el que pot va cap allà però sobretot el dia full
nosaltres el diumenge per a la tarda,
pel dematí ensegem, després dinem tots el que podem allà
i estem tota la tarda ja treballant.
Deu dir-ho, eh?
I, clar, això ho de compaginar amb feines, no?
Jo crec que segur que hi ha algú que s'agafa vacances, no?
Aquests dies, o dies lliures, o festa, no?
Sí, sí.
Clar, perquè això és un munt d'hores, no?
A part el rei i la reina, tu prepara't, eh?
L'any que ve, no pareu, eh?
És a dir, el rei i la reina van d'un acte a l'altre
i això no para durant uns quants dies, no?
Sí.
Bueno, saps anar con gusto, no pica, no?
Doncs com ha estat això?
Com ha estat aquesta compaginació?
És a dir, com és aquest ambient que es viu aquí a Tarragona
amb el Carnaval, com el definiríeu?
Perquè segurament ha canviat també en aquests últims 10 anys.
També, no?
Ara ho deia l'Encarni, que en guany estava molt currat, no?
Molt treballat.
Això també potser ha canviat, no?
Amb aquests 10 anys.
Tu ho veus en perspectiva, Oscar?
A veure...
Sempre ha sigut així, el Carnaval.
Jo sempre he pensat que ja no n'hi ves al Carnaval.
És a dir, sempre aspires a una superació, no?
A una superació pròpia.
I quan dic pròpia, en aquest sentit,
és que tu vols fer el millor que tinguis,
però te fixes en la teva experiència
i, òbviament, també aprens de les altres comparses.
Però jo penso que, a nivell general,
és una superació que té cada comparsa per si mateix.
És a dir, clar, això dona que cada vegada hi ha més nivell
i hi ha més competitivitat en aquest sentit, no?
Sí, i sobretot aquest any s'han currat molt.
Totes les comparses, en coreografies, vestits,
en la disfressa del mateix.
O sigui, ha sigut el nivell molt llarg d'aquest any.
És que aquí a Tarragona no és només un Carnaval.
Jo, per el que veig des de fora,
és una manera de vida,
perquè tothom que està cada comparsa
es volca al 100% a la comparsa.
Guanyi o no guanyi,
l'any següent sempre dediquen el mateix temps
i la mateixa il·lusió, no?
Nosaltres vam amb moltíssim temps.
Nosaltres vam amb moltíssim temps.
De mai jo treballar, per l'any que veig.
De mai jo començava.
Ja està, jo ja estic treballant.
Casi, casi que sí.
Jo sí.
Casi, casi que sí, perquè quan...
Hacen els dissenys.
Claro, jo ho hagi els dissenys.
Jo ho hagi tots els dissenys.
Sí.
L'únic que tinc el equip que m'aiguda
i sobretot el que treballa molt amb un altre senyor
que fa la disfressador, que és el Domène,
que és una pasada.
Que si no el tuviera, ell no se caria.
i bueno, pero tienes que estar en todo.
Los Carlos sabe.
O sea, es organización de todo.
Hasta incluso la cena de la noche de la rua.
O sea, todo.
Sí, sí.
Todo.
Todo al mínimo.
Sí, sí.
Clar, perquè on dineu el dia de la rua,
què feu?
Quedeu-vos per dinar abans de sortir o com ho feu?
Bueno, normalment cada comparsa es conèixer el seu restaurant
i bueno, i se pacten uns menors i bueno.
Nosaltres també en el dia de la rua.
No podeu comer mucho.
No, no, parlem de dinar i de sopar.
No, de sopar.
Per sopar, per sopar després de la rua.
Nosaltres tenim allà una nave
i aquest any ho hem fet allà i molt bé.
perquè no tenim problemes pels nanos i tot això
però quan vas a un restaurant
és una miqueta així, no?
I aquest any ha sigut tot molt bé.
Bueno, aquest any s'ha estrenat l'altra quarentena a plaça
la TAP per la Disfersador.
Un espectacle que està, vaja, jo diria que entre els millors
a nivell de l'estat i de fora, eh?
D'espectacularitat, de professionalitat, no?
De públic també, no?
D'agriment del públic, un públic entregat també
que va agafant espartesa també, no?
Any rere any.
Com n'heu vist aquesta estrena a la TAP?
Hi havia nervis previs, no?
Davant de l'espectacle.
Sí, molts.
Molts nervis perquè tot surti bé,
perquè porta molt de temps fent coses
i ha de sortir molt bé.
Digues, digues, encarne.
A nosaltres ens ha gustado el canvi de l'experiència
perquè nosaltres, a més, tenim el centre al lado
i ens ha venit molt bé, molt còmode,
però, d'altra banda,
el canvi era complicat per a tots, jo crec.
Ha sigut un canvi...
Ens estem mirant tots amb cares així, dient.
Mete caña, meto caña o no meto caña?
Sí, mete caña a buscar que...
O sigui, l'any passat es feien tres passis, eh?
Eren tres, no?
Tres a l'any passat, al Palau de Congressos.
No eren tres passis.
Quedava públic fora, a més a més, no?
Cada any.
Aquí el tema de públic s'ha pogut resoldre,
però, clar, s'hauria de canviar totalment.
La disposició, no?
L'entrada, segons com també és diferent.
Els fotòrots estaven col·locats a un altre lloc.
És a dir, tot el conjunt és un repte, no?
A veure, jo penso que per ser el primer any
jo li dono un notable, no?
I quan dic un notable és que això ens ha d'ajudar,
la primera experiència,
per l'any que ve millorar totes aquestes coses, no?
A efectes logístics, les comparses...
Jo m'he trobat, diguem-ne, més còmode que al Palau Firal, no?
Però, repeteixo, sempre hi ha unes limitacions
per una qüestió d'espai
i perquè s'ha volgut aprofitar al màxim
perquè pugui assistir al públic
i perquè l'escenari sigui el més gran possible
i totes aquestes coses per donar un bon espectacle.
Però, repeteixo, jo entenc que ens ha de servir d'experiència
per l'any que ve poder millorar aquest espai, no?
Jo no havia anat mai a la Plaza de Toros
i a mi se me hizo pequeño el espai de detrás.
O sea, esperava que íbamos a tenir més espai.
Per tot el demás, súper bien,
las comparsas súper acogidas,
hemos estado muy unidos todo,
que yo creo que eso es súper importante.
Y bueno, y el año que viene a mejorarlo.
És que, a més, aquest any, las comparsas,
per això de l'estrena també,
han fet disfressadors bastant més grans,
i això, tant el transport cap allà,
o sea, s'han trobat amb portes petites,
o sea, una miqueta complicada.
La nostra, por unos centímetres, no.
La vostra, la nau espaiada aquí de Caldoque.
No pasó por unos centímetres, casi.
És que era molt gran, no?
La part superior.
Sí, era ampla.
Sí, i tuvimos suerte que las bandejas
que llevaba en los laterales se doblaban
porque se hubieran roto.
O sea, si no fuera que es un material flexible,
se hubiera roto.
Pero bueno, por lo demás, bien, ¿eh?
O sea, bien, bien.
La disfressadora es el que es porta més feina, o no?
La disfressadora, la part que porta més feina
de tot el conjunt de...
Porta molta feina.
Però, clar, és que tot porta molta feina.
És una frase.
Sí, sí.
És que és tot un conjunt.
I la veritat és que la rei o la reina
sempre es queden com al final.
I és amb un mes fet tot i és molt difícil.
Però, bueno, és el que hi ha.
Que hi ha tanta gent abans
que s'ha de repartir tots els trages i tot.
Comencem al maig, després el de prova,
després els teixits...
N'hi ha feina.
Allà es posa tota la carn al asador, que diuen, ¿no?
En carn i tota la...
Escolten guanyar la disfressadora.
És un gran que, ¿no?
Teniu, baixa, dos premis, eh?
Sí, lo que pasa que nosotros tenemos la gran suerte
de que tenemos sitio para hacerlo
y luego tenemos un equipo
que trabaja muy bien
y que saben muy bien lo que hacen.
De hecho, se movía perfectamente.
Es todo, o sea, no solamente...
Miramos todo, comprobamos todo antes.
Nosotros íbamos muy seguros con nuestra disfraza.
Sabíamos que no se iba a partir
porque es lo que te digo el señor este
que te comentaba antes del Domene,
que es un crack,
y bueno, con Jaime,
que han estado los dos ahí
y han estado muchas horas de trabajo
y mucho esfuerzo.
Ese disfraza 2 no se ha hecho en 15 días.
Bueno, dic que no se iba a partir, eh?
Clar, és que...
No, no se iba a partir.
És una estructura gran.
I clar, aquí hi ha una persona
que en aquest cas suposo que no la suporta
tot el pes, no?
Però clar, a tot va compensat,
s'ha de moure, no?
I no sé si se apreciaba,
però estaba hecha toda soldada por dentro,
estaba la estructura de abajo,
toda hecha con varilla,
luego llevaba una...
Lleva forrada con...
con una...
¿Cómo es aquello?
La malla metálica aquella.
Sí.
Luego, aparte, lleva forrada con su goma eva,
con su decoración, con todo...
o sea, estaba super...
O sea, era para verla visto por dentro.
Oscar.
En el vostre cas, els piratas...
Las uñas, pongo que igual, no?
Els piratas, bueno, és el que diem, no?
És a dir, nosaltres vam voler recrear
una disfressa en dos parts.
Una primera part que era un barco
i aquest barco, doncs, bueno,
estava tot fet soldat, maia, papel maixer,
pintat, barnissat...
Després tots els elements de tresor que portava, no?
I per davant era una cova que representava,
doncs, bueno, l'arribada del barco
a lo que és una illa
i, doncs, trobava el tresor
i és on estava representada la figura,
la noia, no?
La Sònia, que és la nostra figura central
a lo que és la comparsa.
I, bueno, és el que diu l'Encarni, no?
Aquestes coses, si tinguessis que pagar...
No, suposo que no.
No, no sortirien, no?
I aquí, doncs, bueno,
jo et diria molts noms,
el que passa és que ara,
amb això, doncs, potser m'hi deixo algun, no?
Però hi ha moltes persones
que s'han vinculat, bueno,
de forma molt altruista
a efectes de...
Cadascú portava un tema,
doncs,
l'Isma portava el tema de soldadura,
ara l'Èlex la part elèctrica,
l'Anna la part de...
Bueno, com s'hi diu això del Port Espanva,
tot el que, per exemple,
la decoració de la nostra carrossa
simulava unes baranes de fusta, no?
Tot això s'ha fet a mà...
Sí, està molt xula.
Bueno, quina feinada, no?
El que dic,
que cadascú ha agafat el seu rol
i, bueno,
el que diem,
si això es tinguis a pagar d'hores extres,
és que, bueno...
Són hi pagables.
Són hi pagables.
Cadascú, suposo que...
Vaja, això,
es fa un escote, no?
Que es diu, no?
Es fan números, no?
Quan costa i escote,
i més la part que pugui arribar
de subvenció,
si és que hi ha alguna cosa, no?
De pensar que no sàdia subvenció
a l'Ajuntament.
Subvenció a l'Ajuntament no hi ha res.
Teniu ja,
a nivell de maquillatge,
per exemple,
tenim aquí una maquilladora,
això també és una feina
que al mateix dia
era molt laboriosa, no?
O el dia abans o un dies abans, no?
Sí.
És una feina...
Com t'ho diria?
És molt gratificant
perquè és un repte.
Són moltes persones a maquillar
amb molt poc temps
i després que, clar,
que quedin bé.
O sigui, no és fer qualsevol cosa.
Però, bueno,
per això sí que ens entrenem.
O sigui,
dos mesos abans o així,
quan ja tenim clar, clar
el que és el tema del maquillatge,
es queda amb les maquilladores,
amb l'equip de maquillatge,
que no només portem colors fantasy,
jo sí,
estic amb colors fantasy
cada any,
però les altres
anem amb diferents comparses
i retenim un temps
que entrenem fins que arribem
a aquell temps
per poder maquillar tothom
aquell dia.
Un temps màxim, eh?
Clar, o sigui,
pensa que un maquillatge
no podem tardar més,
per exemple,
perdó, digue'm.
No, no,
perdona,
ara te lo dic.
Ah!
Tenim un temps limitat
per fer cadascuna de les maquillatges.
Clar, o sigui,
màxim el temps
per fer cada maquillatge,
en general,
és d'uns 8 minuts,
per fer maquillatge complet.
Doncs,
com que treballem en cadena,
cada una té un temps.
Per exemple,
una té dos minuts
per fer la seva part,
l'altra té un minut,
llavors,
aquella part que han de fer
es fa una i una altra vegada
fins que arriben el temps
que l'han de fer.
Està tot conometrat
perquè no pots permetre
cap error,
perquè la gent
ha de sortir en aquella hora,
han de sortir tots maquillats,
a més a més,
a última hora
la gent ve a retocar-se
que si ha plorat una nena,
que si el que sigui,
i ha de tenir un marge
d'arreglar això.
En Carme.
Yo quiero
felicitar a la...
Àlex?
A l'Àlex.
I va a dir a la Sandra,
però no sé
què te decimos más, Àlex.
per el treball que ha fet,
perquè el maquillatge,
jo estic en el món del maquillatge
també,
no al nivell d'ella,
perquè jo soc més de maquillatge social
i ja és més de maquillatge
del món de la fantasía,
i crec que ha fet
un treball impresionant
amb totes les comparses
que han salits,
perquè has llevat
unes quantes,
almenys 8 comparses,
i jo sé
el món del maquillatge
és un món molt complicat,
molt elaborat
i no és fàcil
fer el que ha fet
en tan poc temps.
Moltes gràcies.
Lo digo de verdad.
O sea,
eran una pasada.
Moltes gràcies.
Bueno,
el que deia,
si som nosaltres,
per exemple,
érem 74 persones a la rua,
si multipliques
per 8 minuts,
són 6 hores.
És molt difícil.
Si la rua comença
a les 5
ens ve a buscar l'autobús
per portar-nos
al centre de Tarraona,
nosaltres som
de la granja,
doncs clar,
vam començar a les 8,
si malament no recordo.
Sí,
a les 8,
bueno,
dues hores per anar a la granja
i els que quedaven per la tarda.
¿Y no os deixes rentar la cara,
no,
aquests dies?
¿Durant, no?
Sí, sí,
rentar la cara.
Los míos no, eh.
Los míos
es algo que la aguanten
al día siguiente.
Muy bien,
bueno,
pero el tío
porque era...
Nosotros lo preparamos antes
porque, claro,
son muchas cosas
que me tengo que encargar
ese día
y es imposible.
Entonces,
lo preparamos antes,
lo hacemos con pasamanería,
con lo que pillamos
y luego pegamos
y prestañas
y impacto
y ya está.
Sí,
se busca eso,
impacto.
Nosotros,
pues como tenemos
con el pincel,
pues nos gusta.
Y que no tenemos
tu rapidez.
No, no,
pero muy bien.
Sí,
yo la verdad que
disfruto mucho
viendo la rúa
porque, claro,
llevo ocho comparsas
pero comparsas
hay un montón.
Sí, sí.
Entonces,
ver...
Viendo otras cosas.
Viendo otras cosas
porque la verdad que...
Bueno,
ella porque es Cetizien
tiene buen gusto
y hace lo que hace,
lo que hace de maquillaje
siempre...
Perdón,
que he cambiado el castell.
No pasa nada.
Ufa,
muy bien.
Pero hay otras comparsas
que, pues,
apenas tienen idea
de maquillaje
i es fan cosas
realment chules
sense tenir coneixements.
I la verdad
que aprenc molt
veient
com surten
de...
d'aquesta...
d'aquesta labor
tan bé.
I amb el tema
del vestit,
el disseny,
d'on surtin les idees?
Que feu una reunió
i decidiu...
No sé,
voteu entre vosaltres
què voleu fer?
Sí,
sí,
fem una reunió
amb la junta
de la comparsa
i cadascú
diu
què volem fer
aquest any,
què volem vestir
i precisament
aquest any
va fer
volem anar
de cursàries
perquè
ens agrada
i volem portar
una capa llarga,
pensa tu.
I ja està.
Fa-hi uns dibuixos...
Us fan firmar
algun document
per no dir-ho?
No.
No.
Encara n'hem arribat
a dir-ho.
Top secret,
però...
Sempre és top secret.
Sempre.
Jo tenia unes ganas
tremendes
de sacar
les fotos
en todas les vías,
en Facebook,
en todo,
però és que no puedes.
No puedes.
És com un vestido
de novia
que fins al dia
no puedes sacarlo.
Elena,
¿se rompen
los trajes
durante la...
Sí,
y estás allí
con mi equipo
que son mis padres
que están allí siempre
porque mi madre
también es modista
y mi padre
porque son mañitas
y estás allí
siempre reparando
si siempre puede
pasar algo.
Siempre.
Porque son muchos movimientos.
Nosotros son...
Ellos yo creo
que son más una junta.
Nosotros somos más algo...
Es más personal
porque es el centro nuestro
y yo soy la que llevo
todo el cotarro de...
Y el diseño y todo,
pues yo no hago dibujo
ni nada.
Yo me pongo allí
y voy añadiendole cosas.
Me pongo un maniquí
y ahora le pongo esto,
se lo quito,
ahora le pongo lo otro
y cuando lo tengo hecho
pues lo presento
y ya está.
Hasta aquí arriba.
Sí,
está en la cabeza.
ahora me circula
por la cabeza
un montón de ideas.
No os lo voy a hacer todavía.
Ya está pensado
un año que ve.
Sí.
Tengo material
para otros años ya.
¿Cuántos eran vosotros
en carne?
¿Cuántos son?
70.
Tengo un año que se ha
y aquí ya, claro,
ya hay gente de todas las salas,
¿no?
Gente jove,
gente no tan jove.
Sí, sí.
De todo.
Yo diría que había,
desde una nena de tres años
que salió,
que salió a la comparsa,
que salió a la comparsa,
salió a la comparsa,
y bailando,
o bueno,
o movéntse.
Fins a,
yo diría que no sé,
ya no sé
quina es la persona
más grande,
pero bueno,
pues parlem de
55, 60 años.
Sí, nosotros también.
nosotros este año
portaban a 5 bebés.
Pero no iban bailando.
No, no.
Interiormente, sí.
Iban disfressados
ya con el carro,
habíamos decorado una mica
y eso es la cantera
ya de cromáticos.
5 bebés.
Pues eso,
como han viscido
las comparsa,
la primera y la segunda
a este carnaval
2015,
como veí,
mucha feina,
pero había,
muchísima feina,
pero sobre todo
diversión,
y música,
y coreografía,
que no en parla gaire,
pero ya tenemos 5 minutos
antes de acabar la tertulia.
¿Cómo decidí?
Coreografías,
músicas,
¿tení en compte
qué hacen los otros o no?
Es decir,
si sentíos
la misma música,
la misma coreografía.
Nosotros tenemos,
no somos una empresa,
no somos bailarines,
nosotros lo que es
el centro de belleza.
Entonces,
cuando en un principio
buscamos a alguien
para que colaborara con nosotros,
en nuestro caso es Salsisto,
que es una escuela de salsa,
y él y su prima Raquel Duque
son los que se encargan
de coreografías y música
y baile y todo esto.
Nosotros, bueno,
pues lo que díem,
tampoco somos capa escola
de vall ni res.
Yo, de fet,
no surto
porque soy carrítmic
y yo lo que hago es
ir hacia abajo y hacia abajo
y controlarlo.
Y cuando no tenemos
alguna persona
que porte la bandera,
la porto yo
porque, como siempre,
si tengo que comenzar
con el peo derecho,
pues si lo comienzo
con el peo izquierdo,
pues eso,
no me comparen mal
a la resta.
Y bueno,
lo que díem,
pues las coreografías
nosotros eran
totalmente tematizadas,
eran, bueno,
tretas gairebé
totes de la banda sonora
de Pirates del Caribe
y bueno,
pues vamos apostar
por coreografías,
digamos,
pues representaciones teatrales,
tematizadas
y bueno,
y fin si todo,
bueno,
pues con una mica
de vall contemporáneo,
yo por lo que me decían,
pero que entonces
si es contemporáneo
o hip-hop o...
Me gustaron muchísimo.
A mí todo el mundo
me hablaba
de las coreografías
de los Pirates,
encantaron en la rúa.
Sí,
yo lo que voy a veure,
y no porque
sí,
colores,
que bueno,
que ahora diré,
aprofitaré la ràdio
per dir una cosa
sobre aquest home.
Diu ràpida
que en tres minutos,
eh?
Ah,
va,
eso ràpida,
això que al veure
totes les comparses juntes
ballant,
que s'agraeix
quan veus alguna comparsa
que están passant coses
a la vegada que ballen.
O sigui,
jo és una cosa
que també proposo
per les altres comparses
quan surtin.
Que totes van fent
ballos molt xulos,
van ballant,
van somrient,
tot,
però quan passa una comparsa
que està a la vegada
que ballant,
representant
una cosa,
se fa la comparsa
més amena.
Aquell tros
és com
s'agraeix.
Això per un costat.
I per últim,
superràpid,
que ell va ser
fa
10,
9 o 10 anys,
8 o 9 anys,
que el vaig conèixer
i gràcies a ell
vaig començar
a maquillar el Carnaval
de Tarragona
i per això
soc fia la...
Sempre em diu
que soy su león favorito,
perquè en aquell moment
anàvem d'allons
i la veritat
és que, bueno,
es va aplicar
un maquillatge
amb una protesi
de látex
i, bueno,
no sé,
impressionant.
I això és una cadena
perquè a través
de l'àlex
em va dir
a mi
per si volia
representar
també
una comparsa.
I jo té
altra cosa
que dir.
Jo quan entrei
al Carnaval
de Tarragona
jo no tenia
ni puñetera idea
i a mi
aquest senyor,
Òscar,
m'ajudó
a posar
el camió
en la MT
a presentar...
O sea,
per a mi
él fue clave
cuando yo empecé.
Tenim que agarrir
moltes coses.
Sí, sí, sí.
Entre todos
tu se hi ha.
Sí, la verdad.
Sempre en todos.
Quin bon rotllo
que hi haurà
l'any que ve
entre les reyes
i les ocurri.
Seguríssim.
Seguríssim.
És que pot tocar
una comparsa,
home,
que no tingués afinitat.
Claro.
Això pot passar,
no?
Pot tocar-te una comparsa
entre cometes,
rivals, no?
Rival o...
No,
que això,
clar,
és que ja...
Rivalitat
amb totes
perquè òbviament
és un concurs
però de la rivalitat
la rivalitat
pot ser sana
i no té per què haver-hi...
És a dir,
tothom vol guanyar
i per això
no tinc que fer-t'hi jo
la guitza
a la comparsa
aquí al costat.
Sí,
se pueden hacer las cosas
legalmente.
Exactament.
Sí.
Bueno,
pues escoltem,
ja anirem,
anirem seguint,
eh?
Aquests mesos
que queden per davant
que encara són uns quants.
En definitiva
ho s'ho passat bé
que és el que és
el que és important,
no?
Sí,
molt, molt, molt.
El dia que va acabar el carnaval
m'ha dit la Encarni
i diu
bueno,
quedem demà,
i dic,
deixa'm un mes de marxat.
I demà passat
ja començo aquí
a entrevistar a la ràdio
i ja ho veuràs tu.
A veure com es queda per davant.
I estuviu-me a la 4 i escaig
de la mañana
bailant nou.
Clar,
això no m'ho han explicat
els informatius,
però clar,
aquella nit,
aquella mitja festa,
no?
Clar.
Sí.
Les dues compartits
vam anar
a passar-ho molt bé
i va ser molt,
molt, molt, molt guai.
És que això no sortia
a la informativa,
l'endemà no sortia.
Però forma part també
de tot aquest procés.
Coge l'hora,
que no se balla,
eh, Encarni?
No, no,
a lo pillo,
a lo pillo.
Bueno, escolteu,
home,
que l'enhorabona
per la feina feta,
a vosaltres,
i els que estan darrere,
aquests de tanta integrança
per cada una de les comparses,
a disfrutar-ho també
durant tot aquest any,
seguiu fent aquesta bona feina
i l'any que veiem ens veurem,
s'intensificarà les entrevistes,
per tant,
anirem parlant.
Gràcies a tots,
Encarni,
Jaume,
Jaime,
Elena,
Àlex i Òscar,
gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.