És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
Quin amic! Tots inventarem més motius per poder gaudir de la vida.
Us explicarem mil històries per poder xerrar.
És l'aventura de la vida.
Segur que us sona moltíssim la sintonia.
Ara comentàvem amb la Marisa Cerrillo com a 11 temporades.
Marisa Cerrillo, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui pocs protocols, que aquest programa ja es vetarà i ja ens coneixem tots més o menys.
I tant que sí.
Comencem una nova temporada de l'aventura de la vida.
Aquest espai que molts oients ens ho diuen, any rere any, diuen
Ostres, xalo molt perquè sento les veus dels nens aquí a la ràdio cada divendres.
Durant una hora ben llarga perquè venen classes senceres, grups sencers, molts nens i nenes.
Parlen de qüestions de la vida d'una manera tan naïf com a vegades amb molta consciència, molt preparats.
Anem a presentar els convidats i ara expliquem per a aquells que no ho teniu gaire clar, no us en recordeu, que poca gent és.
En què consisteix això de l'aventura de la vida?
Ens acompanya Marisa Cerrillo, és tècnica del Servei de Prevenció de les Adiccions.
i l'hem saludat primer, més que res perquè és una mica qui ens fa de mestre de cerimònies i ens ajuda en la producció.
Després ens expliques aquest canvi de nom, perquè fa el servei, servei de prevenció de les addiccions.
Ara en parlem.
Presentem també el senyor Javier Millà-Mallor, conseller de Salut de l'Àrea de Serveis de la Persona.
Bon dia.
Com que és compartida aquesta experiència amb l'aventura de la vida entre salut i ensenyament,
també hem convidat la senyora Montse Alegret, és tècnica de l'Institut Municipal d'Educació de l'IMET
i ve avui com a representació baixa de la Conselleria d'Ensenyament.
Montse Alegret, bon dia.
I ens acompanya també la senyora Isabel Matas, ella és coordinadora pedagògica de la Fundació Catalana de l'Esplai
i és, si recordeu, qui impulsa aquest programa arreu de Catalunya,
perquè l'aventura de la vida es fa arreu de Catalunya amb la voluntat de divulgar aquests valors.
Isabel Matas, bon dia.
Bon dia a tothom.
Bé, tothom presentat.
Va, qui m'explica o què explica?
perquè no estigui molt acostumat, molt avançat.
Què és això de l'aventura de la vida?
Amb quina finalitat?
Marisa, som bé.
Bé, a veure, aquest programa, l'aventura de la vida,
és un programa de promoció d'hàbits saludables
i, per tant, també de prevenció de conductes de risc.
És un programa que treballa la salut també en un sentit ampli,
no només en el sentit físic, no és només l'essència de malaltia, la salut,
i no es treballa només en aquest àmbit,
sinó que també es treballa la salut emocional i la salut social.
És a dir, m'he d'alimentar bé, he de descansar bé, he de fer exercici,
però també he d'estimar-me, de tenir cura de la meva salut,
m'he de relacionar bé amb els altres, he de tenir una bona relació amb el meu entorn.
Vull dir que es treballen tots aquests valors a través d'un àlbum de Cromos,
que és una eina que utilitzem per treballar amb els nens de 8 a 12 anys,
perquè aquest programa està adreçat a primària, a cicle mitjà i a cicle superior,
i aprofitant aquesta activitat natural dels nens, que és el col·leccionisme.
Cada Cromo representa una historieta de vida quotidiana,
i és a partir d'aquí que es treballen aquests temes que ha anomenat a l'inici.
Tot això es fa, a més, amb un seguit de materials, no?
Que, Isabel, que em sembla que són comuns per tot Catalunya,
això que dèiem l'àlbum de Cromos i altres materials pedagògics.
Quina és la funció que teniu vosaltres?
La nostra funció com a fundació, diguéssim,
que des de sempre el nostre origen és el compromís amb la infància, no?
I tot el que suposa, diguéssim, donar aquesta perspectiva de futur,
ja fa uns quants anys, aquest any serà, crec que és els 16 anys
que estem treballant amb aquest projecte,
que vam començar a treballar juntament amb una entitat del País Bàs,
amb la qual ens vam posar en col·laboració,
perquè aquest material, aquesta proposta que ara ens explicava la Marissa,
doncs pogués arribar als nens i nenes de Catalunya.
Això, nosaltres el que fem és donar-ho a conèixer,
posar-nos en mans de les persones del territori
que són responsables de les iniciatives d'infància
i a partir d'aquí engeguem un treball
que té a veure molt amb sumar esforços.
És a dir, nosaltres som un petit engranatge
que el que ajudem és a posar en sintonia
aquest compromís amb la salut per a la infància,
que no deixa de ser un compromís amb la salut de la comunitat
i, sobretot, afegint ja el que deia la Marissa,
aquests valors també amb un compromís de projecte de vida.
Diguéssim, amb els infants hem de tenir la perspectiva,
diguéssim, de futur.
Ens orientem des de present cap al futur en positiu.
És a dir, a vegades tenim la sensació que tot va,
que és molt negre, tot és molt difícil,
però també podem fer moltes coses i tenim moltes oportunitats.
Aquest és el factor motriu d'aquest projecte.
Senyor Villamayor, des de les conselleries implicades,
salut, ensenyament, encantat, suposo,
de col·laborar, d'establir aquests llaços un any més.
Jo crec que la primera part de la meva intervenció
ha de ser d'agraïment a totes les escoles que hi participen,
perquè és un programa fet per nens
on les escoles tenen un rol molt important
per compartir els valors i les prioritats del programa,
també perquè som dues conselleries,
la Conselleria d'Ensenyament de l'Ajuntament
i la Conselleria de Salut, que col·laboren
i, per tant, que financien aquest projecte,
i on, com deia abans l'Isabel,
la Fundació Catalana de l'Esplai ens ajuda
a compartir l'experiència també amb altres municipis de Catalunya
i amb altres escoles de Catalunya.
Nosaltres sempre hem dit que l'Ajuntament,
al ser el nivell de govern més proper,
facilita molt el contacte amb els ciutadans i les ciutadanes
i que volem el foment d'una ciutadania activa,
compromesa, responsable, cívica,
que tingui uns valors adients al segle XXI
i, sobretot, que els ciutadans i ciutadanes del futur,
que són els nens i nenes,
tinguin un rol actiu en la seva autocura
i en el seu desenvolupament personal i social.
I, per tant, ens interessa i ens ocupa i ens preocupa
que aquests materials, aquests programes de ràdio,
de l'aventura de conversar,
els facin realment protagonistes a ells.
És un programa pels nens i nenes de la ciutat de Tarragona.
I, per tant, si som capaços de dotar-los d'eines i capacitats
perquè puguin gestionar el seu creixement i el seu futur millor,
doncs haurem aconseguit un objectiu.
No és només la gestió d'uns riscos que es trobaran al llarg de la vida,
sinó també és fer-los millors ciutadans i ciutadanes.
Des de l'IMET, des de l'àrea d'ensenyament,
la regidoria, el Consell d'Ensenyament,
com ho veieu això? Com ho valoreu, Isabel?
No, jo penso que des de l'IMET estem molt contents
de participar en aquest programa,
però tot el que acaba de dir el senyor Vilamajor,
el que és educar en valors, no?,
és bàsic per a la ciutadania futura.
Nosaltres tenim, des de l'IMET, molts programes que convergeixen.
T'ho anava a dir, teniu d'altres programes
per foment de la salut o per foment d'altres de la ciutadania,
com dèiem, què diferenciaria aquest?
No, concretament, no es diferencien, és col·laborar.
Educar és educar i com més transversal sigui la feina que fem,
almenys a nivell municipal,
millor a vegades es aconsegueix, a vegades no,
però en aquests casos es aconsegueix i podem estar molt contents.
Des del Consell Municipal d'Infants,
que comparteix totalment els objectius de l'aventura de la vida,
per exemple, i que fan els que hi col·laboren, no?,
amb el projecte aquest de les converses que fan.
Sí, sí, sí, sí.
Jo, concretament, per exemple, des de l'IMET,
per tot el que és el pla educatiu d'entorn
i treballo a les escoles de ponent,
i, per exemple, sé que sis d'aquestes escoles
participen en l'aventura de la vida.
I és el que diem, treballar des de la intel·ligència emocional,
per exemple, que també treballa molt aquest programa,
la intel·ligència emocional,
i nosaltres, amb els nostres programes,
també intentem, des dels més petitons,
treballar molt la intel·ligència emocional,
que crec que és una cosa que encara queda coixa
amb l'educació d'aquest país.
Teniu un bon feedback, eh?,
bona rebuda.
Sí, vosaltres que esteu en contacte dia a dia
amb el món educatiu.
I, sobretot, jo crec que ja no és una novetat.
És a dir, des de l'any 2000,
aquest programa s'està fent de manera ininterrompuda.
dels 15 anys, hem de destacar que 10 anys també del programa
de Tarragona Ràdio, l'aventura de conversar.
Per tant, és una cosa consolidada i que està funcionant.
I que, pel que fa al futur, abans de l'inici del programa,
dèiem de quina manera podem acabar d'imbrincar
o relacionar el projecte educatiu dels Jocs Mediterranis 2017
i tota la feina que s'està fent i que ahir, per exemple,
presentàvem, no?, tot el projecte educatiu que hi ha darrere
del disseny de la mascota dels Jocs Mediterranis,
que és, jo crec que hem tingut l'encert de pensar
que la idea creativa de la mascota ha de sortir d'un nen
o d'una nena d'entre 6 i 12 anys,
i, per tant, la llavor, la idea original l'ha de donar un infant
de la nostra ciutat o de la nostra demarcació.
Doncs, com el projecte educatiu 2017 es relaciona
amb el projecte de l'aventura de la vida,
jo crec que tenim aquí unes enormes possibilitats, no?,
perquè estem parlant del foment de la vida saludable,
de l'alimentació saludable, de la pràctica esportiva,
de les relacions socials, i això també li podem dir
Jocs Mediterranis 2017.
Seria una de les novetats d'enguany que s'intentarà,
doncs, acostar la marca 2017 també amb totes les activitats.
La Marissa ja està treballant, la Marissa ja s'ha posat manos a l'obra.
Avui, precisament, ja hem començat a coordinar-nos
per començar a vincular aquests dos projectes
que, com deia Javier, evidentment tenen molts objectius en comú,
estem treballant per el mateix.
M'agradava molt el que deia Isabel perquè és la nostra dèria, no?,
el sumar, sumar esforços, no?,
el sumar una proposta de la Fundació,
el sumar amb dues conselleries d'un Ajuntament,
el sumar amb un mitjà de comunicació local, com sou vosaltres,
i volia aprofitar per agrair, perquè sense aquesta suma,
sense aquesta col·laboració,
tota aquesta feina seria impossible.
I també volia aprofitar per agrair la feina dels mestres.
Deia Javier que és veritat que les escoles han de participar,
sinó que nosaltres no podem fer aquesta feina.
i sense la implicació i la complicitat dels mestres,
dels tutors i tutores de les diferents escoles del municipi,
aquesta feina seria impossible de portar a terme.
I sabem que sempre per ells és una feina afegida a la que ja fan,
a les matemàtiques, a la llengua, a les socials, al català, al castellà, no?,
i hi posen aquest esforç i aquesta il·lusió
per fomentar tots aquests hàbits saludables.
Ara us preguntaré sobre les escoles que hi participen,
que és això, no?, fem incidència amb l'esforç que significa,
per tant, hi ha hagut algun any, que hi ha hagut alguna escola que ha dit,
home, enguany, nosaltres no podem, després s'han tornat a incorporar...
En fi, ara en parlarem, deixeu-me l'última pregunta
per a la senyor Villamallor, que ha de marxar ràpid, que té reunions.
Com participa l'Ajuntament de l'Aventura de la Vida
o quin enllaç, quina repercussió té?
I em refereixo, suposo, bàsicament a allò que feu el Consell Municipal, seria, no?
Sí, això ho coordina més a veure la Montse.
Bé, jo crec que a mi m'agradaria dir dues coses per finalitzar-ho.
El primer és la nostra satisfacció, la col·laboració intern,
l'Ajuntament és fabulosa, la col·laboració amb la Fundació Cataluña de l'Espai també.
Hi ha un esforç pressupostari darrere,
i per tant, això no ha patit retallades o supressions,
o s'ha fet més petit el programa, tot el contrari.
Pensem que els ajuntaments ho hem de fer, ho hem de potenciar,
i per tant hem de dedicar-hi recursos.
I jo crec que la segona idea també és, a veure aquesta escolta activa
que volem fer del vostre programa,
què ens diuen els infants d'entre 8 i 12 anys
sobre el que els preocupa de la ciutat.
A mi m'agradaria també, ja sé que això el Consell Municipal d'Infants ho permet,
però m'agradaria saber al final dels sis mesos de programa,
quan al juny s'acabi el programa,
quin és l'estat d'opinió dels infants de 8 a 12 anys
respecte a la ciutat on vivim, què els preocupa, què els ocupa,
com creuen que és el seu futur,
i de quina manera els podem fer encara més partíceps de la vida de Tarragona.
Jo crec que aquest és el nostre repte.
Escolta activa a través del Consell Municipal d'Infants,
que ja fa l'IMET, i a través del programa de Tarragona Ràdio,
que és un micròfon obert,
perquè ens traslladin neguits, preocupacions,
suggeriments, propostes, crítiques,
i allò que els hi passi pel cap,
perquè si volem que en el futur siguin ciutadans o ciutadanes actius i crítics,
ho han de començar sent en 8 i 12 anys.
Doncs acomiarem, si vol, el senyor Javier Villamayor,
conseller de Salut de l'Àrea de Serveis a la Persona.
Bon dia a tothom i gràcies.
A vostè per venir.
I mira, parlant d'aquesta escolta activa i els desitjos,
justament, que expressen els nens i nenes,
a part d'explicar i de posar en comú els temes aquí als micròfons,
a la ràdio.
A part, la temporada passada, no sé si us recordeu,
teníem una caixa, i així ho explicàvem,
on al final del programa,
o bé, durant la classe ells treballaven,
escrivien el seu desig respecte al tema que tractaven en un paper,
i ho deixaven a la caixa.
I després la Isabel Matas, em sembla que va recollir
tota la capsa dels desitjos,
totes les paperetes,
i n'ha extret conclusions.
Ja hi va haver molts desitjos, Isabel,
perquè això també era una cosa voluntària.
Realment va funcionar?
Sí, va funcionar.
A veure, de fet,
abans la Marisa deia,
diguéssim,
nosaltres llancem la iniciativa,
posem un recurs,
no sé,
anar a l'aula,
i d'aquí després hi ha moltes maneres de fer,
diguéssim,
la implicació del tutor,
el ritme del propi grup, etcètera,
doncs va marcant.
Nosaltres el que fem és que cada any posem alguna cosa,
d'alguna manera,
diguéssim,
per posar focus,
però de fet sempre continuem fent el mateix treball.
i d'alguna manera,
doncs com que ja portem molts anys escoltant,
doncs vam dir,
per què no incorporem aquest element dels desitjos,
i com bé recordes,
durant l'any passat vam tenir aquesta preciosa caixa,
que ara la tenim aquí virtual,
però per recordar com era,
i aquí els nens anaven deixant els seus desitjos,
i clar,
al llarg dels programes vam recollir una bona colla,
i per tant vam pensar que seria bo avui fer una mica de repassada,
i pensant avui com ho faríem i pel dia que és,
jo suposo que us,
no sé si us sona això del DINIP,
sabeu què voleu dir això,
els acabo de donar unes targetetes amb un colom de la Pau,
avui és 30 de gener,
i avui es celebra el dia escolar de la no violència i la Pau,
i d'alguna manera,
quan llegíem els desitjos de,
després crec que potser en parlem una mica més d'això,
però llegint els desitjos dels nens,
veiem que realment hi ha moltes coses que lliguen
en aquesta idea,
diguéssim,
de la no violència,
en totes les seves conseqüències,
a vegades quan pensem violència,
pensem només en un tema de guerra,
però en canvi hi ha moltes violències,
i aquí recollint algun de les expressions,
doncs veiem que en sortien moltes.
A veure,
què va passar i com ens hem otorgat el dret
una mica a agafar aquests desitjos
que ells van posar a les caixes,
i vam dir,
bueno,
a què tenen a veure amb què?
I hem fet com una especial classificació,
i de fet d'alguna manera,
aquí no els hi hem consultat amb aquesta classificació,
però sí que penso que hem respectat
el que ells ens van aportar.
I vam veure que hi havia un grup
que tenia a veure amb drets universals,
hi havia tota una sèrie de desitjos
que es vinculaven als drets universals,
uns altres més directament amb els drets dels infants,
uns altres que tenien a veure
amb la realitat més propera del que tenien,
vull dir,
coses molt concretes,
i també hi havia els que es tenien a veure amb els avis saludables,
que és un dels les motifs del nostre projecte,
l'autoestima i el reafirmament personal,
vull dir,
allò de posicionar-se com a persones,
i d'alguna manera,
de tot això,
desitjos personals,
hi ha aquí molt personal,
i en tot això,
jo en llegiré avui alguns.
Clar,
anava a dir molt dels dos,
però...
i diria una mica,
avui triàvem aquesta idea a través dels drets,
perquè com que estem dient
d'una mica,
avui és un dia que ens remet un dret,
doncs,
quines coses van sortir?
Per exemple,
una expressió,
m'agradaria que el món fos ple de pau i harmonia,
aquest és un desig que a més surt repetidament,
jo en desig,
però és surre repetidament,
acompanyant aquest,
per exemple,
no a la guerra,
és un altre element que surt,
però també surt juntament amb aquests,
que potser són els que ens venen més ràpids
vinculats a la no violència,
surt el desig que tots els nens i nenes
tinguin dret a l'educació
i puguin anar a l'escola,
o sigui,
hi ha aquesta matització,
l'escola és un espai de creixement pels infants,
i ells així ho viuen
i ens ho transmeten amb el seu desig.
També desitjo que tothom tingui treball digne
per mantenir la seva família.
Aquestes són expressions que han anat sortint
en relació a aquest tipus de drets més universals,
però també ens parlen de les noves tecnologies.
Ells diuen,
desitgen que les noves tecnologies avancin en benefici de la gent
i ens ajudin a fer les coses,
o sigui, en positiu,
que siguin un benefici que no vagin en contra.
Espero que les noves tecnologies es posin al nostre servei.
M'agradaria que el sol no cremés tant.
Després també hi ha mirades cap al medi ambient,
algunes amb una expressió molt senzilla,
que el sol no cremés tant.
Per què crema tant el sol?
Ens ho podríem preguntar.
Que ningú es quedi sol,
que les persones no estiguin soles.
I vull que els companys s'estimin i s'ajudin.
I bueno, puc continuar,
en tinc molts i molts més
que han anat sortint aquests mesos,
i que d'alguna manera nosaltres aquest any ens dèiem,
bé, doncs ara amb tot això,
doncs,
què fem?
Ara ho hem recollit,
ho hem expressat,
ho hem posat en una caixa,
i ens retornàvem una pregunta nosaltres mateixos.
És a dir,
com a adults que hem escoltat
i hem intentat fer aquesta escolta atenta i activa,
doncs jo poso aquí
algunes de les tres preguntes
que ens vam fer
quan tancàvem l'any passat
i valoraven tot això,
que era,
què ens provoquen els interessos expressats pels infants?
què ens provoquen els altres com a adults?
Des dels nostres espais,
des de les polítiques públiques,
des de l'escola on estem,
des dels serveis,
des de les entitats,
des d'una entitat de comunicació com és la ràdio,
què podem fer per tenir-los en compte?
És una altra pregunta que ens fem.
Què podem fer?
Sempre hi ha alguna cosa a fer.
Això ho treballem molt amb els infants,
quan treballem tota la perspectiva,
diguéssim,
de com incorporar-nos
a la part activa de la nostra vida,
sempre hi ha alguna cosa que podem fer.
Des del més petit,
sempre hi podem intervenir.
I què hauríem...
I ens va sorgir una altra pregunta que era
què hauríem de deixar de fer
per tenir-los en compte?
A vegades hem de deixar de fer alguna cosa.
Se'ns acudia que aquesta també era una bona pregunta
que ens podíem plantejar,
de dir,
què hauríem de deixar de fer?
Hi ha algunes coses que,
si no les féssim directament,
estaríem ja donant peu
a que es produïssin altres situacions.
Què fem amb tot això?
Amb tot aquest recull de desitjos?
On va parar això?
Perquè entenc que no són desitjos
al Pare Noel,
ni als Reis Mags,
ni tan sols a vegades a l'Ajuntament,
perquè hi ha qüestions
que van més enllà de l'Ajuntament.
On van a parar aquests desitjos?
No.
I aquesta feina de...
Aquesta feina...
Potser la comunitat educativa també,
els pares, no?
Una mica perquè siguin conscients
del que demanen els seus fills,
del que...
De com...
Exacte.
Jo, quan venia cap aquí,
estava pensant també en...
Estem just,
estem acabant el mes de gener,
i el mes de gener l'arrenquem normalment
amb els grans desitjos tots, no?
Obrim...
Estrenem un any
i ens fem els grans desitjos.
A final de gener,
algunes coses,
ja comencem a pensar que potser
teníem...
hem sigut allò com molt agosarats
i que ja comencem a desinflar-nos una mica.
Però encara estem en aquesta línia
que hem fet la carta als reis,
algunes coses han vingut
i algunes altres no.
I no fa gaire escoltava
amb una pedagoga,
que és la Dolors Bonal,
que li van demanar
que fes una carta als reis.
I ella deia
la carta als reis
és una mica
que...
No esperem que ningú ens faci les coses,
possibilitem que les coses passin,
però no cal que ens les portin els reis
ni que ens la solucioni ningú,
que tinguem energia per fer-ho.
I aquest crec que hauria de ser una mica
l'objectiu que ens plantegem aquest any
de com aquests desitjos
ens podem anar formulant aquestes preguntes
juntament amb els infants.
Tenim ara tot un seguit de programes de ràdio,
no sé quants en farem en total,
Marissa, que...
uns 20.
Tenim 20 programes de ràdio
i ens agravia...
Fins al juny, això, eh?
Sí, sí.
Fins al mes de juny
que a cada programa de ràdio
anéssim recuperant, no?
I d'aquests desitjos expressats, no?
Veure quines coses
podem fer,
quines...
Una mica aquestes preguntes
que hem situat
en aquest moment,
què ens interpel·la?
I jo deia aquí els adults
perquè avui no tenim els nens.
Però quan hi ha gent alfant,
què els interpel·la?
Amb ells quins són compromisos?
Abans el Javier deia
una mica l'exercici de ciutadania.
No deixa de ser
que aquests projectes
que tenen la seva vitalitat
perquè són petits exercicis de ciutadania.
De ciutadania hi ha,
no de futur.
Activa hi ha, eh?
D'allà, d'aquest moment, no?
I d'alguna manera
aquest seria un tema.
I ara, deixa'm una cosa, Núria.
Ràpid, ràpid.
Ràpid, ràpid.
Hi ha un desig
que te'l vull traslladar
a tu i als de la ràdio,
perquè hi ha un desig
que fa una part dels desitjos personals
que diu
arribar a ser un bon locutor de ràdio.
Oh, és molt difícil, això!
Bueno, doncs...
Ai, si va passar un nen per aquí
que li va fer com a gràcia,
li va agradar això dels micròfons?
Doncs sí.
I això desig va ser aquest.
Jo crec que al llarg dels anys
aquest desig l'hem sentit
amb molts nens expressat, eh?
Ah, sí.
L'experiència.
L'experiència els agrada
i s'ho plantegen com a referent.
Per tant, aquest és un objectiu, no?
Potser els hi podeu ensenyar vosaltres
que esteu aquí,
doncs això, no?
Que aquest dia a dia com es fa
perquè sigui positiu per tothom, no?
Diguéssim, després al nivell d'excel·lència
ja el posarem en un altre moment,
però perquè sigui positiu només...
Bueno, si es fes un grupet,
escolta, ja faríem alguna cosa.
Digues, Marissa.
No, volia...
Al fil que diu la Isabel
és veritat que molts
quan acaben el programa
diuen que volen ser periodistes, no?
Aquest nen ho va plasmar
amb el desig escrit,
però molts quan surten d'aquí
i a vegades és veritat, Isabel,
que ella que no està tan
al dia a dia del programa,
sí que és veritat que quan teniu temps,
perquè, clar, no sempre és possible,
però quan teniu temps
sí que es fa als nens
com una mena de visita guiada,
se'ls ensenya una mica
a la cabina de so,
parlant una mica amb el Lluís, no?
I veuen una mica
què implica, no?
Portar a terme
tot un projecte com aquest
que és que la gent adulta
i que la gent de la ciutat
els pugui escoltar, no?
Una altra cosa
és el que deia Isabel
que ells puguin entendre
què és necessari
per arribar a ser un locutor de ràdio, no?
Què han de fer?
Quin esforç suposa això?
Perquè a vegades
ho veuen només la part bonica, no?
Que és estar aquí,
però què es necessita
per aconseguir estar aquí, no?
Com a locutor de ràdio?
Quin esforç s'ha de posar?
S'ha d'estudiar?
Què s'ha de fer, no?
Vull dir, aquestes coses
estaria bé, no?
Que es poguessin dedicar
a algun programa
a respondre amb aquest desit.
Tot és plantejar-s'ho.
Anem ja tancant l'entrevista
i, clar, hem de parlar
de les novetats d'enguany,
dels col·les que participen,
si són més,
si són menys
que altres anys
i dels temes,
si hi ha algun tema
especialment nou
o que cridi l'atenció,
és una vintena de programes,
una vintena de temes
o de grups, no?
Que passaran per aquí.
Qui m'ho explica?
Montse, Marissa?
Sí?
A veure, enguany,
com deia Javier,
sempre en aquest tema
no hi ha hagut retallades
per part de l'Ajuntament,
cosa que agraïm.
es va oferir el programa
a les escoles,
es va tornar a oferir
a les escoles del municipi
i enguany participen
14 centres escolars
de primària.
Si vols,
us llegeixo, Núria,
perquè tothom sàpiga
quins són aquests centres.
Sí, sí, sí.
És l'escola La Floresta,
l'escola Sant Pere i Sant Pau,
l'escola Bona Vista,
escola Mediterrani,
escola Camp Clar,
escola Ponent,
escola Els Àngels,
escola Miracle,
col·legi L'Estonacle Ensenyança,
col·legi Roig,
Col·legi El Carme,
Col·legi Sant Pau,
Col·legi Sagrat Cor
i el Col·legi d'Educació Especial
Sant Rafael.
Per tant,
són 14 centres escolars
del municipi
que participen
d'aquesta proposta
de promoció de la salut.
Parlàvem de dotació econòmica.
Pel material,
entenc,
hi ha alguna afegitura extra
que el suposa econòmicament
així a grans trets,
a les escoles participar
d'aquest programa?
Hores,
hores extres,
no.
A les escoles econòmicament
no els hi suposa res.
perquè aquest cos
del que suposa
l'àlbum de Cromos
per cada nen,
la guia que cada nen
té per les seves famílies
o els feders dels comptes
que pot tenir
el professor
o el tutor
com a material complementari,
aquest cos
l'assumeix l'Ajuntament.
És per això
que serveix
el finançament,
diguéssim,
material.
Sí,
de fet,
abans dèiem
que aquí
sempre
tenim un plantejament
de sumar
iniciatives
i de fet
la iniciativa local
és la que
és més visible,
més potent,
perquè és la que està
diguéssim
en el terreny.
Però a nivell global
diguéssim,
hi ha altres
suports
diguéssim
que estan
personal al municipi
que també ajuden
a que aquest projecte
es porti a terme
i a nivell econòmic
i del Departament
de Salut
des de fa molts anys
que està recorçant
aquest projecte
i dona
una subvenció
directa
a la Fundació
que fa
que puguem
tirar endavant
i darrerament
amb aquest esforç
diguéssim
que no volem
fer marxa enrere
diguéssim
el cas
d'aquí
doncs
l'Ajuntament
amb les dues
conselleries
ha jugat molt fort
però
hem d'anar sumant
altres iniciatives
en aquest projecte
i hem començat
a treballar
amb l'empresa privada
a nivell
que també col·labori
i diguéssim
es faci ser
una mica
aquest ressò
a favor de la infància
en aquest moment
tenim dues entitats
que estan
ja fa dos anys
que estan donant
superar al projecte
que és
Bayer
i Plusfres
són dues entitats
que estan fent
que no es noti
la baixada
de suports
diguéssim
que està a 20
a vegades
que no és el cas
de Tarragona
perquè amb l'Ajuntament
ho hem mantingut
però a nivell
del Departament
de Salut
doncs
no és possible
créixer
llavors el que estem creixent
diguéssim
és amb altres
amb altres
col·laboracions
i d'alguna manera
això també fa visible
el compromís
per part
de tothom
diguéssim
que
el compromís
aquest compromís
amb què
tirem endavant
amb els projectes
de la infància
no pot recaure
sobre un sol
sobre un sol
barret
necessitem
molts
molts col·laboradors
moltes mans
que s'ajuntin
perquè això funcioni
si parlem de temes
d'enguany
parlant també
no sé si hi ha temes
novedosos
si els temes
es pacten
amb les escoles
cadascut
tria
de la cartella
cadascut
en aquest sentit
els donem
total llibertat
per escollir
el tema
que
engrana
o es vincula
amb algun projecte
que es prioritzin
des de l'escola
i escolleixen
ells
els temes
que de moment
tenim
perquè tenim
els temes
dels primers programes
que han escollit
des de l'escola
són el respecte
en general
el respecte
per si un mateix
el com relacionar-se
la empatia
i el saber escoltar
l'alimentació
saludable
i el tema
de les llaminadures
Corazón Maldito
que aquest
és un tema
que té a veure
amb les relacions
de parella
com jo més i tu
i que ho treballarà
concretament
l'escola de Sant Rafael
aprofito per dir
que sempre
el tema que treballen
i que porten
aquí a la ràdio
és una obra de teatre
que tracta
sobre diferents temes
el curs passat
va ser les noves famílies
les diferents tipus
de família
que ens podem trobar
avui dia
i en guany
parlen de les relacions
de parella
a partir d'aquesta obra
de teatre
que després
aquí traslladen
un sketch
i una miqueta
de com hem elaborat
tota aquesta obra
i d'alguna manera
ho presenten
aquí a la ràdio
també
el tema
de l'escola
que en clar
presentarà
el seu projecte
de l'hort
tenen un hort
a l'escola
i ho presentaran
vull dir que
més mediambiental
més mediambiental
exactament
com deia l'Isada
les preocupen
per molts temes
alguns que tenen a veure
amb ells mateixos
com el respecte
el saber relacionar-se
respecte a ells mateixos
i altres que tenen a veure
amb l'entorn
o amb la qüestió ambiental
doncs ja per anar acabant
Montse
que no t'he preguntat
massa cosa
com encaixa aquest programa
dins de tots els programes
que feu a l'IMED
de promoció de la salut
de promoció d'altres valors educatius
quin feedback teniu també
dels diferents col·les
agrada o no agrada
som més els pros
que els contres
què us diu?
No, no, jo és el que dèiem abans
és
els objectius
com que coincideixen
en programes que portem nosaltres
encaixen perfectament
a part
jo puc parlar
clar
per la zona de Ponent
que és on més treballo
jo sé que si escola
és
no
és bastant
perquè a vegades
doncs bueno
ja sabem que
costa
a vegades
potser en aquest cas
no tant
perquè
perquè
el projecte es fa
dins de les escoles
i els ells
no s'han de despassar
el problema que hi ha
amb les escoles
que estan fora
del nucli de la ciutat
a vegades
és el cos econòmic
que comporta
que s'hagin de desplaçar
amunt i avall
amb això sí que a vegades
a l'hora de fer projectes
o de participar
en segons quines
activitats
que es fan a la ciutat
queden a vegades
despenjats
en aquest cas no
perquè com diu la merita
com que es fa
en la mateixa escola
no
però sí que
és veritat
que potser
hi ha
un plus
afegit
de feina
amb les zones
amb les escoles
de Ponent
que a més
són superparticipants
amb qualsevol cosa
i amb qualsevol proposta
que se'ls fa
perquè són superanimosos
i sempre s'animen
a participar
i que
no res
estem contents
que hi puguin participar
tanta gent
de la zona
molt bé
doncs xiques
hem d'anar
tancant el programa
volíem escoltar un conte
és imprescindible
o vol deixar-ho per un altre dia
com volgués
deixem-ho per un altre dia
deixem-ho
deixem-ho
deixem-ho
perquè el programa
doncs això
a part d'aquest material pedagògic
també passa per escoltar uns contes
en què hi ha històries
explicades
històries que els passen
a nens
doncs com aquests
que participen del programa
i bueno
situacions molt reals
que els serveixen després
per fer la reflexió
i n'anirem escoltant
al llarg d'aquests programes
comença avui
una nova tanda
una nova temporada
de l'aventura de la vida
des d'ara
i fins al mes de juny
que cada divendres
ocuparem
la franja d'11
a 12 del matí
a parlar
amb els diferents nens
sobre aquests temes
que ells han triat
i els donarem micro
i que parlin
que parlin ells
que d'això es tracta
avui hem presentat
aquesta nova aventura
de la vida
amb el senyor
Javier Villamayor
que ja l'hem acompanyat
fa una estoneta
ens ha acompanyat
també Montse Alegret
tècnica de l'IMET
de l'Issetum Municipal
d'Educació
gràcies Montse
gràcies a vosaltres
la senyora Isabel Matas
coordinadora pedagògica
de la Fundació Catalana
de les Pla
i són qui impulsen
aquest programa
arreu de Catalunya
proporcionant els materials
i en fi
Isabel Matas
gràcies
moltes gràcies
i Marisa Cerrillo
que l'anirem recuperant
divendres a divendres
és la tècnica
del Servei de Prevenció
de les Addiccions
perquè el canvi de nom
ràpidament
ràpidament
us explico
nosaltres com a Servei
de Prevenció
de les Addiccions
fins ara ens dedicàvem
a abordar el tema
de les problemes
que tenien relació
amb els consums
de substàncies
el tabac
l'alcohol
i altres substàncies
darrerament
ens arriben consultes
i preocupacions
de pares
i dels mateixos nens
a vegades
que surt el tema
de les addiccions
sense substàncies
és a dir
el tema de les pantalles
des d'addiccions
a l'ordinador
al mòbil
a videojocs
i per tant
hem posat aquest nom
més genèric
perquè també abarca
aquestes situacions
problemàtiques
que són les que volem prevenir
volem que no arribi
els nens i nenes
i adolescents
a tenir aquests problemes
i per això ens diem
prevenció
de les addiccions
responent a una
a una realitat
a una realitat
exactament
a una realitat
i a una demanda
també serveix per això
l'aventura de la vida
per fer una mica
de pulsòmetre
i tant
i ens hem d'anar adaptant
a la realitat
del nostre entorn
molt bé
doncs mira
ja simplement
ja us he acomiadat
però escolta
potser em pot ajudar
a donar pas
a la propera connexió
que tenim
amb la unitat mòbil
la tenim
al palau
de congressos
que ell estan fent
allà
ell estan celebrant
que dèiem
el dia mundial
de la no violència
i la pau
el dia escolar
de la no violència
i la pau
sí que abans
ens hi preferíem
doncs ja està
jo dono pas
al nostre company
Pep Sunyer
que s'ha desplaçat
cap allà
moltes gràcies
a vosaltres
un bon dia
Pep Sunyer
com estàs
bon dia
hola Maria
bon dia
acompanyat de molts nens
suposo
sí no i a Montjuà Maria
Barteran també
com a nen
comptaria o no
si tots tenim un nen
tots tenim un nen
dintre
i a més a més
en dies com el d'avui
amb actes com aquest
també surt aquest infant
que tenim dintre
perquè a cap i a la fi
són infants
900 infants
de la ciutat
de 13 escoles
que estan interpretant
cançons
en favor de la pau
cançons
de la no violència
en aquesta jornada
doncs en col·laboració
amb diferents regidories
de l'Ajuntament
amb la cooperació
també doncs
amb la regidoria
d'ensenyament
i naturalment
també amb Intermonox
fam
ho fan doncs avui
a propòsit doncs
d'una efemèride
i de fet
en aquesta jornada
que estan ara mateix
cantant
que hem pogut entrar
dintre el Palau
i hem pogut escoltar
doncs un fragment
d'aquesta cançó
que escoltarem ara en directe
doncs volem la pau
la pau és la clau
aquest és el lema
d'aquesta jornada
que estan aquí
doncs al Palau
del Congrés
us encara seguiran
interpretant aquestes cançons
a més a més
amb l'Escola d'Art
i Seny de la Diputació
amb el Cor Rosinyols
amb el Cor Ciutat de Tarragona
i amb aquests 900 infants
hem pogut treure una estoneta
ni que fos
del moment
que estaven vivint
a dins del Palau
a la regidora d'ensenyament
Carme Crespo
i també el màxim responsable
a Catalunya
d'Intermonox fam
a Francesc Mateu
i hem pogut conversar
amb ells breument
i aquesta és la conversa
Núria
doncs tenim aquí amb nosaltres
la consellera d'ensenyament
Carme Crespo
també Francesc Mateu
que és el delegat
d'Intermonox fam
aquí a Catalunya
i també doncs
ha vingut a aquest acte
aquí a la nostra ciutat
al Palau de Congressos
Francesc, què tal?
Bon dia
Hola, molt bon dia a tothom
Quin goig veure
doncs aquests
no sé si són 900 infants
cantant per la pau
per aquest missatge de pau
Sí, fa molt goig
per aquests 900 infants
i pensar en tots els que
no han pogut venir
tota la gent que ha estat treballant
el tema de la pau
que és un tema realment important
També important
no és que es treballi
quan són ben menuts
com és el cas
a cedir a les escoles
amb aquesta educació
perquè ho tingui molt percent
en un futur
Sí, és un valor
que no acabarem d'assolir mai
i que hem de treballar
en totes les situacions
tant la pau
com la no violència
la no violència física
però també la no violència
estructural
és a dir
les desigualtats immenses
que tenim a la nostra societat
que fa que hi hagi
violències ocultes
i com diuen ells
la pau és la clau
i perquè hi hagi clau
hem d'assegurar
que no tenim cap violència
La pau que no és només
a nivell mundial
si parlem de conflictes
sinó també la pau
en el dia a dia
la pau en la convivència
ara en fi també referència
en aquest àmbit
La pau en la convivència
la pau en les desigualtats
la pau a tots els àmbits
tots aquells àmbits
que acaben generant
violència moltes vegades
que a vegades es veu
com pugui ser
la que tenim a alguns països
a l'Àfrica
o a altres països
i a vegades
violència que no es veu
la violència que a vegades
no veiem a casa nostra
quan hi ha infants
o quan hi ha persones
que no tenen casa
que no tenen accés
a la sanitat complesta
o persones que veiem
a la tanca de melilles
tot això són violències
que tenim més a prop
del que ens pensem
El baròmetre de la sigualtat
a nivell mundial
pel que veieu
des d'intermònia
es fan des de l'acció
al terreny
quin és actualment?
En aquest 2015
com està la situació
a nivell mundial?
En aquest 2015
malauradament
podem dir
que l'1%
de la població
del món
té la mateixa riquesa
que el 99% restant
i que 80 persones
només 80
les que cabríem
un autocar
o dos pisos
tenen la mateixa riquesa
que la meitat
de la població
i aquesta és
una diferència
que està incrementant
per això
parlàvem de desigualtats
perquè
les desigualtats
en aquest moment
són la clau
que hem de combatre
de manera forta
perquè si no
s'enfonsarà
tot plegat
i esperança
malgrat tot
Home, només faltaria
només faltaria
el que hem de ser
és ser-ne conscients
i lluitar
lluitar per
mirar totes aquelles
iniciatives
que combaten
la desigualtat
totes aquelles iniciatives
que van
a que redistribuïm
d'alguna manera
la riquesa
especialment
quan la desigualtat
és tan extrema
Francesc
gràcies
per vindre
aquí a Tarragona
també per la Trescafé
el Distintre Mónos Fam
fins aviat
gràcies
Molt bé
fins aviat
Carme Crespo
bon dia
Hola, molt bon dia
Quantes escoles hi ha
aquí dins
interpretant cançons
per la Pau?
Mireu, hi ha moltes escoles
les que cabien
a l'auditori
però és que
el que és l'orgull de ciutat
és que totes les escoles
de la ciutat
treballen
tot l'any
per aquest dia
aquest dia
és un espectacle
important
és un espectacle
de cants
de preparar-se
també
poemes
també alguna
escenografia
és a dir
sí que el dia d'avui
és un dia
que surt
que emergeix
però que el treball
el fan tot l'any
la veritat
és que Tarragona
és una ciutat educadora
i en activitats
com aquestes
ho demostren
s'ha d'agrair
la iniciativa
d'Intermonox Form
per fer aquest acte
celebrar cada any
el dia 30 de gener
que és l'edat
en què es va morir Gandhi
i llavors aquest dia
és per escenificar
aquesta tasca
que fan tot l'any
molt molt important
perquè realment
la pau
és la clau
la clau
perquè no
no passi
el que està passant
el que ja ha dit
el director
però també
doncs
inclús
a nivell local
a nivell local
també
hi pot haver
problemes
per la no
pau
o la violència
i
els nens
els nois
les noies
són els que faran possible
espero
i desitjo
que
amb un
futur
no llunyà
doncs
que no haguem de fer
actes com aquests
però de tota manera
jo el que vull sí
vull agrair
a les escoles
a tota la xarxa
d'educadors
perquè aquí hi ha molta gent
que no són pròpiament
de les escoles
que estan participant
a l'escola de música
al conservatori
els treballadors
de les dues conselleries
que són les que
juntament amb Intermont
organitzen aquest acte
que són la d'ensenyament
de la ciutat
i també
la de cooperació
perquè
quan estàs aquí
veus que això
és quelcom més
que un espectacle
no és un espectacle
preparat només
per alluir avui
sinó que és un treball
que es ve fent
durant tot l'any
i això és molt important
i que la nostra ciutat
doncs participi
ja per tercera vegada
en aquest dia
i que durant tot l'any
duguin a terme
aquesta activitat
és un orgull
un orgull de ciutat
Som a la sala
gran del Palau de Congressos
i jo no sé comptat
però està ple
està ple
rarament es veu plena
aquesta sala
perquè
doncs bé
és molt gran
però sí, sí
està ple
només els 900 participants
i tota la resta
que venim acompanyant-nos
doncs fa que la sala
estigui plena
no només de platea
que és l'habitual
sinó també
doncs els parcos
és un goig
Carme Crespo
també gràcies
i donar una per l'iniciativa
per el Parc Osdoca
gràcies a vosaltres
doncs les paraules
de Carme Crespo
jo Núria m'he quedat
amb aquest titular
de Francesc Mateu
que ens ha dit
doncs això
que l'1% de la població
acúmula la riquesa
al món
1%
i el 90% restant
som nosaltres
som tu i jo
i la resta
i especialment
els països més pobres
també és més evident
però també he parlat
d'aquesta no violència
del dia a dia
del fet que aquests infants
siguin també
una llavor del futur
del futur més proper
perquè també ho tinguin
molt percent
en els seus dia a dia
i també evitint
aquestes accions violentes
que a vegades veiem
pels carrers
i que també
s'han inculcat
en aquesta no violència
del dia a dia
no només la no violència
de la pau
enfront de les guerres
que hi ha al món
i en les quals
s'intervenen
s'intervenen les fames
especialment
en aquells més significats
pels conflictes
sinó també
aquesta no violència
del dia a dia
aquest és el missatge
amb aquest lema
la pau és la clau
aquí al Palau de Congressos
un acte que començava
dels quarts
d'onze del matí
en aquest moment
segueix a l'interior
hem vist
bàsicament
la sala principal
del Palau
com dèiem
encara me creix
plena de gom a gom
tots els seients plens
molts infants
en aquest acte
aquests 900 infants
crec que són 13 escoles
de la ciutat
i que també hem pogut veure
el responsable
de l'IMED
Institut Municipal d'Educació
que també col·labora
en aquest acte
amb la regidoria d'ensenyament
i que també hi ha
de l'interior
Carles Sepero
que també l'hem pogut veure
a primera fila
amb Francesc Mateu
i amb Carme Crespo
i altres responsables
però sobretot avui
els protagonistes
dels infants
a banda d'escoles
com per exemple
el Carme
la Salla
Torreforta
el Col·legi de Patú
de Sagrat Cor
el Miracle
pel Boclos
també hi eren
les escoles
d'educació espacial
Estela
la Sant Rafel
la Montanyeta
i també l'Escola Soc
de fet quan he arribat
el fragment que heu escoltat
era una part
que han interpretat
precisament alumnes
d'aquesta escola
a l'escenari
d'aquí del Palau
de Congressos
a l'escenari principal
del Palau de Congressos
900
a vora
més de 900 infants
de 13 escoles
participants
i el que dèiem
una
vaja
l'activitat escolar
que avui
s'ha vist interrompuda
per molts nens i nenes
aquests més de 900
però amb l'objectiu
doncs això
de fer-ne un dia lúdic
i una reflexió especialment
al voltant de la no violència
a la Pau
Pep Sunyer
alumnes que per cert
algun d'aquests alumnes
passaran per aquí
per l'aventura de conversar
ja li pots comentar
a la Marisa Terrilla
que alguna d'aquestes escoles
no les tindrem
precisament
a l'aventura de conversar
la setmana que ve
si no merro
crec que ve a Bona Vista
bueno anem nosaltres
anem allà
millor m'ho poses
encara millor
anirem nosaltres a Bona Vista
i de fet cada divendres
tindrem això
l'aventura de conversar
amb arguments com aquests
parlant d'un dia de la Pau
parlant d'altres temes
doncs del dia a dia
amb aquests infants
a través d'aquest espai
radiofònic
doncs que
ve tan veterària
eh
on ser temporades
Pep Sunyer
Joan Maria Bertran
moltes gràcies a tots dos
aquí ho deixem
aquest parell de nens
d'infants
vinga fins aviat