Arrenca la tertúlia, avui dimarts Tertúlia Política,
que compartim amb Marga Santís, la portadora del Grup Municipal
d'Incedir a Parc de Catalunya Verdes, Esquerra Unida i Alternativa.
Arregama, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya també Jordi Roc, amb nom del Grup Municipal del Partit Popular.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Xavier Quintana, nom del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Xavier, bon dia.
Molt bon dia.
I el dient d'alcalde Javier Pellamallor, nom del Grup Municipal del PSC d'equip de govern.
Javier, bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom.
Avui ja podem parlar d'aquesta obertura demodinàmica a les 24 hores.
Des d'ahir, a les 8 del vespre, es va obrir la unitat,
una reclamació ben històrica del territori,
amb diferents mostres de suport, concentracions, manifestacions que hem vist els darrers mesos i anys,
segons també alguns indicat, valoracions d'entrada d'aquesta obertura,
no només a Tarragona, sinó també a Girona i Lleida.
Home, les valoracions d'entrada són positives perquè responen a una llarga demanda d'aquest territori,
però ja ho has dit tu, no només d'aquest territori, sinó també d'altres que també es veuen afectades
per la mateixa situació que era realment discriminatòria respecte de la gent que vivia a Barcelona,
perquè estem parlant d'unes condicions bàsiques perquè tothom tingui accés a aquest servei.
Valorar-la positivament, però també estar atents a altres coses que ens han de preocupar,
per exemple els sindicats en alertat de les condicions laborals del personal d'hemodinàmica
i és una cosa que haurem d'estar al tanto, a veure com s'acaba solucionant,
i també tenir clar que això només és una part del problema que tenim amb la sanitat a Tarragona
i en general aquest problema que consisteix en que d'alguna manera ara diguéssim que els nostres drets,
el dret a tenir una cobertura sanitària, doncs està supeditat al fet que alguns en puguin fer negoci,
això ho estem veient amb el pla de privatització, d'externalització, digue-li com vulguis,
que té el Departament de Sanitat, que és una cosa absolutament que canvia,
que capgira tot el que fins ara ha estat el model sanitari d'aquest país.
Que tenia molts punts poscos, també s'ha de dir, però que ara mateix el pla que estan intentant portar a terme,
a més diguéssim allò a última hora, i allò en temps de pràctic, com es diria en futbol, de pròrroga,
en temps de pròrroga, és com per estar molt i molt preocupats.
Per les metàfores esportives...
Jo, fatal, jo per les metàfores esportives, fatal, ja ho saps.
Però això us ho pregunto, perquè sé que valtros controleu més.
Bé, jo crec que a part que fa uns anys tard,
és una qüestió que 100 famílies a l'any s'estalviaran a Barcelona amb tots els inconvenients.
Si hi ha els costos afegits per les famílies,
que representa haver-te de desplaçar per cuidar un familiar
o per tota la logística que representa,
que no entenc que hi hagi problemes laborals amb el personal demodinàmica,
tenint en compte que hauria de ser un personal que ja hi era a Barcelona,
l'únic que ara prestarà el servei aquí,
i una cosa que a mi em té força indignat
és que a Catalunya som els espanyols que més impostos paguem,
per tot, tots els trams autonòmics, impostos nous,
i en canvi la Generalitat és la segona comunitat autònoma en despesa total per càpita,
però en canvi estem a la cua en despesa sanitària.
És a dir, moltes de les coses que es diuen que tenim problemes de llistes d'espera
és perquè el govern de la Generalitat es gasta els diners
amb altres coses que no són a la sanitat de tots.
No és un tema de qui fa una operació o qui presta un servei,
si hi ha transparència.
Ara s'ha fet el contracte d'ambulàncies i ja veurem com acaba.
Però que som els que més impostos paguem,
paguem impostos d'allò que es deia abans, impostos escandinaus,
i som els que pitjor servei rebem.
Per cert, la mitjana a Catalunya és de 1.100 euros per habitant en despesa sanitària.
Estem als segons de les comunitats autònomes per la cua.
Però és que a Tarragona és de 1.000 euros per càpita,
és a dir, un 10% menys que la mitjana catalana.
Si això no és injust, jo no sé què deu ser injust.
Les decisions que es prenen de Barcelona perjudiquen seriosament,
en concret i a la ciutat de Tarragona, l'Hospital Joan XXIII.
Hi ha un procés de desmuntatge de l'Hospital Joan XXIII,
paulatinament.
Ara, com que amb la crisi no s'ha pogut fer,
i de les dues coses que era portar-ho tot a l'Hospital de Reus
i fer cambalatges sanitaris,
doncs ara han seguint només amb els cambalatges sanitaris.
Però tenim un problema a Tarragona, tenim una amenaça molt greu,
que és l'intent de la Generalitat de carregar-se a Joan XXIII.
Xavier.
Bé, jo crec que és una molt bona notícia.
Jo crec que en aquest cas ens ha demostrat que hem anat tots a una
i a fer de Tarragona.
Jo crec que en el futur, hi hagi que hi hagi a l'Ajuntament,
hem de prioritzar Tarragona davant de tot.
I crec que és una lliçó per aprendre,
perquè quan ens hem equivocat,
doncs s'ha de reconèixer que ens hem equivocat
i no hem donat suport al que havien de donar suport.
I ara toca fer política per Tarragona i des de Tarragona.
I crec que és una cosa importantíssima.
I totes les persones que representin els ciutadans de Tarragona
i que estiguin a l'Ajuntament,
crec que seria una lliçó important aquesta, no?,
el que ha passat ara.
Javier.
És una bona notícia.
És una fita que s'ha aconseguit des del punt de vista social i ciutadà
amb una important mobilització
i, per tant, és d'agrair que s'hagi escoltat aquesta reivindicació ciutadana.
Em recorda molt el moviment de les Bates Blanques de Madrid
i dels moviments en defensa de la sanitat pública per a tothom i de qualitat.
I la llista de qüestions pendents en temes sanitaris de la ciutat de Tarragona
és llarga.
Aquesta és una qüestió que deixa d'estar en el DEB,
però tenim temes tan importants com, per exemple,
l'execució de la segona fase de les noves urgències de següent 23,
tenim també el tan reivindicat centre d'atenció primària de Camp Clar,
tenim veure com està evolucionant la llista d'espera
pel que fa als 14 tractaments quirúrgics
que estan garantits per llei
amb un termini màxim d'espera de sis mesos,
tenim també atenció continuada dels centres d'atenció primària dels barris.
Atenció continuada recordem que és atenció 24 hores
i que això des de mitjans de l'any 2011 ja no és possible.
En els centres d'atenció primària de barris, com a Bona Vista,
a partir de les 9 del vespre,
el centre d'atenció primària tanca les seves portes
i no hi ha atenció continuada.
Per tant, hi ha moltes reivindicacions encara pendents.
Jo celebro la unitat i crec que tots els que estem aquí
hem fet el que hem pogut i hem col·laborat
per tal que se sentís fort la veu de la ciutat de Tarragona,
dels seus representants polítics
i ja sigui amb mocions que hem presentat diferents grups municipals,
ja sigui amb interpel·lacions al Parlament de Catalunya,
ja sigui de diferents partits,
i ja sigui parlant molt entre nosaltres
per tal de traslladar una veu única a les autoritats sanitàries,
doncs el que celebrem és que aquesta unitat
està donant fruits i que hem de continuar per aquest camí.
Arguei, fa una segona ronda de valoracions.
Sí, jo simplement una qüestió que em sembla que és important
després del que han parlat els meus companys.
Jo penso que ens equivoquem si plantegem aquest tema
com un conflicte territorial,
com un conflicte entre Tarragona, des de la capitalitat,
respecte d'altres ciutats del territori,
perquè no és un conflicte territorial,
és un problema de model, de model sanitari.
I si a Tarragona ho enfoquem simplement
com un tema de confrontació, ens equivoquem,
perquè el que estem parlant aquí
és del conflicte entre sanitat pública i sanitat privada,
entre un determinat model sanitari
que assegura drets per tothom,
o un altre model sanitari,
que és un model que tendeix a la privatització
i a desviar serveis cap a la sanitat privada o concertada.
És aquest el tema important.
i és veritat el que ha dit el Javi,
que tenim molts, el senyor Vilamallor, perdó,
que tenim molts temes pendents,
que és des del tema dels CAPs,
el tema de l'atenció continuada,
el tema de les urgències pediàtriques,
o el tema, per exemple, de les llistes d'espera,
que no és acceptable que el tema de les llistes d'espera
es vehiculi desviant pacients a la privada,
desviant pacients a les mútues,
perquè això és un joc de trileros.
I fent llistes d'espera a les llistes d'espera.
Que és el que estem veient.
Estem assistint a això.
I que això és un conflicte que és global,
és de país,
és el model sanitari que ens volen imposar.
Que a Tarragona el patim d'una determinada manera,
perquè tenim els actors sanitaris que tenim,
i funciona d'aquesta manera.
Però enfoquem-ho bé,
perquè si no ens equivocarem.
Ens passarà com amb altres coses,
que si les enfoquem només territorialment ens equivoquem.
Jo, més que un problema entre pública i privada,
perquè, com jo vaig ser el portaveu del meu partit
a la Comissió d'Investigació de la Gestió de l'Àmbit Sanitari,
s'han comès accessos a la privada,
beneficiats per la pública,
però a la pública també.
Hi ha hagut interessos particulars i partidistes.
Jo el que veig,
amb el tema de la hemodinàmica,
centrant-me, perquè podríem parlar també,
de no posar un consultori a la mora
un dia a la setmana o dos dies a la setmana,
que és portar un metge,
al local de l'Associació de Veïns,
perquè no hagin de fer 11 quilòmetres,
molta gent per buscar una recepta o el que sigui,
doncs coses així.
Aquesta manera de gestionar que té Barcelona,
allò que diem nosaltres Barcelona.
al març del 2013,
l'Ajuntament de Tarragona va aprovar per unanimitat
una moció demanant aquest servei.
El govern m'ha dit, això ho farem el 2015,
perquè entra dintre del nostre calendari,
i ho farem el 2015.
Ara ha arribat el 2015,
potser ho han avançat uns mesos pel Soroll,
pel tema del veí de Torrefort,
el senyor Gerón,
que va saltar als mitjans,
però al final era la seva planificació,
el que nosaltres diem,
el que aprovi l'Ajuntament,
el que digui el territori,
el que diguin els tècnics de Joan XXIII,
els és igual.
Al govern de la Generalitat li han dimitit
serveis clínics sencers
per la manca de reformes,
no tant per les retallades,
perquè molta gent ha aguantat a la sanitat,
retallades han aguantat,
però sí per la manca de reformes,
és a dir, hi ha hagut retallades
i no hi ha hagut cap reforma
i molts caps de servei,
i estic parlant dels responsables dels serveis,
és a dir,
que no és fins i tot allò espontani,
que és molt pensat,
doncs que no s'han fet coses bé,
no s'han fet reformes de debò,
s'ha retallat a l'obèstia
i no s'han fet reformes com, per exemple,
posar un servei en una ciutat
que estalvia diners en aquella ciutat,
perquè no has d'anar portant gent
i amb els veïns,
perquè no han d'anar a Barcelona,
anar i tornar,
que entre nosaltres és normal
que si fóssim un poble de 3.000 habitants
doncs hauríem de desplaçar-nos,
perquè al final no es pot tenir de tot a tot arreu,
però aquí 100 casos a l'any
són dos a la setmana,
dues famílies que havien d'anar a Barcelona
a buscar-te desplaçaments,
trens, incomoditats,
pel mateix cos,
és a dir, a la Generalitat
no li costarà més tenir el servei aquí,
no haurà de moure gent amb helicòpters
ni molt menys gent que ja treballarà aquí,
que ja estarà a Joan XXIII,
és a dir, que en lloc de fer retallades,
si haguessin fet aquesta reforma fa dos anys,
200 famílies s'hi haurien estalviat,
anar a Barcelona, etc.
A les 10 parlarem, per cert,
amb Rosa Maria Gabriel,
una tarragonia que va sobreviure,
va anar a Barcelona amb helicòpter,
va sobreviure a un infart,
i que ens ho vindrà a explicar.
Xavier?
Bé, jo crec que hem de deixar clar
que són serveis públics,
serveis públics no són negocis,
serveis públics són sanitats,
és educació,
és transport,
i crec que hem de tenir clar
que retallar amb serveis públics
és retallar amb qualitat de vida dels ciutadans,
i crec que hi ha coses que no es poden tocar,
hi ha coses intocables.
la vida de les persones,
crec que prioritza davant de qualsevol altra cosa,
i crec que, bueno,
que podríem profunditzar molt en aquest tema,
en el que parlava el Jordi Roca,
podem parlar de diners,
podem parlar de moltes coses,
però prioritzar la vida de les persones
és per davant de tot,
i no li vull treure importància
ni a l'educació,
ni al transport,
però la sanitat de qualitat
és una cosa bàsica
que no podem perdre.
No podem perdre els ciutadans,
ja no parlem de partits,
ni parlem de Barcelona,
ni parlem de...
Podríem parlar de models,
podríem parlar del que volguéssim,
però prioritzar la vida de les persones
és el que ens fica
en un país de qualitat,
en un país avançat,
o en un país
que no estem al nivell que hauríem d'estar.
És que és el servei públic,
la sanitat és el servei públic
que des de fa 20 anys,
en les enquestes que es fan
de satisfacció amb els serveis públics,
que es fan des del Ministeri
d'Administracions Públiques
i també a Catalunya
per part del Centre d'Estudis d'Opinió,
repetidament surt com el més valorat
per part de la ciutadania.
O sigui, és amb molta diferència
un servei públic valorat
i amb un nivell de satisfacció
molt positiu.
Crec recordar que les dades
oscil·len entre el 6,5 i el 7
en una escala de 0 a 10.
Per tant, la gent està satisfeta
amb el sistema sanitari.
És veritat que el sistema sanitari
no és invulnerable
a la retallada de recursos,
és a dir, la pèrdua de qualitat
i d'accessibilitat.
Avui estem parlant
que hem millorat l'accessibilitat
a un servei públic sanitari
perquè hem fet que estigui
més a prop dels potencials pacients.
I a mi, jo crec que m'agrada molt
quan parlem de la gestió pública
amb rigor
i quan parlem també
de com gestionar
una matèria tan delicada
i tan complexa
com és un sistema sanitari,
tenim clars els principis
i els valors que l'han d'inspirar.
L'accessibilitat és un,
la qualitat és un altre,
la gratuïtat en l'accés
és un altre,
perquè no es pot condicionar
l'accés a un sistema sanitari.
La igualtat més que la gratuïtat.
La universalitat.
La universalitat.
No, no, no.
Em refereixo a no...
Independentment de la renda.
Però que la gratuïtat no és,
que ens costa molts diners a tots.
Em refereixo,
quan parlo de gratuïtat
en el moment d'accedir,
parlo de no introduir
mecanismes d'acopagament,
per exemple,
que condicionin l'accés
a un servei públic
d'atenció primària
o que condicionin l'accés
a un determinat fàrmac.
A això m'estic referint.
Evidentment, res és gratis
perquè els ciutadans
ho paguen a través dels seus impostos.
I afortunadament el sistema
preveu que el ciutadà
vegi la traducció
dels seus impostos que paga
en el sistema sanitari que rep.
Quan parlava el Jordi Roca
que hi havia 100 famílies
i 100 pacients
que no hauran de marxar a Barcelona,
està clar que hem de posar en valor
la incomoditat
que els suposava haver d'anar a Barcelona,
els costos que els suposava,
les pèrdues d'hores de feina
d'aquesta gent
que no podien atendre
els seus llocs de feina
mentre tenien de cansament,
d'estrès, etcètera, etcètera.
Quina inversió ha suposat
pel sistema sanitari
obrir les 24 hores?
Segons les paraules
de Josep Mercader,
el director territorial de Salut,
es calcula en 800.000 euros
l'augment de cost
d'aquest servei.
100 casos, 800.000 euros.
És a dir, 8.000 euros per cas.
Que no és cert.
Aquesta xifra no és certa.
Jordi, jo no la qüestiono.
L'ha donat l'autoritat sanitària
que per alguna cosa
ostenta la responsabilitat
de gestionar la sanitat dels catalans.
Si diuen que són 800.000 euros
i són 100 casos,
són 8.000 euros per cas.
Jo crec que,
ho deia abans el company Xavier Quintana,
hem de tenir clar
en què es pot ratallar
i en què no.
I parlant de model,
com deia abans l'Arga,
hem de tenir clar
que els tres centres
que comencen a obrir ara,
el Trueta,
l'Arnau de Vilanova
i el Joan XXIII,
són tres hospitals
del sistema públic X.
Girona, Lleida i Tarragona.
Exacte.
Deia el nom propi
dels hospitals.
Girona, Lleida i Tarragona.
Són hospitals de l'X,
són hospitals
de l'Institut Català de la Salut.
Són hospitals 100% públics,
amb personal funcionarial,
és a dir,
amb tots els qualificatius
i totes les característiques
d'un establiment públic,
100% sanitari,
amb uns excel·lents professionals,
dels quals en algun moment
el conseller va semblar
que dubtava
de la seva capacitat de resposta
en l'incident
del senyor Giron,
que es deia
si hi havia o no hi havia
una bona resposta
dels professionals
de l'atenció
del servei demodinàmica.
No posem dubtes,
no qüestionem
la qualificació professional
dels treballadors
de la sanitat pública,
de la nostra ciutat
i del conjunt del país,
perquè ho estan fent
magníficament bé
amb el context econòmic
i social
que estem vivint.
O sigui,
en cap cas
podem qüestionar
la feina dels professionals.
Jo no ho vaig interpretar
com una acusació
de mala praxis.
No va ser una acusació directa,
va ser l'esombra del dubte.
Jo crec que sí,
que van introduir
aquesta...
No ho sé,
jo no vaig sentir exactament les...
Van introduir
aquesta ombra de dubte
i que afortunadament
tots vam reaccionar
prou a temps
com perquè no seguíssim
per aquest camí,
perquè allò era...
Era culpar
d'aquest incident
a qualsevol
irresponsable
i moralment patètic.
Jo, és que a veure,
hi ha un tema
amb la sanitat
que és el tema
de garantir la universalitat,
que aquest és un tema
importantíssim,
no només per una qüestió
d'igualtat,
sinó també pel mateix
model sanitari
que estàs defensant.
Si el que intentes
és crear un model sanitari
que no és universal,
al final el que t'acabes carregant
és el mateix
servei públic de sanitat
perquè si introdueixes
mecanismes
que fan
que segons qui
per qüestions
de comoditat
o per qüestions
de rapidesa
hagi de recórrer,
trigui recórrer
amb una altra via,
el que estàs creant
és una sanitat
de caritat
pels que no s'ho poden permetre
o assistencial
pel que no s'ho poden permetre
i un altre
circuit sanitari
pels que s'ho poden permetre
i això ho estem veient.
Ho estem veient,
és injust,
és absolutament injust,
és absolutament injust
perquè al final
surt més car,
surt més car
per tots,
també per l'administració
acaba sortint
molt més car
perquè a més
el que deixes de banda
són les polítiques
sanitàries globals,
les que es basen
no només en cuidar,
no només en solucionar
les malalties
sinó també en fer
prevenció sanitària
i això està passant
en aquests moments
perquè les retallades
a veure,
no són innocents,
les retallades
es fan en benefici
i les retallades
que s'estan fent
en aquest moment
a sanitat
com les que s'estan fent
en educació
són retallades
que no impliquen
pèrdues
pel que són
les mútues
o pel que són
determinats tipus
de sanitat privada
que tenen
concertats serveis públics.
No, això és el que està passant
i això ho podem veure
amb exemples concrets
i clars
de coses que coneixem
i de gent que coneixem
vull dir, per exemple
tu tens un pare
gran, malalt
que et demana
hora
per anar
al servei
d'ophthalmologia
de Joan XXIII
que és un gran servei
i que hi ha molts bons professionals
si aquest senyor
que va amb cadira de rodes
i és mon pare
ha d'estar allà
esperant-se
ha d'esperar temps
perquè li donin el cita
i ha d'estar
esperant-se
per entrar
3 o 4 hores
evidentment
si te pots permetre
pagar
en privat
i que no hagi d'aguantar
les 3 o 4 hores d'espera
i que no hagi d'aguantar
3 o 4 mesos
perquè li donin hora
qualsevol bona filla
qualsevol família
conscient
que s'ho pot permetre
preu els diners
d'on sigui
i el porta a la privada
què passa?
que això només
ho podran fer
els que s'ho poden permetre
i els altres
no
i això és injust
això és absolutament injust
però tu com creus
que baixes llistes d'espera
posant menys diners
o posant més diners?
posant més recursos
posant més recursos
a la sanitat pública
i posant més recursos
a la sanitat pública
és tenir clar
que el model sanitari
que necessitem
és un model de sanitat
universal i igualitari
perquè és que si no
a la llarga
també vas perdent
qualitat de la sanitat pública
però mira
deixa'm un segon
només el dels 800.000 euros
que em penso que és
que és fer joc de trilers
és a dir
és evident que el servei d'hemodinàmica
costarà 800.000 euros
doncs perquè té una sèrie de personal
però és que aquests 800.000 euros
ara es gastaven a Barcelona
els 100 casos que hi havia aquí
i que anaven a Barcelona
s'havien de cuidar
això també tenia un cos
també tenia un personal de més
és a dir
ara hauran de tindre
100 casos menys
el que representarà
800.000 euros d'estalvi
a Barcelona
és a dir
que no és un cos
i els costos humans
perquè sabem
la notícia d'aquest senyor
perquè ha sortit pels mitjans
però en tots aquests anys
hi ha hagut molts casos anònims
que no sé
s'han acabat en mort
o han acabat en pitjor pronòstic
o en pitjor
després de
no sé
però i una cosa
molt petita
que tampoc no em vull
has parlat de la Rosa Mari Gabriel
que veig que és una persona
que ahir va haver d'anar a Barcelona
amb el servei d'helicòpter
pensem també que aquí tenim
una assignatura pendent
importantíssima
amb el transport sanitari
amb el transport sanitari
que està fatal
perquè acaba de ser
adjudicat de mala manera
l'última adjudicació
que hi ha hagut
del transport sanitari
ens hi hauríem de posar
ens hi hauríem de posar
perquè també genera
molts dubtes
sobre com funcionarà
més que dubtes alarmes
i després tenim
el tema dels helicòpters
que no puguin volar la nit
resulta
que l'infart ha d'agafar de dia
perquè si t'agafa de nit
per favor
en quin país estem
jo vull fer referència
una mica
al que parlàvem
una mica
de la sanitat pública
i la sanitat privada
a Barcelona
potser sí que hi ha
hospitals privats
però el que és de Tarragona
exclusivament privats
no n'hi ha
vull dir
tots els hospitals
atenen al públic
i alguna mútu
que hi pot anar
és a dir
que han de ser conscients
que la persona
que té
una sanitat privada
i paga la seva mútua
no serà millor atesa
o
que una altra
i jo m'he trobat
moltes vegades
quan tu te'n vas a
no vull dir nom d'hospitals
però tu te'n vas a qualsevol hospital
vull dir
escolta
tu te'n pots anar
amb la teva targeta de la mútua
o te'n pots anar
amb la teva targeta
de l'X
i escolta
t'atendant igual
no hi haurà cap tipus
de preferència
i això és el que també
cal conscienciar a les persones
si aquests diners
que s'estan donant
a la sanitat privada
la gent els
no et dic que els doneix
perquè nosaltres ja tenim
un sistema de pagament
de la sanitat
però fos conscient
que aquests diners
es poden utilitzar
per una altra cosa
potser els recursos públics
tenien clar
que s'han d'augmentar
i jo crec que és una mica
d'engany
tot això del tema privat
jo crec que és una mica d'engany
el que no hi és transparència
bueno, potser sí
és una mica d'engany
que es fa amb els diners
sigui públic o privat
a mi m'és igual
que algú faci
amb un privat
Javier i després l'arga
Javier que no parla
però està bé
és que jo crec que
és a dir
la discussió al final
és una discussió
de finançament suficient
o no
per complir els objectius
que té una organització
és a dir
en aquest cas
si el sistema sanitari
vol prestar
amb criteris
o principis
com els que he dit
d'accessibilitat
qualitat
universalitat
i gratuïtat
en l'accés
l'atenció sanitària
d'una població
de 7 milions i mig
de catalans
necessita més recursos
que els que actualment
el govern està destinant
i això ho sabem
perquè quan no hi havia
aquest govern
hi havia un altre
es gastaven més diners
o sigui
hem de gastar
més en sanitat
hem de gastar
més en sanitat
o en salut
o en polítiques de salut
perquè és una inversió
necessària
per la qualitat de vida
i el benestar
de les persones
i això ha d'estar
al capdamunt
igual que necessitem
una bona inversió
en política educativa
per garantir
el futur
de les nostres generacions
i el futur
també de la nostra economia
és a dir
aquest tipus
de despesa pública
en sanitat
en educació
en innovació
no pot ser
la primera que retalli
jo crec que la gent
que ens està dient
la ciutadania
el que ens està dient
és
en això no
podeu retallar
en altres àmbits
en altres polítiques
en altres prioritats
que no ho siguin tant
però en salut
en educació
en innovació
en desenvolupament social
no es pot
tu saps que el tripartit
li va dimitir
la junta clínica
de Joan XXIII
per les retallades
però escolta una cosa
Jordi
això és fàcil de dir
de fet
la comunitat autònoma
que menys inverteix
en sanitat
és Andalusia
que hi ha un pacte
iniciativa
Izquierda Unida
Jordi
jo
no és que inverteixi més
és que gestiona
és que gestiona millor els diners
que inverteix
precisament perquè és un model
menys diners per càpita
sí
però els gestiona millor
perquè és un model
perquè és un model
100% públic
el problema que tenim aquí
això no és cert
això no és Andalusia
hi ha un munt de privada
hi ha més privada
que Catalunya
m'explico
el tema no és les privades
que hi hagi privades
absolutament privades
és un altre tema
i les privades
absolutament privades
ja s'ho faran
el tema
el problema aquí
són els proveïdors privats
de la sanitat pública
i com reparteixes
les cartes
entre el que és
la sanitat pròpiament pública
i els proveïdors privats
que quan arriben els diners públics
els proveïdors privats
de la pública
la gestió és opaca
i no sabem
si es gestionen bé
o gestionen malament
i el problema
quan dius que aquí
no hi ha sanitat privada
i tant que hi ha
Santa Tecla és privada
Santa Tecla a Tarragona
és privada
i no és igualitari
des del moment
que tu arribes a Santa Tecla
i això ha passat
i s'ha portat al Parlament
i et pregunten
i et pregunten
si vas per mútua
o vas amb la targeta
del CatSalut
i si vas per mútua
tens un recorregut
i si vas amb la targeta
del CatSalut
tens un altre
i això és discriminació
no és una empresa privada
i és que
havia d'acabar l'argument
a veure
jo crec que
els socialistes
hem pogut fer
moltes coses malament
hem pogut cometre
moltes errades
moltes
però si
ja podem acabar
però si hi ha algú
però si
és que jo crec que hem de parlar
clarament
de les coses
i amb honestedat
però si hi ha una cosa
de la qual
especialment
ens sentim orgullosos
i la gent ho sap
és de les inversions
i de la despesa pública
en sanitat
què protagonitzem
quan tenim
quan tenim
la responsabilitat
de governar
el país
o l'estat
ara no
no estem en disposició
de governar-lo
hi ha una altra força
fent-ho
i tenim
un programa sanitari
que preveu
una sèrie d'inversions
i una sèrie de millores
nosaltres
ens creiem
el sistema sanitari públic
ens el creiem
perquè
l'hem gestionat
l'hem dissenyat
l'hem viscut
com una cosa molt pròpia
i és una
és una fita col·lectiva
no és que nosaltres
volem patrimonialitzar
o apropiar-nos
d'això
però
ostres
a mi quan em diuen
que la comunitat
d'Andalusia
o que
la Catalunya
del govern d'esquerres
i de progrés
encapçalat pel president
Pasqual Maragall
o el president Montilla
no gastaven sanitat
és que jo no sé
si vivim
en el mateix planeta
és que jo no sé
si vivim
en el mateix planeta
Jordi
Jordi
Jordi
d'inaugurar
una escola
cada setmana
i de fer hospitals
i centres d'atenció primària
a tot el país
i d'inaugurar-los
un cada mes
és que ens hem fet
un fart
però que han inaugurat
hospitals a tot Espanya
a Madrid han obert 10
a Astúries
no han obert
2 o 3
Jordi
que jo acabo
i també
a la comunitat valenciana
coneixes el model
que es diu
el model
alzira
coneixes
vols que parlem del català
que hem tingut una comissió d'investigació
que hi ha imputats
400
Jordi
Jordi
o no és veritat
perquè amb 34 anys
Javier no
hi ha hagut una sociovergència sanitària
a Catalunya
perquè és el model que és
que és un model
on has de pagar dues vegades
si vols que tot tingui temps
d'aquestes línies
en què els diners públics
es desvien cap a sanitat
cap a proveïdors privats
és això
sense saber com
estem en temps de prou
però aquest
aquest és el model
que vosaltres
volíeu implantar
aquest és el model
que vosaltres
volíeu implantar
a Madrid
i que afortunadament
la marea blanca
ho va impedir
de totes maneres
el tripartit
va fer coses malament
i moltes coses bé
però
clar que sí
que no es poden fer públiques
que sí
però la pregunta
però davant de la teva reflexió
és a dir
jo crec en la intel·ligència
dels nostres oients
i crec en la seva capacitat
crítica
de valorar
el que diem
per tant
no crec que es deixin
convèncer fàcilment
si miren el mapa d'Espanya
comunitat autònoma
per comunitat autònoma
i veuen el model sanitari
que encapçala el Partit Popular
allà on governa
ja sigui València
ja sigui Balears
o ja sigui Madrid
no és sinònim
agafa les 13
perdona
no és sinònim
de creure en el sistema públic
de sanitat
és que
doncs gasta més diners
gasta més diners que aquí
però de què m'estàs parlant
és com ho gastes
és com ho gastes
que no gasten més
que no és veritat
Javier mira't
mira't un per un
jo ho he fet
totes les comunitats
autònomes
governants
per partit
populat
gasten més diners
per càpita
per càpita
home no global
perquè clar
a la Rioja
són quatre gats
jo crec que és molt important
una cosa
no en termes absoluts
jo no parlo de la gran xifra
per càpita
gasten més
gasten més totes
mira-ho
en la propera tertúlia
si us plau
fem un monogràfic de sanitat
monogràfic de sanitat
i parlarem de dades
molt concretes
perquè la gent
tingui una visió
i portarem els números
que els números canten
mira entre altres coses
entre altres coses
el país que té més despesa sanitària
el país que té més despesa sanitària
per evitar
és els Estats Units
i el sistema sanitari
dels Estats Units
ni és igualitari
ni és igualitari
ni és eficient
ni funciona
d'una manera
que garanteixi
els drets
de tota la població
i això és així
i són els números
i jo no voldria acabar
sense recordar
els apartats de caritxos
el dia dimarts 24
la farem monogràfica
de sanitat
i en parlem el dia 24
que serà la següent
avui 17
per tant el 24
i acabarem una frase
de Rosa Maria Gabriel
que la tenim per aquí als Estudis
i que ella diu
que cada matí és un regal
per tant
amb aquest missatge
acabem la tertúlia
cada matí és un regal
cada matí és un regal
de seguida
doncs amb Rosa Maria Gabriel
també aquí al matí
de Regó la Ràdio
Arga Santís, gràcies
Jordi Rocca, gràcies
Jordi Quintana
moltes gràcies
gràcies
i Javier Villamallor
també gràcies
i fins la propera
Gràcies