Obrim l'espai que us oferem cada dimarts dedicat als nens i joves.
Avui, aquesta setmana, ens l'hem plantejat molt vinculat amb Sant Jordi
i hem pensat a veure de què podem parlar relacionat a Sant Jordi
amb nens i joves.
Bé, literatura, llibres per a nens, n'hem parlat, hem parlat amb autors,
en parlarem també el dia de Sant Jordi, ho volem enfocar d'una manera diferent.
Ens adrecem a l'Escola de Lletres perquè allà s'hi està duent a terme,
va començar el mes de març i encara em sembla que fins a maig-juny
tenen en marxa un taller d'escriptura de contes infantils.
Ens ho explica, ens en dona més detalls sobre com s'ha d'escriure
i explicar també un bon conte infantil.
Com dèiem, ens ho explica la periodista Núria Naval.
Núria, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia. Escolta, ets periodista, ets escriptora,
has escrit un llibre, Revolució a la Biblioteca, un llibre infantil, no?
Sí, un llibre infantil.
Ho he escrit fa dos anys.
Sí.
I, vaja, el que fem a l'Escola de Lletres, doncs,
és intentar escriure allò que voldríem que els més petits llegissin, no?
Posar-nos sobretot a la pell del que interessa als més petits.
Explica'ns una mica de què va el teu llibre, Revolució a la Biblioteca.
Doncs el llibre d'un nen que no llegeix i que sembla que no llegeixi
perquè no li agrada llegir i resulta que no llegeix perquè aquells llibres
que l'obliguen a llegir no li agraden.
I, vaja, la història va que les lletres dels seus llibres,
com que són molt orgulloses, doncs, decideixen marxar dels llibres
perquè el nen no llegeix.
I, al final, doncs, el que resulta és que el nen,
a través dels dibuixos, que és l'únic que li queda en els llibres,
doncs, s'acaba ell inventant les històries
i, al final, les lletres decideixen tornar els llibres
perquè els hi agraden molt les històries que s'ha inventat el nen
i decideixen tornar els llibres.
però amb la història que ha explicat el nen.
I, llavors, bueno, era una miqueta objectiu,
era dir que hi ha nens que de seguida s'encasellen
que no els s'agrada llegir
i que potser el que és, en realitat,
és que no li agrada llegir aquells llibres en concret,
i que potser ha de buscar altres coses que li agradin.
Per tant, un dels consells que doneu,
un dels requisits bàsics pel que dius, no?,
que expliqueu en aquest taller de creació de contes infantils,
és triar el tema adequat, el tema que enganxi.
El tema que enganxi i, sobretot,
posar-nos molt en la pell del que realment agrada als nens,
perquè el que ens trobem molt és que hi ha molts llibres infantils,
però que d'infantil només tenen l'aspecte,
en el sentit que tenen molts dibuixos,
l'aspecte és infantil,
però que llegim la història
i és una història que agrada als adults,
que la trobem maca,
però que després ho llegeix un nen
i es queda com una mica desquadrat.
I a la classe també ens trobem molt amb això,
que acabem de fer una història
i ben bé l'hem fet per nosaltres,
pels adults, no pels nens.
Costa a vegades ficar-nos amb la pell dels nens.
Bé, potser haguéssim hagut de començar l'entrevista per aquí.
Es poden donar claus?
Hi ha tota una teoria d'escriptura de conte infantil?
Hi ha unes normes clares?
Bé, sí.
Es poden trobar.
Bé, sobretot això,
fem molts exercicis d'imaginació,
sobretot llegim molt
i ens posem amb la pell d'un nen
què ens agradaria i què no.
I sobretot, doncs,
busquem fer històries entretingudes
i amb molta imaginació.
I defugim una miqueta del fet de...
Bé, hi ha molts contes que es veu
que l'objectiu ha estat alliçonar als nens,
o sigui, ensenyar-los un tema
i no s'ha donat importància a la història en si.
Jo crec que un nen, quan agafa un llibre,
el que vol és que la història se l'emporti lluny,
visqui aventures i alguna cosa molt imaginativa.
i no que es vegi que l'escuda del llibre
és ensenyar-li com és l'univers
i com és...
Bé, temes que hi ha...
que potser hi ha en altres llocs
perquè aprengui tot això.
En quins nens us adreceu?
Vull dir, quines edats...
Bé, estem des de primers lectors
5-6 anys fins 10-12.
I entenc que el taller té una vessant molt pràctica, no?
Sí, és totalment pràctic, sí.
Per exemple, com us ho munteu?
Trieu un tema i a partir d'aquest tema
cadascú ha d'escriure, no ho sé...
Sí, jo els hi plantejo una premisa
i a partir d'aquí cadascú fa el seu compte.
O sigui, fa l'exercici a classe
però que després d'aquí pot resultar un compte.
No sé, demà tenim classe,
per exemple, com que és Vigília de Sant Jordi,
doncs els hi plantejaré
de fer un compte sobre un dels personatges
que agrada més als nens
i que surten molt per Sant Jordi,
com són els dracs.
Doncs, per exemple,
un recurs molt fàcil de començar un conte
és plantejar un personatge
que hi ha una de les característiques
d'aquest personatge que no pot ser, no?
Doncs un drac que no treu foc per la boca.
Amb aquest recurs és molt fàcil, no?
De generar una història.
Llavors, doncs, simplement
si diré que és un drac que no treu foc per la boca
i llavors està trist
perquè voldria fer com els altres, treure foc
i llavors se'n va, doncs, a la nit
amb un tronet a contemplar les estrelles.
I ja està.
I a partir d'aquí els diré
intenteu trobar una història
on es relacioni les estrelles
amb el foc que ell no treu per la boca, no?
En el sentit que l'estrella és foc
i a veure si trobeu la manera
de relacionar-ho tot.
Un drac amb les estrelles, el foc
i a veure què surt.
I a partir d'aquí cadascú escriu el seu conte
i al final resulten que contes
molt diferents els uns dels altres
tot i haver partit d'una mateixa base.
Per tant, hi ha recursos, hi ha trucs, no?
Sí, sí.
Tipo això, agafar un personatge
que els nens s'hi puguin interessar,
que els hi sigui divertit o amable.
Sí, i després, a partir d'aquí cadascú
escriu el seu conte, doncs, ja parlem
de les coses teòriques, no?
Com són els personatges
i el tipus de narrador
i el to del conte.
Potser amb el conte que escriu algú, doncs,
convindria més amb el seu tipus de narrador,
no?
Una primera persona, segona una tercera.
però intentem que la teoria sempre sigui
al damunt de la pràctica.
I després també llegim molt.
Anem per tantes lectures, sí.
I analitzeu les lectures com van, no?
Analitzem com van.
I llegim lectures que ens agraden
i lectures que no ens agraden,
perquè a vegades també és...
per aprendre serveis molt,
llegir coses que no...
que les faríem indiferent
o que ens han sobtat
o que al final no ens ha acabat d'agradar.
Molt bé.
Digue'ns una de les que sí que agraden.
O sigui, què posaries d'exemple
com a bon conte?
Títols.
Sí, sí, sí, sí.
Clàssics, que siguin clàssics de tota la vida.
A mi m'agrada molt un autor
que es diu Leo Leoni,
que ha escrit el llibre de Federick,
que és un autor italià
que fa contes molt senzills,
molt simples a primera vista,
però que aconsegueix molt
transmetre el missatge
i fer històries entretingudes.
I després així, de catalans,
m'agrada també molt un autor
que es diu Joan de Déu Prats.
Ah.
Molt bé.
Tots són molt imaginatius
i també fan un llenguatge que m'agrada,
un llenguatge que és bastant planer,
clar i directe.
Molt bé.
Ens ho apuntem, eh?
Ens ho apuntem.
Leo Leoni, Joan de Déu Prats,
a part del llibre de la Núria Naval,
Revolució a la Biblioteca.
El llenguatge és important també, no?
És el que anava a dir després,
un cop poses el conte,
el fil narratiu,
que sigui una història imaginativa,
que els personatges tinguin ganxo
i el llenguatge adequat.
Sí, jo crec que és molt important,
perquè sí que és veritat
que un conte ha de servir
perquè el nen adquireixi vocabulari
i vagi aprenent el llenguatge.
El que passa és que també ens trobem molts contes
que estan farcits de paraules
que els nens no entenen
i això al final són traves
i el que volem és que el nen no deixi aquell conte.
I llavors, clar,
hi ha contes que sí que tenen
un munt de paraules que no coneixen
i al final el que acaba el nen fent és abandonar.
Llavors, jo crec que és molt important.
Sí que es poden posar paraules
que potser el nen no coneix,
però s'ha de saber posar molt bé en el context.
De manera que,
sense saber el significat de la paraula,
el nen pugui acabar adurint el significat.
Jo crec que això també és molt important.
I a més,
els llibres serveixen molt
per aprendre el llenguatge,
però això no vol dir
que hi hagi d'haver moltes paraules
que no coneixen,
perquè els nens saben moltes paraules
que no fan servir en el seu dia a dia.
I els contes també han de servir
per aquest llenguatge que coneixen
fer-se el seu i que l'utilitzin, no?
Que no tot és aprendre paraules noves.
A l'hora d'escriure el conte,
s'ha de tenir en compte la qüestió oral?
S'ha de poder explicar oralment el conte?
O no?
O teniu molt clar que esteu en registre escrit i ja està?
Bé, aquí a vegades sí que havíem d'explicar.
Sí, és un tema una mica complicat,
perquè segons l'edat,
fem contes per ser llegits.
I amb una edat, per exemple, de 8 anys.
I llavors, a una edat de 8-9 anys,
i per ser llegit et pots permetre coses
com fer un canvi de narrador.
Una part l'explica un personatge,
l'altra part l'explica l'altra.
Llavors, això, per exemple,
després a l'hora d'explicar-lo oralment,
és complicat.
Sí que hi ha contes
que no és que estiguin ni molt menys
mal fets ni mal escrits,
però que són difícils d'explicar.
Són més per ser llegits.
El que passa és que després també està
que tu tots llegis un llibre
i si saps què l'has d'explicar,
doncs te'l fas una mica teu com a narrador,
no?, com si has d'explicar un llibre.
El pots alterar una miqueta, eh?
Sí.
Molt bé.
Molt bé.
Consells que dones, doncs,
amb aquests alumnes que tens.
Per cert, hi ha molts alumnes.
I quin perfil tenen els alumnes
de l'escola de lletres
que van amb aquest taller de contes infantils?
Bé, doncs, hi ha tot.
Hem tingut des d'il·lustradors.
Sí.
Il·lustradors que han volgut,
bé, doncs, que han vist també
que és una manera d'introduir-se, no?,
fent els dibuixos d'un conte infantil.
Tenim també, doncs,
pares i mares que volen...
Bé, que no tenen prou suport
o van llegir llibres
que els hi volen fer ells, els contes,
que això ho trobo molt bonic.
I després, bé, també hi ha gent que és mestra,
noies que estudien pedagogia,
magisteri.
Una mica de tot tenim.
El tema de la il·lustració també és prou interessant,
però, vaja, entenc que aquí no hi entreu.
De fet, de formats, mil, no?,
perquè quan saps que el llibre,
que el conte que escrius,
si fas un conte entre il·lustració i imatge,
també l'estil narratiu canvia.
Canvia, sí.
Amb el tema d'il·lustració no entrem,
només els llibres que llegim
sí que podem comentar la il·lustració,
però, clar, l'hora de fer-los no hi entrem.
Llavors, el que fem és intentar escriure un conte,
de moment com si no tingués les il·lustracions,
perquè, clar, el text s'ha de poder llegir, no?
El que passa que sempre els dic
que si això després va acompanyat de les il·lustracions,
el text s'ha de reescriure,
perquè hi haurà coses que potser ja no caldrà explicar-les,
perquè els dibuixos ja ho explicaran, no?
Però, d'entrada, doncs fem com si,
bé, clar, com el que és, no?
Com si no tinguéssim els dibuixos.
Molt bé.
Perquè si no seria complicat.
Molt bé.
Doncs continua aquest taller,
que de fet ja va començar el mes de març, no?
El tenim en funcionament,
el taller d'escriptura de contes infantils
a l'Escola de Lletres.
Teneu pensat repetir-lo, Núria, quan s'acabi aquest?
Sí, suposo que l'any que ve el repetirem.
Farem d'octubre a febrer i de febrer a maig,
com aquest any.
Molt bé, doncs estarem al cas
per enxampar-lo ben bé al començament.
Núria Naval, moltíssimes gràcies per atendre'ns
i per aquests petits consells que ens has donat
sobre com escriure contes infantils.
Moltes gràcies, Núria.
A vosaltres, gràcies.