Un minut i seran dos quarts de 12 del migdia.
Seguim a la sintonia de Tarragona Ràdio, 96.7 de l'AFM,
a través també de les 3 W Tarragona Ràdio.cat,
la televisió digital terrestre o els vostres aparells mòbils.
Aquestes són les maneres, els canals que teniu per escoltar-nos.
I ja ho sé que al magazín matinal cada dilluns
dediquem una estoneta a parlar de la salut,
a parlar de recursos, a fer-ne promoció.
Com sempre, hem de saludar la Cinta Daufí.
Cinta, molt bon dia.
Bon dia.
I avui ens acompanya també el Javier Villamallor.
Javier, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom.
Tinent d'alcalde precisament de Ciutat Inteligent de Tarragona 2017.
Vaja, també doncs avui ens acompanya ell en aquest espai,
la Cinta Daufí i el Javier Villamallor,
per fer una mica de balanç del que ha estat aquest mes d'abril,
mes de la salut.
Per tant, per això parlem amb el Tinent d'alcalde de serveis
a la persona, que és el que m'havia mancat per dir.
Javier, abril, mes de la salut.
Tot és interessant que Tarragona dediqui un mes a la promoció de la salut.
Evidentment, hi dedica molts altres recursos,
però un mes on sembla que es fa com a més visible, no?
Exacte. La veritat és que des de l'Ajuntament intentem treballar la salut
tots els dies de l'any i tot l'any,
però el mes d'abril s'inicia amb dos diades assenyalades,
una al Dia Internacional de l'Activitat Física i una altra al Dia de la Salut,
i ens serveixen com a inici de tota una programació d'actes
fets amb entitats de la ciutat i amb actors en salut de la ciutat
que s'apleguen al voltant de la xarxa Tarragona Saludable.
Tarragona Saludable és una xarxa, un equip de persones
que volen organitzar esdeveniments, actes,
per tal de promoure una visió saludable de Tarragona.
Llavors, el mes d'abril el que ha tingut lloc
és més d'una vintena d'actes diferents,
des de caminades, des de xerrades, conferències,
activitats amb escoles,
totes molt vinculades a partir d'una visió optimista i positiva de la salut
on amb petits esforços, amb petits gestos, amb petites decisions
podem estar més saludables,
trobar-nos millor i prevenir la malaltia.
Promoure precisament aquesta visió de la salut
amb aquests recursos que aquí en parlem moltíssim,
que Tarragona està plena de recursos,
de fet la setmana passada fins i tot ens ho explicaven els nens,
ens donaven la seva visió de la salut aquí a l'espai,
però deia que aquesta intenció s'obre a moltes entitats de la ciutat
a banda de la xarxa Tarragona Saludable,
perquè aquest mes de la salut el feu en col·laboració
amb moltíssimes altres associacions i entitats
que en canvi a la fi fan salut totes.
Absolutament, des de centres d'atenció primària que hi ha a la ciutat,
escoles, col·legis professionals,
entitats sense anim de lucre que organitzen caminades,
organitzen activitat esportiva o alimentació saludable.
És a dir, al final el que volem és ajuntar-nos,
pensar un calendari d'activitats al mes d'abril
que sigui atractiu perquè la gent sàpigui que està fent salut
d'una manera divertida, d'una manera amena,
i incorporant, això ens preocupa molt i ens ocupa molt,
incorporant la visió dels nens.
És a dir, al final, si volem prevenir malalties
com l'obesitat infantil, el sedentarisme,
si volem prevenir que el jovent d'avui, quan sigui adult,
doncs estigui en millors condicions físiques, psíquiques i socials,
el que l'hem de fer és empoderar i donar eines des del començament
i escoltar-lo des del començament.
I totes aquestes eines són les que després deixaran aquest llegat,
com tu ara deies, a tothom en general,
però als nens encara més, no?
Sí, els nens en l'activitat aquesta de senyalitzar
o identificar actius en salut,
i un actiu en salut era des d'un parc, un museu, una biblioteca
o una estona amb la família, no?, un cinema,
o sigui, tot això pels nens era una cosa que els generava benestar,
que els generava sensacions positives que redunden en la seva salut.
Per tant, quan hem dit de fer un mapa en actius en salut,
en els barris de Torreforta o en els entorns d'alguns centres educatius,
com el Vidal i Barraquer, ens hem trobat que alguns d'aquests escolars
ens identificaven aspectes que nosaltres no havíem tingut en compte com un actiu en salut.
Algú pensa que un banc a l'ombra d'un arbre, al costat d'una font,
pot ser un actiu en salut?
Doncs per aquell nen, estar allà amb el seu avi o la seva mare o el seu pare,
mentre juga, és un actiu en salut perquè l'associa amb sensacions positives i amb salut.
Ens hem posat molts exemples, per exemple, treure el passejar a la seva mascota,
era també un actiu en salut, hi havia moltíssim.
Per cert, una activitat que es va materialitzar en una exposició
amb la qual podíem veure tot el material de l'activitat.
Cinta, que ara canvia de lloc, canvia d'ubicació.
Sí, perquè com sabeu en aquest projecte, que per cert era el primer any que el fèiem
d'una manera més o menys pilot, l'experiència ha sigut molt bona,
la idea és continuar el curs vinent ampliant el mapa d'actius en salut
o l'activitat de recursos saludables a les escoles que tenen pla d'entorn,
que bàsicament són escoles dels barris,
integrant l'activitat del mapeig d'actius en salut dins dels plans educatius d'entorn.
I també en aquells barris que tenen pla de desenvolupament comunitari.
Entenem que és una activitat que casa molt bé amb aquests plans i amb els plans d'entorn.
Com ja sabeu, una de les escoles participant era la Salle Torreforta.
Llavors, jo crec que a partir d'aquí dos dies, perquè ara tot just s'està muntant,
l'exposició que es va poder veure a l'IMET se podrà veure al centre cívic de Torreforta.
Molt bé. Amb tot aquest material també, aquells i tots els actius en salut
amb els quals van col·laborar els nens amb aquesta activitat.
Aquesta és una, n'era una, Javier, un dels exemples d'aquest mes de la Salle,
però n'hi ha hagut d'altres, des de les caminades fins a les xerrades, conferències...
Exacte. Una de les caminades la vam fer amb l'alcalde,
que va ser una caminada per tota l'anella verda, de 22 quilòmetres de durada.
Vam començar molt aviat, cap a dos quarts de nou,
i acabàvem a les 3 de la tarda a la platja llarga.
Per tant, convido a tots els oients que no coneixen encara l'anella verda
que facin una passejada. És molt relaxant, és un camí a més segur,
no hi ha perills, i té una llargada, una longitud de més de 22 quilòmetres,
cosa que a pas i a uger és gairebé tot un matí.
A més, els camins de Tarragona, que també n'hem parlat moltíssimes vegades,
que són un altre dels recursos importants que té la ciutat...
Sí, i que s'està ensenyalitzant ara, des de fa uns temps,
un temps s'està ensenyalitzant perquè pel gaudit ciutadà,
al final moltes vegades la gent, quan diu on anem a passejar,
doncs no coneix aquestes rutes que, com repeteixo, són agradables,
són rutes verdes en un entorn que moltes vegades et fa conèixer
aspectes de la ciutat i d'interests de la ciutat que no coneixem prou.
Més recursos que ens ofereix la ciutat i més que se'n van sumant,
i imagino, Javier, que se n'aniran sumant més també de cara a una de les fites
o dels objectius importants de la ciutat, que és aquest 2017.
Això també ens portarà encara més recursos en salut.
Sí, l'altre dia, exacte, Miquel, l'altre dia comemoràvem
el Dia Internacional del Poble Gitano.
Els oients diuen, bueno, Javier...
Sí, dissabte, no?
Sí, dissabte, perquè parlem del poble gitano o perquè parlem dels joves.
Bé, el 2017 ha de ser una excusa, sempre ho diem, per tenir una ciutat millor,
i una ciutat millor passa perquè hi hagi més pràctica esportiva
de col·lectius que no ho tenen fàcil.
A vegades, quan pensem que tothom té les mateixes oportunitats
per accedir a la cultura o accedir a una instal·lació esportiva
o accedir al lleure, doncs ens estem equivocant.
Encara hi ha obstacles, hi ha persones, col·lectius, que ho tenen més difícil.
Una de les coses que volem fer és promoure aquesta visió positiva
de la salut i de l'esport a col·lectius que normalment no practiquen esport, no?
I, per tant, reduir o eliminar els obstacles que els impedeixen
l'accés a instal·lacions esportives, intentant que sigui una visió més d'acció positiva, no?
Aquesta és una de les tasques del projecte de servei de promoció de la salut,
anar per aquesta línia?
Jo crec que el que estem intentant nosaltres és, en primer lloc,
intentar conscienciar la gent que té un paper a fer en la seva pròpia salut.
I quan la gent pensa en salut, acostumem a pensar en hospitals,
són centres d'atenció primària, en metges o metgesses, infermers i infermeres.
És a poc a poc anar canviant aquest xip, no?
Aquesta visió.
És canviar el xip que, òbviament, necessitem tenir hospitals,
necessitem tenir ambulatoris, necessitem infraestructura sanitària,
però que, abans de tot això, ens hem de prendre en sèrio dues coses.
Una és promoure la salut un mateix, és a dir, què mengem,
quin exercici físic fem, si fumem o no fumem,
si consumem alcohol o no consumem alcohol,
i, després, com la ciutat ens pot proporcionar salut en cada dia, no?, cada dia.
Segon aspecte, estar preparats per respondre davant d'emergències
o de situacions de perill.
Per exemple, amb tota la iniciativa Tarragona Cardioprotegida,
que aquests dies també hem anunciat.
Què pretenem amb Tarragona Cardioprotegida?
Dotar-nos d'unes infraestructures que permetin reaccionar
davant d'una atura de cardiorespiratòria en una ciutat com Tarragona.
amb el tema dels desfibriladors mòbils, cinta, no?,
que també n'havíem parlat algunes vegades, sí.
Perquè és un projecte, ja ho vam explicar,
el nostre projecte de Tarragona,
és un projecte de Tarragona Cardioprotegida,
és un projecte de llarg recorregut,
és un projecte en què han viscat, sobretot,
aliances amb altres actors,
i podríem dir que, passito a passito, poquet a poquet,
el programa va avançant, se va consolidant.
La idea és acabar, vull dir, acabar de desplegar
tot el que haurien de ser desfibriladors cap al 2017,
la idea és que el 2017, en principi,
tot el desplegament estigui acabat,
però això no vol dir que el programa s'acabi,
perquè el programa continuarà,
continuarà fent formació, fent sensibilització,
i ampliant-se cada vegada més els col·lectius
que reben formació bàsica sobre suport vital bàsic.
Jo volia aprofitar l'ocasió per explicar,
perquè aquí en parlem molt sovint,
promoció de la salut, promoció de la salut,
i potser mai ens hem dedicat a dir
què vol dir tot això de la promoció de la salut,
i per què els que treballem en aquesta àrea
ens diem que treballem en promoció de la salut.
Mireu, fa aproximadament 30 anys,
a la ciutat d'Otaua va haver una conferència de l'OMS,
de l'Organització Mundial de la Salut,
que va concloure amb la carta d'Otaua
per a la promoció de la salut.
Jo us lligiré la definició que dona l'OMS
de promoció de la salut,
perquè veieu que el que fem des de l'àrea de l'Ajuntament
va amb aquesta línia.
I els de l'OMS van dir que la promoció de la salut
és un procés mitjançant el qual
es proporciona als pobles i les comunitats
els mitjans necessaris per millorar la seva salut
i augmentar el control que tenen de la mateixa.
Tot això d'augmentar el control que tenen de la mateixa
ve amb la línia del que comentava abans el Javier,
una paraula que ara està molt de moda,
que és l'empoderament.
I una miqueta la idea que tenim des de l'àrea de promoció de la salut
és que els tècnics han de ser bàsicament facilitadors
per a que la comunitat, i quan diem la comunitat i la població,
moltes vegades parlem d'entitats,
que són aquests grups amb els quals la comunitat s'organitza,
entenem que han de ser uns facilitadors i uns promotors
de que totes les entitats, associacions i persones individuals de Tarragona
puguen recuperar aquest control sobre la seva salut.
I és d'aquesta manera com ens agrada fer les coses,
és a dir, quan muntem el Tarragona a abril més de la salut,
entenem que no és una feina pròpia dels tècnics de l'Ajuntament,
la nostra feina és facilitar, buscar aliances, crear xarxa,
però entenem que aquells protagonistes han de ser tota la ciutadania.
Clar, és el que dèiem abans, tornant al principi,
tancaríem el cercle perquè la xarxa es torna a juntar una vegada més
amb les entitats, amb les associacions i amb la ciutadania en general.
Sí, és el model...
També m'agradaria explicar que els que en diem
que treballem en promoció de la salut
és més per la manera que ho fem,
per la manera de treballar, per la metodologia de treball,
més que pel tipus de coses que fem.
que està clar que fem coses saludables.
Com ho fem?
Ho fem partint d'una metodologia de treball comunitari,
és a dir, tothom hi és convidat a participar,
amb igualtat de condicions.
Quan treballem amb aquestes xarxes,
com és el Tarragona saludable,
el Tarragona cardioprotegida,
o la xarxa de suport a famílies cuidadores de Tarragona,
els tècnics municipals treballem com un més
dins d'aquestes comunitats, si voleu.
Intentem aportar metodologia,
a vegades suport logístic,
però tenint molt clar que el procés en què estem treballant
és un procés comunitari,
és a dir, tothom hi té coses a aportar.
La idea és anar enfortint, Javier, també aquesta xarxa,
i tot en la de més actius i més agents cada vegada.
Nosaltres estem oberts sempre a incorporar nous agents
i a treballar activitats que siguin innovadores.
Com deia abans la Cinta,
intentem fer-ho d'una manera realista
i propera al ciutadà sense focs d'artifici
i d'una manera molt planera.
Quan parlem de caminades,
o quan parlem d'alimentació saludable,
o quan parlem de mapes en actius de salut,
ho fem treballant molt colze a colze amb els ciutadans,
i per tant el que volem és incorporar les seves visions
per fer noves polítiques de promoció de la salut.
És important també donar-nos compte
que aquí hi ha molta feina a fer
en coordinació amb el sistema sanitari,
però d'una manera molt transversal en altres àmbits.
Quan parlem d'envelliment actiu, per exemple,
quan parlem de gent gran activa,
què fa la gent gran activa de la ciutat?
Doncs mira, els serveis socials municipals
i l'Institut Municipal
organitzen 2.100 places d'activitats per a la gent gran,
de memòria, de coagim, d'activitat física,
de teatre, d'arts plàstiques...
Tot això també fa salut.
Per què?
Perquè està donant un paper actiu a la gent gran,
omplint el seu lleure
i els manté actius més temps,
cosa que retarda
l'aparició de determinades malalties
de caràcter neurodegeneratiu
o de demències, per exemple.
Disculpa, Miquel,
el programa de prescripció social,
és a dir, una manera innovadora
de respondre davant de casos de depressió.
De què es tracta amb el programa de prescripció social?
El que li estem dient des del sistema sanitari,
des de l'Ajuntament,
a una persona que té símptomes de depressió
és que hi ha un munt d'activitats a la ciutat
protagonitzades per entitats, associacions, col·lectius,
que estan oberts a persones com ella o com ell.
I, per tant, que els incorporen
per tal que puguin fer un assaig de castells.
Les colles castelleres participen,
clubs esportius de la ciutat,
entitats de caràcter cultural...
Gent gran activa.
Gent gran activa.
És a dir, al final el que diem és
facilitem una oferta d'activitats
per a persones que es troben soles
amb episodis de depressió
per fer un tractament
que no sigui només farmacològic,
que no només sigui dispensar un medicament
per part del metge de capçalera,
sinó que tinguin alternatives,
que tinguin un lleure alternatiu,
que puguin fer coses fora de la llar.
És aquesta l'alternativa,
la medicalització,
que també parlem molt amb la cinta,
que potser encara no es potencia prou
i que és realment aquests recursos
que ens poden fins i tot prescriure el metge,
anar amb una activitat d'aquest tipus,
anar a fer castells, anar a caminar,
gaudir dels serveis que ens puguin donar.
Fesport.
Sí, perquè en aquest sentit,
sabem que l'aïllament social
és un factor de risc per a moltes malalties
i és un factor de risc tan important
o que té tant d'impacte
com podria ser ser hipertens o ser diabètic
i potser moltes vegades
no se li dona l'atenció necessària.
Voldria explicar un altre exemple
d'aquesta manera de treballar
facilitant i creant aliances
entre diferents recursos,
que és una activitat que es va fer
durant el mes d'abril,
però que per qüestions de calendari,
per qüestions de temps,
al final no va sortir al programa.
I va ser lo següent.
Des de les àrees bàsiques de l'ICS
ens comentaven que els aniria molt bé
que els seus usuaris fossin capaços
d'entrar per fer una cosa tan senzilla
com demanar hora per internet,
que poguessin accedir a les seves dades personals
dins el que es diu la carpeta de salut,
és a dir,
que tinguessin més competències
a l'hora de treballar tot el que es diu l'e-health.
Recollint una miqueta aquesta inquietud,
ens vam posar en contacte
amb la gent dels telecentres de Tarragona
i ho vam veure com una molt bona oportunitat.
De manera que s'han pogut organitzar tallers
sobre temes de salut internet,
si voleu,
em sembla que els vam titular
la salut en un clic, aquests tallers.
Llavors, els responsables de telecentres
ens van proporcionar als locals
l'equipament i una miqueta
la seva infraestructura i organització
i tècnics de l'ICS
de l'Institut Català de la Salut de Tarragona
van impartir els tallers,
que van tenir molt d'èxit,
va funcionar molt bé
i això hi hem vist
que és una activitat a potenciar i a desenvolupar.
Perquè és d'aquestes coses en què tots hi guanyem.
Als professionals,
els va molt bé
que els pacients siguin capaços
de demanar hora,
inclús de ser pot fer consentiment informat
a través d'internet,
sabem que això a certes edats
costa una mica.
Els telecentres veuen
que és una oferta molt atractiva
per als seus usuaris
i tots hi hem sortit guanyant,
hem quedat molt satisfets
i la idea és que tot això
a partir d'aquest any continuarà.
I això ens va molt bé, Javier,
per lligar-ho amb el tema
d'Smart City, de Ciutat Intel·ligent,
perquè una Smart City
com és a Tarragona
ha d'estar preparada,
ha de ser coherent,
ha de tenir la salut inclòs
amb tots aquests projectes d'Smart City, no?
Sí, el que es tracta és al final
de veure com els dispositius mòbils
que portem tots a la butxaca
i dels quals no ens separem
en tot el dia
més que quan anem al lavabo, suposo,
i quan fem...
O no, eh, d'això.
O no, eh, perquè arriba un líbit,
sí, sí, sí, exacte.
Però la resta del temps
els tenim a prop,
doncs resulta que també
són un actiu en salut
perquè hi ha infinitat
d'aplicacions
i de programes
que ens recorden
que hem de fer exercici físic
o que hem dinat
o ens compten calories
o ens permeten també saber
el nostre ritme cardíac.
Ens ajuden a deixar de fumar.
Ens ajuden a deixar de fumar,
com vam veure en una de les sessions.
Per exemple, no?
O sigui, al final,
el canvi tecnològic
que estem vivint,
que s'està accelerant
aquests ordinadors portàtils
que portem,
que ja no són telèfons,
sinó que són ordinadors
que fan de tot
i que ens connecten
en tot moment
amb tot el món,
doncs també els hem d'incorporar
com a actius en salut.
Per això, quan parlem d'Esmart City,
que al final és ciutat intel·ligent,
ciutat tecnològica,
doncs la ciutat tecnològica
no es pot oblidar de la salut
i els mòbils
o els ordinadors
són actius en salut
en la mesura
que ens recomanin
i ens ajudin
a tenir una vida més saludable.
Tecnologia, castells,
esports,
envelliment actiu,
són molts dels recursos?
És el que des de la perspectiva
de promoció de la salut
diem salut a totes les polítiques.
La salut és
un concepte tan transversal
que és que realment
tenim molt clar
que des de l'àrea de salut
de l'Ajuntament sols
no m'on sortim.
És necessari treballar
i col·laborar
amb altres,
no només amb altres departaments
de l'Ajuntament,
que ho fem
i hem de dir
que ens convoquen,
que des de la Tarragona,
la Fundació Tarragona
Smart Mediterranean City
ens convoquen sovint.
Amb la gent dels Jocs del Mediterrani
estem treballant també
en projectes de salut
i Jocs del Mediterrani,
treballem en polítiques d'igualtat,
treballem en serveis socials,
és a dir,
entenem que...
En gent gran activa.
En gent gran activa,
que sempre els hem dit
Batros sou un projecte
d'envelliment saludable,
se diu en gent gran activa
com s'haguessin pogut dir
envelliment saludable.
També és gent
en la que han fet projectes
molt interessants
de lligar,
per exemple,
el que fem
que el grup de teatre
de gent gran activa
fa obres de teatre
sobre temes de salut
i després les representa
a les escoles
que fan el projecte
fer salut molt.
No sé si es va veient
que la idea
és anar fent tot aquest entramat,
anar treballant
amb aquesta xarxa
que realment
poguéssim dir
que estem treballant
des d'una perspectiva
de promoció de la salut
i de salut
en totes les polítiques.
Al final,
la salut no és
aquell eix,
aquella política
que actua com a eix
transversal
de moltes altres
i fins i tot
és el nexe d'unió
de moltes polítiques
o molts departaments
o moltes entitats
o moltes persones
de la ciutat.
Avui n'hem fet
balanç
d'aquest mes d'abril
de la salut
i hem conegut
les línies
per les quals
continua treballant
i continuen promovent
i fent promoció
des d'aquesta àrea,
des d'aquestes àrees
perquè dèiem
que són molts
els departaments
de l'Ajuntament de Tarragona
que treballen.
Per això
ho hem fet
amb el tinent d'alcalde
Javier Villamayor
i amb la Cinta Daufí.
Javier,
Cinta,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i serà fins la propera.
Molt bon dia.
Gràcies, bon dia.