amb aquesta sintonia
que sonarà una vegada
al mes, iniciem avui
un espai que hem anomenat
simplement Parlem d'Educació
i és un títol bastant descriptiu, bastant evident
perquè es tracta d'això, una secció
que farem junt amb els serveis
territorials d'educació
i que pretén explicar-vos
als pares, als mestres, als escolars
doncs aquelles qüestions d'educació
que a vegades veiem passar
per casa, ens arriben notícies
i no sabem ben bé d'on surt tot això, doncs projectes
concursos a què es presenta a l'escola
projectes que fan els nostres nens
i aquest treball de què ve i això
que ara m'esteu presentant, doncs us ho explicarem
perquè tot forma part d'aquest gran engranatge
que té cura
des de la Generalitat que els nostres centres
educatius tinguin una homogeneïtat però també
de desenvolupar certes
actituds i aptituds
i jo ho dic molt ràpid però qui ens posarà
les coses en ordre
serà l'Esther Ferrer, veu sobradament
coneguda d'aquesta casa, Esther bon dia
Hola bon dia, però avui en una altra funció
molt diferent. A l'Esther normalment la coneixem
com la nostra especialista en cinema, que també ho continua sent
però aquesta temporada ens visitarà
des de la seva vessant professional com a
psicopedagoga i de fet
treballa, se n'encarrega una mica
també d'ajudar, de fet tasques d'ajuda i
coordinació del centre de recursos
ho dic bé això, centre de recursos pedagògics
de fet jo havia estat a l'EAP
que ja us explicarem el que és i ara
soc, estic en destinació
al centre de recursos pedagògics, però de tot això
ja en parlarem ara mateix
ara ens hi posarem, serà una secció que comptarà
amb una part de notícies, us explicarem
aquelles notícies, aquelles novetats que tenen
a veure amb l'àmbit educatiu de molts
tipus, ja ho veureu, i després desenvoluparem
en cada secció un tema
un tema, ho desenvoluparem
àmpliament i creiem que serà de l'interès
i jo crec que bàsicament dels pares, perquè els professionals
a l'educació ja hi estan ficats
però els pares a vegades anem una miqueta perduts
Presentem de moment els nostres
convidats del mes, el Rafel Muñoz
és cap ajunt a la inspecció dels
serveis territorials de Tarragona
Rafel, bon dia. Molt bon dia
ben trobats, ben retrobats. Són veus
de fet que també coneixeu d'aquesta casa
ja veieu que
sou pluriempleats, feu una miqueta de tot
multifuncionals
i pluridisciplinars. Que això són
paraules que també es porten molt en l'àmbit
tot el que et diu. Ens acompanya també
Manel Castanyo, ell és coordinador dels serveis
educatius i director del Centre de Recursos
Pedagògics del Tarragonès. Manel Castanyo
Hola, bon dia. Bon dia. Ens tornem a retrobar
com deia el Rafa, hi havia estat
com a tertulià, però evidentment amb un altre
registre, un registre que era
el del moviment veïnal com a president de la
Ciutat de Veïns de Sant Saló i Sant Ramon.
Val, val, val. Per això quan has arribat t'ha saludat a tothom.
Evidentment. I a tots els companys informatius
ja. Sí, sí. En fi,
amb ells parlarem, avui farem la introducció
nostre de què són els serveis
territorials de Tarragona, els serveis
educatius, i específicament
el que són els serveis educatius
de zona. Serà el tema
d'avui. Abans, però,
cada mes començarem aquesta secció
Parlem d'Educació amb Notícies.
L'Èster Ferrer
ens seleccionarà unes quantes notícies que tenen a veure
amb això, novetats o
qüestions d'interès pel que fa a la
comunitat educativa. Ester, i comencem parlant
de la Wikipedia. De la Wikipedia, exactament.
la Universitat Autònoma de Barcelona
ha fet un estudi sobre
els beneficis d'utilitzar la
Wikipedia en
les universitats, i
s'ha fet tot un seguiment de diversos
professors d'aquest nivell
educatiu de la universitat,
per arribar a la conclusió que
potser la Wikipedia
no està prou ben valorada, diguéssim,
perquè, de fet,
presenta grans beneficis
en el treball amb els estudiants
universitaris. I què és el que millora?
Doncs fomenta les habilitats d'interacció i
comunicació, això és evident, de l'escriptura
i la comprensió, però, sobretot,
una cosa molt important pels estudiants
universitaris, que és potenciar la capacitat
d'anàlisi i l'avaluació crítica
dels continguts que es pengen a
Wikipedia. Com? Doncs els propis
estudiants són generadors d'aquests
continguts i, per tant, diríem que
si es generen des de la universitat,
passen uns controls de qualitat molt
elevats que fan que aquests continguts
siguin molt fiables, que sempre és allò
que es discuteix sobre Wikipedia i que
sempre es demostra que no és cert, però sembla que
sempre s'ha d'anar seguint demostrant. I, a més a més,
evidentment, com a persones que publiquen
treballs, doncs genera una motivació
entre els estudiants. Per tant,
punt positiu en aquest cas a través d'un estudi
per l'utilització de la Wikipedia a les universitats.
A les universitats. Falta saber si això és
aplicable a altres nivells. Jo penso
que igualment a l'ESO
i també, evidentment, al batxiller.
El que passa és que aquí el seguiment del
professorat ha de ser molt més
intensiu. Aquest estudi s'ha
realitzat des de l'obra social
de la Caixa i en
associació, també, amb col·laboració
amb l'Associació Catalana d'Universitats
Públiques.
Parlant de lo bo i lo dolent,
sembla que fer massa esport com a
activitat extraescolar molt bo no és.
Sí, no és. Depèn de les notes,
en aquest cas. Tampoc és bo dormir menys
de nou hores i anar a dormir més tard de les
deu. Però amb els ritmes que
portem, doncs, és difícil. A veure,
molts dels estudis ens constaten
coses que ja sabem, però la Universitat
Autònoma de Barcelona ha
fet una recerca, també, entre 573
alumnes d'educació primària,
18 centres, nou públics,
nou concertats, i tant de Barcelona
com de les Illes Balears.
I han arribat a aquesta conclusió,
efectivament, que els alumnes que
no dormen entre 9 i 10 hores
i que fan més de 5 hores d'extraescolars,
siguin del tipus que siguin...
Ah, no, no, més esport.
No, no, no.
Del que sigui.
Més de quantes hores has dit?
Més de 5 hores?
Més de 5 hores, és una barbaritat,
jo penso, més de 5 hores.
Doncs, que entre 2 i 5, diríem
que estem en un ritme adequat.
Més de 5 hores no és bo ni és saludable.
Pensem la quantitat d'hores que els alumnes
ja són a les escoles.
Després no els hi podem afegir una altra jornada.
i, a més a més, pretendre que facin deures
i pretendre que tinguin relacions personals
amb la família i que ens trobem tots una hora o altra
i puguem discutir de les coses.
Per tant, atenció a aquest tema,
que ja l'intuïm, però que ara està absolutament confirmat
per aquesta investigació de la Universitat Autònoma.
I parlem ara d'allò que feia Josme al començament.
hi ha molts premis, molts concursos
que intenten fomentar un àmbit o altre del sistema educatiu.
Premis, Valdir i Reixac, jo diria que un dels millor dotats.
Sí, molt ben dotat, perquè, a més a més,
la dotació global és de 100.100 euros,
un número que és fàcil de recordar,
i té 3 nivells, premis a les escoles,
premis als alumnes i als mestres i professors.
I, bàsicament, què es premia?
Doncs un projecte educatiu i lingüístic,
perquè el que vol afavorir és l'escola catalana
i l'ús de la llengua entre l'alumnat i el professorat.
Els premis a les escoles són de 3.300 euros, n'hi ha 12.
65 de 700 euros a alumnes individuals,
dos alumnes també de 1.500 euros,
i, finalment, dos de 12.000 a mestres i professors,
per nivells de primària i secundària.
Entenc que aquí s'hi presenta el centre educatiu
i són projectes.
Sí, i són projectes.
O alguna experiència ja realitzada,
això encara és millor.
La data límit, el termini de presentació,
és el 29 de gener,
i, per tant, cal fer via,
i per això ho diem ja amb temps,
perquè les escoles s'ho apuntin a les agendes
i s'ho pensin.
Doncs mira, premis, vol dir...
Els animem, els animem a participar-hi.
Premis, val dir-hi, Reixac,
destinat a projectes que fomentin l'ús de la llengua
fins al 29 de gener.
Exactament.
I ara, les dues darreres notícies
ens porten a parlar sobre audiovisuals,
curtmetratges.
Molt bé, exactament.
Primer, és una notícia que ve de mans unides,
de la delegació de Tarragona en concret,
que ens anima a participar
en el concurs de clipmetratges
en la seva setena edició.
I quina és la nova notícia que hi ha en aquesta notícia?
És que en guany ja poden participar els centres de primària,
cosa que abans no es tenia en compte
i fins i tot algun centre s'havia presentat
i no havia pogut optar a premis.
Ara és per primària,
és oibub,
versa sobre el malbaratament dels aliments
i hem de tenir en compte
que malgastem a Espanya
s'ha comptat un valor
de 11.000 milions d'euros
en malbaratament aliments
que es llencen
mentre hi ha molta gent que passa gana.
Els terminis del 17 d'octubre
al 22 de febrer de 2016.
22 de febrer,
o sigui, acaba de començar això, eh?
17 d'octubre...
Les bases les podeu trobar perfectament
a Mans Unides,
concurs de clipmetratges.
Sobre el malbaratament dels aliments.
Hi ha encara una notícia
que ens duca pel món audiovisual,
el FICAT.
El FICAT ja fa molts anys que roda
i és a roda, efectivament,
valgui l'estat d'ància.
T'ha sortit de tirada, no?
Exacte.
I ara tornen a convocar
aquest concurs
de qualsevol producció audiovisual
amb qualsevol gènere i format,
a títol individual o col·lectiu,
i aquesta competició,
doncs, els guanyadors,
evidentment,
en l'edició que és a primers de juny
al FICAT, es presenten aquests guanyadors.
El termini de presentació
de les produccions audiovisuals
és el 24 de març del 2016.
Per tant, el FICAT,
el Festival Internacional de Cinema en Català,
Costa Daurada,
en la novena edició que us convica,
que us convida a tothom a participar,
doncs, aportant els vostres projectes audiovisuals,
entenent que són curtmetratges,
i el que li preguntava jo abans a l'Esther,
home, vosaltres feu una mica d'enllaç,
dirigiu aquestes notícies de concursos
cap als centres educatius
i n'hi ha que realment estan especialitzats,
per exemple,
en imatges, so,
en producció audiovisual,
per tant els interessa.
Evidentment, sobretot centres de formació professional
que fan aquestes especialitats,
però jo penso que en els centres ordinaris
també és molt interessant
que a les àrees de visual i plàstica,
i per què no,
en projectes interdisciplinars
es treballa el llenguatge audiovisual
com un altre dels llenguatges
que es treballen a l'aula ordinària.
Doncs, després d'aquest bloc de notícies,
passem a desenvolupar el tema d'aquest mes.
I per ser la primera entrega d'aquesta secció
Parlem d'Educació,
justament parlem de la base,
de qui ens porta la secció,
quina és l'estructura que aguanta
tot el sistema educatiu a casa nostra.
Parlem dels serveis territorials d'educació,
de la Generalitat i concretament
dels serveis educatius de zona.
I tornem a saludar els nostres convidats d'avui.
Presenta'ns-los tu, Esther, si et sembla.
Vinga.
Molt bé, són companys
i em ve molt de gust de presentar-los.
El cap ajunt a la inspecció,
que és el nostre inspector,
el dels serveis educatius,
i el coordinador dels serveis educatius,
i al mateix temps,
director del Centre de Recursos Pedagògics.
Rafael Muñoz i Manel Castanya,
bon dia de nou.
Bon dia de nou.
Bon dia.
Doncs, a veure,
comencem fent una especificació.
Nosaltres parlem de generalitat,
fem l'organigrama,
parlem de generalitat,
parlem de serveis territorials,
vol dir d'educació,
vol dir la branca de la generalitat
que s'ocupa d'educació
a nivell de tota província de Tarragona,
no?
Més o menys?
Menys Terres de l'Ebre.
N'esteu mirant.
Menys Terres de l'Ebre.
Ai, visió, que ho fiu una cara.
I després,
dins del que seria Tarragona,
menys Terres de l'Ebre,
dins dels serveis territorials,
hi ha el que anomeneu
els serveis educatius de zona,
que aquí, per entendre'ns,
tindríem el que corresponde a Tarragonès,
i encara n'hi ha tres més.
Efectivament.
Això ja tenim l'organigrama.
Tenim l'organigrama.
Serveis educatius de zona,
del Tarragonès,
el que ens toca,
en què consisteixen,
en què fan?
Molt bé.
Com que el temps és breu a la ràdio,
i és or,
molt breument.
Els serveis d'educació de zona
són equips multiprofessionals,
els serveis dels centres educatius
del territori,
tant públics com privats concertats,
i quan dic centres,
estem parlant de professorat,
família i alumnat,
bàsicament per col·laborar
i assessorar
i encardinar
totes les seves actuacions
en el que serien
els projectes educatius de centre.
Per tant,
aquí quan parleu
d'aquest,
en fi,
de la vostra estructura,
diríem que,
per una banda,
hi ha els centres educatius,
les escoles,
per entendre'ns,
amb tota la comunitat educativa
que la conforma,
i per l'altra,
hi ha aquest assessorament,
aquest punt de suport,
que sou aquests...
aquests serveis educatius.
Aquests serveis educatius.
Bàsicament,
aquests serveis educatius,
en el cas del Tarragonès,
són el centre de recursos pedagògics.
Centre de recursos pedagògics.
Hi ha cinc professionals
en el servei de les escoles,
en temes tan diversos,
des de la robòtica
fins a les biblioteques escolars,
passant per servei comunitari,
en fi,
això el Manuel Castanyo,
que és el director,
ho pot explicar
amb més deteniment.
Tindríem els equips
d'assessorament psicopedagògic,
es dirà els CEAPs.
Equips d'assessorament psicopedagògic.
Molt bé,
que són els CEAPs,
també multiprofessionals,
perquè tenim psicopedagogs,
tenim treballadors socials,
tenim fisioterapeutes,
que bàsicament detecten
i fan el seguiment
d'aquells alumnes
que tenen necessitats educatives
especials o específiques,
és a dir,
tant en situació social desafavorida
com perquè presenten
algun trastorn de conducta
o de l'expecte autista,
és a dir,
totes les múltiples situacions
que es donen en aquest cas.
Molt bé.
Tenim els equips LIC,
que són equips
de llengua i interculturalitat.
Llengua i interculturalitat.
Són professionals
que també assessoren
en els centres
en matèries bàsicament
del gust per la lectura,
d'aprendre a aprendre,
lleixir i escriure,
dintre del que seria
el gran eix estratègic
al servei del país,
que és el reforç
i l'ús continu
de la lectoescriptura.
Aquest és un objectiu de país.
Tendríem dos equips
molt especialitzats,
que són el CREDA
i el CREDEB,
centres de recursos específics
per a deficients auditius,
per tant estem parlant
de nens amb una sordesa
d'una certa profunditat,
que també són multiprofessionals,
i el CREDEB,
que són els centres
de recursos específics
per a deficients visuals,
en col·laboració amb l'ONCE,
també multiprofessionals,
des de deficiencies visuals lleus
fins a sequerça total.
I finalment,
en el cas del Tarragonès,
tenim un servei molt específic,
que és el Camp d'Aprenentatge,
que té com a missió
bàsicament
posar a l'abast dels centres
tot el que seria
el patrimoni
i les singularitats pròpies
en aquest cas del territori.
Aquí parlarem
des d'arqueologia
fins al port,
passant per temes
de biodiversitat...
Seria com un centre
de recursos pedagògics,
però més especialitzat
dirigit al tema que...
Sí, podríem definir-ho així breument.
Primer que tot,
com incideixen,
com intervenen
aquests diferents equips
en el dia a dia
de les escoles?
Regularment
van fent cites,
van fent visites...
Aquesta és la tasca
del Manel Castaño.
Manel Castaño,
a part de ser el director
del centre de recursos,
des dels serveis territorials
se li ha encarregat
la funció
de coordinar
tots aquests serveis,
aquests diferents serveis.
Per tant,
en principi,
allò ho he explicat millor,
però jo acabo amb això.
En principi,
la idea és que
a partir dels projectes
educatius de centre
es fa el que podríem dir
un contracte
amb els centres.
És a dir,
de quina manera
cada un dels diferents serveis
pot ajudar,
pot incidir,
pot contribuir
a la millora dels centres,
a través dels projectes educatius
que fan aquests mateixos centres
i a través del pla d'actuació
que fa el servei educatiu.
Per cert,
quan estem parlant
de centres educatius,
almenys els que us toquen
a vosaltres,
parlem d'escoles,
d'infantil i de primària,
i també centres de secundària.
I també centres de secundària
i també centres d'FPS.
Aquí entraria
tot el que diríem
l'educació no universitària.
Públics i concertats.
Públics i concertats.
És important això.
Bé,
recollint el que deia
el Rafa,
el nostre inspector,
la nostra intervenció
com a servei educatiu
es plasma
en un acord amb els centres,
en un pla de treball,
en una carta de servei,
en la qual
els diferents professionals
dels diferents serveis educatius
que integren
el servei educatiu
del Tarragonès
plasmen en aquest conveni
totes aquelles actuacions
previstes al llarg del curs,
ja siguin intervencions
dels equips
d'assessorament psicopedagògics
lligades
amb la seva pròpia
especificitat
professional.
cada centre
té un planning
o hi ha una intervenció
concreta
que ja es pacta
al començament.
Sí, sí,
però que és un únic
pla de treball
dels diferents serveis
que intervenen
i per tant
és en aquest cas
jo com a coordinador
qui signa
el conforme
i el director del centre
rep aquesta conformitat
i ho plasma
en aquesta mena
de conveni
o de document
de carta de compromís
d'intervenció
dels professionals
en el centre.
Intervenció psicopedagògica
si és necessari
sota demanda
o específicament
en funció
dels nens
o nenes
o alumnes
amb els quals
s'hagi d'intervenir.
Després,
en temes de llengua
i interculturalitat
també,
plans d'acollida,
programes de formació
d'impuls de la llengua
i en el cas
nostre del CRP
actuacions específiques
de dinamització
pedagògica
com mostra de teatre,
fòrum de treball
de recerca,
formació del professorat,
assessorament,
seguiment
i organització
de la formació
en l'àmbit del centre.
Per tant,
tot això es recull
en un document
i es plasma
i això ho coordinem
des dels serveis educatius,
en aquest cas jo com a coordinador
i garantim
que tots els centres
tinguin
aquesta carta de compromís.
Molt bé,
per tant,
que tots aquests serveis
arribin
a tots els centres
i després entenc
que algun tipus
de serveis
o d'equips
fan més incidència
en un centre
que en un altre.
Evidentment.
En funció,
per exemple,
parlàvem d'un servei
educatiu específic
que és el CREDA,
que parlant dels nens
amb dificultats d'audició,
això és una cosa
molt específica
i el que es fa
és que la intervenció
ja se sabem
perquè hi ha la detecció
i coneixem
quins són els casos
i el CREDA
intervé directament
amb un mestre
de suport
a l'escola
i alhora
es coordina
amb els altres serveis
educatius,
es coordina
amb l'EAP,
que és el psicopedagog,
i en alguns casos
puntuals també
amb l'equip LIC,
que són, diguem-li,
els especialistes
de llengua,
malgrat els especialistes
del CREDA
són logopedes,
professionals,
evidentment,
de la llengua
perquè estem parlant
amb nens
amb dèficits auditius.
Jo diria,
Núria,
que de manera més específica
anirem presentant
en diversos programes,
no tot seguit,
són tots ells un món,
que la voluntat
és que apareguin
tots junts
i treballant
en col·laboració
a l'escola,
però que cadascun
tindria estona,
no, Manel?
Clar, perquè si ara
parléssim del meu servei
com a director
dels centres de recursos pedagògics,
doncs bé,
ens menjaríem
tota la història.
Deixa'm que dic
una frase radiofònica,
vull dir,
existim perquè hi ha alumnes,
clar,
si no hi haguéssim alumnes
no existiríem,
per tant,
posem l'objectiu,
posem la mirada
en l'alumne,
i com que hi ha alumne,
cada alumne
és específic d'unes necessitats.
Hem de cobrir
totes aquestes necessitats
d'aquests alumnes,
i això ho fem
amb els professionals
que calguin.
Perquè ja entenc
que aquests equips
de professionals
aneu als centres,
doneu assessorament,
però a vegades
falta,
i ja més mencança
que anar i dir
com s'han de fer,
no?
Hi ha de posar una persona
que estigui allí al centre
donant sortida
a les necessitats que tingui,
a vegades va acompanyat
a la dotació econòmica,
entenc també?
No, és que,
a veure,
aquest tema va molt lligat
justament a aquesta detecció,
per exemple,
i acabo de seguida.
Tenim un alumne
sort
i necessita
un mestre de suport,
doncs li posem.
Tenim un alumne
que és un pluridiscapacitat
perquè és un motriu
i necessita un vetllador,
doncs se li posa el vetllador.
Sempre amb els recursos
limitats
que té el departament,
evidentment,
ja ens agradaria
poder donar tot,
però amb el que tenim
tractem de singularitzar
perquè cada alumne
és singular.
Molt bé.
Parlàveu abans,
feies referència,
Rafel,
a un eix estratègic
de país
que seria
l'electroscriptura.
Evidentment.
N'hi ha algun altre?
Què són,
eixos estratègics
per entendre'ls?
N'hi ha moltíssim.
Un eix estratègic
seria
aquella intervenció
sense la qual
el sistema
no avança
i el país
tampoc.
I si volem un país
que...
En aquests moments
és bàsic.
La llengua
és un element
de cohesió
de primera magnitud
i la llengua
no es pot
assolir
si no hi ha
una bona
lectoescriptura.
I amb això
coincideixen
tots els experts.
Per tant,
estem treballant això.
I això fa que hi hagi,
que això sigui un eix estratègic,
o sigui,
que els nens aprenguin
a llegir
i escriure
correctament,
fa que,
per exemple,
des dels
centres de recursos
pedagògics
s'hagi invertit
en plans...
Hi ha tot un
pla de formació
del professorat
al voltant
de l'impuls
de la llengua.
El professorat es forma
contínuament.
Sí, sí,
contínuament.
I hi ha l'equip nostre
del LIC,
de Llengua,
Interculturalitat
i Cohesió Social,
que són els encarregats
d'assessorar
i fer aquesta formació,
els mestres i professors,
per tant,
d'impulsar estratègies
metodològiques,
noves maneres
que els alumnes
aprenguin
a llegir millor
perquè puguin
aprendre llegint.
Evidentment,
l'aprenentatge
va lligat
al coneixement
de la lectura,
no?
I per tant,
doncs aquest és el procés.
és aprendre a llegir,
llegir per aprendre
i al final
gaudir de la lectura,
no?
Aquest és una mica
el procés, no?
I amb això ja estem.
Això fa que després
hi hagi com una
homogeneïtat
en els centres educatius
a l'hora de,
bé, evidentment,
de les matèries que es tracten,
però la manera com es tracten,
es busca aquesta homogeneïtat
o cada centre
té una mica
maniga ampla
després per fer-hi desferir?
Cada centre té el seu projecte educatiu,
però hi ha un eix comú,
l'eix comú
també molt breument,
cada professor del centre educatiu,
sigui de matemàtica,
sigui de biologia,
sigui del que sigui,
ha d'entendre que és un professor de llengua.
El moment que això ho aconseguim,
el moment que aconseguim
que un professor de matemàtica
és també professor de llengua,
és a dir,
que la llengua
és el vehicle
sense el qual
no ens podem comunicar,
a partir d'aquest moment
comencem avançant
els projectes educatius,
seguríssim.
Ho tenim bé aquí
a casa nostra,
a Tarragona Ciutat,
com si ara fem una valoració,
una mirada,
a Tarragona Ciutat,
a nivell de centres educatius,
de com es desenvolupen i tal,
com estem?
Bé, això va lligat molt
a l'avaluació,
a l'avaluació que es fa
a les proves de CISER
i de Quart d'ESO,
on es detecten
realment
com estem
a nivell de
l'adquisició
de les competències lingüístiques
i això
el nostre inspector
segurament tindrà més dades
en quant a la...
Estem força bé.
Estem força bé,
estem bàsicament
per sobre de la mitjana de Catalunya.
Evidentment,
quan parlem de mitjana
hem de parlar
de diferents territoris,
no és la mateixa
la zona de Ponent
que la zona centrada de la ciutat,
amb les seves peculiaritats,
però estem bastant bé,
estem força bé.
I sobretot,
el que és molt important,
els centres
hi han entrat.
Ara, per exemple,
en aquests moments
tenim un projecte,
un programa de treball
entre la Biblioteca Pública
de Tarragona
i les escoles de Tarragona,
que és interessantíssim,
però és que
a través del Pla Educatiu
d'entorn,
la zona de Ponent
ja fa molts anys
que està fent
un projecte
que es diu
Lliga el Comte i Passa'l,
en el que també s'està treballant
a nivell de biblioteques municipals,
centres escolars...
És a dir,
hi ha aquest impuls
de la lectura,
ara estem en la segona fase,
ara escric,
ara ja sabem lligir,
ara anem a escriure,
i després arribarem,
ara parlem.
Estem molt bé.
Estem bé.
Jo diria que
per centrar-ho
en els serveis educatius,
si tenim un problema
que cal intervenir,
que és aquest eix estratègic,
que és millorar
les competències lectores
o en escriptura,
com intervindríem
des de tot arreu?
Doncs mira,
el Centre de Recursos
proposaria la formació
i en faria el seguiment,
a partir de les necessitats
que es detectessin,
no, Manel?
Si un nen,
a més a més,
té unes necessitats
molt específiques,
l'EAP faria un diagnòstic
per veure si això va més enllà
del fet de l'entrenament lector,
que hi pot haver una dis·lèxia.
Si veiéssim,
a més a més,
des de l'EAP
una dislàlia
o veiéssim
algun problema
d'audició i llenguatge,
trucaríem al Creda
i ells farien una intervenció
directa amb el nen.
I a més a més,
els ELICs,
els equips de llengua,
insensió i cultura,
fan també aquest suport
en la formació
i aquest suport també
a nivell d'integració
a través de la llengua
de tots els col·lectius
que tenim escolaritzats.
Perquè vegis que d'alguna manera...
Tots treballeu.
Això que t'explicava el Manel
del Pla A
doncs es concreta
en un cas molt concret
valgui la redundància.
Molt bé.
Una altra pregunta
que em ve al cap
abans de Manel
feia referència
a dir
nosaltres intervenim
tant en centres públics
com a concertats.
Hi ha diferència
a nivell educatiu?
No, no.
La nostra intervenció
és pels nens.
Parlem dels alumnes
que és el protagonisme.
L'alumne pot estar
en una escola pública
o pot estar en una escola concertada
i per tant
el nostre esforç
va adreçat
de cara a l'alumne
tal com deia el Rafa.
per tant no hi ha distinció
ni diferències
en quant a la nostra actuació
en els centres.
I les escoles concertades
reben la mateixa...
Igualment.
Les mateixes visites
al mateix pla
que deies tu abans d'intervencions.
Sí, sí, sí, clar, clar.
Molt bé.
Esther, què ens hem descuidat?
L'Esther coneix el tema.
Elles que ens posen antecedents
quina pregunta més
no hem fet.
No, jo crec que ho hem deixat
força clar
però que després
evidentment
el que t'he dit abans
estaria molt bé
que anéssim aprofundint
de tant en tant
en cadascun dels serveis.
I m'he deixat una cosa
evidentment
i la que fa el seguiment
i la que valores
i tot això que estem fent,
no, Rafa?
Porta en algun lloc.
L'inspecció
és un observatori privilegiat
en aquest sentit, no?
Perquè evidentment
es tracta
que allò
que fan els centres educatius
estigui d'acord
amb la normativa
i amb els objectius
de centre
i que els plans
que fa els centres educatius
lliguin tot això.
I per això estem.
A part d'inspeccionar
també assessorem,
orientem,
coordinem.
Per acabar
us faré una pregunta difícil.
Difícil perquè vosaltres
teniu un càrrec
i llavors
això sempre és més difícil
de contestar.
Si voleu podeu tirar pilotes fora.
A veure,
què falta
a nivell polític,
a nivell de política,
d'educació,
per on tiraríeu vosaltres?
L'és estratègic
s'ha agafat
a l'electroescriptura,
fantàstic,
però
parlem de qüestions
ja de concepte
de dir que el sistema educatiu
ens agradaria
que n'és cap aquí.
Què falta?
Jo em mullo.
Falta consens
entre els polítics
i falta sobretot
que en aquest cas
el govern central
de l'estat espanyol
entengui
que les lleis
d'educació de Catalunya
és una llei consensuada.
Per tant,
que es deixin treballar,
que ens deixin avançar
en la nostra legislació.
Així de simple,
així de clar.
O bé,
que siguin capaços
des del govern
de l'estat central
de fer una llei d'educació
que ens permeti
funcionar
durant 75 anys
com la majoria
dels països europeus.
No té la Generalitat
totes les competències
en educació?
No.
No?
Últimament es veu que no.
En teoria sí,
a la pràctica no?
Seria això?
La llei d'educació
de Catalunya
és una llei
que té rent
de llei orgànica.
El Ministeri d'Educació
en aquests moments
perquè ens entenguem
només té competències
sobre Ceuta i Melilla.
I en canvi
està legislant
com si tingués
tot el territori
de l'estat espanyol.
I no sempre menys cert.
Això seria
un gran debat.
Jo crec que
entre els que us hi dediqueu
Manel
que diries que falta...
Si teníem més
que un programa
ens teníem això
un debat.
Bé,
podem dedicar un programa
a fer-ho.
Jo sí que trobo
que s'hauria de posar
l'accent
a millorar
la percepció social
que es té
del mestre
i del professor.
Crec que
estem en un punt
en què
Déu ni doles
és la dedicació
i l'esforç
que significa.
Perquè se'ls demana molt.
Jo crec que sí.
I nosaltres mateixos
des dels serveis educatius
des de l'inspecció
des del departament
contínuament
els estem demanant
més qualitat
que els resultats
dels alumnes
a través de les proves
d'avaluació.
Això hi ha una pressió
molt gran
dintre dels centres.
I això pot generar
i està generant
situacions personals
que d'alguna
se'ls ha de cuidar
i se'ls ha de mimar
una mica més.
I s'ha de fer
alguna línia estratègica
que ho podria ser
de millorar
de les situacions
personals
i professionals
dels mestres
i dels professors
que jo crec
que els hi fa falta.
En aquestes dues peticions
una mica cartels reis
que encara falta
molt per Nadal.
Tanquem aquesta secció
que hem començat
avui
que s'anomena
Parlem d'educació
que fem amb coordinació
amb els serveis territorials
d'educació
i que ens acompanyarà
una vegada
cada mes.
Què vam dir?
El tercer dijous de mes
tenim la cita.
Molt bé.
A dos quarts de 12.
I avancem
el tema
del mes que ve
que és
el programa
un dels programes estrella
també
el PUNEDU
que és el programa
de les biblioteques
i prometem portar
professors
alumnes
i fins i tot
pares.
Molt bé.
Seguirem parlant
d'educació
avui ho hem fet
amb Rafael Muñoz
cap a la inspecció
dels serveis territorials.
Rafael moltes gràcies
per tornar.
A vosaltres moltes gràcies.
També gràcies
per tornar
al Manel Castanyo
coordinador
dels serveis educatius
i també director
del Centre de Recursos Pedagògics
del Tadonés.
Moltes gràcies
per convidar-me.
Cada programa
ens acompanyarà
Esther Ferrer
psicopedagoga
i en fi
una mica
conductora
de tot plegat.
Gràcies Esther.
Gràcies a tu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!