Comença Toquem Pedra, un espai en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
Programa de Toquem Pedra número 32.
Avui, en ple Tarracoviva, fem un monogràfic sobre el port de Tarraco,
aprofitant que dos dels convidats, el Francesc Rodríguez i el Joaquín Ruiz de Arbulo,
presenten en el Festival Tarracoviva una peça excepcional.
Es tracta d'un contrapès de la balança pública de Tarraco,
amb la peculiaritat que és una peça de bronze amb un cap femení,
de gran qualitat artística i que pesa fins a 38 quilos.
De fet, aquesta és la peça del mes.
El programa serà un abans del que explicaran ells dos el dimecres 13 de maig
en la conferència Un contrapès excepcional i la gran balança pública,
Sacomarium, del port de Tarraco.
Serà al Museu del Port de Tarragona a les 7 de la tarda.
De tot plegat, en parlem amb Francesc Rodríguez,
alumne del segon curs del màster en Arqueologia Clàssica
de la Universitat Rovira i Virgili,
la Universitat Autònoma de Barcelona i l'ICAC,
i amb Joaquín Ruiz de Arbulo,
catedràtic d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili
i investigador de l'ICAC.
Què? Toquem pedra?
Què tal? Sí, bon dia.
Toquem pedra un dia més.
Avui des de la seu de l'ICAC, al carrer d'en Rovallat,
hi parlarem, efectivament,
immersos ja en el festival de Tarraco Viva,
el festival de reconstrucció històrica romana,
d'un dels actes que es farà en el màrquet d'aquest festival,
i des d'aquí, des de l'ICAC,
com alguns dels investigadors que ja hem presentat i que ens acompanyen.
Avui parlem, per tant, també d'aquest màrquet de fons,
d'aquesta contrapesa de la balança pública de Tarracó,
i parlem també en definitiva del port de Tarracó,
d'un monogràfic sobre el port de Tarracó,
que és el que farem avui en aquest Toquem Pedra.
Anem saludant els convidats.
D'una banda tenim el Joaquín Ruiz de Arbulo.
Joaquín, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Joaquín és un habitual ja del Toquem Pedra i del Tarracó Viva també.
Joaquín cada any ens il·lustra amb diferents conferències,
el marc del festival, i en guany no podia ser també d'altra manera.
També saludem el Francesc Rodríguez.
Francesc, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
En tu recordo que he parlat ja en alguna ocasió amb el Toquem Pedra, efectivament, a què sé?
Sí, sí, ja és la tercera vegada.
Aquesta seria la tercera, eh? La d'avui.
I també podem saludar l'Ada Laceres.
L'Ada, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
L'Ada avui debuta. Joaquín, la fem debut avui, no? El Toquem Pedra.
Sí, i a més amb molt orgull per tots vosaltres.
Penseu que l'Ada és la nostra troballa, diguem,
és una investigadora predoctoral, té una beca d'investigació de la Generalitat,
i estiguem en la que tenim pujades les nostres esperances, que es diu.
Doncs avui també s'explicarà com està en aquesta experiència aquí a l'ICAC,
però d'entrada assenyarem aquesta peça, la peça del mes,
que serà protagonista, com dèiem, a Tarracoviva.
De què estem parlant, Francesc?
Quina és la importància d'aquesta peça del mes?
Bueno, primer posem-ho en context, no?
Això, la conferència que presentarem al Tarracoviva
ve d'un treball de final de grau a la carrera a la Universitat Rovira i Virgília,
on el Joaquín va fer de meu tutor,
i vam decidir agafar aquesta peça, una peça molt coneguda a nivell artístic,
que es troba al Museu Arqueològic, a la segona planta, si no m'equivoco,
i ha estat sempre col·locada en diferents catàlegs,
sempre ensenyant la peça, les seves qualitats artístiques,
i el Joaquín m'ha deia que a veure si podíem canviar el tema
per agafar el subjecte i transformar-lo en un treball de final de grau.
I això vam començar sense tenir molta idea d'on anàvem,
vam començar a agafar tota la informació que teníem,
vam començar a veure on havia sortit,
per exemple tenim aquí que va sortir a la peça,
a la fitxa tècnica ja ens explica que va ser descobert el 1971,
al carrer Azmit número 16,
i mentre se feien unes reformes a una casa va sortir en un dels forats
i els que estaven treballant allà el van portar darrere a la societat arqueològica,
on després va ser dipositada al Museu Nacional Arqueològic,
on actualment en forma part.
És com veiem a la imatge, si la teniu present,
és una peça de bronça, com diem revert per dintre de plom,
s'utilitzava la tècnica de la cera perduda
per intentar crear aquesta espècie de ponderal que li diem,
i és d'una gran qualitat artística,
però el més important, el que veiem nosaltres,
que tenia l'element principal, és el pes,
que són 38 quilograms,
que si fem una mica d'això,
i després en parlarem amb el Joaquín en més detall,
és un únicum, és una peça amb un pes per ara fins ara únic
en tot l'imperi romà,
i per tant ja ens donava una pista de la importància d'aquesta peça
i que havíem de fer un treball sobre,
més tirant a què podria ser i per què era tan passada,
en el sentit que passava tant,
i no tant les seves qualitats artístiques.
I per què tan passada, Joaquín?
Sí, hem de pensar que, com es deia el francès,
l'interès d'aquesta peça, d'aquest cap de bronze en forma de cap femení,
és que té una arandela en la part superior,
que ens demostra que es tracta d'un contrapès de balança.
Llavors, un contrapès d'una romana,
tots els coneixem, els hem conegut en els nostres mercats fins fa molt poc,
però un contrapès de balança normalment pesa 300 grams,
un kilogram, dos o tres quilograms,
amb això tu ja pots pesar tot el que vulguis.
En aquest cas, el que és impressionant és que pesa,
com es deia el francès, 38 quilograms,
i això és una enormitat.
Això vol dir que amb una romana gegantina,
nosaltres l'hem agafat aquest contrapès
i costa 38 quilos,
podeu imaginar que no lo mous amb facilitat,
i això volia dir que formaria part d'una enorme bàscula
d'una romana gegantina amb una barra de ferro
de probablement dos o tres metres
i amb això voldria dir que podrien pesar-se
amb magnituds d'una tonelada, una tonelada i mitja o més.
Per tant, ja no estem parlant d'una bàscula qualsevol,
sinó que ens trobem davant d'una peça,
com es deia ara el francès, absolutament excepcional.
És el contrapès més gran fins ara trobat a tot l'imperi romà,
a tot l'imperi i quasi duplica el que ve a continuació.
Per tant, una peça, repeteixo, excepcional.
I trobada a Tarragona, a Tarragona, al carrer August,
al carrer Smith, al carrer Smith.
A més a més, és un contrapès,
però és un contrapès amb elements artístics decoratius,
és a dir, és una figura d'una dona, no?,
la veig aparentment.
És un bús femení que, si podem descriure-la una mica,
tenim que, com dèiem, és una figura femenina,
a la base, tenim una base en forma de motllura de tres pisos.
És interessant també veure que, quan vam veure la peça,
no ho teníem present, perquè, clar, sempre la veiem a la vitrina
i quan al Museu Nacional ens va deixar tocar-la, com si diguéssim,
al veure la part de baix vam observar que no era tan llisa
com es pot observar la fotografia, sinó que tenia, no?,
Joaquín tenia una forma molt ruda d'haver-la treballat,
i ens va cridar molt l'atenció i vam començar a pensar,
oi, com que està a revers de plom i hi ha una barra de ferro,
potser podríem dir que hi havia una altra peça a sota,
pensem, de fusta, no?
La figura femenina, com dèiem, té un pentinat molt especial,
com veiem a la imatge, no?, té una trena nus a la part frontal,
darrere tindria una espècie de monllu, i el que destaca sobretot del cap,
com si diguéssim, que la imatge que tenim aquí davant no es veu gaire bé,
però ja a la conferència del Terracó Viva ho explicarem amb més detall,
té un cercle, un cèrcol obturat amb ferro,
que el que demostra és l'element principal per saber que això és un punt d'oral,
un punt d'oral com s'ho descriu Vitruvi en els deu llibres d'arquitectura,
que funcionava com a contrapès, com el que dèiem,
d'una balança romana que tothom la té a casa.
Aquest element discessori o important remet a que podria tenir una funció
més important de la que nosaltres estem acostumats a veure
en una balança d'aquestes característiques.
Aquesta balança sempre l'associem al món, al comerç privat,
al comerç minorista, és molt, en epigrafia, com parlarem després,
es veu molt associada aquest tipus de balança a les carnisseries
per agafar un pes, el pes de la carn i mesurar-la ràpidament.
Com dirà el Joaquín, és una balança de fàcil ús.
No és una balança, per exemple, de dos plats on hem de ficar un contrapès
per mesurar exactament el que estem volem passant,
sinó que és saber ràpidament el que pesa el producte que estem mesurant
i a partir d'ahir anar passant peces.
Aquest pes tan excepcional és el que ens demostra que aquesta peça
és molt important i esperem que en la conferència puguem explicar alguna cosa més.
Tu, Ada, l'has pogut tocar, aquesta peça? L'has pogut veure de prop o no?
Bé, de prop no l'he vist, però el seu treball l'he estat seguint molt de prop
perquè em sembla molt interessant, és el tema del port i a mi també em toca.
Vull dir que l'ha estat seguint, l'estic seguint, estic esperant a veure la conferència que tal va.
És que tu, de fet, estudies aquest període del port,
bé, de fet encaixa en el teu període d'estudi de la zona del port
i creus que ens ho podem reimaginar com era la zona portuària
en aquest període que tu estudies, dels segles III al VIII, després de Cris,
com era tot allò de per allà baix, del carrer Reial, el carrer Smith també, no?
Bé, a veure, com era és difícil encara de saber
perquè la meva recerca acaba de començar com qui diu,
però és una zona interessant perquè és una zona dinàmica,
és una zona amb una vitalitat econòmica molt important.
Era la zona del port i Tarragona, de fet, era important
no només per la seva capitalitat administrativa,
no era la capital d'una província molt gran,
sinó que, a més a més, era port.
I això vol dir que hi arribaven mercaderies,
però també s'exportaven en una zona on aquestes mercaderies arribaven
i hi havia tot el que és necessari al port, no?
Doncs diguéssim, magatzems, hi hauria tallers també de tipus artesanal,
hi hauria també, segurament, i de fet encara està per veure,
però és molt probable que hi hagués també un àrea residencial molt important,
o sigui que, bé, és una zona que és interessant ja només pel seu dinamisme.
Ara anirem profundint també en aquest port, en aquesta zona portuària,
perquè, de fet, al port n'hi havia una altra que estava davant més o menys del Médul, no?
Una zona portuària, que està encara per determinar l'ubicació exacta d'aquest port.
Sí, bé, això era un petit fundeadero que diguem castellà
per treure la pedra de les pedreres,
perquè la pedra del Médul és estrella de les roques que hi ha al costat de la costa
i llavors es baixava.
No, però com us deia en el francès Ilada,
a veure, el port de Tarragona és l'essència de la ciutat.
Tarragona no se pot explicar en cap moment de la seva història
sense la importància del seu port, ara més que mai.
Ara, per què som Tarragona?
Doncs perquè tenim una refineria i tenim...
Què s'ha fet aquí precisament perquè hi ha un port,
i tenim un RAC, i tenim una indústria petroquímica, etcètera, etcètera.
Doncs això ha sigut des de sempre.
I com us deia, clar, el ser capital...
Per què va ser capital d'una enorme província precisament aquí?
Per què no el van posar al mig?
Bueno, perquè les interessava, sobretot, aquesta comunicació amb la mar,
perquè la mar era el principal element de comerç de l'antiguitat.
Era molt més senzill posar mil ànfores en un vaixell
i transportar-lo 2.000 quilòmetres per la mar
que no ficar-lo en carros i començar a travessar-lo per vies
perquè els bous han de menjar, perquè les muntanyes es han de pujar.
I això és el que provoca que els ports sempre han sigut
els elements de gran dinamisme.
Ara, el que hem trobat, com us deia Francesc,
és una peça del que pensem que probablement seria
la gran bàscula pública del port.
Això es diu en llatí un ponderarium, o més concretament un sacomarium.
És a dir, hi hauria un control del que arribava i del que sortia,
perquè, com us deia l'ADA, hi havia una fiscalitat,
es pagaven uns impostos del tràfic interprovincial.
Pensem que els impostos els van inventar els romans.
Tot això que patim ara, doncs tot això,
menys l'IVA, diguem, tot el reste.
O no, o l'IVA també, perquè l'impost precisament de tràfic interprovincial
era un impost que es pot comparar amb l'IVA actual.
Doncs bé, després d'haver inventat aquesta meravella
i d'inventar la jurisprudència per justificar el pagament d'impost,
hi havia que controlar-lo.
I probablement el que tenim és el testimoni d'una enorme bàscula,
el que Pliny es diu que es deia una màquina,
que eren unes bàscules gigantines posades sobre trípods,
però trípodes del tamai d'una persona,
és a dir, que tot això tenia que estar ben falcat
per poder, repeteixo el que em deien abans,
per poder pesar magnituds d'una tonelada i mitja o més.
Això és una enormitat.
I es parla també del dinamisme del nostre port romà.
Era una peça en tenca oficial de l'imperi, és a dir, no sé com...
Sí, això explicaria la seva altíssima qualitat artística,
és una peça bellíssima,
i també el que proposarem en aquesta conferència,
que ara us ho explicarà Francesc,
que és que, deguda a aquesta característica excepcional
que formava part d'una pàscula pública,
fins ara els especialistes havien dit
que es tractaria de la imatge d'una deessa Diana,
és una imatge femenina, amb una trena al cap,
que és veritat que podria ser Diana,
però, Francesc, és veritat que pensem
que pot haver també una altra lectura.
Quina és la lectura aquesta?
La divinitat, com diu ara el Joaquín,
sempre s'ha pensat, o fins ara s'havia pensat,
que era una imatge de la deessa Diana,
la deessa de la casa,
i nosaltres el que proposem és identificar
o suggerir una identificació
amb un terme que coneixem,
que es diu equitas, o vol dir equitat,
és un principi propi i necessari
que nosaltres atribuïm al món romà,
on a partir de les relacions humanes
que s'establien en el comerç
i sobretot en el mercat,
buscar introduir l'equilibri en aquestes transaccions.
O sigui, l'equilibri de la balança
es podia veure materialment
a partir del punt d'aral
que ensenyava i produïa aquesta equitat.
Tenim un exemple, si no m'equivoco,
a Sirmium, que ara ens ho explicarà el Joaquín,
on a la sota del punt d'aral,
que és un punt d'aral més antic que aquest,
a més posterior que aquest,
surt el nom d'equitas, equitat.
Ara el Joaquín ens ho explica.
Clar, perquè què vol dir una balança, per començar?
Una balança és una cosa molt seriosa.
Una balança és un instrument
que ha d'estar oficialment mesurat,
perquè el que no val és que jo vengui alguna cosa
i amb la meva bàscula enganyi.
I per aquesta raó, per evitar els problemes
que l'edil, el magistrat encarregat de tot això,
es tenia que venjar cada vegada
que hi havia un dia de comerç, una nom d'ina,
doncs hi havia dos tipus de mesures oficials.
Les mesures de capacitat, amb el base al modi,
és a dir, si jo ven tantes arrobes de blat,
que jo pugui mesurar què correspon,
mesures de longitud,
perquè si jo compro un pany
per saber que no m'estan enganyant
com les bares, com els colsos,
perquè ara amb el sistema metrindesimal
ho tenim tot molt fàcil,
però, clar, a l'antiguitat recordem
que cadascú tenia la seva vara especial de medir,
uno de Mileto, otro de Siracusa
i un altre d'aquí.
Bé, llavors la tercera qüestió oficial
era mesurar el pes.
I per aquesta raó,
si imaginem una enorme bàscula pública
amb aquest pes gegantí
que es tenia que moure a un altre cantó,
tenim evidències epigràfiques,
com es deia abans a Sirmion i també a Pompeia,
que en aquest cas,
la imatge que representava aquest pes
és aquesta imatge d'un concepte preciós
que és l'equitat,
que és el concepte de la justícia
o de l'equilibri,
però aplicat precisament
a les transaccions comercials.
Aquí està el meollo
de la lectura d'aquesta peça
i de la seva importància.
Quina és la importància
de l'estudi que està fent l'Ara
i en aquesta zona de Portuària,
més tinguent en compte que el perl,
recordem-ho, va ser dinamitat,
va bastant, no?
Bé, però com us ho explicarà ara l'ADA,
resulta que durant els últims anys
s'han fet decenes i decenes
i decenes d'excavacions
en tot l'entorn,
de tot l'Avinguda Vidal i Barraquer,
la part final,
i han sortit una immensa quantitat
de dades molt importants,
sobretot de l'antiguitat tardana,
d'una fase en la qual pensàvem
que Tarragona més o més es reduïa,
que no tenia activitat,
i tot el contrari.
Ella està fent la tasca més feixuga,
més difícil, que consisteixen
a anar-se als magatzems del port
i començar a revisar tot aquest material
sota el control i sota també la tutoria
del professor Pep Anton Remolà,
i, clar, les novetats en aquest sentit
estan sentent també molt importants.
Doncs quina sonada?
Explica'ns-ho així, grans trets.
Bé, a grans trets el que estem veient
és que el port de Tàrraco
era molt més important
del que ens pensàvem, no?
Sobretot en aquesta època,
en una època en què pensem que,
o fins ara es tenen una idea de crisi,
de decadència,
que la ciutat, doncs això, es redueix,
el que deia el Joaquín, es redueix i tot això,
però en realitat el que estem veient
és que hi ha un dinamisme,
i és el que estava apuntant abans,
un dinamisme molt destacat
a nivell comercial, a nivell constructiu,
a nivell de tot el port en si.
És a dir, no és un moment de recessió,
sinó tot el contrari, no?
Es revitalitza tot el port,
es comencen a fer nous esmagatzems,
arriba amb nous materials,
tot el material que estem mirant ara,
ja et dic, es té una frase primerenca,
però així d'entrada es pot veure
que hi arriba amb molt material exportat,
és a dir, que no és propi d'aquí,
sinó que arriba fins i tot de Grècia,
i a més també hem de pensar
en els centres religiosos,
hem de pensar en la necròpoli espaiocristiana
i tot el que s'ho posa,
és a dir, que és un sector de la ciutat
molt viu, molt dinàmic,
i que en aquests moments, a més a més, creix,
creix de manera sorprenent,
i és el que, bueno,
que ara estic estudiant.
El material que hi ha allà baix,
què trobem?
Què veuríem en aquest magatzem del port?
Veuríem especialment ànfores,
que són els principals contenidors
amb els quals es viatjava
i es portava tots aquests aliments.
Bueno, aliments, sí,
especialment aliments,
perquè és el que ens queda,
les ànfores són els que ens queda,
però hem de pensar també
en teixits, fustes
i totes aquestes coses
que no arriben fins ara,
perquè s'han perdut,
però clar,
hem de veure tot això,
i especialment ànfores
i baixella importada també,
baixella per la taula.
Doni, si digues.
Luka,
no, sobretot
amb aquests treballs,
que també amb la Patricia Aterrado,
que també l'ha estat autoritzant
el Joaquín,
el que estem veient
és aquesta idea
que és un fil conductor
que sempre s'ha vist,
però que ara ho estem palpant
amb els treballs de l'ADA,
amb el meu treball
que vam parlar
l'últim Tocant Pedra
sobre la ceràmica del segle VII,
el treball de la Patricia,
és aquesta evolució
del port de Tarragona
des d'un moment republicà,
com si diguéssim,
que el Joaquín
en controla més,
on no sabem
com estaria
el port de Tarragona
a l'imperial,
perquè hi ha molt poques dades
que ens permeten afirmar-ho,
en un moment,
com el que està estudiant l'ADA,
on el port,
hi ha una fase
de revitalització,
on comencen a construir-se
nous magatzems,
noves cases aristocràtiques,
on també hi viuen
gent menys aristocràtica
i, per tant,
gent normal
que també està treballant
allà a la zona del port,
termes públiques
com la de Sant Miquel,
el complex de Sant Fructuós,
o sigui,
es crea una espècie
de suburbi,
en el fons,
dins de Tarragona,
que la dinàmica
que ens portarà
és a una,
en el temps,
dintre de la Tarda Antiguitat,
una dinàmica de separació
entre la part alta
com un element de poder central,
això ara l'ADA
us ho explicarà,
on tenim la figura
de l'arcabisbe,
la figura dels polítics,
la importància,
el poder polític
de Tarragona
i la part del port
on tenim el comerç,
on tenim tot l'eix
de relacions
que s'estableixen
amb tot el Mediterrani,
amb totes les importacions,
amb els contenidors enfòrics
o també la vaixella fina,
que ens permeten
rastrejar
què era el que arribava a Tarragona.
Pensem,
i això ja crec que ho vaig comentar
en el meu treball,
l'element de la ceràmica
per si
no ens diu gran cosa,
ens pot afirmar
si el plat
era més gran,
més petit,
si estava ben fet o no.
L'important és veure
quin material
hi havia a dintre,
per exemple,
els contenidors enfòrics,
què es portava,
què es transportava,
què s'exportava
i sobretot
quines relacions
s'establien
entre un lloc,
com per exemple
la Síria,
que venia
i exportaven productes
que arribaven
fins aquí
o quins productes
nosaltres exportàvem,
nosaltres,
la societat romana
o postromana,
s'exportava cap allà.
Bé, sí,
en aquesta línia,
doncs sí,
veure tota aquesta importància
a nivell comercial
i també incidia
en la idea
aquesta d'una separació
a Tarragona,
la part alta
més dedicada
a temes administratius
i polítics
i després ja religiosos
amb tot el poder
de l'arquivisba
i a la zona baixa
un barri
més de tallers,
més dedicat
a aquest comerç
i a aquesta,
diguéssim,
a la gent més corrent,
a la gent
que treballava allà
i que estava dedicada
o a ajudar
amb els vaixells
o a administrar
un magatzem
o realment
a tenir
algun tipus
de taller artesanal
o metal·lúrgic
o d'aquesta petita
societat,
diguéssim,
de treballadors.
Què portaven
aquests vaixells, Joaquim?
Què portaven
aquests vaixells?
Portaven de tot,
portaven el petroli
de l'antiguitat
i el petroli
de l'antiguitat
era el vi
i l'oli,
eren els dos
productes fonamentals,
també amb els saladors
amb els saladors
de peix
i per això
veiem sempre
aquestes ambres.
Hem de pensar
en un detall
molt curiós
de tot això.
Un dia
algú va arribar
a un missatger
a la ciutat
Vicigoda
dient que ja havia
hagut un desastre
al Guadalete,
que la cosa
estava molt malament,
que s'aproximava
una gent
que ningú sabia
qui era
i bé,
el bisbe del moment
va decidir
que ell tenia
que salvar
el més important
que tenia la ciutat
que eren
les relíquies
de Fructuosa
o Grigio Lógi,
va agafar
aquestes relíquies,
va agafar els llibres sagrats,
va agafar probablement
el tesor litúrgic
també,
naturalment,
i què va fer?
no va agafar
un carro
o un cavall
i va anar
a camí,
no,
no,
se va agafar
un vaixell,
diria
una cosa així
com a MacArthur
en Filipina
tornaré,
però no,
no,
no va tornar,
aquest bisbe
va acabar a Itàlia
i per això
avui
les relíquies
del nostre sant
Sant Fructuós
es tenen
que veure
qui vulgui,
el Monasteri
de Sant Fructuoso
de Capodimonte
a la Ligúria
i en Verona
tenen
l'oracional de Verona
el dit així
que és un llibre
de missa visigòtica
aquí de Tarragona.
Què vol dir això?
Que en un moment
en què l'antiquitat
tardana s'estava ja desmoronant
que estem entrant
a l'edat mitjana
el camí
de fugida
de la ciutat
va ser el mar.
En el moment
en què aquest bisbe
desapareix
i que l'elit
de Tarragona
comença també
a pies
per a qui us quiero
Tarragona
es converteix
en un no res
en el moment
sentit que havia tingut
durant quasi mil anys
i això què significa?
Doncs significa
l'abandon.
Els nous ports
que aniran sorgint
conforme avançant
l'altre de la mitjana
el buiter, el noré
seran per als Mossos
en Tortosa
a la desembocadura de l'Ebre
al cantó
a la part a baix de l'Ebre
o bé
el nou port
de Barquinona
quan ja els catalans
s'hagin ja baixat
i des de Vic
s'hagin tornat
a ocupar Barcelona
però des de sempre
la ciutat queda
abandonada
perquè ha perdut el seu port
i quan al segle XII
la impremta feudal
torna a arribar a la ciutat
ho fa
no només per tornar
a tenir un arquivisbe
que és la raó
de la bula
del Papa Urbà II
de repoblar Tarragona
sí, sí
per suposat
però sobretot
per tindre de nou
el port
que començarà
altra vegada
a construir-se
a l'edat mitjana
i llavors
fins ara
és a dir
podem fer aquesta equació
Tarragona
és una ciutat
mentre el port funcioni
si no hi ha port
no hi ha Tarragona
quin dia per cert
parlareu d'aquesta peça
de la peça del mes
d'aquest contrapès
de bronze
en el mar de Tarragona
perquè estem ja immersos
en el festival
que ha arrencat
aquest passat dilluns
i per tant
si no és aquesta setmana
serà la que ve
no?
és la setmana que ve
és el dimecres 13 de maig
a les 7 de la tarda
al Moï de la Costa
diria que és el número 2
però sí
esteu tots benvinguts
a veure la conferència
per tant
heu escollit un lloc
propici
un lloc adequat
sí
en aquest cas
la nostra conferència
s'emmarca dintre
de la col·laboració
d'autoritat portuària
amb Tarracoviva
ja sabeu tots
que Tarracoviva funciona
perquè
totes les institucions
de la ciutat
s'impliquen a fons
següent
la guida que ens marca
Magí Serixol
que com sabeu tots
és una persona incombustible
i que amb mitjans
o sense mitjans
Tarracoviva està continuant
tots estem molt orgullosos
de com funciona
Tarracoviva
i de tot el que s'ha fet
i per tant
tothom aportem
la nostra tasca
des d'aquí
des de l'ICAC
es col·labora
es col·labora
des de la universitat
i totes les institucions
entre elles
l'autoritat portuària
Ara ja anem acabant
estem a la recta final
d'autocant pedra
però ja volia preguntar
per què vas escollir
aquest període en concret
i per què vas escollir
el port
per centrar els teus estudis
aquí a l'ICAC
Bé, una mica en la línia
que apuntava el Joaquín
aquesta és una zona
la zona entre Jaume I
i la Tabacalera
és una zona
que s'ha excavat moltíssim
arran de la urbanització
d'aquesta zona
en els anys 90
però s'ha excavat
d'una manera ràpida
és aquesta arqueologia
d'urgència
que només pots excavar
i fer una memòria administrativa
i no tens
l'arqueòleg en si
no té temps
de seguir estudiant tot això
i tenim
una gran quantitat
de memòries
que encara no
ningú no s'ha mirat
i era la idea
de mirar tot això
una mica
i estudiar
una part de la ciutat
que encara és
una mica desconeguda
i a més
és una època
que com deia
es pensa
que era una època
de crisi
i de recessió
però al final
ens estem adonant
que és una mica
tot el contrari
o sigui que
aquest és el principal motiu
per què l'estic estudiant
fa res
estàs aquí
des de fa pocs mesos
per tant
queda recorregut aquí
em queda molt recorregut
fa des de febre
d'un any
que vaig començar
que m'han donat
l'arqueca
estic agraïda
a l'ICAC
i a la Generalitat
que m'ha donat
aquesta beca
i des del febre
que he començat
a fer la recerca
o sigui que
encara estic en una fase
primer enca
però espero
tindre bons resultats
i amb bona companyia
no Joaquim?
des de lloc
teniu que pensar
sobre el treball
que estan fent
Francesc
o Ada
i l'importància
de la ceràmica
a veure
teniu que imaginar
els oients
que això
nosaltres el que fem
és estudiar
la Coca-Cola
de l'antiguitat
veritat que ara
si trobem un vertedero
podríem veure
mira Coca-Cola
de vidre
i petita
doncs això són
els anys 60-70
que hi ha jauna de Coca-Cola
encara recordem
ah sí
quina edat tenia jo
quan vaig veure la primera jauna
després va aparèixer
la Coca-Cola de plàstic
després la botella
de dos llitres
doncs bé
aquest procés
que podem veure
en la botella de Coca-Cola
o en l'aigua de Vichy
o en la botella
de Nis del Mono
que abans hi havia
o en la botella
de Chartres
nosaltres ho fem
amb les ceràmiques
de l'antiguitat
com es deia el francès
i l'Ada
ens interessa sobretot
per conèixer els seus continguts
que en moltes ocasions
ja sabem quals són
i amb això
podem veure
les relacions comercials
però clar
són petits fragments
fa poc
que en una conferència
que es va donar aquí
a l'ICAC el francès
doncs es mostrava
un petit fragment
d'una llàntia
res
un trosset
d'una llàntia d'oli
doncs bé
aquesta llàntia d'oli
havia trobat
que venia
des de l'Egeu
que són unes llànties
que es feien
a les costes
de l'Àsia menor
i això
perquè l'ha trobat
en una altra excavació
que s'havia fet
al port de Marsella
i que a més
permeten datar-les molt bé
perquè sabem
quines són les dates
en què es fan
és a dir
agafem les ceràmiques
i a través
d'una coneixença
que cada vegada
és més especialitzada
però més important
podem dir
de tot
és a dir
podem saber primer
cronologia
de quan estan passant
aquestes coses
l'Ada té que saber
quan es va transformar
el port
i quan es van construir
els últims bagatzem
i fins quan
es van ocupar
però a més
podem veure
d'on venien
totes les peces
això és una cosa
francament
que quasi
sembla increïble
que arribem a aquesta precisió
per què?
perquè hi ha molts companys
treballant
en totes les costes
del Mediterrani
fent aquesta misma feina
que fan ells
aquí a Tarragona
fent-les al port
de Cesare
a Palestina
o fent-les a Cerdanya
o a Massàlia
etcètera
i gràcies a això
trobem
la conclusió final
que és el Mare Nostrum
mentre va existir
el Mare Nostrum
va existir l'Antiguitat
en el moment
en què els àrabs
i això era una veja
terroria del Henry Piren
van tancar
aquestes línies marítimes
l'Antiguitat
va acabar
i entrem
en aquesta nova fase
que li diem
l'Edat Mitjana
amb una unopa de terra
l'Europa de Carlemagne
que encara
l'estem menjant
avui en dia
jo com soc mediterrani
dic que això
també és Europa
però no
l'Europa
que varen fer el romà
era una Europa
amb el centre mediterrani
un mediterrani
repeteixo
que tenia les costes
del nord d'Àfrica
que tenia Egipte
que tenia Síria
tot això és mediterrani
tot això és unitat
ara els mirem
com si fossin
una gent estranya
no ho són
són part de la nostra cultura
hi ha la mateixa llum
a Argel
o al Cairo
que aquí a Tarragona
però què passa
que els àrabs
tallen això
i ara encara estem
diguem
estem patint
aquest canvi
religiós i cultural
que va significar
l'alta edat mitjana
en tot el que som ara
però
a nosaltres
el que ens toca
és reivindicar
aquesta Europa
de l'antiquitat
en la qual
el mar
és el centre
ja és d'acord
Ana Francesc
sí sí
bueno
ara amb el treball
que estem donant a terme
i sobretot
el que està plantejant
ara Ada
haurem de confirmar
aquesta teoria
veure que a Tarragona
sí exactament va passar
el que pensem
i les fonts històriques
ens diuen
i a veure
a veure si és així
a veure si podem aportar
encara més informació
pensem que l'arqueologia
aporta
i demostra
el que les fonts històriques
ens diuen
i a més
hem de comprovar
i com som historiadors
hem d'agafar les dues fonts
i a veure si
de realitat
Tarragona era especial
a l'antiguitat tardana
que el treball
que està fent
l'Ada
sembla que sí
i a veure
a veure fins quan
va dur
si acaba
els 713
com fins ara
se sap
si continua
si acaba abans
ho haurem de veure
doncs en parlem
amb propers toquem pedra
segur
i també amb l'Ada
que ens acompanyes
amb propers toquem pedra
Ada gràcies
moltes gràcies
Francesc
també gràcies a tu
merci
i el Joaquim Rosarbo
també gràcies
i fins la propera
ha estat un plaer
com sempre
i tanquem el toquem pedra
i us recordem
que també aquí
des de l'ICAC
es farà el 13 o 15 de maig
una nova edició
amb el marc també
de Tarraco Viva
d'aquest festival
de cinema
de cinema d'arqueologia
amb tot el sentit ampli
de la paraula
amb projeccions
absolutament recomanables
que a més a més
també es fan
com cada any
en col·laboració
amb el festival de cinema
de Vidasó
al País Basc
i podrem veure
durant les tardes
algunes documentals
interessantíssims
que també explicarem
properament
amb un toquem pedra
tanquem aquesta edició
com sempre
en Carme Badia
a la producció
amb Jaumaria Bertran
a la part tècnica
Lluís Comas
a l'Estudis Central
us ha parlat
Josep Sunyer
Adéu-siau