Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
oma!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per tant, aquesta associació en el territori directament allà on s'ha localitzat
o en el museu allà on es vol d'alguna manera donar a conèixer
s'ha de tenir en compte perquè la contextualització emocional sigui possible.
Gemma.
Jo hi volia intervenir en dir que les coses tenen una història molt llarga
i tot i que estic molt d'acord amb el que vosaltres dieu
que les obres estan fetes en un context i que s'haurien de preservar en aquest context,
nosaltres ara algunes obres ja les tenim tretes d'aquest context
i també tenen la seva història fora d'aquest context
i és molt diferent estar pensant tot això que estem dient, diguem-ne, amb ulls d'ara
o si ho traslladem a principis del segle XX
que llavors les circumstàncies eren diferents i en tot cas el que nosaltres fem
és mirar d'estudiar per què aquestes peces estan aquí
i en cas que puguin tornar, de quina manera i com.
Evidentment això motiva la novel·la, o sigui, Estrapo, que té el subtítol
de l'espoli de l'art romànic català, parteix precisament d'aquesta idea
i que el 1919, com bé sabeu, s'arrenquen les pintors de Santa Maria de Mur
i precisament allò farà que s'obrin i s'enseguin totes les llums d'alarma
i Joaquim Folk i Torres amb la Junta de Museus diguin
no ens podem deixar prendre cap altra més obra
i és quan s'inicia aquesta operació de rescat
de les altres, podríem dir, grans i majestuoses obres del romànic
que són les que formen aquesta col·lecció del romànic tan excepcional
que teniu el manac, no?
Per tant, diguéssim que una cosa va motivar l'altra
La tenim el manac, però és de tots, eh?
Sí, evidentment, però és que no vull dir que l'haigui de patrimonialitzar
al contrari, vull dir que...
No, no, vull dir que de vegades la gent diu
és que ho teniu, ho teniu, no, no, ho tenim tots
Evidentment, evidentment
És un patrimoni comú
És una manera de dir, Gemma, no te m'enfadi, no m'ho es faltaria
Si jo convido a tothom a anar al manac a veure-les
perquè evidentment no tothom té els possibles d'anar fins al Museu de Velles Arts de Boston
on hi ha la Cátal Enxap, el que en diuen, no?
Que és on va quedar instal·lat aquest...
Tu hi vas anar, no, Martí, allà o no? Hi vas anar, a Boston?
No, home, no, a Boston, no
No, no, no, el que sí que ha anat és molt...
I vas contactar-hi, eh, amb ells?
Sí, això sí, això sí que ho vaig fer-ho
És que intento, sempre que puc, contactar amb quantes més persones millor em puguin ajudar
a l'hora de posar-te a escriure una novel·la
que està basada en fets reals, en personatges reals, en fets que van passar
i que tu, evidentment, com que em pretens fer una novel·la
ja faràs i faràs de més i de menys i posaràs les teves llicències literàries
sempre intentant respectar al màxim el que sembla que hauria passat en aquell moment
que tu intentes reproduir, reivindicar i tornar a explicar a través d'aquesta novel·la
però sí que m'interessava molt
vaig usar-me en contacte a través del correu electrònic
amb la conservadora actual del Museum of Fine Arts
que és el Museu de Belles Arts de Boston
perquè m'expliqués una mica qui hi havia al capdavant de l'institució en aquell moment
com va anar a la venda, per quants diners es va vendre
i tot vaig anar-ho casant després amb altra informació que em va arribar per altra banda
i que em va permetre contrastar aquestes quantitats
que Lluís Plendiura i Ignasi Pola que havien comprat per 7.000 pessetes
l'any 1919 aquests frescos
a mossèn Ferraz, el rector de Mur
amb el permís de la diòcesi d'Urgell
i ells van agafar aquestes obres d'art
les van embolicar com si fos una catifa
gràcies a l'art i la traça de Franco Estefanoni
en aquesta tècnica de l'estrapo
que és la d'arrencar els frescos murals de la paret
i se'ls van emportar a l'altra banda de l'Atlàntic
en aquesta subhasta que va tenir lloc el 1921
al maig del 1921 a l'Hotel Saboi de Nova York
amb les 5 principals institucions museístiques dels Estats Units
que es podien permetre pagar l'oro i el moro
per unes obres que eren excepcionals en aquell moment
i que se n'acaben anant a Boston per 92.000 dòlars
7.000 pessetes, 92.000 dòlars
Jo, en tot cas, Gemma, no voldria haver generat un malentès
No, no, perdó, perdó, potser a la generació
No, no, no, no, jo seria el darrer
en dir que totes les pintures romàniques
que en aquestes operacions de rescat i de salvament
perquè és estrictament així
i em sembla que cal reconèixer que si no hagués estat així
no existirien en aquests moments
o no estarien en aquesta part de l'Atlàntic
no volia dir que s'hagués de començar a reconsiderar això
el que deia quan parlava del paisatge, de l'art o de la cultura
deia que, en tot cas, volia portar-ho cap a una altra banda
és a dir, que des dels museus receptors
i dels museus que tutelen aquest patrimoni
crec que hi hauria d'haver una creixent implicació
en aquest territori i en aquest espai de procedència
Totalment d'acord
amb una implicació institucional
fins i tot per promoure el coneixement
del punt de pertence d'origen d'aquests elements
i si no és així, és difícil d'entendre
Això és el que jo us deia al principi
que hi hauria d'haver-hi aquesta possibilitat
que els llocs d'origen se'n beneficien d'aquest patrimoni
que els han pres d'alguna manera
sigui de bona voluntat
i com dèiem, perquè no hi ha les condicions
que el poguessin mantenir d'una manera digna
en el seu lloc d'origen, com ara parlàvem
i que se'n pugui anar al Manac
o qualsevol altre museu
però que hi hagués aquesta sinèrgia
i que d'alguna manera hi hagués
vasos comunicants i que la gent, a part d'anar fins a Barcelona
que ens és molt més proper
perquè és gairebé el mig de tot
pogués arribar-se fins a qualsevol racó
del massís del Montsec
doncs això, anar fins a Santa Maria de Mur
i veure tota la canònica i el castell
i veure, tot i que sigui una reproducció
els frescos, on havien estat
és veritat que nosaltres des d'aquí
col·laborem amb totes les institucions
perquè puguin tenir còpies
que són còpies
que algunes són més encertades que les altres
però és veritat
però n'hi ha algunes que són
que donen prou bé la idea
del que devia ser un absís pintat
i en aquestes de Santa Maria de Mur
que és una còpia fotogràfica
però s'estan fent coses noves
Sant Climent de Taull
se n'ha fet una que és una projecció
i que a més a més
amb la projecció pots explicar
doncs el procés
o pots explicar diferents coses
de la història de les pintures en allà
o sigui que d'alguna manera
les pintures originals
no les tornem
perquè seria difícil
que s'adaptessin actualment
en el lloc del que van sortir
però que sí
que evidentment
hem de comptar amb els llocs d'origen
i ells han de poder tenir
totes aquestes obres
Deixa'm permeter-me dir una cosa
perquè els ulls es posin en context
del que estem parlant
la que avui deien
que s'ha restaurat
la majestat de la pobla de Lillet
literalment se la menjaven els corcs
sí, sí
ho dic per...
clar, és que...
i encara veig una altra cosa
no sé si la Gemma
ens ho podrà aclarir
però hi ha peces
no sé si moltes o poques
i precisament arran de l'espoli
i de la compra
per part de particulars
en aquest període
en què fa referència al Martí
en què no se'n sap ben bé
exactament l'origen
i ara en teniu una exposada
crec que és la talla
de Sant Joan del Vinceu
que es creu que és
del taller d'Arill
però no se sap en certesa
no, tampoc?
Bueno, el que sí que ho deia
nosaltres aquí
el responsable de la col·lecció
de la part d'escultura
que és el Jordi Camp
sí que l'ha catalogada
com una peça
d'aquest suposat taller
perquè quan estudiem les obres
diguem-ne que
per agrupar-les
en l'època romànica
doncs
tenim aquesta
habitud
de fer
de definir tallers
i sí que l'ha definit
dins d'aquest taller
el que no sabem
és exactament
la procedència
de l'església
d'on podia venir
sabent que
es va comprar
en un antiquari
diguem-ne que
a Trem
però
però no sabem
de res més
i per tant
en allò
ja també
ens indica
una zona
possible
de referència
però no
no se sap
res més
l'Ignasi Pollack
deu ser
per dir
no
era real o no
és a dir
sí sí
la gent m'ha per això
riu perquè sap perfectament
que l'Ignasi Pollack
com Gabriel Derepe
com Franco Stafanonikos
el citava abans
i els seus companys
els Arturos
o el mateix
Folky Torres
per descomptat
i Puig i Cadafal
que en aquella època
president de la Mancomunitat
i també
de la Junta de Museus
són personatges reals
com també
ho era Lluís Plandiura
un gran col·leccionista d'art
que de fet
quan fa fallir
de la seva empresa
és el menac
qui li compra tota la col·lecció
bona part de la que té
i que per tant
diguéssim
és una persona
que sí
que es deia
que era amant de l'art
jo m'ho crec que ho era
però és que va arribar
fins a tal punt
que comprava una peça
i ja se la volia vendre
per comprar-se en una altra
encara millor
i potser això explica
el fet que
malgrat que ell va prometre
a Folky Torres
i així està escrit
i així s'explica la novel·la
que a ell no es vendria
aquestes peces
al lloc
que no sortirien del país
em refereixo a les de Santa Maria de Mur
arriba un dia
que de cop i volta
se'n van
i és això que deia
creuen l'Atlàntic
per allò
per desgràcia
i sense saber
massa ben bé per què
faltant
com aquell que diu
la seva paraula
i venent-s'ho
com deia
el millor postó
que li permet
doncs
tenir aquests diners
però després continuar
comprant obra
i això que deia
a propòsit
de les condicions
en què es conserven
moltes de les peces
té a veure també
amb com estaven
les de Santa Maria de Mur
que estaven
darrere una capa de cal
davant hi tenia
un retaule gòtic
per exemple
mossèn Farràs
que era el mossèn
titular d'amor
sabia perfectament
de la importància
d'aquestes pintures
no només pel seu valor
que poguessin tenir
malgrat que llavors
en aquella època
el romànic
se'l considerava
un art lleig
sinó perquè també sabia
del valor
que tenien aquestes pintures
en la seva època original
al segle XII
per
diguéssim
els seus homòlegs
d'aquella època
els mossens
ajudar-se
d'aquestes imatges
per explicar
els textos sagrats
per què ens entenguem
i llavors
per això la novel·la
faig dos salts
cap a l'època medieval
per explicar
no només com es pintaven
i com s'aconseguien
aquests colors tan vius
els daurats
per exemple
o els vermells
determinats
del romànic
i el missatge
que transmetien
aquestes pintures
sinó també
per exemple
ara que parlàvo
de peces úniques
les del davallament
d'Arill la Vall
dels quals
se'n conserven
aquestes talles romàniques
podríem dir
que són les primeres
titelles
perquè són figures
articulades
que també formaven part
d'una representació
molt teatral
molt atitallaire
diguéssim
per explicar també
al capdavall
el missatge
de Déu
per ser clars
en aquella època
i que per tant
feien una funció
molt específica
n'hi ha
si no tinc mal entès
cinc d'aquestes peces
al Manac
i dues al Museu Episcopal
de Vic
al revés
al revés
que ens empiparan
els de Vic
sí
nosaltres només tenim
la Mare de Déu
i Sant Joan
i en canvi
ells tenen
tot el centre
de la representació
doncs ara soc molt dolent
perquè divendres
encara hi vaig pujar-hi
i em va semblar
veure
o sigui al revés
no perquè és que
nosaltres en tenim
algun altre
perquè se'n conserva
més d'un
d'aquests d'avallaments
i el que nosaltres
tenim més sencer
és el de Santa Maria
però el que dona nom
en el taller
que és el més complet
és el d'Illavall
i el que em deies
sí que són personatges reals
i això és jo crec
que el que també li dóna
certa connexió
amb els nostres dies
a aquesta novel·la
Estrapo
de dir
amb un any
que és el temps
d'aquesta novel·la
del 1909 al 1921
veus
com és que aquestes
obres d'art
van a parar a Boston
la novel·la
arrenca amb aquesta
amb aquesta subhasta
que dic
que té lloc a Boston
i després recules
fins a conèixer
o descobrir per exemple
com Franco Stefanoni
per amor a l'art
arrencava les pintures
dels monestirs italians
per protegir-los
de les bombes austríiques
de la primera guerra mundial
i després com
aquesta foto
que li fan
i que l'immortalitza
i això és real
un reporter de guerra
del Times
arribarà a mans
de Folk i Torres
i quan després també
alertats
per una carta
que envia
un mestre d'escola
de Mur
dient
escolti
ens estan
prenent
aquestes pintures
la Junta de Museus
amb Folk i Torres
al cap de vegades
es posen
com deia
mans a l'obra
per a remengar-se
i mirar
allò
endeutant-se
fins a les celles
mirar de trobar
els diners
per anar a buscar
aquestes pintures
com
precisament
contractant els serveis
d'aquell
que en principi
ha treballat
per l'enemic
perquè ens entenguem
i és una història
d'intriga
de lladres i serenes
perquè hi ha
autorrobatoris
per intentar
quedar bé
davant de les autoritats
i sap greu
veure que tot plegat
doncs
parla de la misèria humana
diguéssim
i que
per calés
no tot s'hi val
avui
avui tindrem
ocasió
d'averiguar
de què va aquesta
aquesta trama
d'intriga
perquè encara no ens ha deixat
llegir el llibre
el Martí
però bueno
es tracta d'això
aquesta és l'estratègia
jo crec que correcte
però jo el que volia afegir
és que aquest debat
que estem tenint
respecte al rescat
expoli o no expoli
del romani
que jo el tinc molt clar
que és un rescat
em sembla que he mirat
despregar-ho
són dues coses diferents
eh Francesc
però que és un tema
és un debat
que ve de molt lluny
jo aquests dies
mirant d'obtenir
més informació
respecte a aquest debat
que em van convidar
i estic tan content
de participar-hi
per exemple
he rescatat
un article
del propi
Fonquí Torres
en la revista
prestigiosa revista
en aquella època
Destino
del 17 de març
del 56
titulat
Com i per què es van arrencar
els frescos romànics
que són el Museu de Montjuïc
és a dir
és un tema
que ha motivat
sempre
i que ha tret
l'atenció
i que em sembla
que s'ha justificat
reiteradament
i per tant
està molt bé
que d'això
ara avui
que estem en aquest
context sociocultural
hi hagi una persona
de tan reconegut prestigi
com Martí Gironell
capaç de
de generar
una història
o entorn
respectant
tot el que és
històricament conegut
Això que deia la gent
abans
sobre
el fet
i la feina
que pugui fer
persones com en Jordi Camps
a l'hora de catalogar
i inventariar
és una feina
que no es va fer anteriorment
i és el que va propiciar
aquest espoli
podríem dir
hem de tenir molt present
que quan s'arrenquen
totes aquestes pintures
o quan es comença
a formar
la col·lecció
les col·leccions
a principis del segle XX
l'església
es venia
a l'art
que estava en desús
o sigui
hi ha molts exemples
de llocs
on
s'arrenquen
les pintures
per exemple
o es recullen
alguns
retaules
i en canvi
les imatges
de la Mare de Déu
es queden allà
perquè encara es veneren
i després desapareixen
durant la Guerra Civil
llavors
diguem-ne que
la consciència
de patrimoni
és una cosa
que costa molt
de relar
clar clar
és el que dèiem abans
que almenys aquesta
ha sigut la meva intenció
a la novel·la
i el lector
ho podrà apreciar
no és assenyalar
i culpar ningú
sinó que és repartir
les responsabilitats
que és molt difícil
culpar algú
que responsabilitzar algú
és a dir
per mi
és això que dèiem
no es pot culpar
ningú de res
perquè aquelles obres d'art
com bé tu dius
Gemma
ningú les considerava
un patrimoni
a salvar
perquè ni el mateix govern
se'l creia
i per tant
no havia fet una legislació
per protegir-lo
no els havia inventariat
i catalogat
per fer-li una llei
diguéssim orgànica
que la pogués protegir
i que per tant
si algú actuava
contra aquell patrimoni
prendre
diguéssim
alguna mena
d'acció legal
i per tant
imputar-li un delicte
aquí no
aquí només és
un delicte moral
persones que no tenen
escrúpols ni valors
que saben
que se'n van allà
i juguen
amb la ignorància
d'alguna part
de la població
que alguns ho sabien
d'altres no ho sabien
i a més a més
també amb la convivència
de l'església
i això com bé tu dius
també està contrastat
i documentat
que empenyia moltes vegades
els seus
els seus capellans
a treure's de sobre
el patrimoni
que tinguessin
sempre que els tinguessin calés
per reclar una teulada
per poder fer
el que sigui
per això dic
que el lector
perdona Francesca
el lector
entendrà que
segons qui
actuï de quina manera
perquè si tu t'hi posessis
la seva pell
faries el mateix
segurament
i hem de tenir en compte
una qüestió
que em sembla
que és indiscutible
i és que el concepte
la percepció
d'això que en diem patrimoni
és un concepte
evolutiu
al llarg del temps
jo recordo
per exemple
que en els anys 70
i no al final
del franquisme
sinó a l'inici
de la democràcia
en l'època de la transició
en aquest país
encara estàvem destruint
elements
d'arqueologia industrial
per exemple
instal·lacions industrials
que ara després
s'han integrat
per exemple
a la xarxa
del Museu de la Ciència
i la Tècnica
els anys 70
no en teníem
aquesta percepció
que això
era patrimoni
almenys les institucions
no ho tenien
o no actuaven
per tant
si en aquells moments
hi hagués hagut algú
que n'hi va haver
de gent
que es va dedicar
a salvar
particularment
part d'aquest patrimoni
no hi podem dir
ara
que sigui un expollidor
va salvar-ho
també heu de pensar
una altra cosa
i és que
el fet que hi hagués
el plan diure
que col·leccionés
i que diguem-ne
que cada vegada
que hi havia una cosa
per adquirir
es discutien
amb la Junta de Museus
i amb el Folk i Torres
això va fer
que anessin creixent
els dos
i de fet
la col·lecció
per exemple
que tenim ara
al museu
sense el plan diure
no seria la que és
no només
per les obres
que va col·leccionar ell
sinó per les
que va discutir
perquè de fet
si ell arrenca
la primera pintura mural
les altres pintures murals
no estarien al museu
si no hagués estat
per aquest fet
aquell
les va arrencar
la primera
és el que deia abans
jo
que va posar
el crit d'alarma
i es van encendre
totes les llums
i dir
ei
fem alguna cosa
perquè si no
això al final
se'ns ho acabaran
emportant tot
i després
també
és una provocació
en cadena
per exemple
dels estudis
que hi ha
sobre l'art romànic
des de
des de Nord-Amèrica
o sigui
el fet que hi hagi
les pintures de mur
en allà
o algunes
de les altres coses
que es van comprar
durant aquells anys
fa que hi hagi
un certs estudiadors
de l'art
molt fonamentals
encara ara
per l'art romànic
català
que són americans
si ens serveix
de consom
dir que
per exemple
en aquest mateix museu
de Belles Arts
de Fines Arts
de Boston
hi ha també
unes excel·lents
col·leccions
de cultura clàssica
de grec
de romà
etcètera
que moltes vegades
també hem de recórrer
amb ells
perquè ens en informin
i ens donin
la documentació
és a dir
va ser
un moviment
anticipat
en les no possibilitats
que hi havia aquí
i no sensibilitats
que hi havia aquí
en aquells moments històrics
però això
lliga molt
amb això
que us deia
que sempre
que nosaltres
no ens hem cregut mai
el nostre art
el nostre patrimoni
i quan ens ho diuen
des de fora
després
ah sí
que hi donem importància
i per això
també la novel·la
vol ser un crit
una vegada més
a voler recuperar
i reivindicar
el que és nostre
que si no ho fem nosaltres
no ho farà ningú
recordo que això
arrenca
dels fascicles
que l'Institut
de les lletres catalanes
havia fet
sobretot aquest romànic català
que després
tenen la seva repercussió
en un referent
del món de l'art
de l'època
que és el Barlington Magazine
i el fet de posar
aquestes obres d'art
en el mapa del món
fa que tothom
obri els ulls
i se'ls facin
les dents molt llargues
a tots els marxants
i col·leccionistes d'art
d'arreu del món
que venen cap aquí
vaja
amb bandada
com aquell qui diu
a veure on són
aquestes obres d'art
i evidentment
estan allà raconades
en aquests llocs
on s'hi havia d'accedir
amb mules
però això veieu
com estan
de perdudes
aquestes valls
i la reivindicació
de la gent del territori
i de dir
home, sort que estaven
tan inaccessibles
perquè si hi haguessin hagut
carreteres i autopistes
evidentment
que ni els d'Almanac
hi haguessin arribat a temps
no hi hauria arribat ningú
ara són patrimoni mundial
de la humanitat
i escolta'm Martí
que també
avui a la set
tothom a la sala
d'àmbit cultural
jo a diferència del francès
com que el llibre
ens l'envien abans
que són uns privilegiats
jo sí que l'he pogut llegir
el francès
no m'ho tinguis en compte
no, però som uns privilegiats
i escolta'm
es llaceix molt bé
és a dir
entra molt bé
enganxa
moltes gràcies
a més a més
com que vas per capítols
a més a més
enumerats
amb números romans
i curtets
és un detall
pel francès
i també
fas molta referència
al parlar
del Pallars
que pot ser en cursiva
és que això que et deia
la importància
de la gent del territori
això que dèiem al principi
de l'entorn
i que estan creades
aquestes obres
en un entorn molt determinat
també he volgut
que tingués la seva presència
i que
que amargís
aquest caràcter
del Pallars
i per tant
vaig diguéssim
que bussant la seva cultura
fins i tot
doncs això
el lector podrà sentir
el Pallarès
menjar
la tradició gastronòmica
i culinària
d'allà
veure algunes de les llegendes
que han marcat també
la seva idiosincràcia
i deixa'm dir
perquè tu i ets ara francès
quan deus tenir a sobre
explica com és la coberta
què notes quan la manyagues
no el tinc al davant
el tenim per allà fora
és igual
recorda com és
ara el farem entrar
ara el farem entrar
recordo com és la coberta
ara diu que me l'entra
ara l'entra
però
em toca si no anava
dir ja t'ho comentaré
però mira
Martí
mentrestant parla'ns
del ton de Cal Soldat
i de la Valença
que no l'he vist
però me l'imagino preciosa
i que té una història
de mort molt maca
aquests són els dos personatges
diguéssim
que no són reals
diguéssim
que no van existir
com a tal
però sí que
Cal Franxo
Cal Soldat
són dues cases
que són molt conegudes
a Mur
a Coll Morter
a Vila Molat
de Mur
tota aquesta zona
per on passa aquesta història
en ton de Can Soldat
estableix una relació
molt estreta
en Franco Stefanoni
com dèiem
aquest tècnic italià
de l'estrapo
d'aquesta tècnica
que permet
molt agressiva
arrencar aquests murals
està també tocat
una mica
per la banda artística
i alhora també
que té aquestes
diguéssim
com ho podríem dir
aquestes valaitats artístiques
que el podrien fer
el futur hereu
mestre de Mur
i a part té aquesta relació
que tu bé dius
amb la Valença
que és una palleresa
de pro
que
bueno
fa tornar a ploure
diguéssim
deixem-ho seguir
a part ja s'ha de llibre les mans
ja el tinc a les mans
me l'estic mirant
no sé en quin sentit
ho dius
si ho dius
des d'un punt de vista
estilístic
de les iconografies
la coberta que teniu
no és rugosa?
no
aquesta no
no, llàstima
us han passat
la còpia
per treballar
precisament
els periodistes
la gràcia
que també té
aquesta
aquesta coberta
és que
està
revestida
d'un
és un
és una
com podria dir
un component
de disseny
és
un
vernís
texturitzant
que es diu
que fa
aquesta sensació
que sigui rugosa
la coberta
i sembla
que estiguis
tocant la paret
on hi havia
aquest
aquest mural
de Santa Maria de Mur
amb la qual cosa
de seguida
només de tocar-lo
ja entres molt
en contacte
amb la història
no, doncs
no és aquest cas
malauradament
però
tindrem ocasió
és una còpia de treball
que s'envia
als periodistes
no ho dubtis
no som tan privilegiats
i vingui aquesta tarda
al Corte Inglés
de Tarragona
sí, que tocarà
l'autèntic
això és una altra estratègia
no, no
escolta'm
Gemma
diguem
Gemma
tenim
ja anem acabant
que estem ja
pràcticament fora de temps
però
hi ha guaires peces
del mostre romànic
escampades
arreu del món
a banda
les que estan
en museus
que aquestes
per descomptat
però vull dir
en col·leccions particulars
hi ha algunes coses
en col·leccions particulars
però
diguem-ne
que les coses
que sabem
que existeixen
són limitades
el que sí
a vegades
sospitem
és que
comuneixem les coses
a partir
d'unes certes dates
segurament
l'expoli
per exemple
de les pintures
sobre fusta
o de les imatges
o de coses
que eren més fàcils
d'agafar
o de l'alfabreria
de les esglésies
és molt més gran
del que nosaltres
sospitem
segurament
amb pintura moral
jo crec que
coneixem força
el que
hi havia
el que hi havia
a principis
del segle XX
sí
i sí
hi ha coses
a col·leccions
particulars
algunes
conegudes
perquè
diguem-ne
que estan
referenciades
nosaltres
a vegades
les portem
amb exposicions
i la gent
que les
conserva
ens les deixa
però sí
hi ha alguna cosa
de pintura
moral
amb col·leccions
particulars
doncs queda
dit
no sé
Martí
vols afegir
una cosa
que ens queda
un minutet
no res
jo emplaçat
tothom
que pugi
al menac
a veure
aquesta col·lecció
del romànic
que hi ha
excepcional
si tenen temps
i poden
també que pugin
fins al Pallars
i a la vall
d'avui
per veure'n
i que siguin
les representacions
que s'han fet
d'aquests originals
en l'emplaçament
diguéssim
original
que val molt la pena
però això
també per fer
una excursió
a l'entorn
i que ho puguin
fer-ho
després de llegir-se
la novel·la
Estrapo
que a més a més
encara els farà
més gràcia
perquè els farà
l'efecte
que estan passejant
per l'escenari
dels fets
que és aquesta novel·la
així
amb aquest aire
una mica intrigant
però que al capdavall
el que dèiem
parla de nosaltres mateixos
i de què vam fer
ara de fa uns anys
perquè no es repeteixi
doncs vinga
queda recomanat
avui a les 7 de la tarda
aquí a Tarragona
a la sala d'ambicultural
del Corte Anglès
la novel·la
de Martí Juronell
Estrapo
la presentació
i també doncs
com diria el Martí
doncs a recomendar-vos
anar a visitar els museus
tots en general
però avui en particular
tenim aquí
els seus representants
del Museu Nacional d'Art
de Catalunya
i el Museu Nacional d'Arqueològic
de Tarragona
el Museu Nacional d'Art
Gemma
que teniu
veig diferents col·leccions
un museu que no es pris mai
per exemple
la nova col·lecció
d'art modern
sí
els museus
intentem anar fent coses
perquè la gent
vagi aprenent altres coses
o vagi disfrutant
amb les col·leccions
que tenim i tant
com deia Folky Torres
exacte
i malgrat la crisi
exacte
Martí gràcies
i fins la propera
que vagi molt bé
ens veiem a la tarda
gràcies a vosaltres
espero aquesta tarda a les set
salut i llibres
Gemma Illa
gràcies també per acompanyar-nos
al Cors al Jordi Camps
d'acord
una forta abraçada
gràcies
adéu-siau
i també a Francesc Terrats
gràcies per acompanyar-nos
a la tertúria avui
monogràfica
parlant del romani
gràcies i fins la propera
un poble
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres