Tothom, amb el suport de Dau Chemical.
6 minuts sobre les 11 del matí.
Què tal? Bon dia.
Això és l'espai Tothom, aquest moment,
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
On parlem de les persones amb capacitats diverses.
Avui, dos protagonistes.
D'una banda, parlarem de la síndrome de Williams.
Ho farem amb la Judit Porras.
És una noia tarragonina de només 18 anys
que està afectada per aquesta síndrome
i que ara fa pràctiques a l'Associació Provincial
de Paràlisi Cerebral de Tarragona a la Montanyeta.
Coneixerem la seva experiència.
I després parlarem amb el corredor,
amb l'atleta tarragoní Gerard Descarrega.
ell ha batut rècord nacional
al Campionat Absolut d'Atletisme Paralímpic.
Parlarem també amb ell perquè ens expliqui la seva experiència.
Aquests són els continguts d'un espai Tothom
que ara comença.
les nostres xarxes socials, Facebook i Twitter
i el nostre correu electrònic,
tothom arroba tarragonaradio.cat
continuen també oberts per si ens voleu escriure
o per si ens voleu seguir també a Facebook, com dèiem,
o a Twitter.
Avui a la part tècnica hi ha Núria Cartanyà,
qui us parla?
Miquel González.
Avui a l'Espai Tothom de Tarragona Ràdio
parlarem de la síndrome de Williams,
un trastorn de desenvolupament
que passa amb una de cada 7.500 persones
recient nascudes.
De seguida parlarem d'aquesta característica,
d'aquesta malaltia minoritària,
una de les denominades malalties poc freqüents
i avui parlarem d'una banda
amb una persona afectada per aquesta síndrome,
la Judit Porras.
Judit, molt bon dia.
Molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Ell ara mateix, i de fet qui ens ha posat en contacte
amb la Judit és el Jaume Marí,
ella és el director de l'Associació Provincial
de Paralisi Cerebral de Tarragona.
Jaume, bon dia.
Hola, bon dia.
La Judit la tenim allà fent pràctiques, no?
M'explicaves?
Exacte, sí, sí, sí.
La tenim fent pràctiques en el Departament d'Administració
i, bueno, ella ens explicarà,
però nosaltres estem contents amb ella,
està fent feina allà.
La Concepció és la persona que està amb ella
i que li porta les feines i que tal.
Hola, bon dia.
Que no l'hem saludat.
Hola, hola.
Anava a saludar-te, eh?
Concepció, no m'havia oblidat de tu.
Bon dia, bon dia.
Comencem, si us sembla, parlant,
o si et sembla, Judit,
parlant d'aquesta síndrome.
Què és exactament la síndrome de Williams?
Doncs la síndrome de Williams
és que en el teu ADN
tens un cromosoma 7.
Vol dir que per part congénita,
pare i mare,
pateixis un cromosoma 7,
que és com si en una enxecopèdia
tinguessis una pàgina a menys d'un llibre.
L'explicació és molt bona, Jaume, no?
És a dir, com si en un llibre
hi faltés una pàgina.
És l'analogia que ella em fa.
Sí, sí, és una analogia molt bona.
Jo no l'havia sentit mai i m'agrada.
Jo tampoc, jo tampoc.
M'ha sobtat, sí, sí, sí.
Està molt ben explicat, Judit.
Alguna cosa més,
alguna característica més d'aquesta síndrome, Judit?
Doncs, bueno, pateixis molt el cos
i ho pateixis realment malament
perquè no saps per què te fa mal tant el cos
i què hauries de fer.
I, sobretot, hi ha molta deprimició,
molta tristesa.
Expressen més els sentiments que altres persones.
i la vida és molt complicada.
Clar, això és des de naixement, suposo, Judit, no?
Sí, però no m'ho van detectar ràpid.
No?
No.
Va ser una cosa que, en principi,
van mirar per damunt i tal
i després se va descobrir,
a cap d'un temps,
gràcies a un especialista
que l'estimo molt,
que es diu doctor Pérez Jurado,
que és de Barcelona
i és una persona que
m'ha donat molta força a la vida.
Clar, suposo que
per als teus pares
tampoc devia ser fàcil, Judit.
No, realment,
l'història és molt curiosa.
Perquè tot va ser gràcies a una dona
que estava pel carrer,
li va dir a ma mare
perquè ella no ho sabia.
I llavors
m'embranen a un especialista
i m'ho van detectar.
I jo, al cap d'un temps,
quan tenia cinc anys,
vaig,
per curiositat,
em vaig anar a obrir
en calaixos de casa
perquè sospitava una cosa.
I llavors,
doncs,
vaig trobar unes revistes
molt rares
i vaig entrar-me per mi sola,
que jo tenia això.
em va sentar com
com una pallissa,
diguéssim.
Perquè
jo des d'aquell dia
em pensava
la vida ja no serà
el mateix.
Perquè en principi
jo deia
bueno,
la vida és normal,
no passa res,
no?
Però
quan descobreixes
una cosa
que sembla
ser poc significant,
al cap del temps
dius
però quina merda és aquesta?
Realment.
És una reacció
típica en un principi
però després
suposo que
que has pogut
doncs,
evidentment,
anar desenvolupant-te
i anar fent coses,
no?,
amb certa normalitat,
Judit.
La normalitat
mai en la vida
es pot dir que està
perquè
la normalitat
estaria així
moltes coses
d'ara
canviar
si no.
Perquè
ara
estem en un món
d'inestabilitat
i de
molta ira
i molta
impotència.
i
jo
tinc la sort
d'haver viscut
bons moments
de la vida
però
ho he passat
realment malament
perquè
a mi
sembla totes
de coses
que
realment no són
i que
m'han afetat molt
i encara
m'estan
afetat.
És el tema,
Jaume,
que sovint
n'hem parlat moltes vegades
d'aquests prejudicis
o d'aquest estigma
que encara hi ha
enfront
d'algunes discapacitats,
no?,
realment.
sembla mentida
però és així,
sembla mentida
però
és allò
que diem,
no?,
que ningú
és classista,
ningú
és racista,
ningú
és,
ningú fa
discriminació
fins que no
té un tema
a prop
que li fa
ser,
no?,
i en aquest cas,
doncs,
això,
no?,
es parla
de la inclusió,
la inclusivitat
escolar
i de la inclusió
escolar
i la inclusió
escolar
va més enllà
que algú
pugui anar
a un col·legi
públic
ordinari
o un col·legi
privat ordinari,
va més enllà
d'això,
va a poder
donar resposta
a totes les persones
que hi van
en la seva diversitat
i això
en aquest moment
doncs
no és
tan fàcil
perquè
no és una realitat,
no ho és.
Judit,
tu vas anar
a una escola
ordinària,
a una escola
integrada?
Va anar
a l'escola normal,
i
jo realment
tinc que dir
de
com una persona
se sentiria
si
estigués
en el meu pell,
que
imagineu-vos
que
al vostre
al rededor
hi ha
persones
que només
volen que
pateixis
o
sentir,
o
fer-te sentir-te
com
la basura
mateixa
o
que
la teva vida
sigui un infern
i que
tu no vulguis
estar viu,
escapar-te
de la vida
i
pots estar
solament
prouant dia a dia
pegar crits
i això és el que
jo sentia
i segueixo sentint
perquè
és molt injust
que per ser diferent
la gent
comenci
a atacar
perquè pensa
que ets dèbil
i això
no tindrem
valor
ni
res
perquè
realment
no és persona
realment aquí
Jaume el que hem de
parlar una vegada més
és
de la força
que ha de tenir
persones com la
Judit
evidentment
per tirar endavant
i també
per ensenyar-nos
que ella pot estar
aquí amb nosaltres
parlant
de la mateixa manera
que ho estem fent
nosaltres
tres
donar-nos la seva
experiència
i vaja
nosaltres
Judit
aquí al
el programa
l'Espai Tothom
tenim un lema
que diu
que tothom
som iguals
i alhora
diferents
és a dir
que a vegades
les diferències
també
ens han de fer
més forts
no?
no sé
què en penses
tu d'això
doncs
si
jo
realment
me creo
els meus
propis
lemes
de la vida
i
es penso
en la habitació
perquè quan
jo estic
malament
digui
eh
jo
he escrit això
i ho he de tirar endavant
no?
sí
molt bé
Judit
ara mateix
m'explicaves
abans de començar
que tens un blog
una mena de pàgina web
on allà també
escrius
les teves coses
i comparteixes
amb la gent
no sé
no sé exactament què
què hi poses allà?
doncs
Wattpad
és un món
a veure a tothom
on pots escriure
i veure
històries
magnífiques
i jo vull
dir als oients
que
jo
m'hauria
complir
un somni
em diria
que
que bueno
que és difícil
però
jo sé
del
del que parlo
realment
jo he vist
per la música
i
per l'escritura
i porto
molts anys
i tant
per poder
publicar un llibre
i
la meva il·lusió
és que
algú
si m'està escoltant
doncs
fer una acció
d'una cadena
jo sempre dic
que
en la vida
si
si
tots anem a una
és millor
i
jo escric
molt bé
escric
les meves
propies històries
i fins i tot
la meva propia història
que
l'he publicat
i
l'únic que
jo vull
és
poder
aconseguir
aquest llibre
si ho aconsegui
perquè
m'he tirat
moltes batalles
m'han
dit de tot
com sempre
diuen
i bueno
i encara que la vida
hagi sigut
una guerra
jo m'escap
escrivint
i
el meu blog
val la pena
jo
allí
em dic
Esmai Gil
i
us recomano
dos llibres
que es diu
Angel
que si no
les podeu volar
que parla sobre mi
i
toca molt la fibra
realment
i després
tinc un altre
que porta
molt
esperança
al món
actualment
i
les persones
que de vegades
ho sentiu
ai
jo estic sol
no
realment
ningú està sol
aquí
i
es diu
un lugar
llamada
esperanza
és curiós
Judit
em sembla
curiós
que
com ara t'ho explicaves
en alguns moments
que evidentment
no ho has passat
massa bé
i que realment
et quedi
ganes
i et quedi força
i això
és encomiable
per continuar
també animant
altres persones
a que tirin endavant
i el teu mateix nom
no és
Smile Girl
deies
que et dius així
la noia que somriu
és a dir que realment
és tot també
una declaració
d'intencions
sí
perquè
jo realment
dic
si la vida
és una batalla
jo he de ser
realment
la guerra
que
que fa
evitar
que me vengui
no
perquè
en la vida
tothom
és
és un supervivent
i
nosaltres
estem aquí
per aprendre coses
i
acabar
ricament
amb memòria
i
coneixements
aquest missatge
és el que
ens agrada
Jaume
que hem de compartir
Judit
digues-nos
l'adreça
de la teva
pàgina web
del teu blog
perquè la puguem visitar
i també compartir-la
amb els oients
a través de
les xarxes socials
quina és l'adreça?
Bueno
com ja he dit
jo escric
dos llibres
i
si fiqueu
a Google
un lugar
llamado esperanza
us sortirà
el meu blog
on tinc
quatre
meravellosos
llibres
que me faria molta il·lusió
que
si
algú de vosaltres
jo què sé
un escritor
o algú jove
me volgués
mandar
algun missatge
o jo què sé
o saber
el que jo
estic vivint
o el que sigui
com jo estic
oberta
a mi
el que em fa
més il·lusió
és
que sé
que gent
com vosaltres
sou oberts
a persones
com jo
i moltes vegades
molt bé
feliços
i no em sento
sola
doncs
això és gràcies
als lectors
als oients
d'aquesta ràdio
i les persones
que m'envolten
vull enviar
pues
unes salutacions
molt especials
en primer lloc
a la meva mare
que
si no hagués
sigut per ella
jo no
jo no sé
què he fet
jo realment
perquè el meu cap
passa en moltes coses
en segon lloc
li vull
donar les gràcies
al Piede Canyol
que és una ràdio
que
va apostar per mi
i per la meva història
i va emocionar
a tot el món
a la meva família
a Lleida
també
a la Montanyeta
que són
la família
que actualment
tinc ara
i fa poc
i són brutals
tots
a la meva escola
a la Carmelitas
i
a la Segui Tarragona
perquè
allà és on va
començar tot
i realment
que us estimo molt
i que no sé
què faria sense vosaltres
és un missatge
doncs això
que ens agrada sentir-ho
Judit
Judit volia donar
també el seu correu electrònic
si et sembla
després
Judit
abans d'acabar
la conversa
donarem el teu correu
si vols
per si algú
es vol posar en contacte
amb tu
perquè ara
li anava a preguntar
també a la Concepció
quina és exactament
la feina
Concepció
que fa la Judit
a la Montanyeta
home
la Judit
la tenim
fent pràctiques
d'auxiliar administratiu
i bueno
fa quasi totes les tasques
que pot fer
qualsevol persona
és a dir
que aquí una vegada més
les diferències
s'empetiteixen una mica
a veure
és que les diferències
són relatives
exacte
aquesta és la paraula
tot és relatiu
sí senyora
en aquest cas
no ella
sinó qualsevol persona
a l'hora de fer una tasca
hi ha el que la farà
en un temps més gran
i l'altre
en un temps
més petit
ella
té el seu ritme
entén bé les coses
i les fa
des d'atenció
si ve alguna visita
missatges
amb tot el personal
recepció de documents
separació d'aquests documents
registre
registre de diversos tipus de documents
doncs una mica de tot
i la veritat
és que
a part de les tasques
que pugui fer
una cosa
molt molt molt important
és
la seva presència
vull dir
alguna tarda que no ha vingut
ostres
es nota
es nota
avui alguna cosa ha passat
diem avui es nota
que no hi ha la Judit
té una
una energia positiva
sempre té una paraula
bonica
per tothom
per tothom
i això
doncs
t'ha donat
moltes ganes
de seguir
i et fa molta il·lusió
tenir una persona així al costat
i tant
Judit estàs contenta suposa
amb la teva feina
a la muntanyeta
jo estic
molt emocionada
perquè
és el millor
que m'està passant
jo allí
doncs
sóc molt feliç
perquè
realment
tot el carinyo
que
me donen
és tan enorme
que no
que no cap en
ningun lloc
o sigui
és
inimaginable
i
me l'ha de dir
que això
que tant
és parlar
que la gent
amb dificultats
no pot treballar
això és una mentira
com una casa
perquè realment
jo
tinc moltes ganes
de treballar
i
de guanyar
més diners
per portar-los
a casa
dignament
i ser
una persona
normal
i
he de dir
que tinc
molta sort
molta
la veritat
és que
molta sort
sovint
en parlem
Jaume
a nivell teòric
d'integració
d'igualtat
d'inclusió
però és que avui
tenim
un exemple claríssim
i a més
amb esperança
i ella mateixa
ens la transmet
i ens transmet
aquest missatge
de tirar endavant
i de positivisme
després de tot plegat
a pesar de tot
Sí, sí, sí
la Judit
ja ho veiem
té el seu punt crític
que és
les seves vivències
personals
doncs
en negatiu
i que han sigut
les seves vivències
perquè
ja
a la societat
li falten encara
molta maduresa
per poder
doncs
ser una societat
inclusiva
totalment
i per tant
doncs
ella
ens ho demostra
i per una altra banda
com deia la Concepció
de la Judit
a casa nostra
doncs
fa la feina
que podria fer
qualsevol persona
auxiliar administrativa
i que
doncs
allà està en pràctica
i aprenent
doncs
la Concepció
li va ensenyant
la Raquel
que també està amb ella
també li va ensenyant coses
i
i bueno
i ella
doncs
va madurant també
en el tema laboral
perquè
en un futur immediat
doncs
ella com
com diu ella
doncs
pugui guanyar-se la vida
i poder
i poder
viure dignament
aquest és el nostre
desig
Què t'agradaria fer Judit?
Com et veus aquí
uns
un temps?
vinga acabem ensomiant una mica
eh?
Com et veus?
Quina seria?
Ja ens has explicat que el teu somni
un dels somnis seria
la publicació d'aquest llibre
que això vaja
no ho veig tan
tan complicat jo
personalment
però
com et veus tu?
què t'agradaria fer?
Jo realment
he de dir que
tinc
una veu especial
i que
penso que si
jo arribés a
a cantar
es tornaria
pues
viral
no?
perquè
tinc una veu
molt
molt diferent
jo
jo quan canto
m'he sento com
un ocell que està volant
i em sento
pues
única
i tinc molta creativitat
toco el piano sense partitura
convoco cançons
i quan canto
jo
trec
tota la força
de damunt meu
i
jo sempre he dit que
que ojalà
algú
en la vida
me deixés
gravar
un disc
perquè jo realment
tinc molt potencial
en la veu
avui perquè estic
pues
acatarrada
i estic fastidada
però bueno
és que
perquè
jo no sigui
normal
entre comillas
digués
perquè
no puc ser
una cantant
jo
no no
i tant
no ens hem de posar
limitacions
dos projectes
interessants
el que ens explica
la Judit
Jaume
havíem de parlar
d'altres temes
però ho deixarem aquí
perquè no ens hem
quedat sense temps
però ja et convido
que ens vinguis
a visitar un altre dia
que ens has de portar
novetats
també
al voltant
de projectes
de la
de la
muntanyeta
us agraeixo moltíssim
tant a la Judit
com a tu Jaume
com a la Concepció
que ens ha acompanyat
a la sintonia
de
de Tarragona Radio
i Judit
tant de bo
algun dia
et tornem a entrevistar
però que sigui
o perquè has publicat
un llibre
o perquè has gravat
un disc
d'acord
doncs a mi m'agrada
tornar aquí
perquè realment
jo
sempre
som jo
de petita
vindre a una ràdio
i això és meravellós
perquè
realment
és un món
molt màgic
i realment
tot el que he pogut dir
ha sigut per mi
un llibre d'esperança
molt gran
i
he de dir
que
per molt que
la gent
ara mateix
estigui
hondida
i trista
que busquin
l'esperança
en la vida
no sé
en algun moment
del dia
poseu-vos música
i agafeu
la fregona
o el que sigui
i fiqueu-vos a ballar
i desconecteu
i a la gent
que
té problemes
que
la vida
és un
compte al revés
però que
a altres
si
li fiqueu
una mica
d'imaginació
veureu
que al fons
del camí
hi ha una esperança
i a altres
són l'esperança
del futur
realment
nosaltres
som l'esperança
del futur
i que estic orgullosa
de ser com soc
amb un bon missatge
acabem
aquesta conversa
Judit, Jaume, Concepció
moltíssimes gràcies
a vosaltres
de veritat
fins la propera
gràcies
bon dia
Tothom
un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències
són d'allò més normals
Tots aquí et parlem
d'esport
al matí de Tarragona Ràdio
i avui per fer-ho
hem convidat
l'atleta Gerard Descarrega
ell és tarragoní
i recentment
ha assolit
un rècord
a nivell estatal
Gerard Descarrega
molt bon dia
Hola, bon dia
Miguel
esportista
esportista
esportista
esportista
amb discapacitat
com ho hem de dir?
bueno
ho podem dir de moltes maneres
esportista
jo crec que està bé
esportista
no deixa de ser
una condició
o una casualitat
és un adjectiu
des de quan
que t'interessa
això de l'esport
Gerard?
bueno
a mi sempre m'agrada
molt l'esport
des de ben petit
ja sempre m'agrada
tant esquiar
he jugat a futbol
bueno
tot tipus d'esport
i bueno
això de l'esport
així més
per prendre'm un sèrie
ho va començar
fa 6 o 7 anys
quan
bueno
jo tinc una malaltia visual
que es diu
retinòries pigmentària
i llavors
bueno
jugar a futbol
i això ja s'ha començat
a fer complicat
pel tema del camp visual
i l'agudesi
no podia
no podia controlar
gaire bé
i vam
bueno
gràcies a la 11
vam començar
vaig començar anar jo els dissabtes
a unes estades
que feien aquí
a la pista atletisme
de Camp Clar
i bueno
em vaig començar a aficionar
i em va agradar molt
i aquí estic encara
és ceguès a total
o deficiència visual
ara mateix?
bueno
és pràcticament
ja no veig gairebé res
veig llum
i bultos
però bueno
veure-hi com hi veia
fa 5 o 6 anys
ja no
no es pot considerar
però com que això
de córrer es fa amb les cames
doncs no
una cosa no impedeix l'altra
no?
clar clar
vull dir
ara corro des de fa
un parell d'anys
amb el Marcos
que és el meu guia
i són els meus ulls
ja ara de córrer
Gerard descarrega
amb el seu guia
Marcos Blanquinho
que sou els dos
que heu assolit
aquest rècord
de seguida en parlarem
però
jo vull que ens facis
una mica
la història
com ha estat
des d'aquell moment
que decideixes anar
un dissabte
a la pista de Camp Clar
fins a assolir
doncs un rècord
al campionat d'Espanya
del Faz del Pi a Alacan
bueno
doncs ja et dic
a mi sempre m'agrada molt
l'esport
i bueno
vam considerar
que era l'alternativa
més factible
pel tema de vista
perquè tenia resta visual
encara
i podia fer-ho sol
i bueno
vaig començar a Camp Clar
els dissabtes
i després
vaig començar a entrenar
amb el grup d'entrenament
del Nàstic
que els envia
una abraçada
des d'aquí també
i bueno
i et dic
que vaig començar
a fer l'activitat
i vaig fer molts amics
i va ser passar
va ser
els dies ja
esperava jo
que arribés la tarda
i bueno
m'encanta córrer
el tema del Faz del Pi
dèiem que va ser
doncs
el principi
per dir-ho d'alguna manera
o la sortida
de la temporada nacional
del detisme paralímpic
això
és el campionat d'Espanya
absolut
és la primera fase
com funciona?
bueno
si és el campionat d'Espanya absolut
en el detisme
hi ha dos fases de l'any
que és la pista coberta
tot i que
bueno
que es fa
es fa amb una pista
200 metres
en part altada
el que passa
és que els paralímpics
ho fem a l'aire lliure
perquè hi ha bastants risc
per exemple
jo em vaig a fa un plaç
un cop
a la pista coberta
perquè
hi ha els 60 metres al mig
i acabes
i clar
està per alta de la curva
i bueno
és molt difícil
de controlar
veient-hi
si no hi veus
encara més
i llavors
la curva
l'està per alta
tampoc
els guies
no és compatible
ja que el guia
aniria per damunt
per la dreta
aniria a la bas
i seria molt incòmode
i llavors
com es desenvolupa
la cursa
amb aquest tipus
de pistes
si no hi ha guia?
bueno
si no hi ha guia
llavors ja et dic
els paralímpics
per exemple
no hi correm
llavors ho fem
amb una pista
convencional
de 400 metres
i ho fem igual
les mateixes proves
però amb una pista
gaire lliure
i la temporada
això és diversa
amb hivern
i amb aire lliure
que ara és
quan comença
ja han tingut 15 lliures
de vacances
per recuperar
i carregar una mica piles
i ara ja anirem a tope
fins a l'octubre
que serà una mica més llarg
aquest any
però bueno
quines altres marques
has aconseguit fins ara?
aquesta és la més important
o la més destacada?
sí bueno
aquest cap de setmana
que vam anar al Fadelpi
vam poder fer marca personal
amb els 400
i amb els 200 metres
perquè bueno
jo les compto des de zero
des que estic corrent
a la categoria T11
que és la de 6 totals
perquè ja et dic
és molt diferent
córrer sol
que córrer agafat
i jo des que vaig començar
a córrer
amb els lliures tapats
i amb el Marcos
he fet
una fulla en blanc
i començo
les meves marques de nou
per lo que és més fàcil
també anar fent
marques personals
suposo que la figura del guia
és important
a nivell
que tu has dit abans
que és els teus ulls
i és la confiança
que li has de tenir tu a ell
i ell amb tu també
és una mena de confiança mútua
és un equip
una mena de 50-50
Sí, clar
totalment
si un no està bé
l'altre no pot
estar bé tampoc
perquè ja et dic
l'alatisme és un esport individual
però això de córrer amb guia
el fa un esport
col·lectiu
i amb equip
i la veritat
és que està molt bé
perquè la complicitat
que agafes amb ell
i l'amistat
que et forgis
és molt bona
i estem molt a gust
150 esportistes
us vau desplaçar
amb discapacitat física
amb visual
amb paràlisi cerebral
amb aquest primer campionat
amb aquesta marca
que comentàvem abans
on tu vas destacar
amb el teu guia
protagonitzant
doncs això
el que ja diuen alguns
que és un dels millors moments
de la competició
amb aquest rècord
dels 400 metres
no sé
com valoraries
l'experiència
de...
Bueno, no, ja et dic
nosaltres es portem
tot l'any entrenant
amb vistes
al Mundial de Qatar
que és a l'octubre que ve
però bueno
l'hivern també
hem fet un pic de forma
que és el d'aquest cap de setmana
i sabíem que estàvem
estàvem molt bé
no ens fèiem mal res
i sabíem que si no
si fèiem un bon dia
sense aire
i amb les condicions
idònies
ens podia sortir bé
Home, el record
estava des de l'any 98
si no m'equivoco, no?
Sí, era d'un noi
que es diu Lluís Bullido
jo no el vaig arribar a conèixer
però sí, feia bastants anys
i bueno
és un orgull
haver-lo putt rebaixar
I rebaixar-ho
amb 14 centèsimes, no?
Sí, bueno
51-53
és la xifra?
Exacte, sí
és poc
però un eletisme
a les centèsimes
és un món
abans parlàvem
de paralímpics
i moltes vegades
Gerard
parlem també
de l'esport
com a eix integrador
no sé si
el tema dels paralímpics
és una utopia
o són necessaris
és a dir
per què un esportista
sec no pot competir
al mateix nivell
o en un mateix campionat
amb un esportista
que sí que hi veu
A veure, perquè
això és una controvétia
jo estic totalment d'acord
que si hi ha paralímpics
no sé per què
hem de córrer amb els olímpics
és a dir, un olímpic
mai podria córrer
amb els nostres campionats
més que el repart
que ens guanyarien a tots
si nosaltres tenim
una discapacitat
nosaltres per exemple
hem de fer servir
dos carrers
de la pista
llavors això ja seria una...
ja hi ha incompatibilitats
com les que tu deies abans
sí, bueno
la controvèrsia més gran
suposo que és
amb el tema de la gent
amb amputacions
com el cas del Pistorius
o d'un noi alemany
que podria haver anat
als europeus
però clar
llavors ja entrem
en que les cames
tenen uns sistemes hidràulics
que també beneficien
per tant
jo amb això
sempre ho he dit molt clar
però ara
existeixen els paralímpics
i no entenc
que la gent
pensi això
perquè
no tenien que existir
clar, clar, clar
lògicament
no, no, per això també
ho preguntava
temporada
que deies que ara
heu tingut uns dies
de vacances
i que després
s'ho presenta a llarga
sí, bastant
o almenys amb reptes
sí, és a l'octubre
el campionat
i bueno
ara farem com una
pretemporada
un altre cop
de bastanta condició
amb menys físic
i gimnàs i tal
i suposo que
el juliol
així farem un pic de forma
també
perquè els meus companys
d'entrenament
tenen el seu campionat
el juliol
i per no anar
tan descompassats
amb ells
intentarem anar
fins amb ells
el juliol
després descansarem
una setmana
i després ja tindrem
tres mesos
fins a l'octubre
que seran
bueno
seran ja més
d'entrenaments curts
i mirant
cap al campionat
i a l'octubre
cap a
sí
vam poder fer la mínima
sí
vam fer la mínima
també aquest cap de setmana
per anar al Mundial
de Qatar
i bueno
amb il·lusió
i amb ganes
clar, clar
suposo que
a poc a poc
això també
us aneu superant
i també el repte
d'anar fent
aquests rècords
d'aquestes plusmarques
doncs està encara més actiu
tu ho deies
fa un temps
esperaves la tarda
per anar a córrer
i ara suposo que
esperant l'octubre
també
i nous reptes
i nous moments
sí, però ja et dic jo
a competir
i guanyar
ens agrada a tots
però si no
ens ho passéssim
ben entrenant
seria impossible
poder arribar als campionats
i jo ja et dic
jo segueixo esperant
les tardes
i m'ho passo
molt ben entrenant
més enllà
i si m'ho permets
entrar una mica més
al terreny personal
què fa el Gerard Descarrega
quan no està
damunt d'una pista
d'atletisme
bueno
jo tinc una vida
vi que allà
a la residència
a Joaquim Blum
a Madrid
i estudio a l'AUCAM
a la Universitat Catòlica
de Murcia a Distància
estudio Psicologia
i pels dematins
estudio
perquè ho puc fer
allà a la meva habitació
amb l'ordinador
i bueno
per les tardes entreno
i ja et dic
una vida totalment normal
i és compatible
no?
els estudis amb l'esport
sí
perquè en el latisme
no és com altres esports
com natació
que es passen 8 hores
al dia a la piscina
en el latisme
amb 3 hores al dia
va que xuta
i tenim molt de temps lliure
i per fer
per fer altres activitats
i compaginar-les
amb normalitat
Gerard
acabem l'entrevista
amb un desig de futur
ni que sigui
de cara a l'octubre
o per després
bueno
a l'octubre
volem fer
el millor paper possible
donar el 100%
de les nostres capacitats
i ficar-hi moltes ganes
i bueno
si arriba un bon resultat
estarà bé
però
amb això de l'esport
sempre hi ha molts factors
que no depenen de nosaltres
per tant
amb donar el 100%
i amb molta il·lusió
jo crec que ja n'hi ha prou
Gerard Descarrega
la nostra enhorabona
per tenir un atleta tarragoní
perquè també porta el nom
de Tarragona
en aquest cas
els Paralímpics
doncs es tracta d'això
i evidentment
el deixes en molt bon lloc
t'agraïm també
que hagis vingut a Tarragona Radio
a explicar-nos
els teus mèrits
Gerard
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
adeu
Tothom
amb el suport
de Dau Quimical
Dau Quimical
Dau Quimical
Dau Quimical
Dau Quimical
Dau Quimical
Dau Quimical
Dau Quimical
Dau Quimical
Dau Quimical
Dau Quimical