Avui, el Tarragona Història, l'espai que fem en col·laboració
amb l'àrea de patrimoni de l'Ajuntament i el Museu d'Història de Tarragona,
retrocedim fins a l'any 713.
Parlem dels anys posteriors a la invasió islàmica
i de l'impàs que va viure la ciutat de Tarragona i el conjunt del territori
en un període fosc des del punt de vista historiogràfic.
Qui vivia a la ciutat després de l'expulsió dels moriscos i fins l'arribada de l'edat mitjana?
Com eren les relacions entre moros, jueus i cristians?
El territori estava poblat?
Com va ser i quan va durar la reconquesta de Siurana, el darrer reducte àrab?
Qui va escriure les cròniques que han arribat fins als nostres dies?
En parlem en conversa amb l'arqueòleg municipal Joan Menchon.
I avui, com us deia, seguim la conversa amb l'arqueòleg municipal Joan Menchon.
Joan, que tal, bon dia.
Hola, bon dia.
I seguim parlant d'aquesta època, no?, de l'any 713-14, no?,
tot el que va passant aquí a Tarragona Ciutat.
Diferents etapes, no?, que es van succeint.
Arribarem pràcticament fins al segle, fins al segle nou, nou-deu.
Nou-deu, que comencen a haver canvis,
però quan veiem que tot aquest procés acaba trencant-se del tot,
el tema de la presència Andalusia als territoris al camp de Tarragona,
com que de Barberà i també Priorat és a partir de l'any 1000,
per posar una data.
I veiem que aquest procés gira de manera lenta, com tot passa a la història,
i cristal·litza, primer en una primera data, que és el 1091,
quan hi ha una bulla, la bulla interprimes hispaniers o murbés,
en la qual se restaura o se reinstaura la seu episcopal de Tarragona,
que seria un primer pas important,
que això no vol dir que la ciutat se recuperi encara.
El 1119 anomenen arcabisbe de Tarragona,
el bisbe Olegueva, on es truca de Barcelona.
El 1129, 10 anys després,
hi ha les cartes de poblament de la ciutat i del camp,
que se li donen a Robert de Guiló,
i definitivament entre 1153 i 1154
les tropes de Ramon Baranguer IV conquereixen Siurana,
que seria l'últim reducte andalusí
o de l'islam a l'actual Catalunya.
Després hi ha revoltes, com el 1167-68 a la zona d'Escorn al Bou,
però ja la cosa està liquidada definitivament.
Perquè Tarragona queda en algun moment deserta,
deshabitada, terra de ningú o no?
Aquest és el tema.
Primer no tenim clar si Tarragona és destruïda o no destruïda,
que ho comentàvem a l'anterior programa,
i el que s'hi dona la impressió és que després dels primers anys
Tarragona queda sense responsable polític.
I una ciutat sense responsables polítics,
amb la qual el seu paper polític, militar, religiós, no funciona,
ja deixa de perdre pes específic.
Pot continuar, diguem, d'inèrcia,
vivint com a ciutat, cada vegada menys ciutat,
acaben sent un poble o una aldea,
que és el que ens diuen els textos àrabs,
i pot acabar, o sí, desapareixent.
I, de fet, això és el que ens diuen les fonts islàmiques
i el que ens diuen les fonts primer carolínges
i les fonts feudals, no?
Entre, podem posar, a finals del segle VIII, IX, XI,
gairebé fins a l'XI,
Tarragona apareix de manera intermitent,
com una ciutat fantasmagòrica,
com una ciutat on la gent s'apert
i t'amagues o vas a parar dintre d'unes coves
i uns túnels enormes,
que no deixen de ser les voltes que tenim a la part alta,
i la gent s'hi pot perdre diversos dies
i pot trobar, doncs,
d'hipòsits de forment, de gra,
de llegums guardats, podria ser,
però aquesta, on hi viuen les colobres,
on hi viuen les serps,
on et pots emboscar
i se't poden emboscar i atacar-te.
Dóna aquesta imatge de por.
Hi ha textos, però, és a dir,
hi ha textos àrabs que ens ho parlen.
Però només àrabs, només àrabs de textos?
Sí, però és que són textos bàsicament àrabs
que són molt repetitius,
que es copien uns dels altres,
i els textos carolingis
o els textos feudals
et parlen d'un territori desert,
no et parlen de Tarragona com a ciutat,
però te la citen quan fan les expedicions cap al sud.
Imaginem-nos una ciutat d'aquelles dimensions
no passaria inadvertida a ningú.
Una ciutat on encara eren de peus
els temples, els murs, les muralles
que ens han arribat ara.
Imaginem-nos com podia ser
aquesta ciutat gairebé fantasmagòrica
que amb un món més antic,
més arcaic,
on la superstició pesa,
on la por als fantasmes,
on la por a tot això,
doncs tindria la seva influència.
Clar, això què amaga?
Podem imaginar-nos,
per controlar una ciutat de les dimensions
com Tàrraco,
sigui pels musulmans,
sigui pels carolingis,
o sigui pels feudals,
faria falta una quantitat important
de poblament
i una quantitat important
de militars
i una quantitat important
de diners
per mantenir aquestes guarnicions.
Per el dia a dia,
per adobar aquestes muralles,
5 quilòmetres de muralles
no es defensen en 20 o 30 hòmens.
O la part alta tampoc
es defensarà en 20 o 30 hòmens.
Clar, això són elements
que et fan pensar
qui és capaç de suportar
aquest espai
sota el poder
i defensar-lo correctament.
Lo lògic
és que també es portaria
a un cert abandonament,
a una guarnició
o un destacament
controlant més que res
el pas de l'avió Augusta,
controlant l'accés natural del port
i quan van mal dades
el millor moltes vegades
és amagar-se.
Ara bé,
la toponímia
ens està dient
que en el territori
al voltant de Tarragona
podria haver poblament.
El que passa és que no sabem
si és un poblament
que serien
l'antic poblament
d'època antiga,
vull dir,
que en diríem els romans
o els visigots
que continuen vivint aquí
o la gent
que hagi vingut
amb la invasió
arabo-verber
del 713-714,
pensem que
els invasors
eren gent
de molts llocs,
venien del nord d'Àfrica,
molts d'ells eren cristians
o portaven cultes
animistes
i fetichistes
i tradicionals
del nord d'Àfrica,
venia gent del Yemen,
venia gent de l'Aràbia,
que es van anar
assentant
i d'aquí
venen a les arrels
de molts topònims
que hi ha en aquest territori,
especialment al sud.
Una part important
podia ser gent,
el que en diríem
Mauri,
Moros,
o sigui,
gent de la Mauritània
del nord d'Àfrica
que es podien haver
assentat per aquí.
De fet,
hi ha textos
que ens parlen
de la via Augusta
com la via
dels Banu de Rac,
que seria
una d'aquestes tribus
del nord d'Àfrica
que estarien
assentades,
doncs,
escolta'm,
és difícil
dir-ho clarament,
però entre el camp
de Tarragona,
l'Ebre
i València,
clar,
són molts quilòmetres,
però que t'indiquen
que aquí hi hauria
un poblament.
Després et mires
que hi ha
antopònims
que fan pensar,
no?
Aquí a prop
de Tarragona
hi ha
dintre del mateix terme,
tocant a Constantia
en els Mongons,
que és un nom
d'arrelmus àrab
que pot parlar
d'existència
de monjos
o d'aramites.
quan se parla
de monjos
o d'aramites
en aquella època
també és una manera
dissimulada
de dir que hi ha població.
Per què?
Perquè la tradició
eramítica,
la tradició
dels ermitants,
dels monjos
i tot això,
normalment
s'associa
a llocs deserts.
Clar,
també hem de parlar
de què és un lloc desert.
Si fem una
traducció literal,
és un lloc
on no hi viu ningú.
No, senyors,
en la documentació medieval
moltes vegades
dic un lloc
que és desert,
és un lloc
que no hi ha conreu,
però que no vol dir
que hi hagi,
per exemple,
pastures,
hi hagi transhumància,
que és una activitat
agrícola
molt normal
en època romana
tardana,
a l'antiguitat tardana
o també molt normal
entre el món berber.
Els textos
et parlen
que hi ha recs,
hi ha molins,
i hi ha castells
en el territori
de Tarragona.
Aviam,
si agafem
una visió àmplia
del que era
el territori
de Tarragona,
que seria
l'Àgre Tarraconensis
d'època romana,
el territori
de Tarragona
arribaria
del Coll de Balaguer
fins pràcticament
al Pont de Martorell.
Benidós,
un territori gran,
eh?
Clar,
és a dir,
que hi hagi poblament,
els topònims,
el Morell,
la pobla de Mafomet,
Altafulla.
Però si ens en anem
cap a muntanyes de Prades,
les estivacions
de les faldes
de les muntanyes de Prades,
ens està parlant
de l'Aleixà,
del Moster,
del Forge,
o topònims romans,
la selva constantina
que després
és la selva del camp.
Constantí.
l'existència
en diversos llocs
del topònim
la ràpita,
que una ràpita
pot ser
o un riu
o pot ser un ribat.
Què és un ribat?
Pensem
en Sant Carles
de la ràpita.
Un ribat
no deixa de ser
un assentament
de frontera
dels musulmans
en què hi haurien
diguem-ne
monjos guerrers
o guerrers monjos
jubilats
o fent penitència
que els van a posar
a llocs de frontera
per defensar-la.
I el topònim
de la riba
podia ser un.
A més,
a la riba,
abans,
a la marge esquerra
del riu,
hi ha un barri
que es diu
la Ràpita.
A Cabra del Camp
n'hi ha un altre.
A la selva del Camp
n'hi ha un altre.
Fixem-nos
que estan
en llocs
tocant
el que seria
el territori
de Siurana
o en llocs
de pas,
perquè el pas
de Cabra
és una entrada
cap a l'interior,
cap a la conca
de Barberà,
per allà passa
l'autopista actualment
o l'antiga via romana
i el pas
de la riba
és el pas
també
del Camp
de Tarragona
cap a la conca
de Barberà
seguint
el transcurs
del riu
Francolí.
Hi ha coses
que ens estan
apuntant
cap aquí.
Després hi ha
construccions
que tradicionalment
les han pres
com
arquitectura militar
o arquitectura civil
del segle X
que a partir
de nous estudis
com per exemple
la torre de Santa Perpètua
de Gaià
amb l'aplicació
del carboni XIV
a les fustes
de quan se construeix
resulta que són
construccions
del segle
o finals del segle VIII
o començaments
a finals del segle VII
o començaments
del segle VIII.
És a dir,
a finals de l'època
visigoda
o començament
de l'època musulmana.
dius,
i per exemple,
la casa de Santa Perpètua de Gaià
és una torre
que fa 26 metres d'alçada
que ens ha arribat
sencera, no?
Clar,
tot això
et fa pensar
si hi ha algú capaç
de construir això
al final d'època romana
o d'època visigoda
com li vulguem dir
o començaments
d'època islàmica
és que aquí hi ha
un poder prou potent
com per construir-lo
i després
un poder prou potent
com per conservar-lo
fins ara.
A partir de l'any mig
ja és lògic, no?
Amb la creació
dels comptats
i de la frontera
del Gaià.
Però dius,
ostres,
aquí hi ha alguna cosa
que ho ha permès aguantar.
O et trobes topònims
com de molt antics
que aparegui
Sant Escreus
o una església
de Sant Pere
en els primers documents
de la Conca de Barberà
quan els documents
et parlen
que allò és un lloc
desert i que no hi ha ningú
però al mateix temps
hi ha nords
i hi ha vinyes.
En la mateixa documentació
és contradictòria
amb ella mateixa
vol demostrar
que no hi ha ningú
per una finalitat política
i de propietat
però la mateixa documentació
t'està dient indirectament
que hi ha poblament.
I la frontera
aquesta del Gaià
que és
quan s'està
i era veritablement
una frontera
física
o no?
Aviam
és que el concepte frontera
també
el problema que tenim
és que tots
han vist masses pel·lícules.
Ara ens imaginem
una frontera
i ens imaginem
un filat
i del filat
a la dreta
és un estat
i del filat
a l'esquerra
és un altre estat.
És un plantejament
molt lineal.
en aquella època
un espai de frontera
podien ser
100-150 quilòmetres
de franja
entre un poder
o uns poders
i uns altres.
150
o 50
o els quilòmetres
que siguin
permeables
en els quals
hi ha comunicació
civil,
hi ha relacions,
hi ha comerç,
hi ha assentaments,
que és el que segurament
passaria aquí.
la història
ens parla
o la historiografia
ens parla
que
posem l'any 1000
la frontera
entre
els comtats
catalans
i
el que seria
el califat
després
dels regnes taifes
s'establiria
seguint
més o menys
el riu Gaià
pujant
cap a Lleirode
cap al riu
Bragós
i en Palman
hi ha
amb l'Aragó.
Anteriorment
aquesta frontera
seria
el Llobregat
en època
carolíngia
al segle VIII
començaments del IX
i després passa
el Gaià.
Però ens hem d'imaginar
una franja molt ample
perquè l'altra banda
d'aquesta frontera
no seria
l'altra riu
del riu
sinó que estarien
els musulmans
parapetats
precisament
en els territoris
de Siurana
que seria
muntanyes de Prades
fem un arc
que aniria
imaginem-vos
Poblet
l'Espluga
Montblanc
tirem cap
a la riba
Selva del Camp
Alforja
Escorna el Bou
fins a arribar
a Pretdip
d'aquí cap avall
seria territori musulmà.
Al mig
d'aquesta gran
franja
de frontera
on precisament
és on ens parlen
aquests documents
i aquests indicis
toponímics
que hi hauria
poblament
que amb això
li hem de sumar
alguns indicis
arqueològics
com per exemple
l'existència
de tombes
en llocs aïllats
d'un turó
amb una falda
al costat d'un camí
que les haurien de posar
també en aquesta època
si hi ha gent
enterrada
hi ha gent morta
és perquè hi havia gent viva
que eren
musulmans
cristians
gent que fugia
d'un post
o d'un altre
o aventurers
o gent que es porten allà
vivint
durant milers d'anys
això no ho sabem
però possiblement
n'hi hagués una miqueta
de tot
hi hauria una mica
aquesta
aquesta barreja
què passa
a partir
posem
del segle X
al segle XI
aquests comptats
catalans
en formació
van agafant força
van empenyent
cap a baix
especialment
a partir
del 1010
hi ha una famosa
expedició
dels
dels senyors
de la guerra
de l'actual Catalunya
que van a Còrdoba
i això és un punt
d'inflexió
perquè van
sequegen
tornen
i a partir
d'aquell moment
és
quan els comptats
catalans
que passaven
de ser subsidiaris
dels àrabs
dels musulmans
que són
ells
estaven per sota
comencen a cobrar
paries
comencen a cobrar
indemnitzacions
o impostos
amb els
amb els musulmans
per què?
perquè
la raó de la força
o me pagues
cada any
una quantitat
de tributs
o hi ha
engarrotades
i això
se soluciona
doncs
amb expedicions
punitives
d'una banda
de la frontera
o l'altra
i de l'altra
cap a una
i llavors
és quan veus
que realment
comencen
a empènyer
hi ha
aquesta agressivitat
feudal
cap a la conquesta
dels territoris
que necessita
una cosa
molt clara
si no hi ha
poblament
especialment
si no hi ha
poblament
cristià
no hi ha
drets
de propietat
el musulmà
és un infidel
per dret
de conquista
li trauràs
les propietats
i llavors
per això
la tossuderia
dels documents
de dir
que aquí
no hi ha
poblament
perquè
si no
indirectament
estàs reconeixent
drets
de propietat
a gent
que segurament
és de la mateixa
religió
que tu
i pensem
que la religió
en tot això
és una excusa
veus aquest procés
veus que
a poc a poc
la xarxa
de primers castells
que hi ha
a la frontera
es va multiplicant
a partir dels sistemes
d'infaudació
s'arriba
ocupant
tot el que seria
la conca de Barberà
plantant encara
el territori
de Siurana
i queda pendent
fins al final
atacar
de manera definitiva
el camp de Tarragona
per què?
doncs pel que dèiem
al començament
el camp de Tarragona
és un territori
molt ampli
és un territori
molt vast
que hi hauria
poblament
andalusí
o poblament
autòcton
veus a sapiguer
que necessites
tenir
molts diners
tenir
molta gent
i molta força
per controlar-lo
correctament
saltes la línia
del Gaià
després vas a buscar
la marge esquerra
del Francolí
i al final
saltes
la marge dreta
i el problema
és controlar
la ciutat de Tarragona
per les causes
que us han dit
solució
anem a buscar
mercenaris
anem a buscar
senyors de la guerra
que portaran
més senyors de la guerra
que els hi donarem
porcions
d'aquest botí
fragments
de terra
trossos de terra
que ens repartirem
els beneficis
i serviran
per assentar
aquesta població
que això és el feudalisme
i el senyor
que teníem aquí
en aquell moment
és el
el bisbe de Barcelona
el bisbe oleguer
que fa un pacte
amb un mercenari
de Normandia
que és el famós
Robert de Guiló
però clar
per què
tant d'empeny
de
fer-se amb Tarragona
haurien pogut continuar
ho deixen aïllat
i continuen atacant
i se'n van cap a Lleida
que és una ciutat rica
o se'n van cap a Tortosa
que és una altra ciutat rica
que aquí sí que
pots treure un bon botí
o ataques
muntanyes de Prades
que a muntanyes de Prades
tens una cosa molt important
que ens hem oblidat sovint
l'exprotació
forestal
forestal
que els musulmans
en parlen
i l'exprotació
de mines
de plata
de mines
de plom
que et donen
matèria primera
i especialment
argent
per la producció
de moneda
i generació
de riquesa
on estàvem?
això queda abandonat
aquest territori
costa molt
atacar-lo
però l'han de cap
per una realitat
política
quan Tarragona
no sabem
com dèiem a l'altre programa
deixa de ser seu episcopal
no està clar
si el 713-14
o uns anys després
amb la fugida
a vegades més llegendària
que real
del misbe Prósper
el que després
seran els comptats catalans
passen a dependre
clasiàsticament
de Narbona
crea una dependència
d'aquests comptats catalans
especialment el de Barcelona
amb un procés
d'expansió
i que la curta
o la llarga
en temps d'un capet
arriben a assolir
el que en diem
la independència
els interessava
la independència
eclesiàstica
del bisbat
de Narbona
com aconseguia això?
restaurant
la seu episcopal
de Tarragona
des del segle IX
o el segle X
hi ha diferents
intents
de restaurar
aquesta seu episcopal
amb nomenaments
de bisbes
que els maten
pel camí
tornant de Roma
o s'autoproclamen
bisbes sense ser-ho
fins que
el 1091
nomenen bisbe
el
abaranguer de Lluçanès
que era bisbe de Vic
precisament
el bisbat de Vic
tenia
dintre dels seus territoris
la part
més al nord
de la conca de Barberà
i del camp de Tarragona
al costat
ja cap a costa
hi hauria
el bisbat de Barcelona
per això
encara
fins fa poc
per exemple
la Vila Rodona
era bisbat de Barcelona
em sembla que
ja ho han canviat
i aquest bisbe
doncs
li restaron
la seva episcopal
possiblement
hi enviaria gent aquí
però ell no arriba
mai a baixar
perquè és una època
molt difícil
per conquerir la ciutat
per controlar-la
i els almoràbits
i després
els almohades
del segle XII
feien
una cosa molt normal
de l'època
que eren
expedicions punitives
i cada vegada
que entraven
doncs
garrotada
morts
i torna a replegar-te
no és
fins que s'estabilitza
la situació política
i la situació militar
hi ha el primer tarts
del segle XII
quan ja
eren en força
s'establés
Robert de Guiló
i realment
quan prenen
embrensida
tot això
és
després del 1148
i 1149
perquè
el 1148
una expedició
catalano-italiana
conquereix
la ciutat de Tortosa
i això porta
aïllar el territori
i diners
i després
hi ha la conquesta
de Lleida
a 1149
i quedava
a Ciurana
al mig
al mig
clar
atacar Ciurana
directament
amb l'orografia
que té
tot aquest territori
que arribaria
fins a Garcia
que arribaria
fins a Falset
o Mora
que seguiria
tot aquest
tot el que és
muntanyes de Prades
atacar-lo
amb la rereguarda
sense controlar
era un fracàs
se'ls aïlla
i llavors
és qüestió de temps
i quan cau
es queda
una vagueria
que passa
a mans
del Comte de Barcelona
i acaba
convertint-se
a la llarga
amb el Comte de Prades
sempre vinculat
a la família real
catalana
o la família comtal
entre altres coses
perquè hi ha el control
d'aquesta mineria
és a dir
que cap i la fi
hi ha un interès
un interès
sempre
més que territorial
també doncs interès
per allò que té el territori
és a dir
per allò que té el territori
clar
és a dir
després ho podem vestir
o revestir
amb l'èpica
nacionalista
amb l'èpica
religiosa
amb l'èpica
que ens doni la gana
però al darrere
el que hi ha són uns
governs
uns comptats
uns petits estats
en lluita
seria el califat
per un cantó
amb un gran estat
que després
s'ha de desmembre
tot i que això
encara vol conservar
el seu paper
a partir
de l'època
dels taifes
o després
s'intenta recuperar
amb els almoràbits
o els almohades
però realment
és aquest estat
que no acaba
de
de quallar
que no pot
parar
l'empenta
d'uns
d'uns estats
expansionistes
totalment agressius
que són els estats
feudals
més petits
o més grans
l'estat feudal
pot ser
el comtat
de la riba gorsa
o el comtat
de barcelona
que al final
amb un procés
que acaben sent
tot comtat
de barcelona
però ells
empenyen
a qui escriu
aquests textos
sàdabs?
hi ha una sèrie
d'autors
que són
intel·lectuals
de l'època
des de poetes
o
digue-li
historiadors
geògrafs
amb un concepte
bastant més antic
que l'actual
per nosaltres
un geògraf
ara seria
un llicencet
en geografia
un cartògraf
una barreja
entre el literat
mig historiador
mig
cronista
del seu rei
o del seu amo
que van fent
tota aquesta
gran literatura
que a vegades
és difícil
destriar
el bo
de la mentida
i uns
dels altres
s'han copiant
però
vulguem o no
ens estan
portant
informació
molt bona
en canvi
els textos cristians
bàsicament
són documents
administratius
de compra
venda
de cessió
que tenen
una finalitat
molt clara
i pensem
una cosa
són documents
escrits
pels vencedors
sí que trobes
ja
al segle XII
la crònica
d'en Cafaro
que és un dels italians
que explica
la conquesta
de Tortosa
o hi ha
a la baixa
de mitjana
les grans
cròniques
d'en Ramon
Montaner
d'en Jaume I
etc.
però fixem-nos
són les
funcions
oficials
escrites
sempre
pels guanyadors
amb la qual cosa
sí
però
anem amb compte
a Ciurana
quant temps
sap quant temps
aguanten
el setge
i si és cert
allò del
salt de la reina Mora
o és mite
està escrit això o no?
El salt de la reina Mora
no deixa de ser
un mite
més o menys romàntic
més o menys bonic
hi ha un document
del 1170 i pocs
que ens explica
que els musulmans
allà havien estat
300 i escaig d'anys
que si reculem
ens anem al segle IX
que precisament
és el moment
en què es fortifica
la frontera
és una època
que el califat
veu
que ja s'estan
empenyent molt
els comptats
diguem-ne
cristians
i es fortifica
Tortosa
es fortifica
Oscar
es fortifica
Balaguer
es fortifica
una sèrie de llocs
i és lògic
que un punt de vigilància
o un punt important
com a Ciurana
se fortifiqui
com a base
d'operacions
ara bé
què més podem dir
d'això
el temps
que va durar
el setge
doncs la propugnació
a Ciurana
a partir dels textos
sabem que és una propugnació
o un atac
lent
perquè van envoltant
i van pujant
el 1153
Ciurana
s'estava conquerint
o el territori
el 1154
ja ha caigut
hi ha uns mesos
d'impàs
això acabaria
segurament
en deportacions
perquè aquest document
que et deia
del 1171
és que com no tenen
clars
o tenen conflictes
a l'hora de delimitar
l'antic districte
de Ciurana
van a buscar
a un vell musulmà
que vivia García
explicació ben clara
arriben els feudals
fan fora
a tota o part
de la població
eliminen
la part que
toquin
estem en guerra
i la guerra
en aquella època
no tenia
lleis
o només en tenia una
hi ha deportacions
hi ha execucions
hi ha morts
si implanta gent nova
se queden
amb les seves propietats
tot i que segurament
hi hauria un poblament
més o menys ampli
més o menys residual
digue-li
de mà d'obra
o gent que pacta
que continuen
per això
el 1167
hi ha una revolta
sufocada
escorna el bou
que són
la gent emboscada
que no accepta
aquest canvi
que al final
acaben
com acaben
totes aquestes coses
Tarragona
ciutat
a partir de
ciutat
ciutat
amb tots
els set ciuts
a partir de quina data
que se sàpiga
allò que estigui
documentada
i que dius
mira a partir d'aquell any
doncs
documentat
de manera
a partir
dels textos
escrits
podem dir
que a partir
del 1129
aquí hi ha un poblament
estable
ara
jo sóc de l'opinió
que el 1090
o una mica
abans
ja hi havia
poblament
no sabem
si
possiblement
encara
hi hauria un cert
poblament
més o menys
estable
que enllaçaríem
al món antic
segurament seria
molt petitet
no l'hem sapigut
localitzar
però hi ha coses
que et fan
sospitar
hi ha una inscripció
a la
d'un canonja
a la catedral
que ens parla
d'un tal
Bernat de Torelló
mort
el 1085
Torelló
esbisbat de Vic
el 1091
tenim aquí
el bisbe
Senio Fred
podia ser
que hi hagués
algun canonja
anomenat
no sabem
si va arribar
a venir aquí
però
podia haver
alguna cosa
la primera
església
de la ciutat
és
Sant Salvador
del Corral
Sant Salvador
precisament
és una de les
abducacions
que s'utilitzen
per cristianitzar
mesquites
hi ha la cita
en documents
molt antics
del castell
de Nahalis
que precisament
és el castell
del bisbe de Vic
que precisament
és la torre
de l'Audiència
el 1091
quan se restaura
hi ha una donació
d'un senyor
de Barcelona
que dona
dos bucois
de vi
entre altres coses
a les obres
del monestir
de Sant Fructuós
que
si és el mateix
que després
hi ha l'edat mitjana
era un monestir
que estaria
que ens entenguem
entre l'actual
fòrum local
el carrer
Cardenal Cervantes
carrer Lleida
i
la plaça Corsini
o el mercat
tot això
indica
que hi hauria
un moviment
i hi hauria
accions
si més no
per
posar en marxa
la ciutat
als finals
del segle XI
després
amb les invasions
de finals
o els atacs
de finals
del segle XI
dels àrabs
especialment
els del Moràvids
i tot això
doncs la cosa
queda
paralitzada
o ralentida
Joan Manxon
gràcies per acompanyar-nos
i per portar
llum
en aquest
episodi
de la història
amb poques llums
que m'havia dit
moltes gràcies
a vosaltres