Comencem la tertúlia política, com dèiem, l'endemà del plenari municipal
i la compartim amb Rubén Vinyuales, el portaveu de Ciutadans.
Molt bon dia.
Molt bon dia, benvingut.
I amb la Mònica Labar, del grup municipal d'Esquerra Republicana a Catalunya,
Moviment Demòcrata Català.
Mònica, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom.
De moment, dos, dos de quatre.
De fet, havien de ser quatre avui, de moment, una a dir que no podia venir
per part del grup municipal d'Averdí Popular i veurem si podem rebre alguna cosa més en aquesta tertúlia.
És una metàfora de com anirà això.
Sí?
Sí, sí.
Doncs tindrem més temps per parlar.
Sí, és una llàstima, però no, que puguen ser quatre veus, hagin de ser dues.
Si plantejo diferents qüestions, del plenari va anar molt d'ací, van haver-hi moltes mocions,
algunes de les quals es van aprovar, altres es van tombar,
però al voltant d'aquest efemèride, d'aquest de 15 anys de la declaració de patrimoni mundial,
la inauguració de l'Ablasa Unesco, també aquesta moneda específica d'aquesta col·lecció de Ciutades Patrimonio,
com veuen l'estat de la qüestió de la situació a nivell patrimonial de la ciutat
i quin creuen que ha de ser el futur que planteixen des de les respectives formacions.
Com estem a nivell patrimonial?
S'ha posat molt l'accent en allò que expliquem, molt bé la història,
tindrem vinent terracoviva,
crec que en vostè vam parlar alguna ocasió que volien que s'augmentés el pressupost
en aquesta jornada de reconstrucció històrica.
En fi, els pregunto, com veuen el tema, com estem i cap on anem?
Sí, començo.
El problema que tindrem molt patrimoni és com tindre moltes propietats.
Has de pagar IBI, has de mantindre-les,
i això és el problema que tenim a Tarragona amb tant de patrimoni.
Per això hem de generar també ingressos de tal manera que puguem mantindre
i la font és la divulgació de la nostra història.
Com tu ho has dit, terracoviva és una de les vies que tenim per fer divulgació històrica,
però no és l'única i a part tampoc ens oblidem que a Tarragona tenim la sort
que tenim moltes èpoques històriques molt rellevants aquí,
tant com l'època de la Guerra del Francès o l'època mitjabal,
que a vegades és la gran oblidada i tenim una gran història en aquest sentit.
I realment aquesta és la via, és generar diners amb aquesta indústria de divulgació històrica
de tal manera que també puguem mantindre'l,
perquè al final si no tindre aquest patrimoni és una càrrega
que ja hem viscut aquí a Tarragona molts anys que veiem com estava.
Recordo el circ, com estava les condicions que estava el circ a Tarragona,
que és un dels millors conservats i a part que està integrat dintre del teixit urbà,
que és la gran diferència que té respecte d'altres ciutats.
Abans d'arrencar voldria agrair a tota la gent que ha estat treballant
amb el patrimoni aquest temps, aquests 15 anys,
i felicitar-los a l'URB, a l'ICAC, a la gent de Tarracoviva,
als arqueòlegs, als investigadors que han estat treballant,
a les empreses d'excavació, als grups de reconstrucció històrica,
que sabem que la feina que fan és molt important,
i a tota la societat civil que està conscienciada,
com a societat arqueològica i que entre tots penso que són els que hem fet
o han fet que Tarragona i el patrimoni estiguin on està.
Això d'entrada.
Perquè sí que és veritat que s'ha fet molt, que l'avanç és molt bo,
però és cert que hi ha altres coses que també caldria que...
Estic totalment d'acord amb el Rubén en què hauríem d'aconseguir explicar
tota la història, no només la història de l'època romana,
perquè Tarragona té molta més història,
però dins de l'època romana és veritat que fem,
però podríem fer més.
Per què dic que podríem fer més?
I ara em sap greu que no hi hagi aquí ningú de l'equip de govern,
però perquè, per exemple, tenim algunes subvencions
que ens han arribat per elaborar el pla director del CIRC,
que eren per aquest any, pel 2015,
i per tot el tema de la conservació del Fòrum de la Colònia,
que ens han donat una part de la subvenció,
però evidentment nosaltres hem d'acreditar
que tenim els diners que falten i que ho podem fer,
i aquest 2015 no ho hem fet.
No hi ha diners?
Bé, parlem d'allò de sempre, no?
Parlem d'un tema de prioritats d'inversió.
Potser no hi ha diners per això,
però hi ha diners per una altra cosa.
I sí, és cert, ens diran que ho faran el 2016,
que això és dintre de la legalitat,
que es pot fer l'any vinent...
Sí, és cert.
Però bé, si aquest any no ho fem,
ho fem l'any vinent,
d'any vinent no farem altres coses
que passarem pel 2017 i així anem sempre, no?
Sí, la veritat és que en aquest tema
crec que estarem d'acord tots menys al govern,
perquè al final el que menys ha apostat
pel turisme i pel patrimoni
és el govern socialista, la veritat.
Com la indústria va tirant, el port va tirant,
doncs mira, sembla que això a Tarragona ja gira sola.
I no és veritat.
A part hem de tindre un pla B,
perquè és l'única indústria que pot dependre,
en certa mesura,
més del govern municipal i és el turisme.
I sobretot el patrimoni no ens oblidem
que no és només per fer divulgació,
sinó també per fer estudi del patrimoni.
És a dir, jo crec que tots estarem d'acord
en que part dels ingressos,
i una part, jo crec que és important,
ha d'anar també pels investigadors
de la nostra ciutat o d'altres,
o d'arreu,
que vulguin investigar respecte al nostre patrimoni.
Fa poc s'està investigant, per exemple,
que encara no se sap del cert,
per on anava el Port Romà a la nostra ciutat.
Estava aquest marge del Port Romà
i vam vindre fins i tot de universitats estrangeres.
Tenim el teatre,
que jo sé que també la companya Mònica
ha vingut a les reunions
i ens fa patir una mica aquest projecte
que volen fer.
Tenim grans reptes,
però sí que és veritat que ara estem
en una situació molt millor que fa uns anys,
però queda molta feina,
sobretot de feina de pensar
com volem fer aquest patrimoni a la nostra ciutat.
És veritat que és un pol d'atracció turística important.
A més, el turisme que ve per el patrimoni
és un turisme de qualitat.
Llavors, sí que ha de ser una prioritat de ciutat
el vendre tot el patrimoni que tenim
i el conservar-lo
i el fer deixar un reclam,
un reclam perquè la gent ens conegui,
que sí que és cert que ja s'ha fet
i que hi ha molta gent que ve per aquest tema,
però hem de continuar treballant
en la línia aquesta
d'aprofitar l'oportunitat
que ens ofereix el patrimoni.
Està en força d'acord, eh?
Sí, els dos que estem aquí.
En aquest tema sí,
en altres potser no tant.
De fet, ara en parlem d'una altra
que no estarà gens d'acord
i passant amb els antípodes
d'aquest nou returne
a la desconexió amb l'Estat
que es plantejava ahir a plenari
a través d'una moció
de la CUP i d'Esquerra Republicana
i que es va tombar l'emoció
per demanar aquesta desconexió.
Vostès van marxar del plenari
quan es va votar aquesta moció
i de fet el Partit Popular
i el CR3,
que avui tampoc hi són,
els CR3 que margeixin
per no mostrar encara més força
en contra de l'emoció.
Bé, ningú té dubtes
del posicionament de Ciutadans.
Potser el PP no és el partit més adequat
per fer retrets de cap tipus
i a cap partit.
Jo penso que el de marxar,
sincerament, no ho entenc,
el fet que marxin.
Ara just ho comentàvem fora.
Perquè estem aquí per parlar,
no? D'això m'agrada,
si no m'agrada,
estic d'acord o no estic d'acord
i per debatre i per prendre les idees.
El fet de sortir i dir
jo d'això no vull saber res,
jo no ho trobo
una estratègia encertada,
però aquí cadascú
doncs pren les seves decisions.
No és que no vulguem saber res.
El problema està
que ja hem parlat, crec,
d'aquest tema
al planeta de Tarragona
vuit vegades
i les vuit sempre
hi ha el mateix resultat.
A part, estem parlant
d'una resolució
que està suspesa
pel Tribunal Constitucional.
Nosaltres vam demanar
un informe
a la secretaria de l'Ajuntament
i ens deia que en principi
és un acte
que no desprèn efectes jurídics,
per tant,
és un acte estèril
que no té cap sentit
i com nosaltres estem cansats,
sí que és veritat
que és una mica
una representació
del que volem explicar
a la ciutadania
és que estem cansats
en aquest debat.
Jo entenc perfectament
el posicionament
més calícit i legítim
de la gent que sí
que vol la independència,
que ho volrà parlar cada dia,
però també hem d'entendre
el nostre
que estem cansats
quan ja hem dit
vuit vegades que no
i sempre surt que no.
Al final,
per això va ser
una escenificació,
si li vols dir així,
Mònica,
del que pensem
ja que estem una mica cansats.
Ja, el que penso,
no sé,
jo el que em sembla
és que no ens podem cansar,
però perquè són polítics,
estem aquí per això
i no ens podem cansar
d'un tema de país
tan important com aquest,
perquè a mi em fa gràcia
com la gent que diu
que els plenaris
són massa llargs
i hem de plegar abans
i s'han de fer menys mocions
i jo dic,
bueno,
no ho sé,
potser jo entenc
que la ciutadania es cansi
d'escoltar-ho
per la ràdio
o que tenen la seva possibilitat
de connectar i desconnectar
també,
segons l'interès,
però els que estem allà...
molts regidors també fan això.
Sí, doncs,
jo això és el que no entenc,
no?,
el dir, bueno,
les declaracions aquestes
d'alguns regidors,
el que hem de fer
és escursar els plenaris.
Home, no ho sé,
estem debatent temes
o de ciutat o de país
o donem suport a causes
que creiem que val la pena
donar suport, no?
Penso una mica
que és la nostra feina,
estar allà i...
Potser seria aquesta
la divergència que tenim, no?
Sí,
a mi com si duren 24 hores
els plens,
no hi ha problema,
el problema és
parlar de coses
que sí que
tinguin incidència
a Tarragona
o que nosaltres
podem fer alguna cosa
per Tarragona
perquè al final
aprovem mocions
que s'escapen
del nostre poder,
que no tenim poder,
m'entens, no?
Moltes vegades
això del poder
és una cosa molt relativa,
però sí que pots fer coses
i altres coses
no pots fer res
i ho aprovem
i a més són els que tenim
els debats més escalfats,
curiosament són els que
menys poder tenim
per prendre decisions.
Això sí que potser
seria racionalitzar
els esforços
tant dels companys polítics
com del temps
dels ciutadans.
I el que passa
és que Tarragona
no és una illa
i està dintre de Catalunya
i no és que
prenem decisions
per donar suport
o per dir que no volem
donar suport
a coses que estan passant
al país
i és cert
que moltes altres mocions
parlem de la ciutat
i arribem a,
com ahir,
que vam arribar a acords
molt interessants
per unanimitat,
però clar,
si visquéssim sols,
si estiguéssim,
jo diria,
és que no sé què fem parlant
de...
però és que no vivim sols,
estem aquí dintre
i és la realitat del país
que ens està empenyent
i que ens porta cap aquí.
Però no et sembla, Mònica,
que és duplicar debats?
Ja ho estan parlant
els corts,
ho parlen al Parlament,
ho parlem a la Diputació,
ho parlem als Ajuntaments,
ho parlen als Consells Comarcals.
Hòstia, al final...
Clar, però la nostra representació
és l'Ajuntament
i també l'Ajuntament
hem de tenir l'oportunitat
de parlar d'aquests temes
que ens interessen,
que ens interessen a nosaltres
com a partits
i que li interessen a la ciutadania
perquè, a veure,
el procés del país
no deixa ningú indiferent.
Hi haurà gent
que estarà a favor
i hi haurà gent
una mica cansat d'esperar, no?
Però no és un procés
que deixi ningú indiferent.
Això és...
No, llavors està bé
que puguem parlar d'això
també.
Però és útil,
al final són criteris, eh?
Jo el respecto al teu,
com no.
Però per mi,
jo em miro els criteris
d'utilitat
i tothom sap
el que pensa Esquerra,
tothom sap
el que pensa Ciutadans,
perfecte, estem d'acord.
Tu vols ser...
No, no estem d'acord.
Justament en això
no estem d'acord.
No, no estem d'acord
en que no estem d'acord.
Exacte.
Tu vols ser independent,
vull continuar sent espanyol
perquè és un sentiment
i és que no veig de diferència,
sincerament,
i amb un orgull
de ser català
tant com el teu
i no veig de diferència.
Llavors la gent diu
ja ho sabem això,
vale, podeu parlar de Tarragona,
si us plau?
Clar, però ja parlem de Tarragona.
Que jo tinc el carrer malament,
tinc un problema
que el meu fill està a la tu.
Saps?
Coses d'aquestes que dius.
Vale, la gent dirà
sí, és un tema molt interessant
i segur que els sopars de casa
ja, bueno,
la gent parla
i cadascú té la seva idea
i la seva solució.
Però,
arribats a aquest punt,
hi ha altres problemes
que sí que podem fer alguna cosa
i jo sé que tu ets igual
en aquest parer
que estem de pas en la política
que quan acabem
aquest temps de la política
podem mirar enrere
i dir
hem fet alguna cosa.
I si comencem a parlar
només d'això
mirarem enrere
i no veurem res.
Jo em preocuparé el dia
que només parlem d'això,
que només parlem de país
i que no parlem de ciutat.
Aquell dia sí que diré
ostres, ens estem equivocant,
estem prenent un camí
que no és el que toca.
Mentre anem com fins ara
que anem combinant
sí que fem alguna moció
més de caire polític
per donar suport
però alguna més local
perquè ahir de locals
n'hi va haver força.
Bueno, unes quantes
ja vam tenir la sort
que van ser declaracions institucionals.
Sí, que això crec que és el gran...
Que és un gran què, no?
Que puguem estar tots d'acord
i dir que defensem el peix blau
o que defensem...
La Convergència no va voler presentar
i això ja ens va queixar
i ens vam queixar tots allà
perquè va ser el primer,
l'Albera Bello va ser el primer
que va dir
no, no, això dura molt,
això la gent està cara avorrida,
hem de fer més això,
fem acords institucionals.
Molt bé,
estem a la Junt de Portaveus
i diu
no, no les presentarem
i jo les presento com a emoció
que així la gent ho veu.
Però bueno, enxato,
llavors ets incoherent.
En què quedem?
I va ser l'únic que ho va fer,
tots ho vam complir,
tots ho vam presentar
allò que creiem
i que a més
van aprovar per unanimitat.
Sí, per unanimitat.
O sigui que el planari,
al final dius
no té sentit.
Vam desacar-ne algunes,
per exemple,
senyalitzar la memòria democràtica,
els espais de la memòria democràtica
de la ciutat
per unanimitat,
a més a més
amb una decisió presa abans
en Comissió de Cultura
també per unanimitat
i que entre d'altres
tindrà al carrer Unió
una placa en record
del Juan Gabriel
Rodrigo Nafo
que va morir
en una manifestació
d'ara fa 40 anys
i de pensar
en els fets de Vitoria,
en els greus fets de Vitoria.
Allà a Vitoria té una placa,
ho recordava.
Sí, és que és això,
justament, clar,
el que és curiós és això,
que allà tinc la placa.
Allà i aquí no.
Clar, i aquí no.
Sí, sí, sí.
Qualsevol persona
que lluiti per les llibertats
i per la democràcia,
nosaltres hem tingut la sort
de néixer en democràcia,
o sigui,
és que és
és una cosa
que no,
els joves no arribem a valorar,
alguns,
i no som conscients
del que és.
O sigui,
viure en llibertat,
poder votar,
t'agradi més o menys
el que et governa,
però el pots escollir
i, sincerament,
és un patrimoni
la democràcia
del qual neix tot,
no?
I aquesta gent
que va lluitar
i fins i tot
va donar la seva vida,
doncs es mereix
qualsevol
el major dels respectes
i que el podem recordar.
Nosaltres ho celebrem,
que es posi,
sembla que serà una placa,
perquè es parlava
que una escultura
pel tipus de carrer
no hi ha cap,
però sí que ho celebrem,
perquè estic totalment d'acord
amb el Rubén
que sí que és una persona
qui cal reta un homenatge
a la seva ciutat,
perquè si l'han retut fora,
per què no?
És que era una paradoxa, això.
I era una cosa
que la família
feia temps que reclamava,
llavors també penso
que aquí el suport institucional
és important.
I sobretot tots units,
és que les coses importants,
al final hem d'estar tots units.
Destaquem alguna cosa
més del plenari
d'aquest plenari
de més de cinc hores
a TV6?
Home, i tant,
si destaquem.
Com deien,
hi ha moltíssimes emocions,
bueno,
ahir van ser 12,
si no recordo malament,
algunes de les quals
es van tombar,
altres no.
Fluixet, doncs.
Va ser, per tant,
vitre de la normalitat,
però què destacaríem?
Home, jo destacaria,
potser perquè, clar,
la vam presentar nosaltres,
l'emoció de la pobresa.
Pensem que sí que feia falta
un...
O sigui, sí que,
com tal i com vam dir ahir,
sí que des de l'Ajuntament
s'han fet accions
i s'ha augmentat el pressupost
en serveis socials,
però pensàvem que una mica
faltava la línia estratègica
en funció del que el moment
reclama o necessita.
I sí que trobàvem important
que hi hagués un pla estratègic
que ens marqués una línia
d'actuació de cara a la pobresa.
Per això vam fer l'emoció aquesta,
que n'hi vam dir el pla de xoc
contra la pobresa
i per la inclusió social,
que una mica el que vol és això,
recollir...
El primer, recollir la informació
i la radiografia de la ciutat
per veure com la tenim
i a partir d'aquí
elaborar un pla d'actuació
de quines prioritats.
Però un pla d'actuació concret,
no allò de dir
millorarem o invertirem,
no, no, sinó,
què farem,
amb quina acció concreta farem,
quan costarà,
quan s'ha de fer
i qui ha de ser el responsable.
Pensem que això és el que fa falta,
un pla d'actuació.
A partir d'això,
establir una taula,
una taula per la inclusió social,
contra la pobresa
i per la inclusió social,
que hi hagi representades
les institucions,
nosaltres, la Generalitat,
però també les entitats,
perquè al final
les entitats del tercer sector
són els que multipliquen
els recursos,
perquè tu els hi dones un,
un euro,
i ells amb aquest euro
fan una feinada,
multipliquen per dos o per tres.
I la tercera cosa
que vam aprovar ahir
i que hem d'agrair
a tots els grups
que ens l'aprovesin
dins de la moció,
és quan tinguem
aquest pla d'actuació fet,
celebrar un ple extraordinari
per parlar de la pobresa,
un ple monogràfic
per parlar de la pobresa
i per planificar
o per posar fil a l'agulla
en aquest pla d'actuació.
Respecte a la taula
sobre la pobresa,
el millor és la coordinació.
Jo ja l'hi vaig dir a la Mònica
i els felicito,
va ser la coordinació
de moltes actuacions
que hi ha a dia d'avui,
però que falta
que tinguin un fil conductor,
que sigui més regit
per algú,
que tinguin una idea clara
de cap a on van,
no que siguin actes
que no vagin unificats.
Després també jo destacaria
que no es va aprovar
l'urgència
del tema del col·legi
de Boscos de Tarragona,
nosaltres deia
que l'urgència
és perquè el procés
d'adjudicació
està al caure,
ja s'ha obert el sobre
i de fet
falta poc,
molt poc,
i crec que
els veïns
no ho volen,
no s'ha explicat bé
el projecte,
que és una mancança
que té el govern socialista
massa sovint,
de no explicar bé
i això que els socialistes
sempre ho feien molt bé
això de vendre fum,
però ja no
ja no ho fan bé,
ja no ho fan bé ni això
i no ens ha pogut
explicar el projecte
pels veïns
i és un espai
d'uns 12.000 metres quadrats,
al final de la sessió
sí que són uns 8.000
o 9.000
però
a 13.000 euros l'any
és a 1.000 euros al mes
hi ha gent que està pagant
molt més
d'un arrendament
per un local
de negoci
i no només això
per 50 anys
i no només això
és que és un equipament públic
el POU
i que
estan utilitzant
com a zona verda
molts veïns
llavors clar
els del col·legi
parles amb ells
i donen explicacions
que realment
sí que donaran
equipaments públics
pagats per ells
pels veïns
perfecte
això és una bona cosa
i potser és l'única
via actual
perquè es pugui fer
i puguin tindre
aquests equipaments públics
o d'accés públic
pels veïns
però és que no ho han explicat
a la gent
no els han deixat
explicar als veïns
això
llavors clar
els veïns
òbviament
estan en contra
han presentat
fins i tot
un recurs de reposició
i veurem què passa
però
creiem que potser
un cas més
per la participació ciutadana
que seria
una bona opció
que la gent
se'ls expliqui bé
es pugui fer
campanya
en el bon sentit
de la paraula
i que la gent
pugui escollir
amb tota la informació
sí
i potser sí que és important
d'això
escoltar
nosaltres vam votar
que sí
l'urgència
tot i que al final
no es va poder debatre
l'emoció
però sí que
és important
també
escoltar les parts
perquè les parts
estan contraposades
i recollir informació
per poder prendre
una decisió
però urgent
com molt bé diu ell
perquè és un tema
urgent
urgent
perquè això
està a punt ja
exacte
és per 50 anys
que
diuen que 50 anys
després
la construcció
o la infraestructura
quedarà per la ciutat
el que passa
és que clar
si l'escola funciona
doncs
s'allargarà
més de 50 anys
llavors s'han de valorar
tots els aspectes
i que d'aquí 50 anys
ni tu ni jo
estarem ja
perquè ens puguin
emotivitzar
els nostres nets
o besnets
o encara potser
ho podran aprofitar
però nosaltres no
parlem d'una escola
internacional d'idiomes
que es vol situar
no és d'idiomes
és una escola
que escolaritzarà
en anglès
és immersió lingüística
en anglès
a Boscos
a Boscos
al carrer
perquè el carrer
el direm
entre Boscos i Monars
sí exacte
en una zona
que és del carrer
a veure si el trobo per aquí
Joan Gramote
crec que es diu
Joan Lamonte
Grignot
amb una extensió
d'uns 12.000 metres quadrats
per tant
seria un equipament gran
el dia 28
hi haurà ple
el 28 hi haurà
de pressupostos
per tant serà
següent ple
el següent plenari
en aquest mes
el 28
per tant
després de la selecció
recordem que
Dixous comença la campanya
Dixous
la nit
Dixous
a divendres
i hi haurà passat
hi haurà passat tot
se suposa
ja sabrem
com estan les coses
però el 28
hi haurà de pressupostos
s'ha avançat
en algun sentit
en el tema
de pressupostos
de cara a 2016
Rubén
vam parlar
vam parlar dos vegades
amb el Pau Pérez
espero que no ens faci
el mateix
que les ordenances
fiscals
és que ho tenim
gravat tots
i a més
et diuen
et tracten de dir
ah xatú
és que has de vindre
amb la lliçó de presa
el problema és que potser
confiem en la paraula
de les persones
amb la bona manera
de fer
confiem en la bona manera
de fer
i potser no hi hauríem
però bueno
ja anem aprenent
no Mònica
i això
ja ens ensenyen
de manera avançada
l'1 de gener ja traurem
les ordenances
de l'any vinent
i així ja no ens diran
que no estan
i per les bonificacions
també no ens agafaran
nosaltres vam fer
les demandes que teníem
que era sobretot
connexió de barris
serveis socials
turisme
però no turisme
com a generar
sempre
aquesta indústria
del turisme
de veritat
i potser som una mica
passats amb aquest tema
però és que és el que hi ha
és que de veritat
jo no conec
altra indústria
que pugui dependre més
de l'Ajuntament
perquè la química
no depèn de nosaltres
el port
és una Tarragona a part
menys
depèn de nosaltres
llavors què tenim
no tenim res més
i bueno
i també el tema
de la promoció econòmica
i generació d'ocupació
amb bonificacions fiscals
per la contractació
o per l'apertura de locals
al principi
ens vam dir que sí
a tot
no en els imports
que ens agradaria
però bueno
també hem de ser conscients
que és el que hi ha
però també la Mònica
té molta raó
que sempre hi ha diners
pel que vola
ah exacte
saps
i que
Pau Pérez t'agafa
i comença a fer números
allà amb un paper
que al final
no saps què t'està dient
no que saco d'aquí 500
de l'altre m'ho raretat
i al final
has de fer un acte de fer
que et diu
que et diu la veritat
però sí que és veritat
que a grans trets
ens va anar la via
que nosaltres volíem
i veurem
encara no tenim decidit
que votarem
ja ens va dir
l'última vegada
que o abstenció
o cap una banda
o cap a l'altra
les tres opcions
eren obertes
sí les tres
ara està més a part del mig
o no?
ho veurem
és que encara no tenim
no tenim
no hem tingut accés
encara
el document
sí
nosaltres sí que vam fer
una prèvia
que era
que volíem
que es reduïs
bé
nosaltres
sempre estem
amb el mateix
potser ens direu
que som una mica pesats
però pensem
que és un tema
de cost d'oportunitats
i que si gastes els diners
en una cosa
no els pots gastar
en una altra
llavors què ens sembla
a nosaltres
ens sembla que ara
estem invertint
uns diners pels jocs
que van en detriment
d'altres despeses
de la ciutat
llavors nosaltres
vam proposar
una prèvia
que és que reduïs
el pressupost operatiu
dels jocs
a 15 milions
que és el que sembla
que es podrà una mica
recaptar
del poc
que ha portat l'Estat
i del que
recollirà
el finançament
de les empreses
patrocinadores
les empreses privades
i llavors
això és la nostra prèvia
per poder arribar
a un acord
a la meitat
per tant
de fet eren 36
38 milions d'euros
ja es va rebaixar 6
per tant més de 30
exacte
i ara encara bon
que es rebaixi
un 50%
sí
perquè pensem
que és això
que és una prioritat
d'inversió
i que destinar uns diners
que no tenim
en això
farà que no es puguem
puguem destinar
per exemple
a treballar contra la pobresa
i a favor de la inclusió social
llavors aquesta és la nostra prèvia
que passin per aquí
a partir que això
estigui complet
o que s'avinguin amb això
doncs bueno
una mica la idea
passa amb totes aquelles mocions
que hem anat plantejant
i que
pensem que s'han de
desenvolupar
les mocions
que hem anat aprovant
nostres
o d'altres partits
que el ple ha funcionat
doncs bueno
la inversió
ha d'anar
en aquesta línia d'actuació
que hem anat marcando
en aquests mesos
el problema és el seguiment
moltes vegades
d'aquests
ells tenen els tècnics
ho tenen tot
el seu abast
i moltes vegades
el seguiment
d'aquests projectes
que estan aprovats
fins i tot
és molt complex
és molt complex
i depèn molt
de la bona fe
i del bon actuar
del govern
i tots som coneixedors
que hi ha mocions
aprovades
anteriors mandats
que estan en un calaix
i allà
continuaran
llavors clar
això també depèn molt
d'aquest principi
de confiança
que hem de tenir
amb el govern
si vol
que li donin suport
òbviament
Nosaltres
una de les coses
que proposaven
així
com a concretes
doncs
per exemple
el tema escoles
que és el que jo
potser
m'he tocat una mica més
directament
sí que demanàvem
doblar una part
del pla educatiu d'entorn
el pla educatiu d'entorn
és un suport
que dona l'Ajuntament
per l'educació
fora de l'escola
és a dir
a través dels barris
i de les entitats
dels barris
i de les associacions
i una de les coses
que fan
és l'estudi assistit
que ajuda molt
que els alumnes
que tenen més dificultats
s'hi puguin posar
al nivell dels altres
es queden una estona
després de l'escola
i fan un estudi assistit
doncs una de les coses
que hem demanat
és doblar aquest pressupost
i una de les altres coses
que demanem
per exemple
és el manteniment
de les escoles
perquè no sé
si quan porteu els nens
a l'escola
o si passeu
per alguna escola
tenim escoles
amb goteres
tenim escoles
amb xarxes
al sostre
tenim
perquè no caiguin coses
tenim escoles
que els papes
el dissabte
han fet una brigada
per arreglar les persianes
perquè les persianes
ni pugen ni baixen
llavors pensem
que això també
ha de ser una prioritat
d'inversió
que és
les necessitats
del dia a dia
doncs
projeixem el pressupost
i aconseguim
que les escoles
estiguin una mica
més en condicions
perquè els nostres fills
els nostres nets
els nostres nebots
passen moltes hores a l'escola
llavors sí que val la pena
que sigui un espai
que pugui ser acollidor
i que pugui estar en condicions
Totalment d'acord
Està molt d'acord avui
ja trobo que
Sí
Estar sols uneix
Exacte
Jo sí que hauran fet un pacte
Bueno, si ells
hi saben anar a la independència
podem pactar
pràcticament
Ja pots esperar
ja segur
Tindrem
tindrem
lesions segures
a partir d'aquest mateix mes
a partir d'aquell i això
escomença la campanya electoral
a la mitjanit
però tindrem eleccions
el Madres
Jo espero que no
la veritat
Jo espero que no
tinguem eleccions
el Madres
Cap dels dos que estem aquí
entrem a les negociacions
directes a primera mà
però jo espero
i confio
i encara me queda
un bril d'optimisme
que no tindrem el Madres
Va trucar-te un mas
a veure si podria mediar
però no
I ara venia escoltant
a RAC1
el Romeva
i
sembla
que
ja han fet una proposta
que són com
quatre
presidències
que no president
i
la pressió
que està aguantant
la CUP
a mi
em sorprèn que estigui aguantant
sincerament
perquè jo he vist
comentaris
contra la CUP
que els diuen
botiflers
i mira
al final tindrem coses en comú
perquè
que em diu
el botiflers també
vaig llegir l'altre dia
que li deia
que pots esperar
d'una malagueña
i d'un que té un cognom
Banyos
saps?
m'ho cago
un nen
ja comencen així
al final es foten de ciutadans
a la CUP
mira
el que
nosaltres volem
és que d'una vegada
per totes
la gent
tingui seny
i que es deixin ja
d'aquesta situació
de desgovern
al final
Catalunya necessita un govern
i
si no poden formar govern
eleccions
és que és el que hi ha
o sigui
el que no pot ser
és que
hi ha
infinitat
d'assumptes
a tractar
a Catalunya
i no es poden tractar
perquè no hi ha govern
i el govern provisional
no vol fer res
perquè clar
no sap si només és provisional
m'entens?
això no es pot permetre
és un desgovern
inseguretat
inseguretat
per un país
és el pitjor
en aquest cas
per Catalunya
és molt dolent
i sincerament
si no
eleccions
ja està
sí
el que és cert
però que no
no és una situació
extraordinària
hi ha altres països
que han estat
en situacions
de pròrrogues temporals
Itàlia
i algun país europeu
ha estat fins a un any
vull dir que a veure
que també tenim temps
de negociació
i que hem de ser optimistes
i pensar
doncs que
se podrà arribar
en un acord
l'ideal seria arribar ja
que no sé si serà tan immediat
però bueno
que fins al març
doncs que tenim temps
i a tots ens agradaria
que es resolgués ja
i com abans millor
pel que dèiem abans
del cansament aquest
que potser la gent
ja comença a estar cansada
una mica
que aquesta situació
s'eternitzi
però bueno
el que sí que és cert
és que hem de ser optimistes
i pensar que
el pacte arribarà
Nosaltres ja ho vam dir
el primer dia
va sortir Inés
i va dir eleccions
o sigui
més clar no ho podem dir
nosaltres
el que creiem
és que
es va fer unes eleccions
estil referèndum
no van guanyar
això
fins i tot
ells ho reconeixen
fins i tot
la CUP
ho reconeix
que va dir
que no feia declaració
unilateral d'independència
perquè no tenien la majoria
i nosaltres vam acabar
i les eleccions
vam dir
tornin a convocar eleccions
perquè això
han sigut
un pseudo referèndum
que no han guanyat
i això
no tenen
legitimitat
entenent
les meves paraules
segons com havien plantejat
aquestes eleccions
després
el que passarà
no crec
que ningú ho sàpiga
el que tenim clar
és que un referèndum
és un referèndum
i unes eleccions
són unes eleccions
i si haguessin volgut
fer un referèndum
o si haguessin pogut
fer un referèndum
l'haguessin fet
i les coses
haurien sortit
com haurien sortit
i els números
haurien sortit
com haurien sortit
però aquesta vegada
no hem pogut fer un referèndum
i el que hem fet
són les eleccions
llavors
és el resultat
de les eleccions
el que ara com ara
ens representa
i el que ara com ara
ens explica
com està
la voluntat del país
i la voluntat del país
és això
que la majoria
dels catalans
van votar
per la independència
si reculem
a la campanya
de seleccions del Parlament
a nivell programàtic
es va parlar molt
d'independència
i poc de propostes
en concret
en general
amb alguna salvetat
però en general
tot va anar
a través del procés
passarà un any que el mateix
creuen
amb aquestes eleccions generals
que també
s'entrarà molt
en Catalunya
i en el tema de Catalunya
el nostre partit
una de les obsessions
que té
és no parlar
d'aquest tema
i parlar
de les propostes
nosaltres teníem
més de 800
propostes concretes
i així ho dèiem
en tots els actes
més de 800
propostes concretes
per Catalunya
i per sortir d'aquesta situació
nosaltres
de veritat
estem una mica cansats
de dir que
si ens perdem tant
en aquest debat
molt profund
i molt metafísic
de la independència
i no independència
però no parlem
de la realitat
la gent continuarà patint
i fins i tot
treballant només
perquè no pateixin
potser encara
continuaran patint
perquè la situació
és dramàtica
moltes vegades
jo
associar el patir
amb la independència
la veritat
és que ho veus una mica
no, al contrari
no dic que
fins i tot
si no parlés
d'independència
només parlés
d'idees
també potser
continuarem patint
perquè clar
la situació
és molt dramàtica
i és molt complicada
fins i tot
posant el 100%
del nostre esforç
només en tema
programàtic
d'idees
això m'hi referia
doncs posem el 100%
dels nostres recursos
al país
i llavors potser
no m'atirem tant
posar el 100%
de la felicitat
de la gent
a la independència
també em sembla
més que parlar
d'independència
en aquest cas
potser podem parlar
de la gestió
dels recursos propis
i llavors amb la gestió
dels recursos propis
que és una de les coses
que es venen buscant
en tot aquest procés
doncs potser sí
que la situació canviaria
els recursos propis
han de vindre
moltes vegades
del comerç
i el comerç
fora de la Unió Europea
i fora del primer
consumidor de productes catalans
que és la resta d'Espanya
serà un problema
serà una davallada
a nivell
això està per veure
a nivell fiscal
si tu estàs fora
de la Unió Europea
estàs fora del mercat únic
i no ho dic jo
que jo soc un mindundi
ho diuen
els de la Unió Europea
quan hi ha que diuen una cosa
i hi ha que diuen una altra
també depèn de qui escoltem
jo tots els que sento
que manen
tots diuen el mateix
fos d'un estat
ets un tercer estat
has d'estar
altre tracte d'adhesió
i aniries a la cua
després de Turquia
entre d'altres
bé jo el que volia dir
és això
que l'última campanya
potser es va parlar
molt de país
però les propostes
hi eren
i de fet
si es va buscar
el que era el programa
del Junts pel Sí
sí que hi va haver uns acords previs
entre Esquerra i Convergència
que allí hi havia molta feina
molta feina
i molt de camí per fer
el que passa
és que sí que és veritat
que la campanya
es va centrar molt més
de cara a la gent
no tant a explicar el programa
sinó una mica
a treballar
el tema del país
però
perquè la senyora Arrimadas
tenia el costum
d'anar dient
no hi ha programa
no hi ha programa
mentida
això sí que era clarament
una mentida
i el programa
hi era ben ampli
Mentida
Inés no diu mentides
Inés el que deia
simplement
era que bueno
que es vol
que no hi ha estalada
però hi és
estan fàcils a buscar-lo
estalada
lo suficientment gran
per tapar les vergonyes
doncs avui
tardulia política
cara a cara
Mónica Labarta
Rubén Millones
deixeu-me un empat
has de canviar el nom
del programa aquest
és un debat
un cara a cara
per compartir la tertúlia
amb aquest cara a cara
gràcies per acompanyar-nos
i que vagin molt
a vosaltres
moltes gràcies
adéu
bon dia