Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
és els tallers de cultura visual, de cooperació, de ciència
que fem el cap de setmana,
o els espectacles pròpiament familiars de música, concerts
o més, d'activitats escèniques.
Doncs mireu, aquest cap de setmana justament tenim un d'aquests tallers familiars
que feia referència al Carles.
Serà dissabte, aquest dissabte,
un taller de cultura visual anomenat Retratart?
Retratart, exactament, que ja l'hem tingut alguns dies
i que encara, a part del dia 28,
és a dir, aquesta setmana el tindrem el 18 d'abril a les 6 de la tarda,
l'hem tingut dos dies, el 14 de febrer i el 7 d'aquest mes de març.
Ha anat molt bé, és molt interessant i també,
o sigui, aquí també és allò,
aprens coses que no sabies ni que no sabies,
però que aquí les vinculem més en el món de l'art o no,
perquè és clar, també és, o no,
o perquè també es tracta de fer retrats a partir de recursos
que són lletres fins i tot nombres,
és a dir, per tant, que al final també et vinculen
amb el món de la literatura o de les matemàtiques o...
Però és art, és art, és art.
És estranyat, és estranyat això que ens explica el Carles.
Pot ser millor que ens ho expliqui algú que en sàpiga més.
No, no, no, més que res, ens hem d'acabar de fer el retrat, no?
El retrat. Ah, exacte, doncs això, això que has fet ara.
Ui, Isabel Abad, sisplau, posa una mica d'ordre.
Isabel Abad, bon dia.
Sí, sí, estava aquí sentint-vos com ho explicàveu.
Necessitem ajuda.
Som de lletres, som de lletres, tots dos.
Deixem que et presenti, Isabel, te presento, home.
Ella pertany al Departament de Projectes Culturals de la Fundació La Caixa.
I ara, si et preguntem, en què consisteix?
Bé, abans d'entrar en detalls, sí que diré que,
tal com ho explicava el Carles, de literatura i matemàtiques,
que es pot tirar una mica enrere, és molt més senzill,
tot i que sí que fem retrats amb nombres, amb lletres, amb empremtes,
tot això per explicar una mica que retratar-nos en aquest moment
en retratem de moltes maneres, i això ho expliquem amb els nens petits.
Pensem que van en família, en família pot anar un nen de 3 anys,
amb el seu germà de 7, pot anar la cosina,
o sigui, la idea de família és una entitat que pot portar gent molt diversa,
i això és complex, però a vegades és molt enriquidor
perquè tothom aporta el seu granet de sorra.
Aleshores, com deia, intentem incloure els més petits
i llavors donem 3 possibilitats de retratar.
Sobretot expliquem, preguntem la idea de què és retratar,
evidentment tothom diu, doncs, fer-te una fotografia, no?,
o fer un dibuix a tu mateix.
Doncs mostrem que hi ha moltes maneres.
Sempre hi ha una introducció que ens mostra com,
a vegades ens poden tenir classificats per nombres, no?,
podem ser el nostre ADN, el nostre DNI, el nostre nombre de peu,
el nostre pes, el color del cabell també pot representar numèricament
a través d'un pantone, no?, els ulls, tot.
O, inclús a vegades, poden dir, ostres, en Josep,
a Josep li agraden molt els calçots, li agrada molt el Barça,
és una persona molt intel·ligent, molt sensible,
o sigui, ens podem retratar de moltes maneres,
més que amb la fotografia o amb un dibuix, no?
Llavors, partint d'aquest concepte,
el que fem és posar-ho en pràctica, no?
Ens agafem el negatiu, això sí,
sobre un paper dibuixem el nostre negatiu,
podem solapar-nos amb el germà, amb la mare, amb el pare, amb l'àvia...
Vols dir que ens posem, ens posem literalment damunt d'un paper
i ens resseguim la silueta.
Però la silueta, contràriament al que pensem,
que sempre pensem que la podem treure d'una manera,
podem posar, ens podem seure al damunt del paper,
el far el negatiu de les cames creuades,
podem posar un braç, podem posar mig cap,
o sigui, i ens podem enganxar o solapar la silueta
de la gent que ens acompanya, no?
O sigui, que podem fer un retrat múltiple.
El que es tracta és de decidir si ens anem a explicar
amb lletres, amb nombres o amb empremtes.
Les empremtes necessitarien pels més petits,
que són els que tenen més dificultat, no?,
d'escriure i tal.
Però, sobretot, un cop t'has pres totes les mides,
has posat el nombre del carrer on vius,
el districte postal,
el nombre del teu jugador preferit,
tot això ho farem d'una forma bonica,
perquè aquí sí que entraria la plàstica,
i el concepte el traspassaríem de forma plàstica,
doncs, com si fosim grafistes,
intentant buscar plantilles
per poder fer uns nombres ben macos, ben gruixuts,
de diferents maneres,
les lletres igual.
I, inclús, si volem fer empremtes,
també ho podem fer amb pintallavis,
amb els llavis, amb pintura,
o podem reproduir la petjada del peu, no?
I la veritat és que jo trobo molt enriquidor
i la gent surt amb una emoció
de lo que és el retrat bastant àmplia,
sense entrar en grans filosofades, eh?
Amb quines edats, doncs,
per a quines edats està pensada l'activitat?
Perquè entenc que després,
posats a deixar empremtes, no?,
tothom serveix, però la reflexió inicial
és, bueno, requereix d'una certa edat.
Bé, la veritat és que, com dèiem,
que no era excloent,
excloent, jo crec que s'ha fet una introducció
amb imatges,
que jo, quan penses en família,
és molt difícil establir un màxim i un mínim, no?
El que passa és que hi ha una edat ideal,
que és a partir de 5-6 anys,
com recomanable,
però com pot anar el germanet
i pot anar qui sigui,
doncs llavors hi ha tota una sèrie
d'informacions que no estan de més,
que les veus, que les pots associar,
i, bueno, recomanat a partir dels 5-6 anys
i després tothom que s'hi volia apuntar.
Entenem que a partir dels 13-14 anys
és ja potser més difícil d'arrossegar,
però per què no, si estan disposats.
Jo crec que aprendre'n una cosa nova,
si més nova,
reconeixeran alguna cosa que ja sabien,
en el fons, no?,
però trobaran curiós.
Quant de temps dura l'activitat,
més o menys?
A veure, tot això que us he dit,
que us hem enrotllat molt,
però en el fons, en una hora, eh?
Tot això és molt ràpid,
perquè penseu que hi ha una bàscula
perquè et pesis i hi ha una sèrie d'elements
per treure els números ràpids.
Tot això és ràpidament,
identifiques els teus nombres
o les paraules que vols dir de tu
i després ho apliques,
vull dir que entre pitús i flautes,
una horeta...
Exacte.
I quantes persones,
anava a dir nens i nenes,
quantes persones inclouen al taller?
Unes 30 persones, diguéssim,
és el màxim que considerem oportú
pels tallers.
I què feu després amb els autorretrats?
Què fem després amb els autorretrats?
I aquí sempre ens abatim amb una cosa,
i és que els autors
sempre es volen emportar la seva obra.
El que és ideal és penjar-los
per donar idees als que venen després,
però això ja depèn de si ens els volen deixar
o si se'ls volen emportar.
Sí, la majoria se'ls volen endur.
Jo crec que sí.
No farem allò una base artística
per si d'aquí uns anys
doncs sempre podrem dir
mira, el tal o la tal va començar aquí.
No, ja estem.
O sigui, estem invertint en futur,
però no d'una manera tan directa.
De tota manera en tenim molts,
recol·lits altres per a les quants cedres
i són molt interessants.
També jo ara n'estic veient uns quants
i també sobre el procés d'elaboració
a la pàgina web de l'obra social de La Caixa.
Si poseu retratart fareu cap bé
en una pàgina on hi ha algunes mostres.
No sé si recordeu, Carles,
dels tallers que han passat algun
que us hagi sobtat.
No, i a més a mi el que m'agradaria dir,
ja també parlant això de futur,
és que els tallers de cultura visual,
a part que aquí a Tarragona
abans esmentava dos tipus de públic
que funcionen,
però clar, Tarragona s'ha posicionat
una mica en el mapa cultural de Catalunya,
justament en la cultura visual,
a través d'experiències com l'Scan
o el tele de llum.
Per tant, aquest taller ens quadra perfectament,
i a més en la filosofia,
òbviament, de la Fundació,
però és que a més vindran altres tallers
de cultura visual més endavant.
I per tant, diguéssim,
a part de parlar d'aquest en concret,
m'agradaria que l'Isa
també es parlés d'algun altre taller
que tindrem en aquesta línia més endavant.
Sí, sí, el proper que tindreu
serà el de la lletreria,
no és que ara ens hagi agafat per les lletres,
però sabem que és un interès
que tenen tots els nens i nenes
quan són petits,
que estan molt interessats
en la lletra i en la seva grafia.
I aleshores, a partir d'aquí,
el que hem creat és com una fàbrica de lletres,
una producció de lletres
en diferents maneres.
Per tant, com sabem que tenen aquest interès,
treballaran amb filferros,
amb formes geomètriques, transparents,
crearan les seves pròpies lletres,
inclús les poden fer amb el cos.
La qüestió és veure moltes maneres diferents
de fer plàsticament lletres.
Aquests són uns tallers que també
anem fent en els altres centres de la Fundació
i estan tenint moltíssima acceptació.
Quan seran aquests tallers,
la lletreria, quan arribarà?
El maig, no?
El maig, exactament.
Si ara no porto les altres,
hi tornarem a parlar, evidentment.
Però sí, sí, el maig, el maig.
El 10 de maig.
El 10 de maig.
Comencem a Tarragona i ho faran a...
Però em sembla que passen en comptes de dissabte
o ho faran els diumenges per la tarda?
Diumenge per la tarda també és un dia
que familiarment aquí a Tarragona funciona molt bé.
La gent no sé si està de retorn i tal,
però el dimenge és un bon dia
per les activitats familiars.
I com a centre ens estem posicionant bastant.
A la tarda de dissabte, evidentment, també,
però la tarda de dimenge ens funciona molt bé.
Molt bé, doncs avui hem volgut conèixer més
i Déu-n'hi-do el que ens ha explicat, eh?
Isabel Abad, del Departament de Projectes Culturals, i tant,
sobre aquest taller de cultura visual retratart.
Suposo que la filosofia és això, no?
És quan crees tu mateix a través d'aquestes eines,
després aprecies més el que és la creació contemporània,
la cultura visual.
Evidentment, evidentment.
En el fons hi ha aquesta voluntat
d'aprendre l'abecedari, una mica,
ja que parlem de lletres, de la cultura visual.
Isabel Abad, moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Moltíssimes gràcies per convidar-me.
Una abraçada.
Recordem, en tot cas,
que el taller retratat, el proper,
tindrà lloc aquest dissabte...
A les 6 de la tarda.
A les 6.
I encara ens quedarà el mes d'abril?
El dia 18 d'abril,
abans que al maig tinguem aquest de la lletreria.
Doncs ja està.
Avui comencem.
T'ho pregunto al final.
Què tal, l'exposició?
Molt bé.
És que val la pena recordar
que tenim les idees que canvien vides.
A més, vull dir,
així com ja sabem que hi ha exposicions
que ja es porten l'oli,
és a dir,
que quan te les proposen,
dius això anirà molt bé,
perquè és una gran exposició.
Aquesta, que és una exposició,
sobretot de consciència,
que vagi bé,
que hi passi molt de públic,
que sentis comentaris,
que la gent se les recomani,
home, doncs és doblement interessant
i doblement motivador,
perquè això a vegades
que ens expliquin els problemes del món,
no sé si estem ja molt immunitzats,
i a vegades ens costa,
quan ho veiem per la tele,
però anar amb una exposició
i veure que la creativitat,
la voluntat de sortir-se dels problemes
i fins i tot certa allò,
bellesa, l'estètica,
es poden donar alhora,
doncs és magnífic
i aquesta exposició,
em sembla que ajunta les tres coses.
I en véns a idees que canvien vides.
Exactament, idees que canvien vides.
A exposició fins al 3 de maig,
ja relativament no queda pas massa,
no us la deixeu perdre
i aprofiteu si aneu amb alguna
de les activitats del Caixa Fòrum,
com aquest taller familiar,
doncs per passar per baix
i fer una ullada.
Carles Marquès,
moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Ens tornem a veure,
no sé si la setmana ve o l'altra.
No, no, passat setmana santa.
Carles, gràcies.
A vosaltres.