Ja feia alguns dies que no l'escoltàvem,
aquesta pianola que gairebé és màgica
o que gairebé ens recorda algun moment d'algun espectacle d'aquests màgics
i és que torna una nova temporada del Realitat o ficció
a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Amb el Mac Gerard. Mac Gerard, bon dia.
Bon dia.
Jo ara estava pensant-ho i no sé si m'ho sabràs dir, això.
Quina temporada és?
Quina temporada? Ostres.
No ho sé, eh? Jo és que tampoc no ho sé.
Ja fa diversos anys, jo diria que la tercera o quarta temporada.
Ho buscarem.
Sí.
Ho buscarem perquè això fa goig de comptar.
I tant, i tant.
Vull dir que una nova temporada que ens acompanyaràs, doncs això,
alguns dimecres.
Un dimecres al mes.
Un dimecres al mes.
En aquesta hora, més o menys, la una passada, no?
La una i sí, la una i deu, en funció de com vagin els continguts.
Però vaja, que tindrem un quart d'hora, 20 minutets,
per parlar de màgia, per fer màgia en directe.
Després ja ho explicarà el Mac Gerard.
I sobretot de parlar també d'història de la màgia,
per anar coneixent personatges interessants
i propostes que ens porta del Mac Gerard.
Vaja, que ara ens trets, ja ho he explicat jo com anirà tot plegat.
Però on comencem, Mac Gerard?
Doncs començarem per la increïble història de la màgia,
que avui parlem del Tommy Wonder.
Abans que res, recordar-vos que aquesta secció la fem en col·laboració
amb el Mac Daniel Arbonès,
de manera que si entreu a la seva web www.magia.cat
podreu veure l'especial que ens ha fet sobre el Tommy Wonder,
en el que hi ha biografia ampliada,
hi ha vídeos, inèdits, fotografies...
És a dir, molt recomanable que entreu a la web del www.magia.cat.
Us explico el Tommy Wonder.
Mireu, el seu nom real era Jacobus Bemelman.
Clar, aquest nom no és molt màgic.
No, no s'assembla gaire a Tommy Wonder.
En canvi, Tommy Wonder...
Però Tommy Wonder és molt rimbombant, no?
És com a Tommy el meravellós.
Sí, Toni el meravellós.
Però és que realment la seva màgia era meravellosa.
I ara ho explicarem.
Ell manéix el 1953 a Holanda
i va destacar amb la màgia d'escenari,
però també durant la seva vida havia fet màgia de prop.
És a dir, màgia amb cartes, amb monedes, màgia més propera.
De ben jove va estudiar interpretació, cant i dansa.
Això el feia un artista molt complert en un escenari.
Ho hem recordat moltes vegades,
que un mag és un actor que interpreta el paper de mag,
de manera que quan tens una base teatral en la teva màgia,
doncs pots comunicar molt més bé a dalt d'un escenari.
Destacarem, per exemple, la seva primera època que feia màgia de prop.
Doncs tenia dos clàssics.
Un era la versió dels gobelets, com he comentat alguna vegada,
que són aquella mena de gots metàl·lics i unes boles
que van atrevessant els gobelets i al final apareix una bola gegant.
Doncs bé, en mans del Tommy Wonder,
aquest clàssic de la màgia era espectacular,
perquè fins i tot els propis mags es quedaven enlluernats
perquè ell tenia un gran poder de la misdirection,
la desviació de la tensió.
És a dir, que en alguns moments tu estaves mirant una cosa
i plup, ell feia la trampa necessària
per poder fer l'efecte màgic.
Allà on no mirava ningú, perquè tothom estava pendent
d'un altre ítem o d'un altre punt.
Exacte, és la desviació de la tensió, de la misdirection.
I després, una altra de les seves perles així de màgia a prop
era que al començament del joc t'entregava una capceta
que era com una mena de tresor tancada
i no la podia obrir ningú.
Després de la baralla de cartes, una persona n'agafava una,
l'assignava, és a dir, aquella carta era única en el món,
no hi havia una carta amb l'assignatura de l'espectador,
i aquella carta desapareixia de la baralla de cartes
i màgicament apareixia dintre la capceta
que l'espectador tenia des del començament a les seves pròpies mans.
Ostres, jo ara m'ho estic intentant imaginar
i ja em sobta i em sorprèn.
Realment era com una mena de deixabú,
és a dir, jo t'entrego una cosa que no vull que la toquis
i a l'interior d'aquesta cosa hi ha un objecte que és impossible
que fos allí perquè encara no l'havies firmat la carta.
Era molt increïble.
I aquest joc està en repertori de molts mags actualment.
En escenari, quins eren els jocs en què el Tommy Wilder va destacar?
Una gàbia, una gàbia que dintre podia tindre un periquit o un pardal
i aquesta gàbia alguns espectadors l'agafaven entre les seves mans
i ell comptava una, dues i tres, plup, i la gàbia desapareixia.
I era molt increïble perquè els espectadors estaven tocant la gàbia fins a l'últim moment
i ell deia, plup, i la gàbia desapareixia.
I ell estava completament amb les mànigues pujades,
ensenyava que a la seva americana no tenia res
i la gent diu, ostres, però si jo estava tocant la gàbia
i fa uns moments, plup, i ha desaparegut totalment.
Té un do.
I els dos últims jocs d'escenari que destacava molt,
un era el joc de la cartera, el rellotge i l'anell.
A més a més, ell explicava una història molt divertida
d'un atracador que el que feia era robar els objectes,
posar-los dins un sobre i enviar-s'ho ell mateix per correu postal,
perquè així la policia...
No el poguessin enxampar mai amb els objectes de sobre.
Exacte, sí, sí, era molt divertida.
Tot el que feia és que estreia l'anell,
el Tommy Wonder el posava dins d'un sobre,
estreia el seu rellotge, també el col·locava,
i la seva cartera buidava tots els diners
i els posava dins d'un sobre.
I es veia que el sobre tenia més volum.
Doncs feia plup i estripava el sobre,
desapareixia tot el que hi havia dins,
i immediatament ensenyava que a la seva mà tenia l'anell,
que el seu canell portava un altre cop el rellotge
i que la seva cartera tornava a estar plena de diners.
És a dir, que era la prova
que un lladre no podia robar mai a un man, no?
Són, evidentment, això, espectacle, no?
Sí, sí, sí, sí.
Perquè realment és digne de veure.
És a dir, que eren jocs ja per fer en un escenari.
I l'últim, que era la seva obra mestra
que havia passejat arreu del món,
era fer desaparèixer un ocell,
després fer desaparèixer un ou de gallina,
una llimona
i intentar fer desaparèixer una taronja.
La taronja no pot desaparèixer,
així que el Tommy Wonder el que feia era obrir la taronja.
Dintre de la taronja hi havia una llimona,
obria la llimona,
dintre apareixia un ou
i l'ou el trencava
i de dintre sortia l'ocell
que havia desaparegut fa uns moments abans.
Això ja és...
Espectacular.
Espectacular, exacte.
Sí, màgia, màgia.
El Lluís com es diu, això és màgia.
I dic que és veritat, això és màgia.
Pura màgia.
Doncs si entreu a la web del màgia.cat
veureu els vídeos que ens ha penjat el Daniel Arbonés
on podem veure el Tommy Wonder
fent totes aquestes meravelles
que fa un moment us estàvem explicant.
Doncs anirem a màgia.cat
i allà podrem veure els vídeos
i conèixer més del Tommy Wonder.
Dos o tres apunts més
per acabar la biografia del Tommy Wonder.
Té dos llibres publicats per a Max
que s'anomena El Libro de les Meravilles
que és a través d'editorial Pàgines.
Aquests llibres explica jocs de màgia
però també explica la seva filosofia,
la seva teoria,
com respectar els espectadors, per exemple,
que és una cosa molt bona
perquè si tu, amb un espectador,
a part de fer-li màgia,
el respectes i el tractes de forma molt cordial,
doncs aquella persona podrà viure la màgia
d'una forma més intensa
i a més sentirà que forma part del joc.
Que no sigui una mera demostració, vols dir.
Exacte, exacte.
Sí, sí, sí.
Ha guanyat diferents premis mundials de màgia.
El 2006 ens va deixar el Tommy Wonder
i jo et dien dues coses que em quedo amb ell.
La primera és que mai es conformava
amb la solució d'un joc.
Que això fins i tot és aplicable a la vida,
en el sentit que ell sempre investigava
per trobar una que fos una miqueta millor
i tenia, per fer un mateix efecte,
diferents solucions.
És a dir, ell sempre estava pensant i donant voltes
i, home, la perfecció no existeix,
però jo tinc una vida per intentar trobar
millores amb els meus jocs.
I la segona és que, quan tu el veies actuar,
era com si fos un mag de veritat.
En el sentit que els propis mags
moltes vegades quedaves completament enlluernat
de la seva tècnica absolutament meravellosa
per poder fer els efectes màgics.
Boca vedat ens ha deixat el Tommy Wonder
també a nosaltres.
Magia.cat, allà podrem veure els vídeos
i conèixer-ne una mica més al voltant d'aquest mag
que deies que ens va deixar el 2006.
Ens va deixar jove, doncs, no?
Ens va deixar força jove,
però la seva màgia continua
a través dels seus llibres, internet
i la xarxa en general.
Igual de boca vedat
que amb el Tommy Wonder estem segurs que sí,
i Gerard, Mac Gerard,
ens deixarà una altra proposta que ens portes avui.
Sí, ara a continuació parlarem
de la novena edició del Festival Internacional Teatre Màgic.
Que arriba ja a principis de novembre.
A principis de novembre,
més concretament del 6 al 9 de novembre,
la màgia tornarà després d'un any
a Tarragona i la Canonga.
A més a més, amb aquest esdeveniment,
que és un dels més importants,
no només de Catalunya o l'estat espanyol,
sinó a nivell internacional,
perquè jo sempre cada any recordo
que la revista que s'edita a Estats Units,
a Las Vegas, Magic Magazine,
ens va dedicar una plana sencera
a parlar del festival.
I és una revista que es distribueix
arreu del món
i és la revista especialitzada
en màgia per excel·lència.
Això demostra que en tots aquests anys
el festival s'ha consolidat
i que hem portat a grans artistes,
no només nacionals,
sinó també internacionals.
Qui tindrem aquest any?
Sí, a preguntar-te quines propostes hi haurà.
La pregunta que sempre...
Fins i tot hem de dir que
als voltants de Santa Té,
clar, cada any rebem molts correus de gent
que ja ens segueix i ens pregunta,
escolta'm, aquest any quines dates hi haurà
al festival, qui portareu,
doncs ara ja ho podem anunciar perfectament.
Mireu, tindrem al televisiu Anthony Blake,
que ens presentarà el seu nou espectacle,
que l'estrena a Catalunya.
L'ha representat en diferents teatres
arreu de l'estat espanyol,
però Catalunya és el primer cop que el farà
i ho farà el Teatre Tarragona
el proper 28 de novembre a dos quarts de 10.
S'anomena a...
28 de novembre.
28 de novembre a dos quarts de 10
al Teatre Tarragona.
Aclarim, Gerard,
que el festival és del 6 de novembre al 29.
Al 29.
De novembre, sí.
Que crec que havíem dit fins al 9.
No, del 6 al 29.
Del 6 al 29, sí.
No sé si ho hem dit o jo m'ho he entès així,
però era...
No, ho hem dit malament.
Del 6 al 29.
Ara ho diem correctament.
Ara ho diem bé.
Del 6 al 29, és a dir,
és gairebé tot el mes de novembre,
que hi ha espectacles de màgia.
Mireu, el que us deia,
a l'Anthony Blake,
que diguem que és un dels espectacles
més grans que tindrem,
serà el Teatre Tarragona a dos quarts de 10,
un espectacle d'una hora llarga,
una hora i mitja, una hora i tres quarts.
L'hora no està molt definida
perquè ell, com que el que fa és llegir
la ment dels espectadors i interactuar molt,
doncs hi ha persones que li donen molt joc
i a vegades en comptes d'una hora i mitja
està una hora i tres quarts.
És a dir que...
Dependrà aquí del comportament
dels espectadors, també, no?
Sí, perquè hi ha espectadors o espectadores
que donen molt de joc
i llavors l'experiència encara és més intensa, no?
Que una persona t'estigui llegint
el que tu estàs pensant en aquell moment,
fer demostracions d'objectes
que es mouen i volen per l'aire...
Tot això ho tindrem el 28 de novembre,
a dos quarts de 10,
al Teatre Tarragona.
Les entrades ja es van posar a la venda
de la programació de teatres
a través del Tàrrecotíquet,
però s'estan venent molt bé.
És a dir, que la gent que vulgui anar a veure
l'Anthony Blake,
que és una experiència realment única,
doncs que aquesta setmana o la setmana vinent
ja comenci a treure la seva entrada
perquè l'any passat amb el Magó Pop
van volar aviat les entrades
i moltes gent diuen
oi, és que no he sigut de temps, home.
Heu de comprar-les aviat
si voleu anar a veure l'espectacle.
Que no s'adormi ningú
per aquest espectacle d'Anthony Blake
a través de Tàrrecotíquet
i les maneres habituals
també de fer-vos amb aquestes entrades.
Gerard, ens queden quatre minuts de programa.
Parlem ràpidament dels...
De tots els artistes.
Exacte, de les propostes.
Així que fem l'enumeració.
Tenim l'Anthony Blake, com hem dit.
Des d'Argentina ens visitaran
el Matt Martin i l'Adrián Conde.
Tindrem un altre mentalista,
el John Zabal,
que estarà a la Sala Trono
presentant un mentalisme divertit.
És a dir, normalment el mentalisme és seriós,
és misteriós.
El John Zabal a la Sala Trono
ho farà en forma còmica.
Tindrem el Carlos,
la Maga Melí,
un servidor, el Mac Gerard,
l'Adrián Carrat,
la companyia Mac Ramó
i l'Estigman.
Dir-vos que aquest any
al festival hi ha quatre espectacles
dels 10
que s'estrenen per primer cop a Catalunya.
És a dir, que esperem que també vindrà
molt de públic
on passa cada any de fora,
de fora de la província de Tarragona
a gaudir dels espectacles.
I la inauguració del festival
és el 6 de novembre,
que és un divendres,
a dos quarts de nou del vespre
a la Sala Trono.
I tindrem, doncs,
una de les mages més destacades,
que és la Maga Melí,
que ens presentarà
el seu darrer espectacle
amb algunes novetats,
amb algunes novetats
que presentarà també.
I és un espectacle
per a tota la família.
És a dir,
que poden venir persones adultes,
però també poden venir nens,
cosa que a la Sala Trono
normalment
la programació és més per a adults.
Aquest cop,
la inauguració,
recordeu,
el 6 de novembre,
que és un divendres,
a dos quarts de nou del vespre,
és una ocasió fantàstica
per anar amb la família
i veure l'espectacle
d'una de les millors mages,
no només de l'estat espanyol,
sinó també a nivell internacional,
que és la Maga Amélie.
Propostes per a tots els públics,
per a un públic així,
més directament familiar,
no?
Sí, tenim de tot.
també familiar.
És a dir...
Hi ha de tot,
però que, vaja,
que estan cobertes
totes les franches de dades.
Totes les possibilitats.
Exacte.
És a dir,
que tenim espectacles
més per a adults
com el de l'Anthony Blake,
per a nens molt més petits
com l'Adrián Conde,
que estarà al Teatre Metropol
i fusiona màgia i clown
juntament amb el teatre,
el Carlos,
que el tindrem a l'auditori
de la Diputació,
aquí al carrer Pere Martell
i també es fa un espectacle familiar.
És a dir,
que la gent el que pot entrar
és a la web del 3B2
les teatre-màgic.es.
Ja tenim penjada
tota la programació
per a aquest any,
venda d'entrades
i tota la informació necessària.
Teatre-màgic.es.
Teatre-màgic.es.
Aquest és el camí,
l'adreça
on a internet
ens hem de teclejar
i ens portarà
tota aquesta informació.
Aniríem parlant,
Gerard, també,
Mac Gerard del festival.
Sí,
hem de dir ràpidament
que el proper 11 de novembre
farem una especial
de realitat o ficció
a Tarragona Ràdio
amb màgia interactiva.
Què vol dir això?
Que els nostres oients
podran agafar unes cartes
des de casa
i fer un joc de màgia
al mateix temps que nosaltres.
Què han de tenir preparat
en aquell dia?
Una baralla de cartes.
Pot ser de pòquer
o pot ser baralla espanyola
o fins i tot catalana.
La que vulgueu.
La baralla que tingueu a casa
la podreu fer servir
per fer un joc de màgia
en directe,
però a més a més
penjarem el podcast
de manera que ho podreu seguir
després,
si ho voleu,
després de fer el programa
en directe.
És a dir,
que hi haurà
moltíssima màgia
durant el mes de novembre.
11 de novembre
més o menys amb aquesta hora
amb aquest mateix estudi
Màgia Interactiva.
Els oients que preparin
una baralla de cartes.
Ho anirem recordant.
Serà el proper dia
que ens visitarà
el Mac Gerard
a qui li agraïm moltíssim
com sempre
que ens hagi acompanyat.
Moltíssima sort de cara
al Festival Teatre Màgic.
Molt bé.
Anirem parlant.
Gràcies.
Perfecte.
Fins una altra.
Adéu.
Fins la propera.
Fins la propera.