Comença el Pont de Mahoma, amb Jordi Mena, Josep Maria Bunachí, Ricard Fernández i Òscar Cabell.
Doncs vinga, comencem el Pont de Mahoma l'any, comencem l'any també el 2015,
ja amb 24 programes a la motxilla, avui us oferim el primer programa de l'any,
el número 25, per tant, a Bodes a Plata del Pont de Mahoma.
Tenim un convidat a més a més d'excepció, alpinista, escalador, escriptor, saltaró base,
parlem amb Carlos Suárez.
Ell l'any passat va escalar la torre Sin Nombre a la glacera del Baltor, al Caracorum,
i va saltar amb base des del seu cim.
És una gesta que no s'havia fet mai abans, era la primera vegada que saltava des d'aquest cim.
Això a més després de grimpar per la roca en unes condicions molt dures
i per la ruta eslovaca, que va compartir un altre escalador amb José Manuel Fernández
i amb Alex Chicón, que l'esperava al Camp Base.
També coneixerem un altre vessant esportiva de Suárez.
Ell també és un gran escalador en l'anomenat Free Base.
Ha superat grans parets de tot el món.
A més, és l'autor del llibre Morir por la cima.
Avui el coneixerem.
Parlarem, a més a més, d'aquest llibre, que ell reflecteix, doncs, el romanticisme de la muntanya.
I també el romanticisme que avui ens portarà, la veu de Ricard Fernández,
que ens deixarà un fragment del llibre Souvenir-se d'un muntanyenc,
d'Enric Russell, un llibre de l'autor, l'any 34, 1834, aquell any va néixer.
Us avancem un petit fragment.
En la naturalesa pirinenca existeix una poesia extrema,
una harmonia de formes, colors i contrastos que no he vist en cap altra paret.
En parlarem a la recomanació del clàssic de muntanya.
i en aquest primer programa de l'any anirem fins a l'extrem nord-occidental del Pirineu de Lleida,
a l'epicentre del parc natural de l'Alp Pirineu.
Visitarem l'estació d'alta muntanya de Tabascan.
Coneixerem la seva oferta, tant d'esquí nordic com alpí,
en guany que més han estrenat a tot un seguit de propostes pensades per la pràctica inclusiva.
Han estat, de fet, l'única estació lleidatana que ha pogut obrir els circuits nordics aquest passat Nadal.
I anirem també als peus de la Serra del Cadí per conèixer tot un clàssic dels refugis de muntanya.
Parlem del poble d'Estana, a 1.450 metres.
Si hi heu anat, segur que heu sentit a parlar de tot un mite de la muntanya i de l'escalada.
El Lluís Basté, avui també el coneixerem.
Benvinguts al Pont de Maume.
Doncs vinga, comencem el programa 25.
Josep Maria Bonacci, benvingut a les Boles de Plata.
Bon dia.
Boles de Plata del programa.
De Plata, no?
De Plata, no?
Sí.
De Plata, eh?
25 anys, 25 anys, 25 programes.
Ricard Fernández, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Avui també es portarà el romanticisme a les clàssics, no?
I tant que sí, i tant que sí.
I Òscar Cadiac, bon dia.
Hola, bon dia.
Un tema interessant, eh?, que parlem del romanticisme.
Doncs sí, sí, el romanticisme, a més a més, això, amb un any per davant per fer moltes coses,
amb projectes, en fi, amb un any darrere amb 24 programes que hem parlat amb moltíssima gent de la muntanya.
i avui també parlem amb un clàssic, amb el Lluís Basté, de seguida el saludarem.
Qui ha anat a Cal Basté, no?, a fer una estada en aquella mítica, en aquest mític refugi,
els peus de la serra, el que diu, refugi, no sé, com el definiríeu, Cal Basté?
Difícil de dir, difícil de dir, és tot com un acolliment, per dir-ho d'una manera més genèrica, no?
El que és com et sents quan arribes a aquest poble, i en el seu moment només era una cabana amb palla, no?
Que havies d'entrar i el primer que trobaves eren les gallines i et ficaves allà.
Però sempre ha estat un acolliment, primer a casa seva i després ara amb tot l'establiment que han organitzat.
Jo crec que el Ricard ho descriu molt bé, que és un acolliment, perquè tu quan vas al Pirineu
i vas a la vessant nord del Cadí, doncs t'assens en un lloc una mica fred i inòspit,
la muntanya es veu molt pelada, tu estàs a baix del bosc, però què reps?
Reps aquest acolliment, no?, el poble d'Estana està molt ben enclavat,
i llavors que hi hagi precisament aquest paller i aquesta situació,
encara que hagi derivat ara la cosa, doncs és un acolliment.
Inclús quan baixes de fer alguna canal, alguna via a l'hivern,
que fas una bona caminada fins a arribar a Estana,
després també pots agaudir d'un tema d'una bona restauració, no?
És un poble que també invita molt amb això, no?
Doncs anem a saludar-lo. Lluís Basté, bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Bé.
Bé, els peus del que havia, eh?
El peus del que havia dit. Totes les roques.
Sota el mateix, ja deus tenir una vista privilegiada.
488 metres.
Ho veieu, eh?
Escolta'm, ara ets alcalde o no?
No, ara hi ha un altre noi.
Ara ja no, eh?
Però vaja, ets restaurador, ets alpinista, escalador, ramader, no?
Bueno, ramader ja poca cosa.
Llavors també faig de bomber voluntari,
i quan passa alguna cosa per aquí dalt, jo ajudo el que puc.
Doncs sí, sí.
Com a bomber, bueno, aquí, clar, d'entant en tant passen coses.
Sí, bueno...
Nosaltres tenim ja des del record...
Alguns perds, també hi ha algun accident.
Clar, clar.
Ara dos amics, dos amics també que van quedar l'any passat a la canal.
A la canal de l'Urdiguer.
Sí, però també recordem de fa molts anys i estar aquí en el cementiri, doncs, al...
En Montfort, en Montfort, no?
Sí, en Montfort.
Però bueno, com està? Com està el poble?
Hi ha neu? Hi ha fred? Què és el que hi ha?
No, fred de moment no em fa.
El nivem a zero, avui mateix hem arribat a dos graus sota zero.
Sí.
Que ara fa més fred cap al baix que per aquí.
Sí, hi ha inversió tèrmica, no?
Sí.
És el que ara comentàvem.
i que teniu bon sol, bon sol i bon lluïment.
Sí, sí, estem més de 15 dies només sol.
I la pregunta que hivern, darrere hivern, deu fer-vos molta gent.
Com estan les canals?
Sí, això sí, pregunten.
Com estan? Com estan aquestes canals?
Hi ha poca neu però molt gelada.
Molt gelada, però estan practicables ja?
Practicables sí, però tots els passos de Roca per ara estan descoberts.
estan al descobert.
Això, aquesta és una virtut, aquesta informació.
Quan potser no hi havia cap sistema d'informació en lloc del Pirineu,
la informació de Lluís Basté era infal·lible.
Dels primers llocs del Pirineu, crec jo,
que podies obtenir una certa informació fiable al 100%,
perquè allà sempre teníem el Lluís Basté.
Clar, perquè qui vol anar a fer, per exemple, la canal de la Lliga,
s'ha d'assegurar abans, poca broma,
la canal de l'Àliga es pot fer, però al capdavall,
hi aneu tota la canal, eh?
Però al capdavall s'ha de fer un ràpel per baixar.
Bé, bé, però en fi, d'això es tracta també, no?
L'únic que és saber les condicions.
Justament gràcies a vosaltres sempre hi ha una bona informació.
Teniu alguna mena de web o informació, a part de la clàssica,
de trucar per telèfon?
No, bé, jo l'ordinador no el feia anar, jo el feia...
Si em pregunten per telèfon.
Això és...
Perquè vull dir, l'ordinador no el feia anar pas, jo.
No el tinc, no el tinc.
Doncs, que el Basté el trobeu, el trobeu, eh?
Ara el telèfon, si vols, el saludem ràpidament, eh?
El 973-515-345.
Aquí podeu trobar, doncs, el Lluís.
I tenim el company, el Josep Maria, bona xica.
Ell és restaurador, com tu.
I, home, ja ens ha parlat de les teves menges, eh?
Josep Maria, no?
Sí, i he sentit parlar molt del Lluís, i del seu refugi, i del seu establiment.
Explica'ns una miqueta, a veure què ens podries fer aquí un dia que vinguem tot l'equip.
Què podíem menjar, què podíem trobar?
I si parlem del teu refugi, del teu restaurant.
Sí, jo faig molt menjar casolà.
Algun dia hi ha sanglal, algun dia hi ha cabirol, algun dia hi ha cèrbol,
això depèn de la caça que hi ha.
i el que més és tot carn a la brasa, i ja està.
I llavors, de primers, doncs, faig o escudella, o trinxat,
i a vegades amb cabrons, genties,
llavors, el típic, amb manera verda, amb manera catalana,
amb meló, amb espàlegs, amb pinya, i coses així.
Molt bé, no? Per fer que ja ens ha convençut, o què?
Jo, jo, jo...
Ja tinc gana.
Això ja ho vam parlar a l'últim programa,
quan no ens en vam sortir de poder parlar amb vosaltres,
però el record que jo tinc de fa molts anys,
era anar a casa vostra, amb els avis,
al costat de la salamandra,
on bullia una olla allà constantment,
i allà ens preparàveu, doncs, qualsevol cosa que podíem fer-nos.
Era de la rectoria.
I tant, i tant.
I, bueno, estàvem allà tots aplegats,
i ja venia de gust, no?
Veies l'olla aquella i diies,
maca, on d'una?
Allà a l'hivern.
O sigui, jo, és una de les sensacions que tinc en pensar amb Estana,
és, òbviament, Lluís Basté,
i l'acolliment, que és el que hem estat parlant.
Doncs, més o menys, és com era de la casa.
Justament, justament.
Sí.
Doncs, si aneu estant a això, eh?
A més, a part de ser un magnífic aparador del cadí,
perquè la vista que teniu des d'aquí, Lluís,
és impressionant, no?
Tot el que es pot veure des del poble.
Home, és molt maco.
Activitats, a part de fer canal,
suposo que la gent pot veu de 50.000 coses a fer en aquest lloc, no?
Sí, sí, llavors també hi ha molta gent que ve a l'estiu
a pujar només a Prat de Cadí,
i passen el dematellà i tornen a baixar,
o venen aquí a fer el vermut, o a dinar,
i llavors et pregunten això i allò.
I ara tenim una altra cosa, que tenim uns miradors,
que se'n diuen els miradors del Pla de l'Àliga,
que hi ha quatre miradors,
que és una excursió d'una hora,
bueno, una hora i miga,
perquè, clar, entre pujar i baixar i mirar-ho tot,
és una hora i miga, i és un caminyet molt pla,
que és molt maco per anar amb canalla.
I si ara pugem a Prats de Cadí,
la neu comença a anar allà?
No, no, la neu només està enganxada dins de les canals.
Dins de les canals.
Lluís, amb els anys que ja portes en contacte
amb tot el món de la muntanya
i totes les persones que passen estiu i hivern per Estana,
quina és l'evolució que tu pots haver identificat
al llarg de, potser, que estem parlant,
potser 40 anys ja o més, no?
50 anys ben bons.
50 anys ben bons de veure passar gent cap a les canals i baixant.
Sí, perquè jo tinc 54.
Imagina't, quina és la impressió que tens tu
al llarg de tots aquests anys,
dels canvis que hi ha hagut o dels que no hi n'hi ha?
Bueno, ara puja molta més gent,
perquè també els camins estan millors, les carreteres.
has de pensar que abans quan pujaven la gent de Barcelona
aquí dalt a fer canals,
sortien el divendres per fer l'excursió el dissabte
i tornar a marxar el domenatge.
I ara fer una excursió molt llarga,
perquè pujar amb tren,
agafar el cotxe a línia Puigcerdà,
baixar a Martinet o pujar a peu,
no és com ara que hi ha molts cotxes
i la gent puja amb cotxe.
Ha canviat molt.
I el tema de la comunicació a tot arreu.
Sí, sí, exacte.
Aquí tenim l'experiència de l'Oscar
que per anar a escala a la riba
a vegades tenien que sortir dos dies abans.
Però per això, ja et dic,
els de Barcelona us hi passava igual aquí dalt.
Sí, sí, sí.
Bueno, però sempre serà un lloc entranyable
i es manté encara a les pistes
o està tot asfaltat per arribar...
No, aquí està mig asfaltat.
Tenim la caminatera molt dolenta.
Ja.
La van mig asfaltar
i només se fa fer forats
i estem batallant a veure si l'asfalten com Déu mana,
però de moment la tenim molt fotuda.
Arribaves a...
Es puja bé, es puja bé,
però vull dir,
que no és una calatera com hauria d'estar.
Arribaves a Martinet
i la gent s'ho repensava.
A veure si anem per amunt,
no anem per amunt,
depèn del fred que feia,
miraven per amunt...
Vull dir, però tot és un emblema, no?
Apropar-se al cadí.
Llavors, clar,
impressiona molt més
quan està ben nevat
i realment és ficar-se doncs...
No, ara no hi ha problema, eh,
per la neu.
Encara que nevi,
hi ha un noi que treu la neu
i allà a les 7 del dematí
o abans ja ho té net.
Fantàstic.
O sigui que ja tenim una bona oportunitat
per anar-hi.
El refugi, Lluís,
quan el trobarem obert?
Ara l'hivern cada dia?
Quan obriu?
Cada dia, cada dia.
Cada dia obert, eh?
Jo només tanco Nadal i Sant Esteve.
Carai.
El refugi i el restaurant, eh, també?
I el restaurant.
I l'1 de maig, eh?
L'1 de maig sí que és
una brumeria que fem...
Bueno, una plec, que es diu aquí.
la plec de Bastenís, que jo m'hi van portar
amb 100 mesos i no hi fallo mai.
Doncs ja ho veieu,
un veterà de la muntanya,
el Lluís Basté.
Amb la línia que deia abans el Ricard,
has vist també un canvi d'hàbits
a la gent que s'acosta a la muntanya?
És a dir, ara que s'acosta més gent,
també hi ve de tot i gent poc preparada?
O és una minoria?
No, al revés.
La gent cada vegada ve més preparada.
S'ha professionalitzat.
Sí.
I més ben equipats i tot.
però a nivell de costums,
jo recordo un cop
que em vaig acostar per allà,
ja fa anys,
i em vas dir,
surt aviat,
que hi ha molta gent,
més val que surtis aviat,
perquè anava en solitari jo
per anar a l'Urdigué.
Sí.
I ens vam trobar
també amb un guia francès
amb la seva clienta
i tots dos vam estar allà
disputant-nos la
la primera plaça
per pujar la canal.
Però quan vaig baixar,
em vaig trobar que la gent,
jo,
quan tot just baixava allà
per la canal del Cristall,
la gent començava a pujar.
Bé,
això sí que passa.
Que la gent,
hi ha gent que va molt tard
a fer canals.
Això realment és un problema.
Exacte.
I que ara a la primavera,
pitjor.
S'ha de sortir
gairebé a les 3 del matí.
exactament.
Aquests costums que potser
fa uns anys
teníem molt clars,
com els horaris alpins
que els dèiem nosaltres,
ara sembla com si
la mateixa confortabilitat
d'arribar
a estar-ne
amb cotxe
hagués de ser igual
a l'hora de llevar-se
i prendre's tot el temps
del món.
No s'acaba d'entendre això.
has de pensar
que a mi
em vénen
els francesos
aquí
a l'hivern
i a les 5 del matí
ja vénen
a esmorzar
i a les 5 i mig
ja tinen amunt.
O sigui,
realment,
a les 5 del matí
vosaltres
ja esteu servint esmorzar?
Si hi ha gent,
sí.
Ojo.
Vull dir,
veieu que el servei
és...
I el del paller
ha quedat eclipsat
totalment?
No, no,
el paller encara el tinc,
el paller amb lliteres
està igual.
El paller és per dormir,
eh?
El paller és per dormir,
no?
El paller és per dormir,
no?
Exacte.
Bueno,
ara no hi ha palla,
hi ha lliteres.
Jo me'n recordo
quan hi havia palla,
prou que me'n recordo.
Exacte,
per això,
abans hi havia palla
és el mateix lloc.
Fantàstic,
no, no,
era fantàstic,
jo és que estic encantat
d'aquests records,
d'apartar les gallines
quan entraves
primer obries la porta
al carrer.
Sí, sí, sí,
genial, sí, sí.
Doncs això,
avui us recomanem
anar fins als peus
de la serra del Cadí,
eh?
Al poble d'Estana,
a veure Calbaster,
eh?
Visita Calbaster
i pregunteu pel Lluís,
vaja, pregunteu,
trobeu allà,
és obrir la porta
al Lluís,
al Lluís Baster,
doncs,
i fem aquesta recomanació
des d'aquí, eh?
Recordeu,
al telèfon 973-515-345.
Si sou a Agustarats
i voleu fer,
doncs,
la canal de l'Àliga,
que és una canal
molt difícil, eh?
Hem de dir-ho,
no és una canal
que sigui apta per tothom,
és difícil, no, Lluís?
Sí, bueno.
És molt difícil de fer, no?
La canal de l'Àliga,
la gent el que puja normalment
és la canal Lordigué,
Sàbat i això,
i baixen pel Cristall.
La canal de l'Àliga
és una canal per baixar
o per pujar,
però per pujar hem d'escalar
un tros.
que un cop són a dalt
a mig de canal,
menys de mig de canal,
llavors sí,
ja es pot anar pujant amunt.
S'utilitza bastant per baixar,
és el que tu dius.
I també la canal dels troncs,
no?
La canal dels troncs,
Sàbat.
Molt maca,
més tècniques, ja,
però bueno.
Sàbat,
i no t'oblidis
de la que té el teu nom,
Lluís,
que és...
Lluís Basterc,
és a vora llitza.
Molt recomanable,
llarga
i molt disfrutona, eh?
Sí.
Què passa que aquest any
hi va anar aquest noi
de Balaguer
i diu que els dos
les sals de roca
estaven descoberts.
Bueno.
Clar,
perquè hi ha poca neu.
Ho haurem d'esperar?
Que nevi?
Em sembla que no, eh?
No?
Aquest dia vaig tindre el Mauri
aquí a sopar
i em va dir
que fins al mes de març
no n'heuria.
Ostres,
vindrà la primavera
com els últims anys, eh?
Després s'allarga molt per això, eh?
Lluís Basterc,
gràcies per acompanyar-nos
al Pont de Bauma
en aquest programa
d'alpinisme de muntanya.
Avui recomanem
que el Baster
als peus de la Serra del Cadí
estan a...
Lluís, gràcies,
un plaer,
ja et vindrem a veure, eh?
Molt bé.
Ja vindrem a esmorzar,
però no vindrem tant d'hora, no?
D'acord, eh?
Em sembla que no vindrem tant d'hora
com els francesos,
vindrem una mica més tard
que els francesos n'entres.
Bueno,
si veniu més tard
i m'aviseu
us faré un bon plat de gallos.
Doncs vinga.
Feta, Lluís,
gràcies,
una abraçada.
Apa, adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Quin home, eh?,
el Lluís Baster.
Bé,
bona persona, eh?
Bonisme persona,
sobretot, eh?
Sí, sí, sí.
Contacte humà,
ha sigut el contacte humà del bo,
sí.
Dependent d'allò,
doncs,
a l'Hermitanya o del Montsant,
a la Montserrató Mico,
aneu a veure Lluís Baster.
Sí,
perquè és una cosa...
Quan parles amb aquesta gent,
no sé si ho heu vist,
que té com una veu molt pausada,
molt tranquil·la,
es nota que viu tranquil·la.
I són parcs,
són paraules,
vull dir,
no s'han d'estendre gaire,
són autèntics muntanyencs,
no?
És gent que viu a la muntanya,
no?
Som com nosaltres,
que anem de tant en tant
els caps de setmana.
Aquesta gent hi viu
i s'hi nota,
no?
És aspre com la pròpia muntanya,
no?
Però acollidor com la pròpia muntanya,
també, no?
I el,
escolta'm,
el Henry Russell,
qui era aquest home?
Henry Russell és,
potser un dels emblemes
més grans del Pirineïsme,
era un comte,
era una persona,
doncs,
que d'origen,
era d'origen irlandès,
però va viure tota la seva vida a França,
va ser,
abans que muntanyenc,
va ser un gran viatger,
es va enrolar amb un vaixell,
va viatjar,
va donar la volta al Cap d'Ornos,
va visitar Perú,
va estar a Rússia,
a Xina,
a Japó,
a Austràlia,
a Nova Zelanda,
i després va tornar,
allà on vivia,
i va descobrir el Pirineu.
Escolta,
jo tinc una pregunta per tu,
Richi,
Henry Russell,
de,
tenia un sobrenom,
aquest home?
De Brullar,
o no?
No,
aquest era un altre personatge,
estem parlant d'una època,
en què gairebé es confon tothom,
de tants personatges emblemàtics,
que ha tingut el Pirineu.
Però sí que va comprar una muntanya,
aquest senyor.
Aquest senyor va aconseguir la concessió,
d'una part del Vinyemal,
200 hectàrees,
per 90 anys.
I encara nosaltres fèiem el Vinyemal,
que encara era propietat d'aquest senyor.
Sí,
aquest senyor va morir el 1909,
el llibre que llegiré,
doncs,
és del 1888,
i vaja,
també és clar,
va ser quan,
quan,
el 88,
va ser quan va obtenir la concessió,
fixa't tu,
o sigui,
que el 1978,
encara això,
encara arribava a ser de Henry Russell,
tot i que va morir uns anys abans,
no?
A part,
és molt peculiar perquè ell va escriure un llibre
quan va tornar a aquests viatges,
i es diu que Jules Verne es va documentar
amb el seu llibre d'aquests viatges
per redactar el llibre de Miguel Estrogoff,
i fins i tot es va inspirar en el personatge,
diuen,
de Henry Russell,
per configurar el personatge de Phileas Fogg
a la volta al món en 80 dies.
És un personatge,
francament,
és una gran figura,
no?
I a part,
l'entusiasme en el que va dedicar-se a descobrir el Pirineu,
fins i tot,
amb un esperit competitiu d'altres persones,
era l'època de la descoberta d'aquest massís,
és que el Pirineu considereu,
i això aquell text que llegiré,
és la gran carta de mort
en un massís,
que potser hi ha molta gent
que el desprecia per altres massissos,
i tots,
o sigui,
hem de reivindicar la figura del Pirineisme,
no?
O sigui,
el Lluís Adoubert,
per exemple,
és una persona que ha reivindicat
aquest paper del Pirineisme,
no?
Perquè s'ha format,
és una manera de formar-se
com aquell qui diu
que quan escala Montserrat,
que és capaç d'escalar per tot arreu,
doncs qui va pel Pirineu
també és capaç d'anar
per als altres massissos,
no?
Doncs avui hi ha fragmentes
d'aquest autor,
Henry Russell,
Souvenirs d'un muntanyenc,
es diu així,
l'he traduït.
Records d'un muntanyenc,
Souvenirs d'un muntanyenc.
Ja sé què.
Durant tota la meva vida
he estimat,
jo diria que he adorat
les muntanyes,
escalant-les amb passió.
Puc comparar entre si
a moltes d'elles,
però,
per sec que sigui l'amor,
crec tenir raó
en admirar més que mai
els Pirineus,
el seu cel tan blau i net,
els seus resplendents gels,
les seves aparències
evaporoses,
les endormiscades
planes de vellut
enceses en la seva base
sota el sol més bonic,
i aquestes aigües
meravelloses
que s'escapuleixen
de les neus
amb furor
per calmar-se de seguida
sobre
gespes horitzontals
i serpentejant silenci
entre tapissos
de flors
tan estranyes
i encisadores
que tan tost
ningú no gos
a trepitjar-les.
En la naturalesa
pirinenca
existeix
una poesia extrema,
una harmonia
de formes,
colors
i contrastos
que no he vist
en cap altra part.
És una autèntica
carta d'amor
del Pirineu,
és esplèndid,
nota la passió
d'aquesta persona.
Però tenia que ho mirarà
en públic,
en públic de l'estudi
perquè pugui aplaudir
si és autèntic,
perquè si només
s'aplaudim quatre
i esclar,
queda de mi.
A més a més
era un poeta
de la muntanya.
I la veritat
és que els que
anem al Pirineu
sempre el nom de Rússia
el tens,
no?
i me'n recordo
que ara ho estàvem parlant
fora d'antena
amb l'Òscar,
que ell va construir
una sèrie de coves
a Vinyemal,
al massís de Vinyemal,
just a la Glacià,
tot al voltant del Glacià,
hi ha una sèrie de forats,
no sé si són tres o quatre,
no me'n recordo bé.
Set, fins a set.
Set forats.
Els empleats del Rússia,
eh?
Sí, sí.
Clar, clar.
T'ho diràs.
El Comte no crec
que piqués allí, Pedro.
El Comte té unes fotografies
allà amb el piolet
davant de la cova.
Sí,
i sembla ser
que organitzava festes,
no?
Sí, sí, sí.
Organitzava festes
i passaven la nit,
estem parlant
en una època
en què no portaven pomes
com ara.
Suposo que
haurien de passar
uns freds importants.
És curiós, això,
eh?
Jo, m'agradaria que ho dius
perquè diuen
que Rússia és l'inventor
del sac de dormir.
es veu que va veure
un duener espanyol
embolicat
amb una mena de funda
que s'havia cosit
amb pells d'ovella
i ell va fer el mateix,
va agafar sis ovelles,
les va apelar
i va fer cosir
un sac
que se'l va endur
fins i tot
al cim de la Neto
i va fer un vivac allà dalt.
És a dir,
és un personatge
molt peculiar,
i va fer consagrar
les coves
per un mossèn
i hi ha qui diu
que va ser també
un ritual
de casament
d'ell mateix
amb la muntanya,
tan apassionat
com va personalitzar
el vinyemal
amb la seva vida,
perquè
quan era jove
va voler casar-se
amb una noia
que era protestant
i la seva família
era catòlica
i li van prohibir
terminantment
i ell va acabar
sent un solter
tota la seva vida
i aquí diu
que aquesta consegreció
que va fer
per al mossèn
en realitat
va ser com un casament
amb la pròpia muntanya.
Doncs carai,
quin personatge,
el Henry Russell,
avui és la recomanació
de Ricard Fernández
i ara anem
al capital
de la Santa,
anem a Madrid,
a Sant Recordeu
del màster internacional
d'escalada
de la Riba,
Sant Recordeu o no?
a la Penya Roja.
Això fa molts anys ja, eh?
Sí, sí, sí.
L'any 80.
Jo era el coordinador.
Doncs sí, sí.
Doncs mira,
parlem al meu següent convidat
i va ser
que soc campió
del món
de velocitat
al màster
internacional d'escalada
de la Riba
que es feia
a la Penya Roja
aquí al costat
d'aquí a casa nostra
però ara és un home
que aquest 2014
s'ha tornat
de la Torre Sin Nombre.
Estem parlant
de la glacera
del Baltoro,
del Caracorum.
Allà va saltar
en base
des del seu cim,
un fet que no s'havia fet
mai abans,
mai ningú abans
havia saltat
des del cim
de la Torre Sin Nombre
amb una ruta,
a més a més,
que va pujar
per la Ruta Eslovena,
una ruta complexa,
amb un altre escalador,
amb el José Manuel Fernández
i també amb l'Àlex Chicón
que estava
que l'esperava
al Camp Base.
Amb mi volem parlar
d'això,
d'aquesta experiència
2014
per també
de projectes de futur
i volem parlar també
d'una modalitat
d'escalada
l'anomenada
Free Base.
En què consisteix?
Doncs bé,
en escalada sense corda
i quan arriba
al final de recorregut
o quan creus
que ja no tires més amunt
saltes
amb sal base.
Carlos Suárez,
què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Muchas gracias
por invitarme.
Estàs por Madrid, eh?
Sí,
ahora mismo estoy en Madrid.
Ya ando viajando mucho
y tal últimamente
pero estoy por Madrid.
Me habéis recordado
con lo del Máster
Internacional de la Riba
hace más de 20 años.
Me habéis hecho mayor
en un minuto.
Sí, sí,
es que clar,
es que feia 20 años,
¿no, Óscar?
Del Máster
de la Riba
es que mucha gente
me lo recorda, eh?
¿Qué tal, Carlos?
¿Cómo van las actividades?
Muy bien, muy bien.
Es una competición
que se organizaba
ahí hace muchísimos años
que fíjate
lo que es la vida
ya hablo
con una bulo cebolleta
pero es verdad.
No se ha vuelto
a organizar
competiciones internacionales
de ese calado,
¿no?
Es una competición preciosa
con los mejores escalados
del mundo,
gente muy carismática
y muy bien organizada.
Yo creo que lo importante
es que tú estuviste aquí
porque ya sabes
lo que cuesta hoy en día
organizar cualquier cosa,
cualquier evento.
sin duda
sin duda
el motivo
era también
la ilusión
en aquellos momentos
de acercar
a toda
si más no
a toda la plantilla europea
a la zona
de las montañas
de Prades
cuando todavía
estaba explotando
Siurana, eh?
Siurana estaba
en un periodo
de explotación
y nada,
para nosotros hoy
es un placer
que puedas estar
en contacto
aquí
porque a raíz
de tu visita profesional
nos sugeriste
muchas preguntas
que te queremos hacer,
¿no?
Y ya que tengo
la oportunidad
de tenerte ahora
aquí en sintonía,
a mí
el título este
del...
Yo voy directo
a tu libro
de tan sugerente
¿me lo puedes resumir
un poquito?
Morir por la cima.
Morir por la cima, sí.
Para mí
es una especie
de ensayo.
Es un libro
que trata
de investigar
sobre el porqué
del riesgo
en la vida
de los alpinistas,
¿no?
Y quizás el título
viene a ser
primero un pelín
provocador
para llamarla
básicamente,
pero bueno,
luego lo que hay
un poco de fondo
es una especie
de metáfora
de lo que significa
nuestra pasión
por vivir
el mundo
de la montaña
como lo vivimos
los alpinistas,
¿no?
Para mí
la montaña
lo ha sido todo
en la vida, ¿no?
Y bueno, pues
sobre todo
tratar eso, ¿no?
Sobre el riesgo
que vivimos
en el mundo
del alpinismo.
Yo creo que
para las personas
de aquí,
del llano,
digamos,
cuando hablan contigo,
que te conocen
un poquito
el historial,
es como reflejarse
en un espejo
de una cosa,
de una cosa,
de una persona
como intocable,
¿no?
Intocable
en el sentido
de que
has rozado
todos estos límites,
¿no?
Cuéntanos un poquito
estas sensaciones
cuando tú saltas
y la perspectiva
que tienes ahora
que han pasado
unos años
de que has estado
practicando
esto al máximo nivel
y que según tú
quieres derivarlo
un poquito
a un
como
redirigirlo,
¿no?
Yo creo
que, a ver,
cada persona
vive la aventura
de una manera
diferente,
¿no?
Y para mí
todas son lícitas,
respetables
e interesantes
en un momento dado
porque
el límite
uno se pone
para hacer un 6A
si su capacidad
es de
quinto más
en la escalada
y hacer 6A
pues tiene
tanto mérito
a veces o más
que los que
hemos hecho
octavo grado,
no octavo grado
sin cuerda
en mi caso, ¿no?
Yo voy a tratar
de ponerme siempre
al límite, ¿no?
Y estar dentro
de esos límites
estar en la vanguardia
de lo que he creído
siempre que era
más interesante
ahora combinando
lo que es
la escalada
también con el salto base
tirándome de
paredes
y montañas, ¿no?
Pero luego yo creo
que hay una cosa
que es
parte de la condición
humana
para todos los alpinistas
por igual, ¿no?
Que el riesgo
que vivimos
está en cada
parcela
de nuestra vida, ¿no?
Las decisiones
que tomamos
cada día, ¿no?
Sea para lo que sea
de tu vida
en pareja
de un negocio
de lo que vas
a estudiar
donde trabajas
no sé
o sea, cada día
¿no?
Otra cosa luego
es el riesgo
extremo
que vivimos
en la montaña
que yo creo
que personalmente
opino
que nos compensa
¿no?
Yo he vivido
también muchas tragedias
igual que tú, Oscar
sabemos bien
lo que es eso
pero lejos
de los medios
de comunicación
pues se habla
mucho siempre
de tragedias
se habla
¿no?
Estos días
hoy veían la tele
¿no?
Los primeros accidentes
de montaña
cuando ha habido
una actividad
por ahí
interesante
o Gilles Hornet
ha subido
a la Concagua
en un tiempo récord
te puede gustar
más o menos
pero es más noticiable
que un accidente
y la realidad
es que yo creo
que lo que vivimos
es felicidad
que no hay
o sea
que hay accidentes
que nos marcan mucho
pero sobre todo
lo que la constante
es que
joder
que cada fin de semana
volvemos felices
¿no?
y eso para mí
es lo que es determinante
Como decía
como decía el ruso
¿no?
vamos allí
en busca
de la vida
¿no?
Eso es
que esa frase
Alexei
Alexei y Volotov
Alexei vos
es preciosa
esa
habla ahí
joder
en arte
ahí como lo escribe
Estoy Carlos
estoy en tu blog
y bueno
ya tienes una frase destacada
en tu blog
carlosuarecero.es
dices
vamos
sin riesgo
no hay cima
ni todo lo que viene después
Sí
eso es
eso es
o sea
al final es que hay consecuencias
y yo creo que
es lo que venía diciendo
¿no?
más o menos
que las consecuencias
yo creo que en general
siempre son más positivas
que negativas
¿no?
a mí
me ha hecho
pues mucho más completo
más rico
interiormente de verdad
o sea
yo creo que
los alpinistas
nosotros somos muy ricos
en todas las experiencias
que hemos vivido
¿no?
y lo que
lo que vivimos constantemente
Carlos
una cuestión
al respecto
porque evidentemente
muchos de nosotros
consideramos
que el alpinismo
la montaña
es una escuela de vida
el puro hecho
de hacer una valoración
de los riesgos
y enfrentarte a ellos
con todas las consecuencias
pero también
con todos los cálculos
sabiendo que hay unos
unos imponderables
en la montaña
que tienes que estar
en las leyes
de esta montaña
parece que a veces
nos haga un poco
como especiales
pero en cierto modo
también somos un poco
la punta de lanza
también de una sociedad
transgresora
¿no?
cuando empezamos
a realizar actividades
nuevas
y que parece
que seamos
los responsables
de abrir puertas
también
a una cierta
expansión
de una sociedad
muy
también un poco
superficial
en este sentido
super bien expresado
vamos
o sea
me parece
que no lo puedes
explicar mejor
yo creo que ya lo has dicho
yo a mí me falta
sinceramente
a veces
más autoestima
para creer eso
pues yo no creo
siempre por ejemplo
cuando explico
lo del salto base
yo no creo
que seamos
a ver
los inventores
de nada
¿por qué saltamos?
hay muchas razones
pero a veces
hago una comparativa
que por ejemplo
el mundo de la aviación
antes les llamaban locos
a toda la gente
que intentaba volar
que saltaban
que tal
bueno pues fíjate
hoy en día
lo que es la aviación comercial
lo que se ha convertido
muchas veces
no se sabe
lo que hacemos
o a dónde
queremos llevarlo
pero eso se convierte
luego en cosas
que joder
fíjate luego
lo que ha sido
el reparto de riqueza
a nivel mundial
la comunicación
por la aviación
¿no?
por lo que significa
hoy en día
el mundo de la aviación
el salto base
no quiero decir
que sea eso
pero no se sabe
nunca se sabe
yo creo que está
eso
en la condición
de las personas
arriesgar
a hacer cosas nuevas
hemos expresado
joder
vivimos una sociedad
que hay veces que
y ya no vamos a hablar
de los ticos
de unos u otros
y tal
es que macho
que parece que hace falta
valores auténticos
de verdad
ahora yo comía
ahora yo comía con Oscar
fui para verle un minuto
y nos tiramos toda la mañana
comiendo allí
y luego
bueno
es que estábamos
bien a gusto
y bien rodeados
en Camp Bonachí
¿no?
super a gusto
no critiques la paella
no critiques la paella
que estoy aquí
ah vale
vale
ok
que tal
que tal Carlos
estaba muy buena
exquisita
oye
como hablamos
de todo esto
Carlos
saltaste
según me contaste
de dos
seis miles
la única persona
en el mundo
que ha saltado
de dos
seis miles
¿no?
por lo que
por lo que
me comentaste
¿no?
sí
el
Laila Peak
y la torre sin nombre
y una
perdona
una pregunta
te quiero hacer
antes lo estábamos
comentando aquí
que de la misma manera
que los helicópteros
por la densidad del aire
tienen problemas
para elevarse
a esas alturas
el tema paracaídas
también debe tener
debe tener alguna consecuencia
¿no?
la densidad del aire
¿bajáis más rápido
o el paracaídas
es más grande?
¿cómo lo solucionáis
este tema?
eso es
gana un poco de velocidad
no se nota tanto
a seis mil
me imagino que
más alturas
se notará más
pero si no usa
paracaídas
no usa
bueno
el traje de batman
para que nos entendamos
el traje que vuela
como se llama
Carlos
no, mira
normalmente
para que un traje
alas
empiece a volar
a partir de
ciento y pico
a superficie
a mil y pico metros
sobre el nivel del mar
y empieza
ya a volar bien
pero en altura
necesitas por lo menos
un margen de seguridad
de doscientos
cincuenta metros
al impacto
para que eso
empiece a volar
en la torre
sin hombre
ahora yo salté
sin traje
porque estaba muy
afectado por la muerte
de Darío Barrio
y no quería saltar
con
saltar con
saltar con
el paracaídas
nada más
al vacío
caída libre
tres segundos
de caída libre
y luego abrí
el paracaídas
y volé durante
quince minutos
un vuelo único
por las torres
del trango
y tal
y para aterrizar
en el campo base
y lo que se nota
es que aterriz
rápido
que vuela
con más velocidad
y ahí pues ya
yo me iba
para el lago
para
por si acaso
para no torcerme un pie
y tú comentabas
que hoy en día
solo un ligero
movimiento
de tus hombros
o de tu espalda
ya
diriges
hacia otra
hacia otra
dirección
vamos
el sentido
de tu caída
y
es lo más parecido
a volar
como un pájaro
como un pájaro
¿no?
sí
es que es lo más parecido
porque es que cualquier cosa
que tú haces con el cuerpo
en caída libre
afecta a la trayectoria
de tu vuelo
te pones en una
lo que llamamos caja
o
y esto pasa todo
por decir
en un salto largo
que pueden ser
tres segundos
porque luego ya es
paracaídas
ya es otro tipo
de salto
como volar
con un
entre comillas
un parapente malo
¿no?
un parapente pequeño
que siempre cae
que no va a coger
ascendencias
ni va a salir volando
por ahí
que siempre cae
entonces tienes que
pensar bien el tráfico
que va a hacer eso antes
lo que vas a
el recorrido
que vas a hacer
y aterrizar
donde creas
que vas a aterrizar
tienes que focalizar
visualizar
el recorrido
y esto
casi en décimas de segundo
porque tengo entendido
que hay saltos
como el que hizo
un compañero
bueno
un colega tuyo
me imagino
saltó
aquí en
Siurana
hizo un salto
que el otro compañero
le tenía que abrir
el paracaídas
antes de saltar
o alguna cosa así
eso es un juego
de vez en cuando
que hacen
los paracaídas
bueno pues
un salto corto
muy arriesgado
muy arriesgado
son arriesgados
esos saltos
tan cortos
lo que quieres
en el aire
contrariamente a lo que tal
es tirarte
cuanto más alto
mejor
tienes más posibilidades
de corregir las cosas
el paracaídas
que tenga algún defecto
o algún problema
Carlos
que llega antes
bueno
hablamos un poco
del free base
como escalador
hemos visto un vídeo
de creo que es
el mayo pisón
de Riglos
si no me equivoco
si
eso es
cuando te llega
primero
el salto base
o luego saltas
a la escalada
y también pruebas
base en escalada
bueno lo que me pasó
a mi es que
al final yo
me encontré
ahí un terreno
a juego
ahí
para saltar
de un montón
de sitios
que no se habían saltado
antes
en Riglos
y de repente
yo tenía la posibilidad
de poder escalar
la experiencia
de ser escalador
antes que saltador
y de hecho
sigo considerándome
casi más
escalador
alquilista
que saltador
y claro
pues la combinación
de las dos cosas
es lo ideal
de hecho yo lo que sueño
es con
quizás no saltar tanto
y sacar provecho
de la parte más bonita
e interesante
de lo que es todo
el tema del vuelo
pues eso
al subir a una montaña
y poder bajar
en dos minutos
entonces ahí en ese caso
iba con el paracaídas
a la espalda
que si te caes
lo que pasa es que
es un terreno difícil
de encontrar
tiene que ser
muy desplomadas
siempre
los primeros
100 metros
te sientes un poco tonto
porque vas con un paracaídas
a la espalda
que si te caes
no va a funcionar
por lo cual
no tiene mucho sentido
escalar con el paracaídas
lo suyo
de hecho yo creo
que es más bien
usar la cuerda ahí
y ya luego
cuando llevas
cierta altura
ahí sí
ahí quizás
pues quitarte
la cuerda
y usar el paracaídas
como un medio
de seguridad
¿no?
Ahora
la pregunta del millón
Carlos
¿vas a ir
al K2
y saltarías
del K2?
Bueno
el K2
no se puede
a menos que haya
algún Serac
alguna zona
que tenga
una caída
a ciento y pico metros
que la habrá
en alguna esquina
por desuelta
por el lado
de la Magic Line
el hombre
es que
el hombre inquieto
es el hombre inquieto
¿eh Oscar?
Oscar se la conoce bien
te voy a indicar
de dónde puede saltar
de dónde podría tirar
arriba del todo
o sea
no te creas
que salga
los primeros metros
lo difícil sería
llegar allí
arriba del todo
el pináculo este
allí
a unos 60 metros
antes de la cima
a mano izquierda
allí se podría
creo que se podría
vamos
tampoco
lo alcance
¿cuánto pesa?
¿cuánto pesa el trasto?
pues 5 kilos
uno ligero
así entre pitos y flautas
5 kilos
por lo menos
de más que llevas ahí
pero claro
tú sabes
que de allí
luego
al base
en segundos
¿no?
allí estarías
en vamos
10 minutos
pero todo muy bien calculado
muy bien previsto
porque también en segundos
puedes perder allí
todo lo que
toda la riqueza
de toda tu vida
¿no?
o sea que
claro
ahí la clave es más
un parapente
de estos modernos pequeños
pues mira
todo esto pues eso
una vez más evoluciona
y el tema del vuelo
ha evolucionado una pasada
en todas las vertientes
que tiene
¿no?
lo de los trajes de alas
la caída libre
los parapentes pequeños
estos que van con esquís
entonces ahora
ahora podrían volar
de cualquier manera
con un parapente
de estos que pesan
3 kilos
de estos finos
yo creo que es más
la clave va más por ahí
en el K2
al carrer de la verdadera cima
¿no?
que divertido
hablamos desde la tierra
y del aire
¿no?
yo creo que
yo creo realmente
que antes has dicho
una cosa que es muy cierta
que a los primeros aviadores
les llamaban locos
y creo que sois pioneros
en algo ¿no?
que el sueño de todo montañero
cuando subimos a una cima
hostia
es bajar volando
yo siempre lo he pensado
que cuando estás arriba
una cima
y dices
hostia
ahora tengo que bajar
camión de hasta ahí abajo
otra vez
digo si pudiera salir
de aquí volando
y esto lo hemos pensado
muchísimas veces todos
yo creo que
que sois pioneros en algo
que creo que
yo a lo mejor no lo veré
¿no?
pero que en un futuro
tal vez será normal
subir caminando
a una montaña
y bajar volando
¿no?
porque
y lo que yo estoy diciendo
es que
es que lo que estoy haciendo
ahora es eso macho
es que es
es vanguardia total
o sea yo ahora
de Laila Pig
tardé exactamente eso también
10 minutos en llegar
al campo base
fue llegar a la cumbre
por la tarde
¿sabes lo que es?
que normalmente
nosotros hemos llegado
por las tardes a la cima
y ahora voy a vivaquear
y ahora a ver dónde
como cuántas horas
para bajar
pues estos tardaron
en bajar dos
bajón por ti
se acordaron de ti
¿eh?
pues fíjate
es
es
es
a mí
lo que me fascina
es
bueno una vez
un corto periodo
que me dediqué al parapente
también por el mismo motivo
que decía Josep María
porque realmente
es este
esta
la ansia
por realmente
conocer nuevas sensaciones
dentro de lo que estamos haciendo
es lo que nos falta
en un manual de parapente
hablaba de que si pudiéramos
pintar de colores
las corrientes
de la atmósfera
lo veríamos todo
casi como si hubiéramos
tomado un psicotrópico
¿no?
porque realmente
es una gran
tiene un gran volumen
tiene una gran personalidad
el aire
lo vemos todo igual
y volando
es cuando percibes
realmente
que hay otra dimensión
que casi no percibimos
cuando escalamos
en la montaña
que es tocar
y tal
pero cuando estás volando
y notas realmente
muchas sensaciones
¿no?
no es algo neutro
sino realmente vivo
¿no?
si
al final es otro terreno
de aventura
como el de
yo lo viví
con el programa
de Feeling Possibly
que hice en
Anjo de Bunes
escalaba allí
y claro
siempre estaba luchando
con el vacío
¿no?
el estar sujeto
a la pared y tal
y allí salten
para Penteby Plaza
pude volar
por detrás
de la espalda
de mis escaladas
o sea
lo que yo había
estado haciendo
durante muchos años
escalando
en solitario
en la cara oeste
y de repente
volar por esa zona
de ahí detrás
por donde siempre
estás luchando
por no estar
digamos ¿no?
porque no te caigas
hacia atrás
pues yo ahí
volaba tranquilamente
¿no?
y aquello fue lo que
me hizo abrir
un poco los ojos
en el sentido
de que ves
que hay un mundo
aparte
o sea
yo ahora miro
las montañas
también de otra manera
¿no?
de ahí se puede volar
de ahí
qué trayecto hay
más bonito
de aquí a allí
¿no?
una caída libre
de no sé dónde
estoy un poco
transformado ya
ahora
no, no
es que claro
muchas veces
la contemplación
del paisaje
o del panorama
era desde la cumbre
y en esta actividad
realmente lo puedes hacer
de una manera
mucho más integrado
tú ya sabes
del episodio
iba a decir la anécdota
pero es el episodio
de los dos japoneses
o uno creo
que saltó del trango
y se fue a parar
con el parapente
y se quedó empotrado
allí una chimenea
del trango
una semana
y casualmente
subía una cordada
por allí
en un sitio
inhóspito de la tierra
y entonces
le rescataron
pero bueno
salvó la vida
este hombre
¿no?
cosa increíble
eso es una historia
que a mí me gustaría
conectar con ese hombre
podríamos reproducir
en película
podríamos filmar esto
imagínate
yo hago de cámara
y tú saltas
por esto
oye Carlos
¿quieres que te tire o qué?
de todas maneras
a primeros de siglo
hubo un loco
que dibujó
un superhéroe
que volaba en capa
y seguramente
dijeron
este tío está sonado
de hacer estos cómics
Leonardo da Vinci
ya empezó
y realmente
van avanzando los años
y ya tenemos
una especie de traje
para volar
y es lo que te decía
que igual dentro de 100 años
te pondrás tu traje
y ahora bajo volando
y con una facilidad
y habrá una serie
de tecnologías
que habrán dado
la posibilidad
de bajar volando
yo creo que el objetivo
te lo comenté
creo que lo que estáis buscando
es saltar
y llegar
a planear tanto
y a aterrizar
casi en alguna térmica
o una situación
de estas ¿no?
sí, sí, seguro
seguro
en la nieve
ya se está pensando
ya se está tal
se ha hecho
en unas cajas
uno de estos
que hace
de
de estos de las películas
que siempre
sustituyen
a los que se dan golpes
¿no?
sí
un doble
un doble
un doble
un doble
pues se ha tirado
en unas cajas
desde el aire
de un helicóptero
con un traje de alas
se ha tirado
en las cajas
porque está acostumbrado
a tirarse 20 metros
que ya coge
una velocidad
muy importante
y ha hecho un planeo
un poco contrario
en el momento de aterrizar
y aterrizó en las cajas
y ahora están pensando
pues eso
en el agua
lo que pasa es que
entras a ciento y pico
kilómetros por hora
es que vuelas muy rápido
con el traje de alas
todavía
entonces está el tema
complicado de saber
cómo hacerlo
Carlos
Carlos nos queda
vamos poco tiempo
estamos fuera de tiempo
ya
pero queríamos también
desde aquí mandar
tener por lo menos
un recuerdo
para Darío Barrio
amigo tuyo
que encarna muy bien
lo que decía antes Richie
lo que decía Ricard
al principio
esta búsqueda
de la felicidad
él era
vamos felicidad
en estado puro
yo he visto
lo que cuentas
tú en tu blog
has hecho algún post
dedicado a tu amigo Darío
Darío era
una energía
absolutamente increíble
de esas personas
que hay por ahí
que no sé cómo lo hace
porque
los demás trabajamos
bastante también
pero lo de él era
es que no
mucha mucha energía
constante
ir a correr
una empresa
no sé cuántos empleados
la cocina
el hacer deporte
saltaba a base
también
corría
era un buen atleta
era de caleadidas
o sea
era un machaca
total vamos
la verdad es que
sea una pena
pues de aquí
mandamos también
este recuerdo
para Darío Barria
que nos dejó el año pasado
en base
Carlos
supongo que vas a entrenar
¿no?
porque esto no paras
Sí
esa es la idea
ahora mismo
además
Muy bien
pues un abrazo
un saludo desde aquí
del equipo de Pondemaoma
muchas gracias
por tu atención
Muchas gracias
a vosotros
y nada
ya nos veremos pronto
cuando quieras
cuando quieras
hasta pronto
hasta pronto
Adiós
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Un saludo
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
wise!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Crec que tant o més bonica que la vall de Boí,
el que passa és que per la seva...
ser un lloc tan tancat que acaba com a l'estany de Sallent,
on hi ha un funicular per pujar de l'estany Gento,
molt a prop del refugi de Colomina,
una zona preciosa.
Jo ho recomano.
Dels jocs de Lleida, potser més bonics i que la gent no coneix.
Doncs ara el que us recomanem és anar a una altra zona del Pirineu,
també de Lleida, al Parc Natural de l'Al Pirineu.
Volem visitar l'estació d'Alta Muntanya de Tavascan.
Un lloc ideal per anar-hi en família.
És un lloc, una estació, a veure, petita, familiar,
ara mateix a quatre grans de temperatura,
segons estem veient a través de la seva pàgina web,
tabascan.net,
però podem parlar amb el Pau Gómez,
el responsable de promoció.
Pau, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bé, més a més enguany, escolta'm,
estreneu activitats, no?
Propostes, per exemple, inclusives, no?
Perquè tothom pugui esquiar.
Sí, aquest any, com a novetats,
hem intentat fer més accessible la nostra oferta de neu
a tot tipus de públics,
hem creat, així, la primera estació,
que té uns circuits inclusius,
juntament amb la Fundació Itinerarium,
una acció també conjunta amb la Diputació de Lleida,
uns circuits que totes aquelles persones
amb necessitats especials puguin fer.
Són tres circuits inclusius d'esquí nòrdic
i dos circuits inclusius per fer amb raquetes.
sou, per cert, l'única estació lleidatana que oberta
als circuits nòrdics, no?, aquest Nadal?
Sí, nosaltres la veritat és que amb la nostra situació que tenim,
de neu, el clima més, diguéssim, d'influència de cara a nord,
doncs tenim molt bones condicions de neu en el circuit nòrdic,
tenim el 100% de l'àrea oberta
i podem dir que som l'única estació del grup de toc nòrdic
oberta en aquestes condicions.
Per a aquests que vulguin escapar-se,
que vulguin escapar-se, doncs, a casa vostra, Tabascan,
què els oferiu a nivell de pistes, aquest que tenim?
Mira, a dia d'avui tenim 5 quilòmetres esquiables de l'àrea alpina,
amb tres remuntadors de tres en funcionament,
tenim els 14 quilòmetres marcats per clàssic i patinador de l'àrea nòrdica
i tenim els dos circuits de raquetes,
el del mirador del cor viu i el circuit també inclusiu,
oberts per aquests dies que suposen també 4 quilòmetres de circuits de raquetes.
A part, nosaltres com a estació multidisciplinar
no només treballem amb tot el que és les estacions,
sinó tenim tot el tema de muntanya,
que malgrat la poca neu que hi ha en general al Pirineu,
doncs encara es poden realitzar sortides amb esquí de muntanya,
amb raquetes de neu als estanys, etcètera.
Vull dir que encara podem disfrutar de diverses activitats,
malgrat l'estat de neu, ja dic, general del Pirineu.
Llàstima que no estigui a company el Jordi Mena,
perquè en Vilgrà ha anat a Bascana, més a més.
En Vilgrà ha anat a Bascana, vull dir que ja es podria fer alguna descripció
d'alguna d'aquestes pistes, com la Bascarida, o les dues canals,
les negres que hi ha al voltant, no la vermella,
la principal seria la vermella, la Dakota 2.250.
Sí, sí.
Ja dic que nosaltres a dia d'avui estem molt contents,
perquè és una estació, ho repetim, molt petita, molt familiar.
Sí que no podem dir que som les passions més grans,
sinó al revés, la més petita,
però t'abascant un compte d'una característica, d'un ambient,
que aquelles famílies que es vulguin iniciar,
que tinguin nens petits, per exemple, que vulguin començar,
que vulguin tindre controlats aquests nens, no?,
a nivell que no es puguin perdre, que els puguin controlar,
per exemple, els pares que no esquien des de la terrassa
i puguin tindre els nens amb un professor,
esquien per sols a la zona de botants, i que és perfecte, no?
Tot això va conjuntament amb el refugi que tenim,
l'única construcció que hi ha a peu de pistes,
que és un refugi d'alta muntanya,
on tenen el servei de cafeteria i restaurant,
i a part, en el mateix edifici, a la planta baixa,
tenim tot el que és el servei de lloguer, de material,
tant d'esquí alpí, d'esquí nòrdic,
com l'escola d'esquí,
amb monitors per snowboard, esquí o esquí nòrdic,
i l'escola de muntanya, on també fem cursos,
sobretot d'esquí de muntanya,
sortides amb raquetes guiades,
sortides amb esquí de muntanya guiades, etc.
Funciona una miqueta com a escola a la muntanya
i companyia de guies d'alta muntanya.
I t'hauria un fort fet molt assequible,
digues, Sascara.
Bon dia, Pau.
Bon dia.
Aquí a Tavascan,
recordo ara, potser són dos anys enrere,
que va fer una gran nevada,
que va arribar fins baix a la carretera,
i jo vaig venir precisament aquell dia
amb una amistat que tinc aquí,
amb una noia, que també és del vostre territori,
la Natàlia Beules, que també és del nostre club,
i ara també hi ha un company nostre,
també, i que ha estat en el programa alguna vegada,
que és l'Illxu,
i que està també a la recerca de l'os,
i que sembla ser que també es trasllada cap aquí,
cap al Pallars, no?
Tot això fa que encara sigui més interessant.
Aquell dia que jo vaig venir
no vam poder ni arribar a l'estació,
la neu arribava tan avall,
en farà dues temporades, probablement,
i va quedar totalment col·lapsat.
És un dels llocs que hi neva més, no?
Un dels llocs més...
Sí, doncs justament, a veure,
hi ha diverses estacions meteorològiques,
nosaltres en tenim una a l'estació de Tavascan,
però n'hi ha una altra,
com ja sabeu,
tenim molt proper el que és el pic
i l'estany de certes cans,
i justament aquella estació
té els registres de major precipitació
de tot el Pirineu.
És a dir, que estem en una zona
que té molta influència atlàntica,
molta influència a la cara nord,
però també acabem d'arrascar
tot el que són les petites borrasques més
que venen de sud o llevantades, etcètera.
Llavors, podem dir que tenim molt bones...
Penseu una cosa,
nosaltres no tenim neu artificial,
som de les poques estacions
que estem obertes sense neu artificial,
i això avui en dia és una cosa que costa molt,
quan totes les estacions,
moltes de les inversions que estan fent
són justament amb això,
amb la neu artificial,
i de vegades tenim aquests episodis
que, malgrat tot,
per nosaltres no és un avantatge,
tanta neu com va ser fa dos anys,
que ens va caure més de metro i mig en dos dies,
és un problema a nosaltres,
perquè ens col·lapxa tot,
a nosaltres ja a qualsevol lloc,
va ser també a l'any.
I per l'esquiador...
A la bona aigua va estar molt de temps tancat, etcètera.
Per l'esquiador de muntanya
és un lloc recomanable per...
Per l'esquiador de muntanya és perfecte,
perquè tens molta sortida...
Per poder trecitar per la vall
i sense un risc agosarat...
No, tens molt de recursos,
tens des de la mateixa sort...
com a base al refugi,
tens molta varietat d'itineraris,
tant en dificultat, desnivells,
com distàncies,
llavors nosaltres el que Tavascan també ens està...
ens agrada destacar
és que estem creant una miqueta
un centre integral
de lo que serien els esports d'hivern.
És a dir,
pels esquiadors de muntanya,
Tavascan també té un àrea específica per ell,
que és un camp d'arbes,
no sé si s'ha de...
Suposo que...
Tot el protocol...
Tu molt bé,
o es que ja ho coneixeràs, no?
Sí, sí, sí.
Per sortir fora pistes
necessites d'un equip de seguretat
i nosaltres el que tenim
és un espai exclusiu
perquè puguin fer les pràctiques
que necessiten,
que nosaltres la companyia Guies
ho utilitza
com a lloc per fer els cursos,
però els usuaris de l'estació de Tavascan
només pagant amb el mateix forfet
tenen inclosa l'entrada
a poder fer pràctiques
els dies de mal temps,
per exemple,
que no puguin aprofitar
en aquest camp d'arbes.
A part, per aquest any
estem creant també,
s'han creat uns itineraris de muntanya
que són amb pics molt recomanables
com el vent a l'aula,
com el forn,
el campirme,
el toc de la cima,
tots accessibles
des de la base de l'estació
i el que farem
serà que tenen un plafó
on diem les dificultats,
etcètera,
això també estarà implementat
en el web
i l'únic que direm
seran les condicions
en què ens troben cada dia
aquests itineraris de muntanya,
per tant,
la gent,
els esquiadors de muntanya,
quan vulguin anar a fer
algun dels itineraris,
podran veure un tema
de condicions,
més que res de nivologia,
perill de risc d'allaus,
etcètera.
Doncs no dubtis
que ens veurem
i que pujarem a practicar.
De l'escamp fundat,
que vulgui més informació,
més a més,
forfets molt assequibles,
20 euros.
Per tant,
molt i molt bé.
Pau, gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi bé,
fins a cop,
anem a tu,
que aneu.
Bon dia.
Molt bé,
gràcies a vosaltres,
bon dia.
Creus que el os
arriba per allà,
per la zona del Pallart?
Bueno,
si més no,
el company que recerca l'os
el tenim allà,
l'Illxo.
Abans el teníem a Vilamós
i ara sembla que està
molt a prop de Tavascan.
Si l'Illxo està a Tavascan,
és que l'os ha estat a Tavascan.
L'Illxo és el carreté,
a pirosexplorer.com.
I Elxo,
què tal?
Hola,
bon dia a tothom.
Com estàs?
Com estàs?
Com estàs?
Molt bé,
molt bé.
Bon any,
igualment,
igualment,
bon any.
Ja que dic,
és un explorador basc
i que està parlant
al català,
i està al Pirineu de Lleida.
Sí,
ho intento,
ho intento.
On estàs?
On estàs?
Doncs mira,
estic aquí a Tavascan,
com heu dit.
he vingut a Tavascan
aquest any a viure
perquè hi ha un compromís
molt potent
amb el turisme dels ossos
i amb la recerca d'ossos
i amb la conservació
també,
conjuntament,
amb el parc natural
de l'Alpirineu,
ajuntaments de Lladore,
Tavascan
i la gent local d'aquí,
no?
Hi ha un compromís molt gran
amb la conservació de l'os
i...
Però a veure,
què passa?
Que l'os et segueix a tu
o tu segueixes a l'os?
Com va el tema?
No sé,
no sé,
ja no sé,
ja ho dubto.
hi ha nits
que no sé què passa.
No,
jo crec que ja tenim
una relació,
una relació conjunta
i tant és que jo marxi
o que ell marxi
però sempre estarem junts.
Llavors ara Tavascan...
Quants n'hi ha ara,
d'ossos?
Jo calculo,
és una dada
una mica particular,
però jo calculo
entre 38 i 41,
42 ossos.
I jo s'estava explicant
a la gent
que n'hi havia en 7
i que se'n havia mort un.
No,
bueno,
això...
Se'n va morir un
al...
Bueno,
aquest any passat,
no?
Sí,
de la Vall d'Aran,
l'ha oberta,
molt bé,
sí,
ha mort aquest any.
També va morir el balú
l'any passat
i...
Aquest era francès.
Molt bé.
Bueno,
era de la Vall d'Aran
també.
Era de la Vall d'Aran.
Era francès
i de la Vall d'Aran,
sí,
sí.
Sí,
sí.
Bueno,
aquesta dada
que has donat tu,
Òscar,
està molt bé
perquè és una dada,
bueno,
són nou,
més o menys,
que hi han controlats
a la Vall d'Aran,
diguéssim,
no?
Un altre tema
és que els mascles
sí que passen
del Pallars Sobirà
a França
i passen
a la Vall d'Aran.
Vull dir que
són de tothom,
no?
Però les femelles,
sí que hi ha
algunes femelles
que només
les trobem,
perdó,
unes al Pallars,
altres a la Vall d'Aran,
llavors tenen
identitat pròpia.
Són més aventureres.
Sí,
però en un total,
si fem un total
del que és
el Pirineu Central,
això és al que jo
em refereixo,
doncs uns 40 ossos
estaria bé a dir
que...
Déu-n'hi-do.
Que quasi,
quasi hi ha.
Sí,
i escolta'm,
i llops n'hi ha de llops o no?
Perquè ara estic veient
una foto al teu perfil
de Facebook
de Piros Explorer,
et busqueu,
eh?
Facebook Piros Explorer,
Piros és el gran mascle,
el mascle alfa,
no?
Sí, molt bé,
dels Pirineus,
sí, sí.
I veig que has fet
una foto d'un llop,
no?
Sí, no, no,
però això no era
d'aquí del Pirineu,
però bueno,
però sí que diuen
que hi ha,
no?
Jo ara estic
seguint una mica
les notícies
i s'han vist,
no?
Però s'han vist
més cap al Puigmal,
cap a la zona
de la Vall de Núria
i tota aquesta banda,
no?
Avance'm una notícia,
jo ara pujarem
un grup aquí
a la Vall d'Aran,
però veurem la petjada
de l'os
o què és la petjada
que veiem
quan pugem
cap a les alçades?
Jo crec,
jo crec que sí,
jo crec que la zona
una mica on aniràs tu,
segons tinc entès,
és una zona,
ja saps que és molt bona
d'ossos
i jo crec que sí
que podeu veure
alguna petjada,
algun rastre d'ossos,
si no el veieu
ahi mateix,
vull dir que...
Però hem de dir
que l'os estarà
amb allò,
amb el...
Estarà dormint,
amb l'hivernació.
Amb l'hivernació.
No, no, no,
fan una hivernació
intermitent ja.
Sí?
Sí,
avui en dia,
sí,
pensa que no tenim
el mateix hivern
que feia abans
o el mateix hivern
que fa a Alaska,
no?
On els ossos
sí que hiberren
sis mesos complets.
Aquí, bueno,
ja has vist,
portem diverses setmanes
que no fa gaire fred,
que no hi ha neu,
llavors hi ha disponibilitat
d'aliment,
que és una mica
el hàndicap
que tenen els ossos
i fa el motiu
pel que entren a hivernar.
Llavors,
ara sí que podem dir
que estan...
La majoria dels ossos
jo crec que sí
que estan desperts,
eh?
Bueno.
Hi ha activitat.
Sempre...
Ho fas més d'interès,
de Sant o més esfareïdor,
segons com s'emiri el tema.
Bueno, clar.
Ecolta,
pregunteu-li, pregunteu-li,
si no li pregunto jo,
eh?
Què hem de fer
si treu un ossos de cara?
Perquè, clar...
Jo tinc la meva teoria.
L'any passat no s'ho vas dir,
i el xiu,
per exemple,
el 2015 ha canviat
o no?
És a dir,
si anem per la muntanya
treu un ossos de cara,
què hem de fer?
A part de fer la foto,
si podem.
Bueno,
el primer és tranquil·litat.
El primer és tranquil·litat,
el primer és disfrutar-lo.
Disfrutar-lo.
I segons la distància,
doncs hi ha diferents tipus d'actes a fer,
però bueno,
el primer és tranquil·litat.
Si l'os no veu que sou una amenaça,
no farà res dolent,
vull dir,
l'os no és un animal dolent.
Tranquil·litat,
pausa,
i si quan podeu,
que ja marxi ell,
doncs dona la volta.
Això és el més bàsic,
que puc dir així ràpid.
A mi el rànger de Llosemiti
em va dir
que no el desafiés amb la mirada,
que no el corregués,
que m'anés reduint,
que em convertís en una bola
i com a màxima l'os
em tocaria
i em faria rodar com una bola.
Bueno,
ara mira,
fa un parell de dies
he vist una notícia tràgica
de la mort d'una persona a la muntanya
per un oss,
no?
Llavors,
està bé,
no?
Com va ser?
On va ser?
I el xoc?
No sé on ha sigut,
no sé on ha sigut justament,
no sé si a Romania
o on ha sigut,
però bueno,
vull dir que
s'ha d'estar tranquil,
el primer és estar tranquil
i no fer cas
ni d'aquests
una mica
aquests mitos que hi ha,
no?
No el mires a tu
i no fallis.
Això jo crec que al final
no és l'important.
L'important és que no corres,
això sí que està bé,
no has de córrer,
no has de mostrar amenaça,
no has de...
has d'estar tranquil
fins al que pots
i ja està
i esperar que marxi.
Doncs si voleu més informació,
Piros Explorer.
Busqueu a Facebook
Piros Explorer
o també a la pàgina web
i pregunteu per l'Elcho Azcárate
i a més a més us farà d'aquí,
us portarà per Tavascan
a fer un tomb
per acostar-vos a seguir
la petxada d'això.
Això és,
aquest any,
aquest any si podeu,
bueno,
convido a tothom
que vingui a Tavascan
per fer el seguiment dels ossos
i segurament
moltes sorpreses tindrem.
i Elcho.
Gràcies.
I bon any.
Gràcies a vosaltres.
Bon any i bon dia.
A abraçada.
A abraçada.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Doncs, per cert,
elcho ja vam dir ben passat,
va ser el primer basc
a pujar al Montblanc
amb 7 anys,
tenia, llavors,
quan va pujar?
7 anys.
Sí, ens va explicar
que tenia 7 anys.
Amb 7 anys va pujar al Montblanc.
Sí, sí.
Adéu.
Doncs, allò i elcho Azcárate
també tanquem el Pont de Moma.
Ens veiem, no?
El dia 22, per cert,
parlarem amb el Roger Cardach.
Amb ell parlarem
d'experiències alpinístiques
i d'escalada interessants, eh?
De la Wild Riders
a la paret de l'Aer
que vam parlar ja amb el Dani,
ara fa alguns programes,
amb el Dani Burgaroles
i ell acaba de tornar
de fer una pura vida
aquesta via, doncs,
amb una expedició al Nepal.
En parlem també amb ell.
Ricard, Òscar, gràcies.
Gràcies.
Ira Maria, bon any.
Bon any.
Bon any.
Només una cosa.
Donar el meu condol
als francesos
per aquest atemptat
que han sofert
i tota la por, no?
Que tots els que fem,
estem als mitjans de comunicació
els hi volem donar.
Doncs sí, a més a més,
el Josep Maria
té bons contactes a França
i suposo que
t'estan arribant informacions, eh?
Sí.
De com ho estan vivint allà.
Gràcies i fins al dia 22, eh?
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Dir, talk to ChaCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCSiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCiCi