Aquesta és la sintonia que ens introdueix l'Espai Caixa Fòrum.
Hem fet un canvi de fitxes, canvi d'horari.
Us l'havíem d'oferir ahir, però no vam tenir temps,
perquè el Caixa Fòrum d'aquesta setmana ve molt especial.
Ve en forma de visita guiada.
Vam anar in situ al carrer Colom per explicar-vos amb els nostres ulls
i especialment amb el guia d'Abriga Serveis Culturals,
en què consisteix, com és l'exposició, invents, idees que canvien vides.
I tot seguit ho escoltem.
I avui dins l'Espai Caixa Fòrum, com ja ve sent habitual,
hem volgut visitar l'exposició que està ara mateix en funcionament,
visitar-la i explicar-vos-ho perquè ho veieu a través dels nostres ulls,
si és que encara no heu pogut venir.
Teniu ocasió de fer-ho encara fins diumenge.
Diumenge acaba aquesta mostra que s'anomena Invents, idees que canvien vides.
En parlem amb Carles Marquès, director del Caixa Fòrum.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Ja és l'última setmana d'exposició.
Quanta gent ha passat per aquí, de moment?
Dia d'avui, unes 11.300 persones.
Per tant, suposo que tancarem amb hora 12.000 visitants.
Ja forma part de les previsions que fèieu?
Sí, i tant, i tant, sí, sí.
És una exposició, evidentment, no és d'aquelles grans exposicions de pintura
que porten tanta gent, aquesta al seu una proposta més petita,
més de sensibilització, però dins d'això és un nombre elevat.
Molts escolars, entenc, no, també?
Molts escolars, és una exposició que va, no específicament,
o sigui, no totalment, però sí molt dirigida a ells,
que són, diguéssim, les persones que en el futur han de tenir més consciència,
més sobretot perquè els recursos són limitats,
de quina és l'utilització que en certs països,
amb menys possibilitat, disponibilitat i tal,
fan d'un recurs que aquest sí que és infinit,
que és això, la imaginació i la voluntat de superació.
Bé, destaca ja físicament, quan entrem a l'exposició,
un canvi total, les parets blanques i diàfanes
de la darrera exposició, la del Museu del Prado,
se'ns han tornat negre a pissarra.
Sí, exactament, i a més, com hauràs vist,
han aparegut, sí, han aparegut dos espais, diguéssim,
d'activitats complementàries,
i a les parets, doncs, hi ha unes inscripcions
i unes frases que destaquen molt en aquesta pissarra,
que justament està pensat aquest color
per representar la part, aquesta escolar o educativa,
que tenen propostes com aquesta.
Lliga així tot plegat la imatge
amb el que és el cartell de l'exposició,
en què es veu una noia aguantant una pissarra
on hi ha una mena de disseny del que seria un invent,
i, per tant, tota la mostra té aquest color,
hi ha unes simulacions de lletres escrites en guix,
o directament no simulat, escrit en guix,
i, vaja, doncs, això és l'estètica de l'exposició,
que sempre cuideu molt.
Saludem el Jordi Salvador?
Saludem-lo.
El Jordi ja el coneixem, ja ens ha fet de guiar altres vegades,
i, potser, si heu vingut a les visites guiades,
us l'heu trobat.
Ell és un dels responsables d'obrigues serveis culturals
i responsables d'explicar els èxits de la mostra.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Doncs vinga, es deixem portar, sí?
Comencem la visita.
Sí, doncs caminem una miqueta,
anem cap al que és la visita.
Aquí, en la visita, en el començament,
tenim un primer mòdul introductori,
perquè hi ha, bueno, els visitants que vinguin
veuran que hi ha com diferents mòduls
que ens van explicant aquests diferents invents,
i a l'entrada d'exposició n'hi ha un
que ens introdueix una miqueta el que veurem, no?,
i ens posen una miqueta en situació del que veurem.
Aleshores, a nivell d'introducció,
el que hem de dir, no?, és que aquests invents
que veurem, que ja més o menys ens ho explicava el Carles,
són invents que estan pensats per aquella gent
que té menys recursos en el món,
per aquella gent que són més vulnerables, no?
És a dir, moltes vegades, quan pensem en invents,
ens venen, potser en el cap, coses d'última tecnologia,
o coses que potser són molt cares,
i que, en el fons, estan a l'abast de molt poca gent en el món, no?
És a dir, és que calculant que aquests invents
que la gran majoria de nosaltres utilitzem
estan pensats només per un 10% de la població mundial,
és a dir, hi ha un 90% que no en podrà fer ús
ni en farà mai ús, no?
I aquí el que veurem és tot el contrari,
és a dir, tota una sèrie d'invents
que són pensats precisament per aquest 90%,
és a dir, per aquesta gent que no té recursos,
per aquesta gent que són més vulnerables,
i el que és molt important és donar-nos compte
que aquests invents són invents realment útils,
és a dir, inclús poden arribar a ser vitals en algun dels casos, no?
Aquí, en el primer mòdul introductori que comentàvem,
hi ha un petit vídeo on ens mostren imatges d'invents, no?
D'invents que assegurà...
D'aquests invents que nosaltres podem tenir, no?, a casa nostra,
i que són coses que, si tu paras a pensar
pel cos que deuen tenir i la feina que et fan
o que t'estalvien, realment et dones compte
que potser...
No cal, no? Són a més d'aquests capritxosos.
Per exemple, perquè és una idea,
un llit que es fa sol.
Home, que algú em podria dir, sí que m'interessa,
però vaja, ja és allò, rezaré el rizó que diu.
Sí, si et pares a pensar el llit que es fa sol,
la feina que és fer-te el llit
i el que deu valdre el llit que es fa sol,
doncs segurament no et compensa, no?
I a part hi ha coses més absurdes, eh?
És a dir, veiem aquí imatges de cíndries quadrades,
d'una forquilla amb un punter láser,
és a dir, clar, et pares a pensar,
dius, tot això per què et serveix, no?
I després d'aquest plafó inicial,
que ens mostra, com dèiem, invents,
bé, certament una mica superfluos o fins i tot absurds,
seguim avançant,
ens trobem al mig d'aquesta sala ben àmplia,
on hi ha, doncs això, diferents plafons,
en què s'hi veu no només l'explicació,
sinó en dins que el prototip, no?
Un model de l'invent que està explicant.
Sí, sí, de fet tenim l'invent, no?
L'invent físicament,
i darrere tenim vídeos
que ens posen una mica en context aquests invents
i una miqueta de descripció d'aquests invents,
de com funcionen i de quina utilitat, doncs, tenen.
Anem-los enumerant molt ràpidament, eh?
Perquè si volem passar per tots ha de ser així,
donant quatre punts de cadascun.
Una cadira que està lligada amb una pedalera?
Bé, de fet, més que una cadira, en el fons,
això, si tu mires bé, és una bicicleta.
És una bicicleta transformada en una màquina, no?
És a dir, aquest invent,
el que ens posa en el context
que hi ha molta gent al món
que no tenen a casa seva energia,
és a dir, no tenen energia elèctrica, en aquest cas, no?
Clar, per nosaltres l'energia elèctrica
és una cosa que fem servir amb tot, no?
Si ens parem a pensar la quantitat de coses
que tenim que funcionen amb electricitat
són moltíssimes
i l'electricitat ens soluciona moltes coses,
és a dir, ens facilita moltes coses a la vida.
I clar, si no tens electricitat,
doncs hi ha coses de caràcter quotidià
que t'és molt més complicat de fer, no?
Posar l'exemple, no ho sé, de rentar la roba, no?
És molt fàcil rentar la roba amb una rentadora,
però si no tens rentadora,
doncs l'hauries de rentar sempre a mà, no?
En aquest cas, no tenim una rentadora,
tot i que podríem aplicar l'invent per fer-la,
però en aquest cas, la màquina que tenim aquí a l'exposició
fa dues coses.
D'una banda, desgrana el blat de moro,
la panotxa del blat de moro,
i d'altra banda, agafa els grans del blat de moro
i els tritors, és a dir, fa farina amb això, no?
I una tasca que seria molt complicada,
doncs la fa d'una forma molt fàcil,
pedalant en aquest cas, no?
Representa que aprofita la força motriu, no?,
del pedalets per un sistema, doncs, de cordes i rodes
i fa que funcionin aquestes dues màquines,
una desgranadora i una amoladora.
Així de senzill.
A part de veure l'invent, la màquina, doncs, físicament,
i de llegir les explicacions en aquest plafó,
com si estiguin escrites en guix,
un plafó pissarra, que no dic jo,
tenim també, i això és molt interessant,
la pantalla o se'ns mostra com en el lloc
on l'invent va ser inventat i on funciona,
l'estan utilitzant.
Sí, exacte.
De fet, és molt important prendre consciència
que aquests invents que hi ha a l'exposició
s'han de posar en un context concret, no?
Perquè si trasllades aquests invents
i els poses potser en el nostre món,
potser n'hi ha molts que no tindrien sentit, no?
Però si els poses en el context,
en el lloc on s'estan utilitzant,
llavors prenen tot el sentit del món, no?
I en els vídeos,
que això ho anem veient en els diferents invents,
doncs ens expliquen com funcionen aquests invents,
quines aplicacions tenen
i et fas una miqueta més bé la idea.
De fet, es tracta, veiem en el vídeo,
d'aplicar el sistema del pedaleig,
el sistema aquest motriu,
en aquest cas, segons l'invent que tenim aquí físicament,
per treure el gra del blat de moro i triturar-lo,
però també es pot aplicar,
i ens ho ensenya el vídeo,
com a bomba d'aigua,
com a liquadora...
Clar, depèn de l'aparell que hi posis al costat, no?
S'utilitza d'una manera d'una altra.
Exacte, és qüestió de fer servir la imaginació,
i les aplicacions, en aquest cas, són moltes, no?
És transformar, agafar la força que tu pots fer
amb una bicicleta,
l'energia que pots generar amb una bicicleta,
i transformar-la en una altra cosa.
Seguim avançant, no sé si podrem passar per tots.
Quants invents hi ha en total, Carles?
Ostres, bona pregunta, Jordi.
14, 14, 14.
No, no, exacte, jo no.
Quan vam inaugurar l'exposició,
m'ho sabia perfectament,
però ara amb els dies i amb altres coses...
però sí, sí, 14, 14 i menys.
No tindràs temps de tots.
No tindré temps, gràcies, gràcies per ser realista.
Podem veure els que són més interessants o més xulos.
I així els altres que els vingui a veure la gent fins diumenge.
Exacte, exacte.
Si no, anem allà al darrere,
jo trobo que hi ha un que és molt, molt interessant,
és molt, molt senzill,
però...
i molt econòmic també,
però és realment interessant, no?
Clar, aquest és un d'aquests invents que l'has de posar en context,
perquè si no, no s'entenen, no?
És a dir, això el que estem veient
és una llum que funciona amb energia solar.
Això què vol dir?
Bueno, o funciona amb la pròpia llum del sol, no?
Ni tan sols amb energia.
És ampolla de llum solar.
Exacte, no?
Clar, això és una llum que només funciona de dia,
llavors, clar, et plantejas de dia
quina necessitat tinc de tenir una llum a casa, no?
Perquè ja hi ha llum.
Doncs això ho hem de posar en el context de les zones
o de les ciutats, no?
On la gent viu amb xaboles.
Clar, quan la gent viu amb xaboles,
no hi ha llum a dintre de les cases, no?
És a dir, no hi ha finestres,
les xaboles s'apilen una contra l'altra,
en la qual cosa no hi ha cap mena de llum.
I, per tant, fa molt difícil que les tasques
que tu pots fer diàriament,
doncs poder-les fer, no?
Netejar la casa, estudiar, etcètera, no?
Aleshores, aquí l'invent és una cosa molt, molt simple,
molt econòmica.
És una ampolla de plàstic transparent,
una ampolla de refresc que podríem trobar al supermercat,
l'omplen d'aigua i la instal·len al sostre.
Hi ha una part de l'ampolla que surt cap enfora
i una part de l'ampolla que entra dintre de la casa.
Aleshores, quan hi ha llum de dia, no?
La llum del sol penetra per l'ampolla
i il·lumina l'estança on està instal·lada.
Estem parlant que és una llum aproximada
d'una bombeta de 60 watts de les nostres, no?
Vull dir que Déu-n'hi-do.
I per acabar-ho de posar en context
i també veure que sí que sembla simple,
però com totes les coses simples tenen el seu truc,
si no hi poses unes...
O sigui, hi ha una part d'I més D, també,
i d'experiència.
És a dir, si no hi poses unes gotes de clor,
de lleixiu, l'aigua s'entervoleix
i al cap de poc ja no et serveix.
És a dir, que algú també ha hagut d'anar fent les provatures
fins a trobar la composició química
entre l'aigua i el clor corresponent.
És a dir, posar en context a vegades és pensar
ostres, si això se m'hauria acudit a mi.
Sí i no, sí i no, perquè vull dir,
a vegades les idees simples també necessiten
que algú pensi fins a les últimes conseqüències.
I això és un missatge que es donen tots els invents de la sala.
Impressionant, impressionant.
Suposo que és dels que impressiona més, no?
Els nens te'n deuen quedar amb la boca abadada
de dir, hola, això ho faré a casa.
A vegades és qüestió de dir, no, un invent
no té per què ser molt car, ni té per què ser molt complex, no?
A vegades una cosa molt simple et pot generar
un benefici molt gran, no?
Què tenim aquí al davant?
Això és la nevera del desert.
Això ens en va parlar amb fascinació el Carles,
al començament de l'exposició.
Sí, aquest és un invent molt, molt, molt interessant
que ens posen en el context que, clar,
hi ha molta gent, abans parlàvem, no?
Que no tenen energia, no tenen electrodomèstics.
Un electrodomèstic que per nosaltres és vital
és la nevera per tal de conservar els aliments.
Clar, si no tens nevera,
aquests aliments no es poden conservar.
A més, si ho posem en contextos de països
on la gent ja té dificultat per tenir aliments,
si damunt l'aliment que tens se't fa malbé,
doncs clar, la pilota és com que es va fent gran, no?
Aleshores, aquest és un invent proposat per un nigerià
que era de família de ceramistes
i el que va plantejar va ser una nevera
que funcionés sense energia, no?
I el que tenim és, de fet,
són dos recipients de ceràmica,
un més petit que l'altre i un a dintre de l'altre, no?
El que és més petit està dintre de l'altre.
I entre recipient i recipient hi ha sorra.
Aleshores, perquè això funcioni,
o has de mullar la sorra
i has de mullar el recipient de fora.
I això, amb la calor ambiental,
aquesta aigua que tu has posat s'evapora.
I amb el fet d'evaporar-se,
es produeix un fenomen físic
que és que fa que la temperatura del recipient de dintre baixi.
Al fons, això funciona igual que els cantis, no?
És a dir, tots quan hem begut aigua d'un canti,
i per molt de calor que faci,
et dones compte que l'aigua està freda o està fresca, no?
Doncs això funciona exactament igual, no?
I et permet conservar l'aliment,
doncs durant molt més temps.
De fet, aquí hi ha una taula, no?
Doncs diu, per exemple,
tens tomàquets, no?
Que sense la nevera durarien quatre dies,
amb la nevera et poden arribar a durar fins a 21 dies, no?
És a dir, que la diferència és molt, molt substancial.
A part, això té un cost de producció molt barat.
És a dir, una nevera d'aquestes
val aproximadament un euro.
És a dir, que pot arribar a moltíssima gent.
Genial, també.
Un invent d'aquells,
i una història que hi ha al darrere d'aquest invent.
Estem parlant d'aquest noi nascut a Nigèria,
fill de ceramistes,
que doncs se'n va anar a estudiar, em sembla, no?
Clar, també és aquest exemple
de les persones que poden estudiar
i que doncs es reverteixen, diguéssim,
a la societat d'on han nascut,
doncs això, els coneixements.
Com us deia,
sempre hi ha una mica la necessitat,
l'experiència i la imaginació que es combinen.
Jordi, te demano que trigis l'últim dels invents.
Penseu que només estem en aquesta sala central, eh?
Cap allà al darrere,
anirem a veure un invent que està relacionat,
en aquest cas, amb la salut
i que està pensat pels més petits,
i de fet pels nadons.
I és un invent que ens planteja una altra problemàtica
que és què passa quan els nens neixen prematurs.
Clar, quan les nenes neixen prematurs
tenen una sèrie de problemes.
un dels problemes que tenen és que el cos
encara no està preparat per regular la temperatura
i pot ser que acabin morint per hipotèrmia.
Clar, això en el nostre món
és de fàcil solució
perquè poses el nen dintre d'una incubadora
i s'ha acabat el problema.
Però aquestes incubadores que nosaltres tenim en els hospitals
tenen un cost molt, molt, molt elevat.
Aleshores hi van haver uns estudiants americans
que es van plantejar,
solucionem aquest problema
i intentem crear una incubadora
que sigui molt més econòmica.
I aquí tenim la mostra.
De fet, la incubadora és com si fos un sac de dormir
molt petitet,
perquè està pensat per un nadó molt petit,
tu pots posar el nen a dintre
i perquè escalfi el nen,
a dintre de la incubadora
hi ha una bossa
on hi ha unes pastilles de cera.
Aleshores aquesta bossa s'escalfa,
és tan fàcil com agafar un recipient amb el calenta,
el poses a dintre i s'escalfa
i això ho tornes a posar a dintre del sac.
I això aconsegueix mantenir la temperatura del nen
a 37 graus durant 6 hores.
Quan es refreda, es torna.
És tan senzill com tornar-ho a escalfar i ja està.
A part, la incubadora té un altre avantatge
que no tenen les nostres
i és que les mares poden agafar els nens.
És a dir, els poden agafar-los i poden donar el pit.
És a dir, que tenen aquest valor afegit.
Inclús el comissari d'exposició abans d'inaugurar
deia que no us estranyi que d'aquí un temps
estiguem veient incubadores d'aquestes
en els nostres hospitals.
I al fons de l'exposició simplement
hi ha una sala tancada al públic general
que s'utilitza per fer una activitat amb els col·les.
Què els hi feu fer?
Quines coses...
Com ho han d'aprovar, això dels invents?
Sí, és a dir, amb les escoles el que fem
és que els hi fem una petita mostra
del que hi ha en l'exposició
i aleshores el que fem és demanar-los
que ells es converteixen en inventors
i els hi fem pensar un invent,
un invent que intenti solucionar alguna problemàtica
referent amb la salut, amb l'energia,
amb l'aigua, amb l'alimentació,
i pensar quina problemàtica pot haver-hi en el món
i quina aportació poden fer.
I es tracta de bullir una miqueta a l'olla.
Se n'hi han pescat coses curioses o què?
Sí, hi ha coses curioses.
També s'ha de dir que n'hi ha que són més factibles que altres.
Però, bueno, en el fons l'objectiu d'això
no és el resultat final, sinó el procés.
I pensar, bueno, un, que es doni en compte
que no és fàcil inventar
i dos, que és costi de tenir idees
i a partir d'aquestes idees
no saps mai què pot acabar generant.
Recordeu que fins diumenge podeu encara visitar
i acabar de veure tots aquests invents.
Nosaltres us hem explicat tres o quatre només, eh?
De la mostra de l'Espai Caixa Fòrum
al carrer Colom, invents, idees que canvien vides.
Carles, una mostra, val a dir-ho,
que té molt a veure amb l'àrea de cooperació
del Caixa Fòrum, de l'obra social.
Sí, exactament, perquè moltes d'aquestes experiències
tenen al darrere, doncs, això, el treball de camp,
la col·laboració amb diferents organitzacions.
Vull dir, de fet, aquesta exposició al final neix, eh?
de l'entrada de la Fundació de la Caixa
en un projecte i, per tant, diguéssim,
són coses absolutament aplicades in situ
i que l'àrea de cooperació internacional
està treballant en diversos països del món.
Ja ho sabeu, fins diumenge.
Encara obert a feu a consulta de la...