Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A l'Enric l'hem convidat com a part responsable d'un suplement literari dins la revista tarragonina Feta Tarragona.
És el primer suplement que traieu al Feta Tarragona i dedicat a les lletres.
Exactament.
Doncs ens ho has d'explicar tot, eh?
La presentació, per cert, d'aquest suplement tindrà lloc avui mateix, aquest vespre.
Més presentacions, ens n'anem el dia 27.
Això serà el proper divendres a la sala del sarcòfag d'Hipòlit,
quan el Juan González Soto presentarà un llibre més o menys.
Juan, bon dia.
Certament, molt bon dia.
Però no el presentaràs ben bé tu, no és ben bé teu, no?
No, jo el presentaré. Jo m'invitaré a assistir a...
Qui és que ha fet el llibre?
Bé, l'he fet jo en un contuberni de Martelus, un poeta llatí molt antic, del qual podem parlar després.
Martelus, sens dubte també els són els nostres oïdors.
Joan Cavallet, tècnic de Cultura de l'Ajuntament. Bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
Vosaltres ja vau presentar, tot i que avui ens explicaràs amb tota mena de detall, la primavera literària.
Molt bé, sí, amb molt de gust.
Per fer titular, quants actes, allò que queda tan bé...
No els he contat.
No? Així m'agrada.
Molts, i en tot cas contents del que tenim per davant?
Sí, sí, sí, tot el que es va consolidant, sí.
Ara us parlarem, doncs, encara que la notícia ja la podíeu llegir a la nostra pàgina web,
la primavera literària, ja la tenim en marxa.
I això, hem demanat al Joan que vingués a explicar-nos o a posar una mica més de llum
sobre totes les qüestions literàries que han de passar a Tarragona.
Jesús Figueres, de la Pell, bon dia.
Bon dia.
Et veig amb un llibre...
Un llibre nou per estrenar de Miquel Bonet Pinyol, que es diu El dia de l'escórpora.
I és un llibre interessant. L'escórpora és un peix, un peix de roca, mireu-vos el que maco què és.
La portada n'està plena.
Dóna un gust molt bo per fer el caldo de peix.
Però no va de cuina, no és de cuina, eh?
No va de cuina, va d'alguna cosa una mica més interessant.
Molt bé.
Doncs és la novetat, a més és la novetat literària, que avui es presentarà el Jesús.
Enric García Jardí, comencem pel fet a Tarragona.
Aquesta revista que ja porta més d'un any a Nadessi, de veritat?
Sí, crec que el primer exemplar que vam tirar endavant va ser el setembre del 2013.
Coincidint una miqueta amb Santa Tecla.
Sí, exactament.
Setembre del 2013.
Una revista que té una periodicitat bimestral, surt a dos mesos,
i pretenem fer un periodisme una mica més reposat, una mica més pensat,
allunyat d'aquella persecució de l'actualitat i de l'obsessió amb la competència.
Partim d'aquesta base, després el resultat i cada lector entreu les seves valoracions.
Però amb ganes de conèixer millor la ciutat i de donar-la a conèixer.
Són articles d'investigació, molts d'ells, que requereixen això,
una investigació en aquells racons, en aquelles profunditats o coses explicades amb més profunditat de la ciutat,
i amb una vocació, diria jo, estètica important.
Tenim molt en compte la imatge, no?
Sí, sí, a més tenim la sort de comptar amb el fotògraf David Oliette,
que fa unes imatges fantàstiques, té una mirada única,
i és un goig comptar amb ell a l'equip.
Crec que ens ajuda molt a diferenciar el fet de raó.
Oi que us han posat, o fins i tot heu acceptat amb ganes, no?,
l'etiqueta aquesta de mig revista, mig llibre? Quin nom tenia això? Això té un nom, no?
Això li deien MOOC, crec, una cosa estranya.
Entre magazine i MOOC?
Ho diem tots en anglès.
Entre magazine i MOOC, no?
Sí, sí, sí. És una publicació, una revista amb una certa extensió, amb un periodisme més reposat,
i alhora també amb un digital en el qual hi aboquem continguts diàriament.
El número d'arrer ja ha estat presentat, però ara aquesta tarda presenteu el primer suplement.
Un any i gairebé dos, un any i mig, del FET a Tarragona, i és la primera vegada que treieu un suplement.
Sí, ha estat un bon repte perquè som un equip de treball bastant petit,
i a més moltes de les persones que participen del FET per guanyar-se la vida professionalment del periodisme també tenen altres ocupacions.
Per tant, vam estar discutint si ho podíem assumir, però vam creure que pagava molt la pena.
I com és que aquest primer suplement, amb tot l'esforç que això significa, va dedicat a les lletres, sota el títol de Ens agrada llegir?
Sí, ens agrada llegir, i si em permets desenrotllar avui que podem el titular,
ens agrada llegir també el que ens proposen els autors, els escriptors i les editorials tarragonines.
No amb una obsessió localista de mirar-nos només al malic,
però creiem que hi ha gent que està fent coses molt interessants,
i que tenim l'obligació de donar-les a conèixer, i que la gent també les ha d'apreciar i valorar.
Per tant, vau veure que podia donar de si, que hi havia prou bullici lector o editorial a Tarragona?
Sí, a més teníem una nevera amb bastants temes literaris, relacionats amb el món de les lletres,
que volíem tractar, i tractar-los tots a la revista, convertir a la revista gairebé en un monogràfic.
I tampoc hi volíem renunciar, i el Ricard, que és el Ricard Laod, el director,
que és una persona molt inquieta, ens va llençar aquesta proposta,
que després també vam parlar amb l'Ajuntament de Tarragona.
I vau veure que això tenia sortida.
I vam sumar complicitats, sí, sí.
Els resultats són 19 pàgines que engloben, mira, no he comptat, jo com el Joan,
no he comptat el nombre d'articles, però més que el nombre,
l'important també és que són variats.
O sigui, quan un veu el suplement ens agrada llegir, dius, mira, una llista de recomanació de llibres.
Però no, més o menys.
Com heu triat els temes, Enric? Per què aquests temes i no uns altres?
Explica'ns, descriu-nos una mica, què hi trobarem?
Hem fet una cosa bastant plural.
Teníem l'objectiu de posar en valor molt modestament les lletres terragonines,
amb la limitació d'espai que suposa una vintena de pàgines,
però també hi ha temes molt diversos.
Per exemple, ens endinsem en les biblioteques personals de diferents terragonins,
que des de diferents àmbits professionals i amb interessos personals molt diversos,
tenen molts llibres a casa o d'una temàtica concreta.
També ho menatgem, gràcies a la col·laboració d'en Josep Lluís Carot Rovira,
a Teresa Rovira, la bibliotecària, la filla d'Antoni Rovira i Virgili,
i el Carot Rovira ens parla de la vinculació de Teresa Rovira amb Tarragona.
Parlem amb Harold Editors de la col·lecció de teatre que hi ha emblemàtica,
i l'Anna Plaza, la periodista del fet i també que és dona de teatre,
s'encarrega d'acariciar aquestes cobertes rugoses i de valorar aquesta col·lecció única.
També parlem amb petits projectes editorials independents que estan fent una feina infatigable,
amb l'Emili Samper, que és un folclorista que també és un apassionat del còmic
i està implicat en projectes de reconstrucció històrica d'època romana, temes molt diversos.
És una mirada però poc convencional, diguéssim, el que seria el món de les lletres,
o fins i tot té la gràcia aquesta que incorporeu molts temes frescos,
molt actuals, de les lletres de Tarragona, però avui en dia.
Sí.
Pins allà, des d'aquí d'allà.
Teniu una sensació, Enric, que hi ha bona...
Bé, que està en bon estat de salut el tema literari a la ciutat?
Sí, molt modestament, jo crec que sí, i un dels propòsits,
i precisament per això teníem el convenciment que havíem de fer un suplement de lletres,
és que pagava la pena i que creiem que els terrenuts no només han d'anar a presentacions de llibre,
quan vinguin autors mediàtics coneguts arreu dels països catalans,
que és perfecte que hi vinguin, però també tenim gent a les nostres comarques
que ens està proposant coses molt interessants.
Acabeu amb un apunt del Jordi Tinyena?
Sí, amb un avançament editorial, de fet.
És la seva propera novel·la, que si no m'equivoque, es titularà Mort al pont del diable.
I entreieu ja, o sigui, en publiqueu un trosset?
Un trosset, perquè l'actor faci un tastet ja.
Molt bé, per cert, quan es presentarà el suplement literari del fet a Tarragona?
És aquesta tarda?
El presentem aquesta tarda, a dos quarts de vuit del vespre,
a la Casa de Cultura de la Generalitat, al carrer Major.
Molt bé.
Aprofitem que un dels continguts de la revista és...
Parlem de la primera nit literària dels països catalans que va organitzar Òmnium l'any 1984,
i en la qual es gesta, entre altres premis,
es convoca per primera vegada el Premi Pini Soler
per fer una taula rodona amb la Margarida Ritzeta,
amb el Jordi Tinyena i amb la periodista Carina Filella,
perquè ens valorin, facin una mirada de passat, present i futur dels premis,
i ens diguin en quin estat de salut està en el mapa literari també dels països catalans.
És la gràcia també de les presentacions que feu amb cada revista,
amb el suplement Passa Igual,
que és una presentació que ve acompanyada de continguts,
en què hi ha la intervenció d'alguna persona vinculada al tema central,
i avui el contingut passarà per una taula rodona, deies, sobre el...
Sí, exacte. Intentem que el lector, que el subscriptor,
que no només gaudeixi amb la lectura de la revista,
sinó que proposar-li activitats culturals,
i a la presentació sempre intentem trobar algun tema relacionat amb els continguts de la revista,
per anar una mica més enllà,
perquè al final a la revista, els reportatges, tens la limitació que tens,
i és una bona oportunitat per aprofundir una mica més.
Presentació d'aquest suplement literari,
el primer del fet a Tarragona dedicat a la literatura, justament,
a la Casa de Cultura, al carrer Major, avui, a dos quarts de vuit,
amb la taula rodona, amb alguna intervenció més?
Presentarem una mica nosaltres també els continguts,
i les persones que hi vinguin tindran dos obsequis.
Un llibre del Josep Anton Baixeres, si no m'equivoco,
i un altre del Jordi Tillana.
Per tant, estan tots els oients convidats a venir-hi.
Déu-n'hi-do.
Enric, ja que tu, en fi, has coordinat,
has d'encarregat de molts dels articles, no de tots,
vaja, que ja has estat implicat al 100%, eh?,
amb aquest suplement.
Alguna curiositat que hi trobarem dins,
o alguna cosa que fins i tot t'hagin curiosit a tu,
a l'hora de fer la cerca?
Vam tenir bastantes hores de cerca,
amb una fotografia que hi ha de la primera nit literària
dels Països Catalans, que intentem...
El 84, això?
Sí, l'any 84.
Es va celebrar Altafulla,
i el cert és que va ser un bon mal de cap
trobar aquesta fotografia,
que crec que té valor.
Sabíeu que existia,
i vau anar... o no?
No ho teníem clar,
tot on la trobríem.
Val, va bé, aquí hi ha d'una foto,
però a què posem, no?
Va haver-hi una tasca...
Però bé, com deia, sí que hi he estat bastant implicat,
però com deia el periodista i escriptor Richard Kaputzynski,
el reportatge és una obra col·lectiva, no?
I per tant,
hi ha les hores,
i de moltíssimes persones,
que fins i tot moltes d'elles
ens han obert les portes de casa seva,
hi ha les col·laboracions d'en Jordi Tinyena
i d'en Josep Lluís Carat Rovira,
i escriu l'Anna Plaza,
i tot l'equip del FET també s'hi ha volcat,
l'Ajuntament també hi ha col·laborat,
per tant, ho concebem com un projecte col·lectiu.
Si voleu saber com són les biblioteques particulars
d'alguns dels bibliòfils de Tarragona,
si voleu saber com va ser aquesta primera nit literària,
l'any 1984,
conèixer més sobre la figura de Teresa Rovira,
o estar al dia pel que fa a escriptors
que s'estan buscant fer un lloc,
i també a editors,
editors que arrisquen amb noves propostes.
I conèixer més sobre un tema
que hem tractat també aquí a l'Espai Lletres,
que és aquesta col·lecció de teatre
que dedica l'editorial Arola,
o fins i tot tenir el primer tastet
de la darrera novel·la de Jordi Tinyena,
ho trobareu en el primer suplement
del FET a Tarragona,
un suplement dedicat a les lletres.
Ens agrada llegir,
que es presenta avui a dos quarts de vuit
a la Casa de Cultura.
Enric, propers suplements?
Ja ho veurem.
Són fàcils de fer, no?
No, us he plantejat treure'n més.
No ens tanquem cap porta,
però tampoc et dictaré cap sentència aquí,
per si de cas.
De moment anem a assaborir
aquest que ja tenim a les mans,
que de fet podeu aconseguir
aquesta tarda d'anar a la presentació
junt amb el darrer número
de la revista del FET a Tarragona.
Enric García, Jordi, moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Pots intervenir quan vulguis, eh?
Perfecte.
Has llegit el Joan González Soto?
Ara pots quedar molt malament, eh?
Vaig llegir el llibre que va fer
del Joaquim Bernadó, del Torero,
que a més hi vaig xalar moltíssim llegint.
Sí?
Es pot llegir encara que no t'agradi
el tema de l'Estar-ho?
Sí, de fet, ho recomano per antitaurins
i per persones que no estan relacionades
amb la tauromàquia.
Aquell era el Joan
i ara ens enfrontem aquí al Martelus, no?
Que és diferent, és molt diferent?
Sí, no treu saber, evidentment, clar.
Qui és Martelus?
Martelus, bueno, Martelus és...
Fa temps vaig intentar fer poemes
i versos en català
i la veritat és que em costava molt.
No sortia res interessant.
I la veritat és que encara
no continua sortint res interessant.
M'explico.
Sóc incapaç de fer un poemari en català.
O sigui, una sèrie de poemes,
13, 14, 15, 25 poemes,
amb un mateix corpus.
Llavors, com que això, per a mi,
és impossible.
El que faig és pedir les antologies poètiques,
que signa Martelus.
Llavors, aquestes antologies poètiques,
aquest recull de poemes,
de 10, de 20 poemes,
perquè en aquest cas són 20 poemes,
l'única manera de poder...
La meva idea, la meva presumpció.
L'única manera de poder presentar el llibre,
que és una mena de plat combinat,
és preparar una bona guarnició.
o sigui, posar al costat d'aquest plat,
posar al costat d'aquest recull de poemes,
una guarnició que sigui molt adequada.
En aquest cas és sempre els pròlegs.
Els pròlegs són, en aquest sentit, fonamentals.
El pròlegs explica com aquests poemes jo els trobo,
en aquest cas concret,
d'aquest llibre que és el llibre de Marietegui,
el llibre, els poemes, els trobo 20 poemes
a la impremta editorial
que tenia Marietegui allà a Lima,
que es deia Minerva.
En aquesta impremta, en un calaix,
estan aquests 20 poemes
que presentarem el divendres aquest.
O sigui, en definitiva,
és un acte, podem dir,
d'elaboració literària una mica complex,
total, per presentar un llibre
que no és tal cosa, no?
És un poemari, no és un llibre de poemes,
sinó que és un recull de poemes diversos,
d'amor, una visió
sobre el món belicós,
la guerra de l'omància,
en aquest cas,
poemes satírics,
o sigui, és una antologia
que no pot ser un llibre,
perquè no és un llibre,
sinó que són poemes dispersos.
I això et passa només en català?
Sí, en Castellà sí que puc fer,
en Castellà sí que tinc uns poemaris
sencers, complets,
amb corpus i en la seva vida,
petita o gran,
però en la seva vida.
En Castellà sí que ho puc fer, sí.
I saps per què?
És purament una qüestió d'idiomàtica?
No ho sé, no ho sé,
no ho tinc ni idea.
En principi també hi ha altra cosa important,
el poeta,
en el meu cas és així,
em sembla que és el cas de tots els poetes,
t'has d'inventar un poeta
que escrigui per tu.
Jo sé que em canta d'escriure un poema
per mi mateix,
el que faig és inventar-me un poeta
que escriu el que jo vull que escrigui.
En aquest cas,
el que he inventat és aquest martelus,
perquè no tenia una altra opció.
Vaig fer unes provatures,
però sortien coses molt anotròpiques.
Llavors,
amb aquest martelus,
que és un poeta del segle II abans de Crist,
surten coses que a mi em semblen molt personals,
molt íntimes,
encara que siguin dispersos de poemes,
són poemes que estan escits amb...
La paraula és una mica lletja,
però ho he de dir,
amb molta sinceritat.
En definitiva,
parlen de mi,
que és el que mai hauria volgut,
però parlen de mi.
I com és que has anat a triar un poeta
del segle II abans de Crist?
Veses coses.
Primer qüestió.
El poeta és el primer poeta peninsular.
Això ja és una cosa en una bomba.
I això és fonamental.
Abans de Catullo,
abans de...
Bé,
Catullo, perdó.
Abans de Marcial, per exemple.
I abans de tres grans poetes romans.
Segona qüestió.
Martelus.
Martelus és un poeta que està a Nomancia.
O sigui,
que participa de la toma de Nomancia.
Clar,
jo vinc de Sòria.
Llavors,
per mi Sòria i Nomancia
són paroles
una mica
properes, no?
Llavors,
és molt bonic, no?
Martelus
està a Nomancia,
està a Tarragona,
jo suposo que han escut a Tarragona,
però ha estat a Nomancia,
aquella terra l'ha agradat molt,
ve molt impressionat.
I després,
sinó que una cosa fonamental,
Martelus,
el meu nom és Juan Marcelino.
Clar,
Martelus és Marcelino,
en definitiva.
O sigui,
estic ocult,
però no estic ocult.
No és la primera vegada
que Martelus,
que descobreixes poemes de Martelus, no?
No,
és la altra vegada,
ja són tres llibres.
Hi ha alguna continuïtat,
o també aquesta dispersió de temes
que dius tu,
doncs també és...
Sempre són poemes dispersos.
Sí.
El primer llibre sortia
o pareixia a Tarragona,
hi ha un bloc de notes
que tenia el Barro de Maldà,
Rafael de Mat.
El segon llibre
es diu Lliure de Oquendo,
és un llibre que apareix en la Macerrada,
perquè Oquendo de Mat,
que és un...
també una altra vegada,
Rafael de Mat,
ara Oquendo de Mat,
és un poeta peruà interessantíssim
de principis del segle XX
i, bueno,
mort en la Macerrada
l'any 36,
abans de començar la Guerra Civil.
Llavors,
en la seva...
en la seva botxaca interior
portava poemes de Martellus.
Total,
el segon llibre
apareix a Nacerrada
i el tercer apareix a Lima.
El quart,
segona vegada hi ha un quart,
no sé on apareixerà.
M'en sembla que París era a París
i m'en sembla que fins i tot
gairebé té on es trobaran.
Sí?
Però això ja fa...
Això ja en parlarem.
Però, escolta,
no hi ha entre el primer
i aquest últim,
no hi ha una similitud?
Són poemes de Matisme Artí,
que això és evident,
i sempre són miscel·lànies.
Temes,
temes que tracta.
Clar,
l'amor,
per exemple,
important,
la seva amada,
es diu Lídia,
i és molt bonic Lídia.
Lídia,
per cert,
té un nom taurí.
Lídia,
l'Ídia és el substantiu,
clar,
és el substantiu
de la lluita,
del combat,
i tot en qualsevol cas
la seva novia es diu Lídia.
També es diu Lídia
la novia de Montalbano,
per exemple,
no?
També està bé.
Bueno,
el tema és d'amor.
Es diu Lídia,
també.
A Lídia.
Jo crec,
no és Lídia?
Bueno,
pot ser Lídia.
Pot ser Lídia.
No passa res.
Pot ser Lídia.
És que m'has tocat a Montalbano
i ahí...
Ah, Montalbano.
Digues, digues.
És possible.
un cos pel cas.
Bueno,
pot ser,
pot ser que es Lídia
o Lídia,
no importa.
O poemes d'amor,
poemes satírics,
també poemes de...
Pot ser en dubte
qui va guanyar a nomància,
si va ser Sipió
o va ser la mateixa nomància.
També poemes de tipus moral,
però sempre són miscel·lànics.
Actes fàcils de...
propers per llegir-los?
Actes per tots els públics?
Jo,
home,
clar que sí.
Encriptats o no?
Home,
també hi ha alguns elements
mig pornogràfics,
però això està molt bé també.
Al públic li agrada això també.
és molt necessari.
Escolta,
m'assembla que tan especial
és el llibre en si,
el que és la publicació,
que per cert,
com es diu?
Es diu
Llibre de Maria Tegui.
Aquí el tinc,
sí.
Com la presentació en si,
perquè la presentació,
en els teus casos,
has d'haver,
doncs,
un acte literari,
no?
Una cita literària.
Sí,
en aquest cas,
Martellus sempre,
el llibre se presenta
sempre al mateix puesto,
que és la sala del Sarcófaget Hipólit,
sempre.
El primer llibre,
Martellus,
el segon que és Oquendo
i el tercer que és Marietegui,
sempre al mateix puesto.
És un puesto adecuat,
molt a dient.
Perfecte.
I què fareu?
Això a divendres serà?
Què fareu?
Bueno,
pues,
Gabino,
Gabino Martínez Muñoz,
faré explicar el que hagi de explicar
sobre aquesta qüestió tan extraña.
Després,
Arga,
Argaño Sentís,
llegirà uns poemes,
concretament set poemes,
i jo no sé què faré,
no sé,
no sé,
aniré cap allà,
estaràs per allà,
no sé què faré.
Saludaràs la gent.
Saludaràs la gent,
evidentment.
Hi ha una part gràfica interessant
també en el llibre,
no?
Hi ha fotografies.
Sí,
Genova Seydus ha preparat,
ha il·lustrat el llibre.
També és una idea
que tinc des del principi,
Martellus ja va començar
també il·lustració,
sempre,
il·lustració,
poema,
il·lustració,
poema,
il·lustració,
poema.
Implicar sempre
una persona
que il·lustra,
en aquest cas fotografia,
el llibre
de la manera
que la persona
que sigui vulgui,
no?
Sí,
perquè no vull
que sigui una,
no sé si hi ha
alguna obra
pot ser individual,
crec que sempre
són col·lectives.
Fa un moment
parlava Enric
molt adequadament,
molt encertadament
d'això,
de la qüestió
de la pluralitat.
Jo crec que no hi ha
res que sigui individual,
tot és plural,
tot és compartible.
És més,
les coses importants,
que són pràcticament
quasi totes,
són plurals.
Llavors,
està ella
que fa les fotografies,
jo els poemes,
bueno,
martelo els poemes,
jo els vaig trobar,
Maria Tiqui
també va aportar
la seva part,
en fi,
és una qüestió,
una feina de...
Col·lectiva,
escolta,
poema i fotografia
encaixen d'alguna manera
o el setit no?
No encaixen.
Encaixen de la manera
que ha volgut que encaixi...
Escolta,
això és la creació
amb llibertat total o què?
No sé,
és que...
Et sents còmode?
Molt,
jo moltíssim.
Molt bé.
Moltíssim.
Moltíssim.
És que ja es nota
quan parles.
Sí, sí.
En plan de martelus
és l'oportunitat
que tens de fer
el que vulguis.
Bueno,
sempre,
quan escric,
faig el que vull,
sempre que puc,
i clàssimament
sempre puc.
Martelus,
fonamentalment,
clar.
Quina sensació
deixa el llibre
al final,
amb fotos,
amb la diversitat
de temes,
quina,
no sé,
clar,
tindràs el divendres
una mica el feedback,
però quina sensació
creus que deixa?
És un llibre amable,
és desconcertant,
si li poguessis adjectiu?
Jo crec que és fundamental
començar
absolutament
amb el pròleg,
perquè el pròleg
explica com es troba el llibre.
El llibre,
en aquest cas de Martelus,
sempre és una aventura,
no?
La pregunta és,
no qui ha escrit els poemes,
sinó com s'han trobat els poemes.
Llavors,
jo diria que el llibre
és un llibre,
una aventura literària.
Per a mi ho és
sempre que escric un poema,
però en qualsevol cas,
el que llegeixi
aquest llibre concretament,
o els tres de Martelus,
sempre notarà,
perceberà
que és una aventura,
una aventura
molt divertida,
perquè en el fons
crec,
així internós,
encara que ell
molt deia escoltant,
suposo,
que escriure
té a veure
amb aquesta dimensió
que és
que és escoltar.
El que escriu
el que fa pràcticament
és no inventar versos
o inventar poemes,
sinó pràcticament sentir-los,
pràcticament copiar-los,
pràcticament
escriure-los al dictat,
no?
En aquest cas,
jo escric
aquests poemes de Martelus
que ell pràcticament
em diu que escrigui,
no?
No sé si m'he explicat massa bé
o potser no m'he explicat massa bé,
però no importa.
I hauria de veure la cara,
eh, el Juan,
la cara d'apassionat que fa.
Sempre és una aventura,
en qualsevol cas.
L'aventura,
en tot cas,
si voleu,
comença aquest divendres
a les 6 de la sala
del sarcòfag d'Hipòlit
amb la presentació
barra, doncs,
acte literari,
que serà,
que constituirà
aquest llibre,
el llibre de Maria Tegui.
Ràpidament,
Juan,
fes referència
a la importància del pròleg
en aquest llibre.
Tu participes,
de fet,
d'un altre llibre
fent el pròleg,
no?
Un llibre d'Antònia Sabaté?
Ah, sí, sí,
això es va presentar
el divendres passat.
Sí,
el dia de la lluvia.
En què consisteix?
Què és?
és un llibre de poemes també,
de l'Antònia Sabaté?
L'Antònia Sabaté,
doncs,
pràcticament,
és un llibre molt biogràfic,
no?
L'independent,
és, en veritat,
fa una escritura poètica
d'anècdotes personals,
situacions personals,
explica,
com deia Octavio Paz,
un poema,
en definitiva,
és una mena,
quasi,
quasi autobiografia.
També és un llibre
que té tres pròlegs,
això és una cosa
molt particular.
Té un pròleg
de Sergi Cirinacs,
un altre que és el meu
i l'altre que sembla
que és parcerissa,
en sembla,
sí, parcerissa.
O sigui,
és un llibre
amb tres pòlegs
i, bueno,
després un munt de poemes.
És un llibre molt,
molt curiós,
molt interessant.
Sí?
Vas presentar,
vas presentar aquest llibre...
Per què el recomanaries,
Juan?
Què diries que el recomanaries?
Perquè, a més a més,
té aquest llibre
un element essencial,
és que té una mena
de concomitància,
una mena de simbiosi
amb la música.
Llavors,
fins i tot,
proposa,
l'autora,
la poeta,
proposa certes peces
musicals
per a que acompanyin
la lectura dels poemes.
Doncs mira,
una altra recomanació
que podeu apuntar
a la suite d'Artemis
d'Antònia Sabaté.
I un llibre molt delicat.
Juan González Soto,
moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies.
També pots anar intervenint
quan vulguis.
D'acord.
Ara sí, Joan Caballet,
Jesús,
ja arribem,
ja arribem a tu.
Joan Caballet,
tècnic de cultura,
vau presentar la setmana passada
la Primavera Literària.
Exactament.
Fes-nos en cinc cèntims?
Cinc, no més.
Bueno, deu.
No, ja en pots fer deu,
ja, anem tranquils amb tu.
Bé, doncs,
és molt fàcil de resumir.
Hem començat aquest cap de setmana
amb els actes que hi ha
al voltant del Dia Mundial
de la Poesia.
Què tal va anar?
Molt bé.
I va haver,
per part nostra,
amb l'Escola de Lletres
i amb el Centre de Lectura de Reus
vam fer dos recitals de poesia
i, a més a més,
vam inaugurar l'exposició
que hi ha ara en aquest moment
i fins al 15 d'abril
a l'antic Ajuntament,
que és una exposició
molt curiosa
perquè són poemes
de Josep Santasmasas.
Josep Santasmasas
és un poeta de Bielorodona,
però és un digitador cultural,
és una persona
que sempre ha estat
molt vinculat
a l'activisme cultural,
tant al Museu del seu poble,
a l'Ajuntament després,
amb els centres d'estudi,
per exemple,
l'Institut d'Estudis de Llengua,
etcètera,
i actualment és el president
de la coordinadora
de centres d'estudis
en llengua catalana.
Doncs el Josep Santasmasas
proposa una exposició
en què els seus poemes,
que són els poemes de la terra,
de la natura,
rurals,
de fet es diu
Entre el cel i la terra,
l'exposició,
els combina
amb imatges
que pintors,
dibuixants,
grafistes,
en definitiva,
artistes,
han fet
directament sobre el poema,
és a dir,
el poema
en el seu paper
i allí mateix
l'artista
ha fet el poema
i allí tenim
els 53 poemes
exposats.
Fins a quan els tindrem?
Fins al 15 d'abril,
això es pot veure.
Aleshores,
aquest cap de setmana
hem començat així,
com a part d'aquest
inici de la primavera
ja la presentació d'avui
de què s'ha parlat
i aleshores
ara ja ens atencem
a la Setmana Santa,
després de la Setmana Santa
vénen
totes les altres coses.
Anaves a dir alguna cosa?
No, no, no,
sí, sí, sí, sí.
Després de Setmana Santa
ja ve tot el desplegament
potser més ampli.
Sí, sí.
Hi ha actes sols
que els fem
perquè creiem
que els hem de fer,
però en general
el que intentem
és que es consolidin línies,
determinades línies, no?
Quines línies?
Sí,
parlem de grans àmbits o...
Sí.
D'una banda,
hi ha un àmbit
que és el de la protecció
del patrimoni literari,
és a dir,
pensar que el patrimoni
no s'acaba
amb les pedres
i no s'acaba
amb les pintures
i amb les escultures.
De fet,
això que explicava ara
el Juan,
ell està protegint
el patrimoni literari
d'un desconegudíssim
poeta
romà,
llatí.
Doncs,
com que ens trobem
amb el fet
que la gent
no coneix
què és el patrimoni literari
ni l'interès
que pot tenir
i els investigadors
es troben amb el problema
que no troben les fonts
perquè la gent
no hi ha donat importància
i hi han desaparegut,
és a dir,
hi ha col·leccions
completes
de revistes literàries
del segle XIX
o de principis
del segle XX
que no existeixen,
que no es conserven
perquè ningú
ha tingut cura
de conservar-les.
Per intentar
conscienciar una mica
de l'interès
que té
el patrimoni literari
aquesta vegada
fem una exposició.
És una exposició
que la inaugurarem
la setmana després
de l'1 de maig
a l'Arxiu
Històric Municipal.
És una exposició
que a la Casa de les Lletres
hem fet juntament
amb la Universitat Camaroteca
i l'Arxiu
i que després
itinerarà
com hem fet
amb altres exposicions
anteriors
que la de Piní Soler,
la dels 25 Piní Solers
i la dels 400 anys
del Quixot.
Aquesta la mourem també.
Allà es veurà
una explicació
de què és
el patrimoni literari,
per què serveix,
per què ens és útil,
per què val la pena
que el conservem
i exemplificarem
una mica
què hi ha a Tarragona
d'això.
Per tant,
aquest seria
un element important.
Després hi ha
un altre bloc
que és
el que es refereix
a promoció
de la creació literària
i una de les coses
que volem consolidar
en aquest àmbit
és
les lectures dramatitzades.
Les lectures dramatitzades
serveixen
per posar en valor
un dels
tradicionals
gèneres literaris
que és el gènere dramàtic
que
com a gènere literari
de vegades
troba dificultats
d'expressió.
És a dir,
veiem obres de teatre
muntades,
les veiem al Teatre de Tarragona,
a la Sala de Trono,
el Magatzem,
el Teatre Metropol,
etcètera,
veiem obres de teatre,
però a la literatura dramàtica
tenim,
com deia abans,
l'Enric,
la col·lecció
textos a part
que ha dit
Arola,
però
aquesta col·lecció
de vegades
queda reduïda.
Aquesta col·lecció
i les altres publicacions
solen quedar reduïdes
a la gent
que vol muntar obres
i que busca textos,
etcètera,
els lectors
han perdut el costum,
s'ha perdut bastant
el costum
de llegir teatre,
i aleshores
volem consolidar
aquesta línia
que a més a més
ha de servir
per altres coses,
ha de servir
de banc de proves
dels textos,
és a dir,
un text ha estat escrit
però encara no ha estat estrenat,
a la millor ha estat publicat
però no ha estat estrenat,
i aleshores
una lectura dramatitzada
serveix per veure
si funciona dramàticament
i per tant
li obrim les portes
al teatre
i per altra banda
a través d'això
intentem consolidar
un petit equip
d'actors i directors
de la zona
que vagin anant
agafant rodatge
amb la feina interpretativa.
Per tant,
hi ha aquesta línia concreta
que com a la tardor
ja hi vam tenir
dues lectures dramatitzades,
aquesta primavera
en tenim dues més.
Entenc que la primavera literària
abarca també
o engloba
altres activitats literàries
que donen a terme
a altres
des d'altres entitats
de la ciutat
i també s'aixupluguen
amb el que és
la primavera literària
o cada cop...
A veure,
la primavera literària
és un pareu
que ho engloba
tot el que vulguem
i tot el que tothom vulgui.
El que passa és que nosaltres
ens anem acostumant
d'una banda
aquell programa
que ho englobava tot
que era un llibret
en què hi havia
tot el que podíem.
Allò
vam veure
que no era el més adequat
perquè
les entitats
no treballaven
a ritmes diferents
i de vegades
hi havia moltes dificultats
per poder
encabir les coses
i això
donava lloc
de vegades a presses
i de vegades a errors
i a canvis
d'última hora
i coses d'aquestes.
Però el que sí
que volem fer
és que
la Casa de les Lletres
en lloc de ser
un lloc
un organisme
que programa
de manera paral·lela
altres entitats
el que volem
és complementar-nos
i per tant
pràcticament
tot el que fem
ho fem
amb les entitats
és a dir
gairebé tot
és en funció
d'algun acord
que hi ha
amb alguna entitat
i per tant
ens sumem recursos.
Per exemple
ara estava parlant
de les lectures dramatitzades
i això ho fem
amb l'Escola de Lletres
però per exemple
al juny
hi ha
dos cicles
un que es diu
Dones Mita
i un altre
que és
Les Veus Paral·leles
Les Dones Mita
és una proposta
del col·lectiu
Tecles Mita
de teatre
i Les Veus Paral·leles
és una proposta
de l'Associació
de Professionals
i Estudiosos
en Llengua i Literatura
Catalana
és a Pell
el Jus
n'és membre
i per tant
són
dues activitats
amb les quals
nosaltres ens sumem
i que
en aquest sentit
és més en aquest sentit
que en el primigeni
que deies tu
d'acollir tothom
Entenc que el primigeni
sí que hi donareu
o sigui que servireu
d'alta veu
a través de fer-ne
difusió
a través de la vostra
newsletter
Sí
ens hem trobat
amb això
que és més eficaç
i per això
hem anat fent
aquest canvi
és més eficaç
la informació
setmanal
de fet
aquest programa
forma part
d'aquest bagatge
d'informació setmanal
la newsletter
o la bolletineta
com ni vulguem dir
que distribuïm
els dimarts
cada dimarts
el suport puntual
que podem fer
determinats actes
aïlladament
i després
des del dimarts
de la setmana passada
hem posat
a la xarxa
la nova web
de la Casa de les Lletres
que pretenem
que allí sigui tot
On us trobarem?
Joan?
Entrem a l'Ajuntament
o directament
a Casa de les Lletres?
Si busqueu
Tarragona Lletres
surt directament
la nostra pàgina
Si voleu estar informats
puntualment
no només dels actes
que organitzen
dins la Primavera Literària
sinó
els actes que tenen
a la literatura
a tota la ciutat
us podeu subscriure
amb aquest butlletí
i us ho faran
saber setmana a setmana
visiteu
si no
la Casa de les Lletres
i encara
un últim apunt
dins d'aquesta
Primavera Literària
una de les cites
més interessants
de la Primavera Literària
l'acte de lliurement
dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona
Sí, el dia 9 de maig
9 de maig
Com serà això?
Bé, en guany
en guany volem que sigui
de passada
un acte d'homenatge
a Montserrat de Balló
que es va morir
el setembre passat
i aleshores
l'estructura serà
la mateixa
que hem fet
en els últims anys
la primera part serà
l'acte de lliurement
dels Premis
dels tres Premis
que convoquem anualment
i la segona part serà
un concert
amb cançons
basades
la majoria
en poemes
de Montserrat de Balló
que constitueixen
la suite a Balló
de Mariona Sagarra
i després
aquesta Mariona Sagarra
aquesta cantautora
també cantarà
poemes
d'altres poetes
que ella mateixa
ha musicat
Això serà el dia
9 de maig
que serà el dia
també que desvetllarem
els noms
els guanyadors
Sí, en aquesta ocasió
l'entrada és gratuïta
en el seu moment
ja anunciarem
quan la gent
que vulgui venir
pot passar
a recollir invitacions
al Teatre Metropol
Alguna qüestió
més a destacar
Joan?
El primer acte
després de vacances
el recordo
perquè és el primer
després de vacances
de Setmana Santa
el dia 14 d'abril
data fàcil
de recordar
el dia 14 d'abril
fem una conferència
que vol ser
un homenatge
a Amadeus Soberanes
Amadeus Soberanes
és un personatge
que jo crec
que s'ha de reivindicar
és un tarragoní
que es va morir
el 14 d'abril
de l'any passat
per tant farà un any
just de la seva mort
ell és un eminent filòleg
però d'aquests filòlegs
com que es dediquen
a editar textos medievals
i coses d'aquestes
la gent en general
no coneix
és editor
era editor
va dirigir
l'editorial Barsino
per exemple
i a més a més
un bibliògraf
molt destacat
ell era
el conservador
de la secció de manuscrits
de la Biblioteca de Catalunya
per tant tenia
accés directe
a una documentació
velocíssima
i tenia un projecte
que era editar
un índex
tarragonensis
monumental
que era
una mena de
coromines
però de bibliografia
tarragonina
i
va publicar el primer volum
però
que em penso
que va de l'A
a la G
és un totxo immens
de 1.500 pàgines
però no va poder continuar
per raons diverses
i aleshores
és una persona
que crec que mereix
ser reivindicada
recordada
coneguda
la seva tasca
molt de formigueta
perquè els bibliògrafs
solen ser
persones
de treball
de formigueta
això serà
a la tornada
de la Mona
aquesta conferència
la farà la Margarida Ritzeta
el dia 14 d'abril
a la Casa de les Lletres
a les 7.30
intentarem buscar
un forat
si et sembla
encara que sigui dimarts
intentarem buscar
un forat per parlar
amb la Margarida Ritzeta
que ens afasi cinc cèntims
i si ho recordem
perquè falten molts dies
Joan Caballé
moltes gràcies
i felicitats
a tot l'equip
per aquesta nova
primavera literària
gràcies a vosaltres
Jesús Figueres
membre de la pell
que et veig molt
molt marítim
amb aquestes escorpures
avui
el que cau
has de tractar
els temes que et cauen
et pots escapar
no tens escapatòria
avui t'ha caigut un llibre
una novetat
si vau mirar
la portada del llibre
bé
aquest llibre
és cinquè premi
de narrativa marítima
es diu
el dia de l'escorpura
ja ho he dit abans
és el cinquè premi
de narrativa marítima
Vila de Cambrils
Josep Lluís Savall
és a dir
és un personatge
molt conegut per nosaltres
molt entranyable
que va néixer
a Cambrils
va morir a Girona
va ser filòleg
va treballar de pescador
a la barca
de casa seva
amb son pare
i amb son germà
va vindre aquí a Tarragona
va estudiar
filologia catalana
es va llicenciar
va ser membre
del col·lectiu
la gent del Llam
és a dir
molt vinculat
amb el món literari
diguéssim
insurgent
diguéssim
d'aquí a Tarragona
molt important
va treballar també
amb la paramiologia catalana
comparada
amb el Jaume Vidal Cuber
el Magí Sunyer
i el Josep Maria Pujol
es va dedicar
a l'ensenyament
de la llengua catalana
i va ser director
de l'escola taller
del Centre d'Estudis Marítims
del Port de Tarragona
i després
va fer cap
a Barcelona
on se'n van cuidar
de l'àrea d'activitats
del Museu Marítim
de Barcelona
fins a la seva mort
llavors
la Vila de Cambrils
penso que ha fet molt bé
de dedicar-li
aquest premi
entrant en el llibre
ja
a mi m'ha fet molta gràcia
el que diu
la contraportada
diu
El dia de l'escòrpora
és una revisió mediterrània
del mite fílmic de Tiburon
on s'aborda
en una narració
trepidant i simbòlica
la fascinació
dels homes
pel mar
és a dir
el mar com una atracció
que t'atrau
tot i la perillositat
que comporta
etc.
Miquel Bonet
que és l'autor
és reusenc
pel empaltat
a Cambrils
per tant
deu conèixer
jo no el conec
amb ell
l'autor
però pel que hi vis
pel llibre coneix molt
el món mariner
el vocabulari
el lèxic
i tot el intringulis aquest
per ell
aquesta primera novel·la
és una paradoxa
que el fa reflexionar
sobre l'estranyesa
del món
que ens envolta
per tant
en aquest llibre
trobarem
com a tres elements
simbolisme
paradoxa
i estranyesa
i es presenten
plegades
en aquesta novel·la
que és atractiva
i per mi
en la primera lectura
una mica difícil
d'interpretar
jo diria que
en la vida
de les persones
ara poso la meva aportació
personal
sempre hi ha
algun element
que ens interpel·la
i que no acabem
massa de comprendre
gaire
com funciona
però vaja
això és una cosa
de colleta pròpia
en aquesta novel·la
la cosa
diguéssim
paradoxal
i estranya
és la presència
d'una escòrpora
de proporcions
gegantines
que trasbalsa
la vida
d'una vila
de la nostra
costa daurada
m'assembla
que aquesta vila
refereix a Cambrils
també
hi ha sabut
veure
Salou
i el cap
de Salou
les pinedes
arran de mar
i també
fa servir
renoms
que són
també
molt
de per aquí
molt
del Serrallo
o de Cambrils
com per exemple
la Chimo
i Cabero
i Cabero
segur que ve
de la Cava
vaja
amb tota probabilitat
que és aquest poble
que ara
ha ajuntat
amb un altre
ni diuen
del Tebre
però la Cava
és de tota la vida
no?
Però vaja
el centre de la novel·la
és l'aparició
de la Bèstia Gigantina
que modifica
el ritme normal
de la vida estiuenca
de bona mar
platges buides
per la por de ser devorats
per la bèstia
negocis amb bancarrota
bars, restaurants, apartaments
de retop
hi ha una descripció
d'anúncia
dels negocis immobiliaris
de les requalificacions
de terrenys
fets per ajuntaments democràtics
que enriqueixen
l'espavilat de torn
dels grans cuiners mediàtics
i la dèria
per crear una fundació
en una cala
gran de mar
que també han de modificar
la normativa
per poder edificar
de les rutes de tapes
cerveses artesanes
i vins ecològics
o sigui
se n'enfum
de tot
diguéssim
dels parcs temàtics
del món del contraband
de tabac
del tràfic
i de l'ús de les drogues
de la vida nocturna
d'anar a dormir
quan surt el sol
amb el cos carregat
d'alcohol i drogues
però tot
amb una ironia fina
incisiva
no és una cosa barruera
és una cosa molt
vaja
jo he vingut a veure
una cosa molt fina
el personatge central
és un desarrelat
emigra a Califòrnia
i en torna
quan el seu cicle vital
no té sentit
en aquell paradís llunyà
torna a la vila
al cap de poc
envia la xicota
que hi havia deixat embarassada
tot barrejat
amb la persecució
que fan de l'escórpora
després que aquesta
hagués deixat
una estela de morts
és a dir
hi ha una persecució
així molt
molt xelada
molt rocambolesca
vaja
quasi que ho he explicat tot
però no ho he explicat tot
perquè és que és molt
és no ho sé
és trepidant realment
com diu el
sí
trepidant
trepidant
estranya
simbolista
sí
és estranyat
vols llegir
per veure què passa
a veure quines coses passen
però hi ha uns contrapunts
molt interessants
de tant en tant
entre els capítols d'acció
se n'intercala
un de reflexió
amb aportacions
existencialistes
interessants
quan defineix la vida
a la vila
en a Diua
i a Califòrnia
d'aquest protagonista
ell diu
quan vivia aquí
a la vila
en a Diua
era un tubercle
creixent al subsol
maldant a cops de colze
per treure el cap
entre tants estrats de terra
compactats pel temps
pel temps
quan vivia allà
a Califòrnia
era un tomàquet
madurant
de sol a sol
penjat d'una canya
esperant que un cop de vent
el fes caure
i s'esclafés
només podia tornar a casa
en un pot de conserva
però té coses molt
no ho sé
molt atractives
vaja
i ara vull
deixa'm destacar
una última cosa
una última coseta
perquè jo penso
que té un valor això
que és que
com qui no diu res
en l'explicació dels fets
hi va deixant idees
i frases
menllevades
d'escriptors
quan diu
que un dia el narrador
somia
que es desperta
convertit en un insecte
cosa que el refereix
a Kafka
o versos com
després
el passó d'una orella
que és dels amants
d'estallers
però això posat
al mig
o sigui
en un continuum
no és una cosa estranya
o destacada
o quan diu
he guardat fusta el moll
des del papa passeig
i després ja
em sembla que és de Lluís Llach
que diu
soc la llum del món
en una cançó
o som la llum del món
o sigui
va fent canvis
però és com un passatemps
no?
en què
l'actor
més
més lector
pot anar buscant
les referències
és que trobes
clar
no ho sé
és una lectura
d'encàrrec
diguéssim
en el sentit
de fer aquí
una mica de presentació
però esclar
a vegades penses
bé què faig
llegeixo un diagonal
ho llegeixo tot
i dius
bueno
si vols arribar
una mica
a dir quatre cosetes
quasi que te l'has de llegir tot
i bé
per tant
i a la veritat
de la novel·la
hi ha una definició
de l'escórpora
que diu
no arriba al quilo
alimentada
amb la sang
de tot un poble
el seu pes pot ser incalculable
és el monstre aquest
és el que atrau
però que destrueix
al mateix temps
no?
per tant que és aquest
el monstre que hem alimentat
entre tots
clar
hi ha una reflexió
d'aquest tipus així
i aquesta afirmació
no és la clau
de volta
de la novel·la
aquí acabo
Jesús
sense que ens ho diguis
que no ens ho dius
al final
t'ha deixat satisfet
o no?
o és el de menys?
sí
a veure
jo
ara no sé si puc parlar
amb gaire sinceritat
com diies tu
perquè és una cosa
una mica perillosa
però a vegades
a mi em fa una mica
de parés
ara m'he de llegir
aquest llibre
per parlar 5 minuts
però quan t'hi poses
no el pots deixar
i al final
has tingut bona sensació
fins i tot amb el final
saps que a vegades
hi ha finals que dius
no justifica
a mi saps què em passa?
que a mi em costa molt
d'entendre les coses
llavors jo
acabo de llegir
preng apunts
preng apunts
perquè soc molt desmemoriat
donem fe de que prena apunts
preng apunts
però llavors ens dic
ara deixo-ho reposar
llavors l'ançant de mà
vas lligant els caps
que en acabar la lectura
que l'has fet
bastant rapideta
t'han quedat
punts per lligar
llavors l'ançant de mà
dius
ah sí mira
això és això
i això
ara ja ho puc escriure
doncs ens agrada
que sigui així
que els comentaris
del Jesús Figueres
siguin reposats
perquè ens arriben
a més amb aquesta passió
en què ens ha recomanat
avui el Jesús
el dia de l'escòrpora
del Miquel Bonet Pinyol
em faltava el segon cognom
del Miquel Bonet Pinyol
editat per Cossetània
molt bé
senyors moltes gràcies
per estar amb nosaltres
tot aquest espai de lletres
tornem a saludar
i acomiadar
a l'Enrica García Jardí
a Juan González Soto
a Jesús Figueres
i al Joan Cavallé
gràcies a tots
gràcies
igualment