Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Eye!
から!
Fins demà!
Fins demà!
drop dearen!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i és una mica la representació dels centenars de tertulians
que han passat pel matí de Tarragona Ràdio,
pel sempre nàstic perquè ell és un dels fidels
a les tertulies de Tarragona Ràdio.
Benvinguts a tots.
Bon dia, senyors, què tal? Com va, això?
Molt bé, bon dia.
Avui amb els quatre tertulians aquí, dos exjugadors,
el Pere Valls, president d'aquesta casa,
de l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
que és la mare de Tarragona Ràdio,
i el Tòfol Solichero,
i des d'aquí agrair aquest més de centenar de tertulians
que al llarg d'aquests 22 anys han passat pels micròfons,
han passat i passen pels micròfons de Tarragona Ràdio,
les tertulies tant del matí de Tarragona Ràdio
com també del sempre nàstic,
al voltant de l'actualitat del nàstic.
Hem dit que aquest programa és del centenari del nàstic,
però també un reconeixement aquests 22 anys
de Tarragona Ràdio al costat del nàstic
fent els partits del nàstic,
i per això el Pere ens vol adreçar unes paraules
i de seguida entrem ja en temps de tertulia.
Moltes gràcies.
Ahir el nàstic va fer 129 anys,
que es diu aviat,
i la secció de futbol,
que ara és la societat d'un home esportiva,
està commemorant els 100 anys de la seva fundació.
Això és tot un efemèride
dins de l'esport i dins de la societat de Tarragona.
Tarragona Ràdio
i l'empresa municipal
ens afegim a la festa.
La ràdio pública de Tarragona,
la de tots i totes,
fa temps que anem de bracet amb el gimnàstic
des del començament d'aquella primera ràdio fòrum,
però especialment des de fa 21 temporades,
el sempre nàstic és un dels programes
de capçòria d'aquesta casa,
sense oblidar les tertúlies,
i a totes les persones que d'alguna manera altruista
hi participen o hi han participat.
Durant aquests anys ha passat de tot.
Hem plorat amb el nàstic de ràbia i d'alegria,
des de tercera divisió fins a primera.
Amb copes del rei i de Catalunya,
hem portat el nàstic a totes les llars de la ciutat.
No sé quants partits hem donat per la ràdio en 22 anys.
Crec que tots.
Bé, tots menys un,
on se'ns va barrar el pas,
justament aquí, al nou estadi,
un mes de setembre del 2011.
Una actuació més d'aquell Consell d'Administració
que va acabar com va acabar.
Va ser un dia trist,
que per sort ja està oblidat,
però si fem balanç,
crec que cal recordar-ho.
Tarragona Ràdio
és una emissora al servei de Tarragona
i de la seva gent.
Per això, des de fa alguns anys,
també som a les xarxes
i se'ns escolta des de molt lluny.
Mitjançant la xarxa,
portem el nàstic i Tarragona per tot el món.
Abans, això,
en deien la màgia de la ràdio.
A mi m'agrada més parlar
de la professionalitat dels seus treballadors i treballadores.
Visca el nàstic,
visca Tarragona Ràdio i visca Tarragona.
Doncs hem començat parlant de nosaltres
i ara parlarem del nàstic,
d'aquesta important victòria
ahir davant del Lleida Esportiu,
amb el gol de Pablo Marí.
Avui nosaltres ho titulàvem
cop d'autoritat a la classificació.
Ismael, Jordi, Pere, Toful, què en penseu?
Començo jo?
Sí, home, sí.
Bé, les sensacions són molt positives,
són molt bones.
Jo en guanyo el que estic veient
és un equip compacte,
un equip que,
si bé no fa un futbol d'aquells espectaculars,
de toc i tot això,
ho intenta,
però dona una sensació de solidesc,
que em fa pensar
que ens pot donar moltes alegries
i el resultat d'ahir
és una d'elles molt important
i d'aquí 15 dies
hi haurà un altre partit
que també serà molt important.
Sí,
reafirmo el que diu l'Ismael.
Hem de veure que ahir,
per exemple,
jugàvem contra el segon
i em sembla que no vaig detenir
una vegada porta.
Això és importantíssim.
sobretot amb una segona veca
després ve un play-off,
el que et facin pocs gols
és molt important,
però em va donar la sensació
que és molt difícil
de fer-li un gol al Barça,
ai, al Nàstic.
Aleshores,
això és el més important
que m'emporto.
L'equip,
si ha de jugar
pilota llarga,
la juga,
i si quan té un bon camp
la juga curta
i també ho fa bé,
o sigui que jo crec
que és molt complet
el ginòstic d'enguany.
Ahir només podia guanyar
el Nàstic
i d'altres coses
perquè és l'únic
que vaig jugar a porta.
El Lleida
la va tocar molta estona,
va jugar bé,
s'ha de dir tot,
però per guanyar
un partit de futbol
l'has de xutar a porta.
I el Nàstic
no és que xutés
moltes vegades,
però les poques
que va xutar
una va anar a dins
i l'altra
pensaven tots
que anava a dins
i va anar a fora.
És a dir,
el futbol té aquestes coses
i on es veu
qui va davant
i qui no hi va
i per què vas al davant
és perquè quan hi ha
una ocasió
l'has d'aprofitar.
I això estem tips
de dir-ho i de veure-ho
i en aquest cas
es corrobora
amb el que és el Nàstic.
Val a dir que
ahir tenia molta gent de Lleida
que jo crec
que es van comportar
d'una manera correcta
almenys que no s'ha sabut
res ni molt menys
i que aquí va ser
una festa del futbol.
Jo només hi posaria un pero.
Ahir era un partit
per donar per la televisió.
Es van quedar sense...
No, però el van donar
per la ràdio.
Això ho sap.
Que és l'important.
Ahir no vas patir, no, Tòful?
No em diguis
que vas patir també.
Jo pateixo sempre.
Jo pateixo sempre
i m'agrada ser un partidor de mena
i ahir més que res
perquè veig que el Nàstic
és un equip molt, molt, molt, molt
i vull remarcar-ho disciplinat.
Ahir va ser un partit
sense mig campisme.
És a dir,
el Lleida
va intentar controlar el partit
amb un home més
al mig del camp
que el gimnàstic
i aleshores va ser un partit
que les defenses
es van imposar
a les debatures.
És un partit
que si ho ha sigut
boxar els punts
no sé qui ho hagués guanyat
perquè sí que és veritat
que el Lleida
no va xutar porta
però durant tota la segona part
va estar pràcticament
jugant al nostre camp.
Això és perillós.
Molt perillós
perquè a vegades
sona la flauta, no?
I el gimnàstic
sí que em va agradar
que té punts de qualitat
tal com deia Ismael
i tal com deia en Jordi
d'un equip gran
d'un equip fet
a l'Orande
passa que ahir
va haver
molta disciplina tàctica
tant d'una banqueta
com la del Nàstic
com la del Lleida
fet és que els entrenadors
i ho comentava la Tere
durant la transmissió
no van seure en cap moment
l'únic que va haver
un moment
que el Vicente Bruno
no es va seure
però em sembla
que perquè es va emprenyar molt
amb un jugador
i van anar a matar
la seva ràbia
dins la banqueta
però la resta
tant l'entrenador
del Lleida
com el del Nàstic
estaven dirigint el partit
com si fos un partit
de bàsquet
estaven col·locant
recol·locant
i posant les seves peces
en tot moment.
El fet que hi haguessin
pràcticament 7.600 persones
al nou estadi
creieu que l'afició
ha acabat de donar
aquest pas endavant
que li reclamava
Josep Maria Andreu
l'altre dia
tot i que
sí que hem de dir
que 600 també
eren del Lleida
i que per tant
ahir segurament
nosaltres ho dèiem
a la presentació
es va viure un partit
que segurament
tots desitgem
que segurament
es pugui veure
en altres categories
més superiors
com ja s'ha vist
i que per tant
són dues capitals
de província
que malauradament
segurament
pels seus propis errors
estan a la segona B
ahir potser
va ser el partit
de futbol
amb més gent
de tot Catalunya
ni jugava ni el Barça
ni l'Espanyol
però no em refereixo
a primera divisió
si no em refereixo
a segona divisió
vull dir
quan veiem
els tres equips
que hi ha
segona divisió
hi havia menys
gent a Girona
per exemple
hi ha hagut 7.000 persones
a Girona
jo em penso
que mai hi ha hagut
7.000 persones
a Sabadell
al miniestadi
no cal dir-ho
i al Palamós
deixem-ho estar
vull dir
les coses
són com són
és a dir
aquí
a la mica
que això funciona
la gent torna al futbol
com és natural
costa engegar
clar
perquè
el mes de setembre
tot està per fer
però ara
a partir d'ara
vull dir
serà
jo em penso
que serà
unicat xendo
vull dir
d'aquí 15 dies
ve els reus
com molt bé
heu dit
doncs
pinta gent d'arreus
i gent de Tarragona
però clar
com més al damunt
estiguem
de fer el playoff
i el ginàstic
segueixi jugant
com està jugant
i segueixi
anant primer
doncs
lògic
és que
home
no sé si
omplir aquest camp
que és molt gran
i hi ha molta gent
però sí que farà goig
i ja estarem
al voltant
d'aquestes xifres
que és el que
fa aquest plus
que els futbolistes
saben
que no poden fallar
sí
bé
és la història
de sempre
quan l'equip
està
no està lluitant
per res
la gent
venen uns quants
al futbol
és l'equip
que ha d'engrescar
l'afició
també hem de tindre
en compte
això
quan jo jugava
sempre dèiem
depèn del punt de vista
com tu miris
nosaltres dèiem
que si venia molta gent
jugaríem millor
i la gent diu
que si jugues millor
vindrem
això no saps mai
qui té raó
jo crec que és un
els dos tenen raó
però també
s'ha de tindre en compte
les mesures
que s'estan fomentant
des de la directiva
dels preus
de les entrades
els abonus
totes aquestes coses
iniciatives
que s'estan fent
que suposo
que continuaran
fins a final de temporada
perquè hi hagi
molt de públic
aquí
animant a l'equip
sí
és important
això últim
que diu
l'Ismael
si el gimnàstic
té
treu bons resultats
evidentment
la gent
s'incrementarà
si això
sumes
el que
faiguin
els preus
de les entrades
molt interessants
doncs
això encara
convida més
que la gent
aquella que està
indecisa
doncs
s'apunti
i en guany
la veritat
és que
el gimnàstic
està jugant
força bé
força bé
tant
quan juga aquí
com quan
està fora
que encara que no
ho veus
escoltes
per la ràdio
la sensació
que doneu
vosaltres
quan ho expliqueu
és que el gimnàstic
normalment
quan va fora
és que també
està controlant
els partits
per tant
això
engresca
la gent
és un mal endèmic
atreure la gent
avui en dia
un espectacle
com és el futbol
en diumenge
al dematí
a més a més
una ciutat
com Tarragona
que hi ha
mil activitats
de debò
que hi ha
si espereu
un moment a pensar
hi ha mil activitats
per anar-hi
doncs
has de ser
molt
molt
futboleros
torno a remarcar
la paraula
molt
per vindre
al gimnàstic
el gimnàstic
no només
és
un equip de futbol
sinó que és un sentiment
aquí
si vens
al gimnàstic
un segon A B
a veure
perdó
un partit de futbol
sense
tindre aquest sentiment
masticero
potser la primera part
ahir
haguessis marxat
de debò
és que
a més
amb tota l'oferta
que tens avui en dia
tant a les televisions
públiques
com a les privades
de futbol
potser hi ha
una sobresaturació
el gimnàstic
ha de venir
la gent que sent el gimnàstic
sinó la gent marxaria
desertaria de la grada
per tant
jo també estic
tant amb l'Ismael
com amb el Jordi
que a la directiva
i amb el Pere
que la directiva
està fent esforços
sobrenaturals
per fer atractiu
no només el preu
de les entrades
que ja ho és
que sempre ho havíem reclamat
des de les tertúlies
de Tarragona Ràdio
des de fa molts anys
que era un dels punts
claus
per atreure la joventut
el preu de l'entrada
la directiva
s'ha posat les piles
ha adaptat el preu
de les entrades
el preu dels abonaments
està fent campanyes
de difusió
no només a Tarragona
sinó com ara
aquesta campanya
que estem veient
a la comarca
etcètera
etcètera
etcètera
etcètera
i encara així
cada diumenge
o cada xapta
tenim que fer
la crida
perquè vingui la gent
el diumenge
a jugar
però bé
a poc a poc
poc a poc
el nàstic
és un sentiment
això té que perdurar
i per tant
com aquest sentiment
que és
jo penso que aquest estadi
coliseu
com tu l'has batejat
Jordi
serà
el veurem
com un camp
de tipus
l'amany
perquè allà
la gent també
va al futbol
amb unes condicions
climatològiques
brutals
i en canvi
cada partit
omplen
sigui
amb el primer
amb el cueu
o amb el darrer
omplen
i al nàstic
arribarem a això
del partit d'ahir
per un costat
aquest equip
sobreposa
totes les baixes
vull dir
fa setmanes
que ve arrossegant baixes
l'equip va afrontar
el partit d'ahir
sense lateral dret
què us va semblar
a l'aportació
de Pol Bueso
un escarrà
jugant de lateral dret
uf
ahir va passar
el que acostuma a passar
als equips
que van davant
que jugui qui jugui
se'n surten
no vull dir que surti rodó tot
se'n surten
vull dir
hi van patir
perquè també teníem al davant
uns que només els valia guanyar
diguem-ho tot
i quan els van marcar un gol
o quan va acabar
la primera part
doncs això també fa molt de mal
i es van allò
tots abocar
i al ginàstic
xicar balones
o el que tu vulguis
però en definitiva
ens en van sortir
tenim moltes baixes aquests dies
i de moment
els resultats
no es ressenteixen massa
potser hi ha un moment o altre
que sí
ahir vam trobar a faltar
potser un o aquest o aquell
això sí
però això ja ho sabem
que és la situació
que hi ha en aquest moment
però en canvi
no vam perdre
vam guanyar
ahir
jo estava
assegut aquí més amunt
i hi havia uns
que tenies al darrere
que diuen
oh és que estem al darrere
colats
que estem guanyant
jo no voldria ser Lleida
ara
vull dir
és que també
aquí també hi ha un joc d'escacs
a vegades
i moltes vegades
el joc d'escacs
també perds
però l'entrenador
de Lleida
per molt que Lleida
toqués
i toqués
no li va ser de res
perquè
el porter del Nàstic
parades d'aquelles de Mèri
no en va fer cap
perquè és que no li va
no van xutar cap
i era el porter
sí que l'agafava
però xutaven fora
no sé què
vull dir
no hi va haver cap jugada
que diguéssim
mare de Déu
que n'ha estat a punt
en cap del Nàstic
sí que ho va tenir això
què us va semblar
Ismael
Jordi
l'aportació de Pol Bueso
i el fet
que aquest equip
es vagi sobreposant
a totes aquestes baixes
que va mantenint
independentment
de que
a veure
no és el seu lloc
i que normalment
el titular
ho està fent esplèndidament
la sensació
que em dóna a mi
que el Nàstic
en guany té plantilla
i per mi
els equips
que guanyen
competicions
o que pugen
de categories
i tot això
ha de tindre plantilla
falta un central
no es nota
falta un lateral
no es nota
falta un mig
teòricament titular
perquè
si parlessis amb l'entrenador
te diria
que no tenia titulars
ni suplents
però
això és boníssim
que
que falti qui falti
vull dir
després
un jugador
passa per estats
de forma
durant la temporada
i hi ha partits
que no et surten bé
ahir per mi
el Negret
no va estar
tan fi
com altres vegades
no li van sortir
tan bé
les coses
vull dir
bé
l'important
és això
que hi hagi
plantilla
i que no es notin
les substitucions
que hi hauran
d'aquí
fins al final
per lesions
targetes
i aquestes coses
i que l'equip
no se ressenteix
i no pitjora
bé
jo crec que una gran part
que el Pol
fes un partit
molt
molt
arregladet
és que
el Vicente
Pereno
li va cobrir
molt
la banda
seva
perquè el Negret
que diu
a l'Ismael
no es va bellugar
de la banda
dit amb tot el carinyo
eh?
amb tot el carinyo
evidentment
sí, sí, sí
evidentment
m'ha deixat apuntar
anar a la bona ràdio
ara
evidentment
aleshores
li va cobrir
tota la banda
estava
recusat per ell
llavors
no es va trobar
indefens
en cap moment
què va fer això?
per què ho va fer això?
perquè
el seu escarrà
ell no podia
si es veu veure
de mig cap endavant
no va pujar
de mig cap endavant
no va pujar
aleshores
per què?
perquè si hagués arribat
a l'àrea
com s'entrava
tenia que girar
si canviar
la pilota
de lloc
aleshores
per això
sempre tenia
el recolzament
del banda
dreta
això és una part
important
que el ginàstic
també ho va notar
les incorporacions
dels laterals
a la banda esquerra
va passar
tres quarts
del mateix
no pujava
gairebé
mai
el lateral
sí que
el banda esquerra
deixava molt d'espai
però aquest no
l'aprofitàvem
nosaltres
va ser
un dels peros
que jo
vaig trobar
ahir
i m'imagino
que donat
pel que
de l'altre
el dret
no tenia un retar
i banda esquerra
no se'n van recordar
perquè mira
que van fer
tres o quatre
canvis
importants
d'orientació
que agafaven
els bandes
a la defensa
del Lleida
una mica
fora de lloc
perquè tancaven molt
i aquesta és la banda
que possiblement
no vam aprofitar
perquè tant
el Martínez
com
el
Rocha
que ahir
és una bona
opció
o acció
que va fer
el Lleida
el va tapar
totalment
i van deixar
jugar més
el
Marc Martínez
que el Rocha
i el Marc Martínez
potser no té
la qualitat
que té el Rocha
i llavors
nosaltres
no vam poder
lligar una mica
el futbol
que és el que
ahir
li va faltar
al Gens
però el bo
que té el Ginàstic
és que
se sobrepon
a tot això
i si ha de tirar
pilota llarga
i a darrere
fer ratlla
és el que fa
i això és el més
positiu
que té el Ginàstic
sap molt
les diferents
circumstàncies
del futbol
estem ja
a la recta final
d'aquesta tertúlia
avui estem aquí
per commemorar
aquest centenari
de la secció
de futbol
del Nàstic
que va arrencar
el 1914
per tant
a llarg d'aquesta temporada
s'estan fent
diferents actes
estem ja
pràcticament
en la recta final
d'aquesta commemoració
després amb l'Enric Pujol
en parlarem
però expliqueu-nos
una mica
a títol personal
què significa
i què ha significat
el Nàstic
per vosaltres
és difícil
explicar-ho en paraules
perquè torno a dir
el mateix
davant
que el Nàstic
era un sentiment
jo des dels 4 anys
que porto
a la gimnàstic
a l'Avinguda Catalunya
que ja em portaven
no els meus pares
perquè el meu pare
no era futbolero
però sí
la meva mare sí
però el meu pare no
però sí
els amics
i clients del bar
em portaven
a veure el gimnàstic
en 4 anys
i després ja
quan vaig començar
a anar sol
que em colava
perquè no sé
si aquí encara
se'n recordarà
algú
de la portada
que tenia
per entrar a l'accés
al camp del gimnàstic
que eren de fusta
i jo era partidat
que em podia colar
pel mig
ha vingut a Catalunya
ja tirant més amunt
els partits
molts entrenaments
perdó
que em jugava
el col·legi
per anar a veure
com entrenava
l'entrenador
estava a García
a Sant Juan
vull dir
el Nàstic
ha sigut
alguna cosa més
que un club
a veure
he estat
exdirectiu
com deia abans
la Tere
estava regidor
de Desports
de l'Ajuntament de Tarragona
i aleshores
també directiu
del club
i un llarg
etcètera
en tinc 54
i encara continuo venent
i soc dels puntuals
i que no marxo
fins que no pita l'àrbit
no convinc mai
el que marxa
i vull acusar
5 minuts abans
5 minuts abans
perquè després
cargo
mitja hora
per arribar a casa
és broma
és broma
és broma
jo soc dels que
fins que no pita l'àrbit
jo no marxo
Pere, ràpidament
que ens queden 3 minutets
jo soc la tercera
generació de directius
del Nàstic
no és cap mèrit
això
senzillament és un fet
però clar
és molt difícil
dir per tu
que és el Nàstic
home
doncs jo de petit
ja irava el Nàstic
amb el latisme
i amb el futbol
i m'he passat mitja vida
aquí
i ara hi torno a estar
i jo veig molt difícil
jo diré així de clar
que moltes de les coses
que jo estic fent
sense el Nàstic
no l'haguessin fet
i vull dir una cosa
que crec que
també és justa
el Nàstic
si no el tinguéssim a terra
no l'haguessin inventar
perquè és
molt de bressol
de l'esport
de greve a tots
i que
té una mala salut
de ferro
perquè això
històricament
han passat
èpoques molt dolentes
però el Nàstic ha aguantat
i la gent
que van fer aquest camp
doncs se la van jugar
la gent
que ara està davant
de la SA
doncs també se l'ha jugat
i ha apretat molt
i tot el club
jo em penso que
bueno
estem
jo com una pinya
tots plegats
i som una família
si se'n permet
i si el futbol va bé
tots anem bé
també
perquè encara que ara
sigui una SA
i no estigui dins del club
és el Nàstic
i el Nàstic en moltes coses
és molt tarragona
i de vegades
per bé i per mal
doncs ho barregem
però en el fons
és un sentiment
com deia el Tòfol
i això es porta dins
i és molt complicat
d'explicar
Jordi
expliques la versió
d'un exjugador
un exjugador
però sortit de la pedrera
jo vaig entrar al gimnàstic
amb gairebé 12 anys
vaig sortir molt gran
molt gran
i aleshores
a mi m'ho ha donat tot
a part de l'educació
que em van donar els meus pares
jo m'he educat molt
amb el gimnàstic
amb l'esport
amb el futbol
amb tots els entrenadors
que teníem
que llavors possiblement
te deien
això no ho has de fer
o tal
no, no possiblement
no ens ho deien
doncs llavors això
em va enrequir molt
i la forma de ser
doncs l'he portat
durant tota la meva vida
jo estic super, super, super agraït
perquè he passat
per totes les categories
he tingut molta sort
amb això del futbol
i només tinc coses
que agraïn al gimnàstic
Ismael
és una mica repetitiu
primer vull que consti en bacte
que marxo 5 minuts abans
per escoltar
Tarragona Ràdio
perfecte, perfecte
molt bé, molt bé
així ens agrada
així estàs
perdonat
així estàs disculpat
no
igual que el Jordi
la veritat és que
s'han format
a veure
jo vaig ser una mica
un cas atípic
perquè jo no era
jugador de futbol
ni vaig estar
a escoles
de futbol base
sinó que em va fitxar
el senyor Irún
com si se'n recordeu
però que jugava
al col·legi
la salla
i llavors
tu li vas ensenyar
a jugar a futbol
com va venir aquí
me'n va fer vindre aquí
el Nàstic
vaig estar dos anys
al futbol base
a l'amater
i després ja vaig debutar
el primer equip
evidentment
són etapes
formatives
al començament
però el Nàstic
te permet evolucionar
com a persona
el Jordi
ja tenim
els sis davant
vull dir que
ja en tenim 60
i són molts anys
sembla que fos ahir
vau coincidir
unes quantes temporades
tots dos
a l'amater
som amics
el gimnàstic
a més a més
som companys
amics
i des de fa
moltíssims anys
l'època aquella
del començament
del gimnàstic
que érem tots amics
reunim una o dues vegades
a l'any
que tots continuem
amb les nostres senyores
i d'allòs
i fem alguna festa
i alguna trobada
que és molt bonic
la veritat
és que
agrair
infinitament
al Nàstic
que ens ha donat
l'oportunitat
de jugar
en aquest gran club
de la província
hem passat per etapes
de tot
hem plorat
hem rigut
però bueno
el més important
és recordar-se
de les alegries
i desitjar
que li esperin
cent i pico anys
més
d'un futur
millor si cap cara
molt bé
doncs
Ismael Banyeres
Jordi Filgueira
Pere Valls
el Fonsolitxero
que ha estat un ple
compartir aquesta tertúlia
avui
aquí a la llotja
del nou estadi
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
bon dia