Comença Toquem Pedra, un espai en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, ICAC.
Avui, al Toquem Pedra, fem el programa al peu d'un dels monuments Patrimoni de la Humanitat de Tàrraco, les Muralles.
Som al passeig arqueològic, on seguim amb la sèrie de monuments.
Aquest cop farem potser el més emblemàtic i dels més vistents, les Muralles Romanes de Tarragona.
Ens acompanyarà Lluís Pinyol, tècnic del Museu d'Història de Tarragona i professió del màster en Arqueologia Clàssica de la Universitat Rovira i Virgili,
Universitat Autònoma de Barcelona i Institut Català d'Arqueologia Clàssica, i Jordi López Vilar, investigador de l'ICAC.
Què? Toquem Pedra?
Doncs, què tal? Molt bon dia. Efectivament, Toquem Pedra, programa número 43, i com ens deia el company Miquel,
des de tocar mateix de les Muralles, avui tocarem aquest monument patrimonial de Tàrraco, aquest monument patrimonial gran, extens.
Parlem de les mides, parlarem de la seva singularitat, de les diferents fases constructives i dels elements més emblemàtics, com per exemple la Torre de Minerva.
Nosaltres ens hem ubicat aquí a tocar d'una de les entrades de les Muralles, al portal del Roser, i és on fem aquest programa, número 43, de Toquem Pedra.
Malauradament no pot estar nosaltres Lluís Pinyol, com dèiem a la introducció, però sí que ens acompanya el Jordi López Vilar. Jordi, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
I fixeu-vos que estem situats ara mateix a sobre d'aquest portal del Roser, a sobre on hi ha, doncs, i tenim aquí al costat que podríem tocar ara mateix, un canó.
Un canó que també deu tenir la seva singularitat i la seva història, no?
Sí, sí, aquests canons tenen una història bastant particular, tot i que, evidentment, no tenen res a veure en època romana, sinó en moments posteriors d'episodis bèl·lics,
són uns canons que es van instal·lar aquí quan es van extreure del port, perquè aquests canons estaven clavats al moll i es feien servir de norais per amarrar els vaixells,
en una reutilització posterior, evidentment.
I crec que va ser cap als anys 50, que es van extreure, es van reproduir les corenyes de baix, aquestes bases de fusta amb rodes,
i es van instal·lar aquí al passeig arqueològic com a element decoratiu.
Són canons del segle XVIII, alguns d'ells porten la data escrita,
i n'hi ha alguns que porten fins i tot la marca de la fàbrica on van ser fossos.
I, curiosament, són canons fossos a Escòcia, són canons britànics,
de la fàbrica Carron, que era una fundació molt important d'artilleria,
i que és una fàbrica que va funcionar per rendiment al segle XVIII-XIX i va plegar sobre 1980 i pico, aproximadament.
O sigui que és una fàbrica amb molta història.
Fixeu-vos, i quan entreu al passeig arqueològic pel portal del Roser,
fixeu-vos, mireu cap a dalt, a mà esquerra, i veureu la sobressortida, la punta d'aquest canó,
una de les cantonades d'aquest passeig arqueològic, però no n'hi ha una, n'hi ha uns quants més.
Home, aquest es veu treballat, eh?
És a dir, que això té el seu... ha disparat, aquest canó, eh? Diguem-ho així.
Sí, són canons que no són de terra, són canons de vaixell, en realitat, eh?
O sigui que està una mica fora de context.
Si pugeu al passeig arqueològic, veureu que tenen unes rodes molt petites
que no permeten maniobrar per terra per moure'ls, eh?
Són de marina, eh?
Els canons de terra portaven unes rodes amb radis molt més grossos
perquè es poguessin arrossegar els mules, no?, els cavalls, etcètera,
perquè es poguessin moure tranquil·lament, eh?
Són rodes molt petites.
El que no ens serveix de partida és fer parlar del gran monument que avui ens ocupa,
el que hem vingut, doncs, a seguir amb aquest cicle de monuments,
que encetaven, de fet, al pont del Diable, en seguit per la torre dels Escipions,
i avui, doncs, som aquí a les muralles.
Parlem de les muralles.
Quan diem muralles, parlem en plural.
De què estem parlant? De quina dimensió parlem?
Perquè són muralles que potser no us semblen de fora, però són molt amples,
la longitud també és considerable.
De quines són les mides, aquestes muralles de Tarragona, de Tàrraco?
Bé, la muralla romana, l'original,
té unes mesures aproximades de 4 quilòmetres i mig,
però hem de pensar que la major part ha desaparegut.
Actualment conservem la part de muralla que envolta la part alta,
que és el casc antic, per una raó molt simple,
perquè com és una muralla que s'ha fet servir pràcticament,
fins a finals del segle XIX,
doncs s'ha anat reparant i s'ha anat conservant.
En canvi, la resta de muralla que baixava fins al port,
el quedar fora de la ciutat medieval,
doncs va ser desmuntada i totes les pedres van ser aprofitades
per la construcció dels nous edificis i de la catedral, etcètera,
de la resta d'edificacions de la ciutat.
L'amplada és homogènia o també va variant en funció del tram?
L'amplada és homogènia.
El que passa és que quan parlem de la muralla romana
hem de pensar que ella en si no és homogènia,
és a dir, l'estructura interna,
perquè en realitat hi ha dos moments de construcció d'aquesta muralla.
Una primera fase en què es fa una muralla més petita,
més baixa i més estreta,
i una segona fase en què es fa la muralla més ampla i més alta,
i en la qual aquesta primera muralla més petita
s'integra recreixent-la i ampliant-la.
Per tant, tot i que exteriorment la veiem bastant simulant
en quant a mesures, hem de pensar que l'estructura interna és diferent.
Aquí, per exemple, amb vosaltres, dalt,
hi hauria que és el passeig de Ronda, no?
Com està aquest passeig de Ronda?
El pas de Ronda és un pas que té per objecte, evidentment,
la circulació dels soldats en moments de perill
i també en moments de guàrdia, no?
I és un pas que ha de ser suficientment ampli
com per poder permetre la circulació de soldats
i fins i tot de canons, no?
I de diversa maquinària d'artilleria
en època medieval i moderna i també en època romana,
i que té, doncs, això, una amplada suficient
i un pas ampli i, en principi, lliure de tot obstacle, no?
Fins i tot en època medieval i en època moderna,
pràcticament fins a la desafecció de Muralla,
que és quan la primera república espanyola, no?,
sobre el 1860 i pico,
cada any es feia el reconeixement de pas de Ronda
perquè els particulars que havien ocupat la part de dalt,
doncs, fent horts, fent corrals, etc.,
els hi feien treure tot perquè pogués quedar despejat, no?,
perquè en cas de perill els soldats poguessin circular.
N'hi ha aquí de pas de Ronda o també n'hi ha altres punts de la Muralla?
El pas de Ronda, en principi, estava tota la Muralla.
El que passa és que hi ha parts que ha desaparegut,
bé perquè s'ha ocupat per les cases
o bé perquè només es conserva el llenç extern de Muralla, no?,
com a la zona del passeig de Sant Antoni,
doncs, que el pas de Ronda ha desaparegut completament.
I al passeig de Sant Antoni veiem, doncs, habitatges, no?,
a la Muralla, alguns dels quals, bé, avui dia, doncs, ben presents, no?,
en aquest tram de l'altre costat, de l'altre extrem de Muralla.
Quan es faixes?
És a dir, quan es conserven aquests habitatges
i com és que en aquella època no es va preservar?
La part del passeig de Sant Antoni és la més mal conservada,
precisament perquè hi ha cases adosades
que, a més, invadeixen part de la Muralla
i, sobretot, perquè obren finestres i obren balcons, no?
Això va ser un permís que va donar l'Ajuntament
a finals del XVIII, a principis del segle XIX,
d'obrir finestres a canvi
que hi fiquessin unes retxes consistents
perquè, en cas de perill, doncs, l'enemic no pogués penetrar, no?
Llavors, quan veiem, per exemple, les finestres de Casa Canals
o d'altres edificis que s'obren al passeig de Sant Antoni,
veiem aquestes retxes
que va obligar a posar l'Ajuntament en aquell moment, no?
Això, per desgràcia, va significar, doncs,
que part de la Muralla va ser buidada en molts casos
d'aquests edificis
i es conserva només la part de fora, no?
La part externa.
I, a més, amb la mala sort, diguem-ho així,
que una bona part d'aquest tram de Muralla
està feta amb pedra de Llorito,
de les pedreres de Llorito,
que és una pedra molt fluixa,
que es desfà amb facilitat
i entre que està la cara de mar
i l'aire salat se la menja
i, després, el problema de la pluja àcida
que tenim a Tarragona amb tots els monuments,
doncs, ha fet que la pedra aquesta
s'estigui desfent per moments.
A què van trigar a construir la Muralla, ara?
Fa 2.000 anys?
2.000 anys.
El que van trigar no ho sabem.
Sí que sabem que hi ha una primera fase de la Muralla,
un primer moment
que s'acostuma a datar
cap a principis de segle segon abans de Cris,
estaríem parlant de l'any 190, aproximadament,
que és aquesta primera fase, aquest primer moment,
i, després, aquesta segona fase
que es data cap al segon terç de segle segon abans de Cris,
potser uns 40 anys més tard.
En tot cas, tota ella sí que es pot datar
de manera àmplia en el segle segon abans de Cris.
Estem parlant d'un monument molt antic,
un monument d'època republicana,
que seria el més extens i el més antic
conservat de la península ibèrica,
en el cas d'època romana, del que estem parlant.
El segon més antic? El més ben conservat?
Això és més difícil.
Hi ha muralles importants, com les d'Empúries,
que hi ha una època de Muralla d'Empúries,
unes fases d'aquesta època, del segle segle segon abans de Cris.
Hi ha, per exemple, les Muralles de Carmona, de l'Uzia,
que també tenen un interès gran,
i tot són obres, fixem-se, de tipus militar,
perquè estem parlant d'una època
en què els romans estan penetrant a la península ibèrica,
estan conquerint la península ibèrica
i grans contingents de soldats estan arribant constantment
per sostenir totes aquestes guerres d'expansió,
començant per la Segona Guerra Púnica,
a finals del segle III abans de Cris,
seguint després per les guerres saltibèriques, etc.
Fins que, pràcticament, fins a època d'August,
que no s'acaba aquesta conquesta de la península.
Per tant, són 200 anys intensos de guerra.
Què es protegeixen aquestes muralles?
Quina era la seva funcionalitat?
Aquella vila interior del recinte emmurellat,
perquè la masca arribava fins a baix al port de Tarraco.
Per tant, això era molt gran, no?
Sí, era molt gran perquè la muralla
el que havia de protegir, bàsicament, era la ciutat.
Pensem que totes les ciutats romanes,
mínimament importants, tenien una muralla,
podria ser més potent o menys,
però la muralla era un element bàsic en una ciutat romana
perquè no servia només per protegir dels atacs,
sinó que tenia també un sentit religiós.
Hi havia tot un ritual dels sacerdots romans
abans de construir una ciutat
que consistia en que els augurs,
els sacerdots fent una sèrie de rituals
per veure si els auspicis dels déus
eren favorables o no per construir aquesta ciutat.
I en cas que sí,
el primer que es feia era delimitar la ciutat.
I es feia amb dos bous i una arada
que marcaven el límit de la ciutat
i sobre aquest sol que havia fet aquesta arada
s'edificava la muralla.
És a dir, que tenia un sentit religiós i tenia un sentit militar.
Si parlem de la construcció de l'estructura que té la muralla,
l'estructura constructiva arquitectònica,
com la podíem descriure?
Perquè aquí veiem, per exemple, carreus de diferents dimensions,
naturalment hi ha les parts afegides,
que s'han modificat al llarg dels anys,
però hi ha una estructura bàsica de muralla romana fonamental?
Sí, hi ha una estructura bàsica.
De fet, són dues estructures bàsiques,
perquè com he comentat abans,
hi ha dues fases constructives de la muralla
o dos estils diferents de construir.
El primitiu i més antic
és una muralla que tindria,
ara parlem de mides,
aproximadament uns sis metres d'alçada
i quatre d'amplada,
en la qual consisteix a construir
dos murs paral·lels
amb grans blocs sense treballar,
aquests blocs que en diem ciclopis,
a vegades són blocs que estan recollits
tal qual de la natura,
que probablement es trobaven dispersos
per la muntanya de Tarragona,
i tota l'alçada,
o sigui, aquests sis metres,
es construeixen amb aquests grans blocs
sense treballar.
I l'interior d'aquests dos llenços paral·lels
es reomple amb petita,
amb reble,
amb petits fragments de pedra,
amb terra, etc.
I després hi ha una segona fase de muralla
que empren una segona manera de construir també,
que consisteix a fer també dos murs paral·lels
amb aquests grans blocs sense treballar,
però només dues o tres filades,
per tant estem parlant d'una alçada
de metro i mig aproximadament,
i després la continuació del mur
fins dalt de tot està feta amb carreus,
és a dir, blocs de pedra perfectament esquadrats,
perfectament treballats,
posats un damunt de l'altre,
sense cap mena de pasta de formigó
ni de morter de calç ni res semblant,
sinó simplement pel seu propi pes,
s'aixequen aquests dos murs paral·lels
i l'interior es reomple la part baixa amb reble
i gairebé tota la resta amb tubots.
Quan parlem de tubots
ens estem referint a rajoles d'argila cuites al sol.
Que el ser argila,
això el que fa és,
el que té és un efecte hidrofugant,
és a dir,
l'aigua no penetra dins de la muralla
o que em plou,
sinó que l'escup,
o sigui, l'aigua va fora,
la muralla no s'omple d'aigua
i per tant no peta.
És una manera que aguanti molt bé
tot el problema de les pluges,
aquesta estructura militar.
Això suposo que amb 2.000 anys
ha canviat, no?,
la impermeabilitat de la muralla.
Sí, ha canviat sobretot perquè,
evidentment,
és un monument que té 2.000 anys
que s'ha anat caient parcialment a vegades,
part dels murs,
i les reparacions que s'han fet sempre
després han reomplert la muralla amb terra.
I aquest és un problema gravíssim
perquè quan plou,
tota l'aigua entra cap dins de la terra,
aquesta aigua ha de sortir després
entre les pedres
i això provoca al final
que es vagi caient la muralla,
que és el que va passar,
per exemple,
al jardí de l'Arcabisbe,
al Palau de l'Arcabisbe,
fa uns anys,
quan va caure,
va caure no la part romana,
sinó una part moderna
que s'havia reomplert en terra.
I el mateix,
podríem dir,
de les altres dos o tres
trossos de muralla
que van caure abans de la guerra,
als anys 30,
que també eren reparacions medievals
gairebé totes.
I aquest és un problema
que en un hipotètic pla
de restauració
s'hauria de solucionar urgentment,
el tema de tirar les aigües fora
quan plou.
Per tant,
s'hauria de buidar?
S'hauria de buidar de sorra
o s'hauria de buscar
un sistema de danatge eficient?
No,
jo crec que no s'hauria de buidar.
És a dir,
el que s'ha de fer
és escopir l'aigua.
Jo crec que simplement
impermeabilitzant
la superfície de dalt
i traient les aigües fora
seria suficient.
A més,
és que si la buidem
estem malmetent el monument
perquè recordem
que una part important
del monument
és el reompliment.
Totes aquestes capes
de tubots
posades al segle II
abans de Cris
formen part íntegra
del monument.
això no es pot desmantelar
de cap manera.
Hi havia costum
de deixar-hi relíquies
en aquest interior
de la muralla?
No sé,
algun ritual,
relíquies,
algun testimoni
com ara quan s'inaugura
quan es fan obres,
posa la primera pedra,
es posa un tub
amb monedes,
un diari de l'època...
Llavors,
també es feia
quan es feia
una construcció
d'aquest tipus?
En principi,
no.
Si es feia,
no ho coneixem.
I a Tarragona,
en tot cas,
no s'ha trobat.
El que sí que s'ha trobat,
evidentment,
quan s'ha excavat
són restes
de ceràmica,
trossets d'àmfora,
o sigui,
restes que eren brossa,
diguem,
i que van fer cap a dalt,
i que després ens van molt bé
per saber,
per conèixer
l'època de la muralla,
perquè analitzant
aquests petits fragments
de ceràmica
podem saber
l'època,
el moment
en què va ser construït,
no.
Hi ha un tema
que és una mica
curiós,
no,
que és totes les baralles
que hi va haver
des del segle XIX
fins als anys 40
del segle XX
sobre els orígens
d'aquesta muralla,
no,
perquè es deia
que si era ibèrica,
uns deien que era trusca,
uns altres que era prehistòrica,
no,
hi havia un munt de teories
i al final
no va ser fins
que
mossèn Serra Vilaró,
aquest gran arqueòleg
tarragoní
d'adopció,
que va excavar la muralla
i analitzant
aquests fragments
petits de ceràmica
que comentàvem
va arribar a la conclusió
que tota ella
era romana
i és una cosa
que s'ha comprovat després,
no,
un munt de vegades.
Som molt a prop
d'una de les portes
d'accés a la muralla
és original,
aquesta d'aquí
és original,
no,
la que tenim sota,
el portal de l'Orsay,
no aquesta d'allà,
la que passa
al passeig arqueològic,
és una porta original,
és porta exterior,
tot això ja existia abans
fora de muralles o no?
No, a veure,
la muralla,
com tota muralla romana
era simplement
una gran paret,
aleshores,
tot el que veiem a fora
té un nom una mica estrany
que és el nom
de falsa braga
que sona molt malament
però és el nom que té
que és una contramuralla
creada al segle XVIII
i això es deu
que a partir del segle XVI
amb l'abans de l'artilleria
tot aquest tipus de muralles
que eren simplement un mur
amb els canons
anaven a terra molt fàcilment
i es va haver d'idear
un nou sistema
de construcció
de muralles
que són el que en diem
baluars
que és un sistema
que un dels grans teòrics
d'aquest sistema
és Leonardo da Vinci
aquest italià
que va treballar
pràcticament
en tots els camps
de les ciències
i que la manera
d'impedir
que els canons
derroquessin les muralles
va ser la creació
d'aquests baluars
que no era altra cosa
que uns grans terraplens
de terra elevats
amb una muralla
atalossada
a fora
de manera que pràcticament
era impossible
enderrocar-los
i en cas
que s'enderroquessin
els soldats
havien de pujar
per una pendent
molt alta
i que era molt fàcil
de defensar
des de dalt
aleshores
Tarragona
ja des del segle XVI
i després
en el segle XVIII
sobretot
de mà dels anglesos
va reforçar
tota la muralla romana
amb tot un sistema
de baluars
de planta estrellada
que envoltaven
tota la ciutat
la major part
estan destruïts
però els que envolten
el casc antic
es conserven
i és una mica
aquest passeig arqueològic
que tenim
entre dues muralles
entre la muralla romana
i la muralla
de principis del 1700
de la guerra de successió
i les portes
les altres
portal del Roser
i portal Sant Antoni
són portes originals
per tant no
de la muralla
el portal del Roser
és una porta medieval
i el portal de Sant Antoni
en la configuració actual
és una porta del segle XVIII
que sabem que existia
en època medieval
i que potser
podria haver existit
en època romana
però en tot cas
no es conserva
per on s'entrava
a la muralla
per on s'accedia
al recinte murallet
s'accedia per portes
de les quals
se'n conserven
algunes
les que tothom coneix
són aquestes portelles
que en diem
són aquestes portes
petitetes
com aquesta que hi ha
aquí a la via de l'imperi
on hi ha un parell
també al portal de Sant Antoni
o dins del passeig arqueològic
que són portes d'accés
per anar a peu
són petites
per passar pràcticament
d'un a un
precisament aquestes portes
van molt bé
per apreciar
l'amplada de la muralla
aquests sis metres
que té gairebé d'ample
i després
el que són portes
de trànsit rodat
conservem una
que és el portal dels socors
al costat de la torre
de Sant Magí
i després restes
d'una altra
a la capçalera del circ
però hem de suposar
evidentment
que n'hi hauria moltes més
havien de poder entrar
doncs material
no?
clar
carros no?
sí, sí
clar
el trànsit rodat
normal
de gent
de carros
de persones
com en qualsevol ciutat
medieval
o de qualsevol moment
hi ha d'haver
unes portes principals
i en aquest cas
a Tarragona
hi ha aquestes secundàries
que són aquestes
petites portelles
parlem de les torres
també aquí en tenim una
crec que és la torre de Minerva
no?
la que allà aquí al costat
quina és la seva singularitat
d'aquesta torre
i quantes n'hi havia
en total a la muralla
de torres?
bé de torres
actualment
conservades i visibles
n'hi ha tres
sabem que n'hi ha una quarta
dins del Fortinegre
molt mal conservada
que es va detectar
amb excavacions arqueològiques
als anys 70
i després
sabem per descripcions
del segle XVI
de Lluís Pons d'Icarc
hi havia
un mínim de
tres o quatre torres més
fins a la plaça Ponent
tota la baixada
de la cortina de muralla
fins a la plaça Ponent
que baixa pràcticament
en línia recta
pel que fa a les torres
actualment visibles
tenim la torre
de l'Arcabisbe
que és una torre
que actualment
està integrada
en el palau
Arcabisabal
i que és l'única resta
conservada
del palau
del castell
del Paborde
un castell
d'època medieval
aquesta torre
té un basament romà
és de planta quadrada
com totes
té un basament romà
però tota la part alta
que també és molt interessant
és d'època medieval
és un edifici
del segles XIII-XIV
i que era
la torre principal
d'aquest castell
del Paborde
i l'únic
que se'ns ha conservat
perquè la resta
del castell
es va ensorrar
el 1813
quan les tropes
napoleòniques
van fer caure
molts dels edificis
de Tarragona
la següent torre
és la torre
del Cabiscol
que actualment
la part interior
comunica amb el seminari
forma part
de la biblioteca
del seminari
que és molt interessant
perquè conserva molt bé
tot el que és
el sòcol megalític
d'època romana
i també
la part superior
de grans carreus
encoixinats
i la tercera torre
que és la més interessant
per nosaltres
és la torre de Minerva
que és una torre singular
primer perquè està situada
en el lloc més alt
en el punt més alt
de la muralla
i sobretot
perquè és una torre
que té uns elements
que les altres
no tenen
que són principalment
uns caps
esculpits
en aquests grans blocs
les restes
d'un relleu
que representa
la deessa Minerva
de la qual
es conserva
només la part inferior
i restes
d'una mena
de rectangle
una mica rebaixat
en la part alta
de la torre
que possiblement
contindria
una inscripció
a més
hi ha un parell
d'espitlleres
per artilleria
i en el seu interior
es conserva
la inscripció
més antiga
de Tarragona
i més antiga
d'Hispània
d'època romana
què diu?
traduïda
diríem
que és una
dedicatòria
d'un soldat
a la deessa Minerva
està grafitada
amb un punxó
sobre un carreu
pràcticament
no es veu
dius que és
la més antiga
és la més antiga
d'època romana
de la península ibèrica
d'època romana
d'època paleocristiana
hi ha l'inscripció
de l'amfiteatre
que és més antiga
o no?
no, no
a veure
la resta d'inscripcions
que hi ha a Tarragona
són més modernes
o sigui
la primera
la més antiga
és aquesta
que és doncs
de la primer moment
aquest de construcció
de la muralla
possiblement
de molts principis
de segle segon
abans de Crist
l'interior de la torre
com és?
com és per dins
la torre de Minerva?
la torre de Minerva
a veure
està una mica modificada
perquè havia estat cisterna
d'un convent de monges
que hi ha al costat
però
diguem que la part
la part baixa
és macissa
és tota macissa
de pedra
no?
i la cambra alta
que és la que era accessible
en època romana
actualment
és una habitació
quadrada buida
però originàriament
hi havia un pilar
quadrat
que suportava
la taulada
no?
la coberta
i en el seu interior
és on se col·locaven
els soldats
que manejaven
les dues
les dues ballestes
no?
grans ballestes
d'artilleria
no?
que es podien col·locar
en el seu interior
ens queden 4 minuts
i home
li volíem fer moltes preguntes
moltíssimes preguntes
al Jordi
i encara li vam fer
unes quantes
jo estic veient allà al fons
una mena d'inscripció
en forma com
gravat
amb una de les pedres
em fa la impressió a mi
que és com una
com una mena de serra
no sé si ho pots percebre
també
hi ha inscripcions
de picapedrers
dels picapedrers
de cadascuna de les pedres
al llarg de la muralla
o dir per si ens hi volem fixar
hi ha inscripcions
en algunes de les pedres
que són minoria
la majoria
són llises
no tenen cap mena d'inscripció
però justament
a la part aquesta
que toca
diguem
amb la
la baixada del Roser
i l'entrada del passeig arqueològic
és la zona
on se concentren
més
més aquests signes
no?
que són
són signes
que s'han lligat
amb lletres ibèriques
i possiblement són signes
doncs de picapedrer
no?
bé per comptar
un cert número de peces
o el que sigui
i estan col·locats
bàsicament
en aquesta àrea d'aquí
quantes
aquestes pedres
d'on venien?
ja has comentat
doncs que les de baix
les de fonaments
purament eren de l'entorn
de la muntanya
de l'entorn
del mèdul també
perquè aquí
clar jo m'imagino
moltes pedres
per fer aquesta
immensa muralla
sí
la part baixa
aquests grans blocs
sense treballar
venen d'aquí mateix
de la muntanya
de Tarragona
són de llisors
que és la pedra pròpia d'aquí
però tota
el que és la resta
de pedres
majoritàriament
venen del mèdul
la pedrera del mèdul
que es va encetar
es va començar
en aquesta època
en el segle II abans de Crist
i que
i justament
com hem estat
excavant el mèdul
hem pogut veure-ho
tot aquest primer
clot del mèdul
que hi ha al voltant
de l'agulla
va ser rebaixat
justament en aquesta època
en el segle II abans de Crist
i hem de pensar
que pràcticament
tota la pedra
que va sortir d'allà
va servir per construir
la muralla
pensem que són
milers i milers
de blocs
que es van necessitar
però no tot ve del mèdul
perquè per exemple
com deia abans
part dels blocs
del passeig de Sant Antoni
venen
de les coves de Llorito
que és una altra pedrera romana
subterrània
que tenim molt més a prop
a la vall de Llorito
si depengués de tu
si tinguessis tu
una vareta màgica
Jordi
per on començaries
la preservació
d'aquest gran monument
on creus que seria
més urgent intervenir-hi?
jo crec que el més urgent
és tirar aigües fora
allò que dèiem abans
o sigui
impermeabilitzar
la part superior
de la muralla
això és una cosa bàsica
després
altra cosa fonamental
per exemple
és treure els coloms
pensem que tota la zona
del passeig Torroja
per exemple
està
està enveïda
de coloms
que fan allà els nius
piquen els carreus
per fer-los més grossos
pensem que és pedra
d'aquesta
de Llorito
molt fluixa
que amb l'ungla
pràcticament es rasca
i després
hauríem de buscar
una manera
sobretot
el passeig de Sant Antoni
de treure tots aquests
pagots
moderns que s'han fet
de totxos i plaques
i de tota mena
que això és una cosa
una mica inexplicable
perquè un monument
tan important com aquest
que cada casa
hagi restaurat
entre cometes
per dir-ho d'alguna manera
el seu tros de muralla
com l'ha vingut
amb gana
és una cosa
que no s'entén
que no hi hagi
un pla director
que organitzi
i que
controli una mica
tot això
doncs
trauria
totes les rajoles
els totxos
les plaques
i faria
una restauració
ben feta
que crec
hauria de consistir
en substituir
o en placar
per davant
amb blocs
d'igual tipus
i d'igual mida
els blocs
antics
que s'estan desfent
sobretot
pel tema
de la pluja àcida
doncs queda molta feina
per fer
molta
moltíssima feina
per fer
en aquesta muralla
avui n'hem parlat
en aquest monument
des del peus
d'aquest monument
aquí al passeig arqueològic
programa número 43
Jordi López
gràcies
gràcies a vosaltres
i com sempre
en producció
de Carme Badia
Lluís Comas
avui a l'aparteni
que us ha parlat
Josep Sunyer
Núria Cartany
a Estudis Centrals
tornem la connexió
fins aquí
que et duquem
pedra número 43