Tothom, amb el suport de Dau Chemical.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i alhora diferents.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals.
de persones amb capacitats diferents, amb capacitats diverses,
amb altres capacitats, com ens agrada a nosaltres anomenar-ho.
Aquesta passada setmana, dimecres, ja fèiem un programa especial
amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat,
del passat dijous, amb una entrevista amb la Tirenda Alcalde
de Serveis de la Persona, Ana Santos, que podeu recuperar
a la nostra pàgina web, a tarragonaradio.cat.
Allà podeu trobar també tots els programes anteriors de l'espai Tothom.
També ens podeu seguir al Facebook i al Twitter
i en directe a través de la nostra pàgina web, tarragonaradio.cat.
Avui, a la part tècnica, hi ha el Lluís Comes,
que us parla amb Miguel González.
Estem d'enhorabona perquè Tarragona ha resultat
campiona d'Espanya d'escacs per a secs.
Ha guanyat tres, perdó, tots els campionats disputats
des del 1999 en un torneig que ha reunit
els 16 millors equips agrupats en dues divisions.
De seguida en parlem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències són d'allò més normal.
Un dels titulars, o un de les frases que resumeix aquesta victòria
és Tarragona, ho ha tornat a fer.
S'ha proclamat, no me ve, novament,
campiona d'Espanya d'escacs per a secs
en la modalitat d'equips en un campionat celebrat a Cambrils.
Un conjunt format per Manuel Palacios,
per Gabriel Dragicci, també per José Luis Ortiz,
per Jesús Ariste i també per Albert Olivera,
amb el que parlem avui a través del telèfon.
Alberto, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquest matí de dilluns.
Imaginem que estàs treballant,
que com nosaltres no fas pont,
per tant t'agraïm també que hagis acceptat l'entrevista.
En primer lloc, l'enhorabona, Alberto, a tu i a tot l'equip.
Moltes gràcies, un plaer estar amb vosaltres
i estic molt content per aquesta darrera victòria
i tot de l'hi ha estat molt satisfet.
Alberto, dèiem que continueu,
que no heu perdut cap torneig des del 1999,
de nou, això és cert?
És cert, sí.
Portem tots els campions per equips en el primer lloc.
Clar, això són més de 16 anys sense perdre un torneig.
Suposem que, evidentment,
hi ha nivell aquí a Tarragona pel que fa als escaquistes secs.
Sí, tenim bastant nivell.
Bé, hi ha anys que han sigut més fàcils,
anys més difícils com és normal,
però el nivell que hem assolidat a Tarragona
és bastant gran perquè amb els campions individuals
també quedem sempre entre els 10 primers,
o sigui que tenim bon nivell aquí a la província.
L'equip que ara jo nomenava,
tots aquests noms que deies,
sou el que sempre...
Heu estat sempre un equip homogeni o no?
Heu anat canviant de jugadors?
Com ha funcionat això durant aquests anys?
Bueno, van tindre una incorporació
després de l'any 99, el 2001,
i la resta sí que seguim sent els mateixos jugadors
tots aquests anys.
Entrenats per Artur Cogan,
que seria el vostre entrenador, no?
Sí, bueno, he sigut l'entrenador
que hem portat en aquest torneig,
és un gran mestre bastant fort
i ens ha ajudat a assolir aquesta fita.
De les set rondes que heu disputat,
Tarragona neueu vençut quatre,
en dues vau acabant taules
i només vau tenir una derrota.
Com valoraries en conjunt aquest darrer campionat, Alberto?
Bueno, jo valoraria un campionat amb molt esforç,
perquè, bueno, n'hi ha alguns que...
Bueno, no és que haguessin sigut més fàcils,
perquè mai és fàcil,
però hem tingut més comoditat a l'hora de vèncer.
Aquest any hi havia un equip
que ens ha posat més difícil
i hem hagut que esforçar-nos bastant
perquè, si no, no podríem assolir els campionats.
Un any bastant difícil
dins d'aquest any que hem guanyat.
Un dels més difícils.
Barcelona ha quedat en tercera posició,
a segona divisió el campió ha estat a Andalusia B.
Són equips, no?,
que en un moment suposo que us hauran donat
una miqueta de dificultat
a l'hora d'aquest campionat, o no, Alberto?
Quins serien els equips que us ho han posat més difícil?
Bé, el més difícil va ser Castilla-Leo,
que va ser el que va estar en punt
amb nosaltres tot el torneig,
i Barcelona va ser un dels equips
que van empatar,
vam empatar amb ells, dos-dos.
També va lluitar bé l'equip de Barcelona.
Han estat els setzents campionats d'Espanya
per a persones cegues que juguen als escacs.
Segurament algun oient s'ho pregunta,
Alberto, com s'ho fa una persona cega
o quina adaptació específica hi ha
a l'hora de jugar als escacs?
Bé, portem un taulell
que porta uns forats
per poder posar les peces
i que no es belluguin
perquè el jugador que és sec total
pugui encaixar al taulell
i després les peces negres
porten com un bàstego a dalt
perquè puguin sàpiguer
si són el color de les peces.
Blanques o negres,
i n'hi ha un petit relleu en les caselles
també per poder saber si és casilla blanca
o casilla negra.
Portem també un rellotge adaptat
amb un auricular que ens diu
el temps que en queda
i el temps que li queda al nostre jugador.
I molt d'entrenament, clar,
per poder tindre una imatge espaial
al servei del que és el taulell.
Perquè no només és tocar,
sinó imaginar-te una mica les jugades.
Clar, amb el tema de tocar les fitxes
per identificar-les,
no hi hauria ja problema amb això que ens has explicat,
amb el rellotge evidentment tampoc,
però per fer-vos aquesta idea del taulell
que tu ara deies, no?
Sí, fa falta molta pràctica.
Ja dic, al final,
els jugadors més forts de l'elite mundial,
encara que no siguin secs,
també acostumen a analitzar de cap
per descansar una mica durant la partida.
Nosaltres al principi costa una mica,
però ja t'acostumes a analitzar.
És una cosa que t'acompanya amb el joc.
A vegades no tens el taulell davant
i estàs estudiant una mica de cap
o pots seguir un llibre d'escacs
sense tindre un taulell.
Només amb aquesta capacitat, no?
Alberto, és cert que els escacs
són un esport de llarga tradició
entre les persones amb discapacitat visual,
precisament per la seva vessant integradora,
sobretot també,
poguent-lo integrar en competicions
amb persones que sí que hi veuen?
Sí, és el més bo que tenen, en aquest cas,
que és un esport que és totalment integrat.
Nosaltres juguem tornejos amb persones vidents
i no queden desúltims.
Fa un acercament, un apropament,
amb les persones que no tenen discapacitat
perquè puguin veure el nostre esforç.
És una cosa que agrada bastant
quan anem a un torneig,
la gent juga amb nosaltres
i veure l'esforç que fem
i ens integra bastant
i apropa a tothom
el que és la nostra activitat.
És a dir, que una persona cega
pot jugar perfectament
amb una persona que sí que hi veu
amb els escacs, diríem, eh?
Sí, jugar normal
és jugar amb dos taulells,
si la persona és cega,
perquè, clar...
Amb dos taulells,
és a dir, un taulell per tu
i l'altre taulell per l'altre jugador.
Sí, perquè mentre nosaltres
podem fer un reconeixement
tocant les mans,
doncs ell pugui pensar
en el seu taulell
que no és adaptat.
Llavors entenc que el moviment
que vosaltres feu al vostre taulell,
i l'altre la de copiar, o no?
Sí, nosaltres fem un moviment,
el tenim que dir
abans de pulsar el reloig
i el rival el fa el seu taulell
i el resta,
doncs, bé,
el mateix.
Ell fa el seu moviment,
ens ho diu
i nosaltres el fem al nostre taulell
abans de pulsar el reloig, sobretot.
Alberto,
dones bé a tu
ja més personalment,
a banda d'evidentment
un cop donada l'enhorabona
pel premi,
vaja,
pel reconeixement,
a l'equip,
però dones bé a tu
aquesta afició
pels escacs.
Bé, jo jugava de petit
abans d'estar a l'once
i, bueno,
durant un temps
vaig deixar de jugar,
vaig entrar a lo que era l'once
i vaig començar a jugar
una mica a futbol
a l'once,
que és el que m'agradava més,
a part dels escacs.
Vaig tenir una lesió de menisc
i que una podria jugar a futbol,
doncs mira,
per passar l'estona
vaig començar amb els escacs
i deia em vaig enganxar
una mica més gran
i ja no he parat,
ja porto més de mig anys jugant.
Molt bé.
I algun repte així de futur,
de cara d'any que ve a repetir
campionat o, vaja,
què heu parlat amb l'equip?
Què us queda ara per fer?
Bé, l'any que ve tenim Copa,
Copa d'Espanya
i volem quedar campions també,
això ja és un vici
i a nivell individual,
doncs, bé,
els campionats d'Espanya individuals
i entrar a l'equip nacional també
i intentar, bé,
jugar a algun campionat internacional
i tindre, bé,
sempre tenim tot aquest somni
de l'once
i el títol de mestre internacional
o un títol així
de més reconeixement.
Intentar pujar al nostre rànquing.
Doncs Alberto,
l'enhorabona per tu,
l'enhorabona també per l'equip.
Estarem pendents
del que fa Tarragona
doncs això,
amb aquests resultats
o amb aquests reptes
que tu ara ens comentaves.
De moment,
campiona des del 1999,
Tarragona,
és a dir,
que porteu també
el nom de Tarragona
allà on aneu,
que això ja fa molta ciutat.
Us donem l'enhorabona
i et deixem treballar
perquè sentim
que tens gent,
és a dir,
que suposo que avui
la gent també aprofita
per visitar el teu quiosc
o què?
Sí, sí,
la gent ve al quiosc també
a buscar la sort
que sempre estem aquí
disposats a adonar-la
i fer feliç a la gent.
On estàs ubicat, Alberto?
Al carrer Cafès del Vendrell.
Molt bé,
doncs si algú ho tenim a prop
doncs també ja ho sap
que es pot apropar.
Alberto Olivera,
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
i que vagin molt bé.
Serà fins la propera.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia.
En quatre minuts
haurem arribat a dos quarts
de dotze del migdia.
Avui tothom
amb un format una miqueta
més breu,
amb aquest dilluns
de pont per alguns.
l'Alberto,
com nosaltres,
doncs està treballant,
com ens dèiem,
al seu quiosc.
S'ha aturat una miqueta
per oferir-nos
aquesta entrevista
perquè li puguem donar
l'enhorabona
per aquest campionat
d'escacs
per a persones cegues
que ha guanyat
Tarragona,
que també porten
el nom de la ciutat.
Ja ho heu sentit
que es plantegen
o es marquen
com a repte
continuar aconseguint
victòries
a la Copa Nacional
que tenen
aquest repte de Carlin
que ve
i també fer-se un lloc
al panorama internacional.
Nosaltres hi tornarem
el proper dilluns
amb més continguts
de l'espai
i tothom.
Ara continuo
al matí de Tarragona Ràdio.
Fins ara.