Fins demà!
Els minuts que sobrepassen les 11 del matí
estem en setmana del retorn a la rutina
pel que fa a seccions, pel que fa a la configuració
de la graella del matí de Tarragona Ràdio.
Curar-se en salut és aquell espai
que fem en col·laboració amb l'Aliança Estratègica TGNSalut
amb els proveïdors sanitaris de la ciutat
i, de fet, avui hem convidat per reemprendre aquesta secció
el coordinador d'aquesta aliança estratègica, l'Albert Pons.
Albert, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Més o menys, ara ho comentàvem també fora de micròfon,
més o menys fa un any del canvi també
de configuració del programa del Curar-se en salut
on vam començar a parlar i a presentar
aquestes unitats funcionals territorials,
aquests plans funcionals ara anomenats
unitats funcionals territorials
i també volem fer balanç,
fer una mica de valoració del primer any
de posar en funcionament d'aquestes noves unitats.
Quina seria la valoració a Hores d'Ara?
Què en feu d'aquest projecte?
A mi m'agradaria potser entrar en una mica més de detall
de tot el que s'ha anat fent durant aquest any,
com tu deies,
però d'entrada sí que un flaix.
Si fos això un examen intentaré veure-ho de manera molt imparcial,
però jo diria que com a mínim progressa adequadament.
Per tant, jo crec que tota la feina que s'ha fet,
que sí que es van aprovar les primeres actuacions
a finals de juliol de l'any 2014 i fins ara,
és a dir, un any després,
un, hi ha molta gent que ha estat darrere
treballant totes les qüestions
que després intentarem repassar encara que sigui una mica per sobre
i per mi tan o més important que el fet que hi ha molta gent
és que encara ningú ha mostrat
o té la sensació que això no porta enlloc.
Per tant, hi continuen creient, hi continuen treballant
i per tant això també és una satisfacció més,
en el sentit que portem molta feina feta,
però sentim que encara en podem fer molta més.
Fa un any aproximadament, ara ho deies,
tu posaves les dates concretes,
començava, fa més d'un any evidentment,
començava aquest projecte de col·laboració,
aquesta aliança estratègica entre els diferents proveïdors de salut de la ciutat,
com ara jo deia, fem una mica de repàs de com ha anat tot,
això que ara tu deies, no?
Posar sobre la taula el que s'ha fet.
Després ja parlarem del que queda,
del que s'està fent, de la feina que s'està fent,
que ens costa, que continua com tu dius,
però quina és la labor, la tasca, la feina que s'ha fet fins ara?
Quins han estat els passos, els avenços que s'han aconseguit fins ara?
Per situar tot això, és a dir, aquest conveni,
aquesta voluntat, necessitat, de col·laboració entre els proveïdors,
neix d'un mandat del govern de la Generalitat
a través del seu pla de salut del 2011 al 2015.
Val a dir que el pla de salut que ara s'està treballant,
treballant, en el qual jo he tingut la satisfacció
de poder estar en un grup de treball de cara
amb aquest pla de salut del 2016-2020,
el concepte de col·laboració entre els diferents proveïdors de salut
continua sent un element capdalt per consolidar
un model de salut d'alta qualitat.
Dit això, i fet aquesta referència,
aquest conveni s'acaba cristal·litzant,
recordem-ho, a l'any 2013,
i no és, per diferents qüestions,
que no es comencen a aprovar les primeres unitats funcionals,
és a dir, la concreció d'aquest treball col·laboratiu,
fins al juliol del 2014, com dèiem.
Sí que m'agradaria recordar, com un petit flaix,
quina és la finalitat d'aquest conveni, no?
I és claríssim, és millorar la qualitat assistencial de la ciutadania,
en aquest territori.
I això ho farem a través de la definició d'uns objectius
compartits entre aquests proveïdors.
Això és molt important.
I que, per fer-ho,
passa forçosament per la integració funcional dels serveis assistencials.
També, i crec que hem estat bastant rigorosos en l'aplicació
dels principis reguladors que es definien
en el desenvolupament d'aquest conveni, no?
Buscar l'excel·lència en la qualitat,
millorar l'accessibilitat del ciutadà als serveis,
treballar perquè aquesta accessibilitat també afavoreixi
l'equitat en la prestació del servei.
Evidentment, hem de buscar la eficiència,
és a dir, hem de fer sostenible aquest sistema de salut,
però també això ens ha de permetre
que els nostres professionals cada vegada es desenvolupin més,
millorar la seva competència, la seva formació,
i sobretot, una de les qüestions que, a més aquí,
us agraïm sincerament que ens hagi permès treballar
vers la transparència en tot allò que estem fent.
Totes les unitats funcionals que durant aquest any
s'han anat posant en marxa,
totes, només ens en queda una que es va aprovar a finals de juny,
però totes han passat per aquí
i han pogut conèixer els objectius i els punts d'evolució
en el qual estava.
En aquest sentit, i també una manera per recordar,
hem treballat l'atenció continuada i urgent,
l'atenció domiciliària, la rehabilitació, la pediatria,
la cirurgia general, l'ostetricia i ginecologia,
l'ortopèdia i la traumatologia, la medicina interna,
l'aurologia i, més recentment,
l'atenció sociosanitària, l'endocrinologia i nutrició,
la digestologia i, a darrere, la cardiologia.
Però no només hem fet això, sinó que també hem treballat
altres línies com intentar constituir una comissió territorial
per a la prevenció i control de les infeccions
que es produeixen dins dels nostres centres sanitaris,
també hem treballat de cara a millorar l'equitat
i l'accessibilitat, intentar fer una gestió dels malalts
que estan en espera d'intervenció quirúrgica,
i aquestes serien les coses més tangibles,
però, darrere d'això, també hem sigut capaços
de seure en una mateixa taula i de manera periòdica
les direccions dels diferents proveïdors
amb els responsables de cadascuna d'aquestes unitats.
Nosaltres en diem, la Junta Assistencial,
que el seu paper no és altre que intentar facilitar
i intentar coordinar les diferents actuacions.
Un dels béns més tangibles són aquests beneficis assistencials
que ja reporten aquesta col·laboració a aquestes unitats
en funcions territorials.
N'han passat totes gairebé, no?, pels micròfons de Tarragona Radio.
Falteria aquesta, ara després en parlarem.
Però, per exemple, la posada en marxa, recordo,
d'aquesta unitat pediàtrica,
el tema, per exemple, de la litotripsia,
també en van parlar, és a dir,
són beneficis tangibles que n'hem anat parlant
i que aniran arribant més també
amb la creació d'aquestes unitats territorials,
amb aquestes unitats funcionals.
Sí, ara, una mica, com tu bé dius,
hem anat avançant i tenim damunt de la taula.
Nosaltres, precisament, a la darrera junta assistencial
que feia referència abans,
li vam posar un nom en aquesta etapa
que hem viscut fins ara, no?,
i és l'etapa del PowerPoint.
O sigui, ens hem dedicat molt a dir,
farem i a presentar i a escriure molt,
però ja s'ha acabat, ja s'ha acabat.
A partir d'ara hem de ser capaços de dir,
escolti, tal dia vam començar a fer això,
tal dia vam començar a fer allò,
tal dia es farà allò altre.
Sí que és cert que les coses que tenen més impacte,
com poden ser el transport de neonats,
l'UCI pediàtrica o la litotripsia,
perquè això és quelcom molt tangible
i que aporta tants desplaçaments menys
dels nostres ciutadans a Barcelona,
però hi ha molt...
Jo li comentava aquestes tres coses
perquè potser són les més tangibles
a nivell d'usuari, no?
Allò que la gent rep més directament,
després, evidentment,
hi ha tota aquesta feina al darrere
i la millora de la qualitat assistencial,
que evidentment s'ha d'anar també...
No tant, no?
Però li posem aquests exemples
perquè crec que són els més interessants, no?
Són els de més impacte immediat.
Exacte, els més impactants, sí.
Però, a veure, el fet de poder consensuar
la manera d'actuar de tots els professionals
davant de les malalties més freqüents,
doncs això també és molt important.
Saber que amb una persona,
l'operarà de l'hèrnia amb els mateixos criteris,
amb uns quiròfans que amb uns altres,
ja estem treballant perquè damunt
aquest cirurgià que operi aquesta hèrnia
formi part d'aquest equip d'experts
que garanteixi aquesta equitat en el servei, no?
És a dir, a vostè la tindran igual,
superi on superi,
i sota els mateixos criteris,
i sota els mateixos indicadors de qualitat.
En tot aquest projecte i en totes aquestes fases
hi ha hagut veus, hi ha hagut sectors
que parlaven de prestamisme laboral.
En considerar que el Joan XXIII, per exemple,
perdia activitat en favor de la privada
xarxa sanitària Santa Tecla.
No sé què n'opina d'aquestes veus,
d'aquests comentaris,
i vaja, com encaren.
A veure, el tema de prestamisme laboral,
només faré dues referències,
perquè jo crec que hem de respectar
totes les opinions,
però sí que hi ha fets tangibles,
i que estan a la disposició
de qui les vulgui veure.
Per una part tenim
la llei d'ordenació de les professions sanitàries,
on ja estableix,
i a més és que s'ha vingut fent sempre,
que determinats professionals,
i sobretot molt concretament metges,
que per la seva expertesa i per la seva avàlua,
s'han desplaçat a donar suport
i facilitar l'aprenentatge d'altres equips,
i per tant s'han desplaçat a operar,
o s'han desplaçat a fer determinada tècnica,
o determinada visita a un malalt,
i per tant,
el marc genèric que permet
que un professional de la salut
pugui visitar en un lloc i en un altre
dins de la mateixa xarxa pública,
doncs això,
la llei d'ordenació de les professions sanitàries,
així ho contempla.
damunt d'això,
evidentment nosaltres treballem,
i en fèiem referència,
en base a un conveni,
un conveni on precisament contempla
dins dels seus continguts
la possibilitat que si volem crear equips d'experts
i que aquests equips d'experts
puguin operar allà on convingui,
i més a prop del malalt possible,
això ha de formar part d'aquest conveni,
i per tant hi és.
I a més,
cada vegada que fem un conveni específic
incorporant les noves especialitats,
perdó,
en fem una referència explícita
al tractament dels recursos humans.
Paral·lelament amb això,
un altre dels temes que ha sortit,
és dir,
bueno, escolta,
és que jo que treballo a Joan XXIII
i me'n vaig a passar visita a la tecla,
perquè aquell dia em toca passar la visita a la tecla,
si tinc un accident,
què passa?
És un accident in itinere
que les unitats de salut laboral
o les unitats bàsiques de prevenció
estan treballant conjuntament
per tenir-ho lligat d'aquesta manera.
Igual que,
i això avui aquest matí ho comentàvem
en una reunió,
la responsabilitat civil professional.
hi ha alguna intervenció que fem
que no surt bé
i d'això se'n deriva
una responsabilitat civil
del professional que hagi treballat.
Doncs,
totes aquestes qüestions
estan perfectament recollides
i, per tant,
no podem parlar de prestamisme laboral.
Un segon aspecte és
que,
si traiem malalts d'un lloc
i els derivem a l'altre,
i què passa?
primer,
i jo crec que el dia
que vam fer
la roda de premsa
a la qual hi havia
el senyor Nin,
el doctor Mercader
i el doctor Pere Montserrat,
el doctor Mercader
va fer referència
a que,
precisament,
Joan XXIII
havia incrementat
la seva activitat,
també és cert
que l'havia incrementat
la tecla,
tot això,
tot això,
el que fa,
en definitiva,
el beneficiat,
si podem atendre
més malalts,
és el ciutadà.
En qualsevol cas,
en aquella roda de premsa,
recordo que també es parlava
que no hi hauria canvis previstos
amb el tema
pressupostari
dels dos centres,
no?
És a dir,
que aquí no hi ha...
Això continua igual.
Continua exactament igual.
Igual que,
també,
perquè no ens hem de cansar
de repetir-ho,
no hi ha prevista
cap estructura jurídica
darrere de tot això.
O sigui,
estem parlant
únicament
de col·laboració,
cooperació
entre proveïdors.
No es parla
de res més.
Col·laboració,
cooperació,
coordinació,
aquelles tres Cs
que també recordo
que definíem
en el primer
d'aquests programes,
on començàvem
a definir ja
com seria
tota aquesta
aliança estratègica
de salut.
Ara parlàvem
de què queda
en aquesta unitat
funcional territorial
de cardiologia
per crear,
no sé en quin punt.
Ja està creada?
Sí,
ja es va aprovar
la seva Constitució
o el que poguéssim
arrencar,
jo crec que va ser
el 28 o 29
de juny.
hem començat
a treballar
durant el mes
de juliol,
però evidentment
hem tingut,
hem gaudit
i hem patit
el temps
de vacances
i ara
és quan
comencem
a treballar
de debò
amb totes
i també,
sobretot,
amb la cardiologia,
que també té
molta feina
a fer,
perquè a més
nosaltres
tenim una cardiologia
a Tarragona
amb excel·lents
professionals
d'un molt
alt nivell
en què
hem de ser
capaços
de poder arribar
a més població
i després
també,
sempre amb aquest afany
de millorar
la cartera
de serveis
en el territori,
hi ha algun aspecte
que hem d'acabar
de millorar
i que també
el dia que tinguem
oportunitat
de poder invitar
en aquesta ràdio
el coordinador,
que és el doctor
Alfredo Bardají,
ell
segurament
ens explicarà
molt millor
tots aquests
pinzellades
que ara jo
avanço.
Doncs donarem
més detalls
també d'aquesta
nova unitat
funcional,
la de darrera
creació
i també
cada setmana
evidentment
anirem repassant
temes d'actualitat
i anirem
configurant i confeccionant
aquest curar
sent salut
que es mantindrà
com dèiem
cada dimecres
a la graella
de Tarragona Ràdio
a les 11 del matí.
Doctor Pons,
ho hem de deixar aquí,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i continuarem en contacte.
Gràcies, bon dia.
Gràcies.