Estiüeixant a Tarragona Ràdio.
Doncs en guany estiüeixant i a més a més oferim bus
a destinacions de proximitat que teniu aquí de vora.
I avui anem cap a aquesta vall, cap a la vall Ferrera.
Parlem d'una vall que diuen que allà es pot escoltar el silenci.
És una vall que és la més oriental de les tres grans valls
de l'Alpallars i també al cor del Parc Natural del Pirineu.
Us podem recomanar aquesta zona del país,
anirem de fet a pobles com Ario, per exemple, entre d'altres.
I també, des d'allà, és punta de llança
per poder fer el sostre de Catalunya, la pica d'estats.
Avui viatgem a la vall Ferrera i ho fem amb Pitu Rovira,
de la llibreria La Capona. Pitu, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Els ells no ho han escoltat, però tu i ara fotre el micròfon
estàvem dient que acaben tres de marxaríem cap a la vall Ferrera.
Cap allà. Jo en punt no res,
abans de l'hora de dinar hi seríem.
És l'avantatge que té aquest país
que tenim la mare aquí mateix
i amb pocs quilòmetres de cotxe,
amb poques hores de cotxe,
ens plantem en llocs com aquest que deies tu ara
a l'inici.
De fet, és una frase que la tenen molt associada a ells,
la vall que no es pot escoltar el silenci.
És veritat.
És una vall que, a més a més,
no està urbanitzada.
Els pobles,
el Badisàreu, que és l'últim,
però a Inet de Besant,
a l'Ins, que és on hi ha l'Ajuntament,
administrativament és a l'Ins on hi ha l'Ajuntament,
són pobles antics,
són pobles tor,
Tírbia,
Ferreira,
que és un poblet que està allà
seguint una carretera
sinuosa
i arribes allà
i allà és on s'acaba la carretera
i ens hi ha una pista forestal
que podries arribar-te on vulguessis.
Però són pobles molt, molt, molt antics
i que, pel que sigui,
han conservat
aquesta fisionomia.
I no són llocs que tampoc hi ha gaires instal·lacions
hoteleres, a l'Ins hi ha un parell d'hotels,
ara n'hi ha un altre
i unes quantes cases de turisme rural
i un càmping
i no gaire cosa més, no?
És allò que
li podríem qualificar
aquelles valls verges
que poques no queden en tot el Pirineu.
De fet, les altres dues valls
que anomenaves,
la Vall d'Àneu i la Vall de Cardó,
aquelles sí que estan humanitzades,
per dir-ho així, no?
Hi ha altres tipus de serveis,
la Vall d'Àneu és la que ens portaria
cap al port de la Bonaigua
i cap a la Vall d'Aran, no?
Però la Vall Ferrera s'acaba allà,
s'acaba a Àreu,
la carretera asfaltada s'acaba allà,
a la força d'Àneu,
i allí arrenca una pista forestal
que ens portaria fins al Pla de Boet
i cap a la pica d'Estats,
a peu.
S'ha acabat la història del cotxe, dient.
Ja sé.
Aquesta pista, per cert,
ja al cap de poc,
de sortir del poble,
hi ha un riarol,
bueno, un riarol, un riu, eh?
Un riu...
Allò és la Noguera de Vall Ferrera.
El Noguera de Vall Ferrera,
que, de fet,
s'ajunta després
al Noguera de Tor,
una miqueta abans de l'Ins,
i aquest riu, doncs,
va al Noguera de Cardós,
i cap al Segre,
i cap a l'Ebre,
i aquella aigua,
moltes vegades,
pensem que ens ratja per les seixetes.
Ho dic perquè, clar,
és una destinació, doncs,
que, home,
qui vulgui fer la pica d'Estats,
pot seguir la pista fins al de tot,
no?, anar fent...
Fins al pont de la Molinassa,
que se'n diu,
i allí, de fet,
ja hi ha una tanca,
antigament sí que podia seguir
fins pràcticament al Pla de Boet,
però penso que...
Perquè a l'estiu allò es massifica
bastant d'excursionisme, no?,
de fet,
és el paradís de l'excursionisme,
tota aquella zona, no?
Al pont de la Molinassa,
hi arribes,
allà hi ha el refugi de la Vall Ferrera,
que ara fa 4 o 5 anys
el van ampliar,
perquè era un refugi molt antic,
molt antic i molt petit, no?,
molt antic en el temps,
va ser dels primers refugis
que va fer la Federació
d'Entitats Excursionistes
de Catalunya,
i d'allí arrenca
la ruta
llarga
per arribar a la pica d'Estats,
per arribar a la pica d'Estats,
tothom que s'hi atreveixi
ha de tenir en compte
que és la muntanya
que té potser
l'aproximació més llarga
de tot el Pirineu, no?,
i remuntes
el que seria
el torrent d'Estats,
hi ha tota la toponímia,
tot arrenca,
entre Vall Ferrera,
Finta Ferrera,
Estats i Sollo
i coses d'aquestes, no?,
i arribes a la pica d'Estats
amb unes quantes hores
de camí,
remuntant
tot el torrent
que arrenca
dels llacs
que hi ha.
De fet,
la Vall Ferrera,
i per extensió
tot el Pallars Sobirà,
és el paradís
dels llacs, eh?,
qualsevol
en trobem
tot un rosari
de llacs
allà dalt.
La gent que
previa una vegada
visita
aquelles contrades
queda sorprès
de la quantitat
de llacs
i cubetes
que es troben
en aquella zona.
La pica d'Estats
i la zona
de Sollo,
no?,
de l'estem de Sollo,
hi ha qui camp allà,
no sé si ara està permès o no,
però hi ha qui fa
una nit
que la permeten.
Hi ha una miqueta
de tolerància,
no?,
no per fer-hi
una acampada llarga,
de fet,
dels dos llacs
que hi ha
pujant
grans,
que hi ha
pujant
cap a la pica d'Estats,
et trobes
el de Sollo
i el d'Estats,
el segon llac,
el primer llac
que et trobes
que és
l'estany d'Estats,
en aquell,
sí que hi ha
una zona
que hi pots
acampar perfectament,
i és una manera
de fer la pica d'Estats
amb un dia i mig,
fer-hi una nit
d'acampada allà
per fer-ho
de manera més relaxada
i no anar allò
de pressa i corrents
que no serveis
ni el...
La baixada sí
que llavors
la pots fer.
és una sessió
un pèl duret
a la de la pica d'Estats
perquè has de remuntar
tota la tartera
fins al coll de Sollo
i pels experts,
alerta el que ara diria
els experts
sí que podem
o poden fer
l'ascensió
a la pica d'Estats
per la cresta,
passant pel pic Verdaguer
i arribant al...
Però
l'ideal
és
és donar...
Un cop arribat
al coll de Sollo
és baixar
baixar de nivell
i llavors
doncs remuntar-la
per l'esquena,
per la part francesa
i arribes
amb més comoditat
i entre cometes
amb menys perill.
A Cosmover i Neu
en aquesta zona
de la part de França
sí, però cada...
Malauradament
cada any
menys, eh?
Jo la darrera vegada
que vaig pujar
a la pica d'Estats
fa un parell d'anys
vaig pujar
al juliol
que ara en aquesta època
encara hi treuaries
congestes de neu
i en aquella zona
ja pràcticament
ni quedava molt darrere
alguna...
alguna clapeta
però ni l'altra...
Si algú ets
d'anar a trepitjar
hi havies d'anar
d'espressament, eh?
Perquè de la zona
cal mirar cap amunt
sempre
perquè pot caure
alguna pedra
de la cresta
aquestes pedres grosses, no?
Sí, perquè són
muntanyes de ferro
d'aquí li ve el nom, no?
La Vall Ferrera
li ve aquest nom
perquè el tipus
de material
és molt ferroginós
i antigament
hi havien arribat
a haver-hi
fins a 5 o 6 fargues
i a més a més
hi ha una curiositat
tarragonina
a l'Inns
hi ha una de les cases
peirals
dels Castellarnau
d'aquesta casa
que tenim aquí
al carrer
al carrer Cavallers
una branca
d'aquests tarragonins
es van instal·lar
a la Vall Ferrera
al poble de l'Inns
i allí tenien
eren
de fet
eren els propietaris
d'una de les fargues
i també
de l'explotació
dels boscos
perquè les fargues
si necessiten alguna cosa
és fusta
per cremar
hi ha una curiositat
a l'Ajuntament
de l'Inns
hi ha uns dels martells
de les fargues
que hi havia allà
de fet
i ara ens aniríem
que a un altre
el poble de Tor
que malauradament
es va fer famós
en una certa època
per aquells assassinats
que hi va haver
per la propietat
de la muntanya
de Tor
antigament
tota aquesta història
venia
per l'explotació
dels boscos
per fer funcionar
les fargues
i tot això
va lligat
seguint
aquesta carretera
que ens portaria
de l'Inns
fins a Tor
aniríem al port de Cabús
i al port de Cabús
aniríem a parar
a Andorra
que és la major part
de la frontera nord
que té
la Vall Ferrera
amb Andorra
sobre el fet
de Tor
qui vulgui més informació
13 cases
i 3 morts
Sí, és un llibre
del Carles Porta
i després
em va fer
un reportatge
per TV3
em van fer
dels fets
que van passar
de fet
ara
la cosa
ja està
pràcticament
perquè aquella gent
s'han fet grans
o han anat morint tots
hi havia ell
el famós
Palanca
que era
el propietari
o no
el propietari
i el
que també
se li va penjar
a la història
d'aquells assassinats
vull dir una cosa molt
de fet
aquella gent
en aquelles èpoques
encara estaven
una miqueta
salvatjats
i el que va passar
allà
no s'ha acabat
d'aclarir mai
territoris fronterers
però no hi passa
de tot
amb el
País Franc
que és Andorra
per allí passava
de tot
el contraband
per allí també
sempre t'hi trobes
les patrulles
de la Guàrdia Civil
pasturant per allà
per aquelles zones
frontereres
d'això
ja no sé si s'ho metem
de fet no
perquè és per Sant Joan
però hi ha la baixada
de falles de l'Inns
no?
Sí
allà per Sant Joan
se fan aquella
les falles
baixen amb les
amb
però això no seria
la paraula adequada
perquè no ho és
però s'anen sí
amb unes torxes
i a l'Inns
es fa la festa
d'encendre
la foguera
amb aquell pal
una cosa molt extesa
amb els pobles
del Pirineu
des de la Vall d'Aran
fins a la Cerdanya
però hi ha nuclis
que els hi ha quedat
que els hi ha quedat
aquesta
reminiscència del passat
i que està molt bé
i munten unes festes
molt
molt senzilles
però molt adequades
en aquell entorn
que deia abans
encara són entorns
molt primitius
comparats
a la
a la
a la humanització
i
d'altres
d'altres
valls
que
mira
hi ha una
anècdota
jo que he visitat
regularment
i visitava molt
el poble d'Àreu
mira si això
era antic
encara hi ha
un lletre a l'entrada
que hi posa
Catalunya té mil anys
si recordeu
aquella
aquella campanya
que es va fer
potser fa
25 o 30 anys
el mil·lenari
de Catalunya
es va fer
a tot arreu
Catalunya té mil anys
doncs aquí
encara conserven
aquell rètol
de ferro
a l'entrada
del poble
que tots els pobles
hi posaven Catalunya
té mil anys
i ara
hi posaven Catalunya
té mil anys
ara ja hi era
clar
estem parlant
de pobles
que el
que el
800 i el
900
hi provenen
dels
comptats
pallaresos
ja existien
aquells
nuclis de
població
d'aquí
li ve
tota la
col·lecció
de romànic
que trobem
a tot el
Pirineu
i
ara
teníem
el petit
nucli
de la
força d'Àreu
que hi ha
una esglasiola
Sant Feliu
de la
força
que ara fa
potser uns 8 o 10 anys
la van restaurar
que té
el terra original
de Còdols
i és visitable
vull dir
estar allí
no?
tenen
tot uns museus
etnogràfics
que ens ensenyen
repartits
a tots els pobles
ara hi ha
la serradora
que encara funciona
que t'ensenyen
com aquella gent
explotaven els boscos
treien la fusta
i la serraven
amb la força
de l'aigua
tot això
és interessant
de visitar
el paisatge
està molt bé
però visitar
tots aquells museus
etnogràfics
de les valls
d'Àneu
doncs
està molt bé
i te'n dones compte
de quina era
la vida rural
i dura
en aquelles èpoques
en aquelles
contrades
per allotxar-se
ja has comentat
que tenim uns quants
hotelets
no gaire grans
no gaire grans
però molt ben endreçats
Àreu
té unes quantes
cases de turisme rural
hi ha
l'hotel Muntanya
a l'Inns
n'hi ha un parell
i en tota la vall
jo que recordi
no hi ha gaire cosa més
jo diria
que en tota la vall
ferrera
en aquests dos nucles
de població
és on trobem
els llocs
hi ha dos càmpings
un a l'Àreu
el càmping
Vall Ferrera
i a l'Inns
hi ha un altre càmping
jo diria que està
perquè hi ha net
de vessant
no hi ha res
a l'Inns
de vessant
és un poble
un nucli
molt petit
a Arós
tampoc hi ha res
a Tírbia
em sembla
que hi ha una casa
de turisme rural
però a Tírbia
ja tens
ja tens que tinta ganes
d'arribar-t'hi
i a Ferreira
com a allotjament
hoteler
si no s'ha obert
últimament
no hi ha res
el que sí que hi ha
a la Ferreira
és un establiment
on tu hi pots
anar
a viure una temporada
anem a posar
a la gent
estàs fent un doctorat
i necessites
pau i tranquil·litat
allà et donen
tots els recursos
tecnològics
que vulguis
i que necessitis
per estar-hi allà
un mes
dos mesos
amb pau i tranquil·litat
i fer la teva feina
que potser
a la ciutat
et començarien
a amoïnar
veïns, amics i coneguts
i allí pots estar
pràcticament isolat
això al poble
de Ferreira
a Ferreira
que és pujant
a Tírbia
llavors a Ferreira
i allí s'acaba
la carretera
allí s'acaba el món
Escolta
per el pescaciradi
l'esport
la pesca
anar a buscar bolets
també són
interessants
és clar
i els rius
també s'hi pot
sempre amb els permisos
adients
són zones
que estan
extremadament vigilades
i està molt bé
hi ha molt
de pescador francès
que sobretot
a les capçaleres
de les valls
i tenen molta afició
anar sobretot
als llacs
a pescar-hi
i clar
és un món boletaire
en les èpoques
adients
totes aquelles zones
sí
està clar
els que no hi ha
mai que no es pensin
que estaran
aïllats del món
perquè de fet
tenim a prop
civilització
la capital
de fer
estem a punt
de llançar
per arribar
com hi arribem
a la Vallferrera
i arribem
per sort
de sort
cap a Llavorsí
que és el centre
del ràfting
i d'aquests esports
d'aigua
allí podem trobar
i tampoc
les distàncies
tampoc són allò
la Vallferrera
entre Llavorsí
i Areu
que és l'últim
poble
sembla que hi ha
25 quilòmetres
vull dir que
estem fent
grans distàncies
és el paradís
de l'excursionisme
això sí
et pots tornar
si ja ho diem
amb molta confiança
et pots tornar boig
caminant
per aquelles contrats
al pla de Boet
pots arribar-te
fins a la portella
de Vallau
que és
la frontera
amb Andorra
d'allí
a Felcoma Pedrosa
que és la muntanya
més alta
del Principat d'Andorra
que té
2.900
i escats
des de la portella
de Vallau
allà
tens equipaments
de refugis
lliures
el de Vallau
el pots
és a dir
la gent que està
basada
en l'excursionisme
allí és
és inabastable
i pots passar
un mes
la correnta
d'aquelles
i amb la
i a més a més
amb això que deia abans
dels estanys
hi ha l'estany
de Sollos
el d'Estats
el d'Areste
el Font
el de Bavorte
el de Cerdescan
aquests són els més grans
però després
llacs petitets
és que no te'ls acabes
els pots anar seguint
hi ha rutes marcades
dins de
tot el que és
la comarca
i la vall
per allí
atreveix el GR11
que és la ruta
transperinaica
que des de
des d'Endaia
atreveix
tot el
o des d'on
arribia
atreveix
tot el Pirineu
fins a arribar
a la Mediterrània
al Cap de Creus
passa per allí
passa per la portella
de Vallau
i passa per Àreu
i d'allí
ja s'enfila
cap dalt
cap dalt
els encantats
i Sant Maurici
arribaríem
i atreveixaríem
tot el Pirineu
hi ha senyalitzacions
hi ha PRs
que són els petits recorreguts
i últimament
s'ha fet un treball
d'educació
de camins
i de pistes forestals
restringides
a la circulació
de vehicles
i això ho tenen
molt clar
perquè és una vall
que
hi va haver
algun intent
ara heu de
fer-hi una
allò
quan hi havia
la bogeria
de fer cases
i adosades
sobre d'arreu
hi va haver
l'intent
i no fa gaires anys
van treure el rètol
que li van posar
la construcció
de no sé quantes cases
adosades
i la pressió
veïnal
i del turisme
que hi anava
regularment
va fer que tot aquest projecte
tirés enrere
però hi anaven a fer la destrossa
com ha passat
amb altres valls
de fet jo sempre
la Vall Ferrer
la comparo molt
amb la vall del Madrid
o Andorra
que són valls
d'aquelles
que soltuosament
no s'hi ha fet
cap carretera
d'aquelles que destrossin
hi ha les vies
pels serveis
i per la gent
que hi viu
i per la gent
que hi va
a passar-hi
una temporadeta
ja amb una
amb una ideal
jo penso que la Vall Ferrer
l'has de visitar
amb la idea
que estàs allà
amb una cosa
que no l'hem de destrossar
que està així
i que n'hem de veure-ho dir
gairebé s'agrada
amb aquest silenci
que dèiem
que és també
poder escoltar el silenci
i desconnectar
una mica del món
hem parlat
de la pica d'estats
però també tenim per allà
el Monteixo
de 2905
el Monteixo té una història
molt bonica
cada any
des de la plaça
d'Àreu
surt una
una cursa de muntanya
que es diu
Cuita el Sol
i la curiositat
és que
guanya
o has d'arribar
a la cima
del Monteixo
que és una muntanya
de quasi 3.000 metres
abans que el sol
toqui
a la punta
de la muntanya
aquesta
està allà mateix
són muntanyes
fora de la pica d'estats
que hi has d'arribar
i després
de fer un llarg camí
són muntanyes
d'un desnivell
important
és a dir
allò que
no t'hi vas acostant
sí que de cop i volta
s'enfilen
hi ha el pic de Solària
també
allà al costat
però és clar
la cirereta
d'aquest pastís
és el massís d'estat
i les seves
els seus pics
que hi ha
pel voltant
a vegades
ens enllumenem
la pica d'estats
sí
però és el pic
de Solllo
que està allà mateix
quan arribes del coll de Solllo
em ve de tirar la dreta
cap a la pica d'estats
tires cap al pic de Solllo
i veus la visió
del massís d'estat
des d'un altre vessant
hi ha l'acostum
a l'11 de setembre
hi ha un acostum
que hi ha tota una colla
d'excursionistes
i això es va estenent
que a l'11 de setembre
hi pugen
a la pica d'estats
sí, sí
el que passa és que
et trobes molta gent allà
dalt
i pots trobar
una bona colla
una exernació
a l'11 de setembre
a la pica d'estats
és una bona manera
de celebrar
la dia nacional de Catalunya
el cim de Catalunya
jo tenia un amic
tenia
perquè pobre xiquet
malauradament
ja va morir
però que tenia
la mania
d'anar-hi
fa molts anys
tenia la mania
d'anar-hi
a l'11 de setembre
es posava un meló
dins la
dins la
dins la
dins la
dins la
dins la
dins la
dins la
dins la
dins la
dins la
dins la pica d'estats
quan hi arribàvem
al dia
abans de setembre
no
i deia
i les closques
les hem de llançar
cap a la França
no
aquest hem de ser
el meló
més bo del món
no allà dalt
sí home sí
escolta'm
quina guia
t'emportaria
o quina guia
t'emportes
per allà
l'Alpina
per anar
a aquestes zones
sí
sí sí
de fet
sí
l'Alpina
té una bona guia
de tota aquella zona
de l'Alpallars
i en concret
de la Vall Ferreira
en tots els seus
recorreguts
per aquella zona
el que passa
és que esclar
quan portes molt de temps
d'anar en dia
tot allò
ho tens apamat
però si home
sempre és bo
d'anar-hi
amb una bona guia
i un bon mapa
i saber-lo interpretar
i entrar-te'n
de les condicions
climatològiques
i parlar
amb la gent
dels pobles
i parlar
amb els guardes forestals
i amb la gent
dels refugis
els refugis
de la Vall Ferreira
estan molt bé
estar allí
al Pant de la Monagassa
hi ha una bona família
de guardes
que et poden orientar
i sobretot
anar amb un bon equipament
no deixar-nos mai
la capelina
que dius
home
fa sol
no passarà res
a alta muntanya
en qualsevol moment
et puja en una pelada
per un coll
et cobreix la boira
et fa un xàfec
i et deix
com un pollet
i això
no costa res
portar
portar una
una capelina
unes bones botes
i ja està
res d'anar-hi
amb sandàlies
a la muntanya
que jo això sí
que ho he vist
i no anar-hi sol
no anar-hi sol
i em sembla
que anar sol
a l'alta muntanya
és per no
pels experts
pels super experts
i pels
però almenys
acompanyat
almenys dos
no saps mai
el que et pot passar
portar
portar un telèfon mòbil
tot i que no hi ha cobertura
però sí que hi és
pel 112
per si d'alvo
i aquestes coses
encara que
no passarà res
escolta'm
són muntanyes
accessibles
no hi ha de passar res
però accidents
a la pica d'estats
n'hi ha hagut
i rescats també
i rescats també
això no cal espantar la gent
sinó que és la prudència
el principi de la prudència
sempre l'hem de tindre
l'hem de tindre molt present
i sobretot
en aquestes muntanyes
mira per certament
per aquí fora
els companys del Pont de Malma
el programa d'opinisme
d'escalada
que estan per aquí
ja
s'ha fet la boca aigua
allà
de parlar de la pica
ja veig que estan
excitats
ara marxaríem
ara mateix
agafarem les motxilles
i marxarem cap a la pica
ja et queden pràcticament
dos minuts
ja la part gastronòmica
és terra d'embotits
també
de bons embotits
de bons fogers
o enllocanisses
sí home sí
i
i a més a més
és que hi ha bons llocs
i
i les racions són generoses
és a dir
a vegades estem acostumats
amb aquest territori nostre
quan vas a menjar
en un restaurant
doncs mira
allò amb el vin
entrecedet
però jo el que sempre he observat
que en aquells pobles
en gana
no t'hi quedes
i terra d'embotits
està clar
lògic
i hi ha els topins
i és terra de senglar
i un bon estofat de senglar
escolta'm
després de baixar
de la pica d'estats
i d'una bon banya
amb una piscina dels càmpings
i després un estofadet
escolta
fantàstic
això també ho hem de tindre en compte
és territori
de bons restauranterts
d'això que en diem
menjar casolat
però escolta'm
el que
el que estem acostumats
a menjar
no?
i ja està
vull dir
és una
és una ball
que jo
sempre l'agafo
amb molta
amb molta
senzillesa
és una ball
que sempre
a mi m'agrada d'anar-hi
perquè és tranquil·la
perquè fora de la temporada
forta
entre el 15 de juliol
el 15 d'agost
hi trobes molt poca gent
és una ball
que el turisme
la visita
però
la visita
hi marxa
i després
que t'hi trobes
això
com
em repeteixo
però com és el paradís
de l'excursionisme
t'hi trobes
molt de motxiller
i
t'hi trobes
francament molt bé
amb aquella ball
i ens quedem amb això
parleu amb la gent
de la ball
parleu amb la gent
potser us en lleguen a pastar
el primer dia
però el segon
ja veureu que no
ens podem pensar
que són una gent
molt tancada
amb ells mateixos
però és interessant
parlar amb ells
perquè t'expliquen
històries fantàstiques
Pitu Rovira
marxem ara
agafant la motxilla
marxem
vinga
gràcies per acompanyar-nos
i bon estiu
you'll win
marxem
phor antagonist
marxem
Fins demà!