Fins demà!
Fins demà!
Un quart d'una i anem a complir amb els temes que ens ocupen habitualment els dilluns.
De fet, des d'ara i fins a tancar programa dos quarts de dues,
tindrem bastantes diferents qüestions baixa d'actualitat,
però una secció d'aquestes de cada dilluns, secció setmanal,
Lletres, un espai que ens ajuden a produir, ens coordinant des de l'àrea de Lletres,
de l'Ajuntament de Tarragona,
i en què us proposem temes que tenen referència al que afecta l'àmbit literari,
des de publicacions de llibres fins a parlar amb els autors, llibreters, editors,
de tota una miqueta i també amb aquells actes que es vinculen d'una manera o altra a l'àmbit literari.
Ens acompanyen avui Jesús a Figueres, de l'Apell, bon dia.
Hola, bon dia.
Digue'ns simplement el títol de l'obra que ens presentaràs al final.
Sí, presentaré Terres de Lloguer.
No és una novetat, és una obra editada ja,
però ens interessa perquè està dins del cicle, o dins del moment, dels 25 pinisolers.
És un pinisoler guanyador de l'any 2000, ara no ho tinc apuntat.
3.
Aquí ho tinc apuntat? No, 6.
6.
Sí, ara aquí, aquí sí.
el 2006, no, 2005, publicat el 2006.
Això.
Molt bé.
Ja està, després en parlarem.
Val, Terres de Lloguer.
Terres de Lloguer, mira.
Va ser un pinisoler.
Va ser un pinisoler, llavors vam considerar,
Joan vam tenir conversa sobre aquest tema,
de fer presentacions d'alguna obra que estigui presentada, no?,
que ja estigui en circulació.
De treure-la de l'armari.
Exactament, i de recordar que estem encara en el període dels 25 pinisolers,
25 edicions de pinisoler del Premi de la Revectiva a Ciutat de Tarragona.
Bé, de fet, aquest 25è aniversari, diguem-ho així,
va ser motiu d'una de les exposicions que ara tenim en itinerància, em sembla.
Joan Cavaller, tècnic de cultura, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui el Joan, que és una mica el mestre de cerimònies també d'aquesta secció,
ve, en nom de l'àrea de lletres de l'Ajuntament,
a parlar-nos, a fer una mica de valoració del que han estat els actes de la tardor literària
i del que encara queda.
Sí, de tardor literària ja no, però.
Ja no, ja no.
Ara ja estem a l'hivern literari, que és hivern, i avui més que mai,
perquè a més a més plou, no?
Sí, hem de recordar que no tant enrere, sinó el mes d'abril passat,
s'inaugurava la Casa de les Lletres,
que és la que des d'aquest moment ha assumit la coordinació i l'impuls d'aquest sector,
el sector de les lletres,
i aleshores el que ens van proposar en aquell moment és anar introduint coses
i anar-les consolidant molt a poc a poc, de tal manera que precisament es poguessin consolidar bé.
Aleshores, una de les coses que van posar en marxa primer va ser la programació d'espectacles literaris a la Cooperativa Obrera,
i una altra cosa que la van posar en marxa a continuació va ser el tema de les exposicions.
Les primeres exposicions que van fer a la Casa de les Lletres van ser exposicions no de producció pròpia,
però aquesta tardor passada ja en van fer dues de producció pròpia,
aprofitant dos esdeveniments.
Un era, això que comentava el Jesús fa un moment, la 25a convocatòria del Premi Piníssola,
per tant van fer una exposició que es diu 25 Piníssoles,
i una altra aprofitant el 400 aniversari de l'edició de Tarragona del Quixot d'Apòcrif,
del Quixot d'Avellaneda.
Per tant, dues exposicions que són de producció pròpia,
que ara, al mes de gener, han iniciat una itinerància,
en principi per la ciutat i per ciutats de poblacions del tarragonès,
i que més endavant, perquè no prescriuen aquestes exposicions,
aniran per allà on ens les demanen.
Que et puc fer una pregunta de base?
De com a tècnic?
Sí, sí, sí.
Fes, fes, tu fes, si no, si no...
No, no, és que ara m'has encorregat amb això que m'has dit,
clar, a l'hora de promocionar un acte, un esdeveniment, una efemèride,
com per exemple seria això, el que això tampoc,
o el tema dels 25 Piníssoles,
per què, com a tècnic de cultura te pregunto,
per què heu cregut convenient fer-ho via exposició?
O sigui, què us dona l'exposició, el format d'exposició,
que no pugui donar, o que sigui millor,
o que altres formats,
tipus, no ho sé, fer-ne un cicle de xerrades,
m'ho invento, eh?
Bé, en el cas dels 400 anys del Quixot,
vam fer les dues coses,
en el cas del Piní Soler,
vam considerar,
ho vam valorar també,
el que passa és que després vam ajornar
la possibilitat de fer les xerrades,
que és possible que en algun altre moment la fem,
perquè celebrar una convocatòria
té un llarg recorregut, no?
Però, a veure, si compares una cosa amb l'altra,
hi ha una diferència a favor de l'exposició,
hi ha altres diferències a favor del cicle de xerrades, no?
Sí, t'ho he comparat amb xerrades,
però podria ser també una peça teatral,
podria ser unes publicacions,
vol dir altres actes de generació.
L'exposició té un gran valor afegit
i és que, primer,
que la persona interessada en el tema
no s'ha d'assenyir a un lloc
i una hora i un dia determinat.
Per tant, jo vull anar a aquella serrada,
però resulta que el dia que la fan no em va bé.
Ho sento, tinc l'agenda ocupada.
En canvi, si una exposició està tres setmanes en un lloc,
algun dia hi podré anar.
Però, a més a més,
l'exposició té la possibilitat
que si està muntada i amb aquesta perspectiva
es pugui veure en diferents llocs.
De fet, aquestes dues exposicions
que es van inaugurar durant la tardor
han estat permanentment en algun lloc de la ciutat
des de la tardor fins al juny pròxim.
Per tant, la quantitat de gent que les podrà veure
serà importantíssima.
Si això ho fas amb un cicle de xerrades
hi aniran 30, 40, 50 persones a cada xerrada
que habitualment seran les mateixes i ja està.
Per tant, de cara a la difusió,
d'arribar a molta gent,
l'exposició té un element més.
És que des de fa dues setmanes
aquestes exposicions estan penjades a internet,
a l'web de l'Ajuntament.
Per tant, qualsevol persona que entra a l'Ajuntament,
a tarragona.cat,
dels banners que estan recorrent
i substituint-se l'una a l'altra,
apareix la imatge d'aquestes dues exposicions.
Clicant allà es pot veure l'exposició virtual
i a la vegada el calendari dels llocs on anirà.
Deixeu-me dir, posar cullerada,
només és un apunt molt senzillet sobre el tema de les exposicions.
Sabeu què em passa a mi amb les exposicions?
Jo sóc un potencial mirador d'exposicions, no?
Però si no hi vaig de seguida a la primaria
o a la inauguració, als primers dies,
m'ha passat per alt i patapam, ja m'ha passat.
Vull dir que a vegades l'exposició també té aquest perill,
o sigui, potencialment hi pot anar molta gent,
però jo parlo per experiència pròpia.
Si et refies de dir, ja aniré, ja aniré, aniré,
pus, han passat 15 dies i m'he quedat amb un d'allò.
El que passa és que aquí hi ha dues qüestions.
Una, l'experiència et demostra
que si organitzes una conferència,
en aquella conferència aniran
aquelles persones que poden aquell dia
i aquestes mateixes persones aniran
a la inauguració de l'exposició,
on habitualment hi ha un parlament, etcètera, etcètera.
És a dir, les 30, 40, 50 persones
que aniran a la conferència van a la inauguració.
I a més a més, durant el període que dura,
hi va la resta de la gent.
Però és que a més a més, l'altra gràcia
és que les exposicions fan aquella cosa de dir
si la muntanya no va a mi,
jo me'n vaig a la muntanya, o al revés, no?
Que és que l'exposició va a llocs
i arriba a públics
que no pensaven ni tan sols
anar a l'exposició.
Per exemple, si la poses al vestíbul d'un institut
i aleshores el seminari de català
o el seminari d'espanyol d'aquell institut,
segons quin sigui el tema,
organitza una visita comentada
o una activitat
o una xerradeta
o un no sé què,
clar, hi ha 300 persones
que l'han vist o 400 o 500 persones.
Si això se'n va,
per exemple,
un dels llocs on anirà
a la biblioteca pública de Tarragona
o a la biblioteca pública de Torreforta,
clar, tota la gent que assisteix
a aquests dos llocs,
el mateix,
i el mateix, podríem dir,
d'altres centres,
d'instituts,
de centres cívics,
etcètera, etcètera,
que
no serà vista
i per tant pot despertar
la curiositat
de gent que no hi havia ni tan sols pensat
en la possibilitat de veure l'exposició.
És veritat, és ben cert, sí, sí.
Estic visitant aquesta exposició virtual
perquè, clar,
l'avantatge que tenen les dues
de producció pròpia que deies,
Pini Soler,
i el queixot de Bellaneda
és que estan distribuïdes
en forma de plafons,
o sigui,
la informació
amb document gràfic i tal
tot està
sobre suport de plafons,
per tant,
és molt fàcil, no?
Sí.
Ja, dels plafons
a un format,
no sé si es ve de fer,
però vaja,
format en què es pugui penjar.
Així està fet expressament,
evidentment,
aquestes exposicions
tenien dos vessants,
un en vitrines
i un altre en plafons,
evidentment,
el que és itinerant
són els plafons,
però la informació
que constitueix
l'essència de l'exposició
està tota reflectida
en els plafons, ja.
De tal manera que
si no hi va
la peça
que hi ha dins de la vitrina,
no quedi coixa l'exposició.
Comentaves que
ara van pels centres cívics,
fan una mica de ruta?
Sí, ara, bé,
una de les exposicions,
l'exposició dels 25 pinissolers
en aquest moment
és el centre cívic
de Sant Salvador,
després anirà
el centre cívic
de Torreforta,
després anirà
la Bibliàtica Pública
de Tarragona,
després anirà
el Teatre Metropol,
el vestíbul del Teatre Metropol,
coincidint
amb la Setmana
dels Premis Literaris
i, per tant,
aquells dies
que més o menys
la gent que escriu
s'atençarà
al Metropol
per una raó
determinada.
Amb aquesta itinerància,
Jesús,
te la trobes?
No, segur, segur,
i tant, i tant.
La mala cosa, no?
Jo ja t'entenc això
que deies tu,
me passen els 15 dies
o el mes
i no m'he adonat
i ja l'han tancat
quan està en un sol lloc,
no?,
que això passa,
però clar,
aquí és que te la trobes.
És que tens raó,
tens raó.
I després,
l'última exposició
serà a Sant Pere i Sant Pau,
al mes de...
des del 18 de maig
fins a l'1 de juny.
Molt bé, aquest és el que fa als 25 anys,
als 25 Pines Solers.
Sí,
l'altre en aquest moment
és a l'Institut de Torre d'en Barra,
després vindrà,
anirà a la Bíblica que publica
de Torre d'en Altra Vecada,
bueno, Altra Vecada,
no,
perquè no hi ha estat.
Després,
al Centre Cívic de Sant Salvador,
després,
al de Sant Pere i Sant Pau,
al de Torreforta,
a l'Institut Jaume I de Salou,
al Vidal i Borraquer,
a continuació,
i al Centre Cívic de Bona Vista.
Què implica?
Això són els intríngulis d'Aintra.
Què implica moure una exposició d'aquest tipus?
A veure,
que són plafons,
vull dir que molt complicat no deu ser.
Gens.
Gens,
el que passa que sí que,
bueno,
és trobar-li el lloc,
no?,
l'emplaçament en els diferents instituts
o centres,
a veure,
aquestes característiques.
A veure,
qualsevol entitat,
institució que organitzi exposicions
amb voluntat itinerant
ha de tenir tota una sèrie de coses previstes,
no?,
primer ha de tenir,
ha de pensar el sistema
que sigui més àgil,
més fàcil,
que ocupi menys espai
i que sigui més portable,
per dir-ho d'alguna manera,
i que en cas de desperfectes
sigui més barat
de poder resoldre els desperfectes,
és a dir,
que s'han de tenir en compte
totes aquestes coses.
I, en pic,
tens això,
doncs,
elabores un protocol,
un protocol que vol dir
tenir un full de condicions tècniques
i un sistema
d'organitzar
l'itinerància
i el trasllat.
Aleshores,
això,
a tothom que ho demana
se li passa
i, aleshores,
si els interessa
perquè compleix
els requisits
de l'espai que tenen,
per exemple,
l'Institut X,
ah,
no tenim cap espai,
però veuen les condicions,
sí, mira,
ens pot anar bé
el passadís,
però el passadís
resulta que
a nosaltres
no ens va bé penjar,
ens aniria bé
que estigués
amb peus.
Doncs bé,
mirem
les possibilitats.
De moment,
ens va molt bé
i creiem
que pot tenir
molta continuïtat
d'això.
Una altra de les gràcies,
mira,
avui parlem molt
de les exposicions aquestes,
és un altre dels temes,
eh,
associats,
una manera de promoure
també activitats
culturals i literàries,
en aquest cas,
concentrar la informació
de manera que,
en fi,
que expliqui
tot el que vols explicar
sense que quedi
especialment dens,
perquè si no llavors
acaba sent un llibre
gaire bé
i fa que el públic
que no hi està molt...
Clar,
estem parlant
que aquesta exposició
la visitaran
tant públic
que potser
més entès,
més literat,
que vagin
al teatre
en el seu dia
el dia que es faci
el tema dels premis,
com nanos d'institut
que tot just
comencen a estudiar,
a estudiar aquests temes.
Ha de ser prou popular,
prou divulgativa.
I això a nivell
de com...
S'ha de buscar un equilibri,
s'ha de buscar un equilibri,
exacte.
És difícil
amb aquests temes
que hi ha tanta història.
Sí, però a cada exposició
li busques un objectiu central,
de totes maneres.
És a dir,
sempre hi ha una cosa,
de totes les possibles,
una cosa que prioritzes.
I, per exemple,
a l'exposició del Pinissoler,
dels 25 Pinissolers,
què passava?
Tothom que està
en el món literari
de la ciutat
sap què és Pinissoler
i què és el Premi Pinissoler.
hi ha molta gent que no,
de tota manera,
però hi ha una cosa
que ningú,
ni els entesos
ni els no entesos,
saben
perquè no s'ha fet
cap balanç d'això.
Per tant,
ningú tenia,
abans de l'exposició,
una visió global.
Ningú.
Qui ha guanyat el Premi?
Com ha evolucionat
la participació en el Premi?
Qui han estat jurats
en aquest Premi?
Com han evolucionat
les dotacions econòmiques?
Quines editorials
hem participat?
Una visió global
no la tenia ningú,
ni tan sols els organitzadors
o molts dels organitzadors.
Molt poca gent la tenia.
Aleshores,
fer aquesta exposició pública
de balanç
en aquesta exposició pública,
el que hem fet,
i per tant
es pot veure ara a internet
i la gent que ho vagi a veure
en aquests llocs
que he dit
ho podrà comprovar,
hem fet una petita història
del Premi
en què es responen
aquestes preguntes
que he fet,
però després hem agafat
autor per autor
i novel·la per novel·la
o llibre per llibre
i de cadascun
hem contestat
com si fos un qüestionari
una sèrie de coses
i fins i tot
entre les coses
que hem fet
és preguntar a cada autor
què va significar
en el seu moment
guanyar el Pini Soler
i cadascú
ha explicat
en què li va canviar
la vida
el Pini Soler
el fet d'haver-lo guanyant.
Per tant,
aquell jove
de 17 anys
que
s'inicia
en la literatura
que encara
no en sap res
que encara
no ha acabat
cap obra
que encara
no s'ha presentat
cap premi
i veu
aquesta exposició
té
una idea
de
què passa
amb els premis
i què pot passar
amb els premis
si es guanyen
i si no es guanyen
també
perquè també
passen coses
si no es guanyen
és a dir
que aquesta exposició
en concret
és una exposició
que pot ser útil
per aquell
que no sap res
del tema
i també
per aquell
que en sap
però que no té
aquesta visió global
en el cas
del Quixot
era diferent
a la història
perquè ens plantejàvem
que hi havia una cosa
que hi havia una sèrie
de gent
molt poca
que en sabia molt
especialistes
que en sabien molt
i a la ciutat
n'hi ha alguns
però la majoria
de la gent
ni sabien que existia
això
la majoria
i aleshores
es tractava
de fer un resum
per posar-ho
en evidència
i perquè la gent
la gent
fins i tot
la gent
lletrada
la gent
que llegeix
habitualment
que va a les biblioteques
que compra llibres
etc.
però que no sabien res
d'això
en tinguessin
una pista
que després
a partir d'aquesta pista
ells poden decidir
que ja en tenen prou
que amb això
ja s'han fet una idea
o poden
tenir més interès
de lectura
d'investigació
etc.
etc.
Així són
les dues exposicions
visitant ara
els centres cívics
d'Arragona
i d'altres espais
no només
els barris
sinó d'altres espais
de la ciutat
sembla que
Tarragona
quedarà
coberta ja
que arribarà
a tothom
aquestes dues exposicions
fora de Tarragona
les mourem?
Sí
perquè això
és un sistema
que ja existeix
que els diferents
centres
a veure
ara en aquest moment
l'exposició
del Quixot
ja està concertada
amb dos instituts
però
la idea
és que
després
es puguin moure
sobretot
pensem que
la dels 25
Pinissolers
pot tenir
una certa vigència
perquè
representa dues coses
promoure un autor
és a dir
el primer plafó
de l'exposició
explica qui és
succintament
qui és Pinissolet
qui era
Josep Pinissolet
i després
també difon un premi
que no morirà
en guany
sinó que continuarà
convocant-se cada any
i per tant
ens pot interessar
i podem arribar a acords
amb diferents agents
perquè sigui present
a altres llocs
és possible
fins i tot
que ens plantegem
la possibilitat
això és una cosa
que no tenim clara
ens plantegem
la possibilitat
d'anar-la actualitzant
és a dir
que hi anem afegint
plafons
amb nous
llibres guanyadors
i amb nous
autors guanyadors
però això és una cosa
que encara no tenim clara
si la farem o no
en qualsevol cas
hi ha un organisme
que és la institució
de les lletres catalanes
que fa d'enllaç
i hi ha exposicions
que s'han generat
a una ciutat
i que a través de la institució
arriben a tothom
qui ho demana
aleshores
és un instrument
que tenim
i que pensem
que ens pot ser útil
això pel que fa
a la dels 25 pinissolers
pel que fa
a la del Quixot
sí que porta la marca
dels 400 anys
i això té caducitat
però igualment
encara té una mica
de recorregut
el teniu pactat
a Torredembarra
ja hi és
a Torredembarra
i és Salou
els instituts
i és Salou
exacte
de fet
jo crec que
hi ha un període
encara que
està
té tanta de caducitat
el 400 aniversari
però no el contingut
és a dir
el contingut
no és efímer
en aquest cas
perquè es fa
una història
d'una cosa
que fa molts anys
i que està tancada
allà
en la història
però a més a més
té un període llarg
d'actualitat
perquè el 2014
era el 400 aniversari
però el 2015
és el 400 aniversari
de la segona part
de Cervantes
per tant
durant tot aquest any
és d'actualitat
el tema
la polèmica
entre els dos
entre els dos autors
i l'any següent
és l'any 16
és l'any del 400 aniversari
de la mort
de Cervantes
per tant
continua sent
un tema
del qual es parlarà
i per tant
pot ser interessant
que en algun altre centre
en disposin
tenen demanda
les exposicions
deies no?
a través de l'institut
de l'institut
de l'institut
de l'institut
de l'institut de les catalanes
tenen demanda
o sou vosaltres
que oferiu?
hi ha les dues possibilitats
hi ha les dues possibilitats
nosaltres
com que és la primera
que
les primeres
que hem fet
de producció pròpia
doncs
evidentment
ens adreçarem
en farem difusió
perquè qui la vulgui
així
n'obtens el màxim
de rendibilitat
possible
volíem fer
un balanç
allò molt en general
del que està
la Tarda Literària
amb la Joan
i hem començat parlant
del que encara queda
del que encara té
Terra Truc
que són aquestes dues exposicions
que van sorgir
de la Tarda Literària
i que ara
tenen el seu recorregut
en general
esteu contents
en fer un bon balanç
del que va ser
la Tarda Literària
i ha plogut una mica
però
sí
la Tarda Literària
aquesta Tarda Literària
passada va servir
entre altres coses
per posar
començar a posar
en marxa
aquesta línia
també va servir
per una altra cosa
i és que vam posar
vam començar a posar
una mica
de marxa
també
en una línia nova
que és les lectures
dramatitzades
això és una idea
que ens va semblar
que podia ser interessant
perquè hi ha
tipus de promoció literària
que es fa molt
en molts llocs
per exemple
lectures de poesia
que és una cosa
molt interessant
se'n fan en moltes ciutats
i és molt més corrent
però en canvi
la lectura de textos
teatrals
és una cosa
que fora de Barcelona
és més difícil
de trobar
i aleshores
ens va semblar
que podia ser interessant
i després d'una sèrie
de converses
que vam fer
amb altres llocs
vam veure
que hi havia
possibilitats
de promoció exterior
és a dir
que organitzar
lectures dramatitzades
havia de servir
per
d'una banda
donar visibilitat
a autors
que escriuen teatre
però també
possibilitar
que aquestes obres
poguessin ser
muntades
algun dia
és a dir
estrenades
i que aquestes lectures
que nosaltres
muntàvem aquí
poguessin ser vistes
després
en altres cicles
d'altres ciutats
en aquest tipus
d'intercanvi
com ara dèiem
en les exposicions
concretament
hi hem parlat
en sales de Barcelona
on probablement
podrem fer intercanvi
és a dir
portar les nostres lectures
allà
i a la vegada
acollir lectures
que es fan
en aquestes
en aquestes sales
aleshores
a la tardor
vam fer dues lectures
d'autors
de la ciutat
de fet
una d'aquestes lectures
una de les obres
que vam fer lectura
que és el certín
de Carles Marquès
el podrem veure
estrenat aviat
per tant
si ja en parlaran
perquè no és feina meva
però
és un dels primers resultats
podríem dir
d'aquesta activitat
i crec que aviat
també arribarem
a acords
amb altres sales
perquè allò
que vam veure aquí
es pugui veure
allà
a Barcelona
doncs això ha estat
a l'engròs
el balanç
més que positiu
de la tardor literària
que vam de passar
ara estem a l'espera
d'una primavera literària
estem treballant
estem treballant
en la programació
doncs va
explica'ns alguna cosa
encara no puc explicar
però re de re de re
no es pot esboçar re
no no no
això sí
seguireu en la mateixa línia
sí
com a mínim
en la mateixa línia
com a mínim
col·laborant
amb els mateixos factors
amb els espais
amb les entitats
sí
i sobretot mantenint
les tres línies
que justifiquen
el servei
que es diu
casa de les lletres
que és
la conservació
del patrimoni literari
l'impuls
de la creació literària
i l'impuls
de la lectura
són els tres
abans que acabeu
aquest tema
abans d'entrar
a veure si li fas
dir alguna cosa més
tu
no
a veure
jo ara
potser ara
aprofitaré l'ocasió
que ja diuen
a vegades que l'ocasió
fa el lladre
jo soc d'una entitat
de la pell
i nosaltres clar
el que voldríem a vegades
també és que
ens donessin més
subvencions
o sigui
a part de la feina de difusió
que fa l'Ajuntament
que ens donessin subvencions
per organitzar les activitats
clar
nosaltres organitzem
una activitat
això suposo
que s'hi troben moltes entitats
jo parlo per la pell
que és
el que m'hi trobo jo
que organitzem
les activitats
tenen un cost
i llavors voldríem
també
voldríem
a part de la difusió
que l'Ajuntament
o les entitats
culturals
grans
ens donessin
unes subvencions
per
sofregar
aquestes despeses
d'organització
és a dir
nosaltres organitzem
les entitats
paguem
l'activitat
i esclar
rebem
només
diguéssim
o potser
rebem
potser encara gràcies
no sé com diu això
ara
no sé
com sortim
la part de difusió
i m'assembla
per això
a veure
dit
d'aquesta manera
com ho has dit
té
i des del meu punt de vista
que és la casa de les lletres
perquè evidentment
compartim moltes coses
és a dir
jo també soc de moltes entitats
de l'àmbit de les lletres
i d'altres àmbits
i la preocupació
que tenen les entitats
ja la compartim
i moltes vegades
fora de micro
la comentem
la comentem
això és cert
sí
però
a veure
una qüestió
és demanar
pura i simplement
purament i simplement
una subvenció
a l'Ajuntament
o a qualsevol altra administració
cada administració
té la seva normativa
i el seu procediment
és a dir
això és una cosa
en la qual
no hi entro
perquè
no entra dins
de les funcions
que jo pugui tenir
atorgar una subvenció
a una entitat
una altra cosa
que sí que forma part
de les coses
que com a casa de les lletres
podem parlar
és que una entitat
X
vulgui organitzar
una determinada activitat
i requereixi
de l'Ajuntament
el suport
suport
que pot ser econòmic
i d'altres tipus
però econòmic
i aleshores aquí
sí que ens podem posar d'acord
de fet
a veure
el cicle
que estem organitzant
de lectures dramatitzades
en principi
és una proposta
de l'escola de lletres
una proposta
de l'escola de lletres
l'escola de lletres
no tenia recursos econòmics
i aquests recursos econòmics
són aportats
per l'Ajuntament
per tant
de la mateixa manera
que
ens vam posar d'acord
en un moment determinat
amb una proposta
que venia de l'escola de lletres
la casa de les lletres
dins dels límits econòmics
que té la casa de les lletres
la casa de les lletres
pot arribar
a acords
amb altres entitats
com
en el passat
s'havia fet moltes vegades
tot el que s'havia fet
però això depèn molt
de la fluctuació econòmica
com saps
prou bé
tota l'activitat
que
s'havia fet
en un moment determinat
durant molts anys
en relació
als escriptors
del Camp de Tarragona
era fruit d'un acord
entre l'Ajuntament
els escriptors
del Camp de Tarragona
i la facultat
el Departament de Filologia Catalana
de l'URB
és a dir
això no és una subvenció
que es demana
que és un procediment administratiu
i que té una decisió política
al final
i que és una cosa
que es pot fer
i que pot tenir
un sí o un no
i que no entra dins
torno a dir
de les coses
de què jo pugui parlar
però
posar-se d'acord
dues entitats
en què
dues entitats
o una entitat
i un ajuntament
en una activitat
que sigui
benefici ciutadà
per entendre'ns
és a dir
que totes dues parts
estiguin d'acord
que allò va bé
per la ciutat
jo crec que es pot fer
ja et dic
que els límits
són els econòmics
que hi pugui haver
i per tant
si no n'hi ha més
doncs només s'arribarà
una activitat
que s'arribarà dues
o el que sigui
d'acord
serà qüestió de posar fil
a l'agulla
que diuen
us reuniu
ara tal com surto d'aquí
ja us reuniu per allà
això mateix
sí eh
no déu-n'hi-do
el Jesús ha expressat
una qüestió
i m'agrada que surti
que fem una meca de tertúlia
que deuen plantejar-se
moltes entitats
perquè em fa la impressió
per les converses
que anem tenint aquí
en diferents àmbits
que també el model
en què s'afronta
i en què es tracten
els temes culturals
a nivell d'administració
no només l'ajuntament
sinó en general
ha canviat
ha canviat
en el sentit
que doncs això
no
les diferents entitats
els diferents
teixits associatius
no com diem sempre
doncs estiren
organitzen
i l'ajuntament
diguem això
pluga
en moltes ocasions
i ha canviat
una mica
el model
degut a la situació
econòmica
que ha canviat
també
ha canviat
una mica
també
el paper
d'administració
i
han canviat
moltes coses
per desgràcia
amb la situació
econòmica
amb la crisi econòmica
primer perquè
hi ha menys recursos
sobretot per això
i després
perquè ha fet
replantejar
molts sistemes
i molts procediments
per simplificar
diríem
això
teniu tots
plegats
una sensació
de millora
en molts aspectes
no només en l'econòmic
sinó
que
hi ha un bon
bullici cultural
que s'està recuperant
a veure
jo
t'agafo
una part
del que estàs dient
el que jo entenc
i interpreto
el que estàs dient
a veure
a nivell
diguem-ne
de suport econòmic
no s'ha millorat gens
jo ara estava pensant
baixant cap aquí baix
justament estava pensant
hi ha molts tipus de pobresa
que ha generat
la crisi
i això seria un debat
llarguíssim
que encara
coetja
que encara coeja
diguéssim
aquesta crisi econòmica
que diuen
que ja se n'en sortim
hi ha el tipus de pobresa
pobresa
des de la pobresa energètica
des de la gent
que arriba a final de mes
etcètera
i llavors hi ha la pobresa cultural
i la pobresa cultural
l'estem vivint
i qui pateix
jo crec
aquesta pobresa cultural
som les entitats petites
no?
som les entitats petites
que volem
diguéssim
promoure
o organitzar
una sèrie d'activitats
de qualitat
diguéssim
no?
per
per subministrar
per donar
per oferir
a la ciutat
a les ciutadans
a la gent
i ens trobem
que esclar
considerem nosaltres
que
això té un valor
té un preu
s'han de pagar
llavors esclar
la pobresa
econòmica
genera automàticament
una pobresa cultural
i els que patim
aquesta pobresa cultural
som les entitats
petitones
podríem fer un debat
un dia
Joan
dins del programa
perquè aquí estaríem
també amb una altra cosa
tenint en compte
que és fins a quin punt
és el de sempre
fins a quin punt
la cultura s'ha de subvencionar
o ha de ser el mateix públic
qui doncs pagui
el preu
o quin preu
ha de tenir la cultura
clar
és un debat
és un tema
és un debat
en el qual
evidentment
jo tinc
la meva opinió
i que és una cosa
molt complicada
de tota manera
és a dir
no és blanc i negre
sinó
però sí
és clar que es poden fer debats
només faltaria
que no es poguessin fer debats
a la ràdio
i em fa l'efecte
que seria molt diferent
si parlem
tot i que tot representa
que ho posem al sector de la cultura
que aquí us dediqueu
al tema de les lletres
ho veuríeu d'una manera
i qui es dedica
a un altre tipus
de manifestació cultural
possiblement una altra
no?
bueno
si fem una visió global
de tota la cultura
això és experiència meva
els del sector A
pensen
que el seu sector
és el pitjor
tractat
i això
ho sento
però
a mi em passa contínuament
quan parles
amb els agents
que
tothom
se sent maltractat
i ara més encara
perquè si n'hi ha
poc
n'hi ha per gairebé tothom
potser no per tothom
però per gairebé tothom
en les èpoques bones
és més fàcil
que hi hagi
poc o molt
per tothom
doncs
ara el judici
ensenya
un retall de diari
és un retall de diari
que he de demanar
assessorament
perquè no en sé res
és que a més a més
jo sóc el tresorer
de la pell
i sóc molt patidor
i bé
llavors esclar
diu
que és pensar
que us en faran impostos
de l'impost de societats
indignes a les entitats
sense ànim de lucre
o sigui
que ara hem de portar
una comptabilitat
hauràs de dotar-te
d'unes eines tècniques
que les entitats petites
no disposem
és que és així mateix
i llavors esclar
això són
si ja tens
una sèrie de dificultats
a més te'n posen
d'aquest tipus
al final
allò que diuen
llances la gorra al foc
que diem
en l'estupoble
i en altres pobles
escolta
acabem amb notícies positives
que en són
i tant
que tenim aquestes dues exposicions
les que celebren
els 25 pinis solers
i també
la que celebra
els 400 anys
del Quixot de Verenade
les tenim rodant
de moment per la ciutat
també una miqueta
pel territori
que fareu
això sí que m'ho has de dir
que fareu alguna altra exposició
a la primavera literària
tenim previst
encara no tenim acabat de tancar
però està previst
quan podreu presentar
ja els actes
suposo que trigarem
una miqueta
sí
perquè
s'ha de tancar tot
s'ha de tancar tot
estem parlant de la primavera
clar clar
som el gener
és que ja vull
som el cor de l'hivern
som el cor de l'hivern
doncs vinga Joan
que acabem amb la recomanació literària
del Jesús
Figueres
que de fet
és un llibre
com dèieu
un pin i soler de l'any
abans de dir
2005
2005
sí
un premi 2005
que es va publicar
per columna
el 2006
l'autor
és Antoni Pladavall
el llibre es diu
Terres de Lloguer
l'Antoni Pladavall
és nascut a Taradell
és doctor en filologia clàssica
professor de grec i de llatí
la poesia
la narrativa
la crítica literària
la historiografia cultural
són els àmbits
de la seva dedicació
a l'escriptura
i a la investigació
ell mateix diu
d'ell mateix
ell diu
d'ell mateix
mentre els pares
bunyien les vaques
i el blat puntejava
els sembrats
de davant de casa
i els gats
lleien endormiscats
al voltant del foc
de terra de la cuina
on cremava
en su mort
una soca de roure
a mi se'm disparava
el primer vers
d'un poema
que destil·lava ràbia
contra algú
que m'havia ofès
no el volia escriure
us ho prometo
se'm va escapar
era un dissabte
de primavera
tenia 15 anys
i no ho vaig dir a ningú
com si fos una malifeta
això
ho explica ell mateix
dins de l'apartat
de qui és qui
de l'ILC
de l'Institut
de l'ILC
de l'Institut
de les Dades Catalanes
és una mica
una carta de presentació
diguéssim
que el seu
el seu ofici
o art
o la dedicació
a escriure
és una cosa
que li surt
amb ell
a partir de sentiments forts
Terres de Lloguer
jo considero
que és un llibre interessant
perquè explica
les transformacions
que s'ofreixen
dues famílies
de mesobers
a cavall
entre ramaders
i pagesos
de la Catalunya Central
allà el que són els pagesos
és diferent
dels pagesos d'aquí
en queden pocs
però és diferent
allà és mixta
la pagesia
és pagesia i ramaderia
aquí és
si ets pagès
o ets pastor
hi ha les dues coses
Terres de Lloguer
enllaça
els drames personals
de dos mesobers
que han de deixar
a contracor
el mas
i els camps
que han treballat
amb dedicació
durant molts anys
el seu arrelament
a la terra
és tan profund
que se senten
arrencats violentament
del món
del qual formen part
i no saben
adaptar-se
a una nova situació
entre el drama
i l'alergia
aquesta obra
Terres de Lloguer
mostra la desaparició
imparable
dels llogaters
de la terra
i per tant
la liquidació
d'una manera de viure
que havia perdurat
durant moltes generacions
alhora que alerta
sobre el futur
incert
del món rural
sotmès
a un procés
de preponderància
del món industrial
és a dir
la terra queda
raconada
i al seu lloc
venen les indústries
i allò que en diuen
el sector terciari
indústries
s'engreixen
diguéssim
a costa
de la pagesia
i aquest procés
tan fort
desfiguren
la fesomia
d'aquests territoris
d'aquesta gent
i d'aquestes famílies
tenim
dos personatges
claus
que són
en Vicenç
Monells
i Josep
de la Taloria
que han de deixar
els masos
respectius
que han correat
ells
i les seves famílies
un cas
és la inundació
del mas
a causa
de l'embossament
d'un pont
mal construït
sobre la Riera
un dia
de pluja
diluviana
provoca la mort
de part del bestiar
això que els ponts
quan plou moltíssim
fan com
d'embossament
com de paret
d'un embossament
perquè allà s'hi posa
brossa
arbres
i llavors
això
fa que
quedi tot inundat
mor el bestiar
i han de marxar
i han de marxar
a viure
en un altre lloc
el Vicenç
sorrut
i tancat
arriba un moment
a causa
d'aquest haver
de deixar
les seves terres
i tot això
a la deoperació
física i moral
més pregona
l'altra família
també han de marxar
per casos semblants
resulta que
l'home
el pagès
cau
amb la depressió
i l'alcoholisme
i llavors
el fill
que es diu Lluís
es venjarà
de la decadència
de son pare
d'una manera
molt original
però no l'explicaré
perquè
seria
desvetllar
o sigui
obrir el final
si tenia ganes
de saber
quina és aquesta manera
tan original
de la venjança
llegiu el llibre
Antoni Pladavall
Terres de Lloguer
certament dramàtic
no?
sí
és bastant
bastant
toca els elements
bastant foscos
sí
què destacaries
Joan?
jo crec que
hi ha una cosa
que m'agradaria dir
és que aquesta novel·la
que és la que va marcar
el canvi d'editorial
en el seu moment
va ser la primera
de columna
és la novel·la
que ha tingut més repercussió
de tota la història
del Pini Soler
en quin sentit?
repercussió
em refereixo
que
hi ha hagut
quatre edicions normals
i una edició
amb edició
de butxaca
la qual cosa vol dir
que s'ha venut molt
perquè
si es reedita
vol dir que es ven
és la que no ha tingut més
i aquest
per què?
home
suposo
que
i conflueixen
primer la qualitat
és una novel·la
molt ben escrita
és una novel·la
molt ben escrita
està molt bé
no ho he dit
però és cert
és cert
que
hauríem de dir
i d'altres
que han guanyat
també
i les altres
està ben escrita
i a més a més
és un tema
que en determinats moments
té sortida
tot això
de la decadència
del món rural
per exemple
la Maria Barbal
quan va fer
Terra d'Artera
és una novel·la
que es va difondre
moltíssim
i aquesta
doncs també
és la novel·la
en què molta gent
molts lectors
suposo que
se senten reconeguts
gent que ja
no són pagesos
però que
tenen el record
que la seva família
els pares
o els avis
ho havien estat
per això
en cas nostre
per exemple
a casa teva
som pagesos
i en casa meva
també en hem pagesos
nosaltres no ho som
per exemple
però sempre ha hagut
una vinculació
amb el món
de la pagesia
perquè
què sé jo
doncs els estius
me'n recordo
quan estudiava
doncs anaves a casa
i doncs anar a regar
o anar a l'avellana
anar a l'oliva
els caps de setmana
o sigui
sempre hi ha hagut
una vinculació
i una estimació
diguéssim
i un arrelament
al món
de la pagesia
pot ser que té
l'explicació
història encara recent
que potser
li toca molta gent
molt bé
doncs avui
us hem volgut representar
el que va ser
el Premi Pini Soler
del 2005
editat el 2006
Antoni Pladavall
escrivia Terres de Lloguer
editat
encara avui dia
per columna
senyors
moltíssimes gràcies
Jesús Figueres
de la pell
gràcies
gràcies a tu
i fins la setmana que ve
i Joan Cavaller
moltes gràcies
fins la propera
a tu
que vegi molt bé
gràcies